Fans de Tarragona
Fans de Tarragona
Programa

Fans de Tarragona

Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 11:00 - 12:00, 18:00 - 19:00 ·2398 episodis
RSS

episodis

553-564 de 2389
  • 3'

    Cercavila nadalenca amb l’Astromboli Jazz Band

    Context i to del fragment Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio presenta un espai breu, distès i humorístic, amb molta complicitat entre locutora i convidat, jugant amb rimes i paraules relacionades amb el Nadal i els refredats d’aquests dies. "Avui ja saps que el nostre programa és petitet, petitet, petitet." El to és informal, juganer i molt proper a l’oient, amb bromes constants sobre la veu, la galipàndria i els polvos màgicos (entès com a pols de refredat que circula aquests dies). Actuacions nadalenques de l’Astromboli Jazz Band Cercavila pel centre de Tarragona Es presenta l’activitat de l’Astromboli Jazz Band en el marc de la campanya de Nadal: Data: demà, dia 18. Hora: a dos quarts de set de la tarda (18.30 h). Format: cercavila musical. Punt de sortida: l’estàtua dels Despullats, a la Rambla Nova. Recorregut previst: Rambla Nova amunt, passant per les paradetes de Nadal. Zona de la plaça Verdaguer i voltants (carrer Sant Agustí, etc.). Es comenta també, amb to humorístic, la idea d’aturar-se davant de botigues “simpàtiques” per tocar tres o quatre cançons, o una. Crítica als altaveus ambientals El convidat es queixa de la música d’ambient pels altaveus quan ells toquen en directe: Destaca que molesta tant al músic com al públic. Remarca que, si sonen els altaveus, la gent no sap què està escoltant i pot pensar que la banda és “un disc” o que fa playback. Es juguen amb idees com: “Hi ha gent que canta millor en playback” “Hi ha gent que fa malament en playback” Aquest tram combina crítica suau amb molt d’humor, parlant de delay, diferit i situacions absurdes. Ritme del recorregut i connexió amb el programa La locutora demana que la cercavila vagi una mica lenta: Diu que el programa acaba a les 19.00 h i vol tenir temps d’anar-hi. El convidat bromeja que ja tenen un trompetista que va “mig coix”, així que el ritme ja serà tranquil. Es fa una referència divertida a caminar arrossegant els peus, com si fossin els de la Sang, i a una anècdota en què aquesta “gràcia” no va agradar. Això mostra la connexió directa entre la ràdio i l’activitat al carrer, convidant l’oient a sortir i seguir la banda. Altres actuacions: Santa Coloma de Queralt S’anuncia també una altra actuació: Dia: dissabte. Lloc: Santa Coloma de Queralt. Hora: a les 6 de la tarda. Motiu: mercat de Nadal. Tot plegat es presenta amb el joc de paraules recurrent: “Les trombolis es van” i la rima amb Santa Coloma de Queralt, mantenint el to juguetó i lleuger. Tancament i transició de programa El fragment es tanca amb: La necessitat de posar una mica de publicitat. L’anunci que després entrarà en antena el Raül i l’Amsal, presentat amb broma com un possible doppelganger. Una última menció simpàtica: “Estrombolis es va” com a comiat. En resum, és un tall breu però molt dinàmic, centrat a: Promocionar cercaviles i actes de Nadal amb música en directe. Mantenir un clima d’humor i complicitat amb l’oient. Vincular la Rambla Nova i els espais comercials de la ciutat amb l’activitat cultural i musical de temporada.

  • 19'

    Paco i la Luna al Teatre Tarragona: concert gravat

    Context de l’entrevista Entrevista radiofònica amb Paco y la luna (Paco) sobre el concert-espectacle que farà al Teatre Tarragona, un bolo molt especial que es gravarà en vídeo i que recull 22 anys de trajectòria com a músic, còmic i guionista. "Agafar tot el que he fet a la meva carrera i ficar-lo tot en un mateix dia" El concert al Teatre Tarragona Espectacle acústic amb banda reduïda però molt versàtil. Hora: divendres a les 20 h al Teatre Tarragona. Es grava amb cinc càmeres, projeccions i un decorat especialment preparat. Vol que sigui l’inici d’una gira amb aquest format. Dura menys que altres vegades per deixar el públic “amb ganes de més”. Paco explica la pressió i el cansament de preparar-ho tot, però també la gran il·lusió i la sensació de descans que sentirà quan acabi l’espectacle. Format artístic i contingut Selecció de les millors cançons i monòlegs de 22 anys de carrera. Barreja de música, humor, ironia, emoció i audiovisual. Vol mantenir un equilibri molt fi entre: Comèdia i emoció. Part visual (vídeos, projeccions) i part en directe a l’escenari. Paco destaca que tot està “al servei de les càmeres” però sense perdre l’essència del directe. Els Ritmonautas i la banda L’acompanyen els Ritmonautas: Juan Ton (ara el senyor Juan Ton), músic i company de tota la vida, amb qui té molta complicitat escènica. Joseba, trompetista que també fa veus, percussió i més coses. Banda petita però potent, enfocada a un directe acústic i orgànic. Paco vol situar-se entre una banda gran i una de molt petita, amb un espectacle proper i emocional. Audiovisual i posada en escena Cinc càmeres, equip de llums, director musical i equip tècnic coordinat. Espectacle pensat perquè es pugui veure: D’una tirada, com un concert complet. O partit en fragments, com si fossin capítols o peces individuals. Ha buscat un equilibri subtil perquè l’audiovisual no “s’empassi” l’escenari: Comparen el risc amb estar en un bar amb un partit de futbol: si la pantalla domina, deixes d’atendre el directe. Trajectòria i repàs de carrera El text promocional parla de 22 anys de carrera, tot i que Paco admet que en realitat en porta més. Primer disc com a Paco y la luna oficial: 2003. Abans ja havia treballat com Paco y la luna, Francisco Ortega, etc. Al concert vol fer balanç i recollir moltes etapes i cançons conegudes. Algunes peces molt estimades del públic queden fora del repertori per qüestions de temps, cosa que ell mateix lamenta. Convidats especials i amics Hi haurà dos convidats sorpresa, dos cantautors amb molta xispa i retranca. Inicialment volia portar més col·laboradors (inclòs algun amic famós), però ha preferit mantenir-ho íntim i coherent amb el format que després vol rodar. Esmenta Enric Parés com a amic recurrent a l’espectacle, tot i que aquesta vegada no li “toca” cantar. Paco destaca que aquell dia comprovarà quants amics ha fet al llarg de la vida, perquè ve molta gent de molt lluny només per donar-li suport. Cançó dedicada als amics Ha compost una cançó específica per als amics que sonarà al final del concert. Ho revela en directe gairebé sense voler, reconeixent que no ho volia dir. Aquesta cançó simbolitza la importància del vincle personal i de la comunitat que l’ha acompanyat en la seva trajectòria. Vendes d’entrades i crida al públic El Teatre Tarragona està gairebé ple: Platea pràcticament esgotada. Queden poques localitats a la platea alta, que també són molt bones. Fa una crida explícita al públic de Tarragona perquè el recolzi: “Si no tinc recolzament de la meva ciutat, molt malament. On l’he de tenir, no?” Recorda que comença a les 8 del vespre, deixant temps per arribar després als sopars d’empresa d’aquells dies. To de l’entrevista i anècdotes Conversa distesa i plena d’humor, amb talls de cobertura perquè Paco és a Madrid en una reunió de promoció. Parlen en to de broma de: Llançar roba interior a l’escenari. Llançar calçots o, millor encara, una invitació a un restaurant. La conductora juga amb fragments de cançons de Paco y la luna i altres temes, enllaçant música i conversa. Missatge final Paco agraeix profundament cada persona que vingui de Tarragona i diu que ho viurà com una ajuda gran al seu projecte. Es compromet a correspondre amb tot l’art possible ell i tot l’equip. L’entrevista tanca amb música i una última invitació al públic perquè no es perdi una nit que promet ser màgica, emocionant i divertida.

  • 50'

    Nadales, records i estrena de «Coco Loco»

