Infinita primavera, música i creativitat

Resum general del Podcast En aquest episodi de Fans de Tarragona a la sintonia de Tarragona Ràdio, el programa barreja el format de magazín musical amb proximitat amb l’audiència, crònica de concerts i una entrevista en profunditat sobre la creació d’un nou disc. L’episodi es pot dividir en tres grans blocs: Trucada sorpresa a una oient històrica per felicitar-la pels 50 anys, amb to molt familiar i distès. Retrovisor musical amb en Jordi Sobranyes, dedicat a: La festa dels 25 anys del concurs Sona 9 (amb protagonisme dels Gadagang i altres artistes). El nou festival Calçofest a Valls, amb actuació de Maria Jacobs i altres grups destacats de l’escena catalana. Un homenatge final al músic vallenc Josep Romeu “Toñín”. Entrevista llarga amb el compositor i productor Sílvio Álvarez sobre el seu nou àlbum “Infinit de primavera”: Procés creatiu, tècniques de producció (especialment la síntesi granular i l’ús de cinta de caset). Relació artística i personal amb el seu pare Candy, que participa al disc. Reflexions sobre la identitat artística, la por a publicar i el valor del procés creatiu. Anunci d’un single nou “Sóc un museu” per al 5 de desembre. El programa combina música en directe (talls de cançons), relats de concerts, converses tècniques sobre producció musical i reflexions personals sobre l’ofici de fer cançons. El to és molt proper, íntim i humorístic, però alhora profund quan parla de creativitat, perfeccionisme i vulnerabilitat artística. Bloc 1 – Obertura i trucada d’aniversari a una oient Trucada sorpresa a la Imma (0 – 410 s aprox.) • La presentadora inicia el programa situant-lo en el temps (24 de novembre de 2025) i recordant que són a Tarragona Ràdio. • Explica que fa temps que no fa trucades en directe i decideix recuperar aquesta secció espontània per un motiu especial: felicitar una oient molt fidel, la Imma. • Fan una trucada sorpresa en directe: - Primer no agafa el telèfon i a l’estudi especulen que pot estar encara de celebració. - Finalment respon i la presentadora li revela que està en emissió en directe. - Comenten que la Imma és oient des de fa molts anys i que fa 50 anys (“rodonets”) que acaba de celebrar. Conversa familiar sobre la celebració • Parlen de: - El dinar de família que s’ha allargat, amb molta gent, alguns vinguts de fora. - L’organització de la família: falten encara els parents de Barcelona, que vindran aprofitant el pont de desembre (dies 6–8). - El nombre de familiars que s’hi afegeixen (parlen d’uns 12 més quan vinguin nebots, germana, etc.). • Hi ha humor sobre els canvis de data d’aniversari de la Maria: - Sempre ho havia celebrat l’11, però oficialment consta l’1. - Ella diu que ara té “tres aniversaris”: el dia 1, el dia 11 i fins i tot un altre possible. • La presentadora i la Imma juguen amb la idea que “l’important és celebrar-ho” tants cops com calgui. Petició musical i dedicatòria • Abans d’acomiadar-se, la presentadora li demana a la Imma una cançó preferida: - Ella demana “La morocha”. - La presentadora diu que amb internet tot és possible i li posa el tema. "La morotxa, però no la tendré, no?" "Tenim internet ara mateix que fas un xic i la canvies." • Es tanca el bloc amb la cançó sonant i una dedicatòria d’aniversari molt afectuosa a la Imma, símbol de la proximitat entre Fans de Tarragona i els seus oients. Bloc 2 – Retrovisor musical amb Jordi Sobranyes Presentació de la secció (566 – 594 s) • La presentadora dona pas al “retrovisor musical” dels dilluns, amb Jordi Sobranyes. • Avança els temes del dia: - Festa 25 anys del concurs Sona 9. - Primer festival Calçofest a Valls. - Altres esdeveniments recents (com un sopar/festa de 25 anys, etc.). 