Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006

·571 episodis
RSS

episodis

133-144 de 571
  • 14'

    Excursions, rutes BTT i l'agenda del Transaventure

    Propostes de natura i aventura amb Pep Calvet En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, en Pep Calvet de l'empresa Niltradel ens apropa un ventall d'activitats per gaudir de l'entorn natural, malgrat la incertesa meteorològica del mes de març. Agenda d'esdeveniments i maratons Es repassen diverses cites clau per als amants de l'esport de fons i l'aventura: * Maratons internacionals i nacionals: Des de la Mitja Marató de Vic fins a opcions més cosmopolites com la de Marsella o la de Los Ángeles, ideals per combinar esport i turisme. * Raids d'aventura: Es destaca el Transaventure (24-26 de març), el Raid de Gredos i el Tigrayt O'Neill a Cannes, una prova exclusivament femenina. * Caminades de resistència: La VII Marxa Castells de la Segarra a Lleida, amb un recorregut pla de 51 km. * Jocs d'hivern: Els Snowy Games a Grandvalira, que inclouen modalitats curioses com l'Snow Bike (BTT sobre neu) i l'Snow Running. Ruta recomanada: Mont-roig i la Mare de Déu de la Roca Es proposa una sortida familiar i assequible a la comarca del Baix Camp: - Recorregut: Sortida des de l'església antiga de Mont-roig, passant per les granges i el Coll Roig, fins a arribar a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. - Característiques: Uns 8 quilòmetres de distància, amb un desnivell de 350 metres i una durada d'unes 3 hores. - Vistes: L'entorn destaca pel color vermell de la terra (similar a Prades) i unes vistes magnífiques de Cambrils i Reus. Consells tècnics i cartografia En Pep posa èmfasi en la importància d'anar ben preparat: "Jo sempre aconsello els mapes; en aquest cas, el mapa de la Serra de Llaberia de l'editorial Piolet." També es menciona la xarxa de centres BTT, destacant especialment el de Mont-roig per la seva bona senyalització i circuits adaptats a tots els nivells, incloent el circuit negre per als més experts.

  • 18'

    Presentació de la 13a edició del Raid TransAventure

    Detalls i preparatius del Raid TransAventure En aquesta sessió es presenta la tretzena edició del Raid TransAventure Costa Daurada, que se celebrarà els dies 24, 25 i 26 de març. S'analitzen les novetats tecnicofísiques i logístiques d'una de les proves d'orientació i aventura més consolidades del territori. Novetats de l'edició i recorregut Retorn a Tarragona: La sortida es realitzarà des del centre de la ciutat de Tarragona, recuperant proves espectaculars com el ràpel al Balcó del Mediterrani (uns 25 metres). Logística i zones: Després de les proves urbanes (caiac, patins, etc.), els participants es desplaçaran cap a la zona de Prades, on es farà la pernoctació en càmping. Fórmules de participació: S'ofereixen dues modalitats per adaptar-se a diferents nivells: Fórmula Extreme: Per a equips que busquen el màxim rendiment. Fórmula Raid: Amb un nivell més accessible per garantir que més gent pugui completar la prova. Equips: La fórmula actual és de 2 participants actius + 1 rellevista/assistència, facilitant la recuperació física durant la competició. Activitats d'agenda i formació femenina Winter Raid a la Molina: El dia 26 de febrer se celebra una prova de contacte amb la neu que inclou raquetes, esquí de muntanya i orientació. Projecte RideWear: Es destaca la iniciativa de Mònica Aguilera i Emma Roca per potenciar els equips exclusivament femenins en el món dels raids, tradicionalment dominat per homes o equips mixtes. Assegurances i Inscripcions L'organització recorda la importància de les assegurances específiques per a esports d'aventura, citant la FEDO i plataformes com Pont Grup que cobreixen múltiples disciplines (orientació, escalada, ràpel, etc.) per uns 65 € anuals. "No hem llançat mai la tovallola; mentre a la gent li agradi participar i es vegi en cor de fer-ho, nosaltres continuarem organitzant el TransAventure."