    Presentació i to de l’episodi • Programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, amb un to molt distès, ple d’humor, improvisació i referències nadalenques. • La conductora anuncia el contingut del dia: converses amb Jordi Català sobre música, Nadal i l’Ateneu de Tarragona, i l’estrena del tema Coco Loco amb Antonio Maya i Adri Flores. Bloc 1 – Jordi Català, IA i memòries musicals Currículum “fet” per la intel·ligència artificial • Jordi Català arriba al programa caracteritzat amb unes banyes de cèrvol, en clau nadalenca i humorística. • Llegeixen i comenten un currículum generat per una IA sobre Jordi: - El defineix com a cantant i músic català amb més de 45 anys de trajectòria en música en català. - Esmenta el seu vessant de poeta i músic, llibres de poesia, frases i cançons, i la participació en festivals i actes culturals a Tarragona com a president de l’Ateneu de Tarragona. - Recorden la presentació del llibre a l’Ateneu el novembre de 2021. • Es queixen de la manca d’actualització de la informació (no recull activitats del 2024–2025). • La IA el confon o l’adverteix de no confondre’l amb Jordi Vila, cantant vinculat a Bola de Drac, cosa que genera molts riures. • Reflexió en clau irònica: la IA envia això com a promoció comercial perquè es faci usuari de pagament. "És un honor que a Tarragona tinguin en compte un cantant català i de Tarragona a la intel·ligència artificial." Homenatge a John Lennon i la cançó per la pau • En Jordi proposa canviar de banda sonora i recordar els 40 anys de la mort de John Lennon. • Explica que llavors feia un programa especial a Ràdio Popular de Reus, ja en català. • Interpreten/recorden una versió catalana d’“Imagine”, titulada La cançó per la Pau, amb lletra traduïda per Carme Bernat, actual cantaire i secretària de l’Ateneu de Tarragona. • Tenen un moment emotiu parlant de Catalunya i del missatge pacifista de la cançó. Bloc 2 – Nadal, concerts i projectes de l’Ateneu Programació de concerts de Nadales • Anuncien que el darrer programa de l’any amb Jordi serà el dia 23, data en què també hi ha un concert de Nadales a Sanitas amb el grup de cantaires de l’Ateneu. • Debaten com compaginar programa de ràdio i concert: - Possibilitat de fer el programa gravat o de fer connexió telefònica. - Horaris que xoquen: el concert de Sanitas a les 18 h, el programa és a la tarda. • Confirmen també un altre concert: - 26 de desembre, després de l’eucaristia de les 11 h a l’església de Sant Joan, primer concert de Nadales del grup de cantaires de l’Ateneu en aquest espai. Nadales en català i versió de «Fum, fum, fum» • Jordi vol compartir Nadales en català a la ràdio i promet enviar els enregistraments. • Escolten i comenten «Passeu bon Nadal», versió catalana del clàssic «Feliz Navidad» de José Feliciano (l’anomenen Bon Iem en broma). • La presentadora destaca la personalitat pròpia de la versió de Jordi Català. Bloc 3 – Ètica, braus i creació artística Cançons i contingut amb braus • Jordi explica que hi ha una sola cançó de la qual se sap tota la lletra, però no la vol cantar més perquè és antitaurí. • La lletra parla de braus i curses de braus, i això xoca amb les seves conviccions actuals. • La presentadora li proposa reaprofitar la melodia per donar-li una nova lletra i sentit, però Jordi s’hi nega. • Jordi comenta que té un poema molt dur contra les curses de braus, que proposa recitar en un altre programa. “Tinc un poema contra els braus, contra les curses de braus, tela, eh?” Bloc 4 – Fanfan Show, discos i música de pel·lícules Història del grup terragoní Fanfan i Claudinet / Fanfan Show • Tema principal previst del dia: repàs final a la trajectòria del grup terragoní Fanfan i Claudinet / Fanfan Show (1987–2000). • Cronologia: - 1987–1990: etapa com a Fanfan i Claudinet. - 1990–2000: etapa com a Fanfan Show, amb diversos discos. • Destaquen el disc «Vols ballar» i, sobretot, un CD monogràfic de bandes sonores de pel·lícules. El CD de pel·lícules i el Titanic • Volien il·lustrar la secció posant una pista del CD, especialment la versió del “Titanic”, com a homenatge als músics del vaixell: - Reflexionen si la història dels músics tocant fins al final és llegenda o realitat. • El CD dona problemes tècnics al reproductor i no poden fer sonar la cançó a l’antenna. • Parlen de les peces que inclou el disc: - Titanic - Casablanca (As time goes by – Toca-la Sam) - Love Story - La Guerra de les Galàxies - La Fiebre del Sábado Noche - Els Picapedra, etc. • Jordi promet gravar el tema des de l’ordinador i enviar-lo per WhatsApp per poder-lo posar un altre dia, ja que no està penjat a internet oficialment. Bloc 5 – Puff, el drac màgic i comiat amb homenatge «Puff, el drac màgic» i la banda de Tornassol • Per tancar el bloc amb Jordi, decideixen posar «Paf, el drac màgic», versió catalana de «Puff, the Magic Dragon» de Peter, Paul & Mary. • Jordi explica que molts músics de Fanfan Show passen després a l’orquestra Tornassol, de la qual forma part: - Excepcions: alguns membres nous (Josep Garcia, Samuel Garcia). • Recorda que ja va explicar la llegenda del drac per Sant Jordi, però s’ofereix a repetir-la en un altre programa. Mort d’Àngel Calle i record emotiu • Jordi dona la mala notícia del traspàs del bateria Àngel Calle, membre de l’orquestra i tècnic clau: - Era bateria, enginyer de so i l’encarregat d’arreglar instruments. - Diuen que tant l’Ateneu com l’orquestra queden “una mica coixos” sense ell. • Envien un missatge de condol a la família i amics i el recorden com una nova “estrella musical” que se’n va. • Citen un comentari del mossèn al funeral i imaginen un cel ple de festa i música. “Per nosaltres, el nostre record a l’Àngel Calle, allà on estigui.” Loteria de Nadal de l’Ateneu i to d’humor final • Parlen de la loteria de Nadal de l’Ateneu de Tarragona: - Número 70.107, amb pocs dècims ja disponibles. - Aniran a recollir-los el dijous. • La presentadora diu en broma que necessita canviar de cotxe i confia en el 7 com a número cabalístic. • Tots dos comenten que els seus cotxes són molt vells (25 anys) i que les noves restriccions ambientals els dificulten entrar a Tarragona. • Es tanquen el bloc amb «Paf, el drac màgic» sonant i acomiadant-se fins la setmana següent. Bloc 6 – Publicitat i falques locals Anuncis i agenda del territori Entre el bloc de Jordi i l’entrevista musical, sonen diverses falques publicitàries i institucionals: • Oferta de Cap d’Any a un resort familiar a Salou, amb activitats, pijamada, primer bany de l’any, sopar de gala i festa. • Anunci de Gospel Forever al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. • Missatge del Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona, suport als ajuntaments. • Campanya “Ja és Nadal al Port” amb activitats nadalenques al Moll de Costa del Port de Tarragona. • Anunci del Tanatori Municipal de Tarragona, informant d’una reforma important d’instal·lacions per a 2026. • Falca d’Obramat (material de construcció). Aquest tram exerceix de pont cap al nou bloc musical. Bloc 7 – Presentació de «Coco Loco» amb Adri Flores i Antonio Maya Introducció a la cançó i als artistes • S’emet «Coco Loco» i després entra l’entrevista amb Antonio Maya i Adri Flores. • La conductora destaca: - El tema té color i calor, molt estiuenc, amb aire de rumba / flamenc-pop. - Ja circula per YouTube i xarxes, però la presentació a Tarragona Ràdio és gairebé en primícia local. • Presentació del duet com “doble A” i salutacions inicials amb molt bon rotllo. Història musical d’Antonio • Antonio resumeix la seva trajectòria: - Ja ha vingut al programa 2 o 3 vegades. - Ve d’una família molt musical i flamenca (avis, pares, oncles, germans). - S’ha decantat per una línia flamenc-pop, estil que defineix Coco Loco. • Explica que, a partir de la seva amistat amb Adri, decideixen col·laborar creativament. Com neix la col·laboració amb Adri • Es coneixen a través de la música i del pàdel: - Tots dos juguen a pàdel, amb to humorístic s’autoanomenen “professionals”. - Després d’un partit de pàdel (campionat), sorgeix la idea: “Podríem fer un temeta, no?”. • Construeixen una amistat musical que acaba portant a «Coco Loco». Bloc 8 – Procés creatiu i missatge de «Coco Loco» Gènesi de la cançó • Adri explica que un dia, a casa, li surt un estribillo i una idea inicial. • Envia el fragment a Antonio: - “Dime que te gusta.” - Antonio reacciona ràpid, amplia la idea i compon la segona part i una part C. • El tema acaba sent molt compartit creativament: retocs de lletra, estructura i arranjaments entre tots dos. Lluita, entrebancs i simbolisme del títol • Darrere la cançó hi ha hagut molts entrebancs pràctics: - Coordinació de producers i equips diferents. - Temes de producció, calendari de llançament i logística (climatologia, imprevistos). • Per això diuen que la cançó els ha portat el “coco loco de veritat”. • Sobre la lletra: - Estructura de història d’amor amb obstacles, baches i “muros”, però amb final feliç. - Tò emocional: alegre i sensual, encara que el camí del relat té moments difícils. Reacció del públic i xarxes • Van llançar primer un teaser en una taula de bar, que va tenir molta repercussió: - Molt compartit i reposteat. • Comentaris destacats: - Una noia els escriu agraint que li hagin portat “l’estiu a l’hivern”, que la cançó la transporta al verano en pleno diciembre. • Destaquen que la rumba i el flamenc-pop no tenen temporada: - A l’estiu refresquen. - A l’hivern escalfen l’ambient. Bloc 9 – Videoclip de «Coco Loco» i rodatge Ubicacions i canvis de plans • El videoclip havia de rodar-se inicialment a la zona del Maremagnum (Barcelona), però a última hora canvien d’ubicació. • Finalment roden en un port proper (zona costanera), amb resultats visuals molt lluïts, que la conductora elogia. • Destaquen que el canvi va ser un “encert total”. Equips i producció • Direcció i càmera a càrrec de Ricard Tejada, a qui dediquen un agraïment explícit. • Producció musical compartida: - Antonio treballa habitualment amb Nene Maya (també apareix al videoclip com a figurant). - Adri treballa amb Raúl Espinar i Chusto Valo. - Decideixen fer una fusió de productors i equips: “res de competència, tot suma”. • Col·laboren diversos músics especialitzats (baix, piano, trompeta...), com Sergio Di Finiccio, Juan, Alberto (trompeta), etc. • Els artistes destaquen el clima de família i bon rotllo durant tot el procés. Rodatge: durada i anècdotes • Roden pràcticament un dia sencer de llum: - Comencen cap a les 11–12 h. - Acaben quan es pon el sol (17:30–18 h). • Diverses ubicacions: bar, zones de passeig, sortida d’un túnel, primeríssims plans, etc. • Canten moltes vegades la cançó per obtenir prou material, tot i que fan la broma que no han portat el recompte. • Accepten que hi hagi gent que passa pel darrere: busquen un aire natural i orgànic. • Admeten que hi ha tomes falses molt divertides, previstes per publicar més endavant com a contingut extra. Complicitat en pantalla • El videoclip mostra amics reals prenent alguna cosa amb ells, reforçant la sensació de família i autenticitat. • A la imatge es percep una gran complicitat entre Adri i Antonio: - Es miren “amb amor”, riuen junts i transmeten bon rotllo. • La conductora remarca que aquest feeling és clau perquè la gent connecti amb la cançó. Bloc 10 – Interpretació acústica en directe Versió en acústic a l’estudi • Antonio ha portat la guitarra “de sèrie” a la furgoneta i decideixen fer «Coco Loco» en directe a l’estudi. • La presentadora els posa una mica de reverb per donar color. • Interpreten una versió nua i íntima, veu i guitarra, mantenint l’energia rumbera. “Jo he portat la guitarra, però no ha sigut per passejar-la.” Detalls tècnics i comentaris • Després de la interpretació, ella comenta que hauria d’haver microfonat millor la guitarra i la veu d’Adri. • Tot i això, queda molt satisfeta i subratlla que el directe reforça el bon rotllo i la veritat de la cançó. Bloc 11 – Promoció, xarxes i futur del projecte Promoció i rodatge de concerts • Ara el focus és promocionar el single durant les setmanes següents: - Molta ràdio, presència a mitjans i difusió a xarxes socials. - Objectiu: arribar al màxim d’oients possibles. • Anuncien que preparen concerts per al 2024/2025 on Coco Loco tindrà protagonisme. • La presentadora insisteix que el lloc natural de la cançó és l’escenari. Autogestió i rols múltiples • Comentari sobre la realitat actual dels músics: - Composen, - participen en arranjaments i decisions de producció, - col·laboren en la direcció dels videoclips, - i es fan càrrec de bona part de la promoció i xarxes. • Adri apunta que, tot i que hi ha artistes que només posen la veu, a ells els agrada implicar-se en tot perquè així mantenen el seu segell propi. Metàfora de la cançó com a criatura • La presentadora fa un símil: les cançons són com criatures o fills: - Les veus néixer, créixer i finalment se t’escapen de les mans mentre fan el seu camí propi. • Antonio i Adri coincideixen dient que per això els agrada acompanyar-les en tot el procés. Repetició de col·laboració i comiat • Pregunta clau: això és només una col·laboració puntual o el principi de més música conjunta? - Resposta oberta: cadascú té carrera pròpia, però deixen la porta oberta a noves col·laboracions. • La conductora els convida a tornar quan vulguin i acabar el programa amb un to afectuós i còmplice. Idees clau de l’episodi • Reivindicació de la música en català i de la tasca cultural de l’Ateneu de Tarragona a través de Jordi Català. • Reflexió desenfadada sobre la intel·ligència artificial aplicada a biografies artístiques. • Homenatge a figures musicals (John Lennon, Àngel Calle) i a la memòria col·lectiva. • Presentació i estrena radiofònica de «Coco Loco» com a exemple de flamenc-pop estiuenc en ple hivern, amb un procés creatiu compartit i molt treball de producció. • Visió actual del músic com a creador multidisciplinari, que assumeix composició, producció, imatge i promoció.

  • 10'

    Retrovisor musical: Tarracosurfers, Pepet i Marieta i Magari

    Context i estructura del fragment Aquest fragment correspon a una secció del Retrovisor musical dins del programa Fans de Tarragona, amb la Sílvia a l’estudi i el Jordi Sogranyes intervenint en format enregistrat. És el programa número 299, emès a mitjans de desembre de 2025, just abans d’un especial en directe pel programa 300. 1. Marc temporal i to del programa La Sílvia comenta que són mig desembre de 2025, amb un to distès i proper, fins i tot fent broma sobre estar afònica. S’emmarca el programa com un espai de record i celebració musical, mirant enrere a efemèrides de l’escena catalana. "Ens quedem dos talariaris, eh? Amb el retrovisor musical número 299." 2. Protagonistes musicals del retrovisor 2.1. Starraco Surfers (o Tarracosurfers) El Jordi introdueix la banda Starraco Surfers (anomenats també tarracosurfers en to col·loquial). Es recorda una data clau: 15 de desembre de 2013: concert de debut de la formació de Joan Reig, Sergi Sabater, David Muñoz i Sergi Esteve. Actuació vestits de romans a la Traviesa de Torre d’en Barra. Presentació de l’espectacle "Nadal a la platja". Es destaca la posada en escena festiva i el vincle amb un imaginari nadalenc i mediterrani. 2.2. Pepet i Marieta Es recorda una altra efemèride musical: Demà farà 15 anys d’una actuació de Pepet i Marieta a la Sala Zero (Nadal de 2010). Presentaven el CD "Qui no plora, no mama". S’escolta un tema on es juguen lletra i ritme per parlar de l’amor, la passió i les manies quotidianes: Repetició de la idea: "diuen que l’amor és així". Lletres carregades de col·loquialisme, ironia i un punt d’irreverència. Idees principals de la cançó destacada: L’amor com a sentiment inexplicable: "no hi ha explicacions que t’expliquin les passions". Contradicció entre allò que molesta i allò que atrau: "me molest que te cagues, me molest perquè sí... però per quina raó no te sabria dir". Barreja d’humor, tendresa i confusió emocional. 2.3. Magari i aniversari de Ramon Tella Cap al tram final, el Jordi felicita Ramon Tella, veu, guitarra i garalla dels Magari, que fa 28 anys. S’escolta una cançó de Magari amb una lletra més reflexiva i existencial. Temes clau de la cançó de Magari: Desig de creure en un món millor i més just: "Vull creure que l’amor és més fort que la guerra". "Vull creure que amb un somriure podrem arreglar-ho tot". Pèrdua d’innocència i xoc amb la realitat: "No tot és tan bonic com sembla". "Serà que perdo la innocència". Dubte profund i certa desconfiança envers un mateix: "De què serveix tanta bestiesa si per no creure no crec ni en mi". Contrapunt entre optimisme ingenu i desencís modern. 3. Dinàmica radiofònica i to general La Sílvia i el Jordi juguen a "fer el teatrillo", simulant que ell és a l’estudi, creant una complicitat amb l’oient. Es manté un to proper, festiu i afectuós, especialment quan: Feliciten Pepet i Marieta: "Vosaltres també ens moleu i mull". Feliciten Ramon Tella i donen pas a Magari. El segment es tanca anunciant que: El proper Retrovisor musical (el 300) serà especial i en directe, amb "bona companyia". 4. Eixos temàtics de fons Memòria musical local i catalana: record d’actuacions i discos que formen part de l’imaginari recent. Nadal i música: molts records giren entorn de concerts nadalencs i presentacions fetes per aquestes dates. Amor i desengany: tant a Pepet i Marieta com a Magari apareixen: La idea que l’amor costa d’explicar. La tensió entre ganes de creure i realitat que desmunta il·lusions. En conjunt, la secció combina nostàlgia musical, humor quotidià i reflexió vital a través de les lletres de les cançons seleccionades, tot embolcallat en el format àgil i proper d’un programa de ràdio local.

