Actualitat local, serveis socials i esport tarragoní

Visió general de l’episodi Informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio amb repàs de l’actualitat local: seguretat ciutadana, serveis socials i habitatge, sanitat i urgències, campanya de bons comerç, Nadal i activitats solidàries, i un ampli bloc final d’esports centrat en el Nàstic i altres clubs de Tarragona i entorn. Seguretat ciutadana: nova unitat policial de proximitat Nova UPRP i vehicle avançat • Es presenta el balanç de la Unitat Policial de Reforç i Proximitat (UPRP) des de la seva posada en marxa per les festes de Santa Tecla (17 de setembre). • Dades destacades des de l’inici del servei: - 2.709 persones identificades - 500 vehicles controlats - 872 denúncies per incivisme • Es presenta també el nou vehicle oficial de la unitat: una furgoneta equipada amb: - Tecnologia avançada, càmeres i comunicació en temps real - Material operatiu - Una DEA per a emergències "Aquesta furgoneta és un símbol de la nova unitat i representa un pas endavant en la modernització de la nostra policia" (Rubén Viñuales) • L’alcalde Rubén Viñuales subratlla la voluntat de garantir que la ciutadania se senti segura a tots els barris i defineix la UPRP com un canvi radical de model, no només una renovació d’uniformes i vehicles. • Composició del cos: - 12 agents i 2 caporals - Han superat proves específiques i rebut formació especialitzada per a serveis complexos i de proximitat. Serveis socials i emergència habitacional Creixement sostingut de la demanda • En els últims 5 anys, la demanda a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) no ha disminuït. • Dades clau: - Des de 2020, més de 2.000 famílies cada any hi acudeixen per primer cop. - 1 de cada 10 tarragonins és usuari dels serveis socials municipals. - El 2022: 13.511 persones ateses, xifra lleugerament inferior a l’any anterior però molt per sobre de les 11.524 de 2018. • Perfil de les persones usuàries: - 60% dones - 39% són gent gran o persones amb discapacitat, moltes vinculades a tràmits de la llei de dependència. - 85% tenen nacionalitat espanyola. Complexitat dels casos i coordinació • Augment de casos complexos, com víctimes de violència dins l’àmbit familiar (filles/fills víctimes, etc.). • Cada expedient requereix, de mitjana, mínim 16 atencions, sovint: - En coordinació amb altres serveis (sanitaris, educatius, judicials, etc.). • La consellera de Serveis Socials, Cecilia Mangini, agraeix la tasca de l’equip, i l’alcalde Viñuales remarca que afronten situacions molt dures i complexes. L’habitatge, principal maldecap • Abans de 2020, les ajudes principals eren: - Alimentació - Subministraments bàsics (llum, gas…) • Actualment els ajuts per allotjament i habitatge han passat a ser el nucli central de la demanda. L’habitatge es consolida com el principal mal de cap de les persones que recorren als serveis socials municipals. Satisfacció dels usuaris • S’han presentat resultats d’una enquesta de satisfacció en una prova pilot a la zona centre: - Valoració global molt positiva. - Aspectes a millorar: - Atenció telefònica - Rotació del personal (continuïtat en les referències professionals). Pesca al Mediterrani i negociacions a Brussel·les Disputa per les quotes i dies de pesca • L’Estat espanyol busca un front comú amb Itàlia i França a Brussel·les per defensar més dies de pesca per a la flota del Mediterrani a partir de 2026. • El debat té lloc al Consell de la Unió Europea i les negociacions són molt complicades; no es descarta que l’acord arribi de matinada. • El govern espanyol rebutja la proposta inicial de la Comissió Europea de retallar un 65% els dies de pesca. Impacte al Serrallo i posició del sector • Al Serrallo, els pescadors consideren inassumible una nova reducció dels dies de feina. • Destaquen els esforços fets per regenerar el mar i alerten de: - Problemes de relleu generacional - Excés de normatives "sense rerefons" i pensades des de despatxos allunyats de la realitat. "Són mesures que es prenen des d’un despatx i nosaltres les hem de catar sí o sí, perquè si no s’acaba la vida pesquera" (Xavier Domènech) Crítica del ministre a la proposta europea • El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planas, afirma que la proposta de la Comissió "sembla d’un altre planeta": "Fer-li a algú una proposta de nou dies és com enviar-lo a casa". • Remarca que: - La negociació és “dificilíssima”. - El sector pesquer ha fet un esforç ingent els darrers anys per millorar l’estat dels estocs pesquers. Comerç local i bons de consum a Tarragona Balanç dels bons comerç • L’Ajuntament de Tarragona es planteja fer dues campanyes de bons comerç l’any després de l’èxit de l’edició recent. • Dades principals: - 30.000 bons activats, amb un 99% d’activació. - Campanya iniciada el 7 de novembre. - Punt àlgid: 18 de novembre, amb 4.700 bons utilitzats. • La segona setmana (13–20 de novembre) va ser quan es van activar més bons, coincidint amb gran afluència de gent per dia de mercat. Impacte econòmic • Inversió municipal en descomptes: 150.000 €. • Volum de compres generat: - Més de 620.000 € en compres totals. - Això implica 472.000 € de despesa directa dels consumidors en 11.500 tiquets. Objectiu: ciutat viva i comerç de proximitat • La consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica, Montse Adán, remarca que es treballa per: - Dinamitzar la ciutat - Fer que “sempre passin coses” quan algú ve a Tarragona - Donar a conèixer i reforçar el comerç de proximitat. "Volem que quan vinguis a Tarragona sàpigues que aquests carrers estan vius i puguis gaudir de la vida al carrer i del comerç de proximitat". Sanitat: pressió a urgències i mascaretes Col·lapse puntual a urgències • L’Hospital Sant Pau i Santa Tecla registra el màxim de pacients a urgències de les darreres dècades. • Factors que ho expliquen: - Vaga de metges als CAPs - Pacients que, davant la manca d’atenció primària, acudeixen directament a urgències • Dades clau: - Augment de la demanda d’urgències entre un 10% i un 15% per sobre de l’habitual. - Dimarts s’assoleix la xifra més alta d’atencions d’urgències en dècades. "Hem vist un debat d’urgències molt per sobre de l’habitual" (Xavier Oliach, director de l’hospital) Mascaretes obligatòries i recomanacions • Segon dia de mascareta obligatòria als centres sanitaris per: - Augment d’infeccions respiratòries - Alta incidència de la grip • L’hospital subratlla que: - És una mesura pel bé de tothom, per protegir persones vulnerables. - Es busca limitar la propagació de la grip. • Recomanacions a la ciutadania: - Acudir primer al CAP sempre que no sigui una urgència extrema o greu. - Recorden que els CAP poden resoldre la gran majoria de necessitats. - Davant símptomes respiratoris lleus o febre de poca complexitat, cal: - Aplicar mesures d’autocura. - Valorar assistència mèdica només en cas de patologia prèvia o persones de risc. Nadal a Tarragona: pessebres i comerç de barri Pessebres municipals • Es confirma la ubicació dels dos pessebres municipals d’aquestes festes: - Ponent: pati de la llar municipal de gent gran de Bonavista. - Centre / àmbit marítim: davant l’església de Sant Pere del Serrallo. • Característiques: - Es podran visitar del 19 de desembre al 7 de gener. - Els naixements es col·loquen cada any en espais diferents per dinamitzar diversos barris de la ciutat. • El conseller d’Espai Públic, Guillermo García de Castro, subratlla la voluntat de fer dels pessebres un element de cohesió i dinamització de la ciutat. Comerç de Nadal a Sant Pere i Sant Pau (falca publicitària) • Anunci d’una campanya de Nadal a Sant Pere i Sant Pau: - Promoció del comerç de barri. - Sorteig de fins a 30 lots nadalencs. - Festa el 20 de desembre amb música, actuacions i animació infantil a la plaça de la quarta promoció. Gent gran, solidaritat i cultura Festival Solidari de Gent Gran Activa • Gent Gran Activa organitza demà el Festival Solidari al Palau de Congressos a benefici del menjador social de Bonavista. • Característiques de l’esdeveniment: - Iniciat el 2015, s’ha consolidat com cita destacada al calendari. - Més de 200 persones pujaran a l’escenari. - Hi haurà representacions musicals i teatrals. - Participants: usuaris i usuàries de llars de jubilats i serveis municipals de gent gran. "És un festival solidari que la gent participa amb moltíssima il·lusió" (Cèlia López, coordinadora de Gent Gran Activa) • Per assistir-hi cal fer una donació d’aliments que es destinaran al menjador social de Bonavista. Implicació solidària de la gent gran • La coordinadora de l’associació Juventut i Vida, Raquel Quílez, destaca que la gent gran és especialment sensible i solidària: "És un col·lectiu que sempre s’ha bolcat molt; potser són més conscients del que és passar necessitat". • Agradeixen el suport un any més, remarcant que tota ajuda és benvinguda. Agenda cultural: Mishima • El grup Mishima actua demà dissabte a la Sala Zero dins la seva gira de Nadal. • Concert: - Hora: 21.00 h - Entrades: exhaurides Bloc esportiu: futbol, voleibol i bàsquet Nàstic de Tarragona: objectiu play-off • El Nàstic tanca l’any 2025 a casa diumenge contra el FC Cartagena al Nou Estadi Costa Daurada (1/4 de 7 de la tarda). • El defensa Sergio Camus, protagonista del podcast de la setmana, remarca: - La importància de encadenar dues victòries seguides. - Arribar a Nadal en places de play-off per "tenir els deures fets". "És un partit de play-off, amb un ambient increïble, entre dos equips que volen ascendir de tu a tu" (Sergio Camus) • Camus destaca que la Lliga està molt igualada: - Amb 2 o 3 victòries seguides et col·loques a la part alta. - L’equip necessita aquesta ratxa per agafar confiança i soltura. • Baixes del Nàstic per al partit: - Òscar Sanz - Sergio Santos • Àrbitre: Armando Ramo Andrés (aragonès). • El partit es podrà seguir en directe des d’una hora abans al programa Sembrenàstic de Tarragona Ràdio. Futbol base i femení del Nàstic • Filial del Nàstic (La Pobla de Mafumet): - Buscarà el quart partit consecutiu sense perdre. - Rival: Sabadell, que és 11è. - Partit: diumenge, 12.00 h, al camp municipal Olímpia. - El tècnic Xavi Vilagut destaca la profunditat de plantilla i jugadors amb perfils diversos per adaptar-se al que demani el partit. • Juvenil del Nàstic: - Rep el Sant Cugat en la 13a jornada. - Classificació: Nàstic, 13è, en zona de descens. - Objectiu: victòria per sortir del descens. - Partit: dissabte, 12.30 h, a la Ciutat Esportiva del Nàstic a Camp Clar. - Entrenador: Joan Oriol. • Nàstic femení (Primera Divisió Catalana Femenina): - Enfrontament contra la Penya Barcelonista Sant Vicenç dels Horts. - Objectiu: mantenir la bona dinàmica positiva. - Partit: diumenge, 17.00 h, al camp municipal de la Barruana. - Tècnic: Adrià de la Penya. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau i Mèdol Tarragona Intercal SPiSP a la Superlliga masculina • L’Intercal SPiSP (Sant Pere i Sant Pau) busca la primera victòria a la Superlliga. • Partit: - Rival: Club Voleibol Guaguas (un dels millors equips d’Espanya i d’Europa). - Jornada: 9a de la fase regular. - Dia i lloc: dissabte, 19.00 h, al pavelló municipal de Sant Pere i Sant Pau. • L’entrenador Vlado Stevovski admet que serà un duel molt complicat, però volen: - Ser competitius. - "Deixar-ho tot a la pista". - Oferir voleibol d’alt nivell al públic local. Mèdol Tarragona Sant Pere i Sant Pau (Primera Nacional femenina) • El Mèdol Tarragona – Sant Pere i Sant Pau vol mantenir la bona dinàmica en la seva temporada d’estrena a Primera Nacional. • Situació esportiva: - 8 victòries en 9 partits. - Líders de la classificació. • Partit: - Rival: Club Vòlei Alagón (Alfajería), cuer de la lliga. - Dia i lloc: dissabte, 20.00 h, al Centre Esportiu Municipal Segle XXI de Saragossa. • El tècnic Edu Sánchez vol acabar la fase mantenint la primera plaça, per reconèixer la bona feina feta. Bàsquet: TGN Bàsquet i Ibersol CBT TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2) • El TGN Bàsquet busca la segona victòria de la temporada a Lliga Femenina 2. • Situació: - Classificació: últimes (1 victòria, 9 derrotes). - Rival: Boet Mataró, 10è (4 victòries, 6 derrotes). • Partit: - Dissabte, 18.00 h, al Palau d’Esports Catalunya. • L’entrenador interí Iñaki Liarte posa el focus en: - El convenciment i la confiança de les jugadores. - Transmetre un missatge positiu perquè se sentin còmodes i confiïn en les seves capacitats. TGN Bàsquet (Supercopa) • L’equip del TGN Bàsquet de Supercopa rep el CB Sant Feliu de Llobregat. • Situació: - TGN: 11 derrotes en 11 partits (cuers). - Sant Feliu: 9è, equip irregular, combina grans partits amb derrotes sorprenents. • Partit: - Diumenge, 13.00 h, al pavelló del Col·legi Sagrat Cor. • L’entrenador Sergio Lou considera que, per la irregularitat del rival, hi ha opcions reals de sumar la primera victòria. Ibersol CBT i el derbi amb el Valls • L’Ibersol CBT vol sumar la novena victòria de la temporada en un derbi territorial contra el CB Valls. • Situació esportiva: - CBT: 8 victòries i 2 derrotes, 3r classificat. - Valls: 4 victòries, 11è. • Partit: - Dissabte, 17.00 h, al pavelló del Serrallo. • El tècnic Toni Llamas (Laramona) destaca: - Els aprenentatges del partit a Calvià i la capacitat de l’equip per competir al 100% contra qualsevol rival. - La importància de controlar el joc interior obert del Valls, amb jugadors com Grau i Rosa. • El jugador Stefano Bajocchi no participarà al partit després d’haver rescindit el contracte de mutu acord amb el club. Essència de l’episodi L’episodi ofereix una panoràmica molt completa de la realitat tarragonina: des de la seguretat i els serveis socials fins a la pressió sanitària i el repte de l’habitatge, passant per la defensa del sector pesquer, la dinamització del comerç local, la vida associativa i solidària de la gent gran i una agenda esportiva intensa amb protagonisme del Nàstic, el voleibol de Sant Pere i Sant Pau i el bàsquet tarragoní.

Sempre Nàstic: Camus, play-off i comunitat X

Context del podcast Sempre Nàstic - Podcast de Tarragona Ràdio reuneix avui dues veus molt vinculades al Nàstic de Tarragona: - Sergio Camus, un dels 15 fitxatges nous de la temporada. - Javi Jordà (Nàsticarisma), referent de la comunitat del Nàstic a X (antic Twitter). 1. Conversa amb Sergio Camus Balanç del tram inicial de Lliga Camus valora com a molt bona la primera part del partit al camp del Sevilla Atlético: pressió alta, coordinació i dos gols. A la segona part l’equip baixa físicament, es tira enrere i acaba patint per tancar el partit. Reconeix que falta regularitat: mantenir el nivell de la primera part durant més minuts i “matar els partits” quan el marcador és favorable. Estat físic i objectiu classificatori Explica que l’últim mes i mig han tingut entrenaments molt exigents per arribar forts als 90 minuts. La Lliga està molt ajustada: encadenar 2-3 victòries seguides pot situar l’equip a la zona alta i donar confiança. Objectiu clar de cara a Nadal: arribar en posicions de play-off, amb l’Atlético de Madrid B una mica destacat però no inabastable. Assenyala que els filials poden canviar molt al mercat d’hivern, amb sortides de jugadors importants. Mirant el partit contra el Cartagena Preveu un partit de play-off, amb gran ambient al Nou Estadi Costa Daurada. Veu dos equips que lluitaran per l’ascens de tu a tu i assegura que el Nàstic sortirà a guanyar seguint el pla del míster. Diferències entre Luis César i Cristóbal Parralo Dues idees de joc molt diferents: Amb Luis César: bloc més esperant el rival, línia més avançada però menys pressió alta sostinguda. Amb Cristóbal: pressió més intensa a dalt, línia defensiva una mica més enrere per guanyar duels i segones jugades. El grup està trigant un mes i mig a assimilar la nova idea, sense pretemporada amb Cristóbal, però ara ja es veu una identitat clara. Destaca que el vestidor està unit i amb l’objectiu comú molt marcat. Situació personal de Sergio Camus Es mostra encantat amb Tarragona i amb la vida a la ciutat. Ha alternat titularitats i banqueta, però manté el focus en ajudar l’equip i entendre els conceptes del nou tècnic. L’oferta del Nàstic la va acceptar ràpidament: tot i tenir moltes propostes, en rebre la trucada grana va dir als seus agents que volia venir aquí. Va consultar amb antics companys Marc Álvarez i Marc Trilles, que li van parlar molt bé del club i de la ciutat. Missatge a l’afició Demana que omplin l’estadi en el darrer partit de l’any a casa. Agraeix especialment els desplaçaments massius, com el de Sevilla un divendres al vespre. Assegura que ho deixaran tot pel club i per l’afició per aconseguir l’objectiu comú. 2. Entrevista a Javi Jordà (Nàsticarisma) Origen del nasticuisme i de la comunitat a X Es fa del Nàstic de petit, arran d’un play-off contra l’Huesca amb el Nàstic de Vicente Moreno, i des d’aleshores és soci ininterrompudament. Recorda els inicis de la comunitat a Twitter (ara X) amb comptes com memes nàstic o Gol de Mar, més seriosos. Amb ell, Belbido, Joel Galant i d’altres, hi incorporen més humor, mems i rauxa, donant forma a l’actual comunitat Twitternàstic. Moment àlgid: era Dani Vidal i “vida al net” Situa el punt més alt de la comunitat a la primera temporada completa de Dani Vidal, amb el Nàstic lluitant contra el Màlaga. Neix el fenomen “vida al net”, amb formats i mems setmanals que fins i tot traspassen les xarxes i arriben a gent sense X. A partir d’un únic tuit, altres usuaris s’hi van sumant, fins a crear una gran bola viral. Relació amb el club i altres aficions A vegades se senten escoltats pel club, a vegades no: El Nàstic va arribar a fer una samarreta oficial de “vida al net”. Considera que, en general, el club podria tenir més complicitat amb l’afició a xarxes. Destaca l’obertura d’un TikTok oficial com un encert. Expliquen la col·laboració en un vídeo promocional amb jugadors del primer equip (disfresses d’animals i dinosaures), sorgit d’una proposta de memes nàstic al departament de comunicació. Gràcies a Twitternàstic, el Nàstic ha teixit bones relacions amb altres aficions (Valladolid, Huesca, València, Deportivo, etc.), fins i tot generant amics personals en altres ciutats. Abast real de Twitternàstic Reconeix que la comunitat de X no representa la totalitat de l’afició: Calcula que els comptes realment actius són uns 20, davant uns 7.000 socis. Hi ha altres focus d’afició a Facebook, Instagram, etc. Malgrat això, són els que fan més soroll i més gràcia, i per això poden semblar més majoritaris del que realment són. Projecte de videojoc del Nàstic Javi és molt fan del Pro Evolution Soccer i el considera molt editable. Fa dos anys que treballa en una versió 100% Nàstic, amb: Plantilles i jugadors de diverses temporades. Equipacions històriques. Admet que no arriba ni al 50% fet, perquè és molt feina, però té la il·lusió de publicar-lo perquè qualsevol aficionat el pugui gaudir. Valoració esportiva: canvi d’entrenador i objectius Creu que fer fora Dani Vidal va ser un error i que això ha condicionat l’etapa de Luis César. Considera que calia el canvi a Cristóbal Parralo: ara l’equip juga a alguna cosa, l’afició hi connecta més i els jugadors semblen més contents, tot i que la puntuació sigui semblant. El primer partit amb Cristóbal, a Múrcia, li sembla una de les millors primeres parts de la temporada, malgrat la derrota per errors defensius individuals. Afició, prèvies i paper del club Opina que el club fa menys activitats de prèvia que abans (paellades, xocolatades, etc.), tot i que els horaris tampoc hi ajuden. Destaca positivament el treball de la penya Orgull Grana, que organitza grans prèvies i activitats i dona molta vida als partits. Objectius i jugadors preferits Creu que l’objectiu realista ha de ser fer play-off d’ascens. Veu exigir ser primer com una utopia, però considera obligat competir l’ascens fins al final. Tot i el “trauma” dels últims play-offs, pensa que estar-hi voldria dir que s’ha fet una gran temporada i que l’afició s’ha reenganxat. Els seus jugadors preferits són principalment de la casa: Òscar Santi Montal Entre els fitxatges nous, ressalta Vaca (esmentat com “va ser”) pel seu gran rendiment i aportació col·lectiva, tot i no destacar tant en gols com en altres etapes. Idees clau Sergio Camus remarca la necessitat de regularitat, millora física i d’encadenar victòries per consolidar-se en play-off abans de Nadal. Canvi clar d’estil amb Cristóbal Parralo, amb més pressió alta i identitat de joc. El jugador se sent molt integrat a Tarragona i valora molt positivament l’afició i el projecte. Javi Jordà (Nàsticarisma) explica l’evolució de la comunitat Twitternàstic, el fenomen “vida al net” i la seva influència més enllà de X. El club comença a connectar més amb l’afició digital, però la comunitat demana més complicitat i activitats. Objectiu compartit: classificar-se per al play-off i lluitar l’ascens fins al final, reforçant el vincle entre equip i afició.

