Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

109-120 de 1228
  • 23'

    2011-11-07 TERRES CAVADES. JOSÉ LUÍS GARCÍA

    Desenvolupament de la Vall del Llorito El projecte de la Vall del Llorito (anteriorment Terres Cavades) es presenta com una de les grans àrees d'expansió de Tarragona dins del nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). El constructor José Luis García, president de la Junta de Compensació Provisional, detalla una planificació que busca la cohesió social i la sostenibilitat. Característiques del projecte • Preveu la construcció d'uns 6.700 habitatges, dels quals aproximadament 1.700 seran de protecció oficial (HPO). • L'espai inclou 29 hectàrees de zones verdes i 18 hectàrees d'equipaments, superant els mínims legals. • Es dissenya com un gran bulevar de 50 metres d'amplària, superant les dimensions de la Rambla Nova. • Un 15% de l'edificabilitat es destinarà a usos no residencials (comercial, oficines, hoteleria) per evitar que esdevingui un barri dormitori. Connectivitat i Estructura El polígon actuarà com una "taca d'oli" que s'uneix a la ciutat consolidada mitjançant 4 o 5 connexions estratègiques: • Nord: Connexió amb la carretera del Pont d'Armentera. • Sud: Unió amb la Vall de l'Arrabassada i el CAP de Llevant. • Est: Enllaç directe amb l'autovia A-7, facilitant la sortida cap a Barcelona o València sense travessar el centre. Terminis i Viabilitat Econòmica Tot i que el projecte ja ha estat mostrat als grups polítics de l'Ajuntament, la seva execució no serà immediata: • Es calcula un període mínim de 4 anys de tràmits administratius (aprovació del pla parcial, reparcel·lació i urbanització). • L'actual situació econòmica i la manca de demanda immediata d'habitatge aconsellen un desenvolupament progressiu. "No es pot desenvolupar sense que es necessiti. La situació econòmica actual i la viabilitat del polígon marquen que ara no és el moment de construir, però sí d'aprovar el marc legal." Sobre els Jocs del Mediterrani García es mostra escèptic respecte a la instal·lació de la Vila Olímpica a la zona per als Jocs del 2017, argumentat que els terminis urbanístics són massa ajustats i que cal una gestió basada en l'austeritat i el realisme.

  • 21'

    Pla de viabilitat i mobilitat sostenible a Tarragona

    Pla de Viabilitat de l'EMT i Mobilitat a Tarragona Begoña Floría, presidenta de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), detalla el nou full de ruta per fer front a la complexa situació financera de l'Ajuntament. L'objectiu principal és reduir l'aportació municipal en 3 milions d'euros (passant de 9 a 6 milions) mitjançant una reorganització profunda del servei. Eixos del Pla de Viabilitat Reordenació de línies: Es busca eliminar duplicitats i ajustar freqüències per guanyar eficiència econòmica i de servei. El model passarà de ser transversal a un model radial amb línies troncals. Optimització segons la demanda: S'ajustaran els horaris en moments de baixa ocupació, prioritzant sempre les hores punta per a l'activitat laboral i escolar. Noves vies d'ingressos: L'EMT proposa assumir la gestió de la grua municipal i serveis de manteniment i vigilància que ara estan subcontractats, evitant així l'acomiadament de personal. Manteniment de beneficis socials: Es manté la gratuïtat i subvencions per a la gent gran i els escolars, tot i que s'aplicaran mesures de control més estrictes (com la renovació anual de targetes). Pla de Mobilitat Urbana Sostenible El pla, que s'ha d'aprovar abans de finals d'any, aborda el col·lapse circulatori de la ciutat, on circulen uns 280.000 vehicles diaris. Els punts clau inclouen: Reducció del col·lapse central: Solucionar el problema dels vehicles que circulen buscant aparcament. Dèficit de places: S'ha diagnosticat una falta de 5.900 places d'aparcament a l'eixample i el centre. Foment del transport sostenible: Impuls a l'ús de la bicicleta i la mobilitat a peu. "Hem de ser més solidaris en l'ús del servei i més eficients. El que no té lògica és que hi hagi una línia on l'autobús va buit la major part del dia." Consens Polític Donada la situació de majoria operativa del govern municipal, Floría destaca la necessitat de corresponsabilitat amb la resta de forces polítiques per evitar el bloqueig de les finances municipals i garantir que la ciutat avanci cap a un model de mobilitat més racional.