  • 9'

    Retrovisor musical: joves talents i escena de Reus

    Context i to del programa L’espai forma part del programa Fans de Tarragona, amb la secció habitual retrovisor musical presentada per la Sílvia i el col·laborador Jordi Sugranyes. El to és proper i distès, amb comentaris sobre la dillunitis i el canvi de mes, ja entrant al desembre de 2025. Estructura de la secció Presentació Es dona pas a Jordi Sugranyes, que porta tres píndoles musicals per al retrovisor musical número 298. Es destaca que és l’últim mes de l’any i que la secció combina record i actualitat musical. 1. Guillem C.H / Guillem Xavrera Es parla del jove músic, actor i ballarí rosenc Guillem C.H (aclarit després com a cantautor Guillem Xavrera). Va liderar un taller pràctic a l’Espai Jove Quesse per: Perdre la por al full en blanc. Transformar idees en lletres i melodies. Després del taller va oferir un concert en directe amb la seva banda, repassant les cançons del seu primer EP Des del meu terrat. "Un taller pràctic per perdre la por al full en blanc i convertir les idees en lletres i melodies." 2. La Cusina en directe a Reus Segona càpsula dedicada a la formació La Cusina, liderada per l’acordionista Clara Colom, de Can Rius. Van actuar a Lo Submarino de Reus per presentar: Les cançons del seu segon disc Estem de primera. S’escolten fragments de les seves cançons, amb lletres festives com: "Són l’alegria de la vuelta, jo et poso la primera per arrencar la nit." La Sílvia recorda que ja els havien tingut al programa i fa referència al brindis amb la Clara: "Vam dir allò d’alça el got, i vam fer un xin-xin allà." L’ambient que transmeten és festiu, vital i molt de directe, amb tornades repetitives i corejables. 3. Records amb The Whiskeys a Reus Tercera i última píndola del dia: recordatori d’efemèride. Es rememora que tal dia com avui de 2007 (fa 18 anys) el grup The Whiskeys va presentar el CD Reus Preiss Londres al Teatre Bartrina de Reus. Es ressalta el pas del temps i la importància d’aquell concert a l’escena musical local: "Déu-n’hi-do, eh? Ja en van 18..." Es tanca el retrovisor musical acomiadant: La Sílvia. El Jordi. Els oients dels Fans de Tarragona i dels de Tardes Cap de setmana. Tancament musical i menció al productor Després del retrovisor, s’encadena una altra secció en què es presenta un convidat especial, descrit com a amic i productor del grup que parla: Peca Rovira Usdal, que ha produït els tres darrers discos i ha donat forma a “tot això que estem fent”. S’escolten fragments de cançons amb un to més íntim i personal, reforçant la idea d’un projecte musical treballat amb cura de producció. Idees clau Difusió de talent jove i local (Guillem C.H / Guillem Xavrera). Visibilitat a la música en directe a Reus (La Cusina a Lo Submarino, concert dels The Whiskeys al Teatre Bartrina). Combinació de: Actualitat (tallers, concerts recents, nous discos). Memòria musical (efemèrides com el concert del 2007). Valoració del paper del productor musical (Peca Rovira Usdal) en la consolidació d’un projecte artístic. En conjunt, la secció actua com un pont entre la nova fornada de músics, l’escena local de Reus i la memòria de concerts emblemàtics, tot amb un to proper i planer.

  • 48'

    Especial Paco en la Luna i escena musical tarragonina

    Context i to de l’episodi Programa: Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio To general: molt proper i festiu, amb clara olor de Nadal i enfoc a la música de proximitat i als artistes vinculats a Tarragona. L’episodi combina: • Recomanacions d’agenda cultural i concerts a la ciutat • Una entrevista extensa amb Paco en la Luna sobre el seu concert-gravació al Teatre Tarragona • La secció del Retrovisor musical amb efemèrides de grups tarragonins • Tancament amb menció a Da Igual i el seu nou senzill 1. Ambient previ de Nadal i agenda de concerts La locutora situa els oients en el pre-Nadal tarragoní, comentant: • L’ambient nadalenc ja visible a la ciutat (llums, compres, cartes als Reis i Pare Noel) • Una desfilada molt bonica a la zona del Mercat que ha vist a les xarxes i que felicita públicament A partir d’aquí desgrana una agenda molt plena de propostes musicals: 1.1. Concerts destacats a Tarragona • Paco en la Luna al Teatre Tarragona (divendres, 20:30): - Concert molt especial perquè serà la gravació del seu proper treball discogràfic en directe - El públic serà actor principal d’aquesta “obra de teatre musical” • Medina Zahara (dissabte) • Homenatge a Bernie Sacha a la Capsa de Música (també dissabte) • Agenda Super 8: tribut a l’Indi Espanyol amb Neon Collectives a la sala Zero 1.2. Grans esdeveniments • Cirque du Soleil – “OVO” a la CaixaBank Tarraco Arena (18–21 de desembre) • DJ Symphony & The Royal Film Concert Orchestra (20 de desembre) al Palau Firal i de Congressos • Gospel Forever (3 de gener) al mateix Palau Firal i de Congressos, presentat com un gran esdeveniment de gospel en estat pur La idea clau: “A Tarragona passen moltes coses” i hi ha opcions per a tots els gustos i dates. 2. Focus central: Paco en la Luna al Teatre Tarragona La major part de l’episodi se centra en Paco en la Luna, el seu recorregut artístic i el concert-espectacle que prepara. 2.1. Presentació i trajectòria de Paco en la Luna Com que el telèfon triga a entrar, la locutora aprofita per fer un repàs narrat al dossier biogràfic: • Primer disc (2003): Històries del Hueco Alegre (Warner Music, editorial Universal / Plushin) • A partir d’aquí: 3 treballs més, 4 espectacles i innumerables concerts per Espanya i Europa • Ha compartit escenari amb Kiko Veneno, Melendi, Muchachito, entre d’altres • Amb l’espectacle Sucre (compositor i intèrpret) gira per teatres de tot Europa amb la ballarina Doelia Lignana i és escollit millor espectacle de l’any al Teatre Tantarantana (Barcelona) 2.2. Treball al cinema i audiovisual Des del 2015 manté una activitat continuada com a compositor de cinema: • Temes per als llargmetratges Viva la vida i Jogos de família • Música per a diversos curtmetratges i sèries de ficció • Al llargmetratge El síndrome inverso de Benecer Scrooge, el señor de paparruchas, del conte de Nadal és autor de tota la banda sonora • Paral·lelament, treball com a guionista i actor en diversos curtmetratges • Inici d’una carrera com a director, amb el pilot de la sèrie Vallecas Running Club i el multipremiat curt Croquetes per al ministro Idea clau: el concert vol ser la confluència de totes aquestes facetes: música, teatre, humor i llenguatge audiovisual. 3. Entrevista amb Paco en la Luna: procés creatiu i concert Quan finalment el localitzen, Paco entra en antena des de Madrid, on és per reunions de promoció. 3.1. Preparatius i dificultats Paco explica que està esgotat per la complexitat del projecte: • Cal coordinar: - Enregistrament d’àudio i vídeo - Decorats i il·luminació - Assajos i posada en escena • Ho defineix com “una lluita tremenda” i un procés molt complicat • Espera que el dia del concert sigui, alhora, molt divertit i un gran alliberament: acabar i poder dir “ja està” serà com treure’s “una tona de pes de sobre” 3.2. Estructura del concert i banda • Durada aproximada: 90 minuts • Format: banda acústica (ni massa gran ni massa petita), amb espai per a la espontaneïtat i la ironia • A l’escenari l’acompanyaran els Ritmonautes: - Juan Ton (ara el senyor Juan Ton), músic i equilibrista, amic de tota la vida amb qui té moltíssima complicitat escènica - Joseba (trompeta, veus, percussió i tot el que calgui) L’objectiu és agafar tota la seva carrera i concentrar-la en un únic espectacle, amb música, monòlegs i recursos visuals. 3.3. Selecció de repertori: 22 anys de carrera En la sinopsi del Teatre Tarragona s’indica que es seleccionen les millors cançons i monòlegs de 22 anys de carrera com a músic, còmic i guionista. • Paco confessa que és impossible resumir-ho tot i que fins i tot s’ha “restat anys” per no semblar tan veterà • Distingir entre els anys previs i els “oficials” com a Paco en la Luna (des de 2003) • Explica que moltes cançons estimades han quedat fora per falta de temps: - Entre elles, Papel mojado • Vol evitar fer un concert de més de tres hores, per deixar el públic amb “ganetes” i fer-lo assumible per a la gravació Pel que fa a les cançons icòniques, la locutora esmenta peces com “Desde que tengo insomnio” i “Agua pasada”, molt estimades pel públic. 3.4. Ús d’audiovisuals i equilibri escena-pantalla Paco remarca que vol unificar totes les seves eines creatives en un mateix espectacle: • Música en directe • Recursos de cinema i projeccions • Humor i monòlegs Però insisteix en la necessitat de mantenir un equilibri molt fi: • Si l’audiovisual és massa potent, “et passes el concert mirant la pantalla” com quan hi ha un partit a la tele d’un bar • Han buscat una combinació molt subtil perquè les projeccions aportin emoció però no es mengin l’escenari • Tot està “al servei de les cançons” 3.5. Emoció, humor i convidats Paco defineix la seva línia com un camí entre la ironia, la comèdia i l’emoció: • Intenta no decantar-se massa ni cap al drama ni cap al gag, sinó mantenir-se al centre • Vol que el concert sigui emocionant però també molt divertit Sobre les col·laboracions especials: • Al principi volia portar més convidats (inclús algun amic “molt famoset”) • Finalment ha optat per només dos convidats molt propers: - Dos cantautors amb molta xispa i retranca • Vol evitar un espectacle d’“entrada i sortida” constant, i conservar una intimitat especial amb el públic de Tarragona • L’anunci d’aquests convidats es fa sense dir noms, mantenint el factor sorpresa 3.6. La cançó als amics i continuïtat del projecte • Paco confessa (gairebé sense voler) que ha compost una cançó nova dedicada als amics per cantar-la al final del concert • Explica que aquell dia s’adonarà de la quantitat d’amics acumulats durant la seva trajectòria, amb gent venint de llocs molt llunyans • El concert no serà un únic acte: - Vol que aquest espectacle rodin més enllà de Tarragona - El Teatre Tarragona serà el punt de partida d’un projecte que aspira a tenir recorregut 3.7. Entrades, públic i relació amb la ciutat • Ja queden poques entrades: la platea pràcticament plena i encara butaques a la platea alta • Preus: - 12 € anticipada - 15 € en taquilla Paco fa una crida directa: • Demana explícitament el recolzament de la seva ciutat, perquè per ell és molt important • Convida fins i tot els sopars d’empresa: com que el concert comença a les 20 h, dona temps de sortir a les 21:30–22 h i anar després al sopar “amb l’emoció dintre” • Promet correspondre “amb tot l’art que puguem tirar aquell dia” La locutora tanca aquest bloc apuntant el caràcter “màgic” i irrepetible de la nit amb Paco en la Luna i els Ritmonautes. 4. Retrovisor musical: memòria i aniversaris La segona gran part del programa és la secció Retrovisor musical amb Jordi Sugranyes, que repassa efemèrides i moments de la música de casa. 4.1. Tarraco Surfers i “Nadal a la platja” Jordi recorda que el 15 de desembre de 2013 (fa 12 anys) els Tarraco Surfers: • Fan el seu concert de debut • Vestits de romans, actuant a la Traviesa de Torredembarra • Presenten l’espectacle “Nadal a la platja” S’hi escolta un fragment del seu so festiu i surfer. 4.2. Pepet i Marieta: “Qui no plora, no mama” Es recorda també que demà farà 15 anys d’una actuació de Pepet i Marieta a la sala Zero (Nadal de 2010): • Presentaven el CD “Qui no plora, no mama” • S’escolten fragments de cançons plenes de ritme, humor i llenguatge popular La locutora felicita explícitament Pepet i Marieta, tot destacant que “també ens moleu i molt”. 4.3. Magari i el retrovisor número 300 Per tancar la secció: • S’anuncia que el proper Retrovisor (el 300) serà en directe al programa • Es felicita Ramon Tella, veu, guitarra i gralla de Magari, que fa 28 anys • S’escolta una cançó de Magari, amb una lletra que juga entre la il·lusió i la pèrdua d’innocència, i frases com: “No tot és tan bonic com sembla… Serà que perdo la innocència” El Retrovisor es tanca amb agraïment als oients de Fans de Tarragona i Ja tardes cap de setmana. 5. Publicitat i espai comercial Entre blocs hi ha diverses falques publicitàries, que reforcen l’ambient de campanya de Nadal i serveis al territori: 5.1. Oci i Cap d’Any • Ània Salou i Ània als Prats: paquet especial de Cap d’Any en família, amb: - Tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, primer bany de l’any i festa de Cap d’Any • De nou es repeteix la falca de Gospel Forever (3 de gener) al Palau Firal i de Congressos 5.2. Institucions i serveis • Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona, per reduir tràmits als ajuntaments i impulsar projectes locals • Port de Tarragona: s’anuncia que “ja és Nadal al Port”, amb activitats al Moll de Costa: música, màgia, mapatges, tallers, espectacles infantils, ludoteques, etc. 5.3. Comerç especialitzat • Obramat: enfoc a solucions d’eficiència energètica (panells solars, inversors, bateries, aerotèrmia) i materials per a professionals de la construcció, amb preus baixos i marques professionals 6. Tancament del programa i Da Igual A la part final, el programa es desvia breument cap a Da Igual, una altra banda vinculada a l’escena de rock en català i castellà: • S’esmenta el seu darrer àlbum “Tatuado a fuego” • S’escolten fragments de cançons com: - Tatuado a fuego (tema que dona títol al disc) - Sigue bailando • La locutora anuncia que ja tenen nou senzill publicat des del 3 de desembre, amb el qual pràcticament es tanca el programa. 7. Idees clau de l’episodi • Centralitat de Paco en la Luna: - Concert al Teatre Tarragona com a gran fita vital i professional - Gravació en directe d’un disc i espectacle audiovisual - Equilibri entre música, humor, cinema i emoció, amb participació activa del públic • Reivindicació de l’escena local: - Record de Tarraco Surfers, Pepet i Marieta i Magari - Referència a sales i espais emblemàtics com la sala Zero, la Capsa de Música, el Palau Firal i de Congressos i el Moll de Costa del Port de Tarragona • Atmosfera nadalenca i d’agenda plena: - Desfilades, concerts, Cirque du Soleil, Gospel Forever, propostes de Cap d’Any i activitats familiars - Tarragona es presenta com una ciutat viva, culturalment activa i musicalment diversa en dates nadalenques.

  • 51'

    Relats gòtics i debut d’Adrià Pagès

    Context de l’episodi Programa "Fans de Tarragona" a Tarragona Ràdio, amb dues parts clares: • Una primera entrevista dedicada al músic, antropòleg i escriptor Ian Lints, que presenta el seu llibre Relatos góticos i parla de la seva faceta literària i musical. • Una segona entrevista al cantautor Adrià Pagès, que presenta el seu àlbum debut Només mor el que s’amaga. 1. Ian Lints i Relatos góticos 1.1. Presentació de l’autor i del llibre • Es presenta Ian Lints com a col·laborador del programa, músic i ara també escriptor, amb quatre llibres publicats. • El llibre comentat és Relatos góticos, disponible a Amazon. • L’obra conté quatre relats: dues novel·les curtes i dos relats breus, de clara inspiració en la literatura gòtica clàssica. "Segueixen tímidament els passos d’Edgar Allan Poe, Conan Doyle, Jules Verne..." • Lints remarca que és una ficció gòtica però molt documentada històricament, ambientada en l’època victoriana i amb un destacament francès imperial com a punt de partida d’un dels relats. 1.2. De l’autoajuda espiritual a la ficció gòtica • L’autor explica que els dos primers llibres (d’orientació espiritual i d’autoajuda seriosa, estil Wayne Dyer) estan descatalogats. • Motiu: el mercat de l’autoajuda s’ha desvirtuat cap a l’esoterisme comercial i el van començar a associar a programes i discursos que ell no comparteix. • Per coherència amb les seves creences, decideix retirar aquests títols i centrar-se en la ficció literària. Altres títols que esmenta: • La melodía de la vida • Decálogo universal • Cuentos del Despertar (contes molt breus, de to espiritual i inspirador) 1.3. Influències literàries i to dels relats • Lints es declara fanàtic de la literatura clàssica i del gènere gòtic: - Edgar Allan Poe - Arthur Conan Doyle - Jules Verne - Lovecraft (més extrem i terrorífic) • Distingeix entre: - Terror gòtic més modern (més visual, sanguinolent, estil sèries i cinema actual) - Un gòtic psicològic i de suspens, on la por és més ambiental i mental que explícita. • Afirma que ell se situa més a la banda del suspens i el misteri, no tant del terror extrem. 1.4. L’estil de Lints: classicisme i espiritualitat • Es defineix com una persona clàssica: - Apassionat del rock dels 60–70. - Amant de la música clàssica, especialment Bach i Händel. • Tot i l’ambient fosc i gòtic, diu que els seus textos sempre contenen una llum final d’esperança: "Sempre intento que encara que comenci la cançó molt depriment... hi hagi una llum d’esperança al final. I el mateix he fet amb els llibres." • Reconeix una forta influència de l’espiritualisme tibetà, el budisme i l’hinduisme, que impregna el missatge de fons de la seva obra: fe, esperança i resistència davant les dificultats vitals. 1.5. Els relats de Relatos góticos 1.5.1. Eloísa • Protagonista: Eloísa, la dona d’un castell on arriba un destacament francès. • Gènere: relat de vampirs, però amb un gir científic al final, molt a l’estil Jules Verne (barreja de ciència i sobrenatural). • El personatge d’Eloísa amaga un secret misteriós que es va revelant al llarg de la trama. • Ideal com a lectura per dates com Halloween / Castanyada, que Ian rebateja humorísticament com Castawind. La dedicatòria del llibre, que la locutora llegeix, apunta a la dimensió espiritual: "Por más que la oscuridad desee pertenecer, la luz acaba siempre por encontrar un resquicio... Para todos los que mantienen la fe en tiempos de oscuridad." 1.5.2. L’estança • Relat curt. • Algú es desperta a la nit en un lloc desconegut, sense poder-se moure, en una mena de paràlisi. • La història explora la desesperació i el desconcert, jugant amb el suspens més que amb el terror explícit. • Lints diu que no busca fer por extrema, sinó inquietud i tensió. 1.5.3. La tormenta. El Salón de los Pasos Perdidos • És el relat que l’autor considera el seu preferit, molt marcat per l’estil detectivesc de Conan Doyle. • Barreja novel·la de misteri i deducció lògica amb elements gòtics i estranys. • Hi ha subparts i diferents trams temàtics dins la mateixa tormenta (visites, tribulacions, etc.). • El cas té elements inexplicables i no es tracta només d’un crim convencional; hi ha sempre “alguna cosa més” que desborda el gènere policíac pur. 1.5.4. Los hijos que nos conquistaron • Relat amb to futurista però escrit com si fos del segle XIX, molt a la manera d’H. G. Wells i Jules Verne. • Lints diu que ha intentat pensar i escriure com un autor victoriano: llum baixa, música de Bach, sense elements moderns, per submergir-se en aquella mentalitat. 1.6. Procés creatiu i defensa del “clàssic” • Alguns relats feia 10 anys que estaven començats; els tenia a l’ordinador i els ha anat recuperant i reescrivint. • Va dedicar dues setmanes tancat repassant i reorientant tot el llibre per fer-lo coherent amb l’estètica victoriana. • Defensa que, mentre hi ha molts autors moderns fent fantasia i terror actuals, ja no hi ha nous autors victorians: recuperar aquest estil és una forma de ser disruptiu avui. 1.7. Música recomanada i edicions futures • Recomana llegir Relatos góticos amb música de Bach de fons, llum baixa i espelmes, per entrar del tot en l’època. • Diu que el llibre és un dels que gairebé no es troben avui dia: clàssic, gòtic, amb profunditat i esperança, i en reivindica l’originalitat. • Actualment està només en castellà, però té la intenció de traduir-lo al català i a l’anglès quan disposi de temps. 1.8. Ian Lints i el projecte musical A Terra • A banda dels llibres, Lints parla del seu projecte musical "A Terra" en català. • El projecte està aturat o molt lent per: - Mancança d’ajudes públiques (ni Estat, ni Generalitat). - Dificultat de treure endavant un projecte nou en català comparat amb la seva carrera internacional en anglès, que ja té seguidors als EUA i Anglaterra. • Té alguns videoclips fets amb intel·ligència artificial, però confessa que no li agrada gaire aquest recurs: - Els veu útils quan no hi ha altra opció, però considera que tenen poc valor creatiu. - Reivindica la importància de l’art manual i el procés artesanal. 1.9. To d’humor i promoció de Tarragona Ràdio • L’entrevista es tanca amb to juganer: - Bromeja sobre un fals estudi científic de la revista inexistent World Science International signat per un tal John Temple, que demostraria que escoltar Tarragona Ràdio 24 hores al dia és boníssim per la salut. • Clou recomanant el seu llibre amb orgull i la locutora també el recomana obertament. 2. Adrià Pagès i Només mor el que s’amaga 2.1. Presentació de l’àlbum debut • A la segona part, el programa presenta Adrià Pagès i el seu primer àlbum en solitari: Només mor el que s’amaga. • L’àlbum té: - 10 cançons - Uns 44 minuts de durada - Una forta voluntat de ser un disc d’“àlbum”, amb sentit global, en un temps en què predomina el senzill. • El títol Només mor el que s’amaga neix de la idea que moltes cançons i idees s’han perdut en llibretes i notes de veu mai compartides; el que no es mostra al món acaba “morint”. 2.2. L’escriptura de cançons i el sentit de publicar • Pagès compon cançons des dels 16 anys, i moltes s’han perdut o han quedat guardades. • Reflexiona sobre la responsabilitat de fer públic el que crees: - Cal preservar una vida privada, però també cal assumir el compromís de compartir certes coses, encara que no siguin perfectes. - Amagar-ho tot té el risc que les idees i emocions “morin” sense haver estat comunicades. 2.3. Concepte general de l’àlbum • Les cançons escollides responen a una pregunta de fons molt actual: Com construeixo una vida significativa en un temps de crisi ecològica i social, vivint amb la sensació de ser al caire del precipici? • L’àlbum parla de: - Construir-se un mateix i trobar lloc al món. - Gestionar angoixes, pors i esperances. - Fer front a la necessitat de sentit i pau en un context d’incertesa. • D’un conjunt d’unes 30 cançons, en tria 10 que funcionen com a conjunt, descartant-ne d’altres que s’allunyaven del fil narratiu. 2.4. Procés de selecció i d’enregistrament • Inicialment pensava gravar 12 cançons, però en va descartar 2 perquè trencaven el to general de l’àlbum. • Altres peces s’han quedat en el tinter i potser reapareixeran en el futur o en directe. • Defensa el format disc conceptual, on les cançons tenen coherència col·lectiva. 2.5. Cançons destacades 2.5.1. "Juny" • El programa fa sonar "Juny", una cançó que la locutora reivindica com a peça perfecte per punxar cada començament de juny. • Té potencial de “cançó de data” (com 7 de septiembre o 20 de abril), associada a un moment de l’any. 2.5.2. "Paradís" (single d’avançament) • Paradís és el primer senzill de l’àlbum, publicat el 5 de març. • Musicalment recorda el rock progressiu dels 70 (influències britàniques, tocs que recorden Pegasus). • Aquesta cançó és la “culpable” del so global del disc: - Va néixer a guitarra sola, amb moltes filigranes tècniques. - Pagès es va adonar que era massa complexa per defensar-la tot sol, i va decidir orquestrar-la en gran amb banda. - Això el va portar a concebre l’àlbum com un projecte col·lectiu i de banda, més que no pas de cantautor sol amb guitarra. 2.5.3. "Si tingués" • És l’altra cançó que ha sofert una gran transformació. • Va néixer en un projecte amb la cantautora i actriu Neus Soler al voltant de Miquel Martí i Pol. • Origen: peça per a guitarra sola i violí, més lenta i extensa, amb alguna estrofa que després es va retallar. • A l’àlbum hi entra amb bateria, sintetitzadors, piano i guitarra elèctrica, convertida en un tema més explosiu, però que manté la possibilitat de tornar a formats íntims. • El vers “rams de llum, rams de fosc” prové directament de Martí i Pol, que el feia servir per parlar de la seva vida amorosa. Pagès el resignifica per parlar de l’existència i el lloc al món. 2.5.4. "Fils" • "Fils" és la cançó més antiga del disc, la primera que va escriure de les que hi han entrat. • Dura prop de 5 minuts, cosa que avui “no es porta”, però no la volia retallar perquè sent que la peça necessita aquest recorregut. • Explica que té el costum d’escriure més estrofes de les necessàries i després retallar, inspirant-se (humilment) en la manera de treballar de Leonard Cohen. 2.5.5. "Pols d’estels" • Cançó escrita cap al 2021. • No és la més antiga, però sí d’una fornada anterior, i ocupa un lloc cap al final del disc, reforçant el tancament temàtic. 2.5.6. "En el cant faré la llum" (obertura) • Cançó que obre l’àlbum i, curiosament, és l’última que va escriure. • Va néixer primer com a lletra i després com a música, a l’inrevés del seu procés habitual. • La va escriure gairebé de cop en 25 minuts, mentre era sol en un hotel a Udine (Itàlia), després de cremar-se al sol i haver de refugiar-se a l’habitació. • En tornar a Barcelona, va passar setmanes buscant l’acompanyament musical adequat fins que la cançó va cristal·litzar. • Es converteix així en una mena de peça manifest, que posa en paraules la idea de fer llum a través del cant. 2.6. Mètode de composició • Procés habitual de Pagès: - Primer juga amb guitarra i veu fins trobar una idea musical. - Després es pregunta “de què parla aquesta música?” i hi construeix la lletra. • En el cant faré la llum és l’excepció clara: primer text, després música. 2.7. La banda i el directe • L’àlbum no s’ha concebut com un projecte a veu i guitarra, sinó com una banda. • Components de la banda: - Gerard Morató, teclats - Judit Puig, bateria - Marça Font, baix • Tenen preparat un concert de presentació el 30 d’abril a Barcelona, al Paral·lel 62 (sala Club P62). • Volen oferir un concert treballat però viu, deixant espai a: - Petites improvisacions escèniques. - Moments que només passin aquella nit, perquè un concert ha de ser també una celebració irrepetible. • Musicalment les cançons ja són prou complexes i exigents, així que les grans variacions vindran més aviat de la posada en escena. 2.8. L’equilibri entre intimitat i explosió • Algunes cançons neixen com a peces molt íntimes i despullades i, amb l’arranjament, es transformen en temes amb gran potència sonora. • El disc combina: - Moments de reflexió profunda i calma. - Passatges més expansius i energètics, que beuen del rock progressiu i d’una certa èpica musical. 3. Tancament • L’episodi mostra dues cares d’un mateix univers cultural: - D’una banda, la tradició gòtica i clàssica, reversionada per Ian Lints amb un fort component espiritual. - De l’altra, la cançó d’autor contemporània d’Adrià Pagès, que mira de donar sentit a la vida en temps de crisi mitjançant la música. • Tots dos convidats comparteixen: - Una aposta per la profunditat (literària o musical) per sobre del producte fàcil. - La necessitat de trobar un equilibri entre foscor i llum, tant en els relats gòtics com en les lletres de cançó. - Una clara voluntat de connectar amb el públic des de l’honestedat creativa.