Serveis Informatius 7H del 12/12/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Relats gòtics i Nina Kahlo: literatura i música

Presentació de l’escriptor i del llibre Relatos Góticos (0–810) Qui és Ian Lins i d’on surt el llibre • Ian Lins és col·laborador habitual de Tarragona Ràdio, músic i també escriptor. • Aquest és ja el seu quart llibre publicat; abans havia escrit sobretot llibres d’espiritualitat i autoajuda. • Explica que els dos primers llibres, d’autoajuda espiritual seriosa, els ha descatalogat perquè el mercat els posava al mateix sac que certa autoajuda esotèrica i comercial amb la qual ell no s’hi identifica gens. "Com sóc molt honest amb les meves creences, vaig decidir descatalogar-los i dedicar-me a la ficció." • Es defineix com a persona molt clàssica, apassionat de la literatura del segle XIX i de la música clàssica (especialment Bach i Händel), i això marca profundament el to de la seva obra de ficció. Concepte de Relatos Góticos • El llibre no és exactament novel·la històrica, però està molt documentat històricament: - Escenaris situats en el lloc i el segle correcte. - Personatges inspirats en figures reals o episodis històrics. • Lins diu que segueix tímidament l’estela d’autors com Edgar Allan Poe, Horace Walpole, Arthur Conan Doyle, Jules Verne i també H. P. Lovecraft. • El volum conté quatre relats de marcat to gòtic: - Dues novel·les curtes (relats llargs). - Dos contes molt breus (4–5 pàgines cadascun). • El to combina: - Misteri gòtic i ambientació victoriana. - Suspens psicològic i thriller més que no pas terror explícit. - Barreja de ciència i ocultisme, en un territori a mig camí entre l’oníric i el tangible. • L’autor subratlla que, malgrat el component fosc, sempre hi introdueix una llum d’esperança final, fidel a la seva visió espiritual inspirada en budisme, espiritualisme tibetà i hinduisme. La influència dels clàssics i el procés creatiu • Ian Lins ha llegit molt Poe, Conan Doyle, Jules Verne, H. G. Wells i Lovecraft, i fins i tot va fer un treball d’antropologia sobre Poe. • Volia “escriure des de dins” de la mentalitat victoriana: - Es va recloure dues setmanes per revisar el llibre. - Sense música moderna, escoltant només Bach i música clàssica. - Reescrivint fragments perquè sonessin autènticament d’època. • Alguns relats feia 10 anys que estaven començats i guardats a l’ordinador, i ara els ha recuperat, reformatat i acabat. • Defensa que escriure avui en clau victoriana és gairebé un acte disruptiu: - Molta gent ja fa narrativa moderna; en canvi, els autors victorians ja no hi són. - Ell vol reprendre aquest fil com un músic de jazz que crea peces noves dins d’un estil antic. Contingut dels quatre “relatos góticos” (810–1324) 1. Eloísa: vampirs i ciència • Eloísa és la protagonista del primer relat, una novel·la de vampirs. • Ambientació: - Un destacament francès imperial arriba a un castell. - La dona del castell, Eloísa, amaga un secret fosc i misteriós que es va revelant progressivament. • Estil i to: - De base sembla un relat clàssic de vampirs. - Cap al final, fa un gir científic molt a l’estil Jules Verne: - Introducció de ciència i especulació científica dins del marc gòtic. • Sobre els “vampirs” del llibre: - La locutora especula si són vampirs físics o vampirs energètics. - Lins, per no fer espòilers, es limita a dir: “Llegiu el llibre”. • A la dedicatòria hi ha un clar component espiritual: “Por más que la oscuridad desee permanecer, la luz acaba siempre por encontrar un resquicio en el que mostrar su esplendor. Para todos los que mantienen la fe en tiempos de oscuridad.” • Aquesta cita reforça la idea clau de l’autor: foscors, sí, però sempre amb una escletxa de llum i fe. 2. L’Estància: la por de quedar paralitzat • Relat curt centrat en una experiència opressiva i angoixant. • Argument bàsic: - Algú es desperta a mitjanit en un lloc que no coneix. - No entén on és i no es pot moure: està paralitzat. - A partir d’aquí es desplega la història, lligada a aquesta incapacitat física. • L’autor considera que és més suspens impactant que no pas “por” en el sentit modern. • La locutora subratlla que, posant-se a la pell del protagonista, la situació fa autèntic terror. 3. La Tormenta. El Salón de los Pasos Perdidos • És, per a l’autor, un dels seus relats preferits del llibre. • Característiques principals: - Molt influenciat per Conan Doyle: to detectivesc, ús de la lògica. - Barreja de novel·la d’investigació amb misteri gòtic i elements de terror lleu. • Estructura i temes: - Comença en una nit de tempesta i pluja. - Té diversos capítols i subparts, que permeten explorar diferents ambients i sensacions dins de la mateixa història. - Lins comenta que pot tractar dos o tres temes diferents dins del mateix relat. • Gir argumental: - No hi ha l’assassí típic de les històries de detectius. - S’hi introdueixen fenòmens estranys, aparicions inquietants i gent que “apareix arrugada”. - Això trenca l’esquema de simple investigació racional i obre la porta a l’ocult i a l’inexplicable. 4. Los hijos que nos conquistaron: futurisme a la manera del XIX • Últim relat, també vinculat a la ciència-ficció clàssica. • Influències declarades: - H. G. Wells i Jules Verne. - Futurisme vist amb ulls del segle XIX. • Lins explica que ha intentat: - Escriure com si fos un autor de l’època, imaginant un futur llunyà. - Mantenir el to de la ciència-ficció clàssica, però amb idees noves. Posicionament de l’autor i reflexions sobre el sector (1324–1656) Lloc de Relatos Góticos en el panorama actual • Lins diu que avui: - Molts llibres no estan escrits realment per qui els signa, sinó per negres literaris o, fins i tot, amb ajuda d’intel·ligència artificial. - Aquest llibre, en canvi, l’ha escrit ell mateix, de cap a peus, i ho reivindica com un valor. • Afirma que Relatos Góticos és un llibre molt especial i poc habitual actualment: - Adreçat a qui estima les pel·lícules de Jane Austen, Sherlock Holmes, el cinema clàssic de terror de la Hammer o Vincent Price. - Ideal per llegir a la tardor o per Castanyada/Halloween (ell proposa el neologisme Castawind), al costat d’una llar de foc, amb espelmes, un te i música de Bach de fons. • Recomana explícitament escoltar Bach mentre es llegeix el llibre per entrar completament en l’ambient d’època. • Es declara molt orgullós de l’obra i diu que és dels llibres que avui “ja no es troben” si t’agrada aquesta estètica clàssica. De l’autoajuda a la ficció gòtica • Lins recorda els seus llibres d’autoajuda espiritual: - Eren obres serioses i profundes sobre espiritualitat. - El mercat i alguns programes de ràdio els van associa a esoterisme comercial, cosa que el va incomodar molt. • Per coherència amb les seves creences, va optar per: - Descatalogar aquells llibres. - Centrar-se en la ficció, sense renunciar al seu rerefons espiritual. • Obres anteriors a Relatos Góticos: - La melodia de la vida. - Decálogo Universal. - Cuentos del despertar (contes molt curts, d’esperit inspirador i espiritual). Música, projecte A Terra i crítica a la IA en l’àmbit creatiu • A banda de ser escriptor, Lins és músic amb una trajectòria llarga en anglès, amb seguidors a EUA, Anglaterra i altres llocs. • Explica el seu projecte en català, “A Terra”: - És un projecte nou, en català, actualment bastant aturat. - Falta suport institucional (ni Estat ni Generalitat) i recursos de discogràfiques. - Hi ha alguns vídeos fets amb intel·ligència artificial, disponibles a Spotify, YouTube, Bandcamp. • Reflexió sobre la IA i l’art: - Va recórrer a la IA per fer els vídeos perquè no tenia altra opció pràctica. - Tot i això, considera que aquests vídeos tenen poc valor creatiu o artístic més enllà del muntatge i la seva imaginació. - Defensa que “les coses manuals són millors” quan és possible fer-les. To de l’entrevista i humor • L’entrevista amb Tarragona Ràdio és molt distesa i humorística: - Bromejen amb el seu anglès irlandès, amb falsos estudis científics sobre escoltar Tarragona Ràdio 24 hores, i amb noms com World Science International i el científic inventat John Temple. - Es tanquen l’espai recomanant el llibre i insistint que és una lectura diferent i valuosa per a amants del gènere gòtic clàssic. Presentació de Nina Kahlo i el projecte musical (2095–2943) Naixement de Nina Kahlo • A la segona part del programa es presenta Nina Kahlo, nom artístic de la cantant Paula Reboll (Paula Sutil). • Nina Kahlo neix com a projecte personal en català: - Desig d’anar en solitari però amb banda de noies. - Volia música en català amb un concepte propi i empoderador. • El nom és un homenatge directe a Frida Kahlo: - L’admira com a dona que trenca estereotips i com a símbol de llibertat. - Es defineix com a “molt Frida Kahlo” perquè ara se sent lliure per fer el que vol. Context vital i creixement personal • L’origen profund del projecte està lligat a una història de maltractament: - El 2020 es trenca una situació molt dura de maltracte fort que havia arrossegat temps. - Comença un camí llarg de teràpia psicològica i creixement personal. • Abans tenia una autoestima molt baixa: - Es veia a si mateixa com “ridícula” i “molt poca cosa”. - Treballava en un súper i en un càmping, i pujar a un escenari li semblava impensable. • A través de la teràpia, la música i l’escenari: - Ha aconseguit viure de la música (sobretot fent versions). - Se sent que “ja ha triomfat a la vida” només per poder viure del que estima. La seva presència a l’escenari és la culminació d’un procés de reconstrucció personal i d’autoafirmació. El disc de Nina Kahlo i el procés de selecció • El disc de Nina Kahlo comença a gestar-se cap a gener de 2023. • Estructura del projecte discogràfic: - 10 temes formaran el disc final. - En el procés creatiu, però, en va escriure 25 i en va descartar 15. • El disc és conceptual: - 8 cançons expliquen una història i un recorregut emocional coherent. - 2 temes queden fora del fil conceptual, però hi són perquè són importants pel missatge general. • Nina Kahlo admet que podria haver escollit altres temes, però calia tancar una primera tria i tirar endavant. Producció amb Ramon Berlanga • El disc s’està gravant amb el productor Ramon Berlanga. • Com s’hi van trobar: - La guitarrista Mireia, que toca amb ella a Nina Kahlo (versions), li va recomanar el seu estudi. • Per què el va escollir: - Berlanga viu exclusivament de la producció musical i col·labora amb Universal. - Li agrada la línia de treball (li fa referència a Avi Roig i altres referents que la convenç). • Relació creativa: - Ella arriba amb els temes bastant fets. - El productor aporta idees d’arranjaments, ritmes, patrons i “li dona un toc més xulo” a les cançons. “Desperta, prenda”: homenatge a les dones de sempre • La cançó que sentim a la ràdio és la porta d’entrada al projecte Nina Kahlo. • És un homenatge a les dones que van lluitar perquè les actuals tinguin més drets i oportunitats, especialment les àvies. • El títol i el motiu central giren al voltant de l’expressió afectuosa “prenda”, molt típica de la seva àvia: - “Desperta, prenda, el món és per tu”. • Aquesta cançó forma part dels dos temes “extra” fora del fil conceptual del disc, però ella sentia que no podia permetre’s no fer-la: - Té altres projectes molt enfocats en el feminisme i l’empoderament. - Per a ella, hauria estat una falta de respecte a les dones que l’han precedit no dedicar-los un tema. • Encara no l’ha ensenyada a l’àvia, però la locutora l’anima a fer-ho, pensant que podria ser un moment molt emocionant i curatiu. Calendari de llançaments i plans de futur • Ritme de publicació previst: - Gener: sortirà una nova cançó. - Març: una altra cançó nova. - Cap al març també: publicació del disc complet. • Hi ha previst un videoclip per a “Desperta, prenda”: - Havia de sortir al mateix temps que el single, però hi va haver problemes de gravació i permisos. - S’endarrereix i es vol estrenar pel 8 de març, amb la idea que hi participin moltes dones. • Escenaris i directe: - Té tot el concepte de directe al cap, amb banda de noies i una posada en escena treballada. - Cal acabar gravacions, assajos i muntatge del live. • Ho viu des de la gratitud: - Se sent molt agraïda de tenir una banda i un equip darrere els seus temes. - Assegura sentir literalment “pell de gallina” veient com la seva música pren vida en assaigs i concerts. Identitat artística i somnis • Nina Kahlo ja es presenta com a identitat plena (ha de canviar el nom al mòbil, xarxes, etc.). • Diu que, tot i que no necessita grans fites per sentir-se realitzada, no tancaria la porta a: - Grammy, grans escenaris, col·laboracions amb grups com Lágrimas de Sangre o Locas Grases (anomenats de broma a la conversa). • La conversa amb la locutora és molt propera i plena d’humor, però el missatge de fons és clar: - Empoderament femení, llibertat creativa i autoestima recuperada a través de la música. Publicitat i falques finals (1713–1906) • Després de l’entrevista amb Ian Lins i abans, durant i després de la xerrada amb Nina Kahlo, s’emeten diverses falques publicitàries i anuncis institucionals: - Cap d’Any a complexos Alannia Resorts. - Campanya Pla Tarragona 26 de l’Ajuntament de Tarragona sobre la recollida de residus i la neteja urbana. - Cupó Extra de Nadal de l’ONCE. - Anunci d’Obramat per a professionals de la construcció. - Obres de reforma del Tanatori Municipal de Tarragona. - Activitats de Nadal al Port de Tarragona. - Espectacle de circ Low Cost de Cirque Party a l’Anella Mediterrània, organitzat per l’Ajuntament de Tarragona. • Aquestes falques serveixen de tall i transició entre els blocs de contingut cultural (literatura i música) de l’espai radiofònic. Eixos principals de l’episodi 1. Literatura gòtica clàssica avui • Reivindicació d’una narrativa gòtica clàssica, victoriana, rigorosa històricament, però amb missatge espiritual d’esperança. • Relatos Góticos com a contrapunt al mercat actual: - Enfront de la massificació de l’autoajuda superficial i l’ús de la IA. - En defensa del text treballat a mà, amb ofici i documentació. 2. Música, identitat i curació personal • Naixement de Nina Kahlo com a resultat d’un procés de sanació després del maltractament. • La música en català i en femení com a espai de llibertat, empoderament i homenatge a les dones que han obert camí. • “Desperta, prenda” com a síntesi: agraïment a les àvies i crida a les noves generacions a viure el món com a propi. 3. Tarragona Ràdio com a plataforma cultural • L’emissora es mostra com un espai on: - Es presenten llibres i projectes musicals locals. - Es combina humor, proximitat i profunditat (parlen de maltractament, espiritualitat, IA i cultura clàssica, però amb to lleuger i proper). • Alhora, les campanyes institucionals (Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, Anella Mediterrània, etc.) situen el programa dins de la vida quotidiana i cultural de la ciutat.

Pesca en crisi, eòlica marina i cultura de mar

Panorama informatiu de la costa catalana Quotes de pesca i crisi del sector • Pescadors gironins i de Tarragona al límit: temen que Brussel·les fixi per al 2026 menys de 130 dies de pesca d'arrossegament, cosa que faria inviable l’activitat. • El president de les confraries catalanes planteja la insubmissió si les quotes són inassumibles, perquè qualsevol aturada suposa perdre encara més dies de mar. • Lluís Planes, ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, qualifica la proposta europea (reducció del 65% de dies, fins a 9 dies en alguns casos) com «d’un altre planeta» i reivindica l’esforç ingent del sector en sostenibilitat: millora de malles, vedes temporals, portes voladores. • El ministeri defensarà ampliar fins a 143 dies de feina anuals per a la flota mediterrània. Grups d’Acció Local Pesquer (GALP) en perill • Els GALP catalans alerten que la reforma del marc financer europeu 2028‑2034 i la reducció d’un 60% dels fons podria fer desaparèixer el desenvolupament local participatiu (DLP) com a línia pròpia del FEMPA. • Temen ser diluïts en altres programes (com el Líder), més allunyats de la realitat marítima. • Destaquen que el DLP ha estat clau per diversificar l’economia blava, reforçar la cohesió territorial i donar suport a petits projectes locals. • Reclamen una reunió urgent amb Lluís Planes i involucren també eurodiputats i GALP mediterranis (França, Itàlia, Grècia, Illes) per fer front comú. Campanya “Si és de llotja és boníssim” al Delta de l’Ebre • El GALP Mar de l’Ebre rellança una campanya per fomentar el consum de peix de proximitat coincidint amb Nadal. • Objectius principals: - Posar en valor el peix de llotja com a sinònim de qualitat i arrelament al territori. - Visibilitzar espècies locals barates i riques en omega‑3 (més enllà de llangustins, ostres o navalles). - Empoderar peixaters i peixateres com a prescriptors de confiança i coneixedors del peix de temporada. - Arribar al públic jove a través de xarxes socials i influencers, trencant mites que el peix és sempre car, difícil de netejar o fa massa olor. • La campanya està finançada 70% pel Fons Europeu Marítim de Pesca i Aquicultura i 30% per la Generalitat. • En paral·lel, s’ha creat el segell de qualitat “Peix de Llotja”, destinat a restaurants que acreditin un consum mínim anual de 12.000 € a les llotges catalanes. Actualitat local a la costa Protecció de platges i impacte del turisme • A l’Escala, l’Ajuntament instal·la xarxes de retenció de sorra a platges com Riells i Sant Martí d’Empúria per: - Evitar que el vent de tramuntana arrossegui la sorra a passeigs i carrers. - Afavorir la dinàmica dunar i la conservació de platges de sorra fina. • A la Costa Daurada, un estudi econòmic xifra l’impacte de PortAventura World: - Més de 17.200 milions d’euros al PIB català des de 1995 (uns 600 milions anuals), el 92% dels quals es queden a Tarragona. - 10.439 llocs de treball anuals de mitjana, majoritàriament a la demarcació. - Més de 109 milions de visites en 30 anys. - Destaca el paper del parc en la desestacionalització de la Costa Daurada i els esforços en sostenibilitat (energia 99,6% renovable des de 2016, gran ús d’aigua regenerada, reducció del consum energètic). Consum de peix i efectes de les quotes sobre el mercat • A Vilanova i la Geltrú, la incertesa per les quotes i la menor captura fa que molts clients avancin la compra de gamba de Vilanova per Nadal. • Això ha generat: - Augment prematur dels preus de la gamba. - Recomanació de reservar amb antelació a les peixeteries. - Reivindicació del producte de proximitat i del tracte personalitzat al mercat. Esport i natura al Maresme • El Club de Rem d’Arenys participa al 30è Campionat de Catalunya de Rem de Llagut Català a Mataró amb tres tripulacions (veterà masculí, veterà femení i veterà mixt), totes amb bons resultats previs a la Lliga Catalana. • Arenys de Mar inicia un tractament fitosanitari amb endoteràpia per eliminar la processionària en uns 750 arbres (pins, cedres, xiprers), prioritzant escoles i espais públics i recordant no manipular les erugues. El temps i el trànsit • El meteoròleg descriu una situació marítima molt plàcida: mar en calma, vents febles de xaloc, llevant o gregal i algunes boires puntuals a la Costa Brava. • El Servei Català de Trànsit informa d’un accident a la B‑20 (Pota Nord) amb un carril tallat i cues de 2 km, i retencions habituals d’entrada a Barcelona per C‑58 i C‑33. Ciència i debat sobre l’eòlica marina al Golf de Roses L’estudi del CSIC i la guia de sostenibilitat • Es presenta una guia científica per al desenvolupament sostenible de l’energia eòlica marina al Golf de Roses, elaborada dins el projecte Biopaís pel CSIC i la Universitat de Girona. • Característiques de l’estudi: - 3 anys de treball, 7 investigadors, 2 tesis doctorals. - Més de 1.000 enquestes i 68 entrevistes a agents implicats. - 5 articles científics publicats i 3 més en camí. - Ús de dades locals de gran resolució i enfocament ecosistèmic. Conclusions principals • Els científics recomanen excloure el Golf de Roses de qualsevol projecte d’eòlica marina, tant comercial com experimental (Plemcat i altres pilots), perquè: - Hi ha 10 àrees marines protegides potencialment afectades i 5 més d’alt valor ecològic. - S’hi han identificat més de 135 espècies sensibles, inclosos mamífers marins, taurons, rajades i aus. - Una vintena d’espècies pesqueres podrien veure’s afectades, en part dins un vedat de pesca. - Es podrien degradar una dotzena d’hàbitats bentònics i pelàgics per resuspensió de sediments, cadenes i àncores. • El benefici climàtic de l’eòlica (descarbonització) no compensa els riscos locals en un espai tan fràgil. On fer proves i qui decideix? • Els autors proposen traslladar les proves pilot a zones marines ja degradades, on l’impacte addicional sigui menor, i no a l’abadia de Roses. • Destaquen que: - La ciència ha de servir per “desempatar” en el “partit de tennis” social entre partidaris i detractors. - El CSIC i la UdG han treballat amb independència, finançats per la Fundació Biodiversitat. - La decisió final recaurà en el Ministeri corresponent, que haurà de signar si s’autoritzen o no els parcs. Els GALP, explicats des de dins Què són i per què estan en risc • El gerent del GALP Costa Central, Xavi Sòcies, explica que els GALP són associacions publicoprivades que gestionen fons europeus per dinamitzar comunitats costaneres. • El seu finançament prové sobretot del FEMPA; una reducció del 60% i el canvi de model: - Posaria en perill els equips tècnics i l’estructura (sous, lloguers, operativa bàsica). - Desplaçaria fons cap al sector extractiu estrictament, deixant de banda diversificació, innovació i petites iniciatives locals. Què hi perdria el litoral • Sense DLP i GALP forts, el territori perdria: - Oportunitats reals per a petits projectes (pescadors que volen diversificar, microemprenedors, turisme pesquer, patrimoni marítim, etc.). - Un eix vertebrador i dinamitzador que connecta confraries, administracions, empreses i entitats. - Capacitat d’arribar a poblacions petites i col·lectius vulnerables, sovint invisibles quan els fons es concentren en grans sectors. • A escala estatal, els GALP representen: - 317 entitats del sector pesquer i aqüícola. - 275 entitats públiques. - 11,5 milions de ciutadans en territoris costaners. Acció política i coordinació mediterrània • Els GALP han aprovat un manifest estatal per demanar la revisió de la reforma i el manteniment d’una línia pròpia de DLP. • Busquen: - Reunir-se amb Lluís Planes per exposar dades d’impacte i humanitzar el debat davant de Brussel·les. - Coordinar-se amb altres GALP mediterranis (França, Itàlia, Grècia, illes) per elevar una veu comuna sobre la realitat compartida del Mediterrani (pesca artesanal, ports petits, turisme mariner, patrimoni pesquer). Ciència, mar i divulgació: “Això no ho sabia” Per què fa fred a l’hivern i quin paper té el mar • A la secció divulgativa “Ai, això no ho sabia”, Carles Obach (Club Nàutic d’Arenys) explica: - A l’hivern, el Sol va molt més baix (uns 25° d’alçada al migdia al desembre, versus 72° al juny), de manera que la radiació solar arriba més inclinada, s’escampa sobre una superfície més gran i escalfa menys. - La llum ha de travessar més atmosfera quan ve de “canto”, perdent energia pel camí. - Els dies són més curts, però a partir del 21 de desembre el dia s’allarga “un pas de pardal”. • El mar actua com un gran dipòsit de calor: - A l’estiu acumula molta energia; a l’hivern l’allibera a poc a poc. - Això fa que la costa tingui temperatures més suaus que l’interior (diferències de 4–6 °C), com es veu entre el Maresme i el Vallès. Temporals de llevant i aire humit • A la Mediterrània, els grans temporals de llevant es formen quan: - Arriba aire molt fred del nord a capes altes. - S’encontra amb un mar encara relativament càlid, que envia aire humit cap amunt. - L’aire humit és més lleuger que l’aire sec (per la composició molecular) i tendeix a pujar, generar núvols, tempestes i forts vents de llevant que poden provocar greus danys a platges i ports. Tradicions marineres: el “Carabaqui” d’Arenys • Obach també descriu el Carabaqui d’Arenys: - Iniciativa inspirada en tradicions gregues: barques de vela il·luminades amb llums de Nadal en lloc d’arbres. - Les embarcacions, especialment els velers amb pals alts, es decoren a partir del 23 de desembre i l’encesa oficial de llums és el 3 de gener. - Les llums reflectides a l’aigua creen un paisatge nocturn molt característic del port a l’hivern. Cultura popular marinera: la Morena de Salou Una bèstia de foc i d’aigua única • A la secció “Els més gegants del nostre mar”, es presenta la Morena de Salou, una figura de bestiari festiu: - Nascuda el 2010, mesura 10 metres de llarg i prop de 3 metres d’alçada. - Estructurada en set cossos articulats, es mou sobre rodes i necessita entre cinc i set portadors. - És bèstia de foc i d’aigua: pot tirar carretilles de foc i també aigua pel nas; recentment ha protagonitzat el primer corre-aigua de Salou. Origen i simbolisme mariner • La idea surt de l’Esplai de Salou, que buscava un element propi per participar en la festa major. • Es descarta una cocafera i es tria una morena, animal marí de les profunditats, ferotge i una mica temible, adequat per a una bèstia de foc. • El disseny és obra de l’artista Manel Llaurador (Reus), en estreta col·laboració amb monitors de l’esplai. Arrelament al poble i relleu generacional • La Morena s’ha convertit en una figura molt estimada pels infants: - La colla visita les escoles per apropar la bèstia i els tabals. - Salou és capital de la cultura catalana 2025 i la Morena participa en actes centrats en la canalla. - És la figura encarregada de recollir els xumets dels infants que es fan grans. • L’arrelament a l’esplai garanteix relleu generacional: molts nens i nenes passen a tocar tabals i, amb les famílies, nodreixen la colla. • La Morena participa tant en cercaviles de foc a Salou (especialment a la festa major d’hivern) com en trobades arreu del país (Vic, Terrassa, Tàrrega, Amposta…), exportant una imatge de Salou més enllà del sol i la platja. Activitats culturals al Delta de l’Ebre Agenda del Centre Cultural del Delta (Deltebre) • La directora, Mariola Castaño, repassa una agenda molt intensa de desembre i inici de gener, amb protagonisme per a la lectura i la infància: - “Cada dia llegim contes en veu alta” (fins al 17 de desembre), per a infants de 3 a 10 anys. - Espectacle “Escudella de Contes de Nadal” per tancar el cicle de lectures. - Dies de puzzles i jocs educatius (22, 29 i 30 de desembre). - Contacontes “Hem perdut un camell” i taller de dibuix del Renaixement per a vacances escolars. • Clubs de lectura: - Grans lectures en veu alta (per a majors de 65 anys, però obert a tothom), amb La volta al món en 80 dies de Jules Verne com a fil conductor i activitats complementàries (geografia, transports, cultura dels països visitats). - Club de Lectura Feminista, que treballa La voz dormida de Dulce Chacón i col·labora amb associacions de dones. • Altres activitats destacades: - Presentació del conte “La Boia Joia”. - Taller “Fills capaços: potenciar l’autoestima i l’autonomia” per a famílies i professionals. - Cicle “Dona, Salut i Educació”, amb una sessió sobre obesitat, estigma i grasofòbia. - Mercat de l’Art amb exposició d’artesania local i un dia de venda directa. - Activitats relacionades amb Estella, la fada del Delta, vinculada a la biblioteca i a un balset que els infants treballen a les escoles. Exposicions i tallers continus • Exposicions recents: - “Art que recicla”, amb escultures fetes amb materials reciclats per alumnat de 5è i 6è. - Instal·lació digital efímera “Exterranea 2025 de la Biosfera” de Living Code. • Tallers permanents: - Dibuix de model al natural cada dilluns, a càrrec de Cristina Montaner. Informatius de Tarragona Seguretat i proximitat • A Tarragona, la Unitat Policial de Reforç i Proximitat presenta un nou vehicle equipat amb tecnologia avançada (càmeres, comunicacions en temps real, DEA) per acostar-se millor als barris. • L’alcalde Rubén Viñuales subratlla la voluntat de garantir seguretat a tots els barris. Economia local i comerç • L’Ajuntament de Tarragona valora l’èxit de la campanya de bons comerç: s’han activat el 99% dels 30.000 bons. • Es planteja fer dues campanyes anuals per mantenir viva la ciutat, amb carrers plens d’activitat comercial. Pescadors del Serrallo • Es reprèn la veu dels pescadors del Serrallo (Tarragona), molt pendents de les decisions de Brussel·les sobre les quotes. • Javier Domènech, armador i secretari de la federació territorial, insisteix que només acceptarien mantenir o millorar els 130 dies actuals, aspirant als 180 dies (9 mesos de feina), i que moltes normatives arriben «des d’un despatx» sense tenir en compte la realitat de mar. Conceptes clau • Quotes de pesca: nombre de dies i quantitats màximes de captura, negociades a la UE, que condicionen la viabilitat de la flota mediterrània. • FEMPA / FEMPA 2028‑2034: fons europeu clau per a la pesca, l’aqüicultura i el desenvolupament local participatiu a les zones costaneres. • GALP (Grup d’Acció Local Pesquer): entitats publicoprivades que gestionen ajuts per a diversificar l’economia blava i reforçar el teixit social i econòmic marítim. • Eòlica marina flotant: nova tecnologia per situar aerogeneradors mar endins; al Golf de Roses el principal debat es concentra en l’impacte sobre biodiversitat i pesca. • Peix de llotja: peix subhastat directament a les llotges locals, associat a proximitat, frescor i sostenibilitat. • Bestiari festiu mariner: figures com la Morena de Salou, que connecten festa, foc i identitat marítima local.

