Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2013. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1252 episodis
RSS

episodis

1069-1080 de 1251
  • 17'

    La Setmana Santa de Tarragona: Tradició i Futur Turístic

    La Setmana Santa a Tarragona: Un impuls cap a l'excel·lència Aquesta conversa a la plaça del Rei destaca la Setmana Santa de Tarragona com un eix fonamental de la identitat local i un motor econòmic creixent. Amb la participació de Joaquim Julià, president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa, i Patricia Anton, regidora de Comerç i Turisme, s'analitza l'èxit de les activitats i les perspectives de futur de la celebració. Punts Clau i Tradició Participació multitudinària: S'esperen unes 3.000 persones participant activament en les processons i milers de visitants. Patrimoni artístic: Es destaca la qualitat de la imagineria religiosa i la importància de les esglésies obertes i la Catedral com a punts d'interès cultural. Rutes i identitat: Èxit de les visites guiades als misteris, tant per a turistes com per als propis tarragonins, generant un fort sentiment d'identitat. Projectes de Futur i Reconeixement "Treballem per assolir la imatge de marca de festa d'interès turístic nacional per l'Estat espanyol." Congrés Nacional de Confraries: Tarragona acollirà a l'octubre aquest congrés per primer cop a Catalunya, amb ponents com Armand Puig i Francesc Torralba. El Museu de la Setmana Santa: Tot i la crisi econòmica, es manté la voluntat ferma de crear un espai permanent per exposar els passos durant tot l'any. Noves cuirasses dels Armats: Es presenta la nova vestimenta fidel a la guarda pretoriana d'August del segle I. Dinamització Turística La iniciativa Family Week ha omplert els grups d'activitats gratuïtes i reduïdes. A més, s'observa un augment significatiu del turisme nacional i un creixement emergent del turisme rus, que comença a allotjar-se directament a la ciutat i mostra gran sorpresa davant la majestuositat dels passos.

  • 17'

    Tradicions i mones de Pasqua a la Pastisseria Trill

    Celebració de la Setmana Santa i la tradició de la mona En aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, ens submergim en la tradició dolça de la Pasqua. El programa destaca la col·laboració amb la històrica Pastisseria Trill, un referent a la ciutat que, com cada any, participa en el sorteig d'una mona per als oients. Participació dels oients Diversos oients han compartit les seves experiències i plans per a aquests dies festius: Natàlia: Explica la seva experiència fent mones casolanes adaptades per a la intolerància a la lactosa. Joan: Representant dels veïns de la Part Alta, que opta per la tranquil·litat de la parcel·la després de viure la Setmana Santa des de primera línia durant 50 anys. David: Un exemple de qui ha de compaginar la feina amb la vida familiar durant les festes. Mar: Una de les poques que aprofita per fer turisme de muntanya al Pedraforca. Carme Aguilar (la guanyadora): Padrina que buscava una mona per al seu fillol de tres anys. Tendències i secrets de l'obrador En Toni Tauler, responsable de la Pastisseria Trill, ens explica des de l'obrador els detalls de la campanya de la mona, una de les més intenses de l'any: Figures de xocolata: Es creen artesanalment seguint les modes infantils. Enguany triomfen personatges com els Angry Birds, les Monster High i la Peppa Pig. El pastís tradicional: El secret del seu èxit és un pa de pessic flonjo elaborat només amb ou i sucre, farcit de crema cremada o gemma, i decorat amb la clàssica fruita confitada i plomalls. Varietats clàssiques: Tot i les novetats, segueixen tenint demanda les mones de mantega i la tradicional torta amb ous durs. "Si no hi ha plomalls, no és una mona; és com un pa de pessic normal." Consells de conservació El pastisser recomana que, si s'ajunten moltes mones a casa, la millor opció és tallar-les a troços i congelar-les en carmanyoles per mantenir la seva qualitat durant més temps.