  • 49'

    Relats gòtics i Nina Kahlo: literatura i música

    Presentació de l’escriptor i del llibre Relatos Góticos (0–810) Qui és Ian Lins i d’on surt el llibre • Ian Lins és col·laborador habitual de Tarragona Ràdio, músic i també escriptor. • Aquest és ja el seu quart llibre publicat; abans havia escrit sobretot llibres d’espiritualitat i autoajuda. • Explica que els dos primers llibres, d’autoajuda espiritual seriosa, els ha descatalogat perquè el mercat els posava al mateix sac que certa autoajuda esotèrica i comercial amb la qual ell no s’hi identifica gens. "Com sóc molt honest amb les meves creences, vaig decidir descatalogar-los i dedicar-me a la ficció." • Es defineix com a persona molt clàssica, apassionat de la literatura del segle XIX i de la música clàssica (especialment Bach i Händel), i això marca profundament el to de la seva obra de ficció. Concepte de Relatos Góticos • El llibre no és exactament novel·la històrica, però està molt documentat històricament: - Escenaris situats en el lloc i el segle correcte. - Personatges inspirats en figures reals o episodis històrics. • Lins diu que segueix tímidament l’estela d’autors com Edgar Allan Poe, Horace Walpole, Arthur Conan Doyle, Jules Verne i també H. P. Lovecraft. • El volum conté quatre relats de marcat to gòtic: - Dues novel·les curtes (relats llargs). - Dos contes molt breus (4–5 pàgines cadascun). • El to combina: - Misteri gòtic i ambientació victoriana. - Suspens psicològic i thriller més que no pas terror explícit. - Barreja de ciència i ocultisme, en un territori a mig camí entre l’oníric i el tangible. • L’autor subratlla que, malgrat el component fosc, sempre hi introdueix una llum d’esperança final, fidel a la seva visió espiritual inspirada en budisme, espiritualisme tibetà i hinduisme. La influència dels clàssics i el procés creatiu • Ian Lins ha llegit molt Poe, Conan Doyle, Jules Verne, H. G. Wells i Lovecraft, i fins i tot va fer un treball d’antropologia sobre Poe. • Volia “escriure des de dins” de la mentalitat victoriana: - Es va recloure dues setmanes per revisar el llibre. - Sense música moderna, escoltant només Bach i música clàssica. - Reescrivint fragments perquè sonessin autènticament d’època. • Alguns relats feia 10 anys que estaven començats i guardats a l’ordinador, i ara els ha recuperat, reformatat i acabat. • Defensa que escriure avui en clau victoriana és gairebé un acte disruptiu: - Molta gent ja fa narrativa moderna; en canvi, els autors victorians ja no hi són. - Ell vol reprendre aquest fil com un músic de jazz que crea peces noves dins d’un estil antic. Contingut dels quatre “relatos góticos” (810–1324) 1. Eloísa: vampirs i ciència • Eloísa és la protagonista del primer relat, una novel·la de vampirs. • Ambientació: - Un destacament francès imperial arriba a un castell. - La dona del castell, Eloísa, amaga un secret fosc i misteriós que es va revelant progressivament. • Estil i to: - De base sembla un relat clàssic de vampirs. - Cap al final, fa un gir científic molt a l’estil Jules Verne: - Introducció de ciència i especulació científica dins del marc gòtic. • Sobre els “vampirs” del llibre: - La locutora especula si són vampirs físics o vampirs energètics. - Lins, per no fer espòilers, es limita a dir: “Llegiu el llibre”. • A la dedicatòria hi ha un clar component espiritual: “Por más que la oscuridad desee permanecer, la luz acaba siempre por encontrar un resquicio en el que mostrar su esplendor. Para todos los que mantienen la fe en tiempos de oscuridad.” • Aquesta cita reforça la idea clau de l’autor: foscors, sí, però sempre amb una escletxa de llum i fe. 2. L’Estància: la por de quedar paralitzat • Relat curt centrat en una experiència opressiva i angoixant. • Argument bàsic: - Algú es desperta a mitjanit en un lloc que no coneix. - No entén on és i no es pot moure: està paralitzat. - A partir d’aquí es desplega la història, lligada a aquesta incapacitat física. • L’autor considera que és més suspens impactant que no pas “por” en el sentit modern. • La locutora subratlla que, posant-se a la pell del protagonista, la situació fa autèntic terror. 3. La Tormenta. El Salón de los Pasos Perdidos • És, per a l’autor, un dels seus relats preferits del llibre. • Característiques principals: - Molt influenciat per Conan Doyle: to detectivesc, ús de la lògica. - Barreja de novel·la d’investigació amb misteri gòtic i elements de terror lleu. • Estructura i temes: - Comença en una nit de tempesta i pluja. - Té diversos capítols i subparts, que permeten explorar diferents ambients i sensacions dins de la mateixa història. - Lins comenta que pot tractar dos o tres temes diferents dins del mateix relat. • Gir argumental: - No hi ha l’assassí típic de les històries de detectius. - S’hi introdueixen fenòmens estranys, aparicions inquietants i gent que “apareix arrugada”. - Això trenca l’esquema de simple investigació racional i obre la porta a l’ocult i a l’inexplicable. 4. Los hijos que nos conquistaron: futurisme a la manera del XIX • Últim relat, també vinculat a la ciència-ficció clàssica. • Influències declarades: - H. G. Wells i Jules Verne. - Futurisme vist amb ulls del segle XIX. • Lins explica que ha intentat: - Escriure com si fos un autor de l’època, imaginant un futur llunyà. - Mantenir el to de la ciència-ficció clàssica, però amb idees noves. Posicionament de l’autor i reflexions sobre el sector (1324–1656) Lloc de Relatos Góticos en el panorama actual • Lins diu que avui: - Molts llibres no estan escrits realment per qui els signa, sinó per negres literaris o, fins i tot, amb ajuda d’intel·ligència artificial. - Aquest llibre, en canvi, l’ha escrit ell mateix, de cap a peus, i ho reivindica com un valor. • Afirma que Relatos Góticos és un llibre molt especial i poc habitual actualment: - Adreçat a qui estima les pel·lícules de Jane Austen, Sherlock Holmes, el cinema clàssic de terror de la Hammer o Vincent Price. - Ideal per llegir a la tardor o per Castanyada/Halloween (ell proposa el neologisme Castawind), al costat d’una llar de foc, amb espelmes, un te i música de Bach de fons. • Recomana explícitament escoltar Bach mentre es llegeix el llibre per entrar completament en l’ambient d’època. • Es declara molt orgullós de l’obra i diu que és dels llibres que avui “ja no es troben” si t’agrada aquesta estètica clàssica. De l’autoajuda a la ficció gòtica • Lins recorda els seus llibres d’autoajuda espiritual: - Eren obres serioses i profundes sobre espiritualitat. - El mercat i alguns programes de ràdio els van associa a esoterisme comercial, cosa que el va incomodar molt. • Per coherència amb les seves creences, va optar per: - Descatalogar aquells llibres. - Centrar-se en la ficció, sense renunciar al seu rerefons espiritual. • Obres anteriors a Relatos Góticos: - La melodia de la vida. - Decálogo Universal. - Cuentos del despertar (contes molt curts, d’esperit inspirador i espiritual). Música, projecte A Terra i crítica a la IA en l’àmbit creatiu • A banda de ser escriptor, Lins és músic amb una trajectòria llarga en anglès, amb seguidors a EUA, Anglaterra i altres llocs. • Explica el seu projecte en català, “A Terra”: - És un projecte nou, en català, actualment bastant aturat. - Falta suport institucional (ni Estat ni Generalitat) i recursos de discogràfiques. - Hi ha alguns vídeos fets amb intel·ligència artificial, disponibles a Spotify, YouTube, Bandcamp. • Reflexió sobre la IA i l’art: - Va recórrer a la IA per fer els vídeos perquè no tenia altra opció pràctica. - Tot i això, considera que aquests vídeos tenen poc valor creatiu o artístic més enllà del muntatge i la seva imaginació. - Defensa que “les coses manuals són millors” quan és possible fer-les. To de l’entrevista i humor • L’entrevista amb Tarragona Ràdio és molt distesa i humorística: - Bromejen amb el seu anglès irlandès, amb falsos estudis científics sobre escoltar Tarragona Ràdio 24 hores, i amb noms com World Science International i el científic inventat John Temple. - Es tanquen l’espai recomanant el llibre i insistint que és una lectura diferent i valuosa per a amants del gènere gòtic clàssic. Presentació de Nina Kahlo i el projecte musical (2095–2943) Naixement de Nina Kahlo • A la segona part del programa es presenta Nina Kahlo, nom artístic de la cantant Paula Reboll (Paula Sutil). • Nina Kahlo neix com a projecte personal en català: - Desig d’anar en solitari però amb banda de noies. - Volia música en català amb un concepte propi i empoderador. • El nom és un homenatge directe a Frida Kahlo: - L’admira com a dona que trenca estereotips i com a símbol de llibertat. - Es defineix com a “molt Frida Kahlo” perquè ara se sent lliure per fer el que vol. Context vital i creixement personal • L’origen profund del projecte està lligat a una història de maltractament: - El 2020 es trenca una situació molt dura de maltracte fort que havia arrossegat temps. - Comença un camí llarg de teràpia psicològica i creixement personal. • Abans tenia una autoestima molt baixa: - Es veia a si mateixa com “ridícula” i “molt poca cosa”. - Treballava en un súper i en un càmping, i pujar a un escenari li semblava impensable. • A través de la teràpia, la música i l’escenari: - Ha aconseguit viure de la música (sobretot fent versions). - Se sent que “ja ha triomfat a la vida” només per poder viure del que estima. La seva presència a l’escenari és la culminació d’un procés de reconstrucció personal i d’autoafirmació. El disc de Nina Kahlo i el procés de selecció • El disc de Nina Kahlo comença a gestar-se cap a gener de 2023. • Estructura del projecte discogràfic: - 10 temes formaran el disc final. - En el procés creatiu, però, en va escriure 25 i en va descartar 15. • El disc és conceptual: - 8 cançons expliquen una història i un recorregut emocional coherent. - 2 temes queden fora del fil conceptual, però hi són perquè són importants pel missatge general. • Nina Kahlo admet que podria haver escollit altres temes, però calia tancar una primera tria i tirar endavant. Producció amb Ramon Berlanga • El disc s’està gravant amb el productor Ramon Berlanga. • Com s’hi van trobar: - La guitarrista Mireia, que toca amb ella a Nina Kahlo (versions), li va recomanar el seu estudi. • Per què el va escollir: - Berlanga viu exclusivament de la producció musical i col·labora amb Universal. - Li agrada la línia de treball (li fa referència a Avi Roig i altres referents que la convenç). • Relació creativa: - Ella arriba amb els temes bastant fets. - El productor aporta idees d’arranjaments, ritmes, patrons i “li dona un toc més xulo” a les cançons. “Desperta, prenda”: homenatge a les dones de sempre • La cançó que sentim a la ràdio és la porta d’entrada al projecte Nina Kahlo. • És un homenatge a les dones que van lluitar perquè les actuals tinguin més drets i oportunitats, especialment les àvies. • El títol i el motiu central giren al voltant de l’expressió afectuosa “prenda”, molt típica de la seva àvia: - “Desperta, prenda, el món és per tu”. • Aquesta cançó forma part dels dos temes “extra” fora del fil conceptual del disc, però ella sentia que no podia permetre’s no fer-la: - Té altres projectes molt enfocats en el feminisme i l’empoderament. - Per a ella, hauria estat una falta de respecte a les dones que l’han precedit no dedicar-los un tema. • Encara no l’ha ensenyada a l’àvia, però la locutora l’anima a fer-ho, pensant que podria ser un moment molt emocionant i curatiu. Calendari de llançaments i plans de futur • Ritme de publicació previst: - Gener: sortirà una nova cançó. - Març: una altra cançó nova. - Cap al març també: publicació del disc complet. • Hi ha previst un videoclip per a “Desperta, prenda”: - Havia de sortir al mateix temps que el single, però hi va haver problemes de gravació i permisos. - S’endarrereix i es vol estrenar pel 8 de març, amb la idea que hi participin moltes dones. • Escenaris i directe: - Té tot el concepte de directe al cap, amb banda de noies i una posada en escena treballada. - Cal acabar gravacions, assajos i muntatge del live. • Ho viu des de la gratitud: - Se sent molt agraïda de tenir una banda i un equip darrere els seus temes. - Assegura sentir literalment “pell de gallina” veient com la seva música pren vida en assaigs i concerts. Identitat artística i somnis • Nina Kahlo ja es presenta com a identitat plena (ha de canviar el nom al mòbil, xarxes, etc.). • Diu que, tot i que no necessita grans fites per sentir-se realitzada, no tancaria la porta a: - Grammy, grans escenaris, col·laboracions amb grups com Lágrimas de Sangre o Locas Grases (anomenats de broma a la conversa). • La conversa amb la locutora és molt propera i plena d’humor, però el missatge de fons és clar: - Empoderament femení, llibertat creativa i autoestima recuperada a través de la música. Publicitat i falques finals (1713–1906) • Després de l’entrevista amb Ian Lins i abans, durant i després de la xerrada amb Nina Kahlo, s’emeten diverses falques publicitàries i anuncis institucionals: - Cap d’Any a complexos Alannia Resorts. - Campanya Pla Tarragona 26 de l’Ajuntament de Tarragona sobre la recollida de residus i la neteja urbana. - Cupó Extra de Nadal de l’ONCE. - Anunci d’Obramat per a professionals de la construcció. - Obres de reforma del Tanatori Municipal de Tarragona. - Activitats de Nadal al Port de Tarragona. - Espectacle de circ Low Cost de Cirque Party a l’Anella Mediterrània, organitzat per l’Ajuntament de Tarragona. • Aquestes falques serveixen de tall i transició entre els blocs de contingut cultural (literatura i música) de l’espai radiofònic. Eixos principals de l’episodi 1. Literatura gòtica clàssica avui • Reivindicació d’una narrativa gòtica clàssica, victoriana, rigorosa històricament, però amb missatge espiritual d’esperança. • Relatos Góticos com a contrapunt al mercat actual: - Enfront de la massificació de l’autoajuda superficial i l’ús de la IA. - En defensa del text treballat a mà, amb ofici i documentació. 2. Música, identitat i curació personal • Naixement de Nina Kahlo com a resultat d’un procés de sanació després del maltractament. • La música en català i en femení com a espai de llibertat, empoderament i homenatge a les dones que han obert camí. • “Desperta, prenda” com a síntesi: agraïment a les àvies i crida a les noves generacions a viure el món com a propi. 3. Tarragona Ràdio com a plataforma cultural • L’emissora es mostra com un espai on: - Es presenten llibres i projectes musicals locals. - Es combina humor, proximitat i profunditat (parlen de maltractament, espiritualitat, IA i cultura clàssica, però amb to lleuger i proper). • Alhora, les campanyes institucionals (Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, Anella Mediterrània, etc.) situen el programa dins de la vida quotidiana i cultural de la ciutat.

  • 15'

    Actualitat local, salut i cultura a Tarragona

    Resum general de l’episodi Programa informatiu i magazín a Tarragona Ràdio que combina actualitat local, mesures de salut pública, conflictes educatius i una àmplia agenda cultural i festiva de la ciutat. Salut: mascaretes i grip Context sanitari als centres de Tarragona: Entrada en vigor de la mesura obligatòria de portar mascareta als centres sanitaris de Tarragona. Usuaris del CAP Muralles relaten com s’hi han adaptat: alguns porten mascaretes de casa, d’altres les reben al taulell. Es destaca que la mesura és clau per evitar contagis de la grip, que enguany s’ha avançat gairebé un mes. Veus i arguments principals: Usuaris conscienciats remarquen que cal protegir-se al màxim: "En aquesta vida el que més s'estima és un mateix. Per tant, el que ha de fer és protegir-nos al màxim..." El metge de família Ramon Monegal recorda: La importància de la vacuna i de la mascareta. Que estem en pic epidèmic de grip. Que el pic es pot allargar per les interaccions socials de Nadal. Educació: obres i mobilitzacions docents Obres al barri de l’Ermita de la Salut Les famílies de l’escola Arrabassada i l’AFA alerten d’una situació de greu risc per les obres d’urbanització del barri de l’Ermita de la Salut: Les obres es faran a 9 metres del pati dels més petits i a 10 metres de les aules d’infants de 3 a 5 anys. Denuncien: Soroll constant de maquinària pesada (toneladora, camions...). Vibracions i possibles projeccions de material. Pols continuada, amb risc per a la salut. El projecte, esperat durant 40 anys, exposa 138 alumnes, alguns amb necessitats especials, a mesos de molèsties i riscos. Manel Terrés, de l’AFA, ho explica subratllant la preocupació per l’impacte diari al centre. Jornada de lluita del professorat El professorat manté el pols amb Educació per exigir millores laborals i econòmiques: Sindicats convoquen una jornada de lluita i concentracions simultànies arreu del país. A Tarragona hi ha accions a l’Institut Martí Franqués i als Serveis Territorials d’Educació. Reivindicacions principals dels docents: Millores retributives (sous). Reducció de ratis d’alumnes i millora de plantilles. Menys burocràcia al dia a dia docent. Revisió del decret de direcció de plantilles. Canvis en currículums. Francesc Gasó, delegat sindical de professors de secundària, destaca que: Es troben entre els docents pitjor pagats de l’Estat. Catalunya té un alt cost de la vida, però sous baixos en comparació. Apel·la al fet que, “ni que sigui per vergonya”, calgui apujar els salaris. Els sindicats adverteixen que, si les negociacions del dia 16 s’encallen, es podria avançar cap a un cicle de vagues. Nadal i activitats familiars a Tarragona L’episodi recull diverses propostes per viure el Nadal a la ciutat i l’entorn: Sant Pere i Sant Pau: Campanya per impulsar el comerç de barri. Possibilitat de guanyar fins a 30 lots nadalencs. Festa el 20 de desembre amb música, actuacions i animació infantil a la plaça de la quarta promoció. Port de Tarragona – Ja és Nadal al Port: Activitats al Moll de Costa: música, màgia, mapatges, tallers, activitats infantils, espectacles i propostes de lleure. Es convida a consultar la programació completa a la web del Port de Tarragona. Raulina amb salsa i Fans de Tarragona: El magazín musical Fans de Tarragona anuncia que aquesta setmana recuperen continguts especials (“refregits”) però trenquen una mica la dinàmica per donar pas a Raulina amb salsa, amb el Raul Cid. Humor i to desenfadat: es comenta que és el programa número 63, fent bromes amb el número i el 69. Agenda cultural i musical Música en directe i concerts solidaris Al llarg del programa es recomanen diversos concerts i esdeveniments: Mishima: Concert aquest dissabte 13 de desembre. Entrades exhaurides. Mescalina, mi amor: Es presenta com una proposta musical molt atractiva (“sonen la merda bé”). Memorial Berni Sánchez – “Números rojos contra les cuerdes”: Concert especial a La Capsa de Música. Totes les aportacions es destinaran a la lluita contra el càncer. Es destaca la importància del component solidari. Circuit Folk 21 amb Les Alosa: També a La Capsa de Música, el dia 21. Proposta de folk dins d’un circuit especial. Gospel i La Marató de TV3 Diverses iniciatives musicals solidàries i de gospel: Concert solidari per La Marató de TV3: El dia 13 de desembre, a l’Auditori de la Diputació de Tarragona. A càrrec del grup Gospel Soul (referits com “els Gospels Opels” a l’àudio). Finalitat solidària vinculada a La Marató de TV3. Gospel Forever: Esdeveniment de gospel en estat pur. Al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a la plataforma nexeevents.com. Projectes i institucions locals Pla Tarragona 26 i residus L’Ajuntament de Tarragona activa el Pla Tarragona 26, nou full de ruta per transformar la ciutat amb èmfasi en la neteja i la recollida de residus: Objectiu principal: millorar la recollida selectiva. Mesures concretes: Renovació de tots els contenidors. Eliminació dels contenidors soterrats. Ampliació dels punts de reciclatge arreu de la ciutat. Es presenta com un pas per fer més fàcil separar i reciclar millor, amb l’objectiu d’una ciutat més neta, eficient i sostenible. Altres institucions i projectes esmentats ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): Fundat el 2004, situat al campus Sescelades. Referent en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Reuneix 250 científics de 40 nacionalitats i col·labora amb institucions i empreses d’arreu. Pla Impuls Dipte – Diputació de Tarragona: Programa que ajuda els ajuntaments a reduir burocràcia. Ofereix eines i recursos per impulsar projectes locals. S’emmarca en l’objectiu de millorar el dia a dia de pobles i ciutats. Tanatori Municipal de Tarragona: Projecte de reforma de 3,2 milions d’euros. Inclou millores d’instal·lacions, sala d’atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres acabaran el segon trimestre de 2026; es demana disculpes per les molèsties. Oferta turística i d’oci: Ània Salou i Ània els Prats: Propostes de Cap d’Any amb pacs familiars que inclouen tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, “tardeo”, primer bany de l’any, sopar de gala i festa. Format del programa i tancament L’emissió combina butlletí informatiu, publicitat institucional i comercial, i contingut de magazín musical. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio, tanca amb recomanacions culturals i dona pas al programa Raulina amb salsa, amb to distès i humorístic. El conjunt reflecteix una Tarragona activa en: Salut i prevenció (grip i mascaretes). Reivindicacions educatives i preocupacions de les famílies. Cultura, música i solidaritat per Nadal. Transformació urbana i serveis públics en marxa.