T de Cultura del 11/12/2025

Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?

Els pescadors tarragonins estan pendents de Brussel·les per saber quants dies podran sortir a la mar

Informatiu migdia: seguretat, pesca i economia

Panorama general de l’episodi Informatiu de migdia de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio amb repàs a l’actualitat local: seguretat i policia de proximitat, crisi de les quotes de pesca al Mediterrani, campanya de bons comerç, pressió a urgències hospitalàries, projectes a la Universitat Rovira i Virgili (URV), impacte econòmic de PortAventura World, agenda cultural i social, reptes del turisme de càmping i un ampli bloc d’esports (Nàstic i bàsquet tarragoní). Seguretat i policia de proximitat a Tarragona Nova Unitat Policial de Reforç i Proximitat • La Guàrdia Urbana reforça el seu servei amb la Unitat Policial de Reforç i Proximitat, operativa des de Santa Tecla (17 de setembre). • Resultats des de la posada en marxa: - 2.709 persones identificades - 500 vehicles controlats - 872 denúncies per incivisme - Coordinació amb altres cossos policials en dispositius complexos • L’alcalde Rubén Viñuales destaca que la unitat simbolitza modernització policial i la voluntat de construir “una Tarragona més segura”, amb especial atenció a tots els barris. Nou vehicle policial • Presentació d’una furgoneta equipada amb tecnologia avançada: - Càmeres i comunicacions en temps real - Material operatiu - DEA per a emergències • Objectiu: tenir una eina flexible i versàtil que permeti desplaçar els agents allà on la ciutat ho necessiti. Operatiu específic a Campclar • Pla conjunt Guàrdia Urbana – Mossos d’Esquadra al barri de Campclar (3–23 de novembre): - Més de 190 hores de patrullatge - 452 persones identificades - 240 vehicles controlats - 4 detinguts (trencament de condemna, ordre de recerca, positiu penal en alcohòlemia) “Aquesta unitat no és només nous uniformes i nous vehicles, és un canvi radical de model.” Crisi de les quotes de pesca al Mediterrani Preocupació al barri mariner del Serrallo • Els pescadors de El Serrallo estan pendents de la decisió de Brussel·les sobre les quotes i dies de pesca per al 2026. • El sector avisa que reduir els dies de feina seria “un desastre” després d’anys d’esforços per la regeneració del mar. • Javier Domènech, armador de la confraria de Tarragona i secretari de la Federació Territorial de Confraries: - Només acceptaran tenir més de 130 dies (xifra de 2025). - Reivindiquen arribar a 180 dies, que equivalen a treballar 9 mesos l’any. - Entén que alguns pescadors parlin d’insubmissió si les noves quotes són inassumibles. “Són mesures que es prenen des d’un despatx… nosaltres les hem de catar sí o sí, perquè si no ens juguem la vida pesquera.” Posició del govern espanyol • El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, qualifica la proposta de la Comissió Europea de “d’un altre planeta” i “irreal”. • Critica especialment una hipotètica proposta de 9 dies de pesca, que equivaldria a “enviar els pescadors a casa”. • Reivindica l’esforç ingent del sector en la millora dels estocs i alerta que penalitzar-lo enviaria un missatge molt negatiu. Economia local i comerç de proximitat Èxit dels bons comerç de Tarragona • L’Ajuntament valora molt positivament la campanya de bons comerç, amb un 99 % dels 30.000 bons activats. • Dades econòmiques clau: - 150.000 € invertits en descomptes - Més de 620.000 € en compres generades - 472.000 € de despesa directa dels consumidors - 11.500 tiquets de compra associats • Zones amb més ús dels bons: - Illa Corsini - Illa Verdaguer - Rambla Nova • Sectors principals: - Alimentació - Roba - Calçat • La consellera Montse Adán defensa que són un pilar per dinamitzar la ciutat i ajudar el comerç de proximitat. Es planteja fer dues campanyes anuals, al març i al novembre, mesos tradicionalment més fluixos. “El que volem treballar des de Tarragona és que, quan vinguis a la nostra ciutat, sempre passin coses… i així també poder conèixer el comerç de proximitat.” Pressió assistencial i sanitat Collapse puntual a urgències de Sant Pau i Santa Tecla • L’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla registra el nombre més alt de pacients d’urgències de les últimes dècades. • Causes principals: - Coincidència amb la vaga de facultatius als CAP - Augment de les infeccions respiratòries i de la grip • Dimarts es registra un increment del 10–15 % de la demanda d’urgències sobre la mitjana habitual. • El director, Xavier Oliac, explica que molts pacients han anat directament a urgències per la falta de metges als centres d’atenció primària. Mascaretes i recomanacions d’ús dels serveis • Segon dia de mascareta obligatòria als centres sanitaris per contenir la grip i protegir persones vulnerables. • Recomanacions de l’hospital: - Acudir primer al CAP quan no hi hagi urgència extrema o gravetat. - Els CAP poden resoldre la majoria de necessitats. - Davant símptomes lleus, s’aconsellen mesures d’autocura i consultar el metge només si hi ha patologies prèvies o risc elevat. URV: millora d’espais al Campus Catalunya Més verd i eficiència energètica • Finalitzen les obres de sostenibilitat i eficiència energètica al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV), centrades també en augmentar espais verds i ombres. • Intervenció a la plaça de la Concòrdia (interior del campus): - Noves jardineres amb arbres, arbustos i plantes - Sistema de reg per degoteig - Instal·lació de dues pèrgoles de ferro galvanitzat - Reparació del paviment malmès • Objectiu: crear un espai més verd, amb més ombra i més amable com a zona de reunió i descans per a la comunitat universitària. Reforma de l’Aula Magna • Encara en marxa la reforma de l’Aula Magna del campus: - Pressupost d’uns 782.000 € - Substitució de butaques i paviment - Modernització de la zona de control - Millora dels accessos exterior i interior - Termini d’execució: sis mesos a partir de mitjans d’octubre Impacte econòmic de PortAventura World 30 anys de contribució al PIB i a l’ocupació • Informe que quantifica per primer cop la magnitud econòmica de PortAventura World des de 1995. • Dades principals: - 1.800 milions d’euros invertits des de l’obertura - Impacte laboral mitjà de 10.439 llocs de treball anuals, un 91 % a la demarcació de Tarragona • Contribució al PIB: - 18.000 milions d’euros acumulats - Equival a uns 600 milions d’euros anuals • El parc ha rebut més de 109 milions de visites en tres dècades, consolidant-se com a referent de l’oci europeu i peça estructural de l’economia catalana i espanyola. Cultura, llengua i patrimoni Marató de rutes literàries i lingüístiques • Tarragona acollirà la primera marató de rutes dedicada a descobrir la ciutat a través de la llengua i la literatura, amb totes les places exhaurides. • Activitat coordinada amb entitats culturals, universitàries i patrimonials. • S’ofereixen cinc rutes guiades per especialistes, combinant història, literatura i identitat lingüística. Rutes principals • Matí: - “Josep Pin i Soler”: des del terrat del Palau de Congressos, ressegueix la vida quotidiana de la ciutat al segle XIX. - “Històries de la llengua” (a les 11.20 h). - “La Tarragona que reneix”, proposta del grup Veu de Dona. • Tarda: - “El Serrallo vist pels escriptors” (16.00 h). - “Lletres pètries, paraules dites i escrites als murs de la catedral”, ruta de cloenda conduïda per Pablo Barona. Valoració de la iniciativa • Anna Gisbert, presidenta de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes, subratlla que: - La marató ofereix un “tastet” de rutes emblemàtiques. - Permet recórrer espais patrimonials a través de les veus d’escriptors vinculats a la ciutat. - Posa en valor el “matrimoni immaterial” entre territori, llengua i literatura. “Farem un recorregut per aquest matrimoni immaterial que és la literatura i que de vegades no se li dona el valor que té.” Gent gran, solidaritat i activitats socials Festival solidari de Gent Gran Activa • Gent Gran Activa organitza un festival solidari al Palau Firal i de Congressos en benefici del menjador social de Bonavista. • Detalls de l’acte: - Dissabte, a partir de les 17.00 h, a la sala Augusta - Música, ball i espectacles - Més de 200 participants a l’escenari (usuaris de serveis i llars de jubilats municipals) • Celia López, coordinadora de Gent Gran Activa, destaca la il·lusió amb què es prepara el festival, nascut el 2015 (amb pausa per la pandèmia) i ja consolidat al calendari. • Per assistir-hi cal fer una donació d’aliments per al menjador social. • Raquel Quílez, de l’associació Joventut i Vida, posa en relleu la gran sensibilitat solidària de la gent gran, especialment en aquestes dates. “Es bolquen de forma espectacular i estem molt agraïts… tota ajuda ens ve molt bé.” Turisme de càmping i reptes territorials Autocaravanes i regulació del turisme itinerant • Els càmpings de Tarragona i les Terres de l’Ebre afronten diversos reptes: - Regulació del turisme itinerant amb autocaravana: creix l’ús d’aquest tipus de viatge, però sovint es desconeix o s’incompleix la normativa. - Problemes de mala praxis, com acampar en zones no habilitades, que perjudiquen el sector. • El sector reclama més regulació i control per ordenar aquesta activitat. Pas de mercaderies pel litoral i línies ferroviàries • Un altre repte és el tercer fil i el pas de mercaderies per la costa, a tocar dels càmpings i de zones de gran afluència turística. • Es proposa allunyar els combois de mercaderies de les zones més poblades i turístiques per motius de seguretat i qualitat de vida. • Joan Estrada, nou president de l’Associació de Càmpings de Tarragona i les Terres de l’Ebre: - Es mostra obert a dialogar i a estudiar totes les opcions tècniques. - Defensa el transport ferroviari de mercaderies per alliberar les autopistes, però considera necessari redissenyar els traçats que comporten més riscos. Cal “divertir el tràfic que sigui perjudicial pel ciutadà cap a les línies que portin menys problemes” i trobar la millor solució tècnica possible. Altres reptes del sector càmping • Lentitud administrativa en la tramitació urbanística. • Necessitat de millorar la promoció turística dels càmpings. • Continuar avançant en la desestacionalització, que creix gràcies al turisme sènior del centre i nord d’Europa. Blocs esportius Futbol: Nàstic de Tarragona Situació de Marcos Baselga i canvi de model • El davanter Marcos Baselga fa una valoració positiva del seu inici de temporada al Nàstic de Tarragona, tot i reconèixer que li cal millorar registres golejadors. • Dades personals: - Prop de 700 minuts jugats - 8 titularitats i 2 partits sortint des de la banqueta - 2 gols aquesta temporada • Assegura que, un cop superats els problemes físics, es troba bé i pot aportar molt a l’equip. “Si em trobo bé físicament puc donar bastantes coses a l’equip… estic tranquil, sé que arribaran els gols.” • Analitza el canvi amb l’arribada de l’entrenador Cristóbal Parralo respecte a Luis César: - Més pressió alta i recuperació ràpida de pilota - Estil més vertical i protagonista amb pilota - Ara li falta a l’equip regularitat durant els 90 minuts Objectius immediats del Nàstic • L’equip busca encadenar dues victòries consecutives per segona vegada aquesta temporada. • Partit clau diumenge davant el Cartagena, rival directe i que la temporada passada jugava a futbol professional. • Baselga destaca la importància de marxar a Nadal en zona de play-off per reforçar la sensació de feina ben feta amb el nou tècnic. • Baixes per al partit: - Òscar Sanz i Sergio Santos, lesionats - Dubte de David Alba Bàsquet masculí: Ibersol CBT • L’Ibersol Club Bàsquet Tarragona (CBT) viu un gran inici de curs a Tercera Federació: - 8 victòries i només 2 derrotes en 10 partits • El darrer cap de setmana l’equip va guanyar el líder invicte, el Mollerussa, en un triomf clau per situar-se a la part alta. • El jugador Dani Stefanuto valora la victòria com: - Un “cop damunt la taula” - Especialment significatiu per haver estat fora de casa i contra un equip que no havia perdut ni en pretemporada. • Reconèixer que el nivell d’aquest inici supera les expectatives inicials, tot i que el treball del dia a dia fa que el seu rendiment sorprengui menys dins del vestidor. • El CBT rebrà aquest cap de setmana el Club Bàsquet Valls en un derbi de la demarcació. Bàsquet femení: TGN Bàsquet i dimissió de Sergio Manzano • Sergio Manzano deixa la banqueta del TGN Bàsquet a Lliga Femenina 2 després de 3 mesos i només 1 victòria en 10 partits. • El tècnic explica la seva dimissió com un acte de responsabilitat i honestedat: - Ell mateix havia fixat uns “mínims objectius” i assumeix no haver-los complert. - No ho viu com “tirar la tovallola”, sinó com reconèixer que no ha aconseguit treure el màxim rendiment de la plantilla. “El més honest per la meva part és fer un pas enrere… crec que es poden fer les coses molt millor.” • Considera que un canvi d’entrenador pot ser un revulsiu per a l’equip, que veu patir per la manca de resultats. • Destaca que, tot i només 3 mesos, ha estat una experiència intensa treballant lluny de la seva zona geogràfica habitual. • De cara al pròxim partit, el derbi català davant el Mataró, serà el vicepresident i director esportiu Iñaki Liarte qui es farà càrrec temporalment de l’equip. Servei: temps i mobilitat Previsió meteorològica • Dijous: - Temperatures màximes: 18 °C a Tarragona, Reus i Tortosa; 17 °C al Vendrell; 15 °C a Gandesa. - Cel variable amb núvols i clarianes. - Boires interiors al final del dia, localment persistents. - Vent fluix del nord-est. • Divendres: - Cels molt ennuvolats. - Boires a la depressió central al matí, localment persistents. - Possibles precipitacions febles durant el dia. - Temperatures similars a les de dijous. - Vent fluix de l’est, augmentant a moderat al litoral. Mobilitat i transport públic • Fins al 21 de desembre, la línia L22 de l’Empresa Municipal de Transports fa recorregut alternatiu als dos sentits pel passeig de la Independència, a causa de les obres de renaturalització del riu Francolí. Publicitat i vida de barri • Anuncis comercials vinculats al Pla Tarragona 26 (nou servei de recollida de residus i neteja, amb l’objectiu de garantir carrers més nets). • Campanya nadalenca a Sant Pere i Sant Pau, promovent el comerç de proximitat i sortejos de lots de Nadal, amb festa a la plaça de la Quarta Promoció (música i animació infantil). Idees clau de l’episodi • Seguretat i proximitat policial com a eix central de la política municipal, amb noves eines i canvi de model. • Conflictivitat amb les quotes de pesca, amb un sector que denuncia mesures “d’escriptori” i reclama realisme a Brussel·les. • Dinamització del comerç local a través dels bons, amb retorn econòmic alt i perspectives de noves campanyes. • Pressió sanitària als serveis d’urgències i reforç de mesures preventives (mascaretes, ús correcte dels CAP). • Transformació urbana i universitària amb inversions a la URV i millores d’espais per a la comunitat. • PortAventura World confirmat com a gran motor econòmic i laboral de la demarcació. • Impuls de la cultura, la llengua i el patrimoni mitjançant rutes literàries i activitats que reinterpreten la ciutat. • Protagonisme de la gent gran en el teixit social i solidari de Tarragona. • Reptes del turisme de càmping i de caravana, incloent-hi regulació, seguretat ferroviària i desestacionalització. • Esports com a aparador de la realitat competitiva tarragonina: Nàstic en creixement amb nou tècnic, CBT en dinàmica molt positiva i TGN Bàsquet en recerca de revulsiu des de la banqueta.