  • 10'

    Tarragona acull la IV Trobada de Trompistes de Catalunya

    La IV Trobada de Trompistes arriba a Tarragona Per primera vegada, la ciutat de Tarragona es converteix en la seu de la Trobada de Trompistes de Catalunya, un esdeveniment que reuneix aproximadament 130 participants, des d'alumnes de set anys fins a professionals consolidats. La directora del Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona, Marta Sardanya, explica els detalls d'aquesta edició que busca promocionar un instrument sovint desconegut però bàsic per a l'orquestra simfònica. Diferències entre la trompa i la trompeta Tot i que ambdues pertanyen a la família del vent-metall, Sardanya destaca aspectes clau: * Forma i longitud: El tub de la trompa és molt més llarg i es presenta de forma enroscada. * Registre: La trompa té un registre més greu en comparació amb l'agudesa de la trompeta. * Història: L'instrument té una llarga tradició que es remunta a la trompa natural. Activitats destacades del cap de setmana L'esdeveniment ofereix una programació densa que inclou: * Formació: Masterclasses, tallers sobre ergonomia i prevenció de lesions físiques, i sessions sobre la història de l'instrument. * Concurs Internacional: S'celebra el primer concurs internacional de trompa a la ciutat, amb premis que inclouen la realització de concerts. * Exposició: Una zona d'expositors amb la presentació de nous models, com la nova trompa Stomvi. * Innovació: Una masterclass virtual via internet amb el professor Escarcel des de Granada. Concerts i agenda cultural La trobada vol apropar la trompa al públic general amb actuacions d'entrada lliure: 1. Dissabte a les 20:00h: Concert de cinc solistes internacionals amb l'Orquestra Caminata Musicae a l'Aula Magna del Campus Catalunya (URV). 2. Dissabte a les 23:00h: Sessió de jazz amb trompa al Cafè del Teatre Metropol, una proposta poc habitual per a aquest instrument clàssic. 3. Diumenge: Concert de cloenda amb diversos conjunts de trompes (ESMUC, Cullera) i tots els alumnes participants. "Els professors venen sense cobrar, per amistat i entusiasme per la seva feina; aquesta és la base de la trobada."

  • 13'

    La nova Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya

    Unió estratègica del teatre de petit format L'entrevista amb Oriol Grau, president de la recentment creada Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya (CETIC) i gestor de la Sala Trono de Tarragona, detalla els motius i objectius d'aquesta aliança entre sales de proximitat. La coordinadora neix per agrupar espais que, tot i estar fora de Barcelona, comparteixen característiques i necessitats similars. Les sales fundadores d'aquesta xarxa són: * Sala Trono (Tarragona) * Sala La Planeta (Girona) * Teatre de l'Aurora (Igualada) * Teatre de Ponent (Granollers) Objectius i beneficis de la col·laboració La unió no respon només a una voluntat de demanar subvencions, sinó a una necessitat de supervivència i optimització de recursos. Els punts clau de la federació inclouen: Creació d'un circuit estable: Permetre que les obres rodin per les quatre ciutats, garantint més actuacions per als artistes amb una sola negociació. Reducció de costos: Compartir despeses de gestió, comunicació i promocions conjuntes. Plataforma per a nous talents: Reivindicar el paper d'aquestes sales com la primera porta d'entrada per a creadors emergents que després fan el salt a mercats més grans. Complementarietat pública: Oferir programacions contemporànies i alternatives que sovint queden fora dels grans teatres municipals. La Sala Trono i la producció pròpia Oriol Grau destaca l'èxit de produccions pròpies com Killer (nominada als Premis BroadwayWorld o referenciada en premis del sector) i l'estrena el 2 de desembre del nou espectacle Bilderberg Club Cabaret. També subratlla la màgia del teatre de proximitat: "Les coses importants passen sempre a prop. A la Trono el públic està tan a prop que sent l'actor respirar i viu dins de l'obra." Finalment, es fa una crida a la normalització cultural de Tarragona amb l'obertura del nou teatre i la importància de mantenir espais independents vius malgrat el context de crisi.

  • 20'

    2011-11-04

    Balanç del desplegament i seguretat a Tarragona L'intendent dels Mossos d'Esquadra i cap de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) del Tarragonès, Jaume Morón, fa un repàs als tres anys de presència del cos a la regió, destacant l'evolució de la seguretat ciutadana i els nous reptes socials. Evolució i context actual Consolidació del cos: Després de ser l'última regió en el desplegament, els Mossos han aprofundit en el coneixement del territori i de la seva realitat social i delictiva. Dades estadístiques: La valoració és positiva, amb una millora constant mes rere mes, tot i que s'admet que la percepció de seguretat no sempre coincideix amb els números. Impacte de la crisi econòmica: Es detecta un increment de situacions de tensió social i petits furts (com robatoris d'aliments), però no hi ha evidència científica que la crisi hagi augmentat els grans delictes o els atracaments violents. Estratègies de seguretat i col·laboració Prioritat en l'alarma social: L'objectiu principal és combatre els delictes que generen por, com la violència contra la gent gran o els robatoris en domicilis. Coordinació amb la Guàrdia Urbana: S'ha implementat un pla de proximitat que inclou patrullatges mixtos i l'intercanvi diari d'informació operativa. Videovigilància: Es considera una eina útil i dissuasiva, especialment en zones d'oci o per resoldre fets incívics, sempre sota control policial. Missatge a la ciutadania "La seguretat és un tema de tots; hem d'intentar que la ciutadania vegi que no hi ha impunitat possible per fets greus." Finalment, es destaca el recent trasllat a la nova comissaria de Camp Clar, que ja es troba plenament operativa per a denúncies i gestions ciutadanes, oferint millores tècniques respecte a les instal·lacions anteriors.

  • 24'

    Polítiques de Joventut i Centres Cívics a Tarragona

    Polítiques de Joventut i Nous Equipaments L'Ajuntament de Tarragona ha impulsat un creixement significatiu en les infraestructures per a joves, destacant la feina de l'anterior regidora Sandra Coloma i la consolidació de diversos espais clau: • Oficina Local de Joventut del Tarragonès: Ubicada a l'antiga Facultat de Lletres, funciona com una finestreta única per a consultes sobre habitatge, salut i, especialment, treball, amb més de 9.000 usuaris. • Espai La Palmera i Casal Jove Kesse: Equipaments complementaris per a activitats lúdiques, concerts a l'aire lliure i exposicions culturals. • Projecte de la Capsa Jove (Tabacalera): Malgrat el concurs de creditors de l'empresa constructora, l'Ajuntament treballa per acabar l'obra abans del 31 de desembre de 2011 per no perdre el finançament estatal. Model de Gestió: La Cogestió El regidor Javier Villamayor subratlla que el futur dels equipaments públics passa per la cogestió amb les entitats. L'objectiu és que les activitats siguin autofinançables per evitar estructures econòmicament insostenibles. Centres Cívics i Cohesió Social Els centres cívics es defineixen com a espais de socialització fonamentals per a la ciutat, amb una oferta de 5.000 places aquest trimestre i bonificacions del 50% per a aturats i pensionistes. • Dèficit a Llevant: Es discuteix la possibilitat de transformar part de la Ciutat de Repòs i Vacances en un centre cívic per a la zona de Llevant, tot i que l'Ajuntament es mostra prudent per no assumir dèficits de la Generalitat. • Programes familiars: Destaca el programa Menuts (0-3 anys) i les ludoteques com a espais d'interacció entre pares i fills. Telecentres i Modernització Digital Els telecentres continuen sent vitals per evitar la fractura digital. Amb més de 6.000 usuaris anuals, ofereixen formació en ofimàtica i suport a entitats per tenir presència a internet. En el futur, es planteja ampliar aquest suport a les petites i mitjanes empreses (PIMES) i comerços locals per mantenir la seva competitivitat.

  • 13'

    2011-11-03 ‘LA LLAMA DOBLE’ ÉS L’ESPECTACLE QUE LA COMPANYIA GADITANA FLICK FLOCK DANZA

    La Dansa Contemporània com a Espai d'Inclusió L'entrevista se centra en la participació de la companyia gaditana FlickFlock Danza al Festival Eclèctic de Tarragona. La seva directora, Susana Alcón, explica la filosofia d'un projecte que trenca barreres a través del moviment i la disciplina artística. Punts Clau de la Companyia Origen i trajectòria: Fundada el 1995, la companyia sorgeix d'una escola de formació i ha recorregut festivals de gran prestigi nacional i internacional. Composició inclusiva: L'elenc està format per 35 ballarins, on aproximadament el 50% té alguna discapacitat diagnosticada i l'altre 50% no, treballant sempre des de la igualtat. Llenguatge artístic: Es basen en el respecte a la diversitat i utilitzen característiques sovint vistes com a limitacions per investigar noves línies estètiques. L'Espectacle: "La Llama Doble" Aquesta obra de gran format, que es representarà al Teatre Metropol, s’inspira en un assaig d’Octavio Paz. Temàtica: Explora els conceptes de l'amor i l'erotisme a través del cos. Diversitat generacional: El grup inclou intèrprets des dels 5 fins als 52 anys. Valors humans: L'èxit de la companyia rau en l'empatia, la complicitat i el treball cooperatiu. "L'art sempre ha estat vinculat a lo peculiar, a lo distint. La discapacitat és al món i l'art ha de ser un reflex natural d'aquesta realitat." Reflexió sobre l'Art i la Discapacitat Susana Alcón reivindica que un artista ho és pel seu talenta i capacitat de transmetre, independentment de la seva condició física o psíquica. Destaca que Espanya és referent en companyies de dansa inclusiva i que l'escenari és el lloc idoni per innovar i trencar cànons estètics tradicionals.

  • 23'

    Turisme de Postal: El Boom de la Costa Daurada

    Presentació de l'Exposició "Turisme de Postal" L'exposició, situada a la Fundació Caixa Tarragona, ofereix un recorregut visual pel boom urbanístic i turístic de la Costa Daurada durant els anys 60 i 70. A través de l'arxiu de Raimon Miserachs (Fotorraimon), es documenta la transformació del territori. El Llegat de Raimon Miserachs Raimon Miserachs va ser un pioner de la fotografia de postals a Tarragona. El seu fons, actualment dipositat a l'Arxiu Històric de Tarragona, consta de més de 50.000 imatges que capturen no només el paisatge, sinó també la indústria i l'evolució social. • L'empresa Fotorraimon encara és activa avui dia. • El procés de digitalització ja ha processat unes 15.000 imatges. • Les postals servien com el principal reclam turístic de l'època. Àmbits de la Mostra i Impacte Territorial L'exposició s'estructura en quatre eixos principals per explicar el canvi radical de la costa catalana: Impacte en el paisatge: Comparativa entre imatges històriques i captures actuals per visualitzar el pas del temps. Infraestructures: Evolució d'edificis emblemàtics com l'Hotel Imperial Tàrraco o la Ciutat Residencial. Vida de turista: El dia a dia dels visitants, la seva vestimenta i els vehicles de l'època. Publicitat: Com es promocionaven els hotels, restaurants i càmpings. "I podem veure una mica tot aquest boom urbanístic que es va generar a la zona cap als anys 60 i 70." Material Complementari i Audiovisuals A més de les 74 postals seleccionades físicament, la mostra inclou: • Càmeres fotogràfiques originals utilitzades per Miserachs. • Una pantalla amb més de 300 imatges addicionals. • Projeccions cinematogràfiques com Tarragona, Balcón del Mediterráneo (1958) i films amateurs dels anys 70.

  • 15'

    2011-11-03 FLASHMOB AL MERCAT CENTRAL

    Una iniciativa per celebrar Santa Cecília L'Estudi de Música de Tarragona, representat per David Saneuja i Teresa Valls, organitza una flashmob el proper dissabte 19 de novembre a les 12:00 h al Mercat Central. L'objectiu és sorprendre els compradors i donar vida al barri amb una acció cultural conjunta. Detalls de l'espectacle L'acció es basarà en la cançó "Bon dia" dels Pets, però amb una variació significativa: * Lletra personalitzada: La professora Marta Soler ha adaptat la cançó per fer referència directa als paradistes i a la vida quotidiana del mercat. * Coreografia senzilla: Està pensada perquè tothom, fins i tot la gent que s'hi trobi casualment, pugui unir-se a la segona tornada. * Vestuari: Es demana als participants que portin un jersei o samarreta de color llis i viu o fosc per ser identificables. Com participar-hi La convocatòria s'està gestionant principalment a través de les xarxes socials: 1. Facebook: S'ha creat un grup anomenat "Flashmob de l'estudi de música i el Mercat Central de Tarragona" on hi ha la lletra i un MP3 tipus karaoke. 2. Preparació: Hi ha un grup motor d'unes 15-20 persones (alumnes i professors), però la intenció és que tot el mercat acabi cantant. 3. Còmplices: L'Associació de Venedors, amb el seu president Albert Ribot, col·labora activament i els mateixos paradistes tindran la lletra impresa per participar. "El bonic d'una flashmob és que s'hi afegeixi la gent que no hi comptava."

  • 16'

    Balanç de la temporada turística 2011 a la Costa Daurada

    Balanç General de la Temporada 2011 Maria Eugènia Arbó, presidenta de l'associació hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, analitza els resultats d'un any marcat per la inestabilitat econòmica. Tot i el context actual, el sector presenta xifres d'ocupació positives: Ocupació estable: De gener a setembre s'ha mantingut una mitjana del 70%, una xifra idèntica a la de l'any passat. Rendibilitat en qüestió: Malgrat mantenir el volum de clients, la rendibilitat preocupa el sector a causa de l'ajust de pressupostos de les famílies. Estades mitjanes: El client estranger sol fer estades de 10 a 14 dies, mentre que el nacional es mou entre els 4 i 7 dies, deixant una mitjana global de 4 nits. El Mercat Rus i el Futur dels Visats L'increment del mercat rus ha estat un dels pilars de la temporada, servint de "coixí" davat la davallada del consum intern: Un dels turoperadors principals ha passat de 20.000 a 80.000 clients. S'espera que la simplificació dels visats anuals de cara al 2012 faciliti encara més l'arribada d'aquest perfil de turista. El mercat britànic segueix sent, però, el principal mercat estranger amb una confiança històrica en la zona. L'Impacte de Ryanair i la Mobilitat Arbó valora la marxa de la companyia aèria durant els mesos d'hivern: L'afectació és limitada pel sector hoteler a curt termini, ja que el 85% de la planta està tancada en aquesta època. El contracte de Ryanair és vigent fins al 2013 per a la temporada alta (Setmana Santa a octubre). Tot i això, l'associació defensa la necessitat de diversificar les companyies aèries per no dependre d'un sol operador. "Tenir totes les pomes al mateix cistell és un risc molt elevat." Estratègies de Creixement i Nous Reptes De cara al futur, el sector aposta per la prudència i la fidelització: Noves oportunitats: S'està obrint el mercat polonès amb nous turoperadors. Turisme esportiu i sènior: Es treballa amb la Generalitat per potenciar el turisme esportiu (futbol, karate, ciclisme) i programes per a gent gran a nivell europeu per tal d'allargar la temporada més enllà de l'estiu.

  • 17'

    Màgia solidària al Festival Teatre Màgic de Tarragona

    El Festival Teatre Màgic: Un referent internacional El programa destaca la importància del Festival Teatre Màgic, que enguany celebra el seu 5è aniversari. Segons el seu responsable, el Mag Gerard, el certamen és un aparador mundial que fins i tot ha despertat l'interès de la prestigiosa revista Magic Magazine de Las Vegas. Plats forts del cap de setmana L'agenda del festival per a aquests dies presenta dues propostes destacades al Teatre El Magatzem: Màgic Andreu: Dissabte 5 de novembre amb l'espectacle Somriures Sense Fronteres. Màgia en Concierto: Diumenge amb el Mag Gerard i Lluís Lafont, fusionant màgia musical i parlada. Compromís solidari i Màgia Teràpia Un dels pilars d'aquesta edició és la vessant benèfica: El Màgic Andreu destinarà el 100% de la recaptació a la seva ONG per ajudar nens amb càncer a l'hospital Vall d'Hebron. L'espectacle de diumenge col·laborarà amb la Lliga contra el Càncer de les comarques de Tarragona. "La màgia teràpia fa que les adrenalines creixin i que el nen tingui una esperança de vida més important." Innovació i futur del festival El Mag Gerard explica que el festival ha rebut propostes de mags del Japó, França i els Estats Units, consolidant Tarragona com un espai clau per a la màgia de proximitat. El mateix Gerard aprofitarà l'actuació de diumenge per fer un tast de la seva nova producció que s'estrenarà oficialment a León durant el desembre.

  • 22'

    Anàlisi i perspectives del sector immobiliari a Tarragona

    El futur de la construcció i la promoció immobiliària En aquesta tertúlia econòmica de Tarragona Ràdio, s'analitza l'estat crític i les expectatives de recuperació del sector de la construcció a la província. Amb la participació de José Luis García (Gremi de la Construcció del Tarragonès) i Diego Reyes (Promotors Immobiliaris), es debaten les mesures fiscals i els obstacles financers actuals. Impacte de les mesures fiscals Els experts valoren les iniciatives governamentals recents i les promeses electorals davant els comicis del 20N: IVA superreduït (4%): Tot i ser una mesura positiva, critiquen la seva brevetat (fins al 31 de desembre). Consideren que per ser efectiva ha de ser estable en el temps. Recuperació de la desgravació fiscal: Es valora molt positivament la proposta de recuperar la desgravació per compra d'habitatge. Segons Diego Reyes, aquesta és la "mesura social més important" per facilitar l'accés a l'habitatge a les rendes mitjanes i baixes. Inestabilitat normativa: Es critica el constant canvi de regles de joc (pujades i baixades d'IVA i desgravacions), que genera incertesa en el comprador. El paper de la banca i el "dumping" Un dels punts més conflictius és la gestió de l'estoc immobiliari per part de les entitats financeres: Crítiques al sector financer: S'acusa els bancs de prioritzar la venda dels seus propis actius adjudicats, sovint a preus per sota del cost de construcció (dumping), cosa que desvirtua el mercat. Manca de crèdit: El principal problema continua sent la paràlisi del crèdit tant per al promotor com per al comprador, sumat a l'augment dels diferencials en les hipoteques. "El motor d'arrencada per poder frenar l'atur és començar a construir els habitatges que realment es necessiten." La situació a Tarragona i el POUM Quant a l'àmbit local, es destaca: Manca d'estoc a la capital: A diferència d'altres zones com Móra d'Ebre, a Tarragona ciutat no hi ha un excés d'habitatge en mans dels bancs, fet que demostra una demanda latent. Importància del POUM: Tot i que el Pla d'Ordenació Urbana Municipal no resoldrà la crisi de crèdit, és vital per marcar el desenvolupament de la ciutat a llarg termini i per projectes com els Jocs del Mediterrani.