Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2009. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1098 episodis
RSS

episodis

373-384 de 1096
  • 20'

    Mia Sunyer i Jonathan Monclús: De la Baja Aragón al somni del Dakar

    Entrevista als motoristes tarragonins Mia Sunyer i Jonathan Monclús Els pilots tarragonins visiten Tarragona Ràdio per compartir la seva recent experiència a la Baja Aragón, on van aconseguir una meritòria classificació entre els 20 primers. Aquesta prova ha servit com a punt d'inflexió per plantejar-se un repte encara més gran: la participació en el Dakar 2011. La duresa de la Baja Aragón Els motoristes descriuen la prova com un escenari de màxima exigència física i mental: * Condicions extremes: Temperatures altíssimes al juliol, molta pols i un terreny degradat pel pas de camions i cotxes. * Velocitat: Es tracta d'un raid molt ràpid amb puntes de fins a 170 km/h i mitjanes de 100 km/h, fet que obliga a una concentració absoluta per evitar caigudes fatals. * Preparació: Tot i ser aficionats, han competit contra els millors pilots internacionals del món. El camí cap al Dakar 2011 Amb la vista posada en el gener de 2011, els pilots detallen els obstacles per arribar a la prova reina: * Pressupost elevat: Calculen que el cost bàsic per a un aficionat oscil·la entre els 36.000 i 40.000 euros per persona. * Cerca de patrocinadors: En un context de crisi, busquen suport d'esponsors i institucions, aprofitant el gran impacte mediàtic de la cursa. * Logística: Compten amb el suport d'un mecànic experimentat que ja ha participat en diversos Dakars, figura clau que ells defineixen com el seu mentor. La relació amb la màquina "Arriba un moment que et trobes en un silenci abismal, sol amb la teva moto, i saps que ella no et fallarà." Els pilots expliquen el vincle emocional que es crea amb el vehicle durant les llargues hores al desert, compartint anècdotes de la seva experiència a la Panàfrica on les motos van arribar a ser l'única ombra disponible a 50 graus de temperatura.

  • 10'

    L'estatge del Nàstic a Rialp: ràfting i amistosos

    Crònica de la pretemporada del Nàstic a Rialp L'actualitat del Nàstic de Tarragona durant el seu estatge a Rialp ha quedat marcada per una combinació de preparació física intensa i activitats de cohesió de grup. El periodista Quim Pons ens apropa els detalls d'aquesta darrera etapa de concentració. Aventura al ràfting pel Noguera Pallaresa Un dels moments més destacats ha estat el descens de 14 quilòmetres fent ràfting. Tot i ser una activitat lúdica, ha tingut un impacte físic notable en la plantilla: Impacte físic: Els jugadors i el cos tècnic han patit un fort cansament a les cames i genolls a causa de l'esforç i la postura a la barca. L'anècdota: Ángel Lozano va patir una caiguda espectacular al riu, quedant-se uns metres enrere, tot i que sense conseqüències greus. Protagonisme mediàtic: S'ha comentat la fotografia de Quim Pons a la barca de la directiva, un fet que el periodista atribueix a la casualitat de l'assignació de places. Preparació esportiva i partits amistosos L'equip entra en la recta final de la concentració amb una agenda atapeïda: Doble enfrontament: Aquesta tarda es disputen dos partits de 80 minuts davant del Rialp i la Pobla de Segur. El partit previst contra l'Esterri d'Àneu s'ha suspès perquè l'equip local es troba en plena festa major. Retorn a casa: Diumenge el Nàstic marxarà de Rialp i jugarà un amistós contra el Lleida a la Terra Ferma abans de tornar definitivament a Tarragona. Mercat de fitxatges i noves incorporacions L'activitat als despatxos no s'atura per completar la plantilla que dirigeix César Ferrando: "S'espera que Líbero Parri arribi a l'estatge cap a les 14:30h després de passar la revisió mèdica a Tarragona." A més, el club resta a l'espera de la decisió final de Fernando Morán, qui ha de decidir si s'incorpora al projecte grana o continua a l'Hèrcules.

  • 32'

    Donació de mèdula òssia: El cas del Joel

    La lluita pel Joel i la donació de mèdula L'episodi se centra en la història del Joel, un nen de 6 anys de Cambrils diagnosticat amb aplàsia medul·lar, una malaltia minoritària que provoca la desaparició de les cèl·lules mare. El seu pare, Roman Rodríguez, al costat de diversos experts, expliquen la necessitat urgent de trobar un donant compatible per a un trasplantament. Conceptes clau sobre la donació • L'aplàsia medul·lar: És una patologia on la mèdula òssia deixa de produir cèl·lules sanguínies (glòbuls vermells, blancs i plaquetes). • La compatibilitat: Només el 25% dels pacients troben un donant compatible dins de la família (germans). En el cas del Joel, el seu germà no és compatible. • Mètodes d'extracció: Existeixen dues vies principals: la punció a la pelvis (sota anestèsia) o la mobilització de cèl·lules a la sang perifèrica mitjançant fàrmacs. Mites i realitat del procediment "Vaig entrar caminant i vaig sortir caminant en dues hores i mitja. No és gens dolorós i no m'han tret res que no es reprodueixi de nou." Aquesta cita de Gustavo Pérez, un donant real, desmunta el mite que la donació de mèdula és perillosa o pot provocar paràlisi. Els doctors Enric Contreras i Enric Carreras insisteixen que és un procés segur i anònim que salva vides. El paper de les institucions i la solidaritat • Banc de Sang i Teixits: Recorden la importància de la donació de sang convencional per mantenir els pacients fins al trasplantament. • Fundació Josep Carreras: Gestionen el registre de donants (REDMO) i coordinen les cerques internacionals. • Sang del cordó umbilical: Espanya és un referent mundial en aquest tipus de donació, que és una alternativa viable quan no es troba un donant adult. Crida a l'acció Gràcies a la campanya viral del pare del Joel a internet, les donacions a Tarragona han passat de ser excepcionals a registrar-se un centenar en una sola setmana. S'insta la població d'entre 18 i 55 anys a registrar-se de manera conscient i compromesa, ja que el trasplantament pot curar el Joel en un 100% de probabilitats.

  • 17'

    Tarragona sense barreres: accessibilitat urbana

    Accessibilitat i barreres arquitectòniques a Tarragona El col·lectiu Tarragona sense barreres explica les grans dificultats que troben les persones amb mobilitat reduïda per moure's per la ciutat. Durant l'entrevista, els participants denuncien que fins i tot accedir als estudis de ràdio ha estat impossible per les mides de l'ascensor, un reflex del que passa diàriament al carrer. Principals punts de conflicte El grup ha elaborat un mapa de punts negres i un document per a l'Ajuntament on destaquen zones crítiques com: * La Part Alta i el carrer Cos del Bou. * El carrer Apodaca i els accessos a la estació. * L'entorn del Palau de Fires. * Els desnivells no adaptats a la Rambla Nova. Col·laboració amb l'Ajuntament S'ha establert un compromís per revisar els projectes urbanístics des de l'inici. El col·lectiu subratlla la importància de l'assessorament directe: "Volem una representació legitimada per assessorar els tècnics; moltes vegades es fan rampes que, per desnivell o execució, continuen sent impracticables." Sensibilització social L'entrevista també posa el focus en la corresponsabilitat dels ciutadans. Accions quotidianes com aparcar sobre una rampa o davant d'una parada d'autobús impossibiliten el transport públic per a usuaris de cadira de rodes. Recorden que l'accessibilitat no només beneficia les persones amb discapacitat, sinó també a la gent gran i a tota la població en algun moment de la seva vida.

  • 5'

    2009-08-07 SABATE PI

    L'arribada d'un jove naturalista a l'Àfrica L'entrevista comença amb el reconeixement de la trajectòria de Jordi Sabater Pi, arran d'un homenatge i una exposició a Calella. El científic recorda els seus inicis quan, amb només 17 anys i en plena postguerra, va viatjar a Fernando Pó (actual Bioko) per treballar en plantacions de cacau i cafè. En aquella època, el continent era un destí poc comú i la seva immersió va ser total, treballant colze a colze amb la població autòctona. Formació i eines de camp Sabater Pi destaca que el seu interès pel món exòtic va néixer durant la seva educació a les escoles franceses. Subratlla una habilitat que considera fonamental per a qualsevol naturalista: el dibuix. "El dibuixar és una cosa molt útil pels científics. Un científic o especialment naturalista és molt important que sàpiga dibuixar." La recerca amb primats i ocells El seu salt a la primatologia no va ser directe, sinó a través del Museu de Ciències Naturals de Nova York. Mentre estudiava uns ocells anomenats indicadors de la mel, la institució el va encoratjar a iniciar l'estudi dels goril·les, una espècie que en aquell moment no havia estat pràcticament investigada, a excepció dels treballs sobre el goril·la de muntanya. L'alerta sobre l'extinció i la manca d'humilitat L'entrevistat es mostra molt pessimista respecte al futur dels primats a causa de: L'impacte devastador de l'epidèmia d'èbola. La manca de mesures polítiques dràstiques. L'antropocentrisme de l'ésser humà, que es creu "sobirà de la Terra". Finalment, fa una crida a la humilitat del gènere humà, tot recordant que som només una peça més en el complex conjunt de la vida i que el nostre coneixement del cosmos encara és molt limitat.

  • 21'

    Experiències i impacte del programa Erasmus a la URV

    L'impacte del programa Erasmus a la universitat El programa Erasmus es defineix com una de les eines més potents per a la construcció de l'Europa comunitària. Segons Montse Duc, vicerectora de Relacions Internacionals de la URV, aquesta experiència va molt més enllà de l'àmbit acadèmic, fomentant la maduresa, l'emancipació i la creació de lligams emocionals i culturals duradors. Aspectes clau de la mobilitat internacional Inserció professional: L'experiència internacional és altament valorada en les entrevistes de feina, ja que demostra autonomia i capacitat d'adaptació. Accessibilitat: El programa no es basa exclusivament en l'expedient acadèmic; l'objectiu és que tothom qui tingui ganes de moure's pugui fer-ho mitjançant ajuts de la universitat, la Generalitat i l'Estat. Diversitat de destinacions: De Berlín a Eslovènia o Càrdif, els estudiants adapten la seva estada segons les seves necessitats, ja sigui per cursar assignatures, aprendre idiomes o realitzar el projecte final de carrera. El repte de la llengua i l'aprenentatge Els estudiants destaquen la importància de l'idioma com a barrera i, alhora, com a aprenentatge: Alemany: La Júlia descriu la dificultat inicial de seguir classes tècniques a Berlín sense un domini total de la llengua. Anglès: Es constata que en països com Eslovènia el nivell d'anglès és elevat a causa de la manca de doblatge en els mitjans audiovisuals. "L'Erasmus és el que més ha fet per la construcció de l'Europa comunitària... ha servit perquè quasi dos milions de joves hagin anat del seu país a un altre." Futur i continuïtat acadèmica L'episodi conclou amb les perspectives de futur dels joves (Jesús, Júlia i David), que veuen l'Erasmus com un diferencial necessari en un entorn on el títol univestitari és només el punt de partida. La majoria opten per seguir formant-se amb màsters i pràctiques professionals, mantenint viva la xarxa d'amistats internacionals creada durant l'estada.

  • 13'

    Ambient i activitats a la platja de l'Arrabassada

    Crònica d'un matí d'agost a la platja de l'Arrabassada El reportatge ens trasllada a la platja de l'Arrabassada, a Tarragona, per copsar l'ambient d'un dijous calorós d'agost de 2009. Amb temperatures que freguen els 30 graus, els usuaris aprofiten les primeres hores del dia per gaudir de la sorra i el mar abans que el sol sigui massa intens. Els serveis i l'hostaleria S'entrevista la Roser, responsable d'un xiringuito de la platja, qui comenta que el negoci depèn més de la meteorologia que de la crisi econòmica: "A la platja el que afecta és el temps. Si fa bon temps, la gent ve a la platja i tothom té dos euros per prendre's una canyeta." Es nota una tendència dels banyistes a portar l'entrepà de casa, tot i que els caps de setmana els establiments continuen treballant al màxim rendiment. Esport i lleure a la sorra L'oferta lúdica de la platja es completa amb les activitats del Patronat Municipal d'Esports. El Sebastián, coordinador d'aquestes instal·lacions, explica que: * Les activitats més sol·licitades són el vòlei, seguit del futbol i el tennis platja. * L'horari de màxima afluència és a la tarda, de 17:00 a 21:00 hores. * Els usuaris principals són joves d'entre 17 i 25 anys. Perfil dels banyistes La platja rep tant ciutadans de Tarragona com turistes d'altres punts de l'Estat (Oviedo, Tenerife, Saragossa o Bilbao). Els usuaris destaquen: 1. La comoditat i el bon condicionament de la platja per a les famílies amb nens. 2. La facilitat d'accés amb transport públic (autobús). 3. L'hàbit de marxar al migdia per evitar el perill de les radiacions solars a la pell.

  • 16'

    El duet de piano a quatre mans de les germanes Esther i Eulàlia

    Música, complicitat i recerca artística L'entrevista a l'Eulàlia, integrant del prestigiós duet de piano amb la seva germana Esther, ens submergeix en el fascinant món de la interpretació a quatre mans. Amb una trajectòria professional de més de 15 anys, les germanes barcelonines destaquen per una compenetració gairebé hipnòtica que va més enllà de la simple execució tècnica. Repertori i tradició romàntica El concert que ofereixen a les Muralles de Tarragona presenta un repertori variat centrat en les danses de l'època romàntica: Interpretació de les Danses Hongareses de Johannes Brahms, concebudes originalment per a quatre mans. Peces d'Aaron Copland (arranjaments de la pel·lícula Rodeo) i obres de compositors catalans. Selecció d'obres curtes i contrastades per adaptar-se a l'entorn de l'estiu a l'aire lliure. El paper de les dones i la recerca musical Un dels pilars de la seva carrera és la reivindicació de les dones compositores, sovint oblidades a l'ombra dels seus marits o familiars masculins. Segons l'Eulàlia: "Hi ha moltíssim material si vas buscant... la música no té gènere i no pots reconèixer si una composició l'ha fet una dona o un home només escoltant-la." A més, mantenen un fort compromís amb els compositors catalans contemporanis, col·laborant-hi directament per crear noves obres per a aquesta formació instrumental. Dinamisme a l'escenari L'espectacle visual és tan important com l'auditiu. El fet de compartir un sol teclat implica: Intercanvi de posicions: es van alternant entre les zones greus i agudes del piano per donar varietat visual. Coreografia espontània: el creuament de braços i la coordinació de respiracions són essencials per a la interpretació conjunta. Projectes futurs: esmenten la propera publicació de la integral de l'obra de Josep Maria Mestre Quadreny.

  • 7'

    L'estatge del Nàstic a Rialp: Ràfting i Rubén Navarro

    Actualitat de la Pretemporada del Nàstic a Rialp L'enviat especial de Tarragona Ràdio, Quim Pons, informa des de l'estada de pretemporada al Pallars Sobirà. L'equip combina la preparació física intensa amb activitats de teambuilding. Activitats i Mercat de Fitxatges Aventura al riu: La plantilla participa en una sessió de ràfting per la Noguera Pallaresa, una activitat que genera cert respecte entre els periodistes i jugadors, però que serveix per unir el vestidor. Resultats esportius: S'informa de l'empat (2-2) en l'amistós contra el Balaguer jugat recentment. Noves incorporacions: S'espera la concreció de l'arribada de Morán i es confirma la integració de figures clau com l'Ebre al Parri. Entrevista a Rubén Navarro El veterà davanter Rubén Navarro, una de les incorporacions estrella per a la temporada 2009-2010, comparteix les seves impressions: Objectius: Malgrat parlar de prudència i permanència, admet que l'equip té qualitat per lluitar per l'ascens i quedar entre els 7 primers. Mètode de treball: Destaca el treball específic i explosiu que realitza per part del cos tècnic per adaptar-se millor a la seva posició de davanter. Competència: Valora positivament la rivalitat sana amb altres puntes com José Mari o Roberto. "He vingut aquí per fer gols i intentar donar una alegria a aquesta afició que s'ho mereix."

  • 18'

    Tarragona sense barreres: accessibilitat i punts negres

    Accessibilitat a Tarragona i el paper de la societat civil Representants del grup Tarragona sense barreres, entre ells en Carles Malanyà, en Jordi Planes i la Rosa, analitzen els reptes de la mobilitat urbana per a persones amb discapacitat. La ciutat presenta nombroses barreres arquitectòniques causades tant per la seva orografia natural com per una planificació urbana deficient. Punts crítics a la ciutat S'han identificat diversos "punts negres" que dificulten la vida quotidiana: * Transport interurbà: Mentre que els autobusos municipals estan ben adaptats, el transport entre poblacions com Reus o Salou encara és molt deficient. * Vies públiques: Zones com la Part Alta, la Rambla Nova, el Carrer Apodaca i l'accés al Palau de Fires presenten voreres no rebaixades o paviments intransitables. * Edificis oficials i privats: Moltes seus d'administracions (Hisenda, Correus, Justícia) obliguen a entrar per les portes del darrere o disposen d'elevadors que no sempre funcionen. Drets i normativa legal La Rosa explica que, actualment, les comunitats de veïns estan obligades per llei a fer accessibles els accessos als habitatges si un resident ho sol·licita. No obstant això, es denuncia que moltes obres noves es fan sense l'assessorament directe dels usuaris, resultant en rampes amb pendents excessius o graons residuals de pocs centímetres que continuen sent infranquejables. Corresponsabilitat i sensibilització Es fa una crida a la ciutadania per evitar actituds incíviques que generen barreres addicionals: "Aparcar a la parada de l'autobús o sobre una rampa 'només tres minuts' pot impedir que una persona en cadira de rodes arribi a la seva cita." L'entitat col·labora amb l'Ajuntament de Tarragona per assessorar tècnicament i conscienciar els arquitectes que dissenyen la ciutat del futur.

  • 21'

    Experiències Erasmus: L'impacte personal i acadèmic

    L'Experiència Erasmus a Debat En aquest episodi, diversos estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV) comparteixen el seu testimoni després d'haver realitzat estades Erasmus a destinacions com Alemanya, Eslovènia i Gal·les. L'espai analitza des de la gestió pràctica de les beques fins a l'impacte emocional d'aquesta vivència. Punts Clau de la Mobilitat Flexibilitat i adaptació: Els períodes d'estudi s'ajusten sovint a les necessitats de l'alumne, permetent fer projectes de final de carrera, màsters o cursos d'idiomes. Inserció professional: Montserrat Duc, vicerectora de la URV, destaca que aquestes estades són un factor diferencial en qualsevol entrevista de feina. Autonomia personal: La vivència obliga els joves a emancipar-se, gestionar el seu propi habitatge i moure's en entorns desconeguts. La Visió de la Vicerectora Montserrat Duc subratlla la importància del programa per a la cohesió europea: "Diuen que l'Erasmus és el que més ha fet per la construcció de l'Europa comunitària, creant lligams personals i una cultura de mobilitat essencial." Segons Duc, actualment no hi ha obstacles econòmics insuperables, ja que les ajudes de la Generalitat, l'Estat i la mateixa universitat, sumades a l'abaratiment dels transports, fan el programa accessible a gairebé tothom. Reptes i Aprenentatges L'idioma: Mentre que a Càrdif l'anglès és la norma, en llocs com Eslovènia s'utilitza com a lingua franca académica. El cas més extrem és el de la Júlia a Berlín, qui va haver d'aprendre alemany per seguir classes tècniques de tractament d'aigües. La xarxa social: Els estudiants coincideixen que, més enllà dels títols, el més valuós són les amistats internacionals que perduren en el temps.

  • 14'

    El Nàstic de Tarragona a l'estatge de Rialp

    Seguiment de la pretemporada al Pallars Sobirà L'expedició del Nàstic de Tarragona es troba a Rialp realitzant el tradicional estatge de pretemporada. El periodista Quim Pons connecta per explicar el dia a dia de la plantilla sota les ordres de Ferrando, destacant l'adaptació climàtica i l'exigència de les sessions dobles. Activitats i partits de preparació Test seriós contra el Balaguer: Després d'enfrontaments contra el Rialp i el Tremp, l'equip afronta un partit de 90 minuts contra un rival de Tercera Divisió. Resta de calendari: L'entrenament matinal s'ha dividit en grups per gestionar les càrregues físiques abans del partit nocturn. Activitats lúdiques: Per a l'endemà està programada una sessió de rafting pel riu Noguera Pallaresa per fomentar la cohesió de grup. Protagonistes de la jornada El programa ha comptat amb les veus de dos jugadors clau: David Bausà: El migcampista ha explicat el timing habitual de l'estatge, incloent-hi la curiositat que col·labora amb el Diari de Tarragona escrivint una columna diària sobre les experiències de la plantilla. Biel Medina: El nou central d'origen menorquí ha compartit la seva trajectòria, des de la seva feina repartint gelats de La Menorquina fins al seu pas per l'Eibar. "No vinc aquí en pla de que ja he tocat sostre, simplement vull seguir treballant i intentar créixer encara un poquet més aquí." Visita institucional S'espera l'arribada del president de la SAD, Sergi Salvadó, i del director general, Antoni Pinilla, per acompanyar l'equip en les darreres jornades de la concentració al Pallars.