Tenis, derbi CBT–Valls i futbol a Andorra

Context i estructura de l’episodi Programa de TGN Esports a Tarragona Ràdio centrat en tres blocs principals: • Tenis: commemoració dels 25 anys de la primera Copa Davis que va guanyar Espanya. • Bàsquet: situació de Raül Neila i prèvia del derbi CBT – CB Valls al Serrallo. • Futbol: present i futur de Felip Ortiz a la lliga andorrana amb l’Inter d’Escaldes. 1. 25 anys de la primera Copa Davis d’Espanya Record del títol històric (any 2000) El programa arrenca recordant que ahir es van complir 25 anys de la primera Copa Davis guanyada per Espanya, el 10 de desembre de 2000, al Palau Sant Jordi. • L’entrevistat principal és Agustí Pujol, aleshores president de la Federació Espanyola de Tenis i tarragoní. • Es remarca el “grup humà fantàstic” que va assolir el títol i l’emoció de viure-ho en directe. L’equip del 2000 estava format per: • Àlex Corretja • Albert Costa • Juan Carlos Ferrero • Joan Balcells "El dia 10 de desembre de l'any 2000 va ser el dia que Espanya va guanyar la primera Copa Davis de la seva història." Acte commemoratiu de la Federació Catalana de Tenis La Federació Catalana de Tenis va organitzar un acte de reconeixement a jugadors, tècnics i directius: • Hi van assistir directius, tècnics i tres dels quatre jugadors (Ferrero no hi va poder ser per motius laborals). • Es van compartir anècdotes, imatges, vídeos, fotos i es va lliurar un obsequi commemoratiu. • Pujol destaca que va ser un acte “molt ben organitzat” i “molt simpàtic”. Intervenció d’Àlex Corretja S’afegeix en directe Àlex Corretja, que truca enmig d’una gravació de pàdel on actua d’ambaixador d’una marca. • Defineix la jornada com “molt emotiva” i “molt entranyable”, remarcant que el temps passa però encara la poden explicar amb salut. • Agraeix especialment la iniciativa al president de la Federació Catalana. Corretja subratlla el sentit d’equip en aquella Davis: • L’objectiu comú era guanyar la Copa, no qui fos l’heroi del darrer punt. • Ell, tot i ser número 1 de l’equip, va acceptar voluntàriament quedar-se reservat per a un possible cinquè punt. "A nosaltres l'heroi ens donava igual. El que vols és tenir la rèplica de la Copa Davis a casa." La decisió tàctica i el pes del doble Agustí Pujol reconeix la valentia d’haver apostat per una capitania innovadora en format G4 (Aventanyo, Duarte, Perles i Vilaró): • Es valora la personalitat i caràcter d’aquesta fórmula. • Es destaca que el doble Corretja–Balcells va ser tan decisiu com el punt final de Ferrero contra Hewitt. "Potser va ser tant decisiu el doble com el quart partit." Significat esportiu i personal de la Davis Amb la perspectiva del temps, Agustí Pujol defineix aquella Davis com la “guinda” del tenis espanyol: • El tenis espanyol ja era al nivell més alt amb èxits individuals, tant masculins com femenins (Arantxa Sánchez, Conchita Martínez). • Faltava el títol col·lectiu que consolidés el prestigi internacional: la primera Copa Davis, que qualifica d’inolvidable. Pujol tanca l’entrevista comentant que continua jugant a tenis a nivell d’aficionat per mantenir activitat i amistats. 2. Bàsquet: derbi CBT – Valls i lesió de Raül Neila Situació personal de Raül Neila El segon bloc se centra en Raül Neila, jugador tarragoní del CB Valls, lesionat al primer partit de lliga: • La lesió l’obliga a perdre’s tota la temporada. • Inicialment passa per un procés dur de proves, diagnòstic i assimilació. Ara es troba en una fase diferent: • Ja ha passat per l’operació (fa quatre setmanes). • Està immers en la rehabilitació amb fisioterapeutes i recuperadors. • Manté una mentalitat clarament orientada a la recuperació i al retorn la temporada vinent. "Ara ja ha passat el procés de l'operació i a nivell mental només enfocat a la recuperació." El suport que rep és clau: • Companys d’equip que l’acompanyen des del primer moment. • Família amb experiència prèvia en la mateixa lesió (el seu germà la va patir l’any anterior). Viure el bàsquet des de fora de la pista Neila descriu com ha canviat la seva manera de viure els partits: • Confessa que es pateix més des de la grada que des de la pista. • Dins del joc, el jugador està concentrat i implicat; fora, es viu amb més nervis i impotència. "Ara m'he adonat que viure-ho a fora de pista es pateix molt, molt pitjor." Prèvia del derbi CBT – Valls al Serrallo Amb el derbi al Serrallo a la vista (CBT – CB Valls): • El CBT arriba en millor dinàmica de resultats. • El Valls ve de tres derrotes seguides. • Tot i això, Neila recorda que els derbis són partits diferents: • Més pressió, • Més nervis, • Més públic i ambient. Això fa que la condició de favorit sigui relativa i que sobre la pista "les coses puguin canviar". Ganes de tornar i compromís amb el futur En l’escala de l’1 al 10 sobre les ganes de tornar a jugar, Neila respon clarament 10: • El seu únic camí ara és recuperar-se. • El seu objectiu és tornar el millor possible i reprendre la competició la temporada vinent. El programa es compromet a tornar-lo a convidar quan estigui a punt de tornar, per repassar el procés de recuperació complet. 3. Futbol: la trajectòria de Felip Ortiz a Andorra Estat actual de la lliga andorrana El tercer bloc el protagonitza Felip Ortiz, exjugador del Nàstic de Tarragona i actualment a l’Inter d’Escaldes, a Andorra. • El conductor el saluda amb humor parlant del “país del Toblerone”, referint-se a Andorra i la seva xocolata. • Ortiz explica que l’inici de la lliga va ser complicat per problemes amb permisos de residència, que van provocar l’ajornament de quatre jornades. Situació esportiva actual: • L’equip té dos partits menys que la resta. • Estan entre els tres primers classificats. • Amb els partits pendents, confien a recuperar el lideratge. L’Inter d’Escaldes i l’experiència europea Ortiz recorda que l’Inter d’Escaldes és el vigent campió de la lliga andorrana: • Van guanyar la lliga la temporada passada. • Això els va permetre disputar les prèvies de la Champions League. • Es van enfrontar a: • l’Steaua de Bucarest, • l’Olympic de Ljubljana. • Van estar a punt de classificar-se per la fase de grups, una experiència que valora molt positivament. Fitxatges i projecció de la lliga andorrana Es comenta el creixement de la lliga andorrana com a aparador per a jugadors: • Set jugadors de l’equip campió de l’any passat han marxat a: • Primera divisió de Romania, • Escòcia, • Altres lligues de primer nivell. Això demostra que "és positiu venir d'aquesta lliga" perquè genera sortides a lligues superiors. Fitxatges destacats de l’Inter d’Escaldes aquesta temporada: • Esteve Cámara (Barça B, Girona), • Cassi (Primera RFEF), • Guille (Sant Andreu), • Arnau Sanz (procedent del Nàstic de Tarragona / Pobla de Mafumet), • Altres jugadors amb passat a Segona Divisió i Primera Divisió espanyola (com Muguruza o Martín Calderón, ex del Cadis). Ortiz destaca que molts futbolistes veuen la lliga andorrana com una oportunitat per revaloritzar-se i donar el salt a categories superiors. Tancament de l’entrevista El programa acomiada Felip Ortiz desitjant-li sort en els partits ajornats i en el futur immediat a Andorra. Es recorda breument la seva trajectòria prèvia al Nàstic de Tarragona i es posa en valor la seva carrera ara com a jugador i referent a l’Inter d’Escaldes. Síntesi final de l’episodi Aquest episodi de TGN Esports ofereix una panoràmica variada de l’actualitat esportiva vinculada al territori: • Memòria històrica del tenis espanyol, amb la mirada emocionada sobre la primera Copa Davis i el paper d’Agustí Pujol i Àlex Corretja. • Realitat immediata del bàsquet català, amb la lesió de Raül Neila, la seva resiliència i la passió pels derbis CBT – Valls. • Projecció internacional del futbol a través de Felip Ortiz i el creixement de la lliga andorrana, que es consolida com a trampolí per a jugadors que busquen noves oportunitats. L’episodi combina nostàlgia, anàlisi esportiva i testimonis personals, amb un fil conductor clar: la relació entre Tarragona i l’esport d’elit, tant en el passat com en el present.

Fem l'humor 2025-12-11

Pesca, salut, mar i tradicions nadalenques

Introducció del programa "La Veu de Tarragona - Camí cap als 40" obre el magazine del matí de Tarragona Ràdio amb un repàs dels continguts del dia: • Seguiment de les negociacions de pesca a Brussel·les • Segon dia de mascareta obligatòria als centres sanitaris • Gran diada dels pataquers a la Universitat Rovira i Virgili (URV) • 70 anys de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona (CES) i 30 anys del Parc Subaquàtic • 25è concert de Nadales de l’escola Badruna Sagrat Cor • Secció d’humor i propostes culturals (exposició d’escultura al Moll de Costa) També apareixen falques institucionals sobre el Pla Tarragona 26, el Port de Tarragona, el Nàstic de Tarragona i el comerç de proximitat. 1. Crisi de la pesca al Mediterrani i incertesa per al 2026 Negociacions a Brussel·les El primer gran bloc aborda la situació del sector pesquer de Tarragona davant les noves negociacions de quotes per al 2026 a la Unió Europea: • Entrevista a Xavier Domènech, pescador, armador de la Confraria de Tarragona i secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona. • El sector viu amb angoixa que s’“autoritzin” dies de feina sense saber quants dies concrets podran sortir a mar. • Ja venen de reduccions molt fortes: reivindiquen com a mínim 180 dies de pesca, que ja són clarament inferiors a una jornada laboral estàndard (uns 245 dies/any). Mesures sobre la taula Domènech detalla les noves propostes comunitàries: • Tancaments permanents d’arrossegament sota els 600 m per protegir gamba vermella i llagostí. • Tancaments d’almenys el 10% de caladors d’escamarlà. • Aclara que el llagostí de què parla Brussel·les no és el llagostí típic del Delta, sinó el llagostí moruno, poc rellevant a Tarragona. Esforços del sector i crítica a la UE El representant dels pescadors subratlla: • El sector ha aplicat moltes mesures de selectivitat: - Augment de més del 20% de la mida de la malla en algunes barques. - Reducció d’esforç pesquer en anys successius. • Consideren que la UE només protegeix el recurs biològic i deixa caure les altres dues “potes” de la cadira: - Pota econòmica: empreses i barques. - Pota social: mariners i famílies. Domènech insisteix que: “No tot el que passa a mar és culpa del pescador” i recorda que, en el cas de l’escamarlà, els estudis de l’ICATMAR apunten més aviat al canvi climàtic que no pas a la sobrepesca. Insubmissió i malestar creixent • Des de la Federació Catalana s’ha arribat a esmentar la “insubmissió” si les quotes són inassumibles. • Creix el grup de pescadors que qüestionen directament la pertinença a la Unió Europea, perquè perceben que l’objectiu final és forçar-los a plegar. • Domènech remarca que són treballadors, no caçadors de subvencions: el que volen és poder viure treballant a mar, com havien fet les generacions anteriors. 2. Salut: mascaretes i col·lapse d’urgències Repunt de grip i infeccions respiratòries En el segon bloc, el programa analitza la situació sanitària: • Entrevista amb el doctor Javier Oliac, director de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. • És el segon dia amb mascareta obligatòria a hospitals i centres sanitaris per: - Puja forta de grip - Altres infeccions respiratòries Pressió a urgències Oliac explica que: • Aquesta setmana han registrat xifres rècord d’urgències, les més altes “en dècades”. • Dimarts: punta històrica d’atencions, afavorida també per la vaga en altres nivells assistencials que desvia casos a urgències. • L’endemà: volum encara un 15% per sobre de la mitjana habitual. Previsions i recomanacions De cara a Nadal, el doctor combina realisme i prudència: • Les trobades familiars i sopars de feina amplifiquen el risc de contagi. • Però hi ha factors positius: - Campanya de vacunació en marxa. - Més conscienciació sobre mascareta i higiene de mans. Recomanacions clau: • Davant símptomes lleus (febre, tos, quadres respiratoris simples) i en persones sense risc: - Primer recórrer al CAP, no directament a urgències. • Només en casos de gravetat o risc evident, anar a urgències hospitalàries. • Confia en la bona acceptació social de la mascareta després de l’experiència del 2020, tant per part de pacients com de professionals. 3. Castells universitaris: gran diada dels pataquers Objectiu: millor diada universitària de la història L’abril Rius entrevista Nil Bertran (cap de colla) i Luna Dedes (presidenta) de pataquers, la colla castellera universitària de la URV. • Aquesta tarda, al Campus Catalunya, celebren la seva gran diada amb un objectiu molt ambiciós: - 5 de 7 - 3 de 8 amb agulla (folre) – estrena històrica en l’àmbit universitari - 3 de 8 - pilar de 7 • Si ho aconsegueixen, serà la millor diada de la història de les colles castelleres universitàries. Diferències entre colles universitàries i convencionals Per entendre els reptes tècnics, expliquen que: • En el món universitari, tots els castells baixen un pis respecte de les colles convencionals. • S’introdueixen folres en estructures que a les colles tradicionals es fan sense folre. • No hi ha canalla petita: tothom ha de ser major de 18 anys i vinculat a la universitat, de manera que: - Els pesos són més grans. - L’exigència tècnica i de seguretat augmenta. Volum humà i organització • Tenen més de 250 camises confirmades, i esperen arribar a unes 300 persones de la colla. • Hi afegeixen el suport d’altres colles universitàries convidades: - Llunàtics (Vilanova) - Descargolats (campus de l’EBE) - Bergants (Terrassa) Sobre l’organització del calendari universitari: • Es decideix en una assemblea anomenada Manaires entre caps de colla i presidències de totes les colles universitàries. • Cada colla té una diada pròpia, i la resta es reparteixen solidàriament les visites. Lideratge jove i aprenentatge Nil i Luna destaquen l’experiència humana de dirigir una colla universitària: • Lideren persones de la seva edat o més grans, sovint sense experiència prèvia en castells. • Fan tallers de pinyes i de sanitaris per garantir la màxima seguretat. • Combinació de: - Exigència tècnica en castells de gamma alta. - Fort component social (ambient, amistat, festa) que ajuda a mantenir la colla motivada. La diada, si no plou, serà a l’aire lliure al Campus Catalunya; si plogués, tenien previst recórrer al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. 4. 70 anys de la Societat d’Exploracions Submarines i 30 anys del Parc Subaquàtic Orígens en temps de franquisme En un dels blocs més extensos i apassionants, el programa celebra el doble aniversari de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona (CES) i del Parc Subaquàtic de Tarragona. Convidats: • Anna Belén Martín, nova presidenta. • Lluís Marquès, expresident. • Juan Manuel de Muñoz, vocal de la junta. Context històric: • Naixement l’any 1955, en ple franquisme, quan estava prohibit associar-se lliurement. • Solució creativa: començar com un cineclub cultural i, d’aquí, derivar cap a activitat subaquàtica. • Eren anys en què no hi havia equips comercials de busseig disponibles a Espanya. Pioners del busseig a l’Estat Els primers socis del CES van ser autèntics pioners: • Van pujar a França per comprar un sol regulador Cousteau i copiar-lo aquí amb ferrers i mecànics locals. • Es feien els vestits amb càmeres de cotxe i reutilitzaven ampolles. • Van esdevenir un dels primers clubs de submarinisme d’Espanya, i d’aquí surten fites com: - Primera dona instructora de busseig de tot l’Estat. - Primera dona a baixar a 60 metres a Espanya. Servei públic sota l’aigua En un context on bombers i cossos oficials no tenien equips subaquàtics, el CES va assumir molts serveis: • Rescats i recuperació de cossos en tragèdies com la dels Alfacs. • Formació inicial de bussejadors per a bombers i altres serveis. També van ser clau en la recuperació de patrimoni subaquàtic romà: • Col·laboració amb el Museu d’Història de Tarragona. • Descobriment i extracció del famós sarcòfag d’Hipòlit prop de la punta de la Móra, peça de dues tones. • Localització d’avions i altres restes com el Heinkel alemany citat al programa. Naixement del Parc Subaquàtic de Tarragona El Parc Subaquàtic, que celebra 30 anys, neix com una idea pionera a l’Estat: • És el primer parc subaquàtic de tot Espanya. • L’objectiu: crear un hàbitat protegit on es regeneri la vida marina i que alhora serveixi com a espai d’immersió. Passos clau: • Es decideix enfonsar el vaixell “Dragonera” com a estructura principal. • Es fa una mena de crowdfunding (abans no en dèiem així) entre socis i col·laboradors per pagar: - Neteja exhaustiva del vaixell. - Retirada del motor (avui exposat al Museu del Port de Tarragona). • Avui, al parc hi ha diverses estructures, restes de fusta i altres elements que actuen com a esculls artificials. Biodiversitat i ciència ciutadana El parc ha esdevingut un punt calent de biodiversitat al litoral de la Costa Daurada: • S’han catalogat almenys 255 espècies diferents (peixos, invertebrats, flora marina). • S’hi observen: - Bancs de boquerons, bogues caçant, meros, abadejos. - Llagostes, pops, morenes, congres. - Barracudes de gran mida, que mantenen territoris molt definits. Projectes científics: • Participen a MINCA, una plataforma europea de ciència ciutadana: - Qualsevol bussejador pot penjar-hi fotos i vídeos. - Biòlegs identifiquen les espècies i registren dades de distribució. • Descobriment destacat: una gorgònia atlàntica de color porpra que a la Mediterrània només es troba a partir de 30 m, però que al parc apareix des de mig metre de profunditat fins als 24 m. Experiència humana del busseig Els convidats insisteixen molt en la dimensió emocional i inclusiva del busseig: • Per a qualsevol persona és com volar sota l’aigua, en un medi ingràvid i silenciós. • El CES ha impulsat iniciatives amb: - Persones cegues (amb l’ONCE): descobreixen el fons marí a través del tacte i la flotabilitat. - Persones amb discapacitat física (Goodman, persones que han perdut extremitats), que sota l’aigua recuperen sensació d’autonomia i llibertat. També recorden que: • Astronautes i soldats en rehabilitació s’entrenen sota l’aigua per simular la ingravidesa. • El busseig requereix control mental: el cap et diu de sortir quan notes l’aigua, però cal aprendre a confiar en l’equip i en el company. Model de funcionament i accessibilitat • El CES és una associació sense ànim de lucre: - Ofereix cursos i batejos a preus molt assequibles. - Disposa de material de lloguer, de manera que per començar no cal invertir en equip propi. • El model de gestió del Parc Subaquàtic és únic: - Facilita l’entrada a clubs comercials i centres de busseig que hi porten clients. - Això genera turisme especialitzat i activitat econòmica local. Funcionament del parc: • Temporada alta: de juny al 30 d’octubre, obert cada dia de 9 a 19 h. • Temporada baixa: caps de setmana i festius des de Setmana Santa fins a Nadal. • S’estableixen cupos diaris per garantir seguretat i sostenibilitat. Els convidats recomanen iniciar-se quan l’aigua és càlida per gaudir més de l’experiència, i desmenteixen el tòpic que és un esport prohibitiu: comparat amb altres activitats (com BTT) consideren que no és més car, especialment amb el suport del club. 5. Nadal i tradició: concert de Nadales a l’escola Badruna Sagrat Cor 25 anys de concert i 130 d’associació d’exalumnes En clau més íntima i nadalenca, el programa conversa amb: • Maria Mercè Martorell, presidenta de l’Associació d’Exalumnes de Badruna Sagrat Cor. • Maria Dolors Vià, tresorera. Motiu: • Celebració del 25è concert de Nadales de l’escola Badruna Sagrat Cor. • Coincideix amb els 130 anys de l’Associació d’Exalumnes, reconeguda com una de les més antigues del món dins l’orde de Badruna. Recorden que l’associació: • Ja va rebre la medalla d’Argent de l’Ajuntament de Tarragona l’any 1995. • Originàriament era només d’exalumnes dones; actualment és mixta, reflectint l’evolució del centre. Origen i estructura del concert • Els concerts de Nadales neixen arran de l’antic agermanament entre el barri del Port i el Serrallo, quan es feien a la catedral. • Quan aquell marc s’acaba, l’associació decideix traslladar l’activitat a l’escola per donar-li continuïtat. L’acte d’avui: • Hora i lloc: avui a les 19 h, a l’església del col·legi Badruna Sagrat Cor. • Hi participen 211 infants i joves, repartits en diverses corals: - Coral Badruna (del centre) - Coral Faristol (Carmelites) - Coral Més enllà (La Salle Tarragona) - Coral de La Salle Torreforta - Cor d’Ibori Algunes corals habituals no han pogut venir enguany (Cantabambolina, cor jove, Estels de la Catedral) per coincidir amb altres actuacions com el Poema de Nadal. Repertori i moment col·lectiu Exemples de peces: • Coral Badruna: - És Nadal - El Roc dels Pastorets (en versió inspirada en Elvis Presley) • Faristol (Carmelites): - 25 de desembre - Mira el Nadal • La Salle Torreforta: - El Dimoni es va equivocar - Anirem a buscar el tió • Més enllà (La Salle Tarragona): - El desembre congelat - Snowman • Cor d’Ibori: - Puc fer-ho bé - Carol of the Bells Tancament emblemàtic: Totes les corals, famílies i públic canten conjuntament “El noi de la mare”, convertint el final en un moment molt emotiu. L’associació prepara petits regals per a tots els infants participants, en reconeixement a l’esforç i el bon comportament. L’escola, el temple i el llegat de Jujol L’església del col·legi és un espai amb gran capacitat i molt bona acústica, decorat especialment per Nadal (arbre, llums, flors de pasqua). Detall patrimonial destacat: • El temple conserva dues peces de Jujol: - El sagrari (Santíssim). - L’altar. • Són obres vinculades familiarment a Jujol (per una germana religiosa) i connecten també amb el Gremi de Pagesos i la Pietat. Les entrevistades subratllen la importància de les germanes del Sagrat Cor com a pioneres: • Moltes eren licenciades en ciències, medicina, infermeria o matemàtiques en èpoques molt difícils per a l’educació femenina. • Han transmès un model de formació sòlida i empoderament a les alumnes. Diada d’exalumnes al maig A més del concert de Nadal, l’associació organitza cada maig una gran trobada d’exalumnes: • Inclou missa, assemblea anual i sopar obert a totes les promocions. • Cada any s’homenatja especialment: - El curs que fa 25 anys que va acabar. - El curs que en fa 50. Això afavoreix la retro trobada de generacions senceres, sovint amb més promocions que s’hi afegeixen. 6. Humor i ràdio: “Fem l’humor” La secció “Fem l’humor”, amb Miquel González, repassa moments divertits del trimestre i proposa escollir el millor tall de la temporada per passar-lo a la “final anual”. Fragments destacats: • “Punt neurològic del pàdel mundial”: lapsus lingüístic en un informatiu, que confon “neuràlgic” amb “neurològic”. • Problemes tècnics amb sintonies que no entren quan toca, generant repeticions còmico-improvisades. • Salutacions i presentacions trastocades (“Hola, guys…”), influenciades per mems i influencers. • “Caramel compartit”: escena en què el presentador ofereix un caramel i es crea un moment còmic sobre si es comparteix o no. • Un suposat nom de nadadora japonesa “Cha-pu-zon” (xapuzón) que resulta ser una broma. • Escena surrealista al cementiri municipal, amb un oient que busca una tomba i es barreja el tema del cercador web de difunts i el QR d’accés. Després de debat intern, acaben considerant com a més memorable el gag del caramel compartit, tot i que el cas del cementiri també té molts fans. La secció tanca amb un relat radiofònic humorístic, de to absurd i teatralitzat (veus en off, personatge jubilat d’Hisenda, etc.), jugant amb el surrealisme més que no amb el xiste directe. 7. Cultura: exposició “Mestres de l’escultura del segle XX” al Moll de Costa Contingut de l’exposició En el tram final, el programa dona veu a l’oferta cultural de la ciutat. L’entrevista central és amb Julio Niebla, comissari de l’exposició “Mestres de l’escultura del segle XX” al Tinglado 2 del Moll de Costa. Característiques principals: • Aproximadament 43 obres escultòriques. • Autors i autores que abasten tot el segle XX, des de primers anys fins a creadors contemporanis: - De l’entorn hispànic: Joan Miró, Jorge Oteiza, Eusebio Sempere, Andreu Alfaro… - Noms internacionals: Jeff Koons, Brian Donnelly (Kaws), Samuel Salcedo, Pablo Bruera, entre d’altres. • Diversitat de materials i tècniques: - Ferro forjat i soldat. - Fusta, resines, plexiglàs. - Assemblage, peces monumentals de fins a 3 metres d’alçada. Estructura museogràfica L’exposició es planteja com un recorregut històric i didàctic: • Àmbit introductori: - Textos explicatius sobre tècniques escultòriques. - Un gran cronograma visual des de la prehistòria fins al segle XX, amb fotografies de peces icòniques. • Quatre àmbits generacionals aproximats: - Nascuts fins als anys 20. - Nascuts als 30-40. - Nascuts als 50-60. - De finals de segle i inicis del XXI. Tot i la divisió cronològica, Niebla es reserva algunes “llicències” per col·locar obres en diàleg entre sales diferents. Peça emblemàtica La peça triada com a imatge de l’exposició i portada del catàleg és: • Una escultura de Joan Miró, “Dona i ocell”. • És el model original a partir del qual Miró va concebre la monumental “Dona i ocell” de 14 metres situada a la plaça d’Espanya de Barcelona. • Niebla en destaca la poesia i el surrealisme mironià, que la converteixen en una obra clau de la mostra. Dates • Inauguració: demà (respecte al dia d’emissió). • Durada prevista: fins aproximadament el 20 de febrer. • L’exposició estarà oberta durant totes les festes de Nadal, i el comissari confia que l’èxit de públic pugui fins i tot prolongar-ne la durada. 8. Altres elements i falques Al llarg del programa es van intercalant anuncis institucionals i comercials que completen el mosaic de ciutat: Pla Tarragona 26 • L’Ajuntament impulsa el “Pla Tarragona 26”, un full de ruta per transformar el model de ciutat. • Objectius destacats: - Nova recollida de residus i neteja viària. - Eliminació de contenidors soterrats i renovació generalitzada dels contenidors. - Millora de la recollida selectiva i ampliació de punts de reciclatge. - Garantir carrers més nets, amb més freqüència de neteja i manteniment. Nadal, comerç i activitats de barri • Campanyes de dinamització a Sant Pere i Sant Pau, amb sorteig de 30 lots nadalencs entre clients del comerç de proximitat. • Programació nadalenca al Port de Tarragona (llums, espectacles, tallers infantils, mapatges, furboteques…). Esport • Promoció dels partits del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada, amb cobertura integral de Tarragona Ràdio. Altres • Anuncis del Tanatori Municipal de Tarragona, reformes orientades a millorar serveis i eficiència energètica. • Falques del circ “Low Cost” a l’Anella Mediterrània, oferta familiar per Nadal. • Recordatoris dels programes temàtics de Tarragona Ràdio, com “La Porteria” (justícia global) o “Tedi Cultura”. 9. Homenatge musical: Robe Iniesta i Jorge Martínez A la secció cultural, abans de l’entrevista sobre escultura, el programa fa un doble homenatge musical a dos músics que han mort recentment: Robe Iniesta (Extremoduro) • Recorden la figura de Robe Iniesta, líder d’Extremoduro, mort als 63 anys. • En destaquen: - La condició de poeta urbà i underground. - La seva capacitat de captar el malestar social i l’estat d’ànim de tota una generació. - El reconeixement institucional: Medalla d’Or de les Belles Arts, intent (no consumat) d’atorgar-li el Premi Cervantes. • S’emeten fragments d’algunes cançons clàssiques del grup i la seva col·laboració amb Leiva, on la complicitat entre artistes queda palesa. Jorge Martínez (Illegales) • També s’anuncia la mort de Jorge Martínez, líder del grup Illegales, als 70 anys, a causa d’un càncer fulminant. • Es remarca el seu paper com a “macarra il·lustrat” de la movida i del rock espanyol més fosc. • El programa recupera el tema “Ángel exterminador”, que va situar Illegales a les llistes comercials sense perdre l’esperit punk-rock. Aquests dos comiats serveixen per posar en valor la diversitat del rock en castellà de finals del segle XX, des de l’extrem més poètic i rabiós (Extremoduro) fins al més sarcàstic i canalla (Illegales). 10. Tancament: identitat, memòria i futur Tot i ser un magazine diari, l’episodi té un fil conductor clar: • Identitat marítima i pesquera: la lluita dels pescadors per sobreviure a les polítiques europees; el mar com a espai de treball i, alhora, d’oci i recerca (CES, Parc Subaquàtic). • Salut i responsabilitat col·lectiva: mascaretes, grip, ús correcte de les urgències. • Tradició i comunitat: castells universitaris amb els pataquers, concert de Nadales a Badruna Sagrat Cor, memòria d’artistes de la música. • Cultura i patrimoni: exposició d’escultura al Moll de Costa, patrimoni arquitectònic de Jujol, record patrimonial submergit recuperat pel CES. El programa combina actualitat dura (crisi de la pesca, saturació sanitària) amb relats personals i col·lectius que expliquen què és i cap on vol anar la ciutat: una Tarragona que mira al mar, que cuida la seva gent i que fa de la cultura (castells, música, arts plàstiques) una peça central de la seva vida quotidiana.

Quota pesquera, grip, educació i esports

Panorama general de l’episodi En aquest butlletí de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio es repassen els principals temes d’actualitat de la ciutat i la demarcació: negociacions de quotes pesqueres a Brussel·les, mesures sanitàries per la onada de grip, conflictes laborals en sanitat i educació, evolució del turisme i PortAventura World, conflictes urbanístics locals i l’actualitat esportiva amb especial atenció al Nàstic de Tarragona. Pesca al Mediterrani i quotes europees Negociacions a Brussel·les • Els ministres d’Agricultura i Pesca de la UE negocien les quotes pesqueres per al 2026, decisives per al nombre de dies de sortida a la mar i els mètodes de pesca al Mediterrani. • La Comissió Europea demana un esforç addicional per revertir la sobreexplotació, mantenint el sistema de compensació de dies a canvi de mesures de conservació. Posició dels pescadors catalans • El sector està “tocat” i alerta que no acceptarà reduccions respecte als 130 dies de feina aconseguits l’any anterior. • Antoni Abad, president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya, adverteix de possibles accions de resposta i fins i tot insubmissió si el resultat és incoherent amb la realitat del sector. "Quan una persona està acorralada i ja ho comencem a estar, nosaltres haurem d’emprendre alguna acció. Nosaltres reclamem el dret de treballar." • Abad explica que Espanya, França i Itàlia podrien exercir una minoria de bloqueig si la proposta final de la Comissió no és acceptable. Mesures mediambientals ja aplicades • La flota ha introduït: - Tècniques de pesca selectiva - Tancaments temporals de zones - Ús de xarxes amb portes volants • La proposta de Brussel·les reclama encara més mesures de conservació per poder mantenir volums de pesca similars als del 2024. Salut: grip, mascaretes i vaga mèdica Obligació de mascareta als centres sanitaris • Des d’ahir, és obligatori l’ús de mascareta a: - Centres i serveis sanitaris - Hospitals - Residències de gent gran i de persones amb discapacitat • Els usuaris del CAP Muralles es mostren, en general, conscients i favorables a la mesura, entenent-la com una eina clau per frenar els contagis de grip. • Alguns pacients ja portaven mascareta de casa (encara guardades de la pandèmia), d’altres la recullen directament al taulell del centre. Situació epidemiològica de la grip • El metge de família Ramon Monegal explica que: - Som en pic epidèmic de grip. - El pic s’ha avançat aproximadament un mes respecte l’any passat. - La corba d’incidència és molt més vertical, amb més casos nous cada dia. • Es destaca la importància de la vacuna i de la mascareta per reduir contagis. • Salut preveu que el pic es pugui allargar a causa de les interaccions socials de Nadal. Vaga de metges • Metges de Catalunya xifra el seguiment de la segona jornada de vaga a Tarragona en un 42%, i en un 55% al conjunt del país. • El col·lectiu reclama: - Una sanitat pública de qualitat - Un conveni mèdic propi - Millores en sobrecàrrega assistencial i guàrdies maratonianes • El Departament de Salut rebaixa el seguiment de la vaga a un 7,2%, evidenciant un xoc de dades entre administració i sindicats. • Metges de Catalunya avisa que les protestes no s’aturaran, descrivint-se com a “tossudament alçats”. Turisme i impacte econòmic a la demarcació Dades de pernoctacions turístiques • El sector turístic de la demarcació arriba a 21.748.664 pernoctacions el 2025, un +2,9% respecte al 2024. • La temporada baixa és on més es creix: - +12% entre gener i maig - +10% entre setembre i desembre • Durant l’estiu hi ha estancament, sense grans increments. • Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme, defineix la temporada com de “consolidació satisfactòria”, però remarca que no és un any rècord. El 2017 continua sent l’any de màxim històric, amb uns 22 milions de pernoctacions. • Els mercats internacionals són clau: representen el 51,5% de les pernoctacions. Impacte de PortAventura World • Un estudi de la consultora PwC quantifica per primera vegada l’impacte de PortAventura World des de 1995: - 17.200 milions d’euros aportats al PIB català en 30 anys. - 1.800 milions d’euros d’inversió directa des de l’obertura. - Impacte laboral mitjà de 10.439 llocs de treball, el 91% dels quals a la demarcació de Tarragona. • L’estudi vol mostrar la magnitud real de la contribució del parc a l’economia i a l’ocupació de la zona. • La Federació turística fixa reptes per al 2026: - Continuar la desestacionalització. - Obrir-se al mercat coreà. - Recuperar el mercat rus. Conflicte per les obres a l’Escola La Rebassada Obres molt a prop del centre educatiu • Les famílies de l’Escola La Rebassada i l’AFA denuncien la situació de risc i afectació per les imminents obres d’urbanització del barri de l’Ermita de la Salut. • Característiques del projecte: - Inici previst el 15 de desembre. - Obres a 1 metre del pati dels més petits. - A 10 metres de les aules de P3 a P5. - Es construirà un nou vial de connexió amb el carrer Mercè Rodoreda. - Caldrà rebaixar fins a 7 metres de roca calcària. • El projecte, esperat durant 40 anys, exposa 138 alumnes (alguns amb necessitats especials) a mesos de soroll, vibracions i pols. Reacció de famílies i professorat • Es considera que la situació afectarà: - El benestar dels infants - El desenvolupament de les classes - El dia a dia del centre • El personal docent ha expressat també neguit i preocupació. • L’AFA va demanar posposar les obres a l’estiu, però Ajuntament de Tarragona i promotora ho han rebutjat per motius tècnics. • Manel Terrés (AFA) lamenta que no s’hagi volgut modificar el pla d’execució. Mobilització i resposta municipal • L’AFA i les famílies han impulsat una recollida de signatures perquè les obres es facin en període no escolar (a partir del juny). • Ja s’han recopilat unes 400 signatures. • L’Ajuntament i l’empresa promotora es comprometen a: - Canviar la maquinària per una de menys sorollosa. - Evitar una perforació contínua de la pedra i optar per llimar-la progressivament. Professors vs. Departament d’Educació Jornada de lluita i mobilització • El professorat manté la pressió sobre el Departament d’Educació, a les portes d’obrir negociacions per millores laborals i salarials. • Els sindicats USTEC-ST, Professors de Secundària, CCOO, UGT i CGT han convocat una jornada de lluita amb concentracions simultànies arreu del país. • A Tarragona, hi ha protestes: - Davant de l’Institut Martí i Franquès - Davant dels serveis territorials d’Educació al carrer Sant Francesc Calendari de negociació • Els sindicats valoren positivament que Educació hagi acceptat un calendari de diàleg que: - Comença abans de Nadal amb millores retributives. - Ordena els temes segons les prioritats sindicals: - Salaris - Ràtios i plantilles - Reducció de la burocràcia - Decret de direcció de plantilles - Currículums • Francesc Gasó (Professors de Secundària) recorda que el col·lectiu es troba entre els docents pitjor pagats de l’Estat, tot i el cost de la vida elevat a Catalunya. Gasó confia que, "ni que sigui per vergonya", s’acabin ajustant els salaris a un nivell més just. Escenari de vagues • Els sindicats adverteixen que, si les negociacions del dia 16 s’encallen, es podria iniciar un cicle de vagues al sector educatiu. Mobilitat: aparcament a l’estació del Camp de Tarragona Nou pàrquing provisional • Les obres de l’aparcament provisional gratuït i vigilat de l’estació del Camp de Tarragona (AVE) acabaran a finals de gener. • Característiques: - 110 places d’aparcament - Opció gratuïta i més segura que fins ara • Fins avui, la manca d’infraestructures ha generat: - Únic aparcament segur: el subterrani de pagament, considerat car per a viatges freqüents. - Molts usuaris aparcant al voral, amb conseqüències de robatoris i desperfectes. - La setmana anterior, una vintena de cotxes apareixien amb danys importants. Valoració dels ajuntaments • L’alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, considera el nou pàrquing un “pegat” insuficient. • Solució de fons: un aparcament definitiu més gran en terrenys de la Secuina, que requerirà: - Nou tram de carretera - Una rotonda - Acord entre Generalitat, Diputació i ADIF • Martí Pla tem que el projecte es perllongui en el temps, tot i que s’espera que sigui una realitat en any i mig. • Destaca que la Diputació de Tarragona s’hi ha compromès fermament, però avisa que, com a mínim, un any caldrà esperar. Activitats nadalenques i familiar Nadal al Port de Tarragona i als barris • Es promociona la campanya “Ja és Nadal al Port” al Port de Tarragona, amb: - Il·luminació nadalenca i mapatges - Música i espectacles - Tallers, activitats infantils i furgoteques • Al barri de Sant Pere i Sant Pau es proposa "viure la màgia" del Nadal fomentant el comerç de proximitat, amb: - Sorteig de 30 lots nadalencs - Festa el 20 de desembre amb música, actuacions i animació infantil. Magatzem reial dels Reis d’Orient • Les entrades per visitar el magatzem reial es posen a disposició del públic a partir d’aquest dijous a les 11 del matí. • Detalls de la visita: - Preu de 2 euros, reemborsables en validar l’entrada al recinte. - Venda a través de entrades.tarragona.cat. - Iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Tarragona, el Port de Tarragona i altres actors. • El magatzem s’ubicarà al Refugi núm. 1 del Moll de Costa i serà visitable del 27 al 30 de desembre. • Els patges reials hi ultimen: - Preparatius de la nit de Reis - Carrosses i regals • Els infants (sobretot de 0 a 10 anys) podran: - Recórrer el magatzem acompanyats pels patges - Deixar la seva carta a la bústia reial Bloc esportiu Futbol – Nàstic de Tarragona Estat físic i personal de Marcos Baselga • El davanter Marcos Baselga valora positivament el seu primer tram de lliga amb el Nàstic de Tarragona: - Ha superat problemes físics que l’havien frenat a l’inici. - S’ha consolidat a l’11 titular amb l’arribada de l’entrenador Cristóbal Parralo. • Reconeix que li falten gols, però es mostra tranquil: Considera que, trobant-se bé físicament i amb un equip que genera més ocasions, els gols acabaran arribant. Canvis amb Cristóbal Parralo • Baselga descriu els trets del nou Nàstic de Cristóbal en comparació amb el de Luis César: - Equip més agressiu en la pressió alta. - Voler recuperar la pilota més amunt. - Estil més vertical i protagonista amb pilota. • Remarca que és un estil “ni millor ni pitjor, simplement diferent”, i que ara cal ser més regular durant tot el partit. Proper partit i objectiu de play-off • El Nàstic afronta el darrer partit a casa del 2025, diumenge a un quart de set de la tarda, davant el FC Cartagena: - Rival directe pels mateixos objectius. - Equip que la temporada passada jugava al futbol professional. • Objectius immediats: - Aconseguir dues victòries consecutives (fet poc habitual aquesta temporada). - Sumar els 6 punts dels pròxims dos partits abans de Nadal. • Baselga considera important arribar a vacances en places de play-off, per marxar amb la sensació de feina ben feta des de l’arribada del nou tècnic. • Per al partit, Cristóbal Parralo no podrà comptar amb els lesionats Òscar Sanz i Sergio Santos. Bàsquet – Ibersol CBT i DG Nevesquet Gran inici de l’Ibersol Club Bàsquet Tarragona • L’Ibersol CBT signa un excel·lent inici de temporada a Tercera FEB: - 8 victòries i 2 derrotes en 10 partits. • El darrer cap de setmana, victòria de prestigi a la pista del Mollerussa, fins llavors líder invicte fins i tot en pretemporada. • El jugador Denis Stefanuto destaca que: - Guanyar fora, i contra un rival invicte, és un punt d’inflexió important. - Malgrat que l’objectiu era estar a la part alta, fins i tot a l’equip li sorprèn la solidesa d’aquest inici. • Explica que la pretemporada es va enfocar a rodar l’equip i repartir minuts, per la qual cosa era difícil preveure exactament el nivell real, però el treball diari justifica els bons resultats. • El pròxim partit serà un derbi de la demarcació davant el CB Valls. Dimissió de Sergio Manzano (DG Nevesquet) • Sergio Manzano, entrenador del DG Nevesquet de Lliga Femenina 2, presenta la seva dimissió: - Només una victòria en 10 partits (victòria contra l’Arxil per 66-38). - S’havia incorporat el 15 de setembre, pràcticament amb la temporada començada. • Manzano ho defineix com un exercici d’honestedat i responsabilitat: “No és deixar de lluitar, sinó reconèixer que, en tres mesos, no he aconseguit treure el màxim rendiment a l’equip.” • Assegura que: - No està disfrutant, perquè tampoc ho fan les jugadores. - Els mals resultats les fan patir. - El canvi d’entrenador pot ser un revulsiu positiu. • Aquest cap de setmana, la banqueta l’ocuparà Iñaki Liarte, vicepresident i director esportiu, en el partit contra el Mataró al Palau d’Esports Catalunya de Camp Clar. Futbol territorial Segona Catalana – Grup 6 • Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau: visita el Roda de Barà. • Cultural Torreforta: juga al camp dels Remolins-Bítem, rival directe. • L’entrenador Gregorio Navas destaca: - L’alt nivell tècnic dels Remolins-Bítem, sobretot de mig del camp en endavant. - La presència de Cristian Balcarcel, màxim golejador de la categoria la temporada anterior. • Clau del partit, segons Navas: - Màxima concentració defensiva. - Minimitzar errors. - Màxima efectivitat en atac per aconseguir la primera victòria com a visitants. Tercera Catalana • Partits destacats: - Sant Salvador al camp del Salou B. - Sant Pau al camp del Mont-roig. - Racing de Bonavista al camp del Salou. - Atlètic Camp Clar rep el Mas Pellicer. Publicitat i patrocini Al llarg del butlletí s’inclouen diverses falques comercials que contextualitzen l’activitat econòmica local: • “Ja és Nadal al Port” – promoció d’activitats nadalenques al Port de Tarragona. • Campanya de Nadal a Sant Pere i Sant Pau, fomentant el comerç de proximitat. • Anuncis institucionals com el de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al campus Sescelades, destacant la seva recerca en química sostenible i descarbonització. • Publicitat comercial d’Obramat, adreçada a professionals de la construcció i la reforma. Aquests missatges publicitaris serveixen de transició entre blocs informatius (general i esportiu) i reforcen la connexió entre economia local, recerca i vida quotidiana a Tarragona.

Serveis Informatius 7H del 11/12/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 63

Avui a Raülin amb Salsa tenim un personatge d’aquells que no deixen mai indiferent: A l’escola era “Xavier Martí”, però això ja és història… perquè el món l’ha rebatejat com Chef Macarrilla —o Cavi Macarrilla quan vol sonar important. Ell mateix es defineix com polèmic, massa sincer i balança molt desequilibrada. D’extrems, vaja: pot ser zen o pot ser una traca de Sant Joan. Valent, sense por de res, futbolero —tot i que va abandonar el Barça i ara només anima l’equip del seu fill, que és el que realment importa. Addicte a la vida, a la jarana, a sortir a menjar, a beure, a fer festa… i de tant en tant, diuen que fins i tot cuina. Senyoressss i senyors… avui tenim a taula un home que viu com parla: sense filtres. I el segon convidat d’avui és un d’aquells noms que ja formen part del paisatge gastronòmic de Cambrils. Damià Capafons, chef i propietari de Cal Tendre, un restaurant de cuina catalana, mediterrània i tradicional amb arrels molt marcades: per una banda Cambrils, i per l’altra l’Albagés, aquell petit poble de les Garrigues que dona nom a la casa. El Damià va estudiar a l’Escola d’Hostaleria de Cambrils i avui porta, amb il·lusió i bon menjar, aquest “petit gran restaurant” del Port de Cambrils. Un cuiner que cuina com parla: amb autenticitat, amb tradició i amb aquell puntet que només tenen els que estimen la terra i el producte.

Actualitat local, salut i cultura a Tarragona

Resum general de l’episodi Programa informatiu i magazín a Tarragona Ràdio que combina actualitat local, mesures de salut pública, conflictes educatius i una àmplia agenda cultural i festiva de la ciutat. Salut: mascaretes i grip Context sanitari als centres de Tarragona: Entrada en vigor de la mesura obligatòria de portar mascareta als centres sanitaris de Tarragona. Usuaris del CAP Muralles relaten com s’hi han adaptat: alguns porten mascaretes de casa, d’altres les reben al taulell. Es destaca que la mesura és clau per evitar contagis de la grip, que enguany s’ha avançat gairebé un mes. Veus i arguments principals: Usuaris conscienciats remarquen que cal protegir-se al màxim: "En aquesta vida el que més s'estima és un mateix. Per tant, el que ha de fer és protegir-nos al màxim..." El metge de família Ramon Monegal recorda: La importància de la vacuna i de la mascareta. Que estem en pic epidèmic de grip. Que el pic es pot allargar per les interaccions socials de Nadal. Educació: obres i mobilitzacions docents Obres al barri de l’Ermita de la Salut Les famílies de l’escola Arrabassada i l’AFA alerten d’una situació de greu risc per les obres d’urbanització del barri de l’Ermita de la Salut: Les obres es faran a 9 metres del pati dels més petits i a 10 metres de les aules d’infants de 3 a 5 anys. Denuncien: Soroll constant de maquinària pesada (toneladora, camions...). Vibracions i possibles projeccions de material. Pols continuada, amb risc per a la salut. El projecte, esperat durant 40 anys, exposa 138 alumnes, alguns amb necessitats especials, a mesos de molèsties i riscos. Manel Terrés, de l’AFA, ho explica subratllant la preocupació per l’impacte diari al centre. Jornada de lluita del professorat El professorat manté el pols amb Educació per exigir millores laborals i econòmiques: Sindicats convoquen una jornada de lluita i concentracions simultànies arreu del país. A Tarragona hi ha accions a l’Institut Martí Franqués i als Serveis Territorials d’Educació. Reivindicacions principals dels docents: Millores retributives (sous). Reducció de ratis d’alumnes i millora de plantilles. Menys burocràcia al dia a dia docent. Revisió del decret de direcció de plantilles. Canvis en currículums. Francesc Gasó, delegat sindical de professors de secundària, destaca que: Es troben entre els docents pitjor pagats de l’Estat. Catalunya té un alt cost de la vida, però sous baixos en comparació. Apel·la al fet que, “ni que sigui per vergonya”, calgui apujar els salaris. Els sindicats adverteixen que, si les negociacions del dia 16 s’encallen, es podria avançar cap a un cicle de vagues. Nadal i activitats familiars a Tarragona L’episodi recull diverses propostes per viure el Nadal a la ciutat i l’entorn: Sant Pere i Sant Pau: Campanya per impulsar el comerç de barri. Possibilitat de guanyar fins a 30 lots nadalencs. Festa el 20 de desembre amb música, actuacions i animació infantil a la plaça de la quarta promoció. Port de Tarragona – Ja és Nadal al Port: Activitats al Moll de Costa: música, màgia, mapatges, tallers, activitats infantils, espectacles i propostes de lleure. Es convida a consultar la programació completa a la web del Port de Tarragona. Raulina amb salsa i Fans de Tarragona: El magazín musical Fans de Tarragona anuncia que aquesta setmana recuperen continguts especials (“refregits”) però trenquen una mica la dinàmica per donar pas a Raulina amb salsa, amb el Raul Cid. Humor i to desenfadat: es comenta que és el programa número 63, fent bromes amb el número i el 69. Agenda cultural i musical Música en directe i concerts solidaris Al llarg del programa es recomanen diversos concerts i esdeveniments: Mishima: Concert aquest dissabte 13 de desembre. Entrades exhaurides. Mescalina, mi amor: Es presenta com una proposta musical molt atractiva (“sonen la merda bé”). Memorial Berni Sánchez – “Números rojos contra les cuerdes”: Concert especial a La Capsa de Música. Totes les aportacions es destinaran a la lluita contra el càncer. Es destaca la importància del component solidari. Circuit Folk 21 amb Les Alosa: També a La Capsa de Música, el dia 21. Proposta de folk dins d’un circuit especial. Gospel i La Marató de TV3 Diverses iniciatives musicals solidàries i de gospel: Concert solidari per La Marató de TV3: El dia 13 de desembre, a l’Auditori de la Diputació de Tarragona. A càrrec del grup Gospel Soul (referits com “els Gospels Opels” a l’àudio). Finalitat solidària vinculada a La Marató de TV3. Gospel Forever: Esdeveniment de gospel en estat pur. Al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a la plataforma nexeevents.com. Projectes i institucions locals Pla Tarragona 26 i residus L’Ajuntament de Tarragona activa el Pla Tarragona 26, nou full de ruta per transformar la ciutat amb èmfasi en la neteja i la recollida de residus: Objectiu principal: millorar la recollida selectiva. Mesures concretes: Renovació de tots els contenidors. Eliminació dels contenidors soterrats. Ampliació dels punts de reciclatge arreu de la ciutat. Es presenta com un pas per fer més fàcil separar i reciclar millor, amb l’objectiu d’una ciutat més neta, eficient i sostenible. Altres institucions i projectes esmentats ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): Fundat el 2004, situat al campus Sescelades. Referent en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Reuneix 250 científics de 40 nacionalitats i col·labora amb institucions i empreses d’arreu. Pla Impuls Dipte – Diputació de Tarragona: Programa que ajuda els ajuntaments a reduir burocràcia. Ofereix eines i recursos per impulsar projectes locals. S’emmarca en l’objectiu de millorar el dia a dia de pobles i ciutats. Tanatori Municipal de Tarragona: Projecte de reforma de 3,2 milions d’euros. Inclou millores d’instal·lacions, sala d’atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres acabaran el segon trimestre de 2026; es demana disculpes per les molèsties. Oferta turística i d’oci: Ània Salou i Ània els Prats: Propostes de Cap d’Any amb pacs familiars que inclouen tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, “tardeo”, primer bany de l’any, sopar de gala i festa. Format del programa i tancament L’emissió combina butlletí informatiu, publicitat institucional i comercial, i contingut de magazín musical. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio, tanca amb recomanacions culturals i dona pas al programa Raulina amb salsa, amb to distès i humorístic. El conjunt reflecteix una Tarragona activa en: Salut i prevenció (grip i mascaretes). Reivindicacions educatives i preocupacions de les famílies. Cultura, música i solidaritat per Nadal. Transformació urbana i serveis públics en marxa.

Economia blava, invasores i Far de Calella

Panorama general de l’episodi En aquest Arran de Mar s’ofereix un recorregut complet per l’actualitat del litoral català, amb especial atenció a: • Notícies de costa i municipis mariners (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Maresme, Costa Daurada) • Economia blava i geopolítica portuària al Mediterrani i al Marroc • Meteorologia de Nadal i canvi climàtic al desembre • Medi ambient i espècies invasores a la costa catalana • Patrimoni marítim i cultural amb el Far de Calella com a protagonista L’episodi combina informació local molt concreta (obres municipals, projectes culturals, dades de turisme) amb una mirada global sobre ports, transport marítim i transició energètica. 1. Obertura i tertúlia lleugera Amics invisibles i “pongos” A l’inici, l’equip del programa trenca el gel comentant els sopars de Nadal i el debat etern sobre els amics invisibles: • Una part de l’equip els critica com a “cau de pongos” (objectes inútils que acaben guardats o llençats). • D’altres els defensen quan hi ha confiança dins del grup o es fixen regles clares (regals útils, temàtics o que cadascú escrigui què necessita dins el pressupost). • Apareix també la idea de regals “pràctics”: menjar de qualitat, productes de mar, etc. Aquesta secció serveix per donar to proper i distès abans d’entrar en el bloc informatiu. 2. Repàs informatiu de la costa catalana 2.1 Costa Brava i litoral gironí Sessió sobre el Pla d’Usos del Cap de Creus A Empuriabrava (Castelló d’Empúries) es convoca una sessió informativa sobre el Pla regulador d’usos i gestió (PRUG) del Parc Natural del Cap de Creus: • Tot i no ser municipi dins l’àmbit estricte del parc, moltes embarcacions amarrades a Empuriabrava l’utilitzen de forma habitual. • L’objectiu és explicar: - Criteris de gestió del parc - Restriccions i usos permesos - Com evitar conflictes o infraccions per desconeixement. • Hi participen: Parc Natural de Cap de Creus, Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, Generalitat i Ajuntament de Castelló d’Empúries. Millores al camí de ronda de Palamós L’Ajuntament de Palamós inverteix 5.700 € en la millora del camí de ronda entre la platja del Castell i el poblat íber: • Es repara un tram degradat que dificultava el pas dels usuaris. • Actuacions principals: - Regularitzar la planimetria per fer el terreny més planer - Crear pendents per desviar l’aigua de pluja i evitar erosió. • El poblat íber del Castell és: - Bé Cultural d’Interès Nacional (des de 1996) - Un dels jaciments íbers a l’aire lliure més visitats de Catalunya - Situat en un promontori unit a terra per un istme al final de la platja. 2.2 Delta de l’Ebre i costa de l’Ebre Alerta dels GALP pesquers davant la reforma europea Els Grups d’Acció Local de Pesca (GALP) de Catalunya consideren perillosa la reforma del marc financer europeu 2028-2034: • Temor que el sector pesca i aqüicultura quedi diluït dins del model LEADER rural i perdi especificitat i competitivitat. • Els GALP catalans (Mar de l’Ebre, Costa Daurada, Costa Central, Costa Brava, Sud Maresme) s’adhereixen a un manifest estatal per mantenir el desenvolupament local participatiu (DLP). • Reclamen al Ministeri i a la Comissió Europea: - Mantenir el DLP com a instrument clau per a innovació i cohesió del litoral - Tenir en compte les realitats específiques de les comunitats pesqueres. • Cites destacades: “Sense aquest model, el Delta de l’Ebre hi perd competitivitat i oportunitats” (Eusebio Rosales, GALP Mar de l’Ebre) “El món pesquer no demana privilegis, sinó les condicions per continuar avançant” (Francesc Gil, GALP Costa Daurada) Reducció dràstica del deute a l’Ametlla de Mar L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar anuncia una reducció del 50 % del deute municipal mitjançant la cancel·lació simultània de 6,05 M€: • Ràtio d’endeutament: del 140 % al 70 %, molt per sota del límit legal (110 %). • Allibera uns 600.000 €/any que abans es destinaven al finançament de la residència. • Factors clau segons el govern municipal: - Inversió estratègica equivalent, en 3 anys, a la dels 8 anys anteriors - Contenció de despesa corrent (vehicles, serveis jurídics, consum elèctric) • Mesura polèmica: subhasta del solar de la residència per reduir deute. • L’alcaldessa Eva de Lamo insisteix que: - El servei de residència està garantit - La decisió permet millorar serveis i equipaments a mig termini. 2.3 Maresme Restauració del veler “Odina” a Arenys El mestre d’aixa canari Agustín Jordà està reconstruint el veler Odina del navegant aranyenc Oriol Ferran: • L’Odina va patir un accident el 22 de juliol: - Cop de mar quan es va aixecar garbí - L’hèlix es va embolicar amb el motor - Sense propulsió, el vaixell va embarrancar sota el penya-segat del Capaspre, als peus del Far de Calella. • Danys principals: - A la banda d’estribord però en un sector relativament “plà” del buc, fet que facilita la reparació. - Cal: reconstruir l’estructura, posar taules de pi, calafatar i pintar. • El projecte té una forta càrrega sentimental per al propietari, que assumeix costos elevats amb: - Donacions particulars i aportacions privades - Preparació d’un crowdfunding per finançar el nou motor a partir de gener. • Objectiu: tornar l’Odina a l’aigua abans del bon temps de l’any vinent. Premi Ateneu per al Casal de Llavaneres El Casal de Llavaneres rep el Premi Ateneu 2025 al millor projecte ateneista per “Un batec cultural per a Llavaneres”: • Reconegut com a projecte transformador que posa la cultura i la participació al centre de la vida del poble. • Eixos destacats: - Impacte social i cohesió - Sostenibilitat i innovació - Nova estratègia de comunicació i captació de públics. • Accions rellevants: - Mostra de teatre - Recuperació i restauració dels gegants (40è aniversari) - Activitat de colles i aplec de la sardana - Creació de l’Escola d’Art i Pensament - Podcast “Pau de Paller” - Cicle de vermuts musicals per diversificar públic. 2.4 Costa Daurada i Tarragona Dades de turisme 2025 a la demarcació de Tarragona El sector turístic tarragoní registra 21.749.664 pernoctacions el 2025 (+2,9 % vs 2024): • Creixement notable en temporada baixa: - +12 % de gener a maig - +10 % de setembre a desembre • Estiu estancat, sense rècords. • Els mercats internacionals representen el 51,5 % de les pernoctacions. • Berta Cabré (Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme): “És una temporada satisfactòria de consolidació, però no és un any rècord... L’any 2017 continua sent l’any de màxims amb 22 milions de pernoctacions.” Per al 2026, els reptes són: • Desestacionalitzar encara més l’activitat turística • Obrir-se al mercat coreà • Recuperar el mercat rus. Conflicte per obres al costat de l’escola La Rebassada (Tarragona) Les famílies de l’escola La Rebassada i l’AFA denuncien les obres d’urbanització al barri de la platja de l’Ermita de la Salut: • Obres previstes a 1 metre del pati d’infantil i a 10 m de les aules de P3-P5 (138 alumnes, alguns amb NEE). • Riscos assenyalats: - Soroll intens i continu - Vibracions - Pols i projeccions de materials - Afectació al benestar i aprenentatge dels infants. • Famílies i AFA havien proposat posposar les obres a l’estiu, però: - Ajuntament de Tarragona i promotora ho rebutgen per motius tècnics. • Ja s’han recollit 400 signatures per demanar que les obres es facin en període no lectiu. 2.5 Serveis: temps i trànsit Predicció meteorològica El meteoròleg Lluís Mi Pérez descriu un escenari de mar molt tranquil·la (mar de fons i marajol) i vents febles: • Avui: - Vent girant a sud / sud-est (xaloc) - Mar poc moguda, una mica de mar de fons a la Costa Brava. • Demà: - Vents molt febles i variables, fins i tot calmes (“bassa d’oli”) al matí - Tarda amb xaloc o llevant suau, sense aixecar gaire onatge - Possibles boires de costa entre el Maresme i l’Alt Empordà. Estat del trànsit Des del Servei Català de Trànsit, Roger Serra informa d’una tarda relativament tranquil·la: • Retencions habituals a l’àrea metropolitana de Barcelona: - Tram final de C-58 cap al Nus de la Trinitat - Lateral de l’AP-7 (B-30) a Barberà del Vallès direcció sud - Un km lent a la C-17 entre Parets i Mollet. 3. Bloc d’Economia Blava: ports, Marroc i transició verda 3.1 Privatització portuària al Marroc i competència mediterrània La col·laboradora Anna Alonso Tambo (representant dels ports francesos a Catalunya) exposa un panorama complex de geopolítica portuària: Privatització de l’Agència Nacional de Ports (ANP) del Marroc • El govern marroquí debat la transformació de l’ANP en societat anònima (privatització parcial), excepte el port Tanger Med, que depèn directament del rei. • Clau per entendre-ho: - Es desconeix qui estarà darrere del capital privat (Xina, EUA...) - Genera inquietud perquè pot reconfigurar el control estratègic dels ports al Magrib. El cas de Nador West Med • Nador West Med és presentat com un megaport marroquí molt competitiu: - Capacitat estimada 3,5–5,5 M de TEU/any. - Situat a només 50 km de Melilla i a prop de l’estret de Gibraltar. • Polèmica principal: - El Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) finança el projecte amb 300 M€ en tres crèdits, dins d’una inversió global prevista de fins a 730 M€ el 2030. - Els ports europeus paguen taxes d’ETS (mercat de carboni), però els ports marroquins no assumeixen aquests mateixos costos de sostenibilitat, generant una competència aparentment deslleial. “Sembla que Europa està finançant una cosa que va en contra dels mateixos interessos d’Europa”, resumeix l’Anna. Impacte sobre ports europeus • El desenvolupament dels ports marroquins (Tanger Med, Nador West) afecta: - Algesires i Màlaga (estratègia de trànsit de contenidors) - València i Barcelona (gran hubs mediterranis). • Tot i la competència, s’insisteix que els ports també es poden complementar mitjançant estratègies comunes. 3.2 Relació Barcelona–Tanger i model “Port Vell” Cooperació estratègica • Tanger Ville vol remodelar la seva façana marítima inspirant-se en el model de Port Vell de Barcelona: - Prioritzar pesca, turisme, creuers i usos ciutadans. - Connectar millor ciutat–port i apostar per desenvolupament sostenible. • Delegacions marroquines han visitat Barcelona per conèixer: - Marina Port Vell - Blue Cluster i estratègies de renovació portuària. • Des de 2024 s’han reforçat els intercanvis tècnics entre Barcelona, Tanger Med i altres ports marroquins. Marroc com a potència automobilística • El país s’ha consolidat l’última dècada com a pol automobilístic competidor d’Espanya: - Mà d’obra molt més barata (al voltant de 550 €/mes, segons l’Anna) - Regles mediambientals i laborals menys estrictes - Incentius fiscals i suport d’inversió dels Estats Units. • Nador West Med vol ser un gran node logístic d’exportació de vehicles cap a Europa. 3.3 Retirada xinesa a Àfrica i nou focus a Llatinoamèrica Anna també comenta que: • La Xina havia finançat nombrosos ports africans dins la Nova Ruta de la Seda. • Ara té problemes perquè molts països no retornen els crèdits, fet que impulsa una retirada parcial de la inversió xinesa a Àfrica. • Conseqüència: major reorientació cap a Amèrica Llatina, amb projectes com el port de Chancay (Perú). 3.4 Transformació del Port de Barcelona i llegat de la Copa Amèrica El Port de Barcelona es presenta com a cas d’èxit internacional: • El president del port (Damià Calvet, tot i que al programa se l’anomena “David Sino”) ha explicat a Nova York el llegat de la Copa Amèrica de vela: - Obertura del port a la ciutadania - Accés gratuït a determinades zones i platges - Nova estratègia que integra economia, cultura i esport nàutic (Liceu, Palau de la Música, Auditori, clubs de rem i vela). Segons l’Anna, l’American’s Cup ha estat una oportunitat per redissenyar el front marítim i projectar internacionalment la “cultura portuària” barcelonina. 4. Ports com a productors d’energia i transició verda 4.1 Punts de recàrrega i innovació a ports esportius Anna destaca experiències d’autogeneració elèctrica en ports nàutics: Cas de “One Concept Marine” a Saint-Tropez • Instal·lació d’un pontó solar (empresa Medlem / One Concept Marine) al port de Saint-Tropez: - Genera uns 720 kWh/mes. - Equivalent aproximat a: - Consum anual d’una embarcació elèctrica - Uns 5.000 km en un vehicle elèctric - O unes 40 recàrregues completes d’un vaixell elèctric petit. • Ideia clau: els ports esportius poden convertir-se en petits productors d’energia renovable, no només en consumidors. Projectes similars a Catalunya • A Port Ginesta (Garraf), una empresa que fabrica torretes a partir de plàstic recuperat del mar les vol convertir en punts de càrrega elèctrica per a embarcacions. • Es preveu que el sistema sigui autònom energèticament a partir de l’estiu de 2026. 4.2 Reconeixement europeu de la nàutica d’esbarjo Per primera vegada, el Pla Europeu d’Inversió en Transport Sostenible (STI/STEP) reconeix la nàutica d’esbarjo com a part de la transició verda: • Fins ara, les embarcacions d’esbarjo es consideraven “vaixells recreatius” dins de la Marina Mercant, sense tractament específic. • A partir del nou marc: - Es preveuen 2.900 M€ fins al 2027 i més de 100.000 M€ fins al 2035 per a infraestructures sostenibles. - S’inclouen ports esportius i embarcacions elèctriques o híbrides en l’estratègia. • Això ha de permetre actualitzar molls, punts de connexió elèctrica i serveis a moltes marines. 4.3 Limitacions actuals: connectar grans vaixells Malgrat els avenços, Anna subratlla: • Només 34 ports al món disposen d’endolls per connectar-hi creuers a la xarxa elèctrica (aprox. 2 % del total). • A nivell de ports comercials, també només un 2 % disposen d’aquestes infraestructures. 4.4 Hidrogen i indústria catalana L’empresa catalana Sole Diesel (Sole) treballa en: • Desenvolupar piles de combustible d’hidrogen per a propulsió elèctrica i híbrida en embarcacions. • Es presenta com un pas important per a l’economia catalana i la seva posició al sector dels motors nàutics. També es recorda que els fons Next Generation s’acaben aviat, i la transició verda haurà de recolzar-se cada cop més en esquemes com el pla europeu de transport sostenible. 5. Bloc de meteorologia: desmuntant el “Nadal blanc” El meteoròleg Sergi Corral analitza 30 anys de mapes (1995–2024) per veure quin temps ha fet realment per Nadal a Catalunya. 5.1 Conclusions sobre el clima nadalenc • En 19 de 30 Nadals (64 %) ha dominat l’anticicló: - Temps plàcid, sense vent fort - Boires a l’interior i inversió tèrmica - Temperatures suaus en alçada - Mar calma (marajol) i fins i tot minves (baixada del nivell del mar per alta pressió). • Només 5 anys amb borrasques atlàntiques a l’oest de la Península. • Només 3 anys amb tramuntanada o mestralada forta (entrades de nord fredes i ventoses). • Un altre 10 % de Nadals amb passos de fronts febles, de pluja escassa. Conclusió: el “Nadal blanc” és una excepció, més propi del cinema que no pas de la realitat climàtica catalana. 5.2 Records extrems • Nadal 2001: el més fred del segle XXI a Catalunya fins ara. - Després de fortes nevades el 13–14 de desembre, l’anticicló va consolidar el fred. - Mínimes de –18 / –20 ºC a la plana d’Osona on hi havia neu permanent. • Temporal de Sant Esteve 2008: - El dia 25 encara hi havia anticicló, però el 26 un fort llevant va generar onades de 10–12 m a la Costa Brava, comparable o superior al Gloria en alguns punts. 5.3 Nadals recents: calor anòmala • Nadals de 2022, 2023 i 2024: - Clarament càlids, amb anticicló i subsidència d’aire càlid en alçada. - Sensació quasi de primavera; poca neu al Pirineu i males condicions per esquiar. 5.4 Pluja al desembre i canvi climàtic Comparant sèries pluviomètriques: • Desembre és un dels mesos on més ha baixat la pluja al litoral i prelitoral: - Abans: mitjanes de 40–45 l/m² - Ara: aproximadament 20–25 l/m² • Des de la primera setmana de novembre no hi ha hagut episodis generals de tempestes ni cap temporal de llevant aquesta tardor. Sergi remarca la necessitat d’un temporal de mar per “trencar” la monotonia d’aquesta mar tan plana i de llargues situacions anticiclòniques. 6. Bloc de Medi Ambient: el calanchoe, una invasora a la costa catalana A la segona hora, la secció Medi Ambient – Medi Nostrum amb Joan Ramon Mendo aborda el cas d’una planta invasora que ja ocupa bona part de la costa catalana: el calanchoe (Calancoe ×híbrida, “milfulles”). 6.1 Origen i expansió de la planta • Planta ornamental exòtica de Madagascar, molt utilitzada en jardineria. • L’espècie problemàtica és un híbrid entre Calancoe daigremontiana i Calancoe delagoensis (abans tubiflora). • Característiques clau: - Genera propàgols o miniplantes al voltant de tota la fulla - Cada propàgol pot arrelar i crear una nova planta - Això permet una propagació exponencial, especialment en talussos i penya-segats costaners. • Un mapa compartit a xarxes mostra la costa catalana i valenciana “farcida” de calanchoe. 6.2 Convidats especials Hi participen dos especialistes: Rafael Serra, director de la revista Quercus (en castellà, amb bon enteniment del català) Sònia García, investigadora de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB) 6.2.1 Què és la revista Quercus? Rafael Serra explica: • Revista de referència estatal en conservació de la biodiversitat i ecologia. • Fundada el 1981 (fa 44 anys), filla de la transició democràtica i de l’auge del moviment ecologista. • Es finança sobretot amb els subscriptors, que ell compara amb la “arrel pivotant” dels Quercus (alzines, roures, sureres): Sense aquesta arrel profunda (subscriptors) la revista no hauria sobreviscut als “vendavals” del mercat editorial. • Combina: - Rigor científic (treballs amb universitats, centres de recerca, administracions) - Divulgació accessible per al gran públic adult interessat en medi ambient. • Malgrat la dificultat de la distribució en kioscos i punts de venda, manté presència en: - Aeropuerts, estacions, papereries, estancs, etc. 6.2.2 Neix l’article sobre el calanchoe • A partir d’un projecte de renaturalització de cales a Mont-roig del Camp (Miami Platja), impulsat per Ecologistes en Acció (Tarragona i Terres de l’Ebre), es detecta una competència directa entre el calanchoe i: - Limonium gibertii, una espècie endèmica i protegida (anomenades ansupagueres en català), pròpia de penya-segats salins mediterranis. • Es demana suport científic a l’Institut Botànic de Barcelona i es fa un treball de camp conjunt. • D’aquí sorgeix un article científic-divulgatiu publicat al número de desembre de Quercus, signat per: - Joan Pere Pascual Díaz (Ecologistes en Acció) - Sònia García - Daniel Vitales - Jordi López Pujol (IBB) 6.3 L’IBB i la recerca en invasores Sònia García presenta l’Institut Botànic de Barcelona: • Centre mixt CSIC – Museu de Ciències Naturals de Barcelona, situat a Montjuïc. • Combina plantilla del CSIC amb personal del Consorci del Museu. • Des de fa uns 5 anys disposen de projectes específics sobre plantes al·lòctones i invasores. Projecte LIFE Med Cliffs • Projecte LIFE Med Cliffs (Med = Mediterrani, Cliffs = penya-segats): - Centrat en la protecció de la flora de penya-segats mediterranis. - Espècies emblemàtiques: Centaurea corymbosa (ceseli ferreny al Cap de Creus), diversos Limonium, etc. - Actua contra invasores com Carpobrotus (ungla de gat), Opuntia ficus-indica (figuera de moro) i Gazania rigens (margarida del Cap). • El Calancoe joutonii (forma híbrida invasora) no era espècie diana inicial, però els investigadors han vist que s’estén ràpidament i forma catifes monoespecífiques on no creix res més. 6.4 Per què l’híbrid és tan invasiu? Sònia explica el concepte de vigor híbrid: • Els parentals (C. daigremontiana i C. delagoensis) ja són espècies amb: - Fulles que produeixen propàgols clònics al marge - Bona capacitat reproductiva. • L’híbrid C. ×joutonii combina: - Fulles més grans (herència de daigremontiana) → més propàgols per fulla - Vigor híbrid: més creixement, resistència i capacitat competitiva. • S’ha originat un clon especialment exitós que es replica idèntic: “És com si la mateixa planta s’hagués copiat milers de vegades i hagués trobat al nostre litoral un hàbitat ideal: clima suau, penya-segats, poca pluja i molta llum.” Això explica la seva expansió accelerada i la dificultat de control. 6.5 Gestió i erradicació: és possible? Rafael Serra planteja la qüestió clau: es pot erradicar o almenys controlar el calanchoe? Sònia respon: • Eradicació total és molt difícil, per la quantitat de propàgols i l’extensió ja assolida. • Al Cap de Creus, dins el LIFE Med Cliffs, s’han fet: - Proves de treta manual/mecànica → la planta torna a aparèixer - Es plantegen eventuals tractaments amb herbicides (glifosat) en punts concrets. • Estratègia recomanada: - Accions quirúrgiques a llocs on hi hagi espècies molt protegides (com Limonium gibertii a Mont-roig o Seseli farrenyi al Cap de Creus). - Prioritzar àrees de gran valor ecològic abans que intentar-ho a tot arreu. Limitacions administratives • Moltes plantes (Gazania, Calancoe, etc.) no estan encara al catàleg oficial estatal d’espècies invasores. • Això fa que: - La Generalitat i l’Estat tinguin menys marge legal i pressupostari per actuar. - Quan una espècie finalment s’inclou al catàleg, ja està molt estesa (“arriba tard”). • Malgrat tot, Sònia destaca que: - La Generalitat de Catalunya (Servei de Fauna i Flora, Parcs Naturals) participa i cofinança projectes LIFE. - Hi ha tècnics disposats a col·laborar, però amb molts fronts oberts i recursos limitats. 6.6 Prioritats i preguntes obertes Joan Ramon planteja un cas paradigmàtic: • L’Ajuntament de Mont-roig del Camp acaba de rebre 6,1 M€ per remodelar un poliesportiu. • La pregunta retòrica és: què es podria fer en matèria d’erradicació d’invasores i restauració d’hàbitats amb una fracció d’aquests recursos? La secció conclou sense resposta clara, però subratllant la necessitat de voluntat política i pressupostària per abordar seriosament el problema de les invasores. 7. Far de Calella: patrimoni, identitat i aniversari A la part final, el programa fa un viatge al Maresme per parlar del Far de Calella, que compleix 166 anys. 7.1 Origen de la festa d’aniversari Convidats als estudis de Ràdio Arenys: • Josep Miracle • Pere Porti • Joan Ramon Villaret Expliquen: • L’Associació d’Amics del Far de Calella es va crear fa uns 16 anys, arran del 150è aniversari del far. • Aquell any, de forma improvisada, un petit grup va decidir pujar al far a cantar-li “Aniversari feliç” i brindar amb cava. • L’espontaneïtat va tenir èxit i, any rere any, l’acte s’ha anat professionalitzant i creixent, fins a convertir-se en una festa oberta al poble. 7.2 Celebració d’enguany Per al 166è aniversari (data real, 15 de desembre), la festa es farà diumenge 14: • Hora: a les 12 del migdia • Lloc: al voltant del Far de Calella • Accés: - Servei especial de carrilet gratuït des de l’oficina de turisme (a partir de 11:30 h) - També es pot pujar a peu o en vehicle, amb un tram curt de pujada a peu. • Activitats: - Cant col·lectiu de l’“Aniversari feliç” al far - Pastís i begudes per a tothom - Sorteig d’un pernil (cedit per Tallers Martí) en benefici de La Marató de TV3 - Actuacions musicals i convidat sorpresa (no desvetllat al programa). 7.3 Implicació de les escoles i concurs de dibuix Un element clau de la festa és la participació infantil: • Concurs de dibuix sobre el far per a escolars de 10–12 anys de les 4 escoles de Calella. • Participació massiva: 265 dibuixos presentats. • Jurat format per dues persones del món de l’art que han escollit: - 10 finalistes, convidats a l’acte del diumenge - Tots 10 reben un lot de premis, incloent una fotografia artística del far (emmarcada) cedida per fotògrafs de Foto-Film Calella (enguany, Tino Valduvieco; en anys anteriors, Quim Botell i Guillem Torner). - 1 guanyador rep, a més, una bicicleta. Abans del concurs, els organitzadors visiten les escoles per explicar la història del far i conscienciar els infants perquè el considerin un símbol de la ciutat. 7.4 El Far de Calella com a icona Els convidats destaquen diversos aspectes que fan del far una icona identitària: • Situació espectacular sobre el turó, amb vistes: - Cap a Calella i la costa nord - Cap al sud, fins a Montjuïc en dies clars. • El far és visible cada nit, recordant als veïns la seva presència amb el seu codi de llum: - Tres llampecs + pausa + dos llampecs (codi característic incorporat fins i tot al logotip de l’associació). • És l’únic far entre Barcelona (Montjuïc) i Tossa de Mar, cosa que el fa especialment singular al litoral català. • A més de far operatiu, és: - Centre d’interpretació sobre fars i comunicacions marítimes - Escenari de casaments, activitats culturals i festivals d’estiu. • El far ha estat musa de pintors, poetes i artistes, sovint present a la iconografia local juntament amb les torretes de Calella. Els organitzadors insisteixen que cada poble costaner hauria de “fer valer” els seus propis símbols, i que a Calella el far és el símbol per excel·lència. La presentadora tanca el programa convidant a dedicar una futura secció monogràfica a la història completa del Far de Calella. 8. Notícies locals breus (Tarragona) En el butlletí de les 17 h de Tarragona Ràdio, Tero Ortega resumeix alguns titulars addicionals: • Mascaretes obligatòries de nou als centres sanitaris de Tarragona per contenir la grip; molts usuaris encara reutilitzen mascaretes de la pandèmia. • El professorat manté la pressió sobre el Departament d’Educació amb jornades de lluita i concentracions per reclamar millores salarials i laborals, denunciant que Catalunya té cost de vida alt i sous docents baixos. • Les entrades per al Magatzem Reial (activitat de Reis) es posen a disposició del públic; costaran 2 €, però es reemborsaran en validar l’entrada. 9. Temes principals tractats Eixos centrals de l’episodi Actualitat del litoral català Gestió del Parc del Cap de Creus, camí de ronda de Palamós, turisme a Tarragona, finances municipals a l’Ametlla de Mar. Economia blava i geopolítica portuària Privatització de l’ANP al Marroc, desenvolupament de Nador West Med, competència i cooperació Barcelona–Tanger, retirada xinesa a ports africans. Transició energètica als ports i nàutica d’esbarjo Pontons solars, torres de càrrega per a embarcacions, reconeixement europeu de la nàutica recreativa dins la transició verda, hidrogen per a motors nàutics. Climatologia nadalenca i canvi climàtic Dominància d’anticiclons per Nadal, disminució de la pluja al desembre, records de fred i temporals puntuals, manca de llevantades recents. Espècies invasores i recerca aplicada Cas del calanchoe als penya-segats mediterranis, impacte sobre espècies endèmiques, rol de l’IBB i de la revista Quercus, dificultats institucionals per actuar. Patrimoni i identitat marítima Recuperació del veler Odina, vida cultural al Maresme, i celebració de l’aniversari del Far de Calella com a símbol de poble i del litoral. 10. Idees clau i missatge de fons • La costa catalana és un espai on interaccionen turisme, pesca, port, patrimoni cultural i conservació ambiental, sovint amb tensions (com al cas de les obres a La Rebassada o la competència portuària amb el Marroc). • L’episodi defensa, de forma implícita, que cal: - Informació clara (sessions sobre el PRUG del Cap de Creus) - Gestió participativa (GALP, projectes LIFE, implicació d’escoles amb el far) - Coherència d’inversió pública (pregunta sobre prioritzar equipaments esportius vs natura i biodiversitat) - Innovació verda als ports per compatibilitzar tràfic marítim i sostenibilitat. • El fil conductor és el mar Mediterrani com a espai viu: des de les boires de xaloc i les aigües planes d’hivern fins a les plantes invasores que envaeixen els penya-segats i el feixuc equilibri entre competitivitat econòmica i protecció del territori.

Salut, educació i esport a Tarragona

Panorama general de l’episodi L’edició de Tarragona Actualitat se centra sobretot en salut pública, conflictes educatius i urbanístics, mobilitat i seguretat viària, vida social i cultural de la ciutat, i un ampli bloc esportiu marcat pel Nàstic de Tarragona i el bàsquet local. Salut pública i grip Obligació de mascareta als centres sanitaris • Des d’aquest dimecres és obligatori l’ús de mascareta a tots els centres i serveis sanitaris i residències de gent gran o persones amb discapacitat. • Usuàries del CAP Muralles expliquen que ja hi anaven preparats, molts amb mascaretes que encara tenien de la pandèmia; d’altres les han hagut de demanar al taulell. "En aquesta vida el que més s’estima és un mateix. Per tant, el que ha de fer és protegir-se al màxim." • El doctor Ramon Monegal, metge de família del CAP Muralles, remarca: - Estem en un pic epidèmic de grip avançat gairebé un mes respecte a l’any passat. - La corba d’incidència és més vertical, amb més casos cada dia que l’any anterior. - La mascareta, ara obligatòria, i la vacuna són claus per frenar els contagis. • Salut alerta que el pic de la grip es pot perllongar per les interaccions de Nadal. Nou Pla Local de Salut 2025-2028 • Demà es reuneix el Consell Municipal de Salut per impulsar l’execució del nou Pla Local de Salut 2025-2028. • Eixos principals: - Prescripció social: derivar persones des de les àrees bàsiques de salut a recursos comunitaris (entitats, programes municipals…). - Cal treball intersectorial entre personal sanitari i diferents àrees de l’Ajuntament de Tarragona. • Altres línies prioritàries: - Obesitat infantil: participació al POICAT (Programa de prevenció i abordatge de l’obesitat infantil) amb èmfasi en: - zones amb més prevalença; - implicació familiar; - foment d’hàbits saludables; - reducció de l’estigma i la culpa. - Dinamització dels parcs saludables: - explicar el correcte funcionament dels aparells; - promoure activitat física a l’aire lliure; - afavorir la socialització com a eina de salut i benestar. Educació, urbanisme i conflictes laborals Obres a l’Ermita de la Salut i Escola La Rebassada • L’Ajuntament de Tarragona inicia el 15 de desembre les obres d’urbanització del barri de l’Ermita de la Salut, un projecte esperat des de fa 40 anys. • Les famílies de l’Escola La Rebassada i l’AFA denuncien un greu risc i afectació per a l’alumnat: - Obres a 1 metre del pati dels més petits i a 10 metres de les aules de 3 a 5 anys. - S’hi farà un nou vial que connectarà amb el carrer Mercè Rodoreda i caldrà rebaixar fins a 7 metres de roca calcària. - Temen soroll, vibracions, pols i possibles afectacions físiques i emocionals durant mesos. "El projecte exposa 138 alumnes, alguns amb necessitats especials, a mesos de soroll, vibracions i pols." • Manel Terrés, de l’AFA, explica que han demanat posposar les obres a l’estiu, però Ajuntament i promotora ho han refusat per motius tècnics. • Les famílies han iniciat una recollida de signatures perquè les obres es facin en període no escolar; ja en tenen unes 400. • L’Ajuntament de Tarragona respon que: - canviaran a maquinària menys sorollosa; - no hi haurà perforació contínua, sinó llimat de la pedra. Mobilització del professorat i negociació amb Educació • Els sindicats USTEC-ST, Professors de Secundària, CCOO, UGT i CGT es preparen per a les negociacions amb el Departament d’Educació per millorar condicions laborals i retributives. • Valoració positiva del calendari negociador pactat: - començar abans de Nadal amb millores retributives; - ordre de prioritats: salaris, ràtios i plantilles, menys burocràcia, decret de direcció de plantilles i currículums. • Francesc Gasó (Professors de Secundària) denuncia: - Catalunya és una de les comunitats on el cost de la vida és més alt, però el professorat té un dels salaris més baixos de l’Estat. "Esperem que ni que sigui per vergonya tendeixin a posar-nos el salari que toqui." • Adverteixen que, si les negociacions s’encegallen, es podria anar cap a un cicle de vagues. Mobilitat, seguretat viària i aparcament Aparcament a l’estació del Camp de Tarragona • Les obres de l’aparcament provisional gratuït i vigilat de l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona acabaran a finals de gener i oferiran 110 places. • L’alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, considera que: - és un pas endavant, però insuficient; - la solució real és l’aparcament definitiu a la Secuita, molt més gran. • Problemes actuals: - aparcar de forma segura només és possible al pàrquing subterrani de pagament; - nombrosos robatoris, trencaments de vidres i desperfectes als vehicles aparcats al voral; - la setmana passada una vintena de cotxes van aparèixer danyats. • L’aparcament definitiu requereix: - noves infraestructures viàries (tram de carretera i rotonda); - acord entre Generalitat, Diputació i ADIF. "Com a mínim un any ens trigarem a tindre-ho. Ojalà fos menys." • Es preveu que l’equipament definitiu sigui una realitat en un any i mig, tot i el risc d’endarreriments. Accident múltiple a l’AP-7 • La AP-7 ha estat tallada en sentit sud a Roda de Barà per retirar un camió accidentat que transportava una grua excavadora. • L’accident, ahir al vespre, va causar: - xoc del camió contra la mitjana en sentit sud, amb implicació de 3 vehicles; - noves col·lisions en sentit nord amb 14 vehicles més; - un total de 18 vehicles afectats. • El SEM va atendre diverses persones i una va ser traslladada a l’Hospital de Santa Tecla en estat menys greu. • Es va produir un vessament de gasoil que van haver de gestionar els Bombers. • Més tard, encara hi havia retencions i desviaments cap a la N-340 i l’A-7, amb només un carril obert en sentit Tarragona i uns 4 km de cua. Economia i turisme Resultats turístics 2025 a la demarcació de Tarragona • El sector turístic de la demarcació de Tarragona ha assolit 21,748 milions de pernoctacions el 2025, un 3% més que el 2024. • Creixement destacat a temporada baixa: - +12% entre gener i maig; - +10% de setembre a desembre. • L’estiu, en canvi, mostra estancament. • Segons Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona: - el 51,5% de les pernoctacions són de mercats internacionals; - és una temporada satisfactòria de consolidació, però no un any rècord. "L’any 2017 va ser el nostre any rècord aquí amb 22 milions de pernoctacions." • Objectius per al 2026: - continuar la desestacionalització; - obrir-se al mercat coreà; - recuperar el mercat rus. ICIQ: recerca química de referència • L’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), fundat el 2004 i situat al campus Sescelades, és un referent internacional en: - processos químics sostenibles; - química per a la salut; - descarbonització. • Disposa de 250 científics de 40 nacionalitats i col·labora amb institucions i empreses, generant impacte industrial i social. Vida social, cultura i drets humans Magatzem Reial i Nadal al Port de Tarragona • Les entrades per al Magatzem Reial es posen a la venda aquest dijous a les 11 h: - costaran 2 euros, reemborsats en validar l’entrada a l’accés. • El Magatzem Reial es podrà visitar del 27 al 30 de desembre al refugi número 1 del Moll de Costa. • Paral·lelament, el Port de Tarragona ofereix programa de Nadal al Moll de Costa amb: - música, màgia, mapatges, tallers, activitats infantils, espectacles i ludoteques; - la zona es converteix en un espai de llum i activitats familiars. Setmana dels Drets Humans • La Coordinadora d’ONGs Tarragona impulsa, fins al 20 de desembre, la 5a Setmana dels Drets Humans. • Actes destacats: - Exposició “Crits Silenciosos” de Nadine Feghali al Pati Jaume I, amb visita guiada a les 18 h. - Xerrada d’Iyara Harake al mateix espai a les 19 h. "La Semana de los Derechos Humanos es una ocasión perfecta para aproximarnos al conocimiento y a la sensibilización respecto a los derechos humanos..." • La consellera de Cooperació, Cecília Mangini, subratlla que l’objectiu és conèixer i sensibilitzar sobre drets humans: - des de diferents mirades i experiències en primera persona; - amb el suport d’entitats especialitzades. • Altres activitats: - xerrades a l’Espai Jove Kesse i a l’antic Ajuntament; - acte literari (16 de desembre, 18.30 h); - acció “Cap persona sense nom i cap nom sense drets. Els drets de les persones no es negocien” a la Plaça de la Font (13 de desembre); - projecció del documental “50 graus, volum 2” al vestíbul del Teatre Tarragona (15 de desembre). Festival solidari de Gent Gran Activa • Gent Gran Activa celebra aquest dissabte un festival solidari al Palau Firal i de Congressos (sala Augusta) a favor del menjador social de Bonavista. • A partir de les 17 h: - més de 200 participants (usuaris de serveis i llars de jubilats municipals); - espectacles musicals i teatrals. • Cèlia López, coordinadora de Gent Gran Activa, destaca la il·lusió i el recorregut del festival iniciat el 2015 (amb interrupcions). • Per assistir-hi cal fer una donació d’aliments que es destinarà al menjador social de Bonavista. • Raquel Quílez, de l’Associació Joventut i Vida, remarca que: "La gent gran és especialment sensible al tema de donacions i d’ajuda al que està més necessitat." Patrimoni i equipaments municipals Mutació demanial de la ciutat de repòs i vacances • L’alcalde Rubén Viñuales i la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, han signat la mutació demanial de: - l’antiga recepció; - les pistes esportives de la ciutat de repòs i de vacances de Tarragona. • Amb la firma, aquests espais passen a ser de titularitat municipal. • Viñuales es mostra satisfet per: - haver aconseguit els espais ràpidament; - el compromís de la Generalitat amb Tarragona. • Ho vincula a altres projectes desencallats recentment: - l’Escola Oficial d’Idiomes; - el conveni per la nova comissaria de la Guàrdia Urbana a Bastioni (esmentada com “Batestini”). • La intenció és transformar l’antiga recepció en un centre cívic integrat a la xarxa municipal. Dispositiu policial a Campclar • La Guàrdia Urbana de Tarragona i els Mossos d’Esquadra han dut a terme un pla d’acció al barri de Campclar (3–23 de novembre) amb més de 190 hores de patrullatge. • Objectius: - incrementar la presència policial; - reduir incivisme i activitats il·lícites; - millorar la seguretat viària. • Resultats: - 452 persones identificades; - 240 vehicles controlats; - 4 detinguts (2 per trencament de condemna, 1 per ordre de recerca i detenció i 1 per positiu penal d’alcoholèmia). Bloc esportiu Futbol – Nàstic de Tarragona • El Nàstic de Tarragona ve d’una victòria a Sevilla i diversos jugadors analitzen el moment de l’equip. Juan de Fuentes • Juan de Fuentes, extrem cedit per l’Andorra, va ser dels millors a Sevilla en la seva primera titularitat amb Cristóbal Parralo. • Valora així el seu paper: - els jugadors d’atac volen aportar assistències, gols i bon joc; - sabia que quan li arribés el moment l’aprofitaria; - es declara feliç, però conscient que encara té marge de millora perquè és molt jove. "Tenemos margen de mejora, yo soy muy joven todavía, entonces tengo mucho margen de mejora y eso, lo intentaré mejorar para llegar a mi máximo nivel." • Des de la victòria és més fàcil corregir errors i preparar el proper partit contra el Cartagena, rival directe en les aspiracions del Nàstic. Marcos Baselga • El davanter Marcos Baselga destaca: - la satisfacció per la segona victòria fora de casa; - la necessitat de fer-se forts al Nou Estadi Costa Daurada. • Confia a repetir la bona primera part del darrer partit a casa i consolidar resultats positius com a locals. Lesions i baixes • Per al partit contra el Cartagena, Cristóbal Parralo té les baixes de: - Òscar Sanz: lesió fibril·lar de quadríceps esquerre; - Sergio Santos: lesió a l’isquiotibial de la cuixa esquerra. • Tots dos han iniciat tractament de fisioteràpia i readaptació; la seva evolució marcarà el retorn. Bàsquet – TGN Bàsquet i derbi CBT–Valls TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2) • El TGN Bàsquet ha anunciat la marxa de Sergio Manzano, entrenador de l’equip de Lliga Femenina 2. • Motiu principal: el tècnic considera que no pot tirar el projecte endavant i que un canvi és el millor per a ell, el club i les jugadores. • El club admet que la decisió arriba per sorpresa. • Fins que es trobi un nou entrenador, l’equip serà dirigit per Iñaki Liarte, vicepresident i director esportiu. • Situació esportiva: l’equip és cuer del grup B de Lliga Femenina 2, amb 1 victòria i 9 derrotes; el cap de setmana reben el Mataró. • Liarte afirma que, malgrat les dificultats, ningú abaixarà els braços i que el grup es manté unit per sortir de la situació. Derbi CBT – CB Valls • Dissabte, el pavelló del Serrallo acollirà un derbi territorial de bàsquet: - Ibersol CBT: tercer classificat de 3a FEB, amb 8 victòries i 2 derrotes; - CB Valls: 4 victòries, la meitat que els tarragonins. • El CBT ve de guanyar el Pujol Mollerussa, fins ara líder invicte. • L’entrenador del CBT, Toni Larramona, explica: - un derbi no és un partit més, però es prepara amb la mateixa serietat; - una victòria suma igual a la classificació, però l’ambient i la tensió són especials; - l’afició pot ser clau si el partit es complica. "Penso que és molt bo pel bàsquet de Tarragona que hi hagi derbis, és molt bo que hi hagi partits amb tensió." • Assegura que és un partit de fàcil motivació per als jugadors, que tenen molt present el precedent de la Lliga Catalana i volen demostrar el seu potencial. Pàdel – Master Final amateur internacional • Tarragona acollirà el Master Final de l’International Padel Experience by Madison, el circuit internacional més gran de pàdel amateur. • Del 8 al 15 de desembre, es reuniran a la ciutat més de 100 jugadors classificats d’entre més de 5.000 participants d’arreu del món. • L’objectiu és oferir una experiència esportiva completa i projectar la Costa Daurada com a destinació de pàdel amateur. • La seu serà el Tarragona Padel Indoor, que es convertirà en el centre neuràlgic mundial del pàdel amateur durant una setmana. Previsió meteorològica • Avui dimecres: - temps estable, sense precipitacions; - sol i núvols alts; - temperatures més altes del normal per l’època (fins a 21 °C a Tarragona i Tortosa); - vent fluix variable, augmentant a moderat al litoral. • Demà dijous: - matí amb cels molt ennuvolats i boires persistents en punts de l’interior; - durant el dia s’obriran clarianes; - temperatures lleugerament més baixes (màximes d’uns 18 °C a Tarragona); - vent fluix a moderat de nord-est; - nits fresques (uns 8 °C a Tarragona).