  • 20'

    Sors de muntanya i l'excursió a la Serra de Llaberia

    Introducció i Concurs L'episodi comença amb una gran expectació pel lliurament d'un premi especial: un cap de setmana per a dues persones en un bungalou de fusta al càmping de Prades, gentilesa de Nil Travel. Els presentadors destaquen la bellesa de l'entorn de Prades, esmentant localitzacions properes com Cornudella i Ulldemolins. Per guanyar, els oients han de respondre a una pregunta sobre geografia local. Finalment, una oient anomenada Anna truca i resol l'enigma: "Punta del Corull i el Coll de la Vallà es troben a la Serra de la Llena." Actualitat del Món de l'Aventura En Pep repassa diverses cites rellevants per als amants de la muntanya i l'esport a l'aire lliure: Transaventure: La tretzena edició tindrà lloc els dies 24, 25 i 26 de març. Enguany les dates coincideixen amb el Ral·li de Catalunya, la qual cosa obligarà a una logística més estricta pel tall de carreteres. Pirena: S'explica que el prestigiós raid de neu acaba el 4 de febrer a la Molina. Es destaca la participació del català Josep Domingo, que actualment lidera la classificació. Agenda d'hivern: S'esmenten la Marxa Beret d'esquí de fons, la cursa d'esquí de muntanya Alpallars Certascan i el Winter Raid de la Molina, organitzat per la campiona Emma Roca. Proposta d'Excursió: Serra de Llaberia La secció principal ens convida a realitzar una ruta circular per la Serra de Llaberia, un recorregut d'unes 4 o 5 hores (tot i que es pot escurçar si s'apropa el cotxe per pista). Detalls de l'itinerari: Inici: Es deixa el cotxe al Coll de Jou. Pujada: Se segueix el GR-7 en direcció al Coll del Guix, un punt neuràlgic on conflueixen diversos camins. La Miranda: Arribada a la zona de les antenes, des d'on s'albira tota la costa de Tarragona. En dies especialment clars, es comenta que és possible veure la silueta de Mallorca. Llaberia: Visita al nucli de Llaberia, un poble pintoresc que està sent restaurat, per després iniciar el retorn. Finalment, es fa èmfasi en la importància de saber interpretar mapes excursionistes (com els de l'editorial Piolet) i s'anuncia que properament es farà una sessió didàctica sobre cartografia i orientació.

  • 18'

    Rutes BTT per Prades i el poble de Castelló

    Aventura i natura a les comarques de Tarragona En aquesta edició de l'espai de natura i aventura amb Pep Calvet (Niltravel), es debaten diverses propostes per gaudir de l'aire lliure a la demarcació, tot i l'amenaça de mal temps i les nevades recents a zones com Prades. El poble abandonat de Castelló L'espai central de l'episodi ha estat un concurs radiofònic sobre un indret emblemàtic de la zona de Vandellòs. Els punts clau d'aquest lloc són: El poble de Castelló, abandonat des dels anys 50. És famós pel seu pessebre vivent nocturn, que atrau visitants de tota Catalunya. Està integrat en rutes excursionistes de gran recorregut com el GR 192. "És un poblet preciós on es fa un pessebre vivent que és únic i nocturn, situat prop de Vandellòs." Ruta en BTT: Prades - Arbolí - Siurana Es proposa una ruta exigent de BTT (Bicicleta de Tot Terreny) per als més agosarats, amb una durada aproximada de 4 o 5 hores: Sortida des de Prades: Direcció a la Febró i el riu Siurana. Gallicant: Visita a aquest poble abandonat amb vistes espectaculars a l'embassament de Siurana, el Montsant i les muntanyes de Prades. Descens i pujada: Baixada fins a la presa de Siurana i posterior ascens al poble de Siurana per l'antic camí de Prades. Entorn: Paisatges de terra vermellosa i boscos espessos. Agenda d'activitats Es repassen diversos esdeveniments futurs, tenint en compte que algunes activitats immediates a Tarragona ciutat s'han suspès per la pluja: Caminada pels Castells de la Segarra: Prevista per al 19 de març. Esquí de muntanya: Copa d'Espanya a la Vall Fosca i ràl·li a la Vall de Núria. TransAventura: Anunci de la propera edició a finals de març.

