Context i to del fragment Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio presenta un espai breu, distès i humorístic, amb molta complicitat entre locutora i convidat, jugant amb rimes i paraules relacionades amb el Nadal i els refredats d’aquests dies. "Avui ja saps que el nostre programa és petitet, petitet, petitet." El to és informal, juganer i molt proper a l’oient, amb bromes constants sobre la veu, la galipàndria i els polvos màgicos (entès com a pols de refredat que circula aquests dies). Actuacions nadalenques de l’Astromboli Jazz Band Cercavila pel centre de Tarragona Es presenta l’activitat de l’Astromboli Jazz Band en el marc de la campanya de Nadal: Data: demà, dia 18. Hora: a dos quarts de set de la tarda (18.30 h). Format: cercavila musical. Punt de sortida: l’estàtua dels Despullats, a la Rambla Nova. Recorregut previst: Rambla Nova amunt, passant per les paradetes de Nadal. Zona de la plaça Verdaguer i voltants (carrer Sant Agustí, etc.). Es comenta també, amb to humorístic, la idea d’aturar-se davant de botigues “simpàtiques” per tocar tres o quatre cançons, o una. Crítica als altaveus ambientals El convidat es queixa de la música d’ambient pels altaveus quan ells toquen en directe: Destaca que molesta tant al músic com al públic. Remarca que, si sonen els altaveus, la gent no sap què està escoltant i pot pensar que la banda és “un disc” o que fa playback. Es juguen amb idees com: “Hi ha gent que canta millor en playback” “Hi ha gent que fa malament en playback” Aquest tram combina crítica suau amb molt d’humor, parlant de delay, diferit i situacions absurdes. Ritme del recorregut i connexió amb el programa La locutora demana que la cercavila vagi una mica lenta: Diu que el programa acaba a les 19.00 h i vol tenir temps d’anar-hi. El convidat bromeja que ja tenen un trompetista que va “mig coix”, així que el ritme ja serà tranquil. Es fa una referència divertida a caminar arrossegant els peus, com si fossin els de la Sang, i a una anècdota en què aquesta “gràcia” no va agradar. Això mostra la connexió directa entre la ràdio i l’activitat al carrer, convidant l’oient a sortir i seguir la banda. Altres actuacions: Santa Coloma de Queralt S’anuncia també una altra actuació: Dia: dissabte. Lloc: Santa Coloma de Queralt. Hora: a les 6 de la tarda. Motiu: mercat de Nadal. Tot plegat es presenta amb el joc de paraules recurrent: “Les trombolis es van” i la rima amb Santa Coloma de Queralt, mantenint el to juguetó i lleuger. Tancament i transició de programa El fragment es tanca amb: La necessitat de posar una mica de publicitat. L’anunci que després entrarà en antena el Raül i l’Amsal, presentat amb broma com un possible doppelganger. Una última menció simpàtica: “Estrombolis es va” com a comiat. En resum, és un tall breu però molt dinàmic, centrat a: Promocionar cercaviles i actes de Nadal amb música en directe. Mantenir un clima d’humor i complicitat amb l’oient. Vincular la Rambla Nova i els espais comercials de la ciutat amb l’activitat cultural i musical de temporada.
Context del programa Pensant en blau, secció d’economia blava d’Arran de Mar a Tarragona Ràdio, conversa amb Anna Alonso Tambo i l’especialista en ciutats portuàries Gustavo Puma (des de Lima, Perú) sobre el paper estratègic del país en la logística global vinculada a Xangai i la nova ruta de la seda. Reconfiguració portuària al Pacífic sud-americà Perú i Amèrica del Sud s’estan convertint en un hub portuari regional al Pacífic. No és només un fenomen peruà: també avancen Xile, l’Equador i Colòmbia en el desenvolupament portuari. El punt neuràlgic d’aquesta xarxa és el port de Chancay, clau en la connexió amb la Xina, especialment amb Xangai. Ports estratègics: Chancay, Corío i altres projectes Port de Chancay: Projecte central de la ruta de la seda a l’Amèrica del Sud. Pot reduir el temps de trànsit des d’Àsia: de 45 dies a aproximadament 25. La reducció de temps implica menors costos logístics i més competitivitat. Port de Corío (Arequipa): Projecte “desempolvat” el 2022 quan Gustavo Puma n’assumeix la coordinació per al govern regional. Després de 15 anys aturat, ara torna a l’agenda com a possible hub portuari complementari. El seu èxit depèn, sobretot, de: Desenvolupament del tren bioceànic per connectar Brasil – Bolívia – Perú. Existència de càrrega suficient de la regió sud (Bolívia, Xile, Brasil) cap a Corío. Sense tren bioceànic, la viabilitat de Corío és dubtosa. Altres iniciatives portuàries i planificació: Impuls al port de Chimbote (nord de Lima) mitjançant iniciatives privades. Actualització del pla mestre portuari de Tacna, a la frontera amb Xile. Referència als ports del Callao i Etén com a peces del mapa d’inversions futurs. Inversions estrangeres i competència global Al Perú hi participen múltiples actors internacionals: Xina (ports, ferrocarrils, parcs industrials). Estats Units (sobretot al voltant del Callao i grans corporacions). Altres països com Corea i Països Baixos també hi tenen interessos. Exemple clau d’inversió xinesa: El parc industrial d’Ancón (entre Lima nord i Chancay) ha estat adjudicat a un consorci xinès. Inversió aproximada de 1.200 milions de dòlars. Objectiu: articular activitat industrial vinculada als ports, especialment Chancay. Risc per a la indústria local: Les exportacions xineses estan absorbint bona part del mercat, afectant la indústria peruana (serveis, metal·lomecànica, siderúrgia). Cal una estratègia de govern per: Preservar la indústria nacional. Garantir que la inversió estrangera generi ocupació i enforteixi les pimes i microempreses. Infraestructures clau: tren bioceànic i connexions internes El tren bioceànic és presentat com el “cordó umbilical” perquè Corío i altres ports siguin realment viables. Connectaria Brasil – Bolívia – Perú i permetria derivar gran volum de mercaderies brasileres cap al Pacífic. Es destaca també un ferrocarril impulsat per China Power: Connectarà mines del centre del Perú amb la costa. Reduirà trajectes de 18 hores a 5 hores. Inversió d’uns 40 milions de dòlars per a 120 km de via. Dimensió política i governança portuària El desenvolupament portuari i industrial està fortament condicionat per la política interna. Valoració crítica dels darrers anys: Durant el govern de Dina Boluarte, el país ha estat, segons Gustavo Puma, “sense rumb i sense azimut”. Qui ha sostingut l’economia han estat sobretot petits empresaris i sector privat. Es critica que la inauguració del port de Chancay amb el president xinès no es fes al port mateix sinó a la ciutat de Lima. Situació actual: Govern de transició de José Gerí amb marge de temps molt limitat (uns set mesos) abans de les eleccions d’abril. Els candidats presidencials hauran de definir: El nou rumb econòmic i polític. El model de desenvolupament portuari i industrial del país. Parcs industrials i rol del Perú com a hub tecnològic Els parcs industrials són considerats estratègics i estretament lligats als ports. Objectiu: que el Perú passi de ser només hub portuari nacional a esdevenir hub portuari, industrial i tecnològic regional. S’insisteix que la inversió ha de ser: Ben supervisada. Orientada a crear feina qualificada i ecosistema empresarial local fort. Presència d’actors globals: el cas Jeff Bezos Es menciona la visita de Jeff Bezos a Lima fa pocs dies. Gustavo Puma dubta que sigui només per turisme gastronòmic: Interpreta l’estada d’una setmana com a moviment d’intel·ligència de mercat. Possibles interessos en: El port de Chancay. Les inversions portuàries i industrials. El futur del Perú com a hub logístic i tecnològic. Tancament i perspectiva Es destaca que Perú és vital geoestratègicament per a: Connectar Amèrica del Sud amb Àsia, especialment Xangai. Reduir costos i temps per a la cadena logística global. Anna Alonso recorda que: Tot el continent americà, especialment Brasil, podria canalitzar mercaderies cap a Xangai a través del Perú. Barcelona també ha d’estar connectada i atenta a aquesta nova arquitectura logística. "Per això en parlarem tantes vegades: és d’una importància enorme" – es remarca el caràcter estratègic d’aquests projectes. L’espai es tanca amb agraïments a Tarragona Ràdio, desitjos de bones festes i l’anunci de continuar parlant de geopolítica, estratègia i economia blava en pròximes edicions.
Visió general de l’episodi Programa Arran de Mar de Tarragona Ràdio, amb dues grans parts: • 1a hora: repàs informatiu de la costa catalana (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme i Tarragona) amb focus en turisme litoral, festes de Nadal, cultura, esports nàutics i economia local. • 2a hora: blocs temàtics sobre Economia Blava i geopolítica portuària al Pacífic sud-americà, balanç anual de l’Associació Catalana de Pesca Responsable i un ampli espai sobre ecodisseny, residus i model de consum. 1. Introducció i connexió amb les emissores de la xarxa Ambient nadalenc als estudis • Presentació de l’equip i connexions amb radiodelta.cat, Ràdio L’Escala, Canal Blau Ràdio i Ràdio Arenys. • Conversa distesa sobre decoracions de Nadal als estudis (planta de Nadal / poncètia, arbres, tions, pessebres) i sobre com cada emissora viu les festes. "Aquí a Delta.cat, una misera planta. Molt malament" Serveix per emmarcar el programa en ple període prenadalenc i crear complicitat amb l’oient. 2. Repàs informatiu litoral (1a hora) 2.1 Costa Brava – Camins de ronda i Nadal als museus Obres al camí de ronda entre Tamariu i Cala Pedrosa (Palafrugell) • Objectius principals: - Posar en valor el camí com a element cultural, patrimonial i paisatgístic. - Millorar la seguretat i continuïtat del recorregut en zones d’erosió i penya-segats. - Reduir l’exigència física i tècnica del traçat per obrir-lo a més públic. - Ordenar l’accés a l’entorn costaner natural i fomentar un ús més respectuós. Programa “Nadal als museus” (comarques de Girona) • 10a edició de la iniciativa familiar de la xarxa de museus de Girona (6 desembre – 7 gener). • Proposta: visitar els 26 museus participants i seguir un joc de pistes per trobar peces i resoldre reptes d’observació. • A l’Escala hi participen el Museu Arqueològic d’Empúries i el Museu de l’Anxova i de la Sal. • Les activitats han estat dissenyades per alumnes d’un institut d’Olot, combinant educació i participació juvenil. Idea clau: els museus es presenten com a espais lúdics, oberts i acollidors per apropar el patrimoni a la canalla. 2.2 Delta de l’Ebre – Deltebre Dansa i esports nàutics Futur del festival Deltebre Dansa • L’alcalde Lluís Soler explica que, després de la marxa del director Robert Olivan, hi ha diversos promotors interessats a impulsar un nou projecte. • D’aquest Nadal ençà començaran reunions per redissenyar el festival. • Soler admet un sentiment de “traïció” compartit per molts veïns, però demana passar pàgina i obrir una nova etapa. • Emmarca el debat en un pressupost municipal històric de 30,5 M€ per al 2026, amb la meitat destinada a inversions (passeig del Carrilet, nou auditori, enllumenat LED, dinamització econòmica i cohesió social). Èxit de l’equip veterà de l’AE Xino-Xano de Deltebre • L’equip veterà masculí es proclama campió de Catalunya de llagut català a Mataró. • L’equip femení arriba a la final A i acaba en 4a posició entre 16 tripulacions. • El president Josep Queralt destaca el bon nivell d’entrenament i la projecció de la secció de rem. 2.3 Garraf – Patrimoni i festivals Obres d’emergència al campanar de Sitges • Despreniments de pedra al campanar de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla obliguen a actuar d’urgència. • Es muntarà per primer cop una gran bastida que taparà la icònica silueta de l’església, fet d’alt impacte visual. • Es preveu col·locar una lona amb la imatge del temple per minimitzar l’efecte estètic. • El Bisbat assumeix el pressupost amb ajuts de la Generalitat i la Diputació; el projecte passa pel Cotepàs i la Comissió de Patrimoni. Festival Tinglado 2026 (Vilanova i la Geltrú) • 18a edició, del 23 al 25 de juliol, una vintena d’artistes. • Caps de cartell: Els Pets, La Fúmiga (abans de la retirada) i Maria del Mar Bonet amb Borja Penalba. • Altres noms: Clara Peya, Nacho Vegas, Fetus, i presència destacada d’artistes locals (Rata EAP donarà el tret de sortida). • Component solidari: 1 € de cada entrada per reforçar projectes comunicatius en català arreu dels Països Catalans. 2.4 Maresme – Poinseties i consum nadalenc Campanya de poncèties al Maresme • Es preveu vendre 1,5 milions de poncèties; la campanya es qualifica d’excel·lent. • El bon temps ha afavorit: - Plantes de gran qualitat i maduració òptima. - Vendes altes en mercats de proximitat. • El producte 2025 es descriu com una poncètia amb més fulla, alçada equilibrada i millor disposició de bràctees. • Preocupació de fons: manca de relleu generacional al sector, amb risc de reducció futura de l’oferta. Mercat municipal d’Arenys – hàbits de compra per Nadal • Fort increment de l’activitat a peixateries, carnisseries i xarcuteries selectes. Alimentació de mar • Peix més sol·licitat: rap i lluç, amb forts increments de preu. • També salmó, marisc i especialment gamba, escassa per restriccions de pesca i a preus molt elevats. • Molta compra sota comanda per garantir disponibilitat. "La mitjana ja va a 100 cap amunt" (preus de la gamba fresca de proximitat) Aperitius i productes gurmet • Venda de cigrons per a escudella, formatges variats (especialment formatge francès de temporada), anxoves, olives i gildes. Carn i plats tradicionals • Gran demanda de pollastre de pagès i pollastre farcit (farcits artesanals a la parada: dàtil amb bacon, prunes, pinyons, formatge...). • Augment de capons i carns per a rostits i caldos. • Es manté la tradició d’escudella i carn d’olla i la preparació casolana de canelons. Lectura de fons: el Nadal impulsa un consum més car i especialitzat, mentre les restriccions pesqueres i l’augment de preus marquen les decisions de compra. 2.5 Tarragona – Obres a la platja de la ciutat Urbanització de les parcel·les Iborra (zona Rabassada) • Es reprograma el pla de treball per evitar obres al costat de l’escola de la Rabassada en període lectiu. • L’Ajuntament de Tarragona s’ha reunit amb les parts afectades i acorda: - Iniciar treballs previs el 23 de desembre. - Fer les tasques properes a l’escola durant Nadal, Setmana Santa i estiu. - Treballar en altres sectors la resta de l’any. • El conseller d’Urbanisme Nacho García remarca que l’obra manté terminis (10 mesos) i pressupost, i que s’ha buscat la mínima afectació als infants i al centre escolar. 2.6 Mar i mobilitat – Estat de la mar i trànsit Previsió marítima (Luis Mi Pérez) • Situació de tràngol de Llevant i Gregal amb forta maror en alta mar i mar de fons especialment al sud de la Costa Daurada. • El vent anirà girant a Xaloc a la Costa Brava i serà més feble dijous, amb un estat de la mar molt més plàcid (maror baixa / marajol). Trànsit viari (Servei Català de Trànsit – Mireia Camats) • Diversos accidents amb vies tallades (C-162 a Urús, C-25 a Santa Maria d’Oló) i retencions importants a l’AP-7, C-58, C-33, C-17, C-60 i rondes de Barcelona. • Es dibuixa una tarda complicada de mobilitat interna al país. 3. Economia Blava i geopolítica portuària al Pacífic 3.1 Pensant en blau – Port de Xangai i ports del Perú Secció “Pensant en blau”, amb Anna Alonso Tambó i l’expert peruà Gustavo Puma, sobre ports, logística global i Ruta de la Seda. Nova estratègia al Pacífic sud-americà • Es descriu una clara estratègia portuària a Sud-amèrica, especialment al Perú, però també a Xile, Equador i Colòmbia. • El port de Chancay es presenta com a hub portuari regional clau en la connexió amb Xangai i la nova Ruta de la Seda. Projecte del port de Corío (Arequipa) • Gustavo Puma, excoordinador del projecte (2022), explica com es va “desempolsar” un projecte aturat durant 15 anys. • Avui s’estudia la demanda de càrrega (Brasil, Bolívia, Xile) per determinar-ne la viabilitat. • Condició central: el tren bioceànic (Brasil–Bolívia–Perú) com a cordó umbilical que faria factible Corío. Sense tren bioceànic, “considero que no és factible el tema de Corío”. Competència i inversions estratègiques • Es destaquen inversions xineses com el parc industrial d’Ancón (1.200 M$), estratègicament situat entre Lima i Chancay. • Participació d’altres actors globals: Estats Units, Països Baixos, Corea, etc., en ports com Callao o projectes futurs com Etén. • Reflexió crítica: el Perú ha de preservar la seva indústria nacional (metalmecànica, siderúrgia, serveis) davant la forta competència de les exportacions xineses. Context polític i incertesa • Es valora el govern de Dina Boluarte com un període de manca de rumb clar, on han estat sobretot petits empresaris i sector privat els qui han sostingut l’economia. • El govern de transició de José Gerí té pocs mesos per avançar en projectes portuaris i industrials abans de les eleccions d’abril. • El futur president haurà de definir el nou model econòmic i de desenvolupament portuari del Perú. Senyals d’interès global • S’esmenta la visita recent de Jeff Bezos a Lima, interpretada no només com a turística sinó com a moviment d’intel·ligència de mercat davant el potencial de Chancay i el rol del Perú com a hub portuari, industrial i tecnològic. Beneficis logístics de la Ruta de la Seda marítima • Es destaca la reducció de temps de trànsit d’Àsia a Sud-amèrica: de 45 dies a 25 en alguns trajectes, amb l’impacte directe en costos i competitivitat comercial. Tancament de la secció • Intercanvi de felicitacions nadalenques i pronòstic que Barcelona haurà d’encaixar-se estratègicament en aquest nou mapa marítim. 4. Pesca recreativa i responsabilitat mediambiental 4.1 Balanç 2025 de l’Associació Catalana de Pesca Responsable Secció «Aprenem a pescar, aprenem a cuidar el mar», amb Fede Valls. Idea marc • Veure la pesca recreativa com a: - Cultura i tradició marítima. - Responsabilitat amb els ecosistemes marins. - Convivència amb altres usuaris del litoral. Objectiu: gaudir del mar sense deixar-hi petjada. 4.2 Temes clau tractats al llarg de l’any Pesca responsable • Respectar talles mínimes, límits de captures i vedes. • Seleccionar captures: no cal quedar-se tot el que pica. • Bon ús de la tècnica de captura i solta, minimitzant manipulació i temps fora de l’aigua. • Compromís de residu zero a bord: tot el que entra a la barca surt a terra, no al mar. Seguretat al mar • La seguretat és part del pla, no un complement. • Bones pràctiques: - Revisió prèvia de meteo, combustible i equipament. - Ús d’armilles auto inflables, sobretot en navegació en solitari. - Recomanació d’equips electrònics “home a l’aigua” que aturen l’embarcació i envien senyal de socors. • Alertes especials per dies de tràngol i llevant: prudència en penya-segats i zones d’accés difícil. Manteniment de l’embarcació i del material • Revisió de motor i corrosió després de períodes d’inactivitat. • Cura de canyes, rodets, nusos i esquers per millorar eficiència i evitar trencaments. • Desalinitzar tot el material (metall i fibra) després de la jornada. Salut, benestar i dimensió social • La pesca recreativa es reivindica com a eina de desconnexió, concentració i equilibri emocional. • Activitat intergeneracional: infants, adults i gent gran comparteixen temps, coneixements i la cuina del peix capturat. • Es defensa la pesca com a aportació positiva a la societat, si es practica amb responsabilitat. Ciència ciutadana i recollida de residus • Els pescadors poden aportar dades valuoses per a la ciència (observacions, participació en projectes col·laboratius). • Es promou la recollida de plàstics i residus durant les sortides i la seva visibilització (fotos, xarxes) sense postureig per mostrar que la comunitat és part de la solució. 5. Notícies locals de Tarragona i Parc de Nadal 5.1 Seguretat ciutadana i policia • El cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Manel Vázquez, explica que la ciutat tancarà el 2025 amb una reducció del 44% dels delictes contra la propietat, gràcies al patrullament intensiu. • De cara al 2026: - Els agents portaran càmeres personals per garantir seguretat jurídica i transparència tant per a policies com per a ciutadans. - Incorporació de pistoles Taser, amb el compromís de registrar un minut previ abans d’extreure l’arma. • Es constata un repunt dels abusos sexuals, aspecte que preocupa les autoritats. 5.2 Parc de Nadal dels Impossibles • Presentació del Parc de Nadal de Tarragona 2025 al recinte firal, de nou amb La Sia Produccions i Passabarret al capdavant. • Objectiu: consolidar-se com a proposta cultural de referència que combini espectacle, joc i aprenentatge. • Novetats: - Més espais de manualitats i creativitat artística. - Activitats diferenciades per franges d’edat (0–8 i 9–12 anys) amb propostes dinàmiques i participatives. - Programació de 14 espectacles, amb aposta de quilòmetre zero, igualtat de gènere i diversitat de mirades. - Espectacles ítims al matí i propostes més potents a la tarda. - Espectacles itinerants per espais interiors i exteriors. - Espai dedicat al Tour de França: El Petit Grand Tour, on infants i adults poden pedalar sobre bicicletes estàtiques i fer el recorregut simulat de l’etapa tarragonina. 5.3 Salut – Epidèmia de grip • La consellera de Salut Olga Pané exposa al Parlament que Catalunya viu una epidèmia de grip sense precedents dels últims anys. • Impacte: - Pressió molt alta als serveis d’urgències (CAP, CUAP i hospitals). - Pocs ingressos greus perquè, de moment, afecta sobretot població jove. 6. Ecodisseny, consum i model econòmic (2a hora) Secció de medi ambient “Medi Nostrum” amb Joan Ramon Mendo i Antoni Ferran, centrada en l’ecodisseny i la relació entre economia, cultura de consum i impacte ambiental. 6.1 De l’economia al disseny: fil conductor • Es recupera el debat del programa anterior, on tres expertes en medi ambient coincidien en la necessitat de canviar el model econòmic per fer-lo compatible amb els límits ecològics. • Pregunta provocadora: ens hem d’adaptar al disseny que ens fan? O podem qüestionar-lo i redissenyar-lo? • Es planteja si vivim atrapats en una voràgine consumista, especialment visible en períodes com el Nadal. 6.2 Disseny d’envasos i reciclatge Exemple de l’antiga ampolla gran de Coca-Cola • L’ampolla de 2 L combinava fins a 7 plàstics diferents (cul, cos, etiqueta, 2 peces internes al tap, etc.). • Això feia quasi impossible una recuperació material eficient. Tendència actual: monomaterials • Es valora positivament el pas a ampolles monomaterial, que faciliten el reciclatge. • Paral·lel amb la roba: moltes peces barregen fibres (cotó, polièster, elastà), cosa que complica enormement la recuperació de materials. Tecnologia vs. sentit comú • Joan Ramon explica com, des de la química, es poden separar plàstics per densitat (flotació), però planteja si té sentit complicar-ho tecnològicament si un bon disseny podria evitar part del problema. • Es critica la idea que la tecnologia ho resoldrà tot si no s’actua en origen amb dissenys més senzills i racionals. 6.3 Materials alternatius i sobreenvasat • Es planteja l’ús de subproductes agrícoles (pallofes d’arròs, blat, fruits secs) per fer: - Cartó, caixes i envasos compostables. - Gots i contenidors que retenen líquid temporalment però després es poden compostar. • Es critica el sobreenvasat (capses dins de capses, sobres dins de sobres) com a mal ús del paper i el cartró, encara que siguin materials reciclables. No n’hi ha prou a substituir plàstic per cartró si n’abusem igualment. 6.4 Responsabilitat ampliada del productor Cas del tub de cartró del paper de vàter • Es discuteixen anuncis que animaven a tirar el tub de cartró al vàter perquè “es desfà i la depuradora ja s’encarregarà de la fibra”. • Crítica d’Antoni Ferran: - El fabricant transfereix el cost del tractament al conjunt de la societat (a través de les depuradores públiques, finançades per impostos i tarifes). - Això vulnera el principi de responsabilitat ampliada del productor. Contenidor groc i lobbies d’envasos • El contenidor groc no és de titularitat municipal, sinó del sistema de productors d’envasos (Ecoembes), que han d’assumir el cost de recollida i tractament. • Si una llauna o un envàs va a la fracció resta, el cost recau en la ciutadania, no en el productor. • Es denuncia com a pervers el model en què els productors reben ajuts per gestionar un residu que ells mateixos generen i, a més, una part del cost recau igualment en el sector públic. 6.5 Sistemes de retorn i comparatives SDDR (sistema de dipòsit, devolució i retorn) • Es recupera l’exemple històric de les ampolles de vidre retornables i els sifons: - Es pagava un dipòsit que es recuperava en retornar l’ampolla. - El envàs tenia múltiples vides i menys impacte ambiental. • Es planteja que aquest sistema té molta més coherència amb l’economia circular que el model d’un sol ús. Anàlisi de cicle de vida (ACV) • Es presenta el concepte d’anàlisi de cicle de vida: - Avaluar un producte des de la matèria primera fins al final de vida (fabricació, ús, energia, aigua, residus...). • Exemples de comparació amb ACV: - Paper de vàter + tub vs. neteja amb aigua / bidet. - Bolquers reutilitzables vs. d’un sol ús. - Vidre separat per colors vs. vidre barrejat. Idea forta: només amb una visió de cicle complet podem decidir si una opció és realment més sostenible que una altra. 6.6 Disseny urbà, edificis i transició energètica • Es connecta l’ecodisseny amb el disseny de ciutats i edificis: - Orientació d’edificis, disposició de carrers, presència de verds urbans i refugis climàtics. - Eficiència tèrmica d’habitatges i equipaments. • Es critica que sovint la transició energètica es redueixi a molins i plaques solars, obviant el patrimoni construït i la necessitat d’rehabilitar energèticament edificis. • Es destaca que hi ha molt de codi tècnic i normativa, però que la realitat constructiva encara és poc eficient en molts casos. 6.7 Cultura, psicologia i canvi de model Fet cultural i hàbits arrelats • S’analitza l’episodi del paper de vàter durant la pandèmia com a mostra d’obsessió cultural. • Exemples com el bidet (abans omnipresent, ara desaparegut) o els sistemes de rentat amb aigua en altres cultures evidencien que els hàbits no són inamovibles. Psicologia ambiental i recollida selectiva • Es compara: - Sistema de contenidors oberts 24 h: teòricament permet bones xifres de recollida selectiva, però en la pràctica sovint dona resultats pobres (com a Tarragona, amb alguns dels pitjors índexs del país). - Sistemes de contenidors tancats o porta a porta: quan s’implanten, milloren molt els nivells de separació. • Conclusió: el factor psicològic i normatiu (sensació d’obligació, traçabilitat) és clau per canviar comportaments. Consciència sobre els envasos de Nadal • Es proposa a l’oient observar aquests dies la quantitat d’envasos suplementaris que entren a casa: - Embalatges de regals, caixes decoratives, plàstics i cartrons superflus. • Es qüestiona si aquest model és compatible amb una societat sostenible o si cal una transició cultural i psicològica, no només tecnològica. 6.8 Bones pràctiques i límits • Catalunya disposa de molts bons exemples en energia, aigua, residus i alimentació de proximitat, però la seva escala és insuficient per transformar el model global. • Reptes com: - Augmentar fortament la producció i consum de producte local. - Reduir l’ús innecessari de materials (plàstic i cartró). - Rehabilitar el parc d’edificis. - Reorientar el model econòmic perquè el benefici no sigui a costa del medi ambient. • Es defensa que el negoci és legítim, però els beneficis no poden ser abusius i han de revertir en treballadors i societat. 7. Tancament i mirada al futur • Els col·laboradors tanquen amb desitjos de Bon Nadal i bona entrada d’any. • Apunten que el 2026 caldrà seguir treballant en: - Economia blava com a vector estratègic (ports, rutes marítimes, relació Barcelona–Pacífic). - Pesca responsable com a pràctica d’oci madura i compromesa amb el mar. - Ecodisseny aplicat a envasos, ciutats, edificis i productes quotidians. - Canvi cultural i psicològic en el consum, especialment en períodes de forta pressió com el Nadal. En conjunt, l’episodi combina informació local i litoral, reflexions de geopolítica portuària global, educació ambiental aplicada (pesca, residus, disseny) i un fil constant: la necessitat de repensar com produïm, consumim i dissenyem si volem un futur sostenible per al nostre mar i les nostres ciutats.