2.1 Festa 25 anys del concurs Sona 9 (594 – 804 s aprox.) • Jordi explica que aquest és el retrovisor musical número 297. • Detalls de la celebració: - Festa del 25è aniversari del concurs Sona 9. - L’acte es fa el dijous anterior a la Sala Antiga Fàbrica Damm de Barcelona. - Hi participen 26 exconcursants. • Destaca la participació d’artistes de les comarques tarragonines: - El cantautor Eloi Durant. - Els cambrilencs Gadagang, que tornen puntualment als escenaris. • Explicació de la història de Gadagang: - Van participar al Sona 9 l’any 2002. - La cançó “Si et cau és que pica” esdevé molt coneguda. - El grup va existir uns 5–6 anys, tocant als principals festivals catalans de principis dels 2000. “Nosaltres vam fer el Sonenou tocant a la Plaça Major de Montblanc… la gent del Senglar Rock, del Sona 9, felicitant-nos… què ha passat aquí?” • Entrevista a Jordi Martí (Gadagang): - Aclareix que no tornen com a grup de manera estable, només per aquesta ocasió. - Explica que el Sona 9 va ser clau per la seva trajectòria. - Recorda l’actuació a la Plaça Major de Montblanc en el marc del Senglar Rock. - Comenten l’element escènic: cascos de soldador, màscares, posada en escena amb humor, combinant teatre de carrer i música. • Testimoni de Georgina Llaurador, actriu de Reus: - Declara que ha vingut a la festa sobretot per veure Gadagang. - Canten el fragment de “Si et cau és que pica”, que sona també al programa. 2.2 Calçofest a Valls i Maria Jacobs (891 – 1017 s aprox.) • Jordi canvia de festa i presenta el primer festival Calçofest a Valls. • Dades del festival: - Se celebra a la zona del Fornàs de Valls. - 10.000 persones omplen una carpa de 5.000 m². • Cartell del festival: - Obrint el festival: Maria Jacobs, cantant vallenca. - Altres formacions: Ginestà, Els Catarres, Figa Flawas, The Tyets, Buhos, La Fúmiga, etc. • Mini entrevista a Maria Jacobs: - Molt contenta d’haver presentat per última vegada el disc, com a tancament d’etapa. - Repassa el repertori: - Singles “Heartbreaker” i “Bombolla”. - Cançons dels discos “Invisible” i “El porto escrit”. - Algunes versions. - Explica que cada cop és més difícil veure-la en concert; reduirà actuacions però no deixarà de publicar música. “He presentat els últims singles de Heartbreaker i Bombolla, i hem fet un repàs del disc Invisible, del disc El porto escrit, una mica de tot. I versions.” • Anunci: actuarà a l’encesa de llums de Nadal de Valls la setmana següent, en un format més petit però simbòlic. 2.3 Homenatge a Josep Romeu “Toñín” (1036 – 1066 s aprox.) • Jordi tanca el retrovisor musical amb un record a Josep Romeu “Toñín”, músic de Valls i baixista del grup Els Trulls. • Es menciona que va morir fa 4 anys, i li dediquen un record afectuós per a ell, família i amics. • Amb aquesta dedicatòria, finalitza la secció i la presentadora torna al fil del programa principal. Bloc 3 – Entrevista a Sílvio Álvarez i el disc “Infinit de primavera” 3.1 Presentació de l’entrevista i dels convidats (1066 – 1429 s aprox.) • La presentadora introdueix el següent tema: - “Com és d’infinita la teva primavera?” – pregunta que dona peu a parlar del nou àlbum “Infinit de primavera” del Sílvio Álvarez. • Presenta el Sílvio com a: - Compositor, productor, amb “etcètera, etcètera” per remarcar que fa moltes coses. • Sorpresa: el Sílvio no ve sol, sinó amb el seu pare Candy: - La presentadora volia sorprendre el Sílvio, però al final és ell qui la sorprèn portant el pare. - Es revela que Candy ha participat en el disc: - Ha fet gran part de la mescla de l’àlbum durant l’estiu. - Ha cantat en una de les cançons, la que dona títol a l’àlbum (“Infinit de primavera”). “Ha estat mesclant l’àlbum amb mi tot l’estiu… i vaig tenir la sort que cantés en una de les cançons, la que dona nom a l’àlbum.” • Expliquen un error burocràtic: - En la publicació digital del disc no apareix el nom de Candy com a col·laborador a la cançó. - Diuen que ja estan en procés de corregir-ho. • La presentadora associa la presència/absència del pare amb la portada del disc: - Parla d’un dibuix que s’“esborrona”, es desdibuixa. - El Sílvio confirma que és una imatge intencionadament granulada. 