  • 19'

    Rutes per les Muntanyes de Prades i activitats de neu

    Rutes, Neu i Solidaritat: El lleure a l'aire lliure En aquesta sessió amb Pep Calvet, de Neal Travel, s'exploren diverses opcions per gaudir de la natura, des d'excursions locals fins a esdeveniments esportius d'hivern. L'espai comença amb un concurs sobre l'ermita de la Abellera, situada a Prades, servint d'introducció per a la proposta de senderisme del cap de setmana. Activitats de Neu i Preparació Física Es fa un repàs de l'agenda d'hivern als Pirineus: - Pirena: La ruta de múixing més emblemàtica, que comença el dia 21. - Esquí de muntanya: Carrera a la Vall d'Aran i la competició per equips a la Vall Fosca (19 de febrer). - Raquetes de neu: Es destaca la importància de la tècnica i la preparació prèvia. "Les raquetes no porten motor; si no es fa una preparació física d'unes setmanes abans, l'excursió pot acabar sent un patiment en lloc de gaudir." Cal treballar la flexibilitat, els abductors i el fons aeròbic, ja que caminar amb raquetes obliga a obrir més les cames i cansa grups musculars poc habituals. Ruta Recomanada: De la Mussara als Avencs de la Febró Es proposa un recorregut d'unes 4 hores que transcorre per les Muntanyes de Prades: - Punt de partida: El poble abandonat de la Mussara. - Senyalització: Es segueixen els senders de gran recorregut GR-7 i GR-171 (marques blanques i vermelles). - Punts clau: Pas pels Mollats, crestejant cap al coll de Capafonts, descens fins al poble de la Febró i visita final als Avencs de la Febró (es recomana portar llanterna). Esdeveniments Solidaris Es fa una crida a participar en les 24 hores de bicicleta solidària a Ferran, on per cada volta realitzada, empreses col·laboradores donen fons per a l'apadrinament de nens del Tercer Món.

  • 23'

    Agenda d'Aventura, Esquí i Iniciació al Rocòdrom

    Presentació i Concurs del Llibre L'espai d'aventura amb Pep Calvet de Niltravel comença amb una col·laboració especial per regalar la guia "A peu per les comarques de Tarragona" de Rafael López Monné. En aquesta edició, una oient guanya el llibre identificant la ruta del Castell d'Escornalbou, una excursió emblemàtica del Baix Camp. Agenda d'Esdeveniments Esportius (Gener-Febrer) Es repassen les cites més destacades per als amants de la neu i el running a Catalunya: Esports de Neu • Marxa Beret (5 de febrer): Cursa popular amb itineraris de 10, 20 i 30 km. • Marxa Fontanera (15 de gener): Prova d'esquí de fons a Guils Fontanera. • Marxa Pirineu (21 de gener): Entre Lles i Aransa. • Transcatalana (29 de gener): A Font Romeu, amb distàncies de 15 i 30 km. • Freeride a Tavascan: Possibilitat de fer esquí fora de pista amb seguretat i monitors especialitzats. Curses a Peu i Aventura Solidària • Marató de la Solidaritat al Sàhara: Una experiència per conviure amb refugiats en haimes i participar en curses de 10, 15 o 42 km. • Curses de muntanya: Cursa Mar i Muntanya a Blanes (dia 15) i Mitja Marató de Mollà (dia 22). • Asfalt: Mitja Marató de Terrassa al febrer. Monogràfic: Iniciació al Rocòdrom Com a solució per als caps de setmana amb mal temps, es proposa el rocòdrom com la millor via segura per introduir-se a l'escalada. Tècniques i Consells Clau • L'escalada es fa amb les cames: Un error comú és tirar només de braços; les extremitats inferiors han de portar el pes. • Centre de gravetat: Els malucs han d'estar tan apegats a la paret com sigui possible per mantenir l'equilibri. • Escalfament: Cal fer sèries curtes a poca alçada i moviments laterals per preparar dits i articulacions. • Seqüència i descans: Aplicar la norma de mà-peu-mà-peu i aprendre la posició de repòs amb els braços estirats. "L'escalada no té edat; l'experiència i la tècnica permeten a gent de 35 o 40 anys gaudir de la seva plenitud en aquest esport."