  • 49'

    Cantimplora cursi i Flowers: melodies i amistat

    Context de l’episodi Programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, amb entrevistes musicals centrades en artistes vinculats al territori. L’episodi recull fragments de dues converses principals: Presentació del disc “Cantimplora cursi” de José Juan González Presentació del single “Flowers” de Monkey Jane (Txell) Entre mig s’hi intercalen falques publicitàries de Tarragona Ràdio i serveis locals. 1. “Cantimplora cursi” de José Juan González Concepte del disc i títol • El títol “Cantimplora cursi” neix de jugar amb dues paraules que són iguals en català i castellà. • La cantimplora simbolitza: - El seu abandonament de l’alcohol (ara sempre porta cantimplora d’aigua) - El joc de paraules cantar + plorar, que defineix el to emocional del disc • José Juan admet que és un disc “megacursi” i n’està orgullós: està ple d’emocions molt exposades i històries personals. Estructura: bilingüisme i 32 cançons • El disc conté 32 cançons: 16 en castellà i les seves versions en català. • Explica que: - Les cançons van néixer en castellà - En assajos amb el bateria (Gerard) li van dir que emocionaven més en català - Va decidir traduir-les ell mateix, prenent-se llicències creatives • No fa traduccions literals: adapta paraules i intencions per mantenir ritme i rima. - Exemple: “Bella” en castellà esdevé “Maca” en català. - Canvia expressions i guinyos entre versions, de manera que cada idioma té matisos propis. Actuació en directe: “Maca” • José Juan interpreta en directe a l’estudi la cançó “Maca”, versió catalana de “Bella”. • La lletra retrata: - Escenes en bars de Tarragona, converses, guerres metafòriques - Admira una noia que “no es troba maca” mentre tothom la veu preciosa - Referències explícites a Tarragona: la ciutat, Roma que “no entén” la ciutat, ambient nocturn i social. “I mentre Roma mira Tarragona, Roma no entén res de tot aquest...” • Musicalment, és veu i guitarra, en directe, amb un punt de reverberació afegida des de la ràdio per donar ambient. Procés de gravació: disc casolà, una sola presa • Auto-producció total: - Gravació a casa seva - Només veu i guitarra, en una sola presa per cançó - Sense autotune, sense edicions, sense gairebé efectes • Detalls tècnics i decisions: - Va optar per usar un sol micròfon per evitar problemes de fase - Ha escoltat discos gravats amb multipistes de cinta o amb un sol micro per inspirar-se - Va decidir deixar respiracions i imperfeccions, buscant un disc “viu” • Accepta que el disc sona més fluix que altres produccions (no entra en la “batalla del volum”), però prefereix la naturalitat sonora. Autonomia creativa i seguretat personal • Aquesta vegada no ha demanat opinió a productors, enginyers ni discogràfiques: - Ha volgut guanyar seguretat en les pròpies decisions - Contrasta amb el seu primer disc, on havia fet un Excel amb amics músics per decidir quines cançons entraven • Ho viu com un exercici terapèutic d’autoafirmació: - “És el que vull fer, el que necessito en aquest moment, i aquí ho teniu” - Accepta que algunes cançons potser no tenen la qualitat que ell voldria, però l’important era atrevir-se a publicar-les totes Lletres, vivències i Tarragona • Les lletres combinen: - Històries d’amor i desamor (“La novia me deja” fins arribar a l’actual parella “dofí”) - Vivències amb alcohol (una etapa que ja ha deixat enrere) - Experiències com a mestre d’escola (cançons com “Les preguntes de Sisè”, amb diàlegs reals amb alumnes) • Insisteix que moltes lletres són molt literals, gairebé “com una redacció sense esborranys”. • Fa també homenatges a Tarragona: - Referències a locals com el Gruf, la Clotxa, l’Eclèctico - Cançons com “Vella i maca” parlen directament de Tarragona i la seva vida nocturna i cultural - El Gruf és descrit com un bar que transformava persones, especialment al seu amic Ferran. Ordre del disc i temes destacats • L’ordre de les cançons té un fil cronològic i emocional: - Comença amb “La novia me deja” (moment molt trist) - Acaba amb una imatge més lluminosa (la nòvia-dofí) • Temes que ell mateix destaca: - “Vella / Maca (Bella)” – central en l’homenatge a Tarragona - “Lo siento” - “La novia me deja” - “Les preguntes de Sisè” – cançó literal basada en preguntes d’alumnes i el seu retorn a l’escola després de la pandèmia Relació amb el públic, crítiques i inseguretats • La presentadora el convida a rebre comentaris en positiu, però ell confessa que, per créixer, també li seria útil que no agradés a algú i poder-ho gestionar. • Es reconeix molt influenciable i insegur; per això ha decidit aquesta vegada no consultar gairebé ningú durant el procés. Difusió, concerts i vida de músic independent • El disc s’ha publicat de manera independent, sense segell ni gran infraestructura: - Un amic li ha ajudat a pujar-lo a plataformes digitals (Spotify, etc.) - No hi haurà format físic ni videoclips per manca de pressupost • Estratègia de concerts: - Vol començar buscant formacions senzilles: ell sol amb veu i guitarra, en espais seients i recollits - S’imagina també possibles formats amb banda (guitarra distorsionada, bateria...) - Es mostra decidit a trucar sales, premsa i programadors per muntar bolos, malgrat la feina burocràtica • Xarxes i promoció: - S’ha obert un Instagram nou específic per al projecte - Recorden l’època de MySpace com a antecedent de l’actual combinació Instagram + Spotify - No domina encara la pujada a plataformes; depèn d’un amic per aquesta part Relació amb la ràdio i trajectòria a Tarragona • La conductora destaca que José Juan ha trepitjat tots els escenaris de Tarragona i que, malgrat els anys, avui té una energia renovada. • Ell remarca com d’important ha estat: - Gravar sol a l’estudi, sense ningú mirant-lo, per sentir-se lliure - Acompanyar-se puntualment de gent com Jordi Pàmies per temes de mescla i màster, però mantenint el control creatiu. 2. Monkey Jane (Txell) i el single “Flowers” Retorn com a Monkey Jane • Torna a Fans de Tarragona després de temps sense aparèixer amb el projecte Monkey Jane. • Entre 2021 i 2025 havia mantingut Monkey Jane una mica aparcada per: - Cercar un nou sentit musical al projecte - Estar molt ocupada aprenent producció (compressió, efectes, tècniques de mescla...) • Confessa que sovint es perd experimentant tècnicament i deixa “lo seu” (les pròpies cançons) per després. Música com a teràpia • Explica que va començar Monkey Jane com una autèntica teràpia personal: - La seva primera cançó “Time to Time” la va “treure del pou” en un moment difícil • Distingix diversos tipus de cançons al seu catàleg: - Cançons com a teràpia personal - Cançons de crítica social - “Flowers”, en canvi, és un regal a altres persones • Reivindica la música com a eina profundament terapèutica, per canalitzar emocions fortes. “Flowers”: origen i significat • “Flowers” neix com un homenatge als 15 anys d’amistat amb les seves millors amigues. • Característiques de la cançó: - És un regal musical a aquestes amigues - Vol transmetre bon rotllo, estima i gratitud - Està escrita en anglès, amb una atmosfera lluminosa i positiva • La presentadora associa el tema a l’estil de Jason Mraz, i diu que encaixaria perfectament en un dels seus discos. • Txell somriu amb el paral·lelisme i fantasia (mig de broma) sobre fer un duet amb Jason Mraz. Videoclip i procés creatiu • “Flowers” havia estat una idea guardada a l’ordinador fins que, un dia, es va sentir inspirada i va decidir acabar-la i donar-li forma completa. • El videoclip: - Es va gravar a Granada, en una casa-cova a la muntanya, durant un viatge d’amigues - El dia de la gravació era també el dia que els hi ensenyava la cançó per primera vegada - Les amigues hi participen com a protagonistes, ballant i rient • El vídeo combina: - Les imatges íntimes del viatge - Elements de l’univers visual de Monkey Jane (micos, grafismes, imaginari propi) Amistat, distància i identificació • El missatge de la cançó és ampli: qualsevol grup d’amigues o amics pot sentir-s’hi identificat. • Parla d’amistats que: - Potser viuen lluny geogràficament, fins i tot “a un costat i l’altre del planeta” - Però mantenen un lligam emocional molt fort • La presentadora s’imagina reels de TikTok o Instagram amb grups d’amigues abraçant-se i dedicant-se la cançó. Identitat artística: per què “Monkey Jane”? • Origen del nom Monkey Jane: - Ella se sent molt identificada amb el caràcter juganer dels micos: aparentment tranquils però, de cop, hiperactius, salvatges, plens de bogeria i energia - Té casa plena de figures i detalls de micos • S’ha dissenyat el seu logo amb un mico, que també porta tatuat. • La presentadora juga amb un possible joc de paraules “monkey chain”, però el personatge es manté com Monkey Jane. Discografia anterior i evolució d’estil • Repàs ràpid als seus treballs: 1) “Changes” • Primer disc de Monkey Jane. • Conté cançons com “WikiTiki” i “Highlands”. • El programa fa sonar “WikiTiki”, descrita com: - Molt bon rotllo i sensualitat - Lletra juganera, gairebé parlant a algú i oferint-li “si ho vols, ho agafes i si no, ho deixes”. 2) “Silent Noise” • Segon disc, amb el tema “Welcome to the Show”. • Estil: - Més proper al country / american - Ella mateixa reconeix que després s’hi ha sentit una mica “massa americanada” i s’ha desdit d’aquest camí • Fa autocrítica: diu que al segon disc va experimentar molt, però li va faltar una mica d’ànima. Nova estratègia: singles amb temps i carinyo • Amb “Flowers” inaugura una nova manera de treballar: • En comptes de pensar en un disc llarg, vol anar traient singles: - Cada cançó rep tota l’atenció i el temps que necessita - Prefereix tardar més però donar a cada peça el seu espai emocional i artístic • Vol anar buidant el “calaix d’idees” amb: - Cançons independents, cuidant l’arranjament - Possibles videoclips o peces audiovisuals pròpies • La presentadora li recorda el tòpic “la tercera va l’avançar”: el proper treball pot ser el que consolidi definitivament el projecte. Xarxes, algorismes i saturació • Txell és profe i reconeix que l’estiu li ha donat més temps per ser molt activa a xarxes (reels, vídeos, proves sonores). • Però també admet: - La pressió de l’algorisme (cal publicar constantment per no ser “oblidada”) - La necessitat de fer resets i desconnectar quan se sent saturada - El contrast entre el que vol (fer música, provar, aprendre) i el que exigeixen les plataformes (visibilitat constant). • Malgrat tot, li agrada molt el món audiovisual i el gaudeix quan té energia. Directes i futur • Encara ha de decidir el format de directe per al retorn de Monkey Jane: - No sap si apostar per banda, format acústic, híbrids... - Té clar que li agradaria tornar als escenaris amb un plantejament pensat • La presentadora la convida explícitament a tornar al programa quan tingui nova música i nous projectes en marxa. 3. Falques i tancament del programa Publicitat local i institucional Entre les dues entrevistes hi apareixen diverses falques: • Pla Tarragona 26: campanya de l’Ajuntament de Tarragona per al nou servei de recollida de residus i millora de la recollida selectiva a la ciutat. • Obramat: magatzem de referència per a professionals de la construcció. • Gospel Forever: esdeveniment de gospel al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. • Campanya de Nadal a Sant Pere i Sant Pau: foment del comerç de barri i sorteig de lots nadalencs. • Tanatori Municipal de Tarragona: informació sobre reformes d’instal·lacions (millores d’eficiència energètica, sales per a famílies...). • Campanya comercial de Tarragona Ràdio per a empreses que vulguin publicitar-se (tarifes, promoció Nou Comerç...). Aquestes falques reforcen el rol de Tarragona Ràdio com a emissora municipal molt arrelada a la vida econòmica i social de la ciutat. Tancament i següent secció • Després de l’entrevista a José Juan, la presentadora anuncia un “vermut rumbero” amb el grup Vergüenza Ajena (esmentats breument com a Vergüenza Gena), tot i que la conversa amb ells no apareix en el fragment. • L’episodi es tanca amb la presència de Monkey Jane, una breu escolta de peces antigues (com “WikiTiki”) i la invitació a tornar amb més música. 4. Idees clau de l’episodi Sobre creació musical • Auto-producció casolana pot donar resultats honestos i emocionals si es prioritza la veritat artística per sobre de la perfecció tècnica. • Treballar en versió bilingüe (català / castellà) permet explorar matissos emocionals diferents en una mateixa cançó. • La música es reivindica com a teràpia: - Per superar trencaments sentimentals (José Juan) - Per sortir de moments foscos i per celebrar amistats (Monkey Jane) Sobre identitat i territori • El programa reforça la centralitat de Tarragona com a espai creatiu: - Cançons ambientades en bars, carrers i històries de la ciutat - Referències específiques a locals mítics com el Gruf o l’Eclèctico • Tarragona Ràdio actua com a altaveu de: - Músics locals emergents o consolidats - Comerç de proximitat i iniciatives culturals i socials Sobre l’ofici de músic independent • Tant José Juan com Monkey Jane afronten reptes similars: - Manca de pressupost per a formats físics i videoclips - Necessitat de fer de gestors, promotors i community managers de si mateixos - Dependència i, alhora, saturació de les xarxes socials • Malgrat això, tots dos destaquen la passió per fer cançons com a motor principal.