Panorama general de l’episodi Informatiu de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio amb un repàs molt complet a l’actualitat local: balanç de seguretat ciutadana, política municipal i urbanisme, situació sanitària per la grip, agenda nadalenca, investigació científica, successos i esports (amb especial atenció al Nàstic de Tarragona). Seguretat ciutadana: balanç de la Guàrdia Urbana Descens dels delictes contra la propietat • Reducció del 44% dels robatoris i fets delictius contra la propietat el 2025 a Tarragona. • El cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Manuel Vázquez, atribueix la millora als patrullatges intensius i a plans d’acció específics per barris. "Estem actuant a cada racó de la ciutat mitjançant plans d'acció molt concrets, molt intensius... fem uns serveis molt intensius de patrullatge amb uns resultats realment molt satisfactoris." Nous recursos tecnològics i transparència • El 2026 els agents portaran càmeres a la solapa, que gravaran un minut abans d’extreure l’arma. • Objectius principals: - Transparència i mecanisme de control de l’actuació policial. - Seguretat jurídica per als agents i per als ciutadans. • El cos espera permisos per poder fer servir pistoles Taser. "Podem rendir comptes davant de qualsevol organisme judicial o administratiu, o el propi ciutadà... i és un mecanisme de control, no ho negaré." Violències sexuals • Tot i el descens general de delictes, s’observa repunt dels abusos sexuals. • Les violacions amb penetració han disminuït un 16%. Digitalització del cos • Un dels objectius de futur és la digitalització integral de la Guàrdia Urbana per agilitzar tràmits i millorar la gestió interna. Cultura i Nadal: Parc de Nadal dels Impossibles Estructura i dates • Presentació del Parc de Nadal dels Impossibles al recinte Firal de Tarragona. • Funcionament entre el 27 de desembre i el 4 de gener. • Una dotzena d’activitats i 14 espectacles; entrades ja a la venda. Proposta artística i educativa • Direcció artística i producció a càrrec, de nou, de La Cia. Passabarret. • Vol ser una proposta cultural de referència que combini: - Espectacle - Joc - Aprenentatge • Més espais de manualitats i creativitat artística. Activitats per franges d’edat i valors • Propostes específiques per a: - Infants petits: descoberta i joc simbòlic. - Infants de 9 a 12 anys: activitats potents, participatives i plenes d’acció. • 14 espectacles amb programació de quilòmetre zero. • Igualtat de gènere i diversitat de mirades com a eixos centrals. Formats i novetats • Al matí: espectacles de petit format, íntims i tranquils. • A la tarda: propostes més dinàmiques i potents. • Novetat: espectacles itinerants pels espais interiors i exteriors. Espai dedicat al Tour de França • Activitat El Petit Grand Tour, organitzada per Tarragona Esports. • Nens i adults podran pujar a bicicletes estàtiques per fer el recorregut simulat de l’etapa tarragonina del Tour del 5 de juliol. Salut: epidèmia de grip a Catalunya Situació general • La consellera de Salut, Olga Pané, afirma que Catalunya viu una epidèmia de grip sense precedents en els darrers anys. • Efectes principals: - Elevadíssima pressió a urgències, tant a atenció primària com a hospitals. - Pocs ingressos hospitalaris en proporció als contagis. "Estem davant d'una epidèmia de grip sense precedents... però afortunadament no està donant molts ingressos. Per què? Perquè de moment ens està afectant la gent jove." Dades d’ingressos • Menys de 150 persones ingressades per grip a tot el sistema sanitari. • 9 pacients a UCI en el moment de la compareixença (increment respecte el dia anterior). Perfil de la població afectada • La grip afecta sobretot gent jove, fet que explica la baixa taxa d’ingressos greus. Crida a la vacunació i a la prevenció • La consellera fa una crida a: - Vacunar-se, especialment col·lectius vulnerables. - Fer ús de la mascareta en cas de símptomes. • El subdirector de Vigilància de Salut Pública, Jacobo Mendioroz, qualifica aquesta temporada com la pitjor en molts anys pel que fa a contagis, però remarca que no és comparable a la Covid-19. "És la pitjor temporada gripal des de fa molts anys... però el pic coincideix amb un moment socialment poc adequat per contenir la transmissió." • Insisteix que encara és útil vacunar-se, tot i ser tard, i que una de les barreres és la baixa percepció del risc entre la població. Economia i indústria: química i polígons Competitivitat del polígon petroquímic • L’Associació Empresarial Química de Tarragona reclama tancar en els propers mesos un pla específic amb el govern per millorar la competitivitat del polígon petroquímic tarragoní. • El president Javier Sancho assenyala diversos factors de dificultat: - Alt cost energètic. - Sistema de compensacions pels drets d’emissions de CO₂. - Costos de la importació de matèries primeres d’altres regions del món. • Preveuen que el 2026 continuarà la mala dinàmica dels darrers anys si no s’actua amb rapidesa. Urbanisme i barris: obres a Parcels i Borra i impacte a la Rebassada Reprogramació d’obres per protegir l’escola • Les obres de Parcel·les i Borra es reprogramen per no actuar al costat de l’escola de la Rebassada en període lectiu. • L’Ajuntament de Tarragona ha buscat una solució per minimitzar l’impacte sobre l’alumnat i mantenir calendari i pressupost. • Nou calendari aproximat: - Inici de treballs previs el 23 de desembre. - Actuació a la zona propera a l’escola només durant Nadal, Setmana Santa i estiu. - Paral·lelament, es treballarà en altres punts del sector. • El conseller d’Urbanisme, Nacho García, subratlla que: - Aturar l’obra sis mesos hauria allargat massa el termini. - S’ha buscat reduir molèsties sense canviar ni terminis ni costos (durada total de l’obra: 10 mesos). "Una obra sempre comporta problemes. El que intentem és minimitzar al màxim aquests problemes... no hi hauria ni canvi de plàning ni de costos." Contingut de les obres • Urbanització de carrers existents i de nova creació. • Instal·lació i soterrament de: - Xarxes d’aigües residuals i pluvials. - Aigua potable i enllumenat públic. - Mitja i baixa tensió, telecomunicacions i gas. Resposta política i veïnal • Tarragona en Comú Podem celebra l’acord, després de dies de mobilitzacions de les famílies de l’escola. • Les famílies denunciaven: - El risc de rebaixar fins a 7 metres de roca calcària a només un metre del pati i a pocs metres de les aules. - Afectació a 138 infants, molts amb necessitats educatives especials. • Segons el grup, han estat clau: - Les signatures recollides. - Les concentracions davant del centre. - La preparació d’una moció al Ple Municipal. • El portaveu Jordi Collado destaca que: - La comunitat educativa de la Rebassada "ha guanyat una batalla molt important". - Les obres no es faran mentre hi hagi classe. - El pati deixa de ser tractat com un solar qualsevol. - El veïnat de Parcels i Borra veurà finalment una urbanització esperada durant dècades. Política municipal i territori Esquerra Republicana: litoral i serveis de salut • El grup municipal d’Esquerra Republicana presentarà dues mocions al Ple: Replantejar el projecte del camí de ronda a la Sabinosa • Assumeixen una moció d’entitats del territori. • Demanen al govern de Vinyuales que insti el Ministeri per a la Transició Ecològica i la Diputació de Tarragona a retirar el projecte actual, que planteja un passeig artificial de 5 metres, circulable. • Reclamen que sigui veritablement un camí de ronda, més respectuós amb l’entorn. Declarar espai d’interès natural • Volen que el tram fins al bosc de la Marquesa, i fins i tot fins a Torredembarra, sigui declarat espai d’interès natural. "Convertir aquest tram de litoral en espai d'interès natural i replantejar aquest passeig perquè sigui realment un camí de ronda... i no un passeig de 5 metres circulable." • També proposen crear un consultori mèdic a la Mora Tamarit: - Suggereixen habilitar un espai dins del local de l’Associació de Veïns. - Demanen a Ajuntament i Generalitat que estudiïn la viabilitat tècnica. - L’objectiu és cobrir una demanda històrica dels veïns, amb atenció un o dos matins per setmana. Junts per Catalunya: autònoms i patrimoni • El grup de Junts per Catalunya presentarà una moció en defensa dels autònoms, posant el focus en la inseguretat normativa que pateix el col·lectiu. Propostes a nivell municipal: • Crear un col·lector municipal de dades del treball autònom per conèixer la realitat del sector a Tarragona. • Elaborar un pla municipal d’impuls i suport als autònoms que inclogui: - Assessorament i formació. - Simplificació de tràmits administratius. - Ajuts a la digitalització. - Incentius per garantir continuïtat i relleu generacional dels negocis locals. • Junts també plantejarà la creació d’una comissió territorial de patrimoni cultural exclusiva per a la ciutat de Tarragona, que permeti: - Agilitzar expedients que requereixen informe de la Generalitat. - Recuperar autonomia urbanística per a l’Ajuntament de Tarragona, lligada a l’actualització definitiva del Pla Especial de la Part Alta. En Comú Podem: protecció de l’antiga Universitat Laboral • Tarragona en Comú Podem presentarà una moció per declarar l’antiga Universitat Laboral de Tarragona (actual complex educatiu de Tarragona) com a bé d’interès cultural (BIC) amb categoria de monument. Objectius i arguments: • Protegir un conjunt arquitectònic singular del segle XX, de gran rellevància històrica, educativa i urbana. • Evitar riscos davant de canvis d’ús o futures intervencions urbanístiques. • Preservar la integritat del conjunt i el seu valor simbòlic com a espai de memòria col·lectiva. • El conseller Toni Carmona ressalta que: - L’espai forma part de la memòria viva de la ciutat. - Hi han passat milers d’estudiants que han contribuït al desenvolupament industrial, esportiu i social del Camp de Tarragona. • Demanen iniciar tràmits davant les administracions competents i garantir que qualsevol actuació futura respecti i conservi el patrimoni. Ciència i medi: vinya a l’illa de la Palma Recerca de la URV • Investigadors del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han identificat tres noves varietats de vinya a l’illa de la Palma (Illes Canàries). • L’estudi, liderat per Francesca Fort, analitza 96 mostres de vinya i conclou que l’erupció volcànica del 2021 no va provocar pèrdues significatives de biodiversitat vitivinícola. Riquesa vitivinícola de les Canàries • Les Illes Canàries són un referent mundial en el món del vi. • Només a la Palma hi ha 7 varietats exclusives de vinya, de les 40 varietats identificades a l’arxipèlag. • Un dels factors clau és la geografia i diversitat edafoclimàtica: - L’illa té tres zones molt diferenciades, que permeten el desenvolupament de varietats distintes i productes molt diferents fins i tot d’una mateixa varietat. Metodologia: anàlisi genètica • El procés d’estudi inclou: - Presa de mostres llenyoses (serments) a les vinyes. - Preparació i enviament als laboratoris de la URV. - Treball a baixes temperatures (amb nitrogen líquid a -180 °C) per preservar l’ADN. • La investigadora predoctoral Jinglin Yang explica: - Es trituren els serments per obtenir una pols amb material vegetal. - S’hi aplica un protocol propi d’extracció d’ADN. - Es fa una PCR (amplificació de regions específiques d’ADN) centrada en 20 zones d’interès per determinar la identitat genètica i noves mutacions. Successos • Els Mossos d’Esquadra han trobat el cos sense vida d’un home de 47 anys a un domicili de l’Aleixar (Baix Camp). • Les primeres hipòtesis apunten a una mort accidental per inhalació de monòxid de carboni. Esports Nàstic de Tarragona: pressupost, capital i debat intern • El Nàstic de Tarragona aprova un pressupost de gairebé 6 milions d’euros per a la temporada (5.933.000 €). • El 58% es destinarà a la primera plantilla, amb un increment del 7% respecte l’exercici anterior. • La Junta d’Accionistes: - Participació del 92% dels accionistes (presents o representats). - Es desenvolupa amb normalitat fins a la intervenció del representant de Frederick Wester, l’advocat Albert Garrofer. Pressió per canvis a la cúpula • Wester, a través d’un escrit llegit per Garrofer, es mostra disposat a continuar invertint en el club però condiciona aquesta inversió a canvis reals: - Modernitzar la manera de funcionar del club. - Canvis a la cúpula de la Societat Anònima Esportiva si cal. "Aquest club té el potencial de ser molt més del que és avui... Estic disposat a invertir... Tanmateix, aquesta inversió ha d'anar acompanyada de canvis reals." • El president Lluís Fàbregas respon que: - Sempre han comptat amb Wester. - Els canvis s’han de plantejar al Consell d’Administració, del qual Wester forma part. - Qualsevol mudança que sigui per millorar es valorarà, encara que l’afecti a ell mateix. Situació econòmica del club • Comptes i capital: - S’aproven els comptes i les pèrdues de la temporada passada: 924.000 €. - Per aquesta temporada es preveu un desviament de -610.000 € respecte xifres habituals, compensat en part per la venda de jugadors. - El Consell té el 83% de les accions, els petits accionistes el 10% i l’Ajuntament de Tarragona el 7%. - Completada l’última ampliació de capital; el capital social se situa al voltant de 13,7 M€. • Operacions destacades: - Venda de Víctor Narro, Antonín i drets sobre Jan Virgili. - Injecció econòmica aproximada de 905.000 €, clau per reduir pèrdues. • Altres punts: - Ratificació per unanimitat de David Marzo com a nou conseller en substitució de Joan Putaú. - Possibilitat d’una jornada econòmica per als abonats (no confirmada). Aspecte esportiu del Nàstic • L’equip prepara l’últim partit del 2025, contra el Pontevedra (fora de casa, dissabte a les 21 h). • Baixes confirmades: Òscar Sanz i Sergio Santos per lesió. • El davanter colombià Juan de Fuentes destaca que: - Les victòries recents augmenten la confiança col·lectiva. - El suport de l’afició als partits de casa és una força clau per l’equip. Voleibol: Club Volei Sant Pere i Sant Pau • El Club Volei Sant Pere i Sant Pau visita la pista de l’Unicaja Costa d’Almeria en partit de la desena jornada i penúltima de la primera volta. • Situació esportiva: - L’equip encara no ha guanyat cap partit i necessita reaccionar amb urgència. - Mostren bons moments de joc però no els tradueixen en resultats. • El tècnic Vlado Stevovski remarca que: - Els jugadors treballen bé i estan motivats per revertir la situació. - L’Almeria és un equip dissenyat per estar a la part alta, un referent del voleibol estatal, tot i que actualment també es troba a baix. • El partit es jugarà al Pavelló Moisés Ruiz d’Almeria a dos quarts de vuit del vespre. Llibre i memòria esportiva: Jordi Gonzalvo • L’exentrenador del Nàstic Jordi Gonzalvo presenta el llibre "El compàs de la pilota" a la llibreria La Capona (dijous, 19 h). • En una entrevista prèvia a Tarragona Ràdio, comenta la situació actual del Nàstic: - Valora positivament el canvi d’entrenador, que ha aportat més pausa i un sistema de joc més definit. - Considera que l’equip és competitiu, sap sobreposar-se a les dificultats i ofereix un bon estímul a l’afició. • Recorda que va dirigir el Nàstic les temporades 1995-96 i 1996-97, ambdós anys arribant al play-off d’ascens a Segona A, tot i no aconseguir la pujada. Servei: temps i mobilitat Previsió meteorològica • Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET): - Dimecres: cel ennuvolat a la província de Tarragona, amb probables xàfecs al sud, localment forts, persistents i amb tempesta; possibilitat de pluges a la meitat nord. - Temperatures màximes entorn de 18 °C a Tarragona i Reus, 17 °C al Vendrell, 16 °C a Tortosa i 13 °C a Gandesa. • Dijous: - Intervals de núvols baixos. - Temperatures diürnes similars: 17 °C a Tarragona, Reus i Tortosa, 16 °C al Vendrell i 14 °C a Gandesa. Mobilitat • No hi ha greus incidències viàries a la xarxa de la demarcació. • Es recorda la finalització aquesta setmana de les obres de millora del clavegueram al carrer Apodaca (cantonada amb carrer Barcelona). Anuncis institucionals i publicitaris (Falques) • Royal Escola de Formació: - Oferta de nous graus C en fitness i esports, amb alta demanda laboral (tècnic d’activitats dirigides, entrenador personal, tècnic de sala, socorrista). - Cursos 100% subvencionats pel SOC amb fons del Ministeri d’Educació, FP i Esports; únic cost: l’esforç de l’alumne. - Ubicació al carrer Les Arcades (Tarragona) i web royalformació.com. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): - Centre de recerca fundat el 2004, dedicat a processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. - Uns 250 científics de 40 nacionalitats al campus Sescelades. - Col·laboració internacional amb institucions i empreses per generar impacte industrial i social. • Obramat Tarragona: - Magatzem de construcció i reforma que ofereix solucions de calefacció (estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant i accessoris). - Recorden disponibilitat a botiga física i web. Idees clau de l’episodi • Seguretat: fort descens dels robatoris i aposta per tecnologia i transparència a la Guàrdia Urbana. • Salut: temporada de grip molt intensa en contagis, sobretot entre joves, però amb pocs casos greus; crida a la vacunació. • Urbanisme i educació: reprogramació d’obres per protegir l’activitat escolar i victòria parcial de la mobilització veïnal. • Política municipal: mocions sobre litoral, consultoris, autònoms i patrimoni marquen l’agenda del Ple Municipal. • Ciència: la URV confirma la resiliència de la biodiversitat vitivinícola a la Palma i identifica noves varietats. • Esport: el Nàstic combina tensió institucional, ajustos econòmics i millora esportiva, mentre el Volei Sant Pere i Sant Pau busca la seva primera victòria. • Cultura i Nadal: el Parc de Nadal dels Impossibles es consolida com a proposta familiar central de les festes.
Continguts principals de l’episodi Aquest episodi de Què de Què a la sintonia de Tarragona Ràdio combina cultura, drets humans, literatura i espectacle familiar al voltant de l’actualitat de la ciutat. 1. Gira “Gospel Forever” al Palau de Congressos Origen del projecte One Heart Festival • El director i arranjador Ramon Escalé presenta el concert Gospel Forever, que arribarà al Palau de Congressos de Tarragona el 3 de gener de 2026. • L’espectacle sorgeix del One Heart Festival, nascut el 2019 arran d’una estada a Londres i contactes amb músics dels Estats Units. • Després de la pandèmia, el format es consolida com a gira de concerts (sense la part de tallers inicial) en col·laboració amb la productora teatral Anexa. • El projecte ajunta: - Cors base: Messengers i Scats Gospel Singers (dirigits històricament per Escalé). - El cor europeu One Heart Choir, amb cantaires seleccionats de més de 50 cors diferents. Èxit de públic i fórmula artística • Han fet sold out a Madrid i al Palau de la Música de Barcelona, i gairebé ple al Palau de Congressos de Tarragona en l’edició anterior. • Cada any presenten un concepte diferent dins la matriu One Heart: - Any anterior: Gospel Celebration, versions de grans temes del pop en clau gospel. - Any actual: Gospel Forever, retorn a les arrels del gospel tradicional. • El concert reuneix més de 80 veus en escena i busca reproduir: - La sonoritat clàssica del gospel dels anys 50-60 als Estats Units. - L’ambient comunitari i participatiu de les esglésies afroamericanes. Arrels espirituals i participació del públic • Escalé explica que el gospel neix com a música d’església, vinculada al luteranisme i a la idea que cantar és resar dues vegades. • El format del concert convida naturalment el públic a cantar, repetint tornades i respostes, allunyant-se d’una actitud passiva de concert clàssic. • Es destaca l’exemple de la pel·lícula The Color Purple (Color Púrpura) per il·lustrar la força emocional del gospel comunitari. Didier Likeng i l’autenticitat del so • La gira compta amb Didier Likeng com a mestre de cerimònies, cantant i guitarrista: - Escalé el considera una de les veus més autèntiques del gospel a Europa. - Aporta una manera de tocar i cantar “antiga” i arrelada que connecta amb les fonts originals. • Tot i el bon nivell dels cors catalans, Escalé subratlla la importància d’incorporar referents autòctons del gènere per mantenir-ne l’essència. Estat del gospel a Catalunya i experiències a fora • Des de principis dels 2000, sense coordinar-se, diversos músics van iniciar projectes i avui hi ha més de 100 cors de gospel a Catalunya. • Escalé assenyala una paradoxa: - Tothom “sap” què és el gospel perquè ha vist cors o pel·lícules. - Però poca gent coneix el gospel d’arrel, viscut dins les comunitats religioses. • Ha fundat més de 30 cors a través de tallers que s’han anat consolidant. • Diferencia entre: - Fer cançons de gospel sense contacte real amb la cultura. - I viure el gospel des de dins, comparable al blues o altres músiques d’arrel. On trobar el gospel “autèntic” • Recomana, per qui viatgi a Nova York: - Anar a les grans esglésies de referència (més turístiques, però d’alta qualitat). - I sobretot perdre’s per Harlem un diumenge al matí i entrar on se senti música, encara que no soni “perfecte”, per veure el gospel com a acte espiritual, no com a espectacle. • Explica una experiència a Àfrica, en una missa gospel que sonava malament tècnicament però on el central era adorar i pregar, no exhibir virtuosisme. Catarsi col·lectiva i dimensió humana • El cor de 80 cantaires s’ha anat consolidant amb els anys fins a compartir una mateixa manera de fer i de transmetre. • Encara que hi hagi creients i no creients, l’objectiu comú és: - Generar una catarsi col·lectiva. - Crear un espai on, durant el concert, desaparegui tot el que no sigui la música i la comunitat. • Alguns amics nord-americans d’Escalé li han dit que, per la novetat i la intensitat emocional, alguns concerts aquí els resulten més autèntics que els d’algunes esglésies dels EUA, on el gènere està més institucionalitzat. • Escalé vincula el gospel amb una essència humana ancestral: - Lligada als focs rituals, els cants col·lectius, la dansa i els estats místics. - I compara aquesta energia amb altres fenòmens com un concert de rock and roll amb desenes de milers de persones. 2. Premi Mallorca de narrativa per a Òscar Palazón El llibre “Estabat Mater. Un béndiví” • El programa felicita l’escriptor Òscar Palazón, referent literari vinculat a Tarragona, per haver guanyat el Premi Mallorca de narrativa en català. • L’obra presentada es titula “Estabat Mater”, amb subtítol “Un ben diví”: - El subtítol s’afegeix per diferenciar-la d’altres novel·les amb el mateix títol. • El títol fa referència al poema religiós “Estabat Mater”, musicat per Pergolesi o Vivaldi, sobre la Mare de Déu als peus de la creu. Tema central: l’instint maternal • La novel·la explora fins on pot arribar una mare per un fill, inspirant-se simbòlicament en la imatge de la Mare de Déu davant del patiment de Jesucrist. • No és una novel·la bíblica ni històrica, sinó que està ambientada als anys 70, en el període de la infantesa de l’autor. • Eix temàtic principal: - Instint maternal com a força que pot portar una mare a situacions límit i decisions extremes. - Context social dels anys 70, època conservadora i estigmatitzadora. Argument i personatges • Protagonista: mare soltera als anys 70, abans de la mort de Franco: - Ser mare soltera es viu com un estigma social greu. - El fill és fruit d’una relació extramatrimonial. • La narració entra en el cap d’aquesta mare i desplega: - Pensaments, records, pors, culpes i justificacions. - La pressió social i moral que condiciona la seva vida i el vincle amb el fill. • El to és ambivalent: - Combina moments dramàtics i foscos amb - Tocs d’humor i ironia, reproduint la barreja d’estats d’ànim de la ment humana. Forma i innovació narrativa • La novel·la és un llarg monòleg interior: - Formalment construïda com una sola frase de 180 pàgines. - Només hi ha un punt final; la resta són comes. • Palazón vol reproduir la manera com pensem i recordem: - Catarata ininterrompuda de paraules. - Associacions lliures: un pensament porta a un altre, que porta a un record, etc. • La veu narrativa és dinàmica i canviant: - Alterna primera, segona i tercera persona. - Això permet jugar amb la distància, el diàleg interior, l’autoobservació i la projecció sobre el fill. • L’autor defensa que la novel·la hauria de ser tan innovadora com la poesia en termes formals: - Critica que encara s’escriguin moltes novel·les amb esquemes de fa 100 anys. - Reivindica trencar formes i convencions per fer evolucionar el gènere. El premi i la publicació • El Premi Mallorca de narrativa en català és una de les categories més ben dotades econòmicament: - Palazón rep 25.000 euros, la quantitat més alta que ha guanyat mai en un guardó literari. • El premi inclou la publicació de la novel·la, prevista cap a Sant Jordi. • El programa es compromet a tornar-lo a convidar quan surti el llibre, probablement en un especial des de la Rambla Nova. 3. Bloc informatiu: seguretat, Nadal i obres a Tarragona (Aquest tram correspon al butlletí informatiu, inserit entre seccions culturals del programa.) Seguretat ciutadana i Guàrdia Urbana • El cap de la Guàrdia Urbana, Manel Vázquez, explica en una entrevista a Tarragona Ràdio: - Reducció del 44% en robatoris en domicilis i furts a la ciutat el 2025. - S’han desplegat plans específics en punts sensibles amb suport de: - Unitat canina. - Drons. - Serveis de paisà. • Ha entrat en funcionament (setembre) la unitat policial de reforç i proximitat, que ha recollit 1.500 denúncies en 3 mesos. • Novetats per al 2026: - Càmeres individuals a la solapa dels agents: - Enregistraran un minut abans de desemfundar l’arma. - Objectius: transparència, seguretat jurídica i mecanisme de control tant per ciutadans com per policies. - Espera de permisos per a l’ús de pistoles Taser. • Malgrat la disminució de robatoris, s’ha detectat un repunt dels abusos sexuals, tot i que: - Les violacions amb penetració han disminuït un 16%. Parc de Nadal dels impossibles • Presentació del Parc de Nadal dels impossibles a Tarragona, al recinte firal (27 de desembre – 4 de gener): • Objectius i enfocament: - Convertir el recinte firal en un espai de màgia, joc i aprenentatge. - Consolidar-se com una proposta cultural de referència. • Característiques principals: - Direcció artística repeteix després de l’èxit anterior (La Sílvia/Pasavaret i equip). - Dotzena d’activitats i 14 espectacles. - Programes d’Agenda Cultural amb: - Espais de manualitats i creativitat artística. - Propostes adaptades a franges d’edat: - Joc simbòlic i descoberta per als més petits. - Activitats potents, participatives i d’acció per a infants de 9 a 12 anys. • Programació escènica: - Matins: espectacles de petit format, més íntims i tranquils. - Tardes: propostes més dinàmiques i potents. - Espectacles itinerants per espais interiors i exteriors. • Tarragona Esports hi aporta “El Petit Gran Tour”: - Espai dedicat al Tour de França. - Infants i adults poden pujar a bicicletes estàtiques i fer una etapa tarragonina simulada. • Es remarca la voluntat de: - Programació quilòmetre zero. - Igualtat de gènere i diversitat de mirades com a eixos del projecte. Epidèmia de grip sense precedents • La consellera de Salut Olga Pané informa al Parlament que Catalunya viu: - Una epidèmia de grip sense precedents en els darrers anys. - Molta pressió a les urgències d’atenció primària, CUAP i hospitals, però pocs ingressos hospitalaris. • Motiu principal: la grip afecta sobretot població jove, menys propensa a complicacions greus. • Dades citades: - Menys de 150 ingressos per grip al conjunt del sistema. - 9 casos a UCI (xifra creixent respecte al dia anterior). • Crides de la consellera: - Vacunació contra la grip i la COVID. - Ús de mascareta quan es tenen símptomes per protegir els altres. Obres a Parcel·les Iborra i afectació a l’escola • Les obres de Parcel·les Iborra modifiquen el pla de treball per minimitzar l’impacte sobre l’escola Josep Sunyer: - Es retarda l’actuació a tocar del centre en període lectiu. - Els treballs previs comencen el 23 de desembre. - Fins després de Reis, les màquines actuaran a la zona més propera a l’escola, aprofitant vacances. • El gruix de les actuacions immediates a tocar del centre es traslladaran a: - Setmana Santa. - Vacances d’estiu. • El conseller d’Urbanisme Nacho García explica: - S’han buscat solucions que no allarguin el termini total (10 mesos) ni incrementin el cost. - Es vol minimitzar molèsties sense aturar les obres mig any. • L’obra inclou: - Urbanització de carrers existents i de nova creació. - Instal·lació i soterrament de xarxes de serveis: - Aigües residuals i pluvials. - Aigua potable. - Enllumenat públic. - Mitja i baixa tensió. - Telecomunicacions i gas. Campanyes institucionals i publicitat • Pla Tarragona 26: nou full de ruta per a la transformació de la ciutat, amb èmfasi en: - Nou servei de recollida de residus i neteja viària. - Objectiu declarat: “garantir carrers més nets”: - Més equips de neteja amb aigua. - Més freqüència de servei. - Millor manteniment i neteja de contenidors i entorns. • Port de Tarragona: publicitat de les activitats de Nadal al Moll de Costa: - Música, màgia, tallers, espectacles infantils, foodtrucks, etc. • Campanya de comerç de proximitat a Sant Pere i Sant Pau: - Sorteig de 30 lots nadalencs entre clients dels establiments del barri. - Festa el 20 de desembre amb música, actuacions i animació infantil. • Falca sobre formació esportiva (tècnic d’activitats dirigides, entrenador personal, socorrista) amb accés a registre oficial. 4. Setmana Internacional dels Drets Humans a Tarragona Balanç general de la cinquena edició • Inici de nova franja del Què de Què amb entrevista a Gonzal Barrios, de la coordinadora d’ONGs de Tarragona. • La ciutat celebra la 5a Setmana Internacional dels Drets Humans, del 10 al 20 de desembre, sota el lema: “Els drets humans no es negocien”. • La setmana es considera plenament consolidada i ha crescut en nombre i varietat d’activitats, amb suport del Departament de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona. Activitats realitzades • Tipologia d’activitats: - 3 exposicions, una al Pati Jaume I de l’Ajuntament, amb visita guiada. - 5 xerrades i 1 taller. - Una acció de carrer: “Sense nom i cap nom sense drets”. - Projecció del documental “50 graus” (segon volum) sobre emergència mediambiental. - Primer certamen literari sobre drets humans, amb acte d’entrega de premis (gran assistència). • El concurs de relats breus ha tingut prop de 20 textos presentats i un alt nivell d’interès i empatia, fet que encoratja a repetir-lo el proper any, potser amb alguna variació de format. Mirada global: vulneracions arreu del món • Barrios contextualitza la setmana en un moment globalment crític: - Creixement de l’extrema dreta a Europa i al món. - Manipulació mediàtica i desinformació. • Esmenta exemples concrets: - Situació a Xile i altres països de Llatinoamèrica. - A l’Estat espanyol, parla d’una mena de “cop d’estat judicial” des de certs sectors. • Reivindica la necessitat de posar al centre les vulneracions de drets i generar: - Sensibilització ciutadana. - Pressió social per defensar-los i combatre els retrocessos. Activitats pendents: mutilació genital i cooperació a Ruanda • Encara queden activitats per tancar la setmana, a l’Espai Jove Kesse: Xerrada sobre mutilació genital femenina (M.G.F.): Definida com a violació flagrant dels drets humans i violència de gènere. Es contextualitza com a pràctica estesa en diverses zones d’Àfrica. Segona xerrada amb el grup Amics de Ruanda: Presentació de projectes de cooperació a Ruanda. S’eixampla el focus geogràfic més enllà d’Amèrica Llatina cap al continent africà. • Es posa en valor el paper de les diverses ONGs del Camp de Tarragona, que treballen en àmbits i països diversos però comparteixen un marc comú de defensa dels drets humans. Crida a la implicació i anàlisi crítica • Preguntat sobre què cal per reforçar aquestes setmanes, Barrios respon: - Implicació ciutadana real. - Sensibilitat i consciència de la gravetat del moment. • Considera que hi ha més conflictes greus que mai: - Especial èmfasi en el conflicte a Palestina/Gaza, que defineix com a genocidi televisat: - Critica el silenci o suport implícit de molts estats i institucions, inclosa la Unió Europea. - Destaca només alguns països (Espanya, Irlanda, Països Baixos, etc.) com a veus una mica més crítiques. • Tarragona compta amb una plataforma del Camp de Tarragona en defensa de Palestina, impulsada per la coordinadora d’ONGs i la comunitat àrab palestina, que organitza concentracions i mobilitzacions. • No obstant això, considera que la participació social és insuficient, sobretot entre la gent jove, que no ha viscut experiències de repressió directa. Poder mediàtic, tecnològic i judicial • Barrios denuncia el control de la informació per part de grans empreses tecnològiques: - Google, Twitter/X, i altres plataformes, amb forta influència dels Estats Units. • Esmenta articles sobre la ingerència d’Israel en sistemes judicials europeus per frenar accions contra les seves polítiques. • Avisa dels riscos de: - Pressions i sancions a jutges que actuen amb criteri autònom. - Una “dictadura global” de facto, on interessos econòmics i geopolítics passen per sobre dels drets. Exemples concrets i advertiments de futur • Referències a diversos focus de tensió: - Veneçuela i desplegament militar al Carib. - Tensions amb Mèxic i altres països llatinoamericans. - Possibles conflictes relacionats amb recursos com el petroli. • Sobre Alemanya: - Recorda el trauma i la culpabilitat històrica pel genocidi nazi. - Critica el suport actiu al govern de Netanyahu malgrat resolucions de l’ONU i de tribunals internacionals. - Planteja la pregunta sobre la futura culpabilitat quan es conegui en detall la magnitud de les morts i destrucció a Gaza. • Adverteix que aquí també hi pot haver retrocessos: Si governessin PP i Vox, podríem retrocedir 30 anys en drets i llibertats. • Insisteix que cal mobilitzar-se ara, abans que es perdin conquestes que es donen per consolidades. 5. Cirque Pardi a l’Anella Mediterrània Instal·lació i calendari • Tram final del programa amb canvi de llengua a l’entrevista (castellà) a dues membres del Cirque Pardi: - Laura (producció). - Carola (artista). • Anuncien l’arribada del seu circ a l’Anella Mediterrània de Tarragona: - Instal·lats des de fa 4 dies. - Ja han muntat la carpa i el campament. - Estan ultimant la tècnica interior i fent promoció. • Funcions previstes (6 en total): - Dissabte 20 – 19 h. - Diumenge 21 – 18 h. - Dilluns 22 – 19 h. - Dimarts 23 – 19 h. - Pausa el 24 (vigília de Nadal). - Funcions el 25 i 26 – 19 h. Estil del Cirque Pardi • Companyia amb 13 anys de trajectòria, basada a Tolosa. • Es defineixen com a col·lectiu de circ contemporani: - Tots els artistes tenen també formació teatral. - L’espectacle barreja: - Circ contemporani. - Teatre i clown. - Música en viu. • Disciplines presents a l’espectacle: - Trapeci fix. - Trapeci “abuelo” (modalitat específica de trapezi). - Jocs sicarians i manipulació d’objectes. - Màgia. - Dansa. • L’enfocament és altament teatralitzat, amb: - Personatges clownescos. - Dramatúrgia definida. • Carola, com a artista, participa en: - Trapeci “abuelo”. - Dúo d’acrobàcia (portés) amb portadora. - Clown i cant. Públic destinat i experiència completa • Espectacle pensat per a tota la família: - Fa homenatge al circ tradicional i a les arrels del gènere. - Alhora s’allunya del tòpic per la seva pluridisciplinarietat i teatralitat. • Experiència ampliada al voltant de la carpa: - Bar obert al públic abans i després de cada funció (obren una hora abans). - Possibilitat de sopar a la carpa després de l’espectacle. - Espai de convivència on parlar amb els artistes. • Activitat especial: - Dimarts 23, després de la funció, concert de cúmbia obert al públic. • La companyia passarà les festes de Nadal a Tarragona, després d’haver-ho fet altres anys en llocs tan llunyans com Salzburg. Conclusió de l’episodi L’episodi del Què de Què ofereix una panoràmica rica i diversa de la vida cultural i social de Tarragona: • Música i espiritualitat amb el gospel com a experiència col·lectiva i catàrtica. • Creació literària innovadora, amb una novel·la formalment trencadora que explora l’instint maternal en un context social opressiu. • Compromís cívic a través de la Setmana dels Drets Humans, que connecta Tarragona amb els conflictes i vulneracions globals i apel·la a la mobilització ciutadana. • Oci familiar i arts escèniques, amb el Parc de Nadal i el Cirque Pardi convertint l’Anella Mediterrània i el recinte firal en espais de joc, circ i cultura. Tot plegat reflecteix una ciutat que combina tradició, creativitat i consciència crítica, des de l’Informatius fins a l’Agenda Cultural, passant per la reflexió política i la celebració festiva.
Bloc 1 – Vòlei Sant Pere i Sant Pau a la Superliga 1 Situació esportiva de l’equip • Entrevista a Vlado Stoboski, entrenador del vòlei Sant Pere i Sant Pau, abans del partit a Almeria, penúltima jornada de la primera volta de Superliga 1. • L’equip encara no ha sumat cap victòria ni punts, però Stoboski remarca que han estat competitius en gairebé tots els partits, excepte contra Guaguas i Cisneros. • El principal problema és la manca de continuïtat en el joc: l’equip és capaç de competir de tu a tu durant moltes fases, però no manté el nivell durant tot el partit. "Cuando estamos bien estamos compitiendo contra los mejores equipos, pero no nos da para ganar un partido." • A nivell mental, el fet de jugar bé i no obtenir recompensa en forma de punts afecta la confiança i la moral dels jugadors. Final de set, experiència i confiança • Els partits es decideixen sobretot als finals de set, on l’equip sovint arriba igualat però s’encalla en alguna rotació i acaba cedint. • Stoboski apunta a la falta d’experiència en una categoria tan exigent com a clau en aquests moments decisius. • Recuperar la confiança és essencial: una primera victòria podria canviar el “xip” de l’equip i desbloquejar la dinàmica. "Una victoria va a cambiar mucho porque esto ya te da confianza y ya puedes creer que puedes sumar." Anàlisi del rival: Almeria • L’Almeria és definit com un referent històric del vòlei espanyol, equip habitualment de la zona alta i fet per lluitar per títols. • Tot i això, aquesta temporada també està a la part baixa, en una situació similar al Sant Pere i Sant Pau, tot i haver guanyat el darrer partit davant Manacor. • Clau tàctica del partit: la recepció i el canvi de servei. Si l’equip aconsegueix tenir estabilitat en recepció, Stoboski creu que tindran opcions reals de puntuar. Calendari i partit contra Manacor • El calendari de la primera volta ha estat molt exigent, especialment entre finals de novembre i desembre: - Molts viatges llargs - Partits en dies complicats (dimecres i dissabte) - Rivals de la zona alta en gairebé tots els partits a casa • El tècnic insisteix, però, que no és una excusa: l’equip s’ha preparat per afrontar aquest tram dur. • Mirant al darrer partit de l’any contra Manacor, recorda que la temporada passada van guanyar 3-1 a domicili en un duel clau per la permanència, que els va donar moral i confiança per salvar la categoria. • L’objectiu és repetir el guió: ser competitius a Manacor i treure un resultat positiu que serveixi de punt d’inflexió per la segona volta. Bloc 2 – Natació: relleu al Club Natació Tàrraco Nou lideratge tècnic amb Anna • Conversa amb Anna, nova responsable de la secció de natació del Club Natació Tàrraco, presentada per l’Abril, que també forma part de l’equip tècnic. • L’Anna substitueix la Sílvia Díez, que ha fet el pas cap a la Federació Catalana de Natació. • L’Anna afronta el repte amb moltes ganes i agraïda al club i a la Sílvia per la confiança dipositada en ella i en tot l’equip tècnic. Perfil i estil de treball • Abril defineix l’Anna com un perfil més jove però continuista: - Mateixa línia metodològica que la Sílvia - Manera de treballar similar en continguts i enfocament - Energia nova, actitud molt motivada i gran predisposició. • Aquesta combinació de continuïtat i renovació generacional es veu com un pas endavant per al club. Trofeu Nadal i tradició • Propera gran cita: 50è Trofeu Nadal del Club Natació Tàrraco, aquest dissabte. • El club viu aquest trofeu com una competició especialment emotiva i històrica: mig segle d’història i molt arrelada a tota la província. • Durant el cap de setmana també es disputen: - Trofeu Ulpiano Díaz - Trofeu Juan Francisco Reyes • Figures com Carles Coll continuen mostrant interès pel trofeu; fins i tot des de la distància es preocupen per saber com evoluciona aquesta competició tradicional. Resultats recents i base infantil • Es comenten els Campionats de Catalunya infantils i júniors, amb una bona representació del Club Natació Tàrraco. • El club disposa d’un equip infantil nombrós, treballador i amb moltes ganes, cosa que fa ser molt optimistes de cara al futur. • L’Anna creu que amb aquest grup es pot fer molt bona feina a mitjà termini i consolidar una estructura forta de base. Trajectòria personal de l’Anna • L’Anna explica que la seva relació amb la natació neix com la de molts tarragonins: la van portar a aprendre a nedar al Tàrraco de petita. • Va començar amb cursets, va tenir una etapa on no li agradava gaire l’aigua i ho va deixar, però a les estades del club la van detectar i li van proposar entrar a l’equip de competició. • Ha estat nedadora del club tota la vida i fa un parell d’anys ho va deixar com a esportista per passar a la banda tècnica. • Destaca que el treball és més fàcil gràcies a un equip tècnic molt cohesionat, amb línia de treball compartida i les mateixes ganes. Referents i futur del club • Abril subratlla l’objectiu de fer créixer de nou un primer equip molt nombrós, amb: - Molta gent a l’elit o a prop de l’elit - Referents visibles per als més petits. • A més de Carles Coll, cita altres noms destacats formats al club, com Ona Rosell i Roc Bela, i remarca que en sortiran molts més. "És un orgull que els nens petits puguin dir: aquest que ara està en l’elit ha entrenat moltes vegades a la nostra piscina." • L’Anna coincideix: ara falten una mica aquests referents diaris a peu de piscina, però el gran objectiu és que l’actual equip infantil esdevingui el nucli fort del club en el futur. • També esperen la visita de Carles Coll per Nadal a les instal·lacions del club, després d’haver-lo vist recentment als Campionats de Catalunya Júnior lliurant medalles. Bloc 3 – Bàsquet en cadira de rodes i arbitratge Perfil de l’àrbitre i inici en la modalitat • Tercera part del programa dedicada al bàsquet en cadira de rodes i a la figura d’un àrbitre especialitzat en aquesta modalitat. • L’entrevistat explica que també ha arbitrat bàsquet 5x5 convencional i 3x3, però que fa uns tres anys va rebre l’oportunitat de formar-se específicament en bàsquet en cadira de rodes. • La formació va venir conjuntament de la Federació Espanyola i la Federació Catalana de Bàsquet, i ell s’hi va llençar sense dubtar perquè ja havia arbitrat algun partit i volia viure-ho més de prop. • Aquesta és ja la seva tercera temporada: - La primera, més de transició i aprenentatge - Les darreres, amb formació més directa a pista i partits de més nivell i exigència. Diferències reglamentàries i tècniques • Tot i que continua sent bàsquet, la limitació física i l’ús de la cadira de rodes introdueixen canvis de reglament significatius. • Exemple clau: la violació de passes: - Al bàsquet a peu, la violació es produeix pel desplaçament il·legal dels peus. - Al bàsquet en cadira de rodes, la violació també existeix, però es basa en el nombre d’impulsos amb la mà sobre la roda sense botar la pilota. - Després de dos impulsos, un tercer sense haver botat la pilota es considera passes, amb una certa similitud a la normativa de handbol. • Afegeix que, a més, hi ha regles específiques derivades de l’espai que ocupa la cadira de rodes, superior i menys flexible que el cos d’un jugador a peu, fet que condiciona contactes, bloquejos i ocupació d’espais. Estructura competitiva i sistema de puntuació • A nivell administratiu de partit (quatre quarts, temps de joc, rellotge de possessió), la modalitat és equivalent al bàsquet convencional. • Diferència central: el sistema de puntuació funcional dels jugadors a pista: - Cada jugador rep una puntuació en funció del seu grau d’afectació física. - Un jugador sense cap afectació (com l’entrevistat, si jugués) tindria 4 punts, la màxima. - Un jugador amb afectació màxima té una puntuació molt més baixa. • La suma total dels cinc jugadors en pista no pot superar els 14,5 punts. Aquest sistema obliga els equips a combinar perfils diversos i garanteix que no hi hagi cinc jugadors sense afectació a pista, fent la competició més inclusiva i equilibrada. Presència al Camp de Tarragona i competicions • Es recorda el paper històric del Costa Daurada com a referent de bàsquet en cadira de rodes a la zona. • L’àrbitre confirma que actualment el Costa Daurada continua actiu i participant a la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes; de fet, ell mateix va arbitrar un partit seu el darrer cap de setmana. • A nivell competitiu: - A Catalunya hi ha una Lliga Catalana amb diversos equips. - A Espanya, la Federació Espanyola d’Esports de Persones amb Discapacitat Física organitza la lliga professional de bàsquet en cadira de rodes amb tres categories nacionals: Segona Divisió, Primera Divisió i Superlliga. • Això implica desplaçaments constants per tot l’Estat, tant dels equips com dels àrbitres. Projecció internacional i xarxa arbitral • L’entrevistat comenta que, com passa amb altres àrbitres com Arnau Pedrós, la seva tasca el porta a moure’s per tot el territori espanyol i a tenir opcions d’entrar en l’àmbit internacional. • Es destaca la bona relació amb altres col·legiats i la possibilitat d’evolucionar cap a designacions europees o internacionals, seguint el camí traçat per companys que ja han estat en partits fora d’Espanya. Síntesi global de l’episodi • L’episodi del TGN Esports combina tres blocs principals: - El moment delicat però esperançador del vòlei Sant Pere i Sant Pau a Superliga 1. - El relleu generacional i la continuïtat esportiva al Club Natació Tàrraco, amb focus en la base i els trofeus històrics. - Una finestra al bàsquet en cadira de rodes, posant en valor el seu component inclusiu, tècnic i competitiu, així com la feina sovint invisible dels àrbitres. • El fil conductor és clar: esport local del Camp de Tarragona, treball de base, dificultats competitives i la importància de la confiança, la formació i els referents per seguir fent créixer clubs i modalitats esportives a la zona.
Panorama general del programa Episodi de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio marcat per tres grans eixos: • Seguretat urbana i tecnologia policial amb el cap de la Guàrdia Urbana. • Teixit associatiu i reivindicacions socials amb Mare Terra Fundació Mediterrània i la Coordinadora d’Entitats. • Mirada internacional i memòria històrica amb l’anàlisi de les eleccions a Xile i el record de Víctor Jara. Entre mig, el programa combina publicitat local, espais culturals, memòria esportiva (ascens del Nàstic de Tarragona), agenda de Nadal i una secció gastronòmica. 1. Obertura, to del dia i reflexió generacional 1.1. Benvinguda i actualitat meteorològica • Presentació del programa i equip de Tarragona Ràdio. • Comentari sobre els xàfecs intensos dels darrers dies i la incertesa dels temporals de final d’any. • Referència al recent acte del 168è aniversari de la Guàrdia Urbana al Teatre Tarragona i anunci de l’entrevista amb l’intendent en cap Manuel Vázquez. 1.2. Avanç de continguts del programa El conductor desgrana els temes que vindran: • Guàrdia Urbana: balanç de criminalitat 2025 i novetats 2026 (càmeres i pistoles Taser). • Dinar de Nadal de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona i Mare Terra Fundació Mediterrània, amb reconeixement a Tarragona Ràdio per 39 anys al costat de les entitats. • Anàlisi de Xile: victòria de l’extrema dreta de José Antonio Kast i preocupació per la tornada de l’herència pinochetista. • Memòria esportiva: record dels 20 anys de l’ascens del Nàstic de Tarragona a primera divisió (podcast 1886. Història d’un escut). • Cavalcada de Reis a Sant Pere i Sant Pau: nous vestits i crida a voluntariat. • Secció de cuina amb recepta de tàrtar de gamba vermella de Tarragona. 1.3. Micropíndola “Espineta amb Tarragonins”: créixer als 20 La estudiant en pràctiques Míchel Pijuan fa una peça breu, íntima i molt marcada per la primera persona sobre el fet de créixer i avançar als 20 anys: • Viure entre la il·lusió i el vertigen. • Acceptar que dubtar no és feblesa, sinó senyal que allò que fem ens importa. • Conviure amb la por a fallar i, alhora, les ganes de provar coses noves. • Aprendre que els errors formen part del camí i que cada pas, per petit que sigui, pot obrir portes. “Al final, el que importa no és tenir-ho tot clar, és avançar amb dubtes, seguir endavant amb confiança i aprendre de tot plegat.” El conductor li reconeix el valor de la reflexió i com aquesta fa d’anada i tornada: els joves aprenen, però l’equip també aprèn d’ells. 2. Guàrdia Urbana de Tarragona: balanç, noves unitats i tecnologia 2.1. Aniversari del cos i estructura de personal Conversa extensa amb Manuel Vázquez, intendent en cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona: • Celebració del 168è aniversari (11 de desembre) al Teatre Tarragona amb reconeixements interns i exposició de vehicles i unitats oberta a escoles i ciutadania. • Plantilla actual: 250 efectius, amb 15 agents en formació, i objectiu polític d’arribar a 260. • Reorganització interna: oposicions de promoció interna el 2026 per reforçar l’escala bàsica i intermèdia. • Voluntat de feminitzar els comandaments, però amb dificultats per manca de dones aspirants: - Hi havia 8 places reservades per dones, només se n’han cobert 4. - La normativa exigeix 2 anys d’antiguitat per ascendir d’escala, fet que endarrereix l’arribada de dones als llocs de comandament. 2.2. Balanç de criminalitat a Tarragona L’intendent presenta les tendències dels fets delictius a la ciutat: • Descens general de delictes contra la propietat, especialment: - Robatoris a l’interior de domicili. - Furts i delictes contra el patrimoni en general. - En alguns casos, disminucions de fins al 44% en robatoris a domicilis. • Violència sexual: - Increment notable dels casos que abans es tipificaven com a abusos sexuals (tocaments, etc.). - Baixada de les agressions sexuals amb penetració (–16% respecte el mateix període de l’any anterior). L’explicació del descens se centra en: • Plans d’acció intensius coordinats amb Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional: - Patrullatges reforçats, ús de drons, unitat canina, UPRP, ARRO i patrulles de seguretat ciutadana. - Actuació “a cada racó de la ciutat” en punts calents detectats. • Treball d’investigació (sobretot dels Mossos) per resoldre casos i detenir autors. 2.3. UPRP: Unitat Policial de Reforç i Proximitat Es detalla el funcionament de la nova unitat UPRP, en marxa des de Santa Tecla (17 de setembre): • Diferència clau: no és una unitat reactiva, sinó proactiva i preventiva. • No va, d’entrada, a baralles, accidents o avisos de rutina; surt cada dia amb un catàleg de serveis programats. • Objectiu: prioritzar allò que preocupa la ciutadania: - Incivisme en parcs i places (Parc de la Ciutat, Parc de la Reconciliació, zona de l’Amfiteatre Romà...). - Botellots, consum d’alcohol a la via pública, venda de drogues, grups que generen inseguretat. • Funcionament operacional: - Patrulles a peu: estacionen la furgoneta i recorren carrers i zones d’oci nocturn (especialment divendres i dissabtes). - Durant el Nadal, també reforcen zones comercials i d’afluència. - Si cal, donen suport en incidents greus com a unitat de reforç. • Composició: 12 agents + 2 caporals, seleccionats per la seva capacitat de proximitat i gestió de situacions complexes. • Resultats: augment de presència al carrer, més identificacions, denúncies per ordenances i detinguts per salut pública, armes o requeriments judicials. 2.4. Pistoles Taser i càmeres personals 2.4.1. Pistoles Taser i càmera associada • S’han adquirit pistoles Taser (dispositius electrònics de control), però encara no es fan servir fins rebre les autoritzacions administratives. • Cada Taser porta incorporada una càmera al pit del caporal o cap de torn. • Característiques de gravació: - El sistema grava contínuament, però només guarda el minut anterior a treure l’arma i tota la intervenció posterior. - Garantia de transparència i seguretat jurídica per als agents i per al ciutadà. • Ús de la Taser: - Regulat per protocol intern, resolucions del Parlament de Catalunya i observacions del Síndic de Greuges. - Arma intermèdia entre la defensa policial i l’arma de foc, pensada per immobilitzar amb descàrrega elèctrica sense lesions greus en casos de violència extrema. 2.4.2. Càmeres personals per a totes les patrulles • A partir de gener de 2026 s’inicia el procés perquè totes les patrulles disposin de càmera al pit. • Implementació prevista en dos anys fins que tot agent al carrer tingui dispositiu d’enregistrament. • Gestió de dades i privacitat: - Compliment estricte de la llei de protecció de dades. - Imatges custodiades internament, amb accés només del Delegat de Protecció de Dades. - Conservació màxima d’un mes, llevat que s’hagin d’aportar com a prova a jutjats o autoritats. 2.5. Videovigilància fixa i drons 2.5.1. Càmeres a la via pública • Experiència positiva amb càmeres instal·lades a la part baixa de la ciutat, connectades a la sala de coordinació. • Ús en temps real: - S’han fet detingudes en directe en observar delictes per càmera. • Ús forense: - Recuperació d’imatges per identificar autors i reconstruir fets. - Peticions diàries d’imatges de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional per a investigacions. 2.5.2. Unitat de drons • Tenen tres drons, considerats una eina clau dins la videovigilància mòbil. • Aplicacions principals: - Controls d’alcoholèmia i trànsit: comprovar cinturó, ús del mòbil, maniobres evasives. - Plans d’acció als barris: vigilància aèria de fets delictius i incivisme. • Cada operació amb drons requereix autorització prèvia de la Direcció General d’Administració de la Seguretat. 2.6. Seguretat viària: alcohol, drogues i radars • S’apropa el darrer cap de setmana de sopars d’empresa i festes de Nadal. • Es recorda que hi haurà controls d’alcoholèmia coordinats amb Mossos a vies com la T-11, i també radars. • Controls matí, tarda i nit, amb participació també de la UPRP. • Preocupació especial per: - Alcohol i drogues al volant com a causa de molts accidents. - Tenència de drogues, armes i altres elements il·lícits detectats en controls. Missatge central: evitar conduir si s’ha begut o consumit substàncies. La prioritat és evitar víctimes, més enllà de les multes. 2.7. Perspectives 2026: digitalització i nous recursos • L’estructura del cos es considera completa amb la UPRP; no es preveuen noves unitats. • Renovació contínua de vehicles i tecnologia (programari per a reconstrucció d’accidents, etc.). • Objectiu 2026: digitalitzar “absolutament tot” el funcionament de la Guàrdia Urbana: - Treballar sense paper, per eficiència i sostenibilitat. - Disposar d’estadístiques i informació en temps real per respondre a peticions veïnals. - Exemple: que una veïna pugui saber quan s’ha repintat un pas de vianants que havia reclamat. • Coordinació amb Mobilitat per instal·lar reduectors de velocitat (com a Bonavista) i reduir accidents i gravetat de lesions. 2.8. Relació amb altres cossos policials • Vázquez destaca la bona sintonia i coordinació amb: - Mossos d’Esquadra (cos principal de referència). - Guàrdia Civil. - Policia Nacional. - Policia Portuària (per la zona oberta del Port de Tarragona). • Reconeix la importància d’aquesta col·laboració en el seu discurs d’aniversari al Teatre Tarragona. 3. Entitats i teixit social: dinar de Nadal, habitatge i unitat veïnal 3.1. Dinar de Nadal de la Coordinadora d’Entitats i Mare Terra Taula d’estudi amb Ángel Juárez (president de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona) i Dani Juárez (responsable de comunicació): • Presenten el dinar de Nadal de la Coordinadora i Mare Terra, a l’hotel Tarraco Parc. • Assistència prevista: prop d’un centenar de persones. • Presència d’entitats molt diverses: - Veïnals, cíviques, esportives, culturals, d’immigrants, etc. • Objectius del dinar: - Espai de retrobar-se, compartir i donar-se ànims després d’un any dur. - Fer sinergies i reforçar la lluita per una Tarragona millor. 3.2. Reconeixement a Tarragona Ràdio • S’anuncia un premi de la Coordinadora a Tarragona Ràdio: - Per haver estat al costat de les entitats durant 39 anys, camí dels 40. - Valorat perquè el premi no prové de subvencions, sinó d’una petita part (2–3 €) que cada entitat aporta amb el seu menú. • Ángel Juárez subratlla que aquest és el valor real del reconeixement: ve del teixit social, finançat per les mateixes entitats. 3.3. Clima polític internacional i esquerres en crisi Juárez fa una reflexió molt crítica i en to personal (barreja català/castellà) sobre: • Deriva política internacional: - Victòria de l’extrema dreta a Xile (tema que es reprèn després amb un analista). - Derives autoritàries a Nicaragua (govern d’Ortega) i la complexitat del cas Cuba. • Crítica a sectors de l’esquerra que s’han tornat oportunistes i que han utilitzat processos revolucionaris per enriquir-se. • Posicionament personal: es reivindica a la “trinxera dels drets humans i del sentit comú”. 3.4. Habitatge social i responsabilitat política Tema central del discurs d’Ángel Juárez: • Denúncia de la manca crònica d’habitatge social a Tarragona i al conjunt de l’Estat: - Joves que no poden aspirar a un pis propi amb les seves condicions laborals. - Milers de persones sense solucions realistes. • Afirma que l’argument “no hi ha terrenys” no és creïble: - Es poden comprar terrenys o expropiar-los amb les eines legals existents. - El que falta és valentia política i resistència a les pressions de grans constructores. • Missatge contundent: “Qui no solucioni el tema de l’habitatge social que plegui. No està preparat per governar, sigui del partit que sigui.” • Recorda el cas de Santa Tecla (El Salvador) com a exemple d’ajuntament que compra o lloga terreny als municipis veïns per fer habitatge per als qui no poden pagar. 3.5. Jaume I, finances municipals i responsabilitat institucional • Juárez celebra la resolució judicial pel pàrquing Jaume I, que evita pagar 11 milions d’euros des del pressupost municipal. • Considera que això alleuja les arques municipals, després d’anys on es parlava d’“ajuntament arruïnat”. • Felicita qui hagi impulsat i guanyat el procés judicial, més enllà del color polític. 3.6. Fragmentació veïnal i crida a la unitat Un altre eix fort de la intervenció d’Ángel Juárez és la unitat del moviment veïnal: • Denúncia vetos, boicots i campanyes contra algunes entitats. • Critica la proliferació de moltes federacions de veïns en una ciutat petita com Tarragona: - Abans amb una sola federació es van impulsar grans canvis a la ciutat amb gent de diverses tendències. • Idea clau: “Qui vingui a dividir el moviment social i veïnal no és el nostre amic.” • Alerta sobre barris històrics on ja no hi ha associació de veïns, quan havien estat referents. 3.7. Pobresa a Ponent, FAVIC i Habitatge de Catalunya Ángel Juárez, ara també com a representant de la FAVIC (Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatge Social de Catalunya) a Tarragona i província, subratlla: • Les dades que situen la zona de Ponent (Tarragona Sud) com una de les més pobres de Catalunya. • Critica que hi hagi una gran presència de partits com Vox a barris com Campclar, on la gent és especialment vulnerable a promeses fàcils. • Denúncia l’absència del responsable d’Habitatge de la Generalitat a Tarragona: - Assegura no conèixer encara el director/a. - Reclama una reunió urgent amb la consellera a Barcelona. - Exigeix que siguin ells (administració) qui vagin a Campclar a donar la cara i buscar solucions. 3.8. Joventut, relleu generacional i compromís Dani Juárez aporta la visió generacional: • A les reunions de 2025 es repeteix la frase “hi ha moltes coses pendents”. • Les persones de la generació d’Ángel (i dels seus pares) s’estan fent grans i pateixen problemes de salut. • Dani veu que la seva generació no està recollint el testimoni i no lluita per res amb la mateixa intensitat. Fa una crida perquè el jovent es comprometi amb la ciutat, el barri i casa seva i no limiti el seu activisme a les xarxes socials. 3.9. Desitjos per al 2026: amor, solidaritat i lluita jove Al tram final, se’ls demana un desig per al 2026: • Ángel Juárez: que hi hagi més amor i solidaritat, i menys soledat extrema: - Especialment en gent gran i joves amb problemes de salut mental i alt risc de suïcidi. • Dani Juárez: que la seva generació comenci a lluitar pel que vol i per la ciutat de Tarragona. 4. Anàlisi de les eleccions a Xile i la deriva ultradretana 4.1. Context i convidat L’espai internacional es centra en Xile, on ha guanyat les eleccions el candidat d’extrema dreta José Antonio Kast. Convidat: • Francisco Javier Alvear, membre de l’Associació Salvador Allende de Tarragona, doctor en comunicació per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i analista de processos polítics a Llatinoamèrica. 4.2. Impacte simbòlic de la victòria de Kast • El resultat és viscut com un cop molt fort per a: - Les persones que han lluitat per un país més just i igualitari. - Les víctimes i defensors dels drets humans després de la dictadura de Pinochet. • Però, alhora, no és un resultat sorprenent: - Les enquestes recents ja apuntaven a la seva victòria. - S’emmarca en una onada internacional de pujades de l’extrema dreta. • Alvear adverteix que Xile pot ser mirall d’Espanya, on processos similars podrien produir-se. 4.3. Herència de la dictadura i continuïtats institucionals • Recorda que en el plebiscit per mantenir o no Pinochet, el dictador va obtenir més del 40% dels vots. • L’herència pinochetista continua viva: - A l’aparell judicial. - Als poders econòmics i als grans mitjans. • Encara és vigent la Constitució de 1980, obra del règim: - Tot i modificacions i un ampli procés constituent fallit, segueix sent la base legal del país. 4.4. Qui és José Antonio Kast? • Procedeix d’una família gremialista (corrents d’ultradreta chilena vinculada a Jaime Guzmán i la UDI). • Perfil ideològic: - Ultradreta, ultracatòlic, profundament homòfob, xenòfob i masclista. - Defensa l’eliminació del Ministeri de la Dona i de l’avortament inclús en casos de violació. • Origen familiar: - Pare nazi alemany, fotografiat amb uniforme de les SS. - Part de l’onada de nazis fugits que es van establir a Amèrica Llatina (sud de Xile, Argentina...). • Relació amb la religió: - Vinculat a sectes ultracatòliques properes a Legió de Crist o Opus Dei. - En el discurs de victòria, agraeix a Déu i li demana “saviesa i temprança”. 4.5. Eixos de la seva campanya Malgrat el seu perfil ideològic, en campanya va evitar entrar en temes culturals (matrimoni igualitari, avortament, etc.), dient que “ja el coneixien”. Es va centrar sobretot en tres grans eixos: 4.5.1. Immigració • Xile, país fins fa poc sense presència de població negra, ha rebut una gran onada migratòria, especialment de Veneçuela: - Molts immigrants van arribar a peu, travessant el Carib, el tròpic i la cordillera dels Andes, entrant pel Desert d’Atacama. - Molts s’han establert en barris de barraques i campaments improvisats a places públiques, que han degenerat en problemes de convivència. • Alvear recorda que l’arribada massiva va ser incentivada pel govern de Piñera, que va fer una crida pública als venezuelans contra el règim de Maduro. • La immigració s’ha associat a nous tipus de delinqüència: - Arribada del Tren de Aragua (organització mafiosa molt violenta). - Augment de secuestres, robatoris amb violència (portonazos), homicidis. • Kast capitalitza aquest malestar prometent mà dura i control fronterer. 4.5.2. Delinqüència i “ordre” • Xile manté, històricament, índexs de criminalitat baixos respecte la regió, però han augmentat casos i percepció d’inseguretat. • Frase significativa de Kast: “Als delinqüents els hauran de visitar al cementiri o a la presó.” • El govern de Boric no ha sabut contrarestar el relat: no ha comunicat bé que, en termes comparatius, el país segueix essent menys violent que altres. 4.5.3. Economia i poder adquisitiu • Xile és un país molt car, amb preus “europeus” però sous sub-europeus. • Alvear destaca: - Augment de preus de la cistella bàsica i dels lloguers. - El Banc Central mostra una caiguda del poder adquisitiu real. • El govern de Boric va optar per una política d’austeritat i “equilibri pressupostari”, amb un ministre procedent de la concertació (responsable en part de consolidar el model neoliberal de Pinochet). • Resultat: molta gent no arriba a final de mes; això alimenta el discurs de Kast. 4.6. Error estratègic de la candidatura de l’esquerra (Janet Jara) • Janet Jara, candidata de l’esquerra, es percep com a hereva del govern Boric i dels seus errors econòmics. • La seva campanya és qualificada d’“aberrant” i “poc encertada” en clau comunicativa: - Intenta capturar el centre sent militant comunista, fins i tot dient-se “socialdemòcrata”, fet que descol·loca els seus propis votants. - Abusa d’un discurs “pobrista” (infància humil, cuna de vímet, etc.) en un país molt classista, on molts sectors populars aspiren a identificar-se amb les classes altes. • Suggereix que hauria d’haver parlat a l’esquerra amb un discurs més crític i autocrític, en lloc de buscar un centre que no la sentia creïble. 4.7. Fake news i guerra bruta • A la primera volta es va donar una campanya bruta de fake news contra un altre candidat de dreta per part de l’entorn de Kast: - Vídeos falsificats, imatges manipulades. - S’hi va detectar la participació d’un alt executiu d’un canal de televisió i un exèrcit de troles. • Un cop eliminat el rival intern, Kast va mantenir una campanya “de guant blanc” amb estil fortament americanitzat (imatge, veu, to, escenografia). 4.8. Connexions amb Estats Units • Esment de suport o simpatia de Donald Trump cap a Kast. • Relació de Kast amb un economista de cognom Daza, vinculat a grans think tanks nord-americans i que podria ser ministre d’Hisenda. • Diversos viatges de Kast als EUA per rebre consell de grans lobbies econòmics. 4.9. Parallels amb Espanya: ajudes socials i risc polític • Alvear adverteix que el que passa a Xile es pot reproduir a Espanya si l’esquerra abandona els més vulnerables: - Critica la gestió de les ajudes COVID i del kit digital, reclamades enrere amb interessos, i les traves a la renda bàsica. - Posa l’exemple d’una dona que perd la renda bàsica per acceptar una feina temporal de Nadal preparant paquets. • Frase clau: igual que a Xile, un govern pot caure no per rivals polítics, sinó pels qui no arriben a final de mes. 4.10. Tancament amb memòria i Víctor Jara • L’analista conclou que, malgrat tot, l’esperança no s’ha de perdre. • Recorda la figura de Víctor Jara com a símbol universal de lluita per la dignitat. • S’emet el tema “El derecho de vivir en paz”, reforçant el fil entre memòria històrica, drets humans i present polític. 5. Memòria esportiva: l’ascens del Nàstic a Primera (2006) Espai de podcast intern de Tarragona Ràdio, dins la sèrie 1886. La història d’un escut, dedicat al Nàstic de Tarragona. 5.1. El partit de Jerez i l’ascens • Data clau: 3 de juny de 2006. • Estadi: Chapín, a Jerez de la Frontera. • Resultat: 0–0 entre el Nàstic i el Xerez CD. • Amb aquest punt, el Nàstic certifica l’ascens directe a Primera Divisió, 56 anys després de l’última presència (temporada 1949–50). • Context de lliga: - Temporada 2005–2006, 23 victòries, 7 empats i 12 derrotes. - 48 gols a favor, 38 en contra. - Segon equip menys golejat de la categoria, només superat pel líder Recreativo de Huelva. - El sistema d’aleshores no tenia playoff: pujava directament el top 3. 5.2. Claus esportives de la temporada • Entrenador: Luis César Sampedro, amb Quico Ramírez de segon i Xavi Bartolo de preparador físic. • Estructura d’equip basada en una gran solidesa defensiva: - Porters: Rubén Pérez i Álvaro Iglesias es reparteixen gairebé els minuts. - Defenses destacats: Ruz, David García, etc. • Golejadors: - Irurzun (11 gols), únic jugador que supera la barrera dels 10. - Diego Torres (7 gols) i Antoni Pinilla (6) completen el podi. • Jugador clau al mig del camp: Abel Boades, amb 35 titularitats. • Espina clavada: el somni a Primera dura només una temporada, ja que el Nàstic és cuer el 2006–2007 i baixa de nou a Segona. 5.3. Plantilla i estructura del club Repàs de noms de la plantilla que va assolir l’ascens: Rubén Pérez, Álvaro Iglesias, Sant Ruz, Diego Reyes, Jairo, David García, Llera, Abel Boades, David Cuéllar, Carlos Merino, Irurzun, Bolo, Pinilla, Diego Torres, Morales, Ekpoqui, València, Marco, Cudina, Serrano, Manolo Martínez, Iván Romero, Miguel Pérez, Lupídio, Óscar Álvarez, Nano, Carrión, Alfonso Vera, Salguero, Álex Pérez i un jove Joan Oriol. • President del club: Josep Maria Andreu. • Director esportiu: José Sicart. 5.4. Cobertura de Tarragona Ràdio i vivència col·lectiva • Tarragona Ràdio realitza un desplegament especial: - Programació des de les 10 h del matí fins a les 4 h de la matinada. - L’endemà, cobertura de la rebuda a la Plaça de la Font i rua per la ciutat. • Milers d’aficionats segueixen el partit en pantalla gegant a la plaça. • S’escolten fragments d’entrevistes i declaracions emocionades de: - Jugadors (Diego Torres, David García, Bolo, Codina, Pinilla...). - Entrenador Luis César. - President Josep Maria Andreu. - L’aleshores president de la Generalitat Pasqual Maragall i l’alcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal. • Atmosfera d’eufòria: - Cants d’“Ja som de primera” i il·lusió per visitar camps com el Bernabéu. 6. Cultura, Nadal i proximitat als barris 6.1. Cavalcada de Reis a Sant Pere i Sant Pau: nous vestits i recorregut Entrevista amb Manu Barea, de l’Associació Cultural Unió d’Arts Escèniques, sobre la cavalcada de Reis al barri de Sant Pere i Sant Pau. 6.1.1. Recuperació i organització • La cavalcada no és nova, però fa 5 anys que es va recuperar amb un format renovat. • Organització mitjançant comissió conjunta de diverses entitats “vives” del barri. • L’objectiu és que la cavalcada tingui coherència i sentit narratiu, no sigui només un “carnaval de comparses”. 6.1.2. Nous vestits i finançament • Gran novetat: nous vestits per als Reis Mags i patges. • Inversió total prevista: 13.000 €. • Finançament principal: subvenció de la Diputació de Tarragona a l’entitat de Barea, complementada per aportacions de la resta d’entitats. • Es renoven i amplien els vestits de patges: - Es passa a tenir 30 vestits nous en total. - 20 vestits amb el projecte subvencionat i 10 més finançats col·lectivament. • S’ha buscat adequar els vestits a l’origen simbòlic de cada rei, evitant barrejar estils i colors. 6.1.3. Recorregut i logística • Arribada dels Reis: 5 de gener, 17 h, a la Font del Pi, al Camí del Pont del Diable. • Recorregut itinerant pels carrers principals del barri fins al Centre Cívic (traçat ja conegut pels veïns en altres actes itinerants). • Al Centre Cívic: - Berenar i espai per fer “caliu”. - Entrega personal de regals als infants, prèvia sol·licitud de les famílies. 6.1.4. Comitiva i sorpreses • Obriran la cavalcada els Picapiedra Bikers, amb motos que creen expectació sonora. • Segueix una banda de trompetes i cornetes amb música tradicional de cavalcada. • Element nou i misteriós: - Un element central que “dona sentit a la història dels Reis Mags”. - Serà lliurat pels Reis mateixos; no se’n revela la naturalesa per mantenir la sorpresa. • A continuació: - Patges amb torxes. - Carrossa de Melcior. - Més patges i carrossa de Gaspar. - Possible element addicional pendent de confirmar. - Carrossa de Baltasar i els seus patges per tancar la comitiva. 6.1.5. Activitats prèvies: jaima reial • 18 de desembre, 17 h, al Centre Cívic: - Instal·lació d’una jaima reial. - Les famílies poden portar les cartes als patges. - Els infants poden conèixer més la història dels Reis: qui són, d’on venen i què fan. 6.2. Recepta de Nadal: tàrtar de gamba vermella de Tarragona Secció gastronòmica amb el cuiner David Jansà, que proposa un tàrtar de gamba vermella de Tarragona. 6.2.1. Principi bàsic • Clau absoluta: producte de qualitat i proximitat. • Com menys se la manipuli i millor es tracti la gamba vermella de Tarragona, millor serà el resultat. 6.2.2. Preparació del tàrtar Pelar les gambes i reservar els caps. Treure el budell (intestí) i descartar-lo. Picar finament la carn de la gamba. Amanir amb: Oli d’oliva verge extra (preferentment local). Sal. Una mica de pell de llima ratllada per aportar frescor. Reservar el tàrtar a la nevera. 6.2.3. Oli de caps de gamba i maonesa En una paella amb oli a foc suau, sofregir: All laminat. Caps de gamba. Xafar els caps amb un morter o similar perquè deixin anar el suc i les substàncies aromàtiques. Apagar el foc i deixar infusionar uns 30 minuts amb la paella tapada. Colar l’oli un cop fred. Fer una maonesa clàssica amb: Ou. Sal. Opcionalment una mica més d’all. Emulsionant amb l’oli aromatitzat de caps de gamba. 6.2.4. Emplatat • Base cruixent: una oblea d’arròs fregida. • Col·locar-hi a sobre el tàrtar de gamba. • Coronament amb una cullerada de maonesa de caps de gamba. • Acabar amb un toc final de llima ratllada. Plat ideal com a aperitiu de Nadal, que concentra tota l’essència de la gamba (cos i cap). 6.3. Tancament musical • La secció finalitza amb una proposta musical de Sílvia García: cançó de Gerard de Llimona, en concert al Teatre Tarragona el 19 de desembre. • Curiosament, la lletra fa referència també a les gambes, connectant amb la recepta acabada d’explicar. 7. Publicitat institucional i comercial (Nadal i ciutat) Al llarg de l’episodi s’integren diverses falques publicitàries i missatges institucionals, que reforcen el context local i nadalenc: 7.1. Ajuntament de Tarragona i serveis públics • Pla Tarragona 26: - Nou model de recollida de residus i neteja viària. - Objectiu 1: millorar la recollida selectiva, renovar contenidors, eliminar soterrats i ampliar punts de reciclatge. - Objectiu 2: garantir carrers més nets, incrementar equips d’aigua a pressió, més freqüència i millor manteniment dels contenidors. • Anunci de reforma del Tanatori Municipal de Tarragona: - Inversió de 3,2 milions d’euros. - Millores d’instal·lacions, sala d’atenció a famílies i eficiència energètica. - Obres fins al segon trimestre de 2026. 7.2. Cultura i oci nadalenc • Low Cost – Cirque Party a l’Anella Mediterrània (20–26 de desembre): - Circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezi, dansa i clown. - Entrades a entrades.tarragona.cat. • Activitats de Nadal al Port de Tarragona (Port de Tarragona): - Llum de Nadal, mapatges, tallers, activitats infantils, espectacles i furgoteques. • Promoció de la campanya de Nadal a Sant Pere i Sant Pau: - Comerç de proximitat, sorteig de fins a 30 lots nadalencs. - Festa el 20 de desembre a la Plaça de la Quarta Promoció amb música, actuacions i animació infantil. 7.3. Formació i ocupació • Royal Escola de Formació: - Graus C en fitness i esports, tècnic d’activitats dirigides, entrenador personal, socorrista. - Cursos 100% subvencionats pel SOC amb fons del Ministeri d’Educació i Esports. - També adaptats a persones amb diversitat funcional (cuina, restauració, comerç, administració i esport). 7.4. Altres anuncis • PortAventura Club: passis anuals amb accés a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land. • ONCE – Cupó extra de Nadal: 90 premis de 400.000 € (amb l’eslògan de la “il·lusió”). • Pla Impuls DIPTA de la Diputació de Tarragona: suport als ajuntaments per simplificar tràmits i impulsar projectes. • Campanya Obramat: finestres a mida i assessorament per a professionals de la construcció. 8. Idees clau de l’episodi • Seguretat i tecnologia: la Guàrdia Urbana de Tarragona avança cap a un model més digitalitzat, transparent i preventiu, amb UPRP, drons, Taser i càmeres personals, i amb coordinació estreta amb la resta de cossos. • Teixit social fort però tensat: la Coordinadora d’Entitats i Mare Terra Fundació Mediterrània alerten de la fragmentació del moviment veïnal, la manca d’habitatge social i la pobresa a Ponent, reclamant unitat, valentia política i implicació del jovent. • Risc global de l’extrema dreta: l’anàlisi de Xile mostra com la combinació de por, inseguretat, immigració desordenada i precarietat econòmica pot portar al poder opcions ultradretanes hereves de dictadures. • Memòria viva: el record de l’ascens del Nàstic de Tarragona i la música de Víctor Jara connecten esport, identitat local i memòria dels drets humans. • Nadal de proximitat: la cavalcada de Sant Pere i Sant Pau, les activitats al Port de Tarragona, les propostes culturals al Teatre Tarragona i la recepta de tàrtar de gamba vermella reforcen l’arrelament de la ràdio al territori i a la vida quotidiana dels seus oients.
Context i estructura de l’episodi Aquest espai de Serveis Informatius 8H de Tarragona Ràdio combina actualitat municipal, seguretat viària, política local i esports, amb diverses falques i sintonies pròpies d’un programa informatiu diari. 1. Obres a la Rebassa i resposta veïnal Replanificació de les obres de parcel·les i Borja • Es reprograma el pla de treball per evitar actuacions pesades al costat de l’escola de la Rebassada en període lectiu. • Els treballs previs començaran el 23 de desembre i les màquines actuaran a la zona propera a l’escola només en períodes de vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu. • El conseller d’Urbanisme Nacho García destaca que s’ha trobat una solució amb el vistiplau de totes les parts, mantenint termini (10 mesos) i pressupost. "Una obra sempre comporta problemes. El que intentem és minimitzar al màxim aquests problemes... no hi hauria ni canvi de plàning ni de costos a l'obra." Característiques tècniques de la urbanització • Urbanització de carrers existents i de nova creació. • Instal·lació i soterrament de xarxes de clavegueram, aigües pluvials, aigua potable, enllumenat, mitja i baixa tensió, telecomunicacions i gas. Pressió social i victòria de la comunitat educativa • Les famílies denunciaven el risc de rebaixar fins a 7 metres de roca calcària a només 1 metre del pati i molt a prop d’aules d’I3, I4 i I5, afectant 138 infants, molts amb necessitats educatives especials. • Hi ha hagut recollida de signatures, concentracions davant del centre i preparació d’una moció al Ple Municipal. • Segons Jordi Collado (Tarragona En Comú Podem), la comunitat educativa ha guanyat “una batalla molt important”: les obres no es faran mentre hi hagi classe i el pati deixa de ser tractat com un simple solar. 2. Seguretat viària i sinistralitat a la xarxa viària catalana Increment del risc en carreteres convencionals • El 26% de la xarxa analitzada presenta risc alt o molt alt d’accidents greus i mortals, 2 punts més que el període anterior. • Els sinistres greus i mortals han crescut gairebé un 5%. • Les motos estan implicades en el 47% dels accidents mortals, tot i ser només el 3,2% de la mobilitat global. Vehicles pesants i trams crítics • El 50% dels accidents greus amb vehicles pesants es concentra en només l’11,2% dels quilòmetres analitzats. • Tram més crític: N-340, variant de Torredembarra, que passa de la cinquena a la primera posició en sinistres. • El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, descarta restringir el pas de camions per aquesta via i contextualitza el volum de pesants a l’AP-7. "No és una mesura que en aquests moments contemplem... Estem parlant d'uns 11.000-12.000 camions" per l’AP-7. Diferències territorials • A Tarragona i Lleida augmenta el nombre de quilòmetres amb risc alt o molt alt (+7 i +10 punts). • A Barcelona baixa 2 punts i a Girona 4 punts. 3. Tertúlia política: balanç de 2025 i seguretat ciutadana Balanç de l’any dels partits estatals i comuns • Participen PSC, Partit Popular, En Comú Podem i Vox en una de les últimes tertúlies de l’any. • Sandra Ramos (PSC): any intens, amb molts projectes que avancen. • Maria Mercè Martorell (PP): visió de “llums i ombres”. • Jordi Collado (En Comú Podem): es comencen a veure fruits de la feina en habitatge. Polèmica per la unitat policial de reforç i proximitat • Vox, amb Judit Gómez, celebra la creació d’una unitat policial de reforç i proximitat, atribuint-ne la inspiració al seu discurs sobre la inseguretat. "Celebramos que el señor Riñuales haya encontrado el rumbo, aunque sea siguiendo la estela de Vox." • Resta de forces qualifiquen la visió de Vox de “apocalíptica” i exagerada. • Ramos (PSC) defensa que els índexs de criminalitat han baixat, segons dades oficials, i que la nova unitat respon a problemes puntuals en alguns barris. Models policials i prevenció • PP defensa combinar policia de proximitat (a peu, vinculada al veïnat) i unitats de reforç. • Collado (En Comú Podem): • Acusa Vox de voler rendiment electoral explotant la por. • Es mostra escèptic amb la nova unitat de Guàrdia Urbana equipada amb pistoles tàser. Preferiria patrulles a peu a places i carrers, com a model de prevenció i servei públic. • Es recorda que dimarts vinent s’acaba el cicle de tertúlies polítiques de 2025 a Tarragona Ràdio. 4. Esquerra Republicana: l’“única oposició” i reptes de ciutat Crítica global al govern de Vinyuales • ERC es reivindica com “l’únic grup que fa oposició real” al govern de Vinyuales. • Sobre els pressupostos 2026, asseguren que demostren manca de rumb i d’ambició i que el govern continua vivint de projectes heretats. Polítiques urbanes i mediambientals • Maria Roig critica: • La implementació de la zona de baixes emissions (entra en vigor el 31 de desembre). • Una política de carrils bici erràtica (treure’n alguns i posar-ne de nous). • La gestió del Consorci del Patrimoni de Tarracó. Neteja i recollida de residus • Canvi d’empresa de la recollida de la brossa: el contracte és bo, però la ciutat no està tan neta com hauria d’estar (“com una patena”). • Roig conclou que ERC és no només el principal grup, sinó l’únic a l’oposició. "La resta de grups s'han dedicat més a fer oposició de l'oposició que no pas oposició al govern." POUM i planificació a llarg termini • El POUM serà un dels principals reptes del proper any. • ERC diu que en línies generals hi està d’acord, perquè parteix de la proposta que havien treballat quan governaven. • Preocupació per retards i manca d’informació recent sobre l’estat del planejament. Propostes del Partit Popular • Maria Mercè Martorell (PP) demana: • Acabar amb la prova pilot del primer tram de la Rambla Nova. • Que el govern espanyol apliqui l’excepció de l’IVA a professionals i empreses que facturin menys de 85.000 € anuals. • Anuncia que defensaran aquestes propostes a l’últim Ple Municipal de 2025. 5. Cultura i patrimoni: nou rumb al Museu Nacional Arqueològic Nou lideratge al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona • El Departament de Cultura designa Helena Juncosa Becherini com a nova directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, mitjançant concurs públic. • Substituirà Mònica Borrell. • Perfil de Juncosa: • Llicenciada en Història (especialització en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia) per la UB. • Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural per la UB. • Diploma d’Estudis Avançats en Didàctica de les Ciències Socials i Espais de Comunicació. • Des de 2015: directora gerent de la Fundació Mas Miró. 6. Successos al territori Mort accidental per monòxid de carboni a l’Aleixar • Els Mossos d’Esquadra localitzen el cos sense vida d’un home de 47 anys al seu domicili a l’Aleixar (Baix Camp). • Les primeres investigacions apunten a una mort accidental per inhalació de monòxid de carboni. • La notícia arriba a través de l’Agència Catalana de Notícies. 7. Economia i govern del Nàstic de Tarragona Pressupost i estructura accionarial • El Nàstic de Tarragona aprova un pressupost de gairebé 6 milions d’euros per a la temporada, amb un 58% destinat a la primera plantilla (increment del 7% respecte l’any anterior). • Assistència molt alta a la junta: participa el 92% dels accionistes (presents o representats). • Situació accionarial: • 83% de les accions: Consell d’Administració. • 10%: petits accionistes. • 7%: Ajuntament de Tarragona. • Capital social actual: 13,7 milions d’euros, després de completar l’última ampliació de capital. Intervenció del grup Wester i demandes de canvi • L’advocat Albert Garrofer, en nom de Frederic Wester, eleva el to i reclama: • Modernitzar el funcionament del club. • Canvis en persones clau de la direcció. • Lliga la seva voluntat de seguir invertint a canvis reals en la governança. "El potencial per si sol no és suficient. Per fer-ho realitat, el club necessita canviar." Resposta del president Lluís Fàbregas • Recorda que Wester forma part del Consell i que els canvis s’han de proposar en aquest marc, on es reuneixen cada dos mesos. • Mostra disponibilitat a estudiar qualsevol proposta que millori el club, encara que impliqui canvis en la cúpula, incloent-hi ell mateix. Comptes, pèrdues i capitalitzacions • Pèrdues 2024-25: 924.000 €. • Aquest any es preveu un desviament de 610.000 €. • S’ha optat per capitalitzar préstecs dels accionistes de referència: • Els creditors renuncien a cobrar i converteixen el deute en fons propis, evitant l’endeutament. • Tant Wester com la resta tenen els seus crèdits totalment capitalitzats. • Fàbregas subratlla l’objectiu de tenir el club sense deute bancari, amb un capital proper als 14 milions. Rècord d’abonats i jornada econòmica • 8.600 abonats, xifra rècord a aquestes alçades de Lliga. • Es preveu una jornada econòmica (partit on els abonats pagaran entrada extra) per reforçar ingressos. • Es destaquen ingressos clau per traspassos de jugadors com Víctor Narro, Antonín i Jan Virgili, que han estat una injecció econòmica molt important. Plantilla i objectius esportius • Es parla d’un grup de 20 jugadors joves i competitius, alguns amb mercat important. • Es remarca la combinació d’objectiu esportiu amb sostenibilitat econòmica via vendes futures. 8. Actualitat esportiva: futbol i voleibol Preparació del darrer partit de Lliga de 2025 • La plantilla del Nàstic de Cristóbal Parralo prepara el darrer partit de 2025 davant l’Antequera. • Baixes confirmades: Òscar Sanz i Sergio Santos, per lesió. Voleibol: pendent de la primera victòria • El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau visita l’Unicaja Costa Almería (pavelló Moisés Ruiz), en partit de la desena jornada, penúltima de la primera volta. • L’equip de Vlado Stevovski encara no ha guanyat i busca la primera victòria. • Stevovski: • Assegura que l’equip entrena bé i manté la motivació. • Recorda que han estat competitius en molts partits, però sense recompensa en punts. • L’entrenador defineix Almeria com un referent històric del vòlei espanyol, amb una plantilla pensada per estar a la part alta, tot i el mal moment actual. • Elieser Rojas, jugador, insisteix en treballar fort, donar-ho tot i fer que l’afició estigui orgullosa de l’equip. 9. Llibre i memòria esportiva: “El compàs de la pilota” Presentació del llibre de Jordi Gonzalvo • L’exentrenador del Nàstic Jordi Gonzalvo presenta el llibre “El compàs de la pilota” a la llibreria La Capona. • Vol una obra curta i amena, apta per a tot tipus de lectors, amb anècdotes del món del futbol. • Gonzalvo, que va dirigir el Nàstic les temporades 95-96 i 96-97 (ambdós anys jugant play-off d’ascens a Segona), valora positivament el salt qualitatiu de l’equip amb Parralo. Destaca que el Nàstic té ara més pausa i un sistema de joc més definit, fet que el converteix en un equip més competitiu en una categoria molt exigent. 10. Falques institucionals i publicitàries Al llarg de l’episodi s’intercalen falques publicitàries i institucionals que ajuden a situar el context econòmic i institucional del Camp de Tarragona: • Obramat: materials de construcció amb èmfasi en estalvi energètic (finestres de PVC i alumini) i preus amb IVA inclòs per a professionals. • Diputació de Tarragona: Pla Impuls Dipte per reduir burocràcia municipal i donar suport a projectes locals. • Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): centre de referència internacional en química sostenible, salut i descarbonització situat al campus Sescelades. Aquestes falques reforcen el paper de la Tarragona Ràdio com a emissora connectada amb el teixit institucional, científic i econòmic del territori.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
Context de l’entrevista Entrevista radiofònica amb Paco y la luna (Paco) sobre el concert-espectacle que farà al Teatre Tarragona, un bolo molt especial que es gravarà en vídeo i que recull 22 anys de trajectòria com a músic, còmic i guionista. "Agafar tot el que he fet a la meva carrera i ficar-lo tot en un mateix dia" El concert al Teatre Tarragona Espectacle acústic amb banda reduïda però molt versàtil. Hora: divendres a les 20 h al Teatre Tarragona. Es grava amb cinc càmeres, projeccions i un decorat especialment preparat. Vol que sigui l’inici d’una gira amb aquest format. Dura menys que altres vegades per deixar el públic “amb ganes de més”. Paco explica la pressió i el cansament de preparar-ho tot, però també la gran il·lusió i la sensació de descans que sentirà quan acabi l’espectacle. Format artístic i contingut Selecció de les millors cançons i monòlegs de 22 anys de carrera. Barreja de música, humor, ironia, emoció i audiovisual. Vol mantenir un equilibri molt fi entre: Comèdia i emoció. Part visual (vídeos, projeccions) i part en directe a l’escenari. Paco destaca que tot està “al servei de les càmeres” però sense perdre l’essència del directe. Els Ritmonautas i la banda L’acompanyen els Ritmonautas: Juan Ton (ara el senyor Juan Ton), músic i company de tota la vida, amb qui té molta complicitat escènica. Joseba, trompetista que també fa veus, percussió i més coses. Banda petita però potent, enfocada a un directe acústic i orgànic. Paco vol situar-se entre una banda gran i una de molt petita, amb un espectacle proper i emocional. Audiovisual i posada en escena Cinc càmeres, equip de llums, director musical i equip tècnic coordinat. Espectacle pensat perquè es pugui veure: D’una tirada, com un concert complet. O partit en fragments, com si fossin capítols o peces individuals. Ha buscat un equilibri subtil perquè l’audiovisual no “s’empassi” l’escenari: Comparen el risc amb estar en un bar amb un partit de futbol: si la pantalla domina, deixes d’atendre el directe. Trajectòria i repàs de carrera El text promocional parla de 22 anys de carrera, tot i que Paco admet que en realitat en porta més. Primer disc com a Paco y la luna oficial: 2003. Abans ja havia treballat com Paco y la luna, Francisco Ortega, etc. Al concert vol fer balanç i recollir moltes etapes i cançons conegudes. Algunes peces molt estimades del públic queden fora del repertori per qüestions de temps, cosa que ell mateix lamenta. Convidats especials i amics Hi haurà dos convidats sorpresa, dos cantautors amb molta xispa i retranca. Inicialment volia portar més col·laboradors (inclòs algun amic famós), però ha preferit mantenir-ho íntim i coherent amb el format que després vol rodar. Esmenta Enric Parés com a amic recurrent a l’espectacle, tot i que aquesta vegada no li “toca” cantar. Paco destaca que aquell dia comprovarà quants amics ha fet al llarg de la vida, perquè ve molta gent de molt lluny només per donar-li suport. Cançó dedicada als amics Ha compost una cançó específica per als amics que sonarà al final del concert. Ho revela en directe gairebé sense voler, reconeixent que no ho volia dir. Aquesta cançó simbolitza la importància del vincle personal i de la comunitat que l’ha acompanyat en la seva trajectòria. Vendes d’entrades i crida al públic El Teatre Tarragona està gairebé ple: Platea pràcticament esgotada. Queden poques localitats a la platea alta, que també són molt bones. Fa una crida explícita al públic de Tarragona perquè el recolzi: “Si no tinc recolzament de la meva ciutat, molt malament. On l’he de tenir, no?” Recorda que comença a les 8 del vespre, deixant temps per arribar després als sopars d’empresa d’aquells dies. To de l’entrevista i anècdotes Conversa distesa i plena d’humor, amb talls de cobertura perquè Paco és a Madrid en una reunió de promoció. Parlen en to de broma de: Llançar roba interior a l’escenari. Llançar calçots o, millor encara, una invitació a un restaurant. La conductora juga amb fragments de cançons de Paco y la luna i altres temes, enllaçant música i conversa. Missatge final Paco agraeix profundament cada persona que vingui de Tarragona i diu que ho viurà com una ajuda gran al seu projecte. Es compromet a correspondre amb tot l’art possible ell i tot l’equip. L’entrevista tanca amb música i una última invitació al públic perquè no es perdi una nit que promet ser màgica, emocionant i divertida.
Presentació i to de l’episodi • Programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, amb un to molt distès, ple d’humor, improvisació i referències nadalenques. • La conductora anuncia el contingut del dia: converses amb Jordi Català sobre música, Nadal i l’Ateneu de Tarragona, i l’estrena del tema Coco Loco amb Antonio Maya i Adri Flores. Bloc 1 – Jordi Català, IA i memòries musicals Currículum “fet” per la intel·ligència artificial • Jordi Català arriba al programa caracteritzat amb unes banyes de cèrvol, en clau nadalenca i humorística. • Llegeixen i comenten un currículum generat per una IA sobre Jordi: - El defineix com a cantant i músic català amb més de 45 anys de trajectòria en música en català. - Esmenta el seu vessant de poeta i músic, llibres de poesia, frases i cançons, i la participació en festivals i actes culturals a Tarragona com a president de l’Ateneu de Tarragona. - Recorden la presentació del llibre a l’Ateneu el novembre de 2021. • Es queixen de la manca d’actualització de la informació (no recull activitats del 2024–2025). • La IA el confon o l’adverteix de no confondre’l amb Jordi Vila, cantant vinculat a Bola de Drac, cosa que genera molts riures. • Reflexió en clau irònica: la IA envia això com a promoció comercial perquè es faci usuari de pagament. "És un honor que a Tarragona tinguin en compte un cantant català i de Tarragona a la intel·ligència artificial." Homenatge a John Lennon i la cançó per la pau • En Jordi proposa canviar de banda sonora i recordar els 40 anys de la mort de John Lennon. • Explica que llavors feia un programa especial a Ràdio Popular de Reus, ja en català. • Interpreten/recorden una versió catalana d’“Imagine”, titulada La cançó per la Pau, amb lletra traduïda per Carme Bernat, actual cantaire i secretària de l’Ateneu de Tarragona. • Tenen un moment emotiu parlant de Catalunya i del missatge pacifista de la cançó. Bloc 2 – Nadal, concerts i projectes de l’Ateneu Programació de concerts de Nadales • Anuncien que el darrer programa de l’any amb Jordi serà el dia 23, data en què també hi ha un concert de Nadales a Sanitas amb el grup de cantaires de l’Ateneu. • Debaten com compaginar programa de ràdio i concert: - Possibilitat de fer el programa gravat o de fer connexió telefònica. - Horaris que xoquen: el concert de Sanitas a les 18 h, el programa és a la tarda. • Confirmen també un altre concert: - 26 de desembre, després de l’eucaristia de les 11 h a l’església de Sant Joan, primer concert de Nadales del grup de cantaires de l’Ateneu en aquest espai. Nadales en català i versió de «Fum, fum, fum» • Jordi vol compartir Nadales en català a la ràdio i promet enviar els enregistraments. • Escolten i comenten «Passeu bon Nadal», versió catalana del clàssic «Feliz Navidad» de José Feliciano (l’anomenen Bon Iem en broma). • La presentadora destaca la personalitat pròpia de la versió de Jordi Català. Bloc 3 – Ètica, braus i creació artística Cançons i contingut amb braus • Jordi explica que hi ha una sola cançó de la qual se sap tota la lletra, però no la vol cantar més perquè és antitaurí. • La lletra parla de braus i curses de braus, i això xoca amb les seves conviccions actuals. • La presentadora li proposa reaprofitar la melodia per donar-li una nova lletra i sentit, però Jordi s’hi nega. • Jordi comenta que té un poema molt dur contra les curses de braus, que proposa recitar en un altre programa. “Tinc un poema contra els braus, contra les curses de braus, tela, eh?” Bloc 4 – Fanfan Show, discos i música de pel·lícules Història del grup terragoní Fanfan i Claudinet / Fanfan Show • Tema principal previst del dia: repàs final a la trajectòria del grup terragoní Fanfan i Claudinet / Fanfan Show (1987–2000). • Cronologia: - 1987–1990: etapa com a Fanfan i Claudinet. - 1990–2000: etapa com a Fanfan Show, amb diversos discos. • Destaquen el disc «Vols ballar» i, sobretot, un CD monogràfic de bandes sonores de pel·lícules. El CD de pel·lícules i el Titanic • Volien il·lustrar la secció posant una pista del CD, especialment la versió del “Titanic”, com a homenatge als músics del vaixell: - Reflexionen si la història dels músics tocant fins al final és llegenda o realitat. • El CD dona problemes tècnics al reproductor i no poden fer sonar la cançó a l’antenna. • Parlen de les peces que inclou el disc: - Titanic - Casablanca (As time goes by – Toca-la Sam) - Love Story - La Guerra de les Galàxies - La Fiebre del Sábado Noche - Els Picapedra, etc. • Jordi promet gravar el tema des de l’ordinador i enviar-lo per WhatsApp per poder-lo posar un altre dia, ja que no està penjat a internet oficialment. Bloc 5 – Puff, el drac màgic i comiat amb homenatge «Puff, el drac màgic» i la banda de Tornassol • Per tancar el bloc amb Jordi, decideixen posar «Paf, el drac màgic», versió catalana de «Puff, the Magic Dragon» de Peter, Paul & Mary. • Jordi explica que molts músics de Fanfan Show passen després a l’orquestra Tornassol, de la qual forma part: - Excepcions: alguns membres nous (Josep Garcia, Samuel Garcia). • Recorda que ja va explicar la llegenda del drac per Sant Jordi, però s’ofereix a repetir-la en un altre programa. Mort d’Àngel Calle i record emotiu • Jordi dona la mala notícia del traspàs del bateria Àngel Calle, membre de l’orquestra i tècnic clau: - Era bateria, enginyer de so i l’encarregat d’arreglar instruments. - Diuen que tant l’Ateneu com l’orquestra queden “una mica coixos” sense ell. • Envien un missatge de condol a la família i amics i el recorden com una nova “estrella musical” que se’n va. • Citen un comentari del mossèn al funeral i imaginen un cel ple de festa i música. “Per nosaltres, el nostre record a l’Àngel Calle, allà on estigui.” Loteria de Nadal de l’Ateneu i to d’humor final • Parlen de la loteria de Nadal de l’Ateneu de Tarragona: - Número 70.107, amb pocs dècims ja disponibles. - Aniran a recollir-los el dijous. • La presentadora diu en broma que necessita canviar de cotxe i confia en el 7 com a número cabalístic. • Tots dos comenten que els seus cotxes són molt vells (25 anys) i que les noves restriccions ambientals els dificulten entrar a Tarragona. • Es tanquen el bloc amb «Paf, el drac màgic» sonant i acomiadant-se fins la setmana següent. Bloc 6 – Publicitat i falques locals Anuncis i agenda del territori Entre el bloc de Jordi i l’entrevista musical, sonen diverses falques publicitàries i institucionals: • Oferta de Cap d’Any a un resort familiar a Salou, amb activitats, pijamada, primer bany de l’any, sopar de gala i festa. • Anunci de Gospel Forever al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. • Missatge del Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona, suport als ajuntaments. • Campanya “Ja és Nadal al Port” amb activitats nadalenques al Moll de Costa del Port de Tarragona. • Anunci del Tanatori Municipal de Tarragona, informant d’una reforma important d’instal·lacions per a 2026. • Falca d’Obramat (material de construcció). Aquest tram exerceix de pont cap al nou bloc musical. Bloc 7 – Presentació de «Coco Loco» amb Adri Flores i Antonio Maya Introducció a la cançó i als artistes • S’emet «Coco Loco» i després entra l’entrevista amb Antonio Maya i Adri Flores. • La conductora destaca: - El tema té color i calor, molt estiuenc, amb aire de rumba / flamenc-pop. - Ja circula per YouTube i xarxes, però la presentació a Tarragona Ràdio és gairebé en primícia local. • Presentació del duet com “doble A” i salutacions inicials amb molt bon rotllo. Història musical d’Antonio • Antonio resumeix la seva trajectòria: - Ja ha vingut al programa 2 o 3 vegades. - Ve d’una família molt musical i flamenca (avis, pares, oncles, germans). - S’ha decantat per una línia flamenc-pop, estil que defineix Coco Loco. • Explica que, a partir de la seva amistat amb Adri, decideixen col·laborar creativament. Com neix la col·laboració amb Adri • Es coneixen a través de la música i del pàdel: - Tots dos juguen a pàdel, amb to humorístic s’autoanomenen “professionals”. - Després d’un partit de pàdel (campionat), sorgeix la idea: “Podríem fer un temeta, no?”. • Construeixen una amistat musical que acaba portant a «Coco Loco». Bloc 8 – Procés creatiu i missatge de «Coco Loco» Gènesi de la cançó • Adri explica que un dia, a casa, li surt un estribillo i una idea inicial. • Envia el fragment a Antonio: - “Dime que te gusta.” - Antonio reacciona ràpid, amplia la idea i compon la segona part i una part C. • El tema acaba sent molt compartit creativament: retocs de lletra, estructura i arranjaments entre tots dos. Lluita, entrebancs i simbolisme del títol • Darrere la cançó hi ha hagut molts entrebancs pràctics: - Coordinació de producers i equips diferents. - Temes de producció, calendari de llançament i logística (climatologia, imprevistos). • Per això diuen que la cançó els ha portat el “coco loco de veritat”. • Sobre la lletra: - Estructura de història d’amor amb obstacles, baches i “muros”, però amb final feliç. - Tò emocional: alegre i sensual, encara que el camí del relat té moments difícils. Reacció del públic i xarxes • Van llançar primer un teaser en una taula de bar, que va tenir molta repercussió: - Molt compartit i reposteat. • Comentaris destacats: - Una noia els escriu agraint que li hagin portat “l’estiu a l’hivern”, que la cançó la transporta al verano en pleno diciembre. • Destaquen que la rumba i el flamenc-pop no tenen temporada: - A l’estiu refresquen. - A l’hivern escalfen l’ambient. Bloc 9 – Videoclip de «Coco Loco» i rodatge Ubicacions i canvis de plans • El videoclip havia de rodar-se inicialment a la zona del Maremagnum (Barcelona), però a última hora canvien d’ubicació. • Finalment roden en un port proper (zona costanera), amb resultats visuals molt lluïts, que la conductora elogia. • Destaquen que el canvi va ser un “encert total”. Equips i producció • Direcció i càmera a càrrec de Ricard Tejada, a qui dediquen un agraïment explícit. • Producció musical compartida: - Antonio treballa habitualment amb Nene Maya (també apareix al videoclip com a figurant). - Adri treballa amb Raúl Espinar i Chusto Valo. - Decideixen fer una fusió de productors i equips: “res de competència, tot suma”. • Col·laboren diversos músics especialitzats (baix, piano, trompeta...), com Sergio Di Finiccio, Juan, Alberto (trompeta), etc. • Els artistes destaquen el clima de família i bon rotllo durant tot el procés. Rodatge: durada i anècdotes • Roden pràcticament un dia sencer de llum: - Comencen cap a les 11–12 h. - Acaben quan es pon el sol (17:30–18 h). • Diverses ubicacions: bar, zones de passeig, sortida d’un túnel, primeríssims plans, etc. • Canten moltes vegades la cançó per obtenir prou material, tot i que fan la broma que no han portat el recompte. • Accepten que hi hagi gent que passa pel darrere: busquen un aire natural i orgànic. • Admeten que hi ha tomes falses molt divertides, previstes per publicar més endavant com a contingut extra. Complicitat en pantalla • El videoclip mostra amics reals prenent alguna cosa amb ells, reforçant la sensació de família i autenticitat. • A la imatge es percep una gran complicitat entre Adri i Antonio: - Es miren “amb amor”, riuen junts i transmeten bon rotllo. • La conductora remarca que aquest feeling és clau perquè la gent connecti amb la cançó. Bloc 10 – Interpretació acústica en directe Versió en acústic a l’estudi • Antonio ha portat la guitarra “de sèrie” a la furgoneta i decideixen fer «Coco Loco» en directe a l’estudi. • La presentadora els posa una mica de reverb per donar color. • Interpreten una versió nua i íntima, veu i guitarra, mantenint l’energia rumbera. “Jo he portat la guitarra, però no ha sigut per passejar-la.” Detalls tècnics i comentaris • Després de la interpretació, ella comenta que hauria d’haver microfonat millor la guitarra i la veu d’Adri. • Tot i això, queda molt satisfeta i subratlla que el directe reforça el bon rotllo i la veritat de la cançó. Bloc 11 – Promoció, xarxes i futur del projecte Promoció i rodatge de concerts • Ara el focus és promocionar el single durant les setmanes següents: - Molta ràdio, presència a mitjans i difusió a xarxes socials. - Objectiu: arribar al màxim d’oients possibles. • Anuncien que preparen concerts per al 2024/2025 on Coco Loco tindrà protagonisme. • La presentadora insisteix que el lloc natural de la cançó és l’escenari. Autogestió i rols múltiples • Comentari sobre la realitat actual dels músics: - Composen, - participen en arranjaments i decisions de producció, - col·laboren en la direcció dels videoclips, - i es fan càrrec de bona part de la promoció i xarxes. • Adri apunta que, tot i que hi ha artistes que només posen la veu, a ells els agrada implicar-se en tot perquè així mantenen el seu segell propi. Metàfora de la cançó com a criatura • La presentadora fa un símil: les cançons són com criatures o fills: - Les veus néixer, créixer i finalment se t’escapen de les mans mentre fan el seu camí propi. • Antonio i Adri coincideixen dient que per això els agrada acompanyar-les en tot el procés. Repetició de col·laboració i comiat • Pregunta clau: això és només una col·laboració puntual o el principi de més música conjunta? - Resposta oberta: cadascú té carrera pròpia, però deixen la porta oberta a noves col·laboracions. • La conductora els convida a tornar quan vulguin i acabar el programa amb un to afectuós i còmplice. Idees clau de l’episodi • Reivindicació de la música en català i de la tasca cultural de l’Ateneu de Tarragona a través de Jordi Català. • Reflexió desenfadada sobre la intel·ligència artificial aplicada a biografies artístiques. • Homenatge a figures musicals (John Lennon, Àngel Calle) i a la memòria col·lectiva. • Presentació i estrena radiofònica de «Coco Loco» com a exemple de flamenc-pop estiuenc en ple hivern, amb un procés creatiu compartit i molt treball de producció. • Visió actual del músic com a creador multidisciplinari, que assumeix composició, producció, imatge i promoció.
Visió general de l’episodi Episodi molt complet d’Arran de Mar amb actualitat pesquera, política local, medi ambient, ports i creuers, vela esportiva, comerç de proximitat de pesca i conservació marina. El programa combina butlletí informatiu, connexions territorials i diverses entrevistes especialitzades. 1. Actualitat informativa del litoral català 1.1 Pesca professional i regulació • Palamós: el Ministeri d’Agricultura augmenta en 9 tones la quota de gamba vermella per a la flota d’arrossegament mediterrània mitjançant un intercanvi amb França. Això permetrà arribar a més de 70 tones anuals per a la flota de Palamós. • Es remarca que el reforç de quota dona estabilitat econòmica a confraries, armadors i tripulacions i garanteix producte per a la campanya de Nadal. • Confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú: forta inquietud per les noves mesures d’inspecció pesquera: - Preavís obligatori de 4 hores abans d’entrar a port, enviat a Madrid en pujar la xarxa. - La majoria de barques triguen 45–60 minuts a tornar; la norma les podria obligar a esperar fins a 3 hores a fora port, fins i tot amb mala mar. - Estimació obligatòria de captures a partir d’1 kg i per espècie per a vaixells de més de 12 m (abans només >15 m i >50 kg per espècie). - Els pescadors denuncien que no disposen de mitjans tècnics fiables a bord (bàscules oscil·len) i que això pot multiplicar les sancions i provocar descarts de peix per por a equivocar-se. • El patró major Jaume Carnicer (entrevista posterior) amplia aquests punts i els vincula a una creixent càrrega burocràtica i inseguretat empresarial. 1.2 Política local i canvi climàtic a l’Ebre • Alcanar: l’alcalde Joan Roig anuncia que deixa el càrrec i l’acta de regidor per desgast físic i mental després de gestionar 5 gotes fredes durant el mandat. "He arribat als meus límits a nivell físic i mental... quan la normalitat és una concatenació de catàstrofes, per a mi això ha sigut humanament impossible de gestionar." • Defensa que el municipi ha d’esdevenir un poble resilient al canvi climàtic, executant l’informe tècnic dels aiguats: expropiacions i renaturalització de barrancs (com el barranc del Llop) i trasllat de persones a zones segures. • Avisa que aquestes solucions de retirada i renaturalització s’estendran a tot el litoral mediterrani català per evitar pèrdua de vides humanes. 1.3 Defensa de l’Ebre i Directiva Marc de l’Aigua • La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) alerta que la proposta de flexibilitzar la Directiva Marc de l’Aigua per facilitar l’obertura de mines a Europa pot degradar seriosament rius i aqüífers. • La portaveu Matilde Font assenyala que qualsevol revisió serà "a la baixa" i significarà masses d’aigua més contaminades, compromeses per a les futures generacions. • Temen perdre eines legals per defensar el territori i no descarten mobilitzacions. 1.4 Ports i infraestructures litorals • Club Nàutic d’Arenys: l’Assemblea aprova per unanimitat oposar-se al projecte del “martell” a la bocana del port i impulsar totes les accions necessàries (mediacions, informes, fins i tot via judicial) per garantir Arenys com a port-refugi segur. • Arguments clau: - L’obra estreta l’entrada del port i pot comprometre la seguretat. - Impacte paisatgístic i sobre la biodiversitat marina. - Incoherència en context de canvi climàtic i fenòmens cada cop més intensos. 1.5 Cultura, salut i patrimoni al litoral • Vilanova i la Geltrú – Arts Natura Festival: el Consell Comarcal del Garraf lliura a l’Associació Marinada el donatiu recaptat. L’entitat destinarà els fons a un estudi de biòpsia líquida per detectar el càncer de mama amb una simple analítica de sang. - Aquesta tècnica pot avançar diagnòstics, reduir risc de metàstasi i millorar tractaments. • Calella: l’Associació Amics del Museu de Calella dona 15 pergamins medievals (1320–1617) a l’Ajuntament: - Documents sobre testaments, capítols matrimonials, compres, drets feudals, gestió patrimonial. - Permeten resseguir la història de Can Marc de la Riera i s’integren a l’Arxiu Històric Municipal. 1.6 Creuers al Port de Tarragona • Tarragona rebrà el 2026 uns 155.000 creueristes (+30.000 respecte 2025), amb 79 escales (62 el 2025). Serà any rècord després del 2019 i 2024. • Creixement clau: - Viking Cruise: de 3 a 17 escales, previsió de 34.800 passatgers (22% del total 2026). - MSC Creuers: de 25 a 32 escales (vaixell més petit). • Perfil de passatger 2025: 31,6% espanyols, 14% italians, 12% dels EUA, 9,3% francesos, creix l’origen alemany i nord-americà. • Despesa mitjana per creuerista: 27,4 € (+21,7% vs 2024), sobretot en restauració (63,3%) i compres (53,1%). • Destinacions principals de les excursions (78% del total): - Costa Daurada, amb focus en Tarragona ciutat (48%), PortAventura Golf (12%) i Poblet (9%). - Els que van per lliure es queden majoritàriament a Tarragona ciutat (81,4%), visitant centre i Part Alta (69%), patrimoni romà (56,9%), Catedral (36,1%) i Mercat Central (36,1%). • El president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, destaca l’aposta per creuers de més luxe orientats a experiències culturals i gastronòmiques, i veu una "molt bona oportunitat" per al territori. 2. El temps i el trànsit 2.1 Predicció marítima • El meteoròleg Lluís Mi Pérez preveu domini de vents de Llevant/Gregal/Xaloc, moderats però amb mar de fons destacable. • A alta mar, onades de 2,5–3 m (forta maror a mar grossa); arran de costa, onades d’1–1,5 m i precaució per activitats a prop de platja. 2.2 Estat del trànsit • El Servei Català de Trànsit informa de retencions importants a l’àrea metropolitana de Barcelona (AP-7, C-58, C-17, C-31, A-2, rondes) agreujades per la pluja. 3. Sortida ornitològica de Cap d’Any a l’Ampolla 3.1 La "100 de l’1" – 35a edició • Entrevista a Manolo Sánchez, ornitòleg i membre de l’Associació Cultural Sant Jordi de l’Ampolla. • Activitat: sortida ornitològica l’1 de gener (35a edició), coneguda com els 100 de l’1, amb l’objectiu d’observar 100 espècies d’ocells en 5 hores (de 8 a 13 h). • Origen: va començar com una "broma" entre dos amics i amb internet s’ha convertit en una cita de referència amb participants de tot Catalunya i, alguns anys, del País Valencià i Aragó. • Ara es limita el grup a unes 25 persones per evitar "un circ" de cotxes pel Delta i poder-se moure amb agilitat (format marató ornitològica). "La paraula que utilitzo no és tant anar a observar, sinó a xalar." 3.2 Funcionament i recorregut • No és estrictament només Delta de l’Ebre: es recorre Terres de l’Ebre en general (pinedes del Perelló, zones de Camarles per al torlit, etc.), però el final sempre és el Delta, on hi ha el gran gruix d’espècies. • Punt de trobada: plaça González de l’Ampolla, on es reorganitzen cotxes per minimitzar la "xafada ecològica". • Material recomanat: binocles, algun telescopi (cata) de l’associació i guies d’ocells. • Sortida gratuïta i oberta a tothom (fins a omplir les 25 places), amb participants de nivells molt diversos; els més experts expliquen la biodinàmica de cada espècie. 3.3 Altres projectes ornitològics a l’Ampolla • L’Associació Cultural Sant Jordi impulsa: - "Setmana de l’ornitologia" a l’Ampolla (probablement a principis d’abril, en pas prenupcial): exposicions de nivell, xerrades, presentació de llibres, dues sortides (una pel terme municipal i una de pelàgiques mar endins per veure ocells marins). - Col·laboració amb el Delta Birding Festival per organitzar el primer concurs de "jove valor" del territori en ornitologia, obert des de primària fins a batxillerat a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre. • El premi principal: presentar el treball al Delta Birding Festival, compartint espai amb grans ornitòlegs europeus. • També preparen sortides de natura al riu Ebre i fins i tot fora del territori, com una sortida reduïda (8 persones) als secans dels Monegros per observar una espècie en perill d’extinció. • Manolo remarca la importància del relleu generacional dins l’associació: incorporació de gent jove a la junta (Gemma, Josep, Romeu, Borja) per continuar i ampliar el projecte. 4. Entrevista amb la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú 4.1 Impacte de la nova normativa d’inspecció Entrevista en profunditat amb Jaume Carnicer, patró major. Preavís de 4 hores: • Obliga a enviar un preavís a Madrid 4 hores abans d’entrar a port. • Amb rutes de 45–60 minuts, el resultat pràctic és fer esperar les barques 3 hores fora del moll, també amb mala mar. • El sector ho considera "completament inviable i absurd", fet des de "desconnexió total" amb la realitat operativa. Estimació de captures a partir d’1 kg per espècie: • Abans: només obligatori quan es superaven 50 kg d’una espècie i en vaixells >15 m. • Ara: qualsevol vaixell >12 m ha d’estimar a partir d’1 kg per espècie. • Problemes principals: - Impossibilitat tècnica de pesar amb precisió a bord per l’oscil·lació del vaixell. - Risc d’allau de sancions per sobrepassar marges mínims. - Incentiu a llençar captures en lloc de declarar-les per evitar multes. - Obliga a separar espècies per transport, complicant la feina i la comercialització. 4.2 Dies de pesca i viabilitat econòmica • Anàlisi de la reducció de dies d’arrossegament: - 2019: moltes embarcacions treballaven 220–240 dies/any. - Actualment: es parla de "victòria" en arribar als 143 dies quan inicialment es temien només 9,5 dies addicionals. • Per Carnicer, una empresa necessita com a mínim 180 dies per ser realment rentable; amb 143 dies, només es pot aguantar pocs anys. • Denuncia que: - Les despeses (Seguretat Social, impostos) es paguen tot l’any, independentment dels dies de feina. - Es carrega el sector amb burocràcia i tràmits que el distreuen de l’objectiu: "no pescar quantitat, sinó pescar euros", centrant-se en espècies amb demanda i valor. 4.3 Tonyina vermella i repartiment de quotes • S’anuncia un augment del 17% de la quota de tonyina vermella. • La valoració del sector: - Consideren l’augment insuficient donada la forta recuperació de l’estoc i la gran presència de tonyina al mar. - Esperen que el repartiment tingui en compte la pesca artesanal i la captura accidental, evitant que "sempre rebin els mateixos". - Critiquen que durant anys moltes barques hagin hagut de llençar tonyina morta a l’aigua per manca de quota. 4.4 Demandes de futur • El sector reclama plans de gestió plurianuals (5–6 anys) en lloc de revisar-ho tot any a any. • Sense visió a mitjà termini: - Les empreses no s’atreveixen a invertir per fer les embarcacions més sostenibles i eficients. - Es viu en una "temporalitat permanent" de 9 mesos entre una norma i la següent. 5. Activitat esportiva al Real Club Nàutic de Tarragona 5.1 Regates de llagut, rem olímpic i promoció Entrevista amb Borja Rueda, director esportiu. • Llagut català: - Estrena de categories mixtes (4 homes + 4 dones) en absolut i veterans, fet que amplia la participació i facilita formar tripulacions. • Regata de promoció de rem olímpic a Castelldefels: - Per a categories aleví, infantil i veterans. - Després d’una regata suspesa per mal temps, serveix perquè molta mainada debuti. • Trial d’accés a la selecció catalana de rem olímpic: - Per a categories cadet, juvenil i sènior, en modalitats d’skiff (1x) i dos sense timoner (2-). - Es combina el resultat d’aquesta regata amb les proves d’ergòmetre enviades prèviament a la federació per fer la llista de convocats al Campionat d’Espanya. 5.2 Pesca esportiva i condicions de mar • Es comenta l’Open de Pesca organitzat al club: - Poca participació i condicions de pesca poc favorables. - Malgrat tot, es destaca que el mes, en general, ha estat de bona mar per la resta d’activitats. 5.3 Lliga Social de Creuers • El club organitza una lliga social anual de vela creuer amb: - Regata el tercer dissabte de cada mes, de febrer a desembre (aturada estiu i regata especial de Santa Tecla al setembre amb proves dissabte i diumenge). - Darrera prova al desembre, que inclou regata, lliurament de premis anuals (Lliga ORC i Lliga Promoció) i sorteig de regals per als participants. • Característiques de la competició: - Embarcacions de més de 8–10 metres, que romanen sempre a l’aigua. - S’aplica un coeficient de ràting per compensar diferències entre vaixells i establir una classificació equitativa. - És una lliga social, no oficial federativa, pensada per combinar competició i bon ambient. - Coordinació amb clubs veïns (Torredembarra, Salou) per no solapar calendaris i afavorir la participació creuada. • Per a la prova de desembre ja hi ha 14 embarcacions inscrites, superant amb escreix el mínim de 6 necessari per fer la regata. 5.4 Vida social i Nadal al club • Més enllà de la competició, el desembre es converteix en un moment per enfortir la vida social: - Sopars o dinars de germanor de rem olímpic, rem de mar, surf-ski, pàdel, etc. - Activitats internes (regates socials, esmorzars, "jo pongo") que afavoreixen la convivència entre seccions i el coneixement creuat d’esports. • Resultats destacats: - 5 remers del club (cadets i juvenils) han estat preseleccionats per a la concentració de la Selecció Catalana. - Més de 20 nens van competir en la regata de promoció, evidenciant el bon moment de la pedrera. • De cara al 2026: - Gener: Campionat de Catalunya de llarga distància de rem olímpic a Amposta. - Febrer en endavant: represa de regates de rem de mar, llagut, creuer i planificació del calendari de surf-ski (pendent del calendari autonòmic de piragüisme i de la primera Copa d’Espanya a finals de març). 6. Comerç de pesca i viatges al voltant del món: Esports Can Jordi (l’Escala) 6.1 De pescador apassionat a botiguer Entrevista amb Ot Nebot, nou responsable d’Esports Can Jordi, l’última botiga de pesca de l’Escala. • Va començar a pescar de molt petit amb el seu avi des de barca; la botiga era la parada obligada per comprar cucs abans de sortir. • Feia anys que amics li deien que obrís una botiga de pesca, però ell s’imaginava més portant gent a pescar arreu del món que no pas darrera un mostrador. • Finalment, accepta el repte de continuar una botiga amb més de 60 anys d’història i donar-li una nova orientació. 6.2 Experiència internacional de pesca • Ot ha viatjat a diversos destins per pesca esportiva: - Dues vegades a Oman (el primer gran viatge, amb 19 anys). - Costa Rica i altres països, perseguint peixos grans (llampugues, espècies tropicals de 15–40 kg). • Remarca el xoc entre la pesca local (peixos petits des d’esculleres o barca) i aquests destins on qualsevol picada pot ser d’un peix enorme, amb tècniques i espècies noves. 6.3 El repte de la botiga física en temps de compra online • Des del taulell, comprova que "tothom vol el que no tens": els clients demanen sovint el producte específic que falta. • Estratègia per competir amb les plataformes online: - Seleccionar els millors productes de cada marca (no una sola marca per a tot): un fabricant per als mosquetons, un altre per als ams, un altre per als esquers artificials. - Buscar el millor equilibri qualitat–preu i oferir assessorament personalitzat. • Ot es defineix com a col·leccionista d’articles de pesca: abans de tenir la botiga ja acumulava 48 canyes (sumant les seves i les del pare). • Comenta l’hiper-especialització actual: - Una canya específica per a cada tècnica i, dins de cada tècnica, accions molt concretes. - Molts productes nous (molts d’inspiració japonesa) que responen tant a la innovació com a la necessitat constant del mercat de "treure coses noves". 6.4 Sostenibilitat i canvi de mentalitat • Ot defensa una visió de la pesca com a biologia i respecte al medi: - Dona suport a la captura i solta i al bon tracte del peix. - Accepta les noves talles mínimes i límits de captura per garantir que les futures generacions també puguin gaudir del recurs. • Reconeix la dificultat de fer pedagogia amb alguns pescadors (especialment veterans) acostumats a "quanta més galleda plena, millor". 6.5 Temporades, afluència i futur del projecte • L’Escala té una forta estacionalitat turística: - A l’estiu, molta gent compra cucs i material; pot ser necessari més personal. - A l’hivern, menys volum però la pesca continua: és l’activitat més practicada del món, amb component de necessitat (alimentació) i de hobby. • Projecte de futur d’Esports Can Jordi: - Rentat de cara de la botiga (previst cap al febrer) i millora d’exposició i comoditat. - Vol convertir-la en una mena de "club de pescadors", un espai de trobada per compartir diades i experiències. - Reprendre els viatges de pesca guiats per a clients; un dels destins somiats és Kènia, país poc explotat en pesca, amb vols relativament econòmics. 7. Vela de creuer i vida social al Club Nàutic d’Arenys de Mar 7.1 Trofeu Gallissà de creuers Entrevista amb Mònica Zon, directora esportiva del Club Nàutic d’Arenys de Mar. • S’hi ha celebrat la 2a edició del Memorial Josep Gallissà, prova d’un sol dia per a creuers. • Èxit de participació: unes 30 embarcacions, especialment del mateix club, incloent-hi vaixells molt competitius com el Nuba, Duende o Rats on Fire. • Es divideix en 4 categories segons eslora, màniga i prestacions, per adaptar la competició al nivell de vaixells i patrons. • Condicions de la regata: - Vent del nord-est (de la zona de Canet/Sant Pol cap al sud) que permet hissar espis en trams de popa. - Format travessa ràpida, molt visual des de la costa, amb el mar ple de veles. 7.2 Memòries i identitat del club • El trofeu homenatja Josep Gallissà, figura clau en la vela de creuer del club. • El Nàutic ja té altres memorials (Jacinto Ballester, Astruc, Lladó…), i Mònica subratlla la importància de: - Recordar les persones que han fet gran el club. - Explicar-ne la història a les noves generacions perquè entenguin el llegat esportiu i social. 7.3 Reconeixements i competició internacional • En la Nit de l’Esport d’Arenys de Mar, el regatista Joan Camats rep un reconeixement pels seus resultats del 2025: - Format a l’escola de vela del club, ha anat pujant categories fins competir a nivell europeu. - A l’europeu júnior amb més de 400 participants, acaba entre els 30 primers i 3r espanyol. • Altres regatistes del club (com Lucas Garrido, l’Aisset o els germans Marsans) no poden assistir a la gala per compromisos nacionals, però el club destaca l’alt nivell competitiu assolit. 7.4 Calendari de finals d’any i Nadal al port • Compromisos immediats: - Regata internacional d’òptimists a les Palmes de Gran Canària. - Participació d’ILCA en la Christmas Race de Palamós. - Una darrera social de vela al cap de setmana. • Activitats de Nadal: - Engalanament de vaixells amb llums ("carabaquis") al port, obert a tot el poble. - Activitats per a infants i família, reforçant el vincle social i festiu del club. • El club pràcticament no s’atura: després de festes, el calendari 2026 arrenca ràpidament amb més regates i activitats. 8. Conservació marina: la crisi de les nacres 8.1 Què és la nacra? Entrevista amb Elvira Álvarez, investigadora de l’Instituto Español de Oceanografía. • La nacra (Pinna nobilis) és un bivalve gegant propi de la Mediterrània: - S’assembla a un "muscló gegant" marronós. - Viu especialment a les praderies de Posidònia. - És el bivalve més gran de la Mediterrània i una espècie molt emblemàtica. 8.2 Mortalitat massiva i causes • Des de finals de 2016–2017, la nacra pateix una mortalitat massiva a gairebé tot el Mediterrani. • La malaltia és multifactorial: - S’hi ha identificat un aplosporidi (nou per a la ciència) que afecta el sistema digestiu. - Sospita d’un virus que provoca immunodepressió, facilitant l’acció d’aquest i altres patògens. • L’abast geogràfic i temporal ha estat devastador; l’espècie està pràcticament al llindar de l’extinció a mar obert. 8.3 On queden nacres vives? • A llacunes costaneres amb condicions especials de salinitat i temperatura que frenen el patogen: - Mar Menor. - Delta de l’Ebre (llacunes internes, poc profundes). • A mar obert: - S’han extingit a Andalusia, Múrcia i Comunitat Valenciana. - Encara queden supervivents a les Illes Balears i a Catalunya (Cap de Creus). • A Balears es troben moltes formes híbrides entre Pinna nobilis i Pinna rudis que, de moment, no es veuen afectades per la malaltia, i s’investiga si aquesta hibridació aporta resistència genètica. 8.4 Serveis ecològics de la nacra • La nacra és un filtrador molt potent: contribueix a clarificar l’aigua. • Actua com a substrat per a algues i altres organismes que hi viuen sobre, de manera que funciona com a espècie clau d’hàbitat. • La seva desaparició pot alterar cadenes tròfiques i ecosistemes de Posidònia, tot i que encara no es coneixen tots els efectes en cascada. 8.5 Estratègies de conservació • Objectius principals de recerca: - Tancar el cicle de vida en captivitat (cria en laboratori fins a fase juvenil viable) per poder fer repoblacions a futur. - Identificar i preservar els individus resistents (supervivents) per utilitzar-ne els gens en programes de cria. • Accions en mar obert: - Monitoratge continu dels supervivents localitzats. - Protegir-los de danys mecànics (fondejos, pas de barques), especialment en zones molt somes com algunes llacunes del Delta de l’Ebre. • Paper de la ciència ciutadana: - Plataformes com Observadors del Mar permeten que bussejadors i ciutadania reportin observacions de nacres. - Els científics verifiquen si són Pinna nobilis, híbrids o altres espècies i n’avaluen les amenaces. • Malgrat tot, hi ha un punt d’esperança: - Vuit anys després de l’inici de la mortalitat, encara apareixen nous avisos de supervivents (per exemple, dos casos recents a Menorca). - Això suggereix l’existència de pools genètics resistents que podrien ser clau per a la recuperació futura. 9. Tancament del programa • El programa es tanca resumint la jornada i recordant la cita diària d’Arran de Mar de dilluns a divendres, de 16 a 18 h, com a espai de referència per a l’actualitat marítima de Catalunya. • S’entrellacen - actualitat informativa litoral, - testimonis del sector pesquer, - pràctica esportiva nàutica, - iniciatives de natura i educació ambiental, - i recerca en biodiversitat marina, configurant un retrat ric i polièdric de la relació del país amb el mar.
Context i estructura del fragment Aquest fragment correspon a una secció del Retrovisor musical dins del programa Fans de Tarragona, amb la Sílvia a l’estudi i el Jordi Sogranyes intervenint en format enregistrat. És el programa número 299, emès a mitjans de desembre de 2025, just abans d’un especial en directe pel programa 300. 1. Marc temporal i to del programa La Sílvia comenta que són mig desembre de 2025, amb un to distès i proper, fins i tot fent broma sobre estar afònica. S’emmarca el programa com un espai de record i celebració musical, mirant enrere a efemèrides de l’escena catalana. "Ens quedem dos talariaris, eh? Amb el retrovisor musical número 299." 2. Protagonistes musicals del retrovisor 2.1. Starraco Surfers (o Tarracosurfers) El Jordi introdueix la banda Starraco Surfers (anomenats també tarracosurfers en to col·loquial). Es recorda una data clau: 15 de desembre de 2013: concert de debut de la formació de Joan Reig, Sergi Sabater, David Muñoz i Sergi Esteve. Actuació vestits de romans a la Traviesa de Torre d’en Barra. Presentació de l’espectacle "Nadal a la platja". Es destaca la posada en escena festiva i el vincle amb un imaginari nadalenc i mediterrani. 2.2. Pepet i Marieta Es recorda una altra efemèride musical: Demà farà 15 anys d’una actuació de Pepet i Marieta a la Sala Zero (Nadal de 2010). Presentaven el CD "Qui no plora, no mama". S’escolta un tema on es juguen lletra i ritme per parlar de l’amor, la passió i les manies quotidianes: Repetició de la idea: "diuen que l’amor és així". Lletres carregades de col·loquialisme, ironia i un punt d’irreverència. Idees principals de la cançó destacada: L’amor com a sentiment inexplicable: "no hi ha explicacions que t’expliquin les passions". Contradicció entre allò que molesta i allò que atrau: "me molest que te cagues, me molest perquè sí... però per quina raó no te sabria dir". Barreja d’humor, tendresa i confusió emocional. 2.3. Magari i aniversari de Ramon Tella Cap al tram final, el Jordi felicita Ramon Tella, veu, guitarra i garalla dels Magari, que fa 28 anys. S’escolta una cançó de Magari amb una lletra més reflexiva i existencial. Temes clau de la cançó de Magari: Desig de creure en un món millor i més just: "Vull creure que l’amor és més fort que la guerra". "Vull creure que amb un somriure podrem arreglar-ho tot". Pèrdua d’innocència i xoc amb la realitat: "No tot és tan bonic com sembla". "Serà que perdo la innocència". Dubte profund i certa desconfiança envers un mateix: "De què serveix tanta bestiesa si per no creure no crec ni en mi". Contrapunt entre optimisme ingenu i desencís modern. 3. Dinàmica radiofònica i to general La Sílvia i el Jordi juguen a "fer el teatrillo", simulant que ell és a l’estudi, creant una complicitat amb l’oient. Es manté un to proper, festiu i afectuós, especialment quan: Feliciten Pepet i Marieta: "Vosaltres també ens moleu i mull". Feliciten Ramon Tella i donen pas a Magari. El segment es tanca anunciant que: El proper Retrovisor musical (el 300) serà especial i en directe, amb "bona companyia". 4. Eixos temàtics de fons Memòria musical local i catalana: record d’actuacions i discos que formen part de l’imaginari recent. Nadal i música: molts records giren entorn de concerts nadalencs i presentacions fetes per aquestes dates. Amor i desengany: tant a Pepet i Marieta com a Magari apareixen: La idea que l’amor costa d’explicar. La tensió entre ganes de creure i realitat que desmunta il·lusions. En conjunt, la secció combina nostàlgia musical, humor quotidià i reflexió vital a través de les lletres de les cançons seleccionades, tot embolcallat en el format àgil i proper d’un programa de ràdio local.
Context i to del programa L’espai forma part del programa Fans de Tarragona, amb la secció habitual retrovisor musical presentada per la Sílvia i el col·laborador Jordi Sugranyes. El to és proper i distès, amb comentaris sobre la dillunitis i el canvi de mes, ja entrant al desembre de 2025. Estructura de la secció Presentació Es dona pas a Jordi Sugranyes, que porta tres píndoles musicals per al retrovisor musical número 298. Es destaca que és l’últim mes de l’any i que la secció combina record i actualitat musical. 1. Guillem C.H / Guillem Xavrera Es parla del jove músic, actor i ballarí rosenc Guillem C.H (aclarit després com a cantautor Guillem Xavrera). Va liderar un taller pràctic a l’Espai Jove Quesse per: Perdre la por al full en blanc. Transformar idees en lletres i melodies. Després del taller va oferir un concert en directe amb la seva banda, repassant les cançons del seu primer EP Des del meu terrat. "Un taller pràctic per perdre la por al full en blanc i convertir les idees en lletres i melodies." 2. La Cusina en directe a Reus Segona càpsula dedicada a la formació La Cusina, liderada per l’acordionista Clara Colom, de Can Rius. Van actuar a Lo Submarino de Reus per presentar: Les cançons del seu segon disc Estem de primera. S’escolten fragments de les seves cançons, amb lletres festives com: "Són l’alegria de la vuelta, jo et poso la primera per arrencar la nit." La Sílvia recorda que ja els havien tingut al programa i fa referència al brindis amb la Clara: "Vam dir allò d’alça el got, i vam fer un xin-xin allà." L’ambient que transmeten és festiu, vital i molt de directe, amb tornades repetitives i corejables. 3. Records amb The Whiskeys a Reus Tercera i última píndola del dia: recordatori d’efemèride. Es rememora que tal dia com avui de 2007 (fa 18 anys) el grup The Whiskeys va presentar el CD Reus Preiss Londres al Teatre Bartrina de Reus. Es ressalta el pas del temps i la importància d’aquell concert a l’escena musical local: "Déu-n’hi-do, eh? Ja en van 18..." Es tanca el retrovisor musical acomiadant: La Sílvia. El Jordi. Els oients dels Fans de Tarragona i dels de Tardes Cap de setmana. Tancament musical i menció al productor Després del retrovisor, s’encadena una altra secció en què es presenta un convidat especial, descrit com a amic i productor del grup que parla: Peca Rovira Usdal, que ha produït els tres darrers discos i ha donat forma a “tot això que estem fent”. S’escolten fragments de cançons amb un to més íntim i personal, reforçant la idea d’un projecte musical treballat amb cura de producció. Idees clau Difusió de talent jove i local (Guillem C.H / Guillem Xavrera). Visibilitat a la música en directe a Reus (La Cusina a Lo Submarino, concert dels The Whiskeys al Teatre Bartrina). Combinació de: Actualitat (tallers, concerts recents, nous discos). Memòria musical (efemèrides com el concert del 2007). Valoració del paper del productor musical (Peca Rovira Usdal) en la consolidació d’un projecte artístic. En conjunt, la secció actua com un pont entre la nova fornada de músics, l’escena local de Reus i la memòria de concerts emblemàtics, tot amb un to proper i planer.
Panorama general de l’episodi Aquest informatiu de migdia de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio repassa l’actualitat de la ciutat i el territori amb tres grans blocs: economia i turisme de creuers, política municipal i seguretat, i cultura i esports, tancant amb la previsió meteorològica i l’estat del trànsit. Economia i Port de Tarragona: rècord de creuers Creixement del turisme de creuers • Tarragona preveu arribar als 155.000 creueristes el 2026, uns 30.000 més que el 2025. • 2025 és la tercera millor temporada de la sèrie històrica al Port de Tarragona, només per darrere del 2019 i el 2024. • El creixement es deu sobretot a: - L’aposta del segment de luxe (especialment la naviliera Viking Cruises), que passa de 3 a 17 escales i aporta uns 34.800 passatgers, el 22% del total previst per al 2026. - MSC augmenta escales de 25 a 32 (tot i usar un vaixell més petit). “L’any 25 ha estat un any excepcional, molt bo. Hem aconseguit tenir creuers més de lux, centrats en experiències culturals, gastronòmiques i de conèixer el territori.” — Santiago Castellà, president del Port de Tarragona Impacte econòmic i perfil del creuerista • Els creueristes gasten de mitjana 27,4 €, un +21,7% respecte el 2024. • La despesa se centra en: - Restauració i compres. - Excursions a la Costa Daurada (78% de les sortides), sobretot: - Tarragona ciutat (48%). - PortAventura (12%). • Perfil i moviments dels visitants que es queden a la ciutat: - 81% visita el centre i la Part Alta. - 69% visita el patrimoni romà. - 36% passa pel mercat. • Principals nacionalitats: espanyola (31,6%), italiana (14%), nord-americana (12%) i francesa (9,3%), amb creixement destacat d’alemanys i nord-americans. Política municipal i debat públic Esquerra Republicana i el govern de Vinyuales • Esquerra Republicana es reivindica com “l’únic grup a l’oposició” a l’Ajuntament de Tarragona: - Acusa el govern de falta de rumb i ambició i de viure de projectes heretats. - Critica: - La implementació de la zona de baixes emissions (ZBE). - La política de carrils bici (treure’n alguns i posar-ne de nous). - La gestió del Consorci del Patrimoni de Tarracó. • Sobre la nova contracta de recollida de brossa: - Admet que el contracte és bo, però que la ciutat “hauria d’estar com una patena i no ho està”. • Pel que fa al POUM: - En línies generals hi estan d’acord perquè parteix de la proposta dissenyada quan governaven. - Mostren preocupació pels retards i per mesos sense informació. “No som el grup més gran de l’oposició, sinó que som l’únic grup a l’oposició a l’Ajuntament de Tarragona.” — Maria Roig, ERC Propostes del Partit Popular • El Partit Popular (portaveu Maria Mercè Martorell) portarà dues mocions a l’últim ple de 2025: Finalitzar la prova pilot del primer tram de la Rambla Nova: Consideren que el tall de circulació s’allarga massa i genera: Problemes per a veïns, serveis públics, càrrega i descàrrega. Més sensació d’inseguretat, sobretot nocturna. Critiquen que la decisió respongui a acords polítics i no al benestar de la ciutadania. Suport als autònoms i petites empreses: Reclamen l’exempció de l’IVA a professionals i empreses que facturin menys de 85.000 €/any. Proposen eliminar la quota d’autònoms a qui no arribi al salari mínim. Objectiu: reduir càrrega econòmica i burocràtica i reactivar l’economia. Tertúlia política: seguretat ciutadana • A la tertúlia de Tarragona Ràdio sobre el balanç de 2025 hi participen PSC, PP, En Comú Podem i Vox. • Tema central: seguretat ciutadana i nova unitat policial de reforç i proximitat de la Guàrdia Urbana (amb pistoles tàser). • Vox: - Celebra que l’alcalde Vinyuales hagi “trobat el rumb” seguint la seva línia en seguretat. - Presenta un relat de delinqüència molt elevat a la ciutat. • Resta de partits: - Qualifiquen la visió de Vox d’“apocalíptica”. - Sandra Ramos (PSC) remarca que els índexs de criminalitat han baixat segons dades oficials del Ministeri de l’Interior. - Admeten problemes puntuals en alguns barris, però rebutgen el relat catastrofista. • PP: - Defensa combinar model de proximitat i model de reforç. - Reclama Guàrdia Urbana a peu de carrer, molt vinculada als veïns. • En Comú Podem (Jordi Collado): - Acusa Vox de buscar rèdit electoral amb visions extremes. - Es mostra poc còmode amb una unitat massa ofensiva: “A mi el que m’hagués agradat és tenir patrulles de la Guàrdia Urbana caminant per places i carrers; això ja fa tota la prevenció que caldria fer.” Societat i territori Animals atropellats a la xarxa viària • La Diputació de Tarragona ha retirat 178 animals atropellats a la seva xarxa viària fins al 30 de novembre de 2025. • Principals dades: - 33% són porcs senglars (58 exemplars). - L’espècie més afectada és el gat (65 exemplars). - També hi ha gossos, guineus, tuixons, cavirols, cérvols i altres. • Afectació territorial: - Localitzats en 74 de les 191 carreteres de la Diputació. - Especial incidència al Baix Camp, Tarragonès i Baix Ebre. • Procediment: - Detecció durant inspeccions rutinàries. - Contracte específic per a la retirada i incineració en menys de dues hores per minimitzar riscos de seguretat viària. Primera mediació administrativa a l’Ajuntament de Tarragona • L’Ajuntament de Tarragona signa el primer acord fruit de la mediació administrativa, després de quatre reunions. • Cas relacionat amb liquidacions tributàries de diversos anys. • Tarragona és pionera en aplicar la mediació en l’àmbit administratiu local. • Objectiu de la mediació: - Evitar que els conflictes es resolguin per imposició, càstig o venciment. - Cercar solucions equitatives entre interès general i interessos particulars. - Prioritzar diàleg, acord i reparació. Cultura i activitats a la ciutat Cirque du Soleil a la Tarraco Arena Plaça • La Tarraco Arena Plaça (TAP) acull, de dijous a diumenge, l’inici de la gira europea d’“Ovo” (Obo) del Cirque du Soleil. • Característiques de l’espectacle: - Temàtica: món dels insectes. - 53 artistes en escena amb música en directe. - Estètica basada en els colors i la natura del Brasil. - Estrenat el 2009, recentment renovat amb nous números. • Producció i logística: - Centenar de treballadors de 25 nacionalitats. - Desplaçament de tota l’escenografia amb 21 camions. - Gira d’més d’un any per països com Portugal, Anglaterra, França, Itàlia, Eslovènia o Romania. - A Tarragona faran 6 sessions en 4 dies, amb doble funció dissabte i diumenge. • Testimoni artístic — Lola Pinto, gimnasta argentina: “És com compartir una mica del que jo tinc a dins amb qui està allà volent veure el show. És un espectacle molt bonic, amb molts colors, música en viu, molts insectes i molta energia i alegria total.” Festival ESCAN Tarragona de fotografia • El Festival Internacional de Fotografia ESCAN Tarragona consolida el seu paper com a referent de fotografia contemporània a Catalunya i Espanya. • Eix temàtic 2025: “ACU”, dedicat a la importància i fragilitat de l’aigua i del Mediterrani. • Objectius i activitat: - Explorar dimensions culturals, ecològiques i humanes de l’aigua. - Convertir la ciutat en escenari de tallers, rutes i presentacions participatives. - Activitats en barris i equipaments (Biblioteca Pepita Ferrer, Sant Salvador, Espai Jove QS, Centres Cívics) per arribar a nous públics. • Espais principals: - Moll de Costa del Port de Tarragona com a centre neuràlgic, amb grans exposicions: - Talent latent – “Abraça totes les formes”. - Les seves joies confluir. - El despertar d’ICAR. • Professionalització: - El Teatret del Serrallo acull la trobada professional Full Contact. - Es recupera el premi Full Contact, patrocinat per la Fundació Privada MotoCaterina, que permetrà a Ana Tejedor produir una exposició individual per a l’ESCAN 2026. Nadal al CaixaForum Tarragona • CaixaForum Tarragona prepara una programació de Nadal orientada a públic familiar i adult. • Activitat destacada: “Un conte de Nadal” (adaptació de Dickens): - Es presenta com un monòleg teatral amb escenografies, sons i audiovisuals. - Busca recrear la màgia i la nostàlgia del relat original seguint el model acadèmic londinenc. - Dirigida per Francesc Cerro Ferran, que la defineix com: “Una història de perdó i de segones oportunitats, que va més enllà del que pot semblar un argument infantil.” • Protagonista: Jordi Francesc Rom (director, doblador i rapsode). • Sessió: dimarts 16 de desembre, a les 19.00 h. Entrades exhaurides. Esports: Nàstic, vòlei i bàsquet Nàstic de Tarragona • El Nàstic de Tarragona convoca els accionistes a la Junta General (Palau de Congressos) per: - Debatre i aprovar els comptes de l’exercici anterior. - Aprovar el pressupost de la temporada en curs. - Donar més detalls de l’ampliació de capital aprovada a l’estiu per capitalitzar préstecs d’accionistes. • El president Lluís Fàbregas remarca: - Volen mantenir un pressupost important per la categoria. - Cal aportar recursos per evitar o cobrir dèficits. - Convida tots els accionistes a assistir-hi i formular preguntes. • Litigi pels drets audiovisuals 2015-2016: - El Tribunal Suprem dona la raó al Real Madrid en un conflicte amb LaLiga pels drets audiovisuals. - El club blanc calcula que els equips de Segona d’aquella temporada (inclòs el Nàstic) haurien de cobrar uns 4 M€ cadascun. - Fàbregas ho qualifica de “loteria abans d’hora”, però demana prudència: - LaLiga considera que no correspon per acords signats i anticipacions de drets. - El cas s’està analitzant des dels serveis jurídics del Nàstic. • Conflicte amb la Federació Catalana de Futbol: - Després que la FCF rebutgi convocar assemblea general per forçar eleccions, diversos clubs (inclòs el Nàstic) emeten un comunicat. - Fàbregas diu que confien que el govern de Catalunya garanteixi els drets democràtics. - Reclamen que es pugui celebrar l’assemblea que demanen 441 clubs (d’un total de 1.237). • Aspecte esportiu: - L’equip torna als entrenaments després d’un dia de descans. - Afrontarà quatre sessions abans de vacances. - Tancarà el 2025 jugant al camp de l’Antequera dissabte a les 21.00 h. Club Volei Sant Pere i Sant Pau (femení) • L’equip femení del Club Volei Sant Pere i Sant Pau tanca la primera fase a Primera Nacional com a líder, en el seu any de debut a la categoria. • Objectius i situació: - Inicialment: assentar-se a la categoria. - Ara: màxima ambició per lluitar per l’ascens a Superlliga 2. • Valoració de l’entrenador Edu Sánchez: - Estan molt satisfets amb el nivell de joc. - Destaquen la bona ratxa de resultats i la poca incidència de lesions. - Aprofitaran l’aturada nadalenca per recuperar forces. • Pendents de l’anunci del calendari de la segona fase. TGN Bàsquet • El TGN Bàsquet (Supercopa) aconsegueix la primera victòria en fase regular. • Triomf a la 12a jornada, contra el Sant Feliu de Llobregat. • L’entrenador Sergio Lou destaca: - La pressió de no haver guanyat fins ara podia pesar en els minuts finals. - L’equip va mostrar nervis d’acer. - Van encertar en cistelles clau i tirs lliures decisius. • Proper repte: visitar la pista del CB Granollers per tancar l’any. Servei públic: temps i trànsit Previsió meteorològica • Segons l’Agència Estatal de Meteorologia: • Dimarts (avui) a la província de Tarragona: - Cel molt ennuvolat. - Xàfecs moderats, localment forts i persistents, amb tempestes. - Acumulacions de 20–30 l/m² en una hora possibles. - Temperatures màximes aproximades: 16 °C a Tarragona, 15 °C a Reus, Tortosa i el Vendrell, 12 °C a Gandesa. • Dimecres: - Continuarà el cel ennuvolat amb xàfecs dèbils a moderats, puntualment forts. - Temperatures diürnes lleugerament més altes: - 18 °C a Tarragona i Reus. - 17 °C al Vendrell. - 16 °C a Tortosa. - 13 °C a Gandesa. Mobilitat i estat del trànsit • No hi ha incidències greus de trànsit a la demarcació de Tarragona. • Únic punt destacat: - Calçada restringida a l’A-7 (antiga AP-7) a Tarragona, al punt quilomètric 1.165, per treballs de manteniment. Altres • Es fa menció institucional a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), situat al campus de Sescelades, com a referent en química sostenible, salut i descarbonització, amb uns 250 científics de 40 nacionalitats i forta col·laboració internacional. • L’episodi intercala pauses publicitàries (Obramat, ICIQ) i marca clarament els canvis de bloc entre informació general, política, cultura i esports.
Menjador social de Bonavista: 10 anys de servei i Nadal Context i evolució • El programa s’emet des del menjador social de Bonavista de l’Associació Joventut i Vida, actiu des del 2013, nascut arran de la crisi del “ladrillo” a la zona de Ponent. • Va començar pensat per a 40 persones, però ja el primer Nadal van atendre 132 famílies. Actualment han arribat a pics de 137 famílies diàries i ara es mantenen al voltant del centenar. • Els usuaris provenen sobretot de Bonavista, Ponent, Torreforta i Campclar, derivats pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona, majoritàriament famílies amb menors a càrrec i persones en situació d’infravivenda, però no sense sostre. "No és un bon número. No són bones notícies, però aquí estem esforçant-nos perquè la necessitat és la que hi ha." Model d’atenció i canvi arran de la pandèmia • Abans de la pandèmia, el servei era principalment menjador presencial. Amb la Covid-19 es reinventen i passen a repartir àpats per emportar a casa, fet que: - Permet atendre moltes més famílies amb el mateix espai reduït. - Facilita que els infants surtin de l’escola i trobin el dinar a casa amb normalitat. • Encara hi ha alguns àpats in situ, sobretot persones sense sostre derivades de Tarragona ciutat o casos puntuals. Organització, voluntariat i cuina • L’equip combina 4 professionals contractats (garanteixen la continuïtat del servei) i un voluntariat molt extens (45 persones), més persones que compleixen treballs en benefici de la comunitat. • El cuiner arriba de matinada i la resta de l’equip es va incorporant des de les 8 h; cap al migdia (11:45 h) ja tenen tot el menjar llest per al repartiment. • El menjar és variat, equilibrat i de qualitat, pensat en clau de salut: - Sempre hi ha llegums, pasta, arròs, cremes de verdures, pollastre, porc, peix. - Es respecten dietes especials, condicionants religiosos i malalties cròniques (diabetis, colesterol, gent gran amb dificultats alimentàries). - La dinàmica s’assembla a un bufet controlat, on cadascú pot triar dins d’un ordre. "No es tracta només d’omplir l’estómac, sinó de cuidar la salut i els nutrients necessaris." Donacions i lluita contra el malbaratament • Més del 80% del menjar prové de donacions: - Sobretot excedents de supermercats i grans cadenes (producte apte però retirat per dates o envasos). - El 2014 el menjador de Bonavista va ser prova pilot estatal amb Mercadona, fet que va contribuir al canvi de política de donacions i a la posterior llei contra el malbaratament alimentari. • També reben suport del Banc dels Aliments, campanyes d’escoles i entitats (per ex., Joan XXIII, activitats amb gent gran i altres esdeveniments solidaris). Voluntariat, generacions i Nadal • El voluntariat jubilat és qui més s’implica de forma sostinguda; es detecta que costa més mobilitzar jovent, i Raquel fa una crida oberta a nous voluntaris (especialment per Nadal, però també durant tot l’any). • Per ser voluntari, destaquen sobretot compromís i cor: responsabilitat en el servei i sensibilitat envers les persones ateses. • A l’hivern i per Nadal s’intensifiquen les activitats: - Col·laboració amb el projecte “Cuidant de tu” (unitat d’acompanyament a gent gran) i sortides culturals (Apropa Cultura, concerts de Nadal). - “Arbre dels Desitjos” de La Caixa, enguany també orientat a gent gran. - Recollides d’aliments i joguines al barri (per ex., via T de Torreforta, charanga Toca Bemols a la plaça Corsini, Club Maginet i campanya “cap nen sense joguina”). - Visita dels Reis Mags el dia 6 al menjador. Paquets especials de Nadal i atenció contínua • Encara que el 24, 25, 26 de desembre i 1 de gener el menjador no obre portes, ningú queda desatès: - El 24 es lliura un pack gran d’aliments perquè les famílies puguin arribar fins al 7 de gener. - El 31 es reparteix un altre lot perquè les famílies tinguin marge fins gairebé final de gener. • Aquest repartiment es vol fer també amb joves voluntaris, com les alumnes del Col·legi Aura, que prepararan i entregaran els paquets, afavorint el contacte directe amb les famílies. Projectes derivats: “Dinars en companyia” • Dins l’entitat Joventut i Vida s’ha creat el projecte “Dinars en companyia”, impulsat amb suport de l’Ajuntament de Tarragona: - Es cuina al menjador de Bonavista i es trasllada el menjar a San Salvador i al carrer Adrià (Part Baixa), on hi ha unes 36 persones diàries. - Es serveix en centres cívics o locals de gent gran, amb dinamitzadors que organitzen jocs, cartes i activitats. - L’objectiu central no és només alimentar, sinó combatre la soledat i crear xarxa social. • D’aquestes trobades han sorgit grups d’amistat molt cohesionats i fins i tot relacions de parella. Mirant al futur (2026) • Raquel voldria reduir el nombre de famílies usuàries i alhora ampliar el tipus d’ajudes (no només alimentàries, sinó també en àmbits de pobresa, educació i vulnerabilitat general). • Subratlla que Tarragona és una ciutat molt solidària i que el menjador funciona com a canal per a la generositat de molta gent: particulars, entitats i empreses. "No som només nosaltres, treballem amb el suport de moltíssima gent que ens utilitza de canal per ajudar els altres." Projecte de voluntariat del CAP Bonavista Objectiu i naixement del projecte • Des del CAP Bonavista, l’equip de salut comunitària detecta dues realitats vulnerables al barri: - Persones soles a casa, amb soledat volguda o no. - Persones de totes les edats amb malestar emocional. • Es crea un grup de voluntariat de veïns i veïnes del barri que acompanyen altres veïns, amb el suport de professionals del CAP (metges, treball social, psicologia, referents de benestar emocional). • El projecte ja acumula un primer grup de voluntaris consolidat, un segon grup en formació i un tercer grup previst per al gener, que s’uniran en una xarxa única. Jornada festiva de reconeixement • Aquest diumenge s’ha fet una jornada lúdica i festiva de reconeixement al voluntariat, compartida amb: - Menjador social de Bonavista. - Càritas. - Altres entitats i col·lectius del barri. • L’objectiu: visibilitzar i agrair la tasca dels voluntaris i fer crida a nous participants i a famílies que puguin conèixer persones aïllades que necessitin acompanyament. Funcionament del voluntariat • L’entrada al projecte comença sovint per derivació professional (metge/ssa, treballador/a social, psicòleg/a). • Abans de començar a acompanyar ningú, els voluntaris reben formació específica (per exemple, amb la psicòloga Eva, referent en benestar emocional) per: - Avaluar el seu propi estat emocional. - Aprendre com acompanyar sense fer mal i amb límits clars. • Inicialment es preveien 8 sessions de formació, però el grup va voler continuar, i ara es reuneixen periòdicament (centre cívic cada setmana o cada 15 dies) per: - Compartir experiències i idees. - Dissenyar accions comunitàries. - Rebre suport continu del CAP (resolució de dubtes, recerca de recursos com salvaescaleres o cadira de rodes elèctrica, etc.). Testimonis: beneficis personals i comunitaris Josefa • Pateix depressió crònica i vivia molt aïllada a casa. La seva doctora li proposa integrar-se al grup i això li permet: - Sortir de casa de manera regular. - Relacionar-se amb companys més joves que viu com un gran suport. - Sentir que rep tant o més del que dona: el voluntariat li serveix com a tractament emocional. "Per a mi ha suposat que ells m’estan ajudant a mi." "No em treureu mai d’aquí; voluntària perpètua fins que hi vagi amb garrot." José • Després de l’aparició d’una malaltia que l’obliga a deixar de treballar, busca ajuda al CAP (metgessa, treball social, psicòloga) i li proposen entrar al grup. • Com a voluntari: - Acompanya una persona assignada, adaptant-se a les seves necessitats quotidianes i emocionals. - Participa en la planificació col·lectiva d’activitats i en l’organització d’esdeveniments com la jornada festiva. • Destaca que el projecte ha creat una simbiosi molt bonica entre: - Voluntaris. - Professionals sanitaris. - Entitats socials del barri. "És important per als altres, per a la societat, per al barri de Bonavista i la Canonja, i també per a nosaltres mateixos." "Lluitem perquè aquest món sigui una mica millor." Rol del CAP i horitzó 2026 • El CAP entén que el seu paper no és només clínic, sinó també dinamitzador de comunitat: - Forma i acompanya voluntaris. - Dona suport tècnic, logístic i emocional. - Ajuda a aconseguir recursos (subvencions, materials d’accessibilitat). • L’objectiu és que, progressivament, el barri sigui autosuficient en la seva xarxa de cura: que el veïnat continuï i ampliï el projecte durant molts anys, amb el CAP com a suport però no com a únic motor. El “Mes Més Solidari” dels col·legis professionals Què és el Mes Més Solidari? • Iniciativa conjunta del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona i l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, que comparteixen seu. • Se celebra al desembre, coincidint amb les festes de Nadal, per reforçar els valors de la solidaritat i la cooperació. Exposició sobre seguretat alimentària (Guatemala) • El tret de sortida del mes és la inauguració de l’exposició “Seguretat alimentària i encadenament productiu”, impulsada per Oxfam Intermón. • La mostra presenta un projecte al corredor sec de Guatemala (2020–2023) que buscava reforçar la resiliència de les llars vulnerables davant el canvi climàtic mitjançant: - Pràctiques agrícoles sostenibles: sistemes agroforestals, horts familiars, bancs de llavor, sistemes aquapònics. - Iniciatives d’autoconsum i comercialització. - Programes d’alimentació escolar i nutrició infantil. - Empoderament de dones líders, clau en la gestió alimentària de les famílies. • L’objectiu és sensibilitzar la ciutadania sobre realitats llunyanes però directament vinculades a la salut, la dignitat i els drets bàsics. "Menjar és un dret bàsic; la salut no comença només al sistema sanitari, sinó també a la taula." Altres accions solidàries del mes • Campanya “Solidaris contra el càncer infantil” – Petits Valents: - Recaptació de fons i visibilització de la lluita contra el càncer infantil. - Suport a la recerca i acompanyament a famílies i infants. • Entrega de regals a La Muntanyeta: - Acció nadalenca tradicional amb els usuaris de La Muntanyeta, centrada en l’acompanyament i l’alegria compartida. • Jornada de donació de sang (15–20 de desembre) a l’Hospital Joan XXIII: - Organitzada amb el Banc de Sang i Teixits. - El Col·legi fa una crida explícita a participar-hi, remarcant que donar sang és: - Un gest solidari local, simple i segur. - Essencial per a transfusions i tractaments de moltes persones. Rol de les farmàcies durant el Nadal • Les oficines de farmàcia del territori (tant a la ciutat com als pobles del Camp de Tarragona i el Tarragonès): - Mantenen horaris habituals, guàrdies i, si cal, ampliació d’horaris. - Són un punt de salut de proximitat, especialment important en festes amb gran mobilitat i reunions familiars. - Ofereixen no només medicació, sinó també suport emocional i consell de confiança, ja que són sovint el primer recurs sanitari accessible. • Tània Piqué remarca el component humà de la professió en aquestes dates, quan la sensibilitat per absències familiars i situacions vulnerables és més punyent. Altres continguts breus insertats al programa Tot i que formen part de la franja horària del programa, alguns fragments són espais informatius o publicitaris aliens al nucli temàtic solidari: Esports: Nàstic de Tarragona • Anunci del partit de lliga entre Antequera CF i Nàstic de Tarragona, últim partit del 2025, dins el programa Sempre Nàstic de Tarragona Ràdio. Notícies locals i agenda • Creuers al Port de Tarragona: - El Port de Tarragona preveu 155.000 creueristes el 2026 (uns 30.000 més que el 2025) i 79 escales. - Destaquen l’aposta pel segment de luxe i experiències culturals i gastronòmiques, sobretot amb la naviliera Viking Cruises. • Política municipal – Esquerra Republicana: - ERC es reivindica com “l’única oposició real” al govern municipal de Vinyuales a l’Ajuntament de Tarragona, criticant la manca de rumb dels pressupostos 2026 i assegurant que la resta de grups fan oposició de l’oposició. • Cirque du Soleil a la Tarraco Arena Plaça (TAP): - Presentació de l’espectacle “Ovo”, amb 53 artistes i música en directe. - Inici de gira europea a la Tarraco Arena Plaça (TAP), amb sis funcions en quatre dies. - Testimoni d’una gimnasta argentina que destaca la música, els colors, l’energia i la temàtica inspirada en el Brasil. Espais institucionals i publicitat • Pla Tarragona 26 de l’Ajuntament de Tarragona: - Campanya sobre la nova recollida de residus i neteja, amb l’objectiu de tenir carrers més nets, reforç d’equips d’aigua i manteniment de contenidors. • Activitats de Nadal al Port de Tarragona: - Programació nadalenca al Moll de Costa del Port de Tarragona: música, mapatges, tallers, espectacles infantils i altres activitats familiars. • Campanya comercial de Nadal a Sant Pere i Sant Pau: - Promoció del comerç de proximitat amb sorteig de 30 lots nadalencs i festa el 20 de desembre. • Formació esportiva – Royal Escola de Formació: - Cursos subvencionats pel SOC en àmbits de fitness, entrenador personal, activitats dirigides i socorrisme. • Recordatori de la presència del programa Tothom a xarxes socials i al podcast a la carta de Tarragona Ràdio. Eix central de l’episodi L’episodi gira al voltant de la solidaritat i la salut comunitària a Tarragona, amb tres grans pilars: Menjador social de Bonavista – Joventut i Vida: alimentació digna, lluita contra el malbaratament, voluntariat i noves formes d’atenció com els Dinars en companyia. Projecte de voluntariat del CAP Bonavista: veïns que acompanyen veïns, combatent la soledat i el malestar emocional, amb suport professional. Mes Més Solidari dels col·legis de Farmacèutics i Advocacia: accions locals i internacionals (Guatemala, càncer infantil, donació de sang) que connecten dret a l’alimentació, salut i compromís ciutadà. En conjunt, el programa mostra una Tarragona Ràdio molt arrelada al territori, donant veu tant a persones en situació vulnerable com a professionals i voluntaris que treballen perquè ningú quedi enrere, especialment en dates tan sensibles com el Nadal.
Introducció L’episodi de TGN Esports a Tarragona Ràdio se centra íntegrament en el futbol: presentació d’un llibre d’un exentrenador històric, anàlisi institucional del Nàstic de Tarragona i prèvia d’un derbi de Segona Catalana a la ciutat. 1. Entrevista amb Jordi Gonzalvo i el seu llibre Llibre El compàs de la pilota • Jordi Gonzalvo, exentrenador del Nàstic de Tarragona, presenta dijous a Tarragona el seu llibre El compàs de la pilota a la llibreria La Capona (carrer Gasòmetre). • El llibre neix d’anys de llibretes i apunts manuscrits d’entrenador, que acaba ordenant fins convertir-los en una obra publicada. • Té unes 140 pàgines, fet expressament perquè no sigui un volum feixuc de 400–500 pàgines, sinó una lectura àgil. Contingut i to del llibre • Reflecteix la vida i el dia a dia de l’entrenador: - Amb qui es relaciona - Com treballa - Com viu la professió • Barreja conceptes tècnics explicats de manera planera amb: - Anècdotes - Pensaments de filòsofs, historiadors, pensadors i entrenadors - Reflexions aplicades al futbol • L’objectiu és que qualsevol persona, tingui o no coneixements profunds de futbol, pugui entendre millor la feina i la part humana dels tècnics. Música i trajectòria personal • Gonzalvo recorda que, a més del futbol, la seva altra gran passió ha estat la música: - Va estudiar 8 anys de conservatori. - Ha compost jingles, sintonies, himnes (destaca l’himne del Lleida, que fa 40 anys que sona). • Assegura que la música no s’aparca mai, que és un complement perfecte a la seva tasca futbolística. Records de Tarragona i rituals com a entrenador • El llibre inclou molts passatges relacionats amb Tarragona i la seva etapa al Nàstic de Tarragona. • Explica un ritual molt recordat: - El “dia de l’entrenador”, per Sant Jordi (23 d’abril). - Es feia un partit informal: tothom disfressat, ningú jugava en la seva posició. - Després hi havia barbacoa, cançó de la terra i regals. - Servia per trencar l’exigència constant de la temporada i reforçar el grup. A qui s’adreça el llibre i opinió sobre el Nàstic actual • Destinataris del llibre: - Gent del carrer que “sempre entén una mica de futbol”. - Entrenadors i aficionats que vulguin conèixer l’altra cara de la professió. • Vol que la gent sàpiga com són els entrenadors com a persones, tècnics i professionals. • Sobre el Nàstic actual: - Recorda que el club sempre viu amb grans exigències (aspiració mínima: Segona Divisió A). - Demana paciència: l’equip ara té més pausa amb el canvi d’entrenador i un sistema de joc més definit. - Considera el Nàstic competitiu, capaç de superar dificultats d’una Primera Federació molt exigent. - Creu que l’equip està oferint un bon estímul a l’afició i que l’objectiu real és acabar entre els quatre primers. - L’últim partit, diu, ha estat un dels millors de la temporada. 2. Junta General d’Accionistes del Nàstic Context i punts principals de l’ordre del dia • Avui al vespre hi ha Junta General Ordinària d’Accionistes del Nàstic, a la sala Eutírxes del Palau de Congressos de Tarragona. • Amb el periodista Jordi Blanch, s’expliquen els punts bàsics: - Aprovació dels comptes tancats a 30 de juny. - Aprovació del pressupost de la temporada actual (una mica més baix, però en paràmetres similars a l’anterior). - Ratificació per cooptació d’un conseller: marxa un membre del Consell d’Administració i n’entra un altre, dins la normalitat. • S’hi informarà sobre l’ampliació de capital aprovada a l’estiu i de com queda el repartiment d’accions dins el Consell. Declaracions de Lluís Fàbregas • El president del Consell d’Administració, Lluís Fàbregas, remarca que: - L’aposta és mantenir un pressupost important per la categoria. - Convida els accionistes a assistir a la Junta per “passar comptes” i resoldre dubtes. Litigi Madrid–Lliga i possible impacte econòmic • Es comenta un tema econòmic rellevant: la denúncia del Real Madrid contra LaLiga per la gestió dels drets televisius de la temporada 2015–2016, quan el Nàstic era a Segona. • El Tribunal Suprem ha donat la raó al Madrid, i segons càlculs globals es parla d’uns 4 milions d’euros potencials per club que hi era aquella temporada. • Fàbregas ho qualifica de possible “loteria abans d’hora”, però insisteix que: - Cal ser molt prudent i molt caut. - Hi ha acords signats i vendes anticipades de drets que s’han de valorar jurídicament. - Són els serveis jurídics del Nàstic qui estan estudiant si al club li correspon alguna compensació. Situació econòmica i model de club • Fàbregas reconeix la realitat de la categoria: - “Sabem què és estar en aquesta categoria” i que calen aportacions de diners per evitar o cobrir dèficits. - El club manté una aposta clara per ser competitiu al màxim nivell possible, assumint que cal posar-hi recursos propis. • A la Junta es rendiran comptes del pressupost de l’any passat i es presentarà el nou, amb el compromís de respondre totes les preguntes dels accionistes. 3. Derbi de Segona Catalana: Sant Pere i Sant Pau – Torreforta Context del partit • A la part final del programa es prepara el derbi tarragoní de Segona Catalana: - Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau vs Torreforta. - Es jugarà dissabte a la tarda, dia 20, al camp de la ciutat cooperativa de Sant Pere i Sant Pau. • Es tracta d’un partit especial dins la temporada, que genera ambient i expectatives als barris implicats. Veu dels capitans i prèvia emocional • Participen els dos capitans: - Aitor Esquer, capità del Sant Pere i Sant Pau. - Rafa Núñez, capità del Torreforta. • Aitor (Sant Pere i Sant Pau): - És de Torreforta, coneix molta gent del barri i explica que allà “estan que trinen” amb ells. - Admet que ja hi ha xinxarres i bromes prèvies entre jugadors i entorn, sobretot a través de WhatsApp. • Rafa (Torreforta): - Diu que ells es mantenen més aviat en el seu propi grup de WhatsApp, sense xinxar gaire el rival. - Coincideix que serà un derbi molt maco i disputat. Favorits i claus futbolístiques • Qui és el favorit? - Aitor: considera que no hi ha favorit clar, que s’ha de demostrar al camp. - Rafa: subratlla que tots dos equips acaben de pujar a Segona Catalana i que són molt semblants; tampoc veu un favorit definit. • Claus del partit segons Sant Pere i Sant Pau (Aitor): - Mantenir la calma els 90 minuts. - No posar-se nerviosos si la pilota no entra o si hi ha fases dolentes. - Tenir paciència amb i sense pilota. - Confia que, si apliquen bé el seu joc, el partit es pot decantar al seu bàndol. • Claus del partit segons Torreforta (Rafa): - Estar molt concentrats, especialment perquè juguen fora de casa i el camp és un hàndicap. - Aprofitar les ocasions de gol que tinguin; si les transformen, poden fer molta feina. - Mantenir-se units i en bloc, aspecte que veu com a clau del derbi. Dinàmica dels equips i “porra” final • El Torreforta: - Reconegut per ser molt fort a casa, on acostuma a sumar més punts. - Fora de casa, aquesta temporada no han tingut la mateixa sort, però confien a canviar la dinàmica dissabte. • El programa acaba amb el joc de la porra habitual: - Aitor (Sant Pere i Sant Pau): pronostica un 2–1 a favor del seu equip. - Rafa (Torreforta): arrisca amb un 1–3 per al Torreforta. • El missatge final és de fair play: que es vegi un bon partit i que guanyi el millor.
Panorama general de l’episodi Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio (dial 96.7 FM), amb una estructura molt variada: • Actualitat política municipal (balanç de l’any 2025, POUM, brossa, patrimoni, seguretat, zona de baixes emissions) • Històries de superació personal (un tarragoní que fa el Camí de Sant Jaume en tricicle després d’un ictus) • Economia verda i sector agrari (guardons d’excel·lència agrària del Gremi de Pagesos) • Esport i societat (boom del running i Nàstic de Tarragona) • Cultura i literatura (presentació de Una dona de la teva edat, de Gemma Ruiz Palà) Tot plegat embolcallat per publicitat institucional i comercial, espais de promoció nadalenca i falques de programes de la casa. 1. Obertura i agenda del programa Introducció i context (0–234 s) • Salutació inicial del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 i menció de l’equip de Tarragona Ràdio. • Referència a l’episodi de pluges intenses al Priorat (Falset): més de 210 l/m², barrancs desbordats però sense danys personals greus. • Es destaca que la pluja, després de la sequera, és ara un recurs positiu malgrat algunes afectacions ferroviàries. Avanç del contingut del dia (78–234 s) Es presenta una escaleta molt carregada: • Entrevista política amb Maria Roig, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tarragona. • Tertúlia política amb representants de PSC, PP, En Comú Podem i Vox. • Història de superació: entrevista a Pere Fernández, veí de Sant Pere i Sant Pau, que ha fet el Camí de Sant Jaume en tricicle després d’un ictus. • Gremi de Pagesos: presentació dels guardons d’excel·lència agrària, amb protagonistes vinculats al cava i al cultiu d’algues. • Espai cultural: conversa amb Gemma Ruiz Palà sobre la seva novel·la Una dona de la teva edat. També es fa la promoció de PortAventura Club com a regal d’any, amb passi anual i avantatges dins del parc. 2. “Espineta amb tarragonins”: el boom del running Evolució del running i noves tendències (259–405 s) L’espai d’opinió inicial el signa Juanan Fernández, director d’Esport Events, que reflexiona sobre: • Tres grans booms del running: - Anys 90: impacte de figures com Martin Fiz i Abel Antón en les maratons. - Etapa prepandèmia (2018–2019): augment massiu de corredors. - Etapa postpandèmia: creix fort la sensibilització per la salut, la nutrició i el “control del cos”. • Augment de participació femenina i jove: - Women Race Tarragona: 4.000 dorsals. - Tarraco Gel Race: 1.800 dorsals. - Mitja Marató de Tarragona: 1.600 dorsals. • Factors clau de l’èxit del running: - Front door to door: esport fàcil i accessible, només calen sabatilles i roba bàsica. - No cal quota de gimnàs ni coordinar-se amb altres, a diferència d’esports d’equip. “El running és la base de molts esports i permet mantenir la gent en forma… llarga vida al running.” • També destaca el creixement de l’Strava (associació social de runners) en més d’un 50% el 2024. 3. Entrevista política amb Maria Roig (Esquerra Republicana) (575–1534 s) 3.1. Balanç polític de l’any 2025 a Tarragona Maria Roig, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana, presenta un relat molt contundent: • Esquerra es defineix com “l’únic grup a l’oposició”: - Acusa la resta de grups d’“oposició a l’oposició” en lloc de fiscalitzar el govern. - Reivindica Esquerra com a força que fiscalitza i, alhora, fa una oposició “constructiva” quan cal. 3.2. Crítica al govern de Rubén Viñuales (PSC) Punts principals del seu balanç: • Manca de projecte de ciutat: - El govern viu de “projectes heretats” de l’anterior mandat (d’Esquerra). - Denuncia que no es veu “ni ambició ni rumb” en el disseny de ciutat. • POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal): - Reconeix que és “el nostre POUM”; va començar amb Esquerra. - Es queixa que fa molt de temps que no tenen reunions ni actualitzacions. - S’havien de recalcular aspectes de zones inundables, però no en saben res. - Es compromet a fer oposició constructiva en l’aprovació inicial prevista per al 2026. 3.3. Brossa, neteja i nou contracte • Assegura que Tarragona no havia estat mai tan bruta com en els darrers mesos. • Valoració del nou contracte de la brossa: - Defensa que és un bon contracte redactat per Esquerra al mandat anterior. - Destaca la clàusula de “et pago per la feina feta” com a eina per exigir qualitat. - Reconeix certa millora amb l’entrada d’Urbaser, però considera que “encara queda moltíssim” per arribar al nivell esperable. - Critica un enviament de cartes de l’alcalde a les bústies anunciant el nou contracte sense segell oficial de l’Ajuntament, considerant-ho “lleig” i gairebé preelectoral. 3.4. Zona de Baixes Emissions (ZBE) i mobilitat • Denuncia que el govern “no se la creu”: - Considera que s’escuden en què és un imperatiu legal però l’implementen amb moltes excepcions. • Sobre la mobilitat ciclista: - Utilitza el carril bici com a metàfora de ciutat sense model: - Carrils a trossets, “per anar contentant veïns”, sense xarxa coherent. “O la cosa és una xarxa que té sentit i ens comunica, o fer fragments ens porta a la mediocritat.” 3.5. Patrimoni i Consorci Tàrraco Tema central del seu discurs: • Reivindica el paper d’Esquerra en l’augment d’inversió en patrimoni (de 15.000 € en època Ballesteros a convenis de 100.000 € amb la Generalitat per banda). • Critica durament el Consorci del Patrimoni Tàrraco: - Assegura que s’ha venut “fum” a la ciutadania. - Recorda que: • La presidenta de la Diputació ja va dir que no hi podia entrar com a membre, sinó que hi dirigiria subvencions. • L’Arquebisbat encara no en forma part “per manca d’entesa”. • Segons l’expert UNESCO Jordi Tresserras, des de 2023 el Ministeri de Cultura no entra en nous consorcis, i el govern municipal “ho sap”. - Exigeix que s’expliqui un model realista i no es prometi la participació del Ministeri. - Remarca que hi ha temps fins a l’1 de gener de 2027 per resoldre qüestions laborals i de governança entre Generalitat i Ajuntament. - Esquerra anirà al Parlament: han convocat la consellera de Cultura per fiscalitzar el model. 3.6. Concurs de Castells i cultura • Assenyala una possible retallada encoberta al pressupost del Concurs de Castells: - Històricament: 350.000 €. - Al pressupost 2025 apareix amb 250.000 €, i la resta dependrà d’una subvenció. - Això els preocupa pel pes simbòlic i econòmic del Concurs de Castells (a la Tarraco Arena Plaça). • Sobre cultura en general: - Denuncia que el govern presumeix d’augmentar el pressupost de cultura, però hi ha “trampa”: Tarragona Ràdio (1 M€) ara s’imputa a cultura quan abans no. 3.7. Cas Jaume I i “política de formigueta” • Explica el treball discret del conseller Fortuny en el cas de l’aparcament Jaume I: - S’hi va detectar un pagament duplicat de la ferralla de l’estructura. - S’han evitat de pagar 3,2 M€ i es prepara recurs perquè Banco Santander retorni entre 7 i 12 M€. - En total, Esquerra calcula un possible estalvi/recuperació de fins a 15 M€ per a l’Ajuntament. “És una política de formigueta, discreta, que no omple titulars, però que és per treure’s el barret.” 3.8. Política estatal i auge de l’extrema dreta • Sobre Pedro Sánchez: - El veu com un “funàmbul” caminant per la corda fluixa, buscant equilibris amb l’amnistia i el retorn de Puigdemont. - Critica també els discursos de Feijóo i la crispació general. • Sobre l’argument del “vot de por” a l’extrema dreta: - Considera trampós dir “cal mantenir Sánchez perquè no vingui el llop (ultradreta)”. • Menciona el cas de Xile com a exemple dolorós d’ascens de l’extrema dreta en països amb passat dictatorial. 3.9. Desitjos per al 2026 i plenari • Desitja desencallar grans temes de ciutat i avançar en: - Cohesió social - Accessibilitat (ex: rampa al Passeig Arqueològic) - Sostenibilitat • Recorda el plenari de dijous: - Apunta que serà curt però amb mocions importants, com el cas de l’escola La Floresta / Rebassada i l’impacte d’obres sobre infants. 4. Fòrum polític: tertúlia amb PSC, PP, En Comú Podem i Vox (1780–3706 s) 4.1. Participants i to general Taula amb: • Sandra Ramos – PSC, consellera de Cultura i portaveu de govern. • Maria Mercè Martorell – Portaveu del PP. • Jordi Collado – Portaveu d’En Comú Podem. • Judit Gómez – Portaveu de Vox. La tertúlia és molt viva i confrontada, especialment amb Vox, i gira sobre balanç de 2025 i perspectives 2026. 4.2. Balanç del govern segons PSC Sandra Ramos destaca: • Impuls cultural i patrimonial: - Acord per situar la Biblioteca Pública Estatal a la Tabacalera. - Avanç del Consorci del Patrimoni Tàrraco i bona sintonia amb Ministeri de Cultura i Generalitat. - Aprovació del Pla Estratègic de Cultura per ordenar objectius i programacions. - Celebració dels 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial amb molta activitat. • Mirada cap al 2026: - Concurs de Castells i altres grans esdeveniments. - Nou contracte de la brossa com a “any clau”. 4.3. Habitatge i polítiques socials (En Comú Podem) Jordi Collado subratlla: • 2025 com un bon any en política d’habitatge: - Finalització i repartiment de pisos al PP10 – Llibertat. - Desencallament de l’edifici de la Rebassada i projecte a Florenci Vives. - Compres d’edificis per a lloguer social a carrer Lleida i Bonavista. - Projecte de la Generalitat de 130 habitatges de lloguer assequible a la zona de Joan XXIII. • Defensa el model de ciutat que aposta per habitatge públic i assequible. 4.4. Vox: seguretat, brossa i ZBE Judit Gómez (Vox) centra el discurs en: • Seguretat ciutadana: - Celebra la creació de la nova unitat de policia de proximitat / d’intervenció de la Guàrdia Urbana. - Llegeix literalment funcions de la fitxa tècnica (detecció d’armes, drogues, ocupacions il·legals, vandalisme en zones degradades…). - Ho interpreta com a prova que “la percepció d’inseguretat era real” i s’atribueix part del mèrit polític. • Brossa: - Assegura que no es veuen millores clares i que el contracte segueix judicialitzat. - Denuncia manca de mitjans i condicions dignes per als treballadors. • Impostos i despesa: - Acusa el govern de mantenir “impostos abusius” i de tancar 2025 amb més despesa. • Zona de Baixes Emissions (ZBE): - Presenta l’entrada en vigor de la ZBE com un “remat de festa” negatiu per als ciutadans, alertant de multes de 200 €. - Se li recorda que hi ha moratòria d’un any i criteris especials per a visitants. 4.5. Rèpliques de PSC, Comuns i PP a Vox La resta de tertulians responen durament a Vox: Sandra Ramos (PSC) • Recorda que els índexs oficials de criminalitat han baixat (dades del Ministeri de l’Interior). • Defensa la unitat especial de Guàrdia Urbana com a resposta a problemes puntuals en alguns barris, no com a prova d’un caos general. • Sobre la brossa: - Reconeix que no hi ha “màgia” i que cal temps perquè la nova empresa desplegui el servei. - Defensa que ja s’aprecien millores progressives. • Denuncia el discurs “apocalíptic” i vincula Vox amb una estratègia de por i estigmatització. “El seu discurs pinta una realitat que no es correspon amb la veritat… és el discurs de l’apocalipsi.” Jordi Collado (Comuns) • Matisa la descripció de la nova unitat policial: - Li preocupa que tingui un enfocament massa “a l’ofensiva” i no tant de servei públic i proximitat. - Reivindica la importància de patrulles a peu per places i carrers. - Recorda que la seguretat ciutadana és competència de la Generalitat, i l’Ajuntament fa un gran esforç extra amb Guàrdia Urbana. • Adverteix contra les campanyes de cartelleria de Vox que presenten barris com zones de guerra (exemple de la carretera de Valls) i ho considera estigmatitzador i irreal. Maria Mercè Martorell (PP) • Posa distància respecte de Vox, tot i coincidir en algunes preocupacions de seguretat. • Defensa una combinació de models policials: - Patrulles de proximitat a peu. - Unitats especialitzades com a element dissuasori contra delinqüència itinerant (carteristes, etc.). • Critica la cartelleria de Vox com una exageració que dibuixa Tarragona com si fos Beirut o Afganistan. • Recorda que: - Vox es presenta com “l’única oposició”, però té regidors que donen suport al govern i ha perdut representació al Consell Comarcal del Tarragonès. - Allà on entra al govern, sovint acaba trencant acords perquè el seu relat no és aplicable jurídicament. “Sou una oposició de negació, no una oposició.” 4.6. Debat sobre l’auge de l’extrema dreta • Collado i Ramos alerten que Vox és un partit “perillós per a la democràcia”, amb exemples internacionals (Xile, Europa). • Vox respon que si creix és perquè els altres “han fet coses malament” i presumeix de resultats d’enquestes. • Collado introdueix el concepte de “teoria del soroll” de Steve Bannon: - Explica que l’estratègia és embrutar el debat, crear fang i obligar els altres a defensar-se constantment. 4.7. Missatge final de la tertúlia En el tram final, Sandra Ramos reivindica uns mínims compartits entre la majoria de forces: • Respecte a la ciutadania i a la realitat factual. • Defensa dels valors democràtics bàsics per sobre de les diferències ideològiques. “Enganyant la gent, mentint a la gent, demostrem que tenim molt poc respecte per ella.” 5. Història de superació: el Camí de Sant Jaume en tricicle (4026–5202 s aprox.) 5.1. Presentació del protagonista Entrevista profunda a Pere Fernández, veí de Sant Pere i Sant Pau de 71 anys, que ha completat el Camí de Sant Jaume en tricicle adaptat després d’haver patit un ictus fa 4 anys. • Va estar sis dies en coma a l’Hospital Vall d’Hebron. • Va viure una forta depressió el primer mes de recuperació. • Tenia seqüeles greus: dificultats molt importants de parla, memòria afectada, problemes de mobilitat. 5.2. Del coma a la promesa • Després de sortir del tribunal mèdic (amb un 93% d’invalidesa inicial, ara 75%), decideix fer una promesa personal: “Quan vaig sortir del tribunal mèdic vaig dir: tinc que fer el Camí de Santiago.” • La família (fills, amics) el pren per boig al principi, però ell manté la decisió. 5.3. El Camí de Sant Jaume • Inici: 2 de maig, des de Roncesvalles. • Durada: 50 dies fins a Santiago de Compostela. • Mitjà: tricicle adaptat, que havia començat a practicar a principis de 2024. • Dificultats: - Fortes pujades, esforç físic intens, moments de dubte. - Problemes de parla: al maig encara era incapaç de fer frases seguides amb fluïdesa. - Moments de plor i records dolorosos comparant la vida d’abans i la d’ara. • Allotjaments: - Principalment albergues de pelegrins (sovint gestionats per monges o capellans). - Algunes nits en poliesportius i fins i tot una nit dormint a prop de vaques sobre palla (“donaven escalfor de conya”). 5.4. Trobades i suport emocional • Coneix pelegrins de molts països: Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, Japó, Austràlia, EUA. • Molta gent s’emociona en veure’l pedalar amb el tricicle i amb la seva dificultat de parla: - Les seves paraules d’ànim li donen “més força”. • A l’arribada a Santiago: - Un italià li grava el moment d’entrada amb el tricicle. - Quatre amics l’hi van a buscar. 5.5. Un nou repte: Roma – Finisterre Pere no es conforma amb el Camí de Sant Jaume. Presenta el seu nou projecte: • Recorregut: Roma – Finisterre en tricicle adaptat. • Distància: uns 3.500 km. • Temps estimat: uns 50 dies (similar al Camí). • Dates previstes: entre finals de març i mitjan abril de l’any vinent vol ser a Roma per començar. Projecte sota el lema “Pedalejant per l’ictus”: • Objectius: - Donar visibilitat a l’ictus com a malaltia que pot afectar tothom. - Animar altres afectats a no tancar-se a casa i buscar reptes. - Aconseguir esponsorització d’empreses i autònoms per finançar l’expedició. • Busca col·laboradors que puguin aparèixer a la roba i al casc, i vol aprendre a fer servir Instagram per donar visibilitat al repte. • L’entrevistador fins i tot suggereix lligar-ho amb el pas del Tour de França per Tarragona (previst al juliol), com a possible reclam per patrocinadors. 5.6. Vida després de l’ictus • Actualment té reconeguda invalidesa total, però ha recuperat capacitats clau: - Conduir (s’ha tret de nou el carnet i s’ha comprat un cotxe). - Parlar amb prou fluïdesa com per fer una entrevista en directe. - Comptar números: abans s’aturava al 50, ara arriba fins a 100. • Reconegut amant de la música: - L’acompanyen Serrat, Sabina i Jarabe de Palo a través d’una ràdio amb Spotify durant el camí. “Abans de morir-me vull fer el camí de Roma a Finisterre. I ja està.” És una secció altament emotiva, que converteix un testimoni local en un exemple potent de resiliència i de segona oportunitat vital. 6. Guardons d’excel·lència agrària del Gremi de Pagesos (5264–6332 s aprox.) 6.1. El Gremi i els premis Conversa amb Carles Samper, secretari del Gremi de Pagesos de Sant Isidre i Sant Llorenç, i dos dels guardonats: • Enric Reverter – elaborador de cava a Salomó (Cava Reverter). • Mario Muñoz – responsable de MicroAlgaiLab, planta de cultiu de microalgues a prop del Nou Estadi Costa Daurada (Camp de Tarragona). Els Guardons d’Excel·lència Agrària arriben a la 32a edició, i es lliuren a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona, a la plaça de la Font. 6.2. Guardonats d’enguany Excel·lència Agrària: • Cava Reverter (Salomó) – Enric Reverter - Saga familiar de més de tres generacions: l’avi era el ferrer del poble i pagès; el pare, viticultor a temps complet. - Des de 2007, Enric comença a embotellar cava propi. - Producció d’uns 25.000 ampolles anuals. - Característiques del cava: • Llarga criança en celler subterrani a 18–19 °C constants. • Brut nature (sense sucre afegit), bombolla fina i digerible. • Anyades diferenciades segons pluja o sequera, sense “uniformitzar” gustos. • Orientat a gamma mitja-alta, present a restaurants de referència del territori. - També produeix un cava rosat “Binari” (xarel·lo i garnatxa) recentment premiat. - Es converteixen en únic elaborador de cava al Tarragonès amb vinya pròpia i producció ecològica (després de 3 anys de conversió). • MicroAlgaiLab (Tarragona, costat del Nou Estadi Costa Daurada) – Mario Muñoz - Primera planta de cultiu de microalgues d’aquest tipus a Catalunya, en funcionament des de fa uns 5 anys. - Planta autosostenible: • Aigua de pluja com a recurs hídric. • Energia solar com a font energètica. - Cultiu monocultiu de Spirulina platensis: • Fins a un 50–66% de proteïna. • Rica en ferro, antioxidants, antiinflamatoris, vitamines i oligoelements. • Cada kg produït capta prop de 2 kg de CO₂ de l’ambient. - Productes: • Pols de spirulina per a ús alimentari. • Comprimits 100% spirulina (sense aglomerants afegits, a diferència d’algunes farmacèutiques). • Extracte de ficocianina, pigment blau natural amb propietats antioxidants i antiinflamatòries. - Tecnologia pròpia: grans basses obertes amb pales-aereadors que remouen l’aigua cada 30 minuts per evitar floculació i optimitzar la llum. • Altres premiats (mencionats): - Lluís Buscail – empresa bioforestal dedicada a neteja de boscos i producció de biomassa per substituir combustibles fòssils. - Roger Catà (Mas Montseny, El Morell) – molí d’oli guardonat per olis d’arbequina i coratina, amb premis recents. Medalla de Sant Llorenç: • Eva Santiago (Impremta Comercial) – per la seva col·laboració constant amb el gremi en publicacions. • Rosita Vigorra – gremiada que ha cosit faldilles dels misteris i col·labora intensament amb el Gremi. 6.3. Acte de lliurament i tast • Data i lloc: dimecres a les 19 h, sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona. • L’acte inclou: - Intervenció musical del cor L’Àncora amb nadales. - Tast de cava Reverter i oli de Mas Montseny al pati de Jaume I. 6.4. Efemèrides del Gremi Carles Samper avança que el 2026 serà un any especial: • 300 anys de la unió dels antics gremis d’hortolans i bracers. • 275 anys des que el Sant Sepulcre torna a sortir en processó (1751). 7. Cultura: “Una dona de la teva edat”, de Gemma Ruiz Palà (6475–6996 s aprox.) 7.1. Presentació del llibre i de l’autora L’escriptora i periodista Gemma Ruiz Palà visita l’estudi abans de presentar i signar a la llibreria El Soterrani de Tarragona. La novel·la: Una dona de la teva edat. • Protagonista: Kate, una dona nord-americana al voltant dels 60 anys que decideix viure plenament a partir dels 50–60, trencant rols i expectatives. • Narració en primera persona, que genera molta proximitat amb el lector. 7.2. Temes centrals 1. Edat i representació de les dones • El llibre neix de la necessitat de referents femenins madurs a la ficció. • Gemma diu que l’ha escrit perquè, d’aquí a 10 anys, quan arribi a aquella edat, vulgui llegir històries com aquesta i potser encara no n’hi haurà prou. • Critica que els papers per a dones de 50–60 sovint són la “tieta dels gats” o “la mare de la nòvia”, sense profunditat. 2. Hollywood, comèdia romàntica i subversió • S’inspira en l’educació sentimental que han generat les comèdies romàntiques de Hollywood. • La novel·la juga amb aquests codis, però els capgira: - Escenaris com Nova York i Venècia apareixen, però des d’una mirada crítica i menys idealitzada. 3. Maduresa, menopausa i segona joventut • El llibre reivindica la maduresa femenina com una etapa de gran potencial: - Si hi ha salut i alguns recursos, moltes dones viuen una “segona joventut”, o fins i tot una primera joventut real, perquè la primera va passar sense adonar-se’n. • Molts referents provenen dels clubs de lectura, on l’autora ha conegut dones de 50, 60, 70 anys amb vides plenes i complexes. 4. Autonomia i egoisme legítim • La Kate s’atreveix a preguntar-se: “On soc jo, aquí? On és la meva vocació? On és la meva vida, que ja només em queda la meitat?” • El llibre defensa que hi ha un dret a posar-se al centre sense que això sigui egoisme, sinó un acte de rescat propi després d’anys cuidant tothom. 7.3. To i estil • Novel·la llenguda, irònica, divertida, amb molt de sentit de l’humor. • No és un llibre intimista i tancat, sinó expansiu, amb una protagonista vital que “diu les coses pel seu nom”. 7.4. Recepció de lectors • Llibre molt nou (2 mesos), però ja hi ha reaccions: - Noies joves el veuen com una guia del que es trobaran. - Dones de l’edat de la protagonista hi troben miralls d’identificació. - Homes hi veuen una via per entendre millor el món emocional de les dones. 7.5. Venècia i turisme responsable • Part de la novel·la transcorre a Venècia, on la protagonista s’enfronta als tòpics romàntics. • Gemma aprofita per fer un apunt de turisme responsable: - Si la lectura desperta ganes d’anar-hi, recomana optar per hotels i no per Airbnb, per no contribuir a l’expulsió de veïns. 7.6. Final de la història • Sense fer espòilers, l’autora explica que el final és clau: - La Kate es troba davant un dilema i ha d’escollir quin bitllet d’avió comprar. - El lector descobrirà l’elecció a l’última pàgina. 8. Altres continguts i falques destacades Al llarg del programa apareixen nombrosos espais breus i anuncis, entre els quals: 8.1. Publicitat institucional i serveis • Pla Tarragona 26 (Ajuntament de Tarragona): - Objectiu 1: millorar recollida selectiva (nous contenidors, retirada de soterrats, més punts de reciclatge). - Objectiu 2: garantir carrers més nets (més equips d’aigua a pressió, més freqüència i millor manteniment de contenidors). • Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte: simplificació de tràmits per als ajuntaments i suport a projectes locals. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): recerca en processos químics sostenibles, salut i descarbonització, amb seu al campus Sescelades i projecció internacional. • Tanatori Municipal de Tarragona: obres de reforma (3,2 M€) per millorar instal·lacions i eficiència energètica. • Royal Escola de Formació: graus C en fitness, esports, cuina, comerç i administració, adaptats també a diversitat funcional; cursos subvencionats pel SOC. 8.2. Esport i Nàstic de Tarragona • Promoció del partit Antequera CF – Nàstic de Tarragona (Primera Federació, jornada 17), amb cobertura del programa Sempre Nàstic (33a temporada) a Tarragona Ràdio. • S’hi destaca la voluntat del Nàstic de Tarragona de sumar la tercera victòria seguida i sisena jornada sense perdre per tancar el 2025 amb bona dinàmica. 8.3. Nadal i activitats al territori • Port de Tarragona – Nadal de Somni al Moll de Costa: llums, mapatges, tallers, activitats infantils i espectacles. • Anella Mediterrània – espectacle de circ familiar Low Cost de Cirque Party. • Comerç de proximitat a Sant Pere i Sant Pau – campanya de lots nadalencs i festa a la plaça de la quarta promoció. 8.4. Programes de Tarragona Ràdio promocionats • La Porteria – Programa sobre justícia global, drets humans, crisi climàtica i educació per la pau. • Fans de Tarragona – Programa musical de 18 a 19 h amb Sílvia García, dedicat a la música local. 8.5. Publicitat comercial Falques de PortAventura World, ONCE (Cupó Extra de Nadal), Obramat, entre d’altres. 9. Tancament musical El programa es tanca amb: • Joan Manuel Serrat interpretant “Caminante no hay camino”, en coherència amb l’entrevista al Pere Fernández. • Cançó final: “La mitad de la mitad” de La La Love You, per tancar amb un to més lleuger i pop. 10. Idees clau de l’episodi Política i ciutat • Esquerra es reivindica com a oposició central, qüestionant el rumb del govern PSC, sobretot en brossa, POUM i patrimoni. • La tertúlia política mostra una clara fractura entre els partits democràtics i Vox, amb debat molt viu sobre seguretat, brossa i ZBE. Històries humanes i economia verda • El testimoni de Pere Fernández és un dels punts més potents de l’episodi: segona oportunitat vital després d’un ictus, i projecte Roma–Finisterre per visibilitzar la malaltia. • Els guardons agraris connecten tradició (cava, oli, bosc) amb innovació (microalgues i CO₂), mostrant un Camp de Tarragona que pot ser referent en sostenibilitat. Cultura i mirades de gènere • La novel·la Una dona de la teva edat obre una reflexió necessària sobre la maduresa femenina, el dret a posar-se al centre i la manca de referents a la cultura popular. En conjunt, l’episodi combina debat polític local, relats de superació, innovació agrària i cultura en un mosaic molt representatiu de la vida social i institucional de Tarragona i el Camp de Tarragona.