La mascareta torna a ser obligatòria per l'augment d'infeccions respiratòries i la incidència de la grip

CAPÍTOL 15. Com s'articulen un projecte fotogràfic des de la mirada de l'artista i un projecte expositiu des del vessant de la curadoria

La comissària d’art Alexandra Laudo conversa amb Diana Padrón —curadora de l'exposició Talent Latent -Abraça totes les fores i la seva joia és confluir del Festival SCAN—, i amb la fotògrafa Paula Artés, que ha presentat el seu darrer projecte fotogràfic El cabal del riu a Mèdol Centre d'Arts Contemporànies de Tarragona en el marc de la 12a edició de l'SCAN Tarragona.

CAPÍTOL 14. La DANA i la recuperació de les fotografies familiars

La comissària d’art Alexandra Laudo conversa amb el comissari, docent i investigador a la Universitat Politènica de València Pedro Vicente-Mullor i amb l'artista Lucas Momparler sobre la recuperació dels arxius fotogràfics familiars arran de la DANA de l'any 2024.

CAPÍTOL 13. Dues mirades fotogràfiques sobre la Mediterrània

La comissària d’art Alexandra Laudo conversa amb Irene Zottola i Jose Lorrüe sobre els projectes que Zottola presenta a l’exposició El despertar d’Ícar i que Lorrüe mostra a Abraça totes les fores i la seva joia és confluir, ambdues incloses en la 12a edició del Festival SCAN Tarragona.

CAPÍTOL 12. L'audiovisual: de la mirada performativa i activista a la creació basada en les històries invisibles d'una ciutat

La comissària d’art Alexandra Laudo conversa amb Àlvar Calvet i Irena Visa sobre els projectes audiovisuals que tots dos artistes han presentat a l’Espai L de Mèdol —Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona— en el marc del programa SCAN Films, inclòs en la 12a edició del Festival SCAN.

Rutes literàries, teatre crític i Nadal africà

Context i estructura del programa L'episodi de Què de Què a Tarragona Ràdio combina tres blocs principals: • Marató de rutes literàries i de llengua per Tarragona • Teatre i memòria democràtica amb Ronda de Vigilància de Sergi Xirinax • Com es viu el Nadal a l’Àfrica, a través del testimoni d’un comerciant nigerià Al llarg del programa es destaquen projectes culturals locals, el pes de la literatura i la llengua catalana a la ciutat i una mirada crítica i diversa a la realitat social i festiva. 1. Marató de rutes: llengua, literatura i ciutat 1.1. Una ciutat literària que s’organitza Des del minut 88 s’explica la primera Marató de rutes de Tarragona: camins de llengua i literatura. • Coordinada per la Pellc amb moltes entitats: Universitat Rovira i Virgili (URV), Departament de Política Lingüística, grup Veus de Dona, biblioteques, Museu del Port, Museu Diocesà, Catedral de Tarragona, etc. • L’objectiu és posar en valor Tarragona com a gran ciutat literària, més enllà del seu patrimoni romà. • El format és una jornada sencera, de 10 h a 19.30 h, amb cinc rutes en format tastet (versions reduïdes d’itineraris ja existents). "Tarragona és una gran ciutat literària... és obrir un tastet, i a partir d'aquí, durant l'any, es poden fer les rutes senceres." La resposta del públic ha estat massiva: inscripcions exhaurides en dos dies i llista d’espera. Algunes persones faran les cinc rutes seguides. 1.2. Ruta Josep Pin i Soler (matí) • Inici: 10 h, des del terrat del Palau de Congressos. • Basada en el llibre La ruta Josep Pini Soler. La interpretació de la ciutat de Magí Sunyer (URV). • Recorre la Tarragona del segle XIX, del pas de l’antic al nou règim. • Permet entendre: - La ciutat de pagesos i menestrals. - Els grans canvis urbans i socials del període. La ruta mostra com Pin i Soler, tarragoní, literaturitza la ciutat i en deixa una mirada molt precisa. 1.3. Ruta d’Història de la llengua catalana • Punt de partida: carrer Merceria, amb el professor Jordi Ginebra (URV). • Tema central: evolució de la llengua catalana a Tarragona. Continguts principals: • Del llatí a la llengua catalana, a partir d’inscripcions del carrer Merceria. • Textos de moments en què la llengua ha estat malmesa, prohibida o perseguida, i també textos reivindicatius. • Visió de conjunt de segles d’història lingüística en clau tarragonina. 1.4. Ruta «La Tarragona que reneix» (Veus de Dona) Ruta nova coordinada per Montse Bové dins del grup de treball Veus de Dona a Tarragona. Context històric: • Parteix de la desfeta de 1811 (Guerra del Francès), quan la ciutat queda enorreada urbanísticament, econòmicament i humanament (la població es redueix a un terç). • A partir de mitjan segle XIX, Tarragona reneix gràcies, sobretot, al Port de Tarragona i a l’expansió urbana. Itinerari i continguts: • Des de l’Amfiteatre romà, on s’havien allotjat presoners que construïen el port. • Es connecta l’Amfiteatre amb la pedrera que esdevingué el Balcó del Mediterrani, d’on s’extreien pedres per al port. • Es mostra l’eixamplament de la ciutat i la transformació urbana. Perspectiva de gènere i literatura: • El grup Veus de Dona hi posa el contrapunt d’escriptores, amb l’objectiu de visibilitzar la mirada femenina sobre la ciutat. • Autores citades: - Noemí Bagés - Olga Xirinacs - Lourdes Malgrat - Maria Aurèlia Capmany - Mònica Batet - Montserrat Abelló • Final de la ruta al carrer Apodaca, 23. Aquesta ruta combina memòria urbana, transformació econòmica i veus literàries de dones. 1.5. Ruta «El Serrallo vist pels escriptors» A la tarda, la marató continua amb la ruta sobre El Serrallo, organitzada per la Biblioteca Pública de Tarragona, el Museu del Port i el Port de Tarragona. Continguts: • Recorregut pel barri mariner d’El Serrallo i el mar, espai identitari de la ciutat. • Es llegeixen textos d’autors que hi han posat la mirada literària, com: - Jordi Tiñena - Olga Xirinacs - Josep Pin i Soler - Carlos Barral, entre d’altres. • Ruta de nord a sud, que enllaça la Part Alta amb El Serrallo, cosint simbòlicament «tota Tarragona». 1.6. Ruta de la Catedral: lletres inscrites en pedra Última ruta de la marató, guiada per Pablo Barona, a partir de les inscripcions i textos vinculats a la Catedral de Tarragona. Punts clau: • La Catedral de Tarragona com a espai literari per excel·lència de la ciutat. • S’hi pot llegir la història escrita en 2.000 anys, des del llatí clàssic fins a l’aparició del català als murs. Figura central: Florus, poeta llatí • Autor d’un text on relata una vivència als jardins del temple d’August, ubicats sota l’actual catedral. • La ruta permet llegir aquest text al fossat de Santa Tecla, espai més proper als antics jardins. Altres referents literaris: • Jaume I a través del Llibre dels fets, amb passatges lligats a Tarragona. • Vicent Andrés Estellés, que escriu sobre la seva visita a Tarragona als anys 50, quan les restes de Jaume I es traslladen de la catedral a Poblet. La ruta fa un fil argumental continuat, gairebé sense moure’s de la catedral, i mostra com el temple és un gran arxiu de pedra de llengua i memòria. 1.7. Valoració final de la marató • Es reivindica que Tarragona és una ciutat literària molt potent, amb molts escriptors que «han cantat la ciutat». • Es posa en relleu la xarxa d’entitats literàries i culturals que hi treballen. • La marató és un «obrir meló»: un tast condensat que ha de convidar a fer, durant l’any, les rutes completes. 2. Teatre, memòria i política: «Ronda de Vigilància» 2.1. L’obra i el seu context A partir del minut 913 es presenta la representació de Ronda de Vigilància, obra de Sergi Xirinax, a la Biblioteca Pública de Tarragona, a càrrec del col·lectiu Tecla Smith. • Direcció escènica a càrrec de Cinta Ramon, que ja havia col·laborat en el muntatge original amb el mateix autor. • L’obra s’inscriu dins un cicle de memòria democràtica de la biblioteca i en fa la cloenda. • Ja s’havia estrenat al Teatre Tarragona, en el marc del projecte Clique Sèmic, junt amb les obres Cosines i Família. La peça és descrita com la que té més ressò en temes de memòria democràtica i connexions amb la situació política actual. 2.2. Argument i estructura dramàtica Trama principal: • En un context de crims i violència en un poble o ciutat qualsevol, s’organitzen rondes de vigilància veïnals. • Els sospitosos acaben sent immigrants, en un procés de culpabilització dels col·lectius més febles. • Paral·lelament, hi ha la història d’un mosso d’esquadra i una assistent social/activista del barri, on es produeix una venjança relacionada amb conflictes no resolts de la Guerra Civil. Estructura escènica: • Cinc intèrprets, repartint-se dues línies d’acció: - Tres veïnes en un cafè de poble, que comenten el present i recorden anècdotes del passat. - El mosso i l’assistent social, en un altre espai. • Joc de llums per alternar entre les dues trames simultànies. "És una mena de tràiler polític o social amb aquesta forma d'escriure àcida i irònica del Sergi." 2.3. Temes de fons: por, franquisme i democràcia L’obra aborda qüestions profundament polítiques i socials: • Por i manipulació: Davant fets que se’ns escapen, apareix la por, i la por porta a accions irracionals o injustes. • Xenofòbia i immigrants: Es mostra com, en situacions de crisi, es tendeix a culpabilitzar els col·lectius més vulnerables (immigrants, persones amb menys reconeixement social). • Memòria de la Guerra Civil: Hi ha comptes pendents i traumes que no s’han resolt i que reapareixen en el present. • Pervivència del franquisme com a ideologia: No com a règim explícit, sinó com a forma mental i cultural que impregna la política actual i alimenta l’auge de la dreta i l’extrema dreta. Cinta Ramon resumeix una idea clau de l’obra: "Del franquisme, no vam guanyar la guerra per perdre-la en moments de pau." És a dir, si no es resolen les qüestions de fons, la democràcia queda en perill. 2.4. To i recepció • L’obra té components còmics, però és un humor que, en reflexionar-hi, espanta i fa pensar. • Podria definir-se com una «comèdia dramàtica»: es riu, però el rerefons és dur i incòmode. • Durada aproximada de la representació a la biblioteca: 45 minuts. Posada en escena a la biblioteca: • No és una simple lectura dramatitzada, sinó teatre amb posada en escena, tot i que simplificada. • Escenografia mínima: dues taules, tassetes, petits objectes, tot centrat en el text i la interpretació. • S’han fet petites reduccions per reforçar els aspectes de memòria i passat no resolt. Pel que fa a la trajectòria de Sergi Xirinax, Ronda de Vigilància és considerada molt representativa de la seva obra, pel seu compromís polític, mirada crítica i abordatge dels perills per a la democràcia. 3. Nadal a l’Àfrica: tradicions, música i comunitat 3.1. Visita a la botiga Sinachis Touch Al tram final del programa, la periodista Abril Rius es desplaça al carrer Méndez Núñez, 8 de Tarragona, a la botiga Sinachis Touch (o Sinatistoch, segons la pronúncia), propietat de Peter, d’origen nigerià. L’entrevista explora com es viu el Nadal a l’Àfrica, centrant-se en: • Els hibos (ibo) del sud-est de Nigèria. • Els zulus de Sud-àfrica. Peter remarca que: • Àfrica no és homogènia: - Nigèria sola té més de 52 nacions internes (cultures, llengües i formes de fer diferents). • Per il·lustrar el Nadal africà, utilitza objectes de la botiga: vestimentes, instruments, màscares, pessebres. 3.2. El pessebre africà A la botiga, Peter decora per Nadal amb: • Un pessebre molt singular, format per elements de tres països: - Madagascar - Kènia - Senegal • Materials completament naturals: - Fulles de plàtan - Fusta - Una carbassa-instrument de Senegal anomenada tabale. • El naixement està dins d’una carbassa i col·locat a sobre d’un arbre de baobab fet amb fulles de plàtan. També hi afegeix llums de Nadal, imitant la decoració habitual catalana, i recorda que a molts llocs d’Àfrica també s’utilitzen llums en aquestes dates. 3.3. Nadal entre els ibos del sud-est de Nigèria 3.3.1. Retorn al poble i vida comunitària En la cultura ibo: • El Nadal és un moment perquè tothom torni al poble: - Pobles d’uns 10.000 habitants poden arribar a més de 200.000 persones en aquestes dates. - Hi tornen els que viuen a les ciutats nigerianes i els que viuen a l’estranger. • Es fan grans reunions familiars i de poble per tractar: - Temes col·lectius: arreglar infraestructures, organitzar tasques comunitàries. - Cerimònies d’iniciació als grups d’edat (estructura social clau). Calendari tradicional: • El final d’any ibo arriba cap a l’octubre. • El nou any comença cap a mitjan gener, però el Nadal (cristià) se celebra en dates similars a Europa. 3.3.2. Grups d’edat i organització social Els grups d’edat són centrals en l’organització ibo: • Agrupen totes les persones nascudes en un marge d’uns 4 anys. • Peter, per exemple, forma part del grup de 1968–1972. • Encara que visqui fora de Nigèria, continua formant-ne part. Funcions principals: • Grups joves: - Neteja del poble. - Tasques de seguretat. • Grups grans: - Mantenir la pau i moderar reunions. - Establir normes bàsiques. Les assemblees de poble inclouen tots els membres dels grups d’edat amb dret a vot, conformant una societat bastant igualitària i democràtica. 3.3.3. Aprenentatge, ofici i emancipació Un altre element destacat és el sistema d’aprenentatge i emprenedoria: • Els joves passen set anys fent d’aprenents en un negoci (botiga, taller, etc.). • Després, el mestre o amo del negoci els ajuda a obrir el seu propi comerç: - Els dona diners. - Els paga el lloguer d’un local. • Així s’evita haver de demanar crèdits bancaris. Aquestes cerimònies de «fer les lliures» (passar d’aprenent a propietari) es concentren per Nadal, coincidint amb el retorn massiu al poble. 3.3.4. Vestimenta i afecte La roba nova és una peça clau en el Nadal ibo: • Els pares porten la canalla al sastre per fer roba a mida amb el darrer estil de moda. • A la dècada dels 70–80, per exemple, era habitual el pantaló de cama molt ampla. • Es diu als nens que, com més espectacular és la roba, més els estimen els pares. • Peter admet que també depèn del poder adquisitiu familiar, però la simbologia afectiva hi és molt forta. 3.3.5. Menjar, carrer i música El Nadal ibo és sobretot carrer, menjar i ball: • Normalment no es menja a casa: - Es va de casa en casa en grups d’amics, sovint amb màscares, i a cada lloc els conviden a menjar. - Al final del dia, és gairebé impossible menjar més i costa fins i tot caminar. • Plats típics: - Arròs en diferents preparacions. - Pão de yam (puré o massa de tubercle, elaborat amb motlles). - Salses especials de Nadal, amb molts ingredients. - Plats de llegums (alguns per esmorzar, acompanyats d’una mica de pa). • L’estació seca i assolellada (no hi ha hivern) fa que la vida sigui plenament al carrer. Música i màscares: • En totes les cultures africanes, la música i el ball són essencials. • En el cas ibo, els balls d’emmascarats són centrals, i els infants: - Es fabriquen les seves pròpies màscares amb cartró i retalls de roba dels sastres. • Instrument destacat: l’Oguene, un metallòfon de dues peces metàl·liques sobre una base de fusta, que sona com un conjunt de campanetes metàl·liques. • De petits, explica Peter, feien servir només dos trossos de metall per no poder costejar un instrument complet. 3.4. Nadal entre els zulus de Sud-àfrica En la cultura zulu, també és una festa molt comunitària, però amb particularitats pròpies: • El Nadal coincideix amb final d’hivern i inici d’estiu, ja que és un dels pocs llocs d’Àfrica on hi ha estacions ben marcades. • És el moment en què la gent surt al carrer per primera vegada després de l’hivern, amb molta alegria. Costums principals: • Brais: una mena de barbacoa, amb molta carn a la brasa. • Pap: menjar elaborat a partir de farina de blat de moro, que acompanya la carn. • Reunions familiars i molta música i ball. • Vestimenta: - Roba feta amb teixits típics zulus. - Molts collars de colors i un barret especial per al període nadalenc. • A diferència dels ibos, els zulus no utilitzen màscares en aquestes celebracions. 3.5. Tribus o nacions? Peter fa una puntualització important sobre el llenguatge: • Sovint a Europa es parla de «tribus africanes», però ell defensa que cal parlar de nacions. • Exemples: - Els ibos són més de 30 milions de persones. - Els zulus superen els 20 milions. • Abans de l’arribada del colonialisme europeu, eren nacions amb estructura pròpia: reis, sistemes polítics, organització territorial. Això trenca estereotips i dona una visió més respectuosa i complexa de les cultures africanes. 3.6. La vida de la botiga i el Nadal de Peter a Tarragona A Sinachis Touch hi ha una exposició permanent d’art africà: • Es pot veure, tocar i sentir: l’art africà, diu, cal viure’l més que no pas només mirar-lo. • Més del 70% de les peces són noves aquest any: - Baüls de fusta d’acàcia. - Estris de cuina i ensaladeres de fusta. - Instruments com tongue drums i rain sticks. - Peces de vestuari (mitjons, fulards, etc.). - Pessebres de pedra de sabó de Kènia (aquests, benèfics). Horaris d’obertura: • Obert tots els dies excepte 25, 26 i 1 de gener. • Matí: 10.00–13.30 h. • Tarda: 17.00–20.30 h. Pel que fa al seu Nadal personal: • Peter el passa a Tarragona, perquè ha de treballar i no pot viatjar a Nigèria. • Recorda els primers anys aquí, quan celebraven el Nadal a casa seva amb molts nigerians i persones d’altres cultures. • Aquest any vindran el seu germà i la família, i combinaran: - Menjar tradicional africà. - Balls a casa i alguna sortida al carrer. - Tradicions catalanes com cagar el tió o menjar raïm per Cap d’Any. • Explica divertit que la seva família ja ha «al·lucinat» alguna vegada amb aquestes tradicions i fins i tot les han incorporat un cop tornats a Nigèria. L’entrevista serveix per mostrar un diàleg viu entre cultures, on Peter es defineix tant com ibo com català, i on el Nadal esdevé un espai d’intercanvi i mestissatge cultural. 4. Bloc informatiu breu A la part central del tall apareix un butlletí informatiu de la casa que no forma part del programa cultural però contextualitza la realitat local: • Mascaretes obligatòries de nou als centres sanitaris de Tarragona per un pic de grip avançat; es destaca el paper de la vacuna i la protecció individual. • Famílies de l’escola Arrabassada alerten dels riscos d’unes obres molt properes al pati i aules d’infantil (pols, soroll, vibracions). • Professorat en jornada de lluita per millores laborals i salarials, amb advertiment de possibles vagues si les negociacions no avancen. • Iniciativa de l’Ajuntament de Tarragona i el Port de Tarragona sobre el magatzem Reial, amb entrades amb dipòsit retornable i visites al Moll de Costa. • Anuncis institucionals i publicitaris sobre el pla Tarragona 26, comerç de proximitat, i un establiment de materials de construcció. Aquest tram actua com a tall informatiu entre el segment teatral i la secció final sobre el Nadal africà. 5. Eixos temàtics principals de l’episodi Tarragona com a ciutat literària i de llengua • Rutes que combinen patrimoni material i immaterial (monuments, barris, textos). • Presència forta de la URV, biblioteques i entitats culturals. • Reivindicació de la literatura com a clau per interpretar la ciutat. Memòria democràtica i crítica social • El teatre de Sergi Xirinax posa en qüestió: La gestió de la por i el tracte als immigrants. La poca resolució del llegat de la Guerra Civil i el franquisme. Els riscos per a la democràcia davant l’auge de l’extrema dreta. Diversitat cultural i intercanvi • El relat del Nadal africà mostra: La riquesa de les nacions africanes (ibos, zulus). La importància del ball, la música i el menjar en la vida comunitària. La convivència de tradicions africanes i catalanes en el dia a dia d’un migrant a Tarragona. Compromís local • Tant les rutes com el teatre i l’entrevista a Sinachis Touch evidencien un teixit cultural molt viu a la ciutat i un interès per connectar passat, present i diversitat.

CAPÍTOL 11. Dues perspectives sobre la fotografia documental

La comissària d'art Alexandra Laudo conversa amb el fotògraf i comissari Jorge Ribalta i amb la fotògrafa de l'agència MAGNUM Lúa Ribeira. La gravació es va fer en directe i amb públic en la jornada inaugural de la 12 edició del Festival SCAN Tarragona.