  • 21'

    Les carasses de Nadal i la llegenda d'en Pere Botero

    Introducció a les Carasses de Nadal En aquesta secció dedicada a les festes nadalenques, Jordi Bertran ens descobreix les carasses, un element històric i poc conegut del patrimoni festiu català. Aquestes figures no són màscares convencionals ni estan vinculades directament al teatre, sinó que són escultures de grans dimensions amb expressions marcades (sovint representant la iconografia del turc o l'infidel) que es trobaven situades sota els òrgans de molts temples catòlics dels Països Catalans. Els òrgans i les carasses Els òrgans han tingut històricament una doble funció: la religiosa i la civil. Les carasses n'eren un apèndix mecànic que l'organista podia moure mitjançant tecles especials. Les seves característiques principals eren: Moviment i so: Movien els ulls i la boca mentre emetien sons associats al "perill" o al mal. Interacció festiva: Tot i la seva imatge inicialment terrorífica, amb el temps es van domesticar. Al final de certs oficis (com Sant Esteve o Cap d'Any), les carasses obrien la boca i llançaven caramels als infants. Presència geogràfica: Se'n conserven exemplars o testimonis en llocs com Perpinyà, Girona (rescatada d'un contenidor i exposada al cafè L'Arc), Sant Llorenç de Morunys, Barcelona i Vilafranca del Penedès. La Llegenda d'en Pere Botero El programa també aclareix l'origen de l'expressió popular sobre les calderes d'en Pere Botero. La història es remunta al segle XVII amb en Pere Porter, un pagès i boter de Tordera. "Et cremarem a les calderes del Pere Botero." La llegenda explica les desventures d'aquest bon home: 1. L'error judicial: Degut a una negligència d'un notari que no va registrar el pagament d'un deute, en Pere va ser injustament condemnat i portat a l'infern. 2. Viatge a l'infern: Va entrar per la porta de l'estany de Sils i, un cop a l'infern, va trobar el notari que s'havia equivocat cremant en una caldera. 3. El retorn: Els dimonis, en un acte insòlit de misericòrdia, el van deixar tornar a la terra per demostrar la seva innocència. Va reaparèixer pel País Valencià i, després d'un llarg viatge, va recuperar el seu patrimoni gràcies a les indicacions que el notari li havia donat des de l'abisme. Finalment, a causa de la seva professió de boter i la seva increïble experiència testimonial, les calderes de l'infern van quedar batejades per a sempre amb el seu nom.

  • 23'

    L'Advent: Tradicions, Simbolisme i Costums de la Terra

    L'Advent: L'Inici del Cicle de Nadal L'episodi d'avui se centra en l'Advent, un període de quatre setmanes que marca la preparació per al naixement de Jesús. Segons Jordi Bertran, la paraula prové del llatí adventus (arribada) i té les seves arrels en l'Imperi Romà, on designava el temps en què les divinitats feien cap al seu temple. Simbolisme i Calendari • Inici del calendari eclesiàstic: L'any religiós no comença l'1 de gener, sinó amb el primer diumenge d'Advent, el més proper a Sant Andreu. • La influència basca: Com a dada curiosa, s'esmenta que en basc el mes de desembre s'anomena Aventoa, reflectint la potència històrica d'aquest període. • La quaresma de Nadal: Antigament, l'Advent era un temps d'abstinència i dejuni, conegut per la gent gran com la "quaresma de Nadal", un contrast radical amb el consumisme actual. Elements Iconogràfics i Gastronòmics • La Corona d'Advent: Un costum d'origen alemany popularitzat després de la Primera Guerra Mundial. Consisteix en branques verdes amb quatre espelmes que s'encenen progressivament cada diumenge. • L'Estel d'Advent: Una creença especialment viva a les zones de muntanya (com al Ripollès) sobre l'aparició d'un estel que indica la qualitat de l'hivern i que es fon la nit de Nadal. • Gastronomia de subsistència: Destaca l'allioli de codony, un recurs creatiu per substituir l'ou durant els dies d'abstinència de l'Advent. Fires i Privilegis Reials El podcast aprofundeix en l'origen de les fires nadalenques, com la de Mallol (la Garrotxa), que data de 1377. Bertran aclareix la diferència històrica entre fira i mercat: "La fira era un privilegi reial que atorgava el rei als municipis per fer un mercat extraordinari un cop a l'any." Música i Cultura Internacional S'interpreta una peça de música Cajún (Louisiana, EUA) dedicada a Sant Nicolau, mostrant com una mateixa figura hagi generat tradicions mestisses i variades arreu del món.

  • 25'

    Sant Andreu: Tradicions, Refranyer i Cultura Popular

    Introducció a la Diada de Sant Andreu L'episodi explora la figura de Sant Andreu i la seva profunda petjada en la cultura catalana, especialment el seu vincle amb la meteorologia i l'arribada del fred d'hivern. S'analitza com el 30 de novembre marca un punt d'inflexió en el calendari tradicional. El Refranyer i el Clima Es repassen diversos refranys que vinculen el sant amb el fred i la neu: • "Per Sant Andreu, la neu al peu": una de les dites més cèlebres en referència a les primeres nevades. • "Tots Sants l'entra, Sant Andreu el treu": indicant que és l'últim dia del mes de novembre. • També s'esmenten refranys sobre la matança del porc i la necessitat d'abrigar-se amb capa. Teatre Popular i Iconografia Es discuteix la representació de la vida de Sant Andreu en el teatre popular del segle XIX a localitats com Tarragona, Reus i la Selva del Camp. • L'apòstol pescador: Es detalla el seu ofici original i la seva relació amb altres sants pescadors com Sant Pere. • La Creu de Sant Andreu: Un element iconogràfic distintiu amb forma d'aspra (X), que el diferencia de la creu de Crist. Aquesta forma s'associa popularment amb la fulla d'alzina i s'usa encara avui en heràldica i marques de vins i caves. Mística i Curiositats Modernes L'episodi inclou una intervenció d'una oient sobre la moda de les polseres de sants, tractant-les com un objecte estètic més que religiós. Costums i Llegendes d'arreu del territori "A la Garrotxa existeix la llegenda del Pare de la Neu, un personatge anomenat Andreu que feia un festí d'oques al cel, i les plomes que queien eren la neu." • Manresa: Es comenten les fires històriques i els jocs de festeig entre joves relacionats amb qui paga la fira. • El Maresme: La tradició de menjar pomes al forn a Sant Andreu de Llavaneres. • País Valencià i Mallorca: Costums com les mil avemaries (Benitus) o el ritual de fumar herbes aromàtiques en pipes.

  • 24'

    L'Escolania de Montserrat i la tradició del Bisbetó

    L'Escolania de Montserrat: Tradició i Modernitat En aquesta conversa amb Jordi Bertran, s'explora a fons la realitat d'una de les institucions musicals i culturals més emblemàtiques de Catalunya: l'Escolania de Montserrat. Lluny de ser una institució ancorada exclusivament en el passat, l'Escolania ha sabut evolucionar per adaptar-se als nous temps sense perdre la seva essència espiritual. Formació i Vida Quotidiana El cor està format per una cinquantena d'infants d'entre 9 i 14 anys que reben una educació d'alt nivell: • Formació acadèmica reglada (ESO). • Especialització musical profunda: aprenentatge de dos instruments, tècnica vocal i música de cambra. • Adaptació social: Actualment existeixen fórmules més flexibles on alguns alumnes no resideixen permanentment al monestir i tornen a casa cada nit o els caps de setmana. "No són bitxos raros que estan allà custodiats... juguen a la Playstation i a futbol com qualsevol altre infant." Rituals i Horaris Ancestrals Tot i la modernització, es manté un timing diari rígid vinculat a la litúrgia que marca el pols de la muntanya: • La Salve: El punt central del migdia (13:00h), focus d'atracció per als visitants. • Vespres: El cant del capvespre que tanca la jornada musical pública. • Indumentària: L'ús de la saia negra i el roquet blanc es manté com a símbol visual distintiu. La Figura del Bisbetó Es destaca una tradició medieval única que encara perviu: l'elecció del Bisbetó. Coincidint amb Santa Cecília, els escolans trien democràticament un company que, el dia 6 de desembre, exercirà simbòlicament les funcions de màxima autoritat (Abat o Bisbe), vestit amb mitra, pectoral i bàcul. Representa una de les romanalles de rituals festius més antics d'Europa on s'invertien les jerarquies.