  • 19'

    El comerç de la Rambla de Tarragona i l'app Summly

    Tecnologia: L'èxit precoç de Nick D'Aloisio L'espai comença amb la notícia del jove de 17 anys, Nick D'Aloisio, que ha venut la seva aplicació Summly (anomenada Sumli a l'àudio) a la companyia Yahoo per una xifra que oscil·la entre els 23 i els 40 milions d'euros. Objectiu de Summly: L'aplicació està dissenyada per a la lectura fàcil, resumint notícies i clarificant la informació per adaptar-la a les pantalles petites dels telèfons mòbils. Futur professional: El jove ja ha rebut una oferta per treballar a la seu central de Yahoo mentre acaba la seva formació acadèmica nocturna. "Ell deia que hi ha la tendència cada cop més a no connectar-se des de casa sinó des del mòbil, i llavors s'ha d'adaptar el text." Cultura: Memòria històrica dels comerços de Tarragona Ramon Giner i Rafel Vidal presenten el seu nou llibre, una obra monumental de dos volums que recull tota la història comercial de la Rambla Nova de Tarragona des de 1854 fins a finals de 2012. Estructura de la publicació L'obra es divideix segons el costat del carrer, una distinció clàssica per als tarragonins: * Vorera de l'ombra: On es concentra la major activitat comercial i mobilitat. * Vorera del sol: On es troben els edificis més senyorials, les terrasses i les coques centrals (quioscos, flors). Recerca i anècdotes Metodologia: La recerca ha estat fruit de llegir diaris històrics des de l'any 1854, programes de Setmana Santa i fer un treball de camp portal per portal. Comerços emblemàtics: S'esmenten com a negocis més antics de la mateixa família l'estanc del número 53 i el Bar La Joia. Els autors també recorden amb nostàlgia el desaparegut Gran Cafè de Tarragona. Dificultats: Els autors destaquen la complexitat de seguir el rastre dels locals físics que s'han dividit o fusionat al llarg de les dècades, així com la dificultat inicial per trobar editors fins que la Cambra de Comerç i Repsol han apadrinat el projecte.

  • 17'

    La Setmana Santa de Bonavista: Tradició i Saetes

    La Processó de Bonavista: Tres Dècades de Devoció L'episodi explora la riquesa cultural i religiosa de la Setmana Santa al barri de Bonavista (Tarragona). Amb més de 30 anys d'història, aquesta celebració destaca per la seva forta influència andalusa, ja que una part significativa de la població del barri prové d'aquesta comunitat, aportant un estil propi basat en el sentiment i les saetes. Actes Principals de Divendres Sant Viacrucis (10:00 h): Un acte matinal que surt del col·legi Joan XXIII. El Cristo es porta d'una forma peculiar: tombat. Aquesta tradició va sorgir per la necessitat d'adaptar-se a les dimensions de l'antiga església, però s'ha mantingut perquè permet una visibilitat millor per a tot el barri. Processó de Tarda (19:30 h): L'acte central on es treuen els tres misteris principals. Té una durada aproximada de 3 hores i mitja i recorre els carrers principals del barri. Els Tres Misteris La processó compta amb tres passos emblemàtics que s'han anat incorporant al llarg dels anys: El Cristo: La figura central i la primera a ser encarregada. La Dolorosa: Adquirida poc després de la fundació de la tradició. La Soledat: Incorporada més tard, tancant el conjunt iconogràfic. "Ho fem amb la mateixa il·lusió i sentiment cada any; és un orgull per al barri." Una Organització Popular La gestió de la Setmana Santa a Bonavista no recau en una confraria formalitzada o germandat amb subvencions, sinó en una colla d'amics i veïns (unes 40-50 persones) que assumeixen els costos i el treball de manera voluntària. Totes les despeses surten directament de la butxaca dels participants, fet que demostra l'arrelament i el compromís de la comunitat. Elements Culturals Destacats La Banda: Formada al barri per les famílies Artacho i Carnerero, que creix en nombre d'integrants cada any. Les Saetes: Cantades tant per veïns del barri com per experts que venen de fora expressament per a l'ocasió. L'Església de Bonavista: Malgrat el recent enderroc de l'antiga nau, el barri espera amb il·lusió la construcció del nou temple aquest mateix any.

  • 11'

    Ciutadania activa i el futur de la Unió Europea

    Conferència: Es tracta d'Europa, es tracta de tu En el marc de l'Any Europeu dels Ciutadans (2013), Joaquim Millan, secretari general del Consell Català del Moviment Europeu, presenta una conferència participativa a Tarragona. L'objectiu principal és apropar les institucions europees a la població i fomentar una ciutadania activa. Eines de participació ciutadana L'entrevista destaca que la Unió Europea no és un ens estrany, sinó un espai comú de mobilitat on els ciutadans tenen mecanismes per incidir en la política: Iniciativa Ciutadana Europea: Permet proposar legislació mitjançant la recollida d'un milió de signatures en set estats membres. Consultes públiques: Canals directes per opinar sobre futures normatives. Defensor del Poble Europeu: Una eina per gestionar queixes i defensar els drets davant l'administració comunitària. Drets, deures i realitat econòmica Millan subratlla que ser europeu implica conèixer els nostres drets i deures. Durant l'acte es preveu debatre temes d'actualitat que afecten directament la vida quotidiana, com ara: La crisi financera i el cas de Xipre (rescats bancaris). Les clàusules abusives en les hipoteques, on la justícia europea ha tingut un paper clau. L'exigència de bona governança i transparència als representants polítics. "Ser ciutadà europeu ha de ser amb implicació i participació; hem d'assumir que això no ens ho han de fer els altres, també ho hem de fer nosaltres." La importància del vot al 2014 Es fa una crida a la responsabilitat de cara a les properes eleccions al Parlament Europeu. No es tracta només de votar sigles, sinó d'exigir programes concrets i saber quines polítiques defensaran els diputats, ja que gran part de les decisions que marquen el nostre dia a dia es prenen a Brussel·les.

  • 13'

    La Processó del Dolor de Tarragona i els seus 22 anys d'història

    Detalls de la Processó del Dolor a Tarragona L'entrevista a Francesc Ferrer detalla l'organització i la rellevància de la Processó del Dolor, un acte central de la Setmana Santa tarragonina que compta amb més de dues dècades de tradició. Ferrer explica els canvis logístics, la participació de diverses confraries i l'origen de la seva pròpia germandat. Organització i Recorregut Horari i Inici: El Rosari es resa a l'interior de la parròquia de Sant Joan a les 19:00h, presidit per l'arquebisbe. La processó pròpiament dita comença al voltant de les 19:45h o 20:00h des de la plaça de la Mitja Lluna (Plaça Prim). Recorregut Tradicional: Des de Sant Joan, passa pels carrers Gasòmetre, Soler, Plaça Corsini, Canyelles i la Rambla Nova (coca central) fins a Sant Agustí, tornant pel carrer Unió. Participació: S'estima que hi participen més de 1.000 persones. Confraries i Pasos Participants La processó representa els cinc misteris de dolor amb la col·laboració de diverses entitats: L'Oració a l'Hort (La Salle). La Flagel·lació (Sang). Ecce-Homo (Germandat del Sant Ecce-Homo). El Cirineu (Nazarens). Jesús de la Passió (Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió). "És la plaça del Rei del Divendres Sant en petit." Els Armats de Torredembarra Un element destacat és la presència dels Armats de Torredembarra, que enguany celebren el seu 20è aniversari participant en aquesta processó. Ferrer també recomana l'exposició sobre els 50 anys d'història d'aquest grup al Pati de la Diputació. Història i Identitat de la Germandat Ferrer recorda que la seva germandat va néixer el 1940, fundada per figures vinculades al món del periodisme i de Ràdio Tarragona, com José María Terrassa. Es va crear per acollir aquelles persones que no pertanyien a cap gremi tradicional (com pagesos o pescadors) i que volien participar en la Setmana Santa.

  • 14'

    Tarraco Viva: L'assassinat de Cèsar i el llegat d'August

    Tarraco Viva celebra la seva 15a edició L'episodi detalla les novetats del festival de recreació històrica Tarraco Viva, que enguany se centra en la figura de Juli Cèsar i la transició cap a l'Imperi. Magí Seritjol explica com s'abordarà el col·lapse de la República Romana i el naixement del Principat sota el comandament d'August. Eixos principals de la programació L'assassinat i el funeral de Cèsar: Es recrearan aquests fets històrics per explicar els condicionants polítics del moment. El funeral és especialment rellevant perquè va establir la litúrgia que seguirien els futurs emperadors. La mort en context de festa: Es destaca que Cèsar va ser assassinat durant la festa d'Anna Perenna, que simbolitzava el cap d'any romà. Noves figures històriques: Es presenten personatges com Júlia (la filla d'August) i Agripa, explorant les contradiccions entre la moral republicana que predicava August i la realitat social de la seva família. Curiositats i arqueologia de primer nivell Bombers a l'antiga Roma: Es mostrarà com funcionava el cos dels vigiles, encarregats de combatre els freqüents incendis de les ínisules (blocs de pisos). Investigació d'avantguarda: El festival comptarà amb l'arqueòleg Antonio Monterroso, qui parlarà sobre el lloc exacte de l'assassinat de Cèsar al Teatre de Pompeu. Fundació de Tarraco: S'explicarà com Juli Cèsar va ser realment el fundador oficial de la ciutat com a colònia romana. Cultura i gastronomia "El present està molt influenciat pel passat de les nostres arrels clàssiques." El festival també manté les jornades de cuina romana (Tarraco a Taula) i la fira de museus, consolidant la ciutat com un referent del turisme arqueològic.

  • 20'

    El comerç i el turisme a Tarragona: reptes i tecnologia

    El futur del comerç i la integració tecnològica En aquesta entrevista, Sergi Albarran analitza la situació actual del sector comercial a la demarcació de Tarragona, posant èmfasi en la necessitat d'adaptació i l'ús de les noves tecnologies per atreure el turisme. L'aplicació Shopping Costa Dorada S'ha desenvolupat una eina digital clau per connectar el comerç de proximitat amb els visitants: 4.500 referències: L'aplicació agrupa milers d'establiments de la Costa Daurada. Geolocalització: Permet als turistes arribar directament a la porta del comerç amb un sol clic. Informació integral: A part de botigues, inclou l'agenda cultural, monuments i activitats lúdiques. Multilingüe: Disponible en català, castellà, anglès, rus i properament francès. Problemàtiques: El "Top Manta" i la crisi econòmica Albarran expressa una gran preocupació pel fenomen de la venda ambulant il·legal, no només per l'impacte econòmic, sinó per la imatge turística i l'explotació de col·lectius vulnerables per part de xarxes de distribució internacionals. Pel que fa a la crisi, l'entrevistat destaca: Selecció natural: Les botigues que sobreviuen són les que tenen projectes sòlids i professionals darrere. Davallada del consum: S'estima que 6 de cada 10 comerços venen menys que l'any anterior. Oportunitat en els lloguers: La baixada de preus dels locals als centres urbans permet l'obertura de botigues més especialitzades. Canvis en el comportament del consumidor Segons un estudi d'Esade citat durant la conversa, el consumidor actual ha canviat radicalment: "Fem una compra molt més intel·ligent que abans; el consumidor busca ofertes, fa compres més petites i ja no és fidel ni a la botiga ni a la marca." L'especialització i el servei postvenda esdevenen els pilars fonamentals per al futur del petit comerç davant la competència de les grans superfícies i la pèrdua de la compra compulsiva.

  • 15'

    El Camí de la Creu d'Altafulla: Viacrucis Vivent a la Vilaclosa

    El Camí de la Creu: Una tradició consolidada Altafulla celebra la tretzena edició del Camí de la Creu, un viacrucis vivent que recrea els darrers moments de la vida de Jesucrist. L'esdeveniment té lloc a l'entorn històric de la Vilaclosa, un escenari natural que, segons la seva directora, Joana Badia, va ser la font d'inspiració original l'any 1981. Estructura i participació comunitària L'acte destaca per la seva gran implicació social i artística: Escenes teatralitzades: Es representen les 24 hores prèvies a la mort de Jesús, des del Sant Sopar (Cenacle) fins a la tercera caiguda. Participació generacional: Hi participen uns 75 actors directes, però el volum total de col·laboradors (corals, armats, timbalers i tècnics) és molt superior, incloent-hi des de nens de 2 anys fins a persones de 80. Integració amb el públic: No existeix una barrera física; actors i públic es barregen pels carrers estrets de la vila, creant una atmosfera de gran recolliment. Novetats i senyals de dol Aquesta edició ve marcada per la pèrdua de membres estimats de la comunitat: Suspensió per dol: Com a mostra de respecte per la mort de Josep (el "Pepe l'estanc"), l'escena de la crucifixió ha estat ajornada fins a l'any vinent. Relleu generacional: S'incorporen joves que han crescut amb el projecte, passant de papers infantils a personatges de l'Evangeli. "Només us demanem com a entrada el vostre silenci." L'acte s'inicia demà Dimecres Sant a les 20:30h a la Plaça del Pou. És un espectacle gratuït i a l'aire lliure, supeditat totalment a les condicions meteorològiques.

  • 16'

    El bacallà: tradició, nutrició i cuina amb Montse Tàpia

    Tot sobre el bacallà: de la tradició a la cuina moderna En aquesta conversa amb la Montse Tàpia, xef formadora de La Sirena, s'explora el paper fonamental del bacallà en la gastronomia catalana, especialment durant la Setmana Santa. El text destaca la seva evolució històrica, les seves excel·lents propietats i la gran varietat de maneres de preparar-lo. Per què és tan apreciat el bacallà? La seva popularitat es basa en tres pilars fonamentals: - Tradició religiosa: Històricament vinculat a la Cuaresma per substituir la carn. - Conservació: La facilitat per transportar-lo assecat va permetre que arribés a tots els pobles d'interior. - Versatilitat: S'adapta a tots els paladars i edats gràcies a la seva textura i sabor. Propietats nutricionals i seguretat El bacallà és considerat un superaliment per les següents raons: * Aporta proteïna d'alt valor biològic sense greixos saturats. * Conté greixos saludables com l'omega-3. * És ric en vitamines (grup B12) i minerals, sent molt baix en calories. * L'ús del producte ultracongelat garanteix l'eliminació total del risc d'anisakis. Consells de cuina i preparació La xef ens ofereix trucs essencials per treure el màxim profit al producte: - Descongelació: El millor és fer-ho a la nevera sobre una reixeta. Per a coccions com el bullit, es pot coure directament congelat per mantenir la melositat. - Punts de cocció: És vital no sobrepassar el temps; quan el peix perd la transparència i es torna blanc, ja està llest. - Talls i usos: - Morro i llom: Ideals per fregir, confitar o fer al vapor. - Penca i filet: Perfectes per a guisats i salses com el pil-pil. - Molles: Molt útils per a esqueixades, amanides o brandades. Receptes suggerides "El secret de la cuina del peix és el temps de cocció: com menys temps, millor queda." Es proposen des de plats tradicionals amb panses i pinyons fins a opcions més innovadores com un estrúdel de bacallà amb pasta de full o un bacallà amb chutney de mango.

  • 12'

    Salutació nocturna continuada

    Resum de la sessió Aquesta gravació conté una repetició sistemàtica de la salutació "Bona nit" al llarg de més de dotze minuts. No s'identifica cap altre tema de conversa ni intercanvi d'informació rellevant més enllà de la cortesia nocturna. Punts clau de la gravació Constant repetició: L'única interacció registrada és la frase formal de comiat o benvinguda nocturna. Ritme i pauses: Es detecta un patró regular cada 30 segons aproximadament on es repeteix la mateixa fórmula. Absència de contingut addicional: No hi ha discussió sobre cap temàtica específica. "Bona nit" En conclusió, es tracta d'un àudio amb una funció purament fática de la comunicació, centrada a mantenir o obrir el canal de contacte sense transmetre dades complexes.

  • 6'

    Inici del full de ruta dels Jocs Mediterranis a Reus

    Cooperació institucional per als Jocs Mediterranis L'entrevista amb Ramon Quadrat, director general dels Jocs Mediterranis 2017, detalla l'inici d'una sèrie d'actes institucionals amb les subseus de la competició. L'acte inaugural té lloc a l'Ajuntament de Reus, on es realitza el lliurament simbòlic de la bandera dels Jocs. Punts clau del projecte a Reus Integració de les seus: L'objectiu és que tots els municipis col·laboradors estiguin incorporats al 100% en el projecte seguint el full de ruta establert. Comissió tècnica: Ja s'ha designat un responsable tècnic a Reus per coordinar el programa cultural i de voluntariat conjuntament amb Tarragona. Instal·lacions esportives: S'està a l'espera de l'aprovació definitiva del Comitè Internacional per fer públics quins esports i entrenaments es realitzaran a les instal·lacions reusenques. Calendari i previsions "Esperem que durant aquest mes d'abril puguem saber alguna cosa... per començar ja a fer públic quines són les instal·lacions i esports que es duran a terme a cada seu." Abril de 2014: Previsió per definir el calendari d'agendes amb el comitè internacional, malgrat la proximitat dels Jocs de Mersin. 2015: Serà l'any clau per a l'adjudicació d'obres i l'inici de la construcció dels equipaments amb més durada d'execució. 2016: Data límit fixada per tenir les instal·lacions en ús i realitzar els tests organitzatius previs a l'esdeveniment. Finalment, s'ha destacat l'èxit en la captació de voluntaris, un pilar fonamental que ja està agafant "velocitat de creuer" en les diferents seus.