  • 10'

    “Sóc un museu”: nova cançó i col·laboració artística

    Context de la conversa En aquest fragment radiofònic, la presentadora conversa telefònicament amb Sílvio, músic i treballador de teatre, per presentar la seva nova cançó “Sóc un museu”, una sorpresa que havia promès revelar el dia 5 de desembre. Naixement de la cançó “Sóc un museu” Idea central de la cançó: - Neix d’una reflexió personal de Sílvio: la sensació que ell està “fet de moments i de persones”, de records i de gent que estima. - Explica que no sap ben bé qui és en el present, que viu improvisant constantment, i que l’única referència que té és el que ha sigut fins ara. - La cançó parla, doncs, de la identitat com un museu de records, errors i experiències. La presentadora hi connecta molt i defensa que tots som una mica museus, fets de petites coses que: - algunes vegades ens alegren la vida i donen esperança, - i d’altres vegades ens penalitzen o ens pesen. “Estic fet de moments i de persones, de gent que estimo i de records, i no sé qui soc durant el present i estic tot el dia improvisant.” Soroll, obres i acceptar les imperfeccions Sílvio explica un detall molt significatiu del procés creatiu: Al seu estudi hi havia obres dels veïns, amb molt de soroll. Això dificultava enregistrar la música en silenci. En comptes de rebutjar-ho, va decidir acceptar aquests sorolls i errors com a part del procés i incorporar-los en la peça. La presentadora empatitza explicant que a la ràdio també han patit: - cops, martells, vibracions a l’estudi, - fins i tot una sensació de “petit terratrèmol” durant les obres del carrer. D’aquest intercanvi en surt una idea clau: aprendre a conviure amb el soroll i les imperfeccions i, sobretot, recordar la importància de respirar enmig del caos. La col·laboració amb Laia Cocó Sílvio presenta Laia Cocó com: - ballarina i coreògrafa de la seva ciutat, - una artista que ell considera “genial”. Com neix la col·laboració Havien coincidit en espectacles de dansa i tenien ganes de fer més coses junts. Un dia algú (el germà de Sílvio) li comenta que la Laia canta molt bé. Sílvio s’hi interessa, li pregunta per què no ho havia dit, i ella confessa que li fa vergonya i que gairebé ningú ho sap. Laia li envia unes gravacions… i ell “flipa” amb la seva veu. A partir d’aquí: - Li proposa fer una cançó junts, - La Laia accepta i col·laboren a “Sóc un museu”, - Ell descriu el resultat com “superrodonet”, tant musicalment com a nivell d’energia compartida. El videoclip A més de cantar, la Laia balla al vídeo de la cançó. La presentadora comenta que encara no ha tingut temps de veure’l, però que ho farà per gaudir de l’obra completa: música i imatge. El joc de les sorpreses i el futur Durant la conversa, recorden que: Sílvio havia promès una sorpresa pel 5 de desembre, que és precisament la cançó “Sóc un museu” en col·laboració amb Laia Cocó. Insinua que podria haver-hi noves sorpreses en el futur, però encara no pot donar dates concretes. La presentadora converteix aquesta expectativa en una joguesca radiofònica, per afegir-hi una mica de misteri i emoció. “Quan arribi t’asseguro que te n’assabentaràs. Si vols, inclús una mica abans.” Tancament: escoltar, sentir i tornar-hi En la recta final, la presentadora: Remarca la riquesa musical de “Sóc un museu”, Destaca que la cançó canvia de ritmes: sembla que s’acabi, però torna a arrencar, fa una mena de ralentí i després es reactiva amb la veu. Anima l’audiència a escoltar-la amb atenció i a decidir què és el que més els agrada. També recorda que hi ha “una altra infinita primavera” per continuar gaudint de la música de Sílvio, insinuant que forma part d’un univers musical més ampli. La conversa acaba amb agraïments mutus i una sensació de complicitat i emoció compartida entre entrevistador i músic.

  • 26'

    Festival Contemporaneus: música actual i territori

    Context i convidats Entrevista emesa a Tarragona Ràdio dins del programa Fans de Tarragona amb Joan Martí Frasquier, saxofonista, codirector i cofundador del Festival Contemporaneus, i intervenció telefònica del compositor Enric Riu. L’episodi presenta la sessió de tardor del Festival Contemporaneus (11–14 de desembre), centrat en música contemporània, electrònica i noves formes de creació, amb especial atenció al territori del Camp de Tarragona i al diàleg amb problemàtiques socials actuals. Què és el Festival Contemporaneus? • Festival dedicat a la música clàssica actual, la música contemporània i la creació sonora experimental. • Combina instruments tradicionals (saxo, gralla, acordió, etc.) amb electrònica i noves tècniques interpretatives. • Vol situar el Camp de Tarragona al mapa internacional de la música contemporània, però alhora arrelar-se al territori, donant espai a músics locals, professors i alumnes de conservatori. "La música contemporània és com el cubisme o l’art abstracte, però treballant amb sons en lloc d’imatges i colors." Joan Martí explica que la música que escoltem com a clàssica acostuma a ser d’èpoques passades, però que avui també s’està creant música nova, sovint influïda per l’art contemporani i l’experimentació sonora. Taller previ i introducció a la música contemporània (11 de desembre) Taller-xerrada al Conservatori de Música de Reus • Dia 11 de desembre, 18:00 h: sessió prèvia al festival. • Espai: Conservatori de Música de Reus. • Contingut principal: - Explicació d’una de les peces que interpretarà el grup francès Anna Tsymbrova / Natsumiguard (nom dit de forma aproximada a l’àudio). - Participació de Joan Bagès, altre director i fundador del festival. - Demostracions pràctiques de com funciona un instrument acústic combinat amb electrònica. • Objectiu: apropar als alumnes un tipus de música molt present en la creació clàssica actual però poc coneguda als conservatoris, despertant curiositat i trencant prejudicis. La conductora comenta com aquesta música li ha "explosionat el cap", perquè s’esperava un grup més convencional i ha trobat sons i textures que li semblen gairebé "sentits" més que música, cosa que Joan celebra com a símptoma que l’art està fent la seva funció: sorprendre i fer replantejar coses. Divendres 12: obertura, concert de Joan Martí i grup francès Concert de Joan Martí Frasquier – “Solo” • Dia 12 de desembre, 18:30 h (entrada lliure). • Repertori del disc “Solo”, gravat per a un segell italià (Aventino Music Avantgarde). • Obres destacades: - “Three Latin Prayers” d’un important compositor italià del segle XX, molt influït per filosofies i cultures asiàtiques però que, en aquesta peça, torna a les arrels de la música occidental. - Obra per a saxòfon de Isabel Benito, compositora que viu a Anglaterra. - Peça de Adolfo Ventas, saxofonista i compositor de les Terres de l’Ebre, descrit com una figura molt influent en el món del saxo i la música clàssica al país. El concert serveix per mostrar nous llenguatges per al saxòfon dins la música contemporània i per presentar públicament el disc. Concert del grup francès (flauta electrònica i percussions) • Dia 12 de desembre, 19:30 h, a Cal Massó (Reus). • Primer dels dos concerts de pagament del festival. • Formació francesa amb flauta + electrònica + percussions. • Es descriu com un concert “superxulo” i espectacular, amb gran impacte sonor i visual. Entrades i abonaments • De les 8 activitats del festival, només 2 concerts són de pagament: - El concert del grup francès de divendres. - El concert de cloenda de diumenge. • Preu: 10 € per concert. • Abonament doble: 15 € (sense recàrrecs addicionals de gestió). • Venda exclusivament online a través de la web del festival. • Entrades digitals amb codi de validació, evitant ús de paper i impressions. Dissabte 13: Open Day – accés lliure i protagonisme local Filosofia de l’Open Day • “Open Day”: dia amb entrada lliure als tres concerts programats. • Eix central: posar en valor artistes del territori i reforçar el vincle del festival amb el Camp de Tarragona. • El festival combina artistes internacionals amb músics locals (professors, alumnes, creadors de la zona) que s’identifiquen amb la música contemporània. Call for Proposals – Professors i alumnes de conservatori • Dissabte, 16:30 h: concert derivat d’una “Call for Proposals”. • S’hi han presentat: - Professors de conservatori. - Alumnes que volien interpretar o mostrar obres contemporànies. • En el concert, els participants trien i interpreten el seu propi repertori contemporani per al públic. • Objectiu: donar visibilitat a noves generacions de músics i crear una comunitat activa al voltant de la creació actual. “Pedres mortes” – Morfosis Duo i Enric Riu • Segon concert de dissabte, amb Morfosis Duo (Joan Martí + Joan Bagès), dins l’ensemble Morfosis Ensemble. • Obra central: “Pedres mortes” del compositor Enric Riu, fruit d’una residència artística en curs. Temàtica: despoblament rural • L’obra reflexiona sobre les greus conseqüències del despoblament rural: - Pobles que s’abandonen i perden la seva vida. - Polarització: la gent marxa a grans ciutats, deixant les poblacions d’origen buides. - Fenomen global: afecta Catalunya, l’Estat, Europa i bona part del món. "Les pedres tenen vida, però si les oblidem, es moren." Enric Riu, connectat telefònicament des de l’Alt Urgell, explica que viu aquest procés de primera mà. Parla de: • Pobles morts i pobles vius, amb alguns casos on s’han tancat nuclis sencers mitjançant tanques i murs, convertint-los en espais privats. • La falsa sensació que "algú hi viu" quan en realitat els pobles no tenen vida comunitària. • Pèrdua d’accessos i camins: en 4–5 anys un camí pot quedar totalment tapat pel bosc. • Impacte sobre l’ecosistema i el sector primari: - Boscos que s’ho mengen tot. - Més calorades, més risc i intensitat d’incendis forestals. Riu defensa que el seu treball vol donar veu a aquesta problemàtica: "Donem el missatge des de l’art, i si es rep, estarem contents." També apunta mancances addicionals pròpies del món rural, com la mala cobertura de comunicacions, que es fa evident durant la pròpia connexió telefònica. Format artístic de l’obra • “Pedres mortes” combina: - Imatges. - Sons electrònics creats o processats en estudi. - Saxòfon tocat en directe per Joan Martí. • Ja es va presentar una versió al juliol, i ara se’n fa una “relectura” amb noves aportacions, mirades i matisos. • Volen girar l’obra per diferents espais i festivals, ja que el problema del despoblament és compartit per molts territoris. • Estan valorant fer enregistrament en vídeo i, potencialment, transformar-ho en un documental o peça audiovisual de llarg recorregut. La conductora destaca la força del projecte, tant des del punt de vista musical com visual i social, i anima a "esbombar-ho per tot arreu" perquè la gent prengui consciència del que s’està perdent. “Tradició expandida” – Música tradicional i electrònica • Dissabte, 19:30 h, a Cal Massó – concert amb entrada lliure. • Títol genèric: “Tradició expandida”. • Proposta artística: - Mescla de música tradicional catalana (gralla i altres instruments) amb electrònica. - Liderada pel músic Daniel (Dani) Carbonell i companys i alumnes de l’Aula de Sons de Reus. - Basada en improvisació col·lectiva i composició a l’instant (improvisació lliure). • Objectiu: mostrar com la tradició pot expandir-se i transformar-se quan dialoga amb nous llenguatges sonors. Diumenge 14: famílies, nadons i cloenda amb acordions i electrònica Concert Nòmada – música per a nadons i famílies • Diumenge, 12:00 h, a Cal Massó. • Concert matinal dissenyat per a nadons, infants i famílies. • Intèrprets: Yoko i Olivier (membres de la formació francesa convidada). • Proposta: - Música i sons contemporanis presentats com un relat de viatge o trajecte. - Entorn sonor acollidor que convida a l’escolta sense prejudicis. Joan Martí defensa que el millor públic per a la música contemporània és el públic infantil: • Els infants no tenen prejudicis ni idees rígides sobre què ha de ser la música. • Es deixen sorprendre i absorbir pels sons sense necessitat d’explicacions intel·lectuals. • Per això considera gairebé un deure oferir-los un concert pensat específicament per a ells. La conductora hi connecta des de la seva experiència personal, recordant com és d’especial compartir concerts amb nens quan són petits. Tarda de cloenda: acordions i electrònica • Diumenge, 18:00 h, a Cal Massó: concert de cloenda de la sessió de tardor. • Protagonistes: dues acordionistes vinculades al grup francès (Hanna, Jen i/o Matilde, segons esmenta la conductora) que col·laboren habitualment amb ells. • Format: acordió i electrònica. Joan destaca: • L’acordió és un instrument que sovint associem a la música tradicional, però que té molt repertori contemporani. • Grans compositors actuals, com la desapareguda Sofia Gubaidulina, han escrit obres extraordinàries per a acordió. • El so de l’acordió es mou al llindar entre l’acústic i l’electrònic, de manera que la fusió amb l’electrònica és especialment natural i fascinant. Durant el programa s’escolten fragments de gravacions d’aquestes acordionistes, que la conductora descriu com a hipnòtiques i capaces de mantenir el públic en suspens fins que comencen a tocar. Amb aquest concert, el festival tanca la seva sessió de tardor 2025. Informació pràctica i cloenda del programa • Tota la informació del festival –programa, objectius, història, venda d’entrades i abonaments– es pot consultar a contemporaneus.com. • A la web també hi ha referències al que s’ha fet en edicions anteriors. • El programa es tanca amb agraïments mutus entre la conductora i Joan Martí, recordant també l’altre codirector Joan Bagès (malalt en aquell moment) i l’Adrià, membre de l’organització. El programa Fans de Tarragona acomiada l’audiència anunciant que la setmana següent hi haurà programes especials a la mateixa franja horària, i desitja un bon cap de setmana a tothom, mantenint viu l’esperit de divulgació cultural de Tarragona Ràdio.