  • 25'

    Polifonies populars de la Mediterrània

    Un viatge sonor per la polifonia popular Aquest episodi explora la tradició de la polifonia popular a l'àrea mediterrània, un estil de cant basat en veus múltiples que sovint s'interpreta a cappella. Jordi Bertran ens guia a través d'aquesta herència cultural compartida que uneix diversos pobles maritimomuntanyosos. Característiques i orígens del cant La polifonia popular es defineix per l'ús de diverses veus (de 3 a 9 persones) que canten en tons diferents sense acompanyament instrumental. Segons els estudiosos, aquests sons tenen un origen pastoral i ramader, nascuts de la necessitat de comunicació entre pastors a les muntanyes. • Connexió territorial: Malgrat les distàncies, existeixen similituds sorprenents entre els cants de la Provença, Sardenya, Còrsega, Itàlia i les Balears. • Primitivisme: Es tracta d'una de les músiques més rudimentàries i pures que encara es conserven. El protagonisme de Còrsega i Sardenya L'illa de Còrsega destaca com el lloc on aquesta pràctica es manté més viva, amb desenes de grups en actiu. Per als corsos, el cant (conegut simplement com la veu) és un tret identitari fonamental. • Estructura corsa: Utilitza tres tons masculins: el bassu (baix), a segonda (tenor) i u d'irsu (alt). • Religió i tradició: L'Església va utilitzar aquesta polifonia rudimentària per cristianitzar la població, integrant els cants tradicionals en la litúrgia. De la tradició a la reivindicació social El podcast també destaca com aquests cants han evolucionat cap a la protesta social i la producció musical moderna: "A l'illa de Còrsega, el cant és el tret identitari de la població... s'ha mantingut malgrat les guerres i té un enorme contingut nacionalista." • Itàlia: El cas del cor d'obrers de la Fiat de Nàpols (E Sessi), que usaven la polifonia per reivindicar drets durant les vagues dels anys 70. • Evolució moderna: Grups com I Muvrini han portat aquest estil als escenaris internacionals, incorporant instruments i col·laborant amb artistes contemporanis, tot i les crítiques dels sectors més puristes.

  • 25'

    El Joc de la Pilota: Tradició i Esport al País Valencià

    Orígens i Evolució del Joc de Pilota El joc de la pilota és una de les pràctiques esportives més ancestrals de la Mediterrània, amb referències que es remunten a l'Odissea d'Homer i a l'època de l'Imperi Romà. En aquest episodi, Jordi Bertran explica com aquesta tradició va arribar a les terres valencianes al segle XIII amb les tropes de Jaume I i com ha perdurat fins a l'actualitat com un element d'identitat cultural. Els Trinquets: Espais de Joc • El terme trinquet designa tant l'espai físic com el carrer on es practica aquest esport. • A ciutats com Tarragona, encara es conserven noms de carrers (Trinquet Vell i Trinquet Nou) que evidencien la pràctica històrica d'aquest joc al Principat. • Històricament, el joc al carrer va generar conflictes amb les autoritats comercials, arribant a ser prohibit en certs períodes pel Consell General de València per no entorpir el pas. Modalitats Principals L'episodi detalla les diferents maneres de jugar, distingint entre l'àmbit popular i el professional: Llargues: La modalitat més popular i antiga. Es juga al carrer, per equips (identificats amb faixes blaves o vermelles) i les mides del camp es compten encara en passes. Escala i Corda: La modalitat reina en l'àmbit professional. Es practica en trinquets tancats i utilitza una corda central que divideix el camp a dos metres d'alçada, actuant com una xarxa. Raspall: Una variant on la pilota pot anar a ras de terra, obligant els jugadors a portar proteccions especials anomenades didals. Reglamentació i Professionalisme "L'any 1910, el jugador Nelo de Murla va estandarditzar la normativa per superar les diferencies locals i permetre una lliga unificada." Actualment, la pilota valenciana està totalment professionalitzada, amb la Catedral de la Pilota (el trinquet Pelayo de València) com a centre neuràlgic i una estructura de lligues que manté viva la tradició. També destaca la creació de recursos digitals moderns com el Museu de la Pilota de Genovés per a la seva difusió.