3.2 Explicació tècnica: la síntesi granular (1476 – 1564 s aprox.) Què és la síntesi granular? • El Sílvio introdueix el concepte de síntesi granular com a eix sonor del disc: “L’àlbum està ple d’un concepte que es diu síntesi granular.” • Explicació simple que dóna ell mateix: - És una forma de síntesi d’àudio que trenca l’àudio en milers de fragments microscòpics (grans). - A partir d’aquests fragments, el productor pot: - Distribuir-los en l’espai estèreo (dreta-esquerra). - Crear textures, efectes de delay i nous instruments. • Exemple que posa: - Si agafes una guitarra, la graves i la passes per un sintetitzador granular, obtens un nou so híbrid: - Sona com una guitarra, perquè ve d’allà. - Però ja no és una guitarra estricta, sinó una mena de sintetitzador orgànic. “Tens un sintetitzador que sona com una guitarra, però no és una guitarra… és un so que ja coneixes, però és estrany, està entre dos mons.” • Remarca que pot jugar amb qualsevol so, fins i tot en broma diu: - “Ens podem tirar un pet i podem transformar-lo en un sintetitzador”. 3.3 Vincles familiars i inici musical (1575 – 1642 s aprox.) • El pare Candy entra també a la conversa: - Explica que el seu germà gran, Lluís, va ser qui va aconseguir la primera guitarra a casa. - La guitarra “corria per la casa” i tothom hi tenia accés. • El Sílvio recorda com va començar: - De petit veia el pare tocar. - Un dia li diu: “Papa, ensenya’m a tocar una mica la guitarra”. - Destaca que el pare mai el va forçar; la motivació va sortir d’ell. - A partir d’aquí, ho descriu com una obsessió positiva per la música. “Un dia vaig pensar: sí, sóc jo el que toca. I a partir d’aquí la resta va ser una obsessió.” 3.4 Creativitat amb pocs recursos: pobresa i enginy (1648 – 1696 s aprox.) • El Sílvio defensa una teoria personal: “Com més pobre ets, més creatiu has de ser per poder fer música.” • Argumenta que: - No tenir diners obliga a inventar recursos: - Quan no es pot comprar un instrument o un efecte, cal crear-lo o simular-lo. - Això el situa en una posició de descobriment constant i li dona la sensació d’un “avantatge brutal”. • Considera que aquest límit econòmic pot ser motor d’innovació, tot i que reconeix que també hi ha gent amb molts diners que fa música interessant. 3.5 Músics col·laboradors i banda en directe (1696 – 1799 s aprox.) • Tot i que el disc té una forta empremta personal, no està fet només per ell: • Col·laboradors destacats al disc: - Karim Habib: guitarrista, viu a Tarragona, considerat “increïble”. - Lito Wakame: cantautor de Reus, participa en diversos temes. - Christian Papió: bateria d’un poble del sud (l’Escènia), descrit com “un nervi de la terra”. - David Cuenca: baixista. - Candy: pare del Sílvio, que canta i mescla. • Formació en directe i canvis: - L’objectiu és que aquests músics formessin part de la banda de directe per presentar l’àlbum. - Però hi ha condicionants de distància geogràfica: - El bateria viu al nord. - El baixista viu a Holanda. - Han hagut de cercar substituts: - Per la bateria, fitxa el Roger, bateria d’Ítaca Band (anomenat “Ità Caban” de forma col·loquial). - Encara estan pendents de trobar un baixista definitiu. 3.6 Procés de gravació experimental amb casset (1829 – 1901 s aprox.) • Parlen d’una cançó concreta del disc (pista 5) que a la presentadora li recorda Queen (“The Show Must Go On”), per la sensació de veus ralentejades. • El Sílvio explica un dels trucs de producció de l’àlbum: - Recupera una gravadora de caset antiga del grup del seu pare, guardada i mig destruïda en un traster. - La restaura i la utilitza per bolcar veus i sintetitzadors. - La gravadora té un selector de velocitat, així pot fer: - Reduir la velocitat de la cinta magnètica. - Fer que la veu soni més lenta i més greu (més “grossa”). • Explica el mètode d’aquesta cançó: - Primer grava una harmonia de veus amb acords. - Després esborra els acords i només conserva les veus. - Les passa a la cinta de caset. - Canvia la velocitat i accepta la nova tonalitat que resulti. - A partir d’això, composa una cançó nova sobre la tonalitat que “decideix” la cinta. “Vaig a reduir la velocitat i llavors, a la tonalitat a la que la cinta decideixi que estaré, composo una cançó. I va sortir això.” 3.7 Títols llargs, cançons conceptuals i interpretacions obertes (1958 – 2121 s aprox.) • La presentadora comenta que hi ha una cançó amb títol molt llarg, que fins i tot li tapa part de la cara al cartell que té a l’estudi. • El Sílvio defensa el títol llarg perquè la cançó és estranya i conceptual i necessitava un text que la definís una mica. • Li agrada que cada persona la interpreti diferent: - La presentadora hi ha vist amor i imatges de balenes sota el mar, sons filtrats sota l’aigua i ecos de documentals. - El Sílvio escolta vuiat aquestes lectures i no vol imposar una interpretació. • Parlen d’una altra cançó amb un títol suggerent: “També sóc això”: - Resumeix la seva lluita amb la por a publicar: - No volia que el definissin com “el Sílvio és això” o “aquest gènere”. - Temia quedar encasellat en una identitat fixa. - La conclusió que recull la cançó és: sigui el que sigui que la gent vegi, ell també és això. “La qüestió és que, fos el que fos, jo també era això. Tot, no, eres tot. I no alhora.” • Hi ha també reflexió sobre el canvi constant: - L’“infinit de primavera” actual podria donar pas a una futura “tardor d’estiu” o el que vingui; no vol quedar-se encallat en una sola estació estilística. 3.8 Temps de producció, perfeccionisme i alliberament (2152 – 2253 s aprox.) • El disc consta de 9 cançons. • El Sílvio reconeix que: - Està molt satisfet amb el resultat. - No busca la perfecció absoluta, perquè considera que no s’hi arriba i que és paralitzant. - Accepta que una obra no s’acaba mai, simplement “es deixa d’intervenir-hi” i es publica. • Dificultat personal: - Li costava publicar perquè sentia que, un cop fora, la música ja no li pertanyia. - Algunes cançons són molt personals i li incomoda pensar que les pugui escoltar “qualsevol”. “Una vegada ho he publicat ja no és la meva música, ja és la música de tothom… i hi ha coses d’aquest àlbum que per mi són tan personals…” • Temporalitat del projecte: - Va composar i gravar el disc fa dos anys. - La mescla i masterització es van acabar fa un any. - La publicació s’ha endarrerit per problemes amb distribuïdores i perfils, incloent la recuperació del seu nom artístic. • Ara, però, diu que està alliberat: aquest “Sílvio de fa dos anys” ja no existeix i l’àlbum queda com una fotografia d’un moment vital. 3.9 Nou single “Sóc un museu” i col·laboració amb Laia Cucó (2253 – 2370 s aprox.) • La presentadora li pregunta si segueix composant i si hi haurà novetats. • El Sílvio anuncia una sorpresa per al 5 de desembre: - Un single nou relacionat amb l’àlbum, com un regal per a tothom. - El tema es titula “Sóc un museu”. - Inclou la col·laboració de Laia Cucó, artista de la seva ciutat: - Ballarina. - Cantant amb una veu espectacular. - També fotògrafa. “És un single que es diu Sóc un museu… i us el regalo, aquest 5 de desembre.” • Musicalment, continua en la mateixa línia de joc amb les veus i textures, coherent amb l’“Infinit de primavera”. 3.10 El valor del procés creatiu i l’art de descartar (2392 – 2468 s aprox.) • El Sílvio subratlla que la millor part de fer música és el procés, no el resultat final: - El moment de descobrir una idea inesperada mentre compon. - Les expectatives que es generen quan troba una combinació de sons que li agrada molt. “El procés és la millor part. Amb diferència.” • Sovint, quan troba una secció que l’emociona: - L’escolta repetidament al sofà. - Imagina totes les possibles direccions que podria prendre la peça. - A vegades decideix no fer res més amb allò i simplement ho deixa guardat. • Confessa que és més de descartar que d’acumular: - Prefereix eliminar idees que no el convencen que no pas convertir-ho tot en cançons. - Això s’oposa a la temