Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2008

·684 episodis
RSS

episodis

361-372 de 684
  • 25'

    Patrimoni festiu i Setmana Santa al Tarragonès

    Explorant el Patrimoni Viu del Tarragonès En aquest episodi, es presenta la nova publicació del Consell Comarcal del Tarragonès, un calendari i guia del patrimoni viu que recull les festes i tradicions de la comarca. La conversa destaca la importància de valorar les celebracions locals més enllà de la capital, puntejant un recorregut que va des del cicle nadalenc fins a les festes de primavera. El Cicle de Setmana Santa i la Tradició dels Armats El focus principal se centra en la proximitat de la Setmana Santa, analitzant diverses manifestacions populars del territori: • Els Armats de Tarragona: Enguany celebren el seu 250è aniversari, destacant com una de les institucions més arrelades. • Riquesa comarcal: Es mencionen tradicions específiques com la de Constantí (amb continuïtat des de 1851), els viacrucis de Torredembarra i les processons de Vilallonga del Camp o El Morell. • Personatges bíblics: Es reivindica la figura de personatges vivents com la Samaritana, les Tres Maries o els Apòstols, que actuen com a representacions teatrals de carrer. Polèmica i Reptes de la Tradició L'episodi no defuig la crítica social i institucional sobre el manteniment d'aquestes festes: "Quan una manifestació ha estat agredida des de les institucions per problemes burocràtics, mereix un semàfor ben vermell." • Es discuteix la cancel·lació del viacrucis vivent d'Altafulla per traves administratives. • Es reflexiona sobre la rigidesa de les lleis de soroll o seguretat que podrien posar en risc celebracions centenàries si s'apliquessin de manera estricta. • Es debat de forma distesa sobre la manca de presència femenina en els cossos d'armats (armades). Curiositats i Literatura Popular El programa tanca amb un recull de refranys sobre el mes de febrer, destacant el caràcter variable i fred d'aquest mes, i una anècdota sobre un cocodril dissecat que hi havia a l'ermita de Vilallonga com a oferta votiva o exvot.

  • 23'

    La tradició de la màscara i el final del Carnaval

    Resum de l'episodi En aquesta edició, en Jordi Bertran analitza el tancament del cicle de Carnaval i aprofundeix en el significat antropològic d'un dels seus elements més icònics: la màscara. Es discuteix com el calendari d'enguany ha solapat diverses festivitats rurals i com la celebració evoluciona del carrer a la foguera. El cicle festiu i les coincidències L'expert destaca que festes com Sant Blai, la Candelera o Santa Àgueda formen part del mateix cicle d'inversió que el Carnaval, tot i que sovint queden eclipsades quan coincideixen estretament en el calendari. • Inversió de rols: S'esmenta Santa Àgueda com un antecedent dels personatges femenins del Carnaval. • La Concubina: Es planteja una crítica curiosa sobre la falta d'un ritual de vetlla per a la Concubina a Tarragona, a diferència del Carnestoltes. Simbologia i història de la màscara El tema central és la màscara com a element encobridor i la seva evolució: • Diferència entre grups: Les comparses organitzades solen optar pel maquillatge artístic, mentre que l'individu autònom prefereix la màscara o careta tradicional. • Origen sagrat: Tot i que l'Església la va considerar un element sacríleg, la màscara té un origen sagrat en el teatre grecollatí, servint de nexe entre els homes i les divinitats. • Tipus de màscares catalanes: - L'Os: La màscara per excel·lència dels carnavals pirinencs. - El Galtes: Una mitja màscara molt popular que deixa la boca descoberta. - Màscares a Mallorca: On personatges com Sant Antoni també van emmascarats. El Dimecres de Cendre i el final L'episodi conclou parlant de la mort del Carnestoltes i les variants locals sobre el dia de l'enterrament (dimarts a Tarragona vs. dimecres a altres localitats). Segons Bertran: "A Catalunya no enterrem la sardina, enterrem el Carnestoltes; l'enterrament de la sardina és una denominació generalitzada que no correspon a la nostra tradició històrica." Amb l'arribada de la Quaresma, el programa es prepara per analitzar noves tradicions com la Vella Quaresma.

  • 42'

    Història i Tradicions del Carnaval de Tarragona

    Orígens i Evolució del Carnaval a Tarragona El programa ofereix una visió profunda de la història del Carnaval de Tarragona, destacant la seva evolució des de l'època medieval fins a la recuperació moderna dels anys 80. Es posa èmfasi en la Plaça de la Font (antigament Plaça del Corral) com a centre neuràlgic de les celebracions ciutadanes. Elements Simbòlics i Tradicionals • La Bota: Un dels elements més icònics, vinculat històricament al gremi de boters de la façana marítima. • El Ninot i la Ninota: Figures centrals que simbolitzen el regnat i la crema final de la festa. • L'Enterrament del Dimarts: Un acte complex que combina pirotècnia antiga (de pals) i desfilades satíriques. Curiositats del segle XIX i XX El programa recupera anècdotes fascinants sobre la transgressió social pròpia d'aquestes dates: • Les prostitutes protagonitzaven desfilades on l'edat s'identificava pel color de les mitges (blaves per a menors de 40 anys, blanques per a majors). • Personatges com l'Home del Toca Ferro, que anunciava els balls amb una ferradura. "Al segle XIX, el Carnaval intentava identificar tots els elements de l'antic règim amb una cosa caducada, ironitzant sobre les festes religioses." Intercanvi Cultural amb Bèrgam Es detalla la participació d'actors de l'Aula de Teatre de la URV en un intercanvi amb la ciutat italiana de Bèrgam. A diferència del model tarragoní de desfilades, el carnaval de Bèrgam es descriu com un carnaval d'autor, més proper al teatre de carrer i la improvisació, sota la direcció artística d'Antonio Catalano. Diferències entre Models de Festa • Tarragona: Basat en la col·lectivitat, comparses i desfilades estructurades. • Bèrgam/Itàlia: Un enfocament més escènic, amb atmosferes de bogeria i dinàmiques teatrals pures.

  • 23'

    Sant Vicenç, relíquies i els diversos carnavals

    Introducció i Festivitats de Sant Vicenç L'episodi comença amb una conversa sobre el calendari festiu, destacant la celebració de Sant Vicenç Màrtir (22 de gener), patró de València. Es comenta la curiositat de la seva relíquia, un braç sencer, que a diferència de la de Santa Tecla, només surt en processó cada 100 anys. Nova Publicació sobre Cultura Popular Es presenta la revista Fiestas para viajar y conocer, una nova publicació bimensual de l'editorial Periplo de Producciones (Alacant) que s'especialitza en el rigor històric i descripció de festes de tot l'Estat Espanyol. Els interlocutors debaten sobre la manca de revistes especialitzades en cultura popular als quioscos, citant excepcions com Descobrir Catalunya, Castells o Fiesta y Cultura. Bibliografia de Referència del Carnaval Jordi Bertran repassa els autors clàssics per entendre l'origen de la festa: • Julio Caro Baroja: El Carnaval, llibre de capçalera sobre els orígens pagans i les celebracions a Espanya. • Mikhail Bakhtin: Analitza la cultura popular i el riure en l'Edat Mitjana i el Renaixement. • Jacques Heers: Se centra en les "festes de bojos" o de folls, precedents de l'estructura del Carnestoltes. Evolució i Tipologies de Carnavals Es discuteix la transformació de la festa i la manca d'estudis sobre el carnaval urbà contemporani a Tarragona, a diferència de Sitges, que sí té monografies editades. Es comparen diferents models: Carnavals de Lluentor i Rues • Vinaròs: Destaca per la seva estructura urbana, la ploma i actes com la Guerra de la Farina o la curiosa Nit del Pijama. • Àguiles (Múrcia): Famós per la seva espectacularitat i el seu Museu del Carnaval. Carnavals Rurals i Tradicionals • Galícia (Verín, Xinzo de Límia): Caracteritzats pels fustigadors, les caretes fixes i l'ús d'esquellots. • País Basc i Navarra (Ituren i Zubieta): Amb una forta càrrega d'identitat nacionalista i personatges vestits amb pells d'ovella. • Ciudad Rodrigo: Conegut com el Carnaval del Toro, on la festa se centra en els correbous. Gastronomia de Carnaval L'episodi clou parlant de la importancia dels àpats comunitaris. A Tarragona s'esmenta la celebració del Xarró amb la presència de Pep Salsetes, expert en olles de carnaval a nivell europeu.

  • 27'

    Música i Tradicions del Carnaval Català

    La Banda Sonora de la Festa Popular Un recorregut per la història i l'evolució de la música de Carnaval, des de les bandes més rudimentàries fins a les versions modernes d'himnes locals. L'episodi analitza com la celebració s'ha transformat amb l'arribada del so amplificat i la pèrdua d'algunes tradicions vocals. Tipologies Musicals i Tradició Oral • Bandes en directe vs. Música comercial: Es contraposa l'ús actual de grans èxits de ràdio-fórmula (com Carlinhos Brown o Ricky Martin) amb les petites bandes de vent que abans animaven les col·lectes satíriques. • El paper de la dona: En moments de celebració com Santàqueda o la Ribera d'Ebre, la música servia com un espai d'inversió de rols i llibertat femenina. • Instruments tradicionals: Es destaca la importància del flaviol, la gralla i el timbal en el repertori històric català. Connexions Internacionals i Curiositats • L'herència tarragonina a Bolívia: Es discuteix la llegenda del Carnaval d'Oruro, on frares tarragonins haurien introduït les Diablades. • L'Emparito Roca: El fenomen d'aquest pasdoble com a himne oficiós que transcendeix les dates de la Festa Major de Santa Tecla per sonar també al gener. "El carnaval és com una religió; la gent que el viu ja fa mesos que prepara les carrosses i les disfresses." Calendari Festiu Es confirma que el cicle festiu a Tarragona i Reus s'inicia al voltant del 25 de gener, marcant l'inici d'una setmana de sàtira i disbauxa abans de la Quaresma.

  • 23'

    Calendaris i agendes tradicionals amb Jordi Bertran

    Introducció als Calendaris Tradicionals L'episodi d'avui se centra en la importància de mestrejar el temps a través dels calendaris i agendes, especialment aquells que han esdevingut clàssics a les nostres llars durant la primera quinzena de gener. El Calendari dels Pagesos És un dels referents més antics (amb 147 anys de publicació) i es caracteritza per: • Incloure el santoral complet i les fases de la lluna. • Oferir consells de pràctiques agrícoles, com ara què plantar al gener (cebes, bròquils, enciams). • Predir els moments de baixa activitat vegetal i la necessitat de preparar la terra per a la primavera. Diversitat de formats i continguts Es discuteixen diversos tipus de publicacions que barregen saviesa popular, religió i astronomia: • El Calendari de l'Ermità i de Fra Ramon: Versions en català i castellà que, curiosament, no sempre coincideixen en el santoral del dia. • Calendari Lunar (Castellvell): Molt enfocat a l'horticultura ecològica i la salut personal. Ofereix guies detallades sobre: - Quan tallar-se el cabell per enfortir-lo o retardar la caiguda (properes dates: 16 i 17 de gener). - Dies favorables per a la depilació o la cura de les dents. - Recomanacions alimentàries segons la fase lunar. Agendes Culturals i d'Efemèrides • Agenda dels Països Catalans: Té un format de temporada (comença a l'agost) i destaca per incloure efemèrides històriques (com l'execució de Joan de Serrallonga un 8 de gener) i temes monogràfics com el fet casteller. • Agenda de Fires i Festes: Recull les festivitats locals de Catalunya, com la festa major de Batea o les de Sant Raimon a Vilafranca. • Almanac del Cordill: Conegut pel seu cordill característic per penjar-lo, inclou refranys, consells de cuina i el "racó de les endevinalles". "El que fa ús assenyat de cada cosa, a la vida se li fa més agradosa." Curiositats del Calendari d'Enguany L'any es presenta com a "estrany" a causa de la rapidesa de les festes: • El Carnaval cau molt d'hora, amb la rua a principis de febrer. • La Setmana Santa coincideix amb el mes de març.

  • 29'

    L'art de parar la taula de Nadal i protocol

    Guia completa per vestir la taula de Nadal En aquesta sessió, l'expert Francesc Lledó detalla com convertir l'àpat de Nadal en una experiència única a través de la decoració, el protocol dels coberts i la disposició correcta dels elements a la taula. La clau no és només el menjar, sinó la sensació d'acolliment i abundància que transmet una taula ben parada. Localització i preparació prèvia • L'àpat s'ha de fer sempre al menjador, evitant la cuina per marcar l'excepcionalitat del dia. • S'aconsella parar la taula el dia abans per poder atendre els convidats amb tranquil·litat. • Com a protecció, es recomana posar un ule o protector plàstic sota les estovalles per evitar taques irreversibles a la fusta. Muntatge: Plats, Coberts i Cristalleria • L'ordre dels coberts: Es col·loquen de fora cap a dins segons l'ordre d'ús del menú. La fulla del ganivet sempre mirant cap al plat i les punxes de la forquilla cap amunt. • Plat de presentació: Ha de servir de base per als altres (plat pla i plat fondo) i s'aconsella l'ús del plat de pa situat a l'esquerra (a les 11 segons les agulles del rellotge). • Copes: Es disposen en diagonal o línia recta, situant la més alta a l'esquerra i la més baixa a la dreta per facilitar el servei del vi sense entrebancs. Detalls d'estil i Taula Auxiliar • Un centre de taula ha de ser sempre baix per no tallar la comunicació visual entre comensals. • L'ús d'espelmes aporta elegància; s'han d'encendre quan arribi el primer convidat. • La taula auxiliar és fonamental per descarregar la taula principal, situant-hi el decantador de vi, el pa, l'obreampolles i el servei de cafè. "Una taula esplèndida fa que fins i tot el menjar sembli més bo; és un símbol de benvinguda i abundància."

  • 30'

    Vins, caves i maridatges per a les festes de Nadal

    El món dels vins en els àpats nadalencs En aquesta edició del podcast, en Francesc Lledó ens guia a través de l'univers dels vins i caves, elements indispensables per elevar qualsevol celebració. Segons l'expert, el vi és la guinda que fa que un àpat sigui realment inoblidable, i ens proposa una estructura clara per organitzar les begudes segons cada moment de la festa. L'aperitiu i els entrants Per començar la celebració, es recomanen begudes que obrin la gana i acompanyin el picoteig inicial: • Vermut Izaguirre o una bona Manzanilla en rama (com l'Antonio Barbadillo), ideal per al pernil i marisc salat. • Cerveses artesanes denses (com la Rosita de Tarragona) per als aperitius més elaborats. • Per a les amanides, el cava jove fruitat és la millor opció per la seva capacitat de netejar el paladar davant l'acidesa del vinagre. Maridatge amb marisc i caldos Segons el tipus de plat principal, Lledó suggereix: • Marisc: Vins blancs frescos del nord-oest peninsular com l'Albarinyo (Rias Baixes) o el Godello (Valdeorras). També proposa tastar un Pinot Gris d'Alsàcia per a les ostres pel seu equilibri i acidesa. • Caldos i sopes: Requereixen vins blancs amb més estructura, preferiblement fermentats en barrica o criats amb les seves mares. Destaquen referències de la Terra Alta (garnatxa blanca) o xardoners clàssics de Tarragona. Els negres i el moment dels escumosos Pel que fa als plats de carn i els brindis finals: • Vins negres: Es fa una aposta ferma pels productes de proximitat, especialment del Montsant, Priorat i Terra Alta. Es mencionen referències com Acústic, Issis o Finca Espolla. • Cava vs Xampany: Lledó aclareix que són productes diferents a causa del terroir i la vinificació. La seva recomanació és clara: "O comprem un bon xampany o bevem un bon cava de gamma alta; no ens quedem a mitges amb marques comercials." • Es destaquen grans caves catalans com Agustí Torelló (Cripta) o Gramona, que poden competir amb els millors xampany francesos (com Bollinger o Krug) però a un preu més contingut. Pressupost i consells finals Un bon àpat per a unes quatre persones pot tenir un cost en begudes d'uns 75 euros (incloent-hi aperitiu, blanc, negre i cava). L'expert subratlla la importància de deixar-se aconsellar pels bodeguers locals i, sobretot, de "parlar el vi" per gaudir-ne plenament de l'experiència sensorial.

  • 25'

    Cuina Tradicional per a Nadal: Capó, Cordai i Peix

    Guia Pràctica de Cuina Tradicional per a l'Hivern En aquest episodi, el cuiner Francesc Lledó ens ofereix una lliçó magistral sobre com preparar els plats més emblemàtics de les festes nadalenques. L'objectiu és simplificar les tècniques de la cuina tradicional per fer-les accessibles a tothom, destacant que molts d'aquests preparats poden avançar-se dies abans per gaudir de les festes sense l'estrès de la cuina d'últim minut. Elaboracions Principals de Carn • El Capó de Nadal: Es detalla una tècnica de cocció lenta de quatre hores a la cocotte. - El secret resideix en una injecció de brandi macerat amb herbes (farigola, romaní, llorer) realitzada 24 hores abans. - El farcit es basa en poma golden, prunes i pinyons, utilitzant llard de porc per untar la peça i aconseguir una pell cruixent. • El Cordai al Forn: Una recepta infal·lible que destaca per la seva senzillesa. - Es cuina sobre un llit generós de ceba, tomàquets i alls esclafats sense pelar. - La clau és enterrar literalment la carn amb les verdures per mantenir la humitat abans d'afegir-hi un got de vi blanc a mitja cocció. Tècniques de Peix i Aportacions dels Oients • Peix a la Sal: El Francesc comparteix una fórmula matemàtica per no fallar mai en el punt de cocció: "Tenim mitja hora d'entrada sempre, i després hi anem sumant mitja hora per cada quilo de peix." • Arròs de Llamàntol Caldós: Una oient, la Mar, intervé per explicar la seva versió enriquida amb gambes de Tarragona, escamarlants i cloïsses. Es recomana l'ús d'arròs de varietat bomba per evitar que el gra es passi en els plats caldosos. Menús de Temporada al Restaurant Finalment, es comenta l'actualitat del restaurant Quim Quima, on tot i la temporada de sopars d'empresa, encara es pot gaudir d'un menú degustació centrat en els bolets, amb plats com el pudding de carxofes amb camagrocs o el fricandó tradicional amb canella.

  • 27'

    Cuina de Nadal: Entrants de marisc i estalvi

    Preparació dels Àpats de Nadal i Estalvi En aquesta sessió, Francesc Lledó ens ofereix consells pràctics per anticipar les compres de Nadal, especialment el marisc, per tal d'evitar l'increment de preus d'última hora i assegurar la millor qualitat. La clau resideix en la planificació i l'ús correcte del congelador. Tècniques de Marisc: El Carpaccio i el Ravioli L'expert proposa utilitzar marisc de talla mitjana o petita (tercera o quarta tria) ja que, en ser escarxat per fer carpaccio, el resultat visual i gustatiu és excel·lent i molt més econòmic. • Pelat en cru: És fonamental esperar unes 6-8 hores després de la pesca per poder pelar les cues fàcilment sense trencar-les. • Tècnica de l'escarxat: Es col·loquen les cues entre dues capes de paper film (preferiblement de baixa qualitat per la seva rigidesa) i es colpegen amb un cassó de fons pla fins a deixar-les fines. • Conservació: Un cop preparats els discs de marisc, es congelen separats i després s'apilen en un tàper. Elaboració de la Salsa Americana No es llença res. Amb els caps i les closques es prepara una base fonamental: "Es tracta de daurar ben d'haurades les closques fins que agafin aquell color vermell tan interessant i aquella oloreta que enamora." • Flambejat amb whisky: A diferència del brandy tradicional, el whisky aporta un toc distintiu però neutre. • Seguretat a la cuina: Molta precaució amb les campanes extractores i el greix acumulat en flambejar a casa. • Concentració de gust: Es cou amb aigua embotellada, sofregit de tomàquet i herbes durant 45 minuts, i es passa pel colador xinès premsant bé. Propostes de Plats per a la Festa Carpaccio de Nadal: Base de marisc amb foie cru ratllat per damunt i un cop de gratinador de 5 segons. Amanida de marisc: Carpaccio servit amb fulles de mostassa, rúcula i una vinagreta tipus romesco de pobra feta amb l'americana i fruita seca. Ravioli de Cap d'Any: Ús de pasta wanton fregida com a base cruixent, farcida amb una barreja de marisc, formatge fresc (mató o burgos) i tomàquet concasse.

  • 18'

    Preparació del Nadal: Estalvi i Receptes

    Planificació i Estratègia per a les Festes de Nadal L'episodi se centra en la importància de la previsió per sobreviure a l'estrès i l'elevat cost de les festes nadalenques. Es proposa una racionalització dels horaris i una compra anticipada de productes clau per gaudir més de la família i menys de la feina a la cuina. Consells per a la compra anticipada Peix i Marisc: Es recomana comprar ara productes com el rap, les dorades de Tarragona o el llenguado, ja que els preus es dispararan a mesura que s'acosti el Nadal. El factor climàtic: Per al rap procedent d'Irlanda o les Illes Britàniques, cal observar la previsió del temps; si fa bon temps allà, el preu baixa. Bolets: Aprofitar la temporada actual de camagrocs i trompetes de la mort per preparar bases i farses que es poden congelar. Tècniques de conservació i congelació Per mantenir la qualitat del producte fresc, en Francesc Lledó detalla diversos trucs de cuina professionals: Neteja prèvia: El peix s'ha de congelar net i filetejat, tal com es consumirà, per evitar manipular-lo un cop descongelat. L'aigua amb sal o de mar: Per al marisc, el millor és congelar-lo en un granissat d'aigua salada (o de mar) a uns 4-7 graus sota zero per a una congelació immediata. Congelació en llet: Específicament per al llenguado, es recomana congelar els filets submergits en llet amb un punt de sal i pebre per preservar la seva textura delicada. "Com més ràpid congelem el peix, menys cristal·litzarà l'aigua que conté i millors resultats obtindrem a l'hora de menjar-nos-el." Recepta destacada: Sandwich de llenguado amb camagrocs Es proposa un plat elegant i econòmic ideal per a Sant Esteve o Cap d'Any: Elaboració: Es prepara una farsa amb escalunyes (o calçots) ofegades amb mantega i camagrocs. Cocció: El llenguado es confita suaument en la llet de la seva pròpia descongelació. Presentació: Es munta el plat posant la salsa de camagrocs entre dos filets de llenguado, coronant-ho amb un cruixent de carxofes fregides i pols de bolet.

  • 23'

    Maridatge de Vins, Bolets i Cuina de Cacera

    Maridatge de Vins i Bolets El maridatge entre vins i bolets es defineix sovint com una relació complexa però apoteòsica quan s'aconsegueix l'equilibri. Francesc Lleodó destaca la importància del maridatge cultural o de memòria, basat en les combinacions tradicionals que formen part del nostre subconscient. Els Millors Vins per a Bolets • Vins Blancs amb Criança: Se consideren els companys ideals. El procés de fermentació en bota amb les seves mares (sobrelies) genera aromes de fongs i llevats que mimetitzen el gust del bolet. • Cava Jove: Ideal per a preparacions amb vinagretes o escabetxos, ja que és dels pocs que aguanta l'acidesa. • Vins Negres de Criança: Recomanats per a carns amb salsa i bolets o plats de cacera. Aporten notes de sotabosc, cuir i espècies que complementen perfectament el sabor terrós. Recomanacions Específiques • Macabeu (p. ex., Geneventura): Excel·lent per a remenats i peixos amb bolets. • Rieslings alemanys: Vins corpulents amb notes de pebre i tòfona. • Riojas clàssics: Molt indicats per a carns amb salsa, evitant sempre els productes làctics. Cuina de Cacera: El Senglar amb Chartreuse Es detalla una recepta innovadora i tradicional alhora per cuinar el porc senglar, aprofitant la temporada de caça. Preparació i Marinat "Tallar la cuixa a daus grossos, com un puny, i marinar-la durant 24-96 hores amb la seva pròpia sang, Chartreuse verd (més intens), llorer i pebre." El Secret de la Salsa • Ús de xocolata negra (mínim 70% cacau) per donar profunditat i color. • Elaboració d'una picada tradicional d'ametlles, avellanes, all i julivert. • Cocció lenta (xup-xup) d'unes dues hores o mitjançant la tècnica de buit a baixa temperatura per a resultats professionals. Incorporació dels Bolets Els bolets (rovellons, ceps o moixernons) s'han d'afegir sempre a l'últim moment, prèviament marcats a la paella, per mantenir la seva textura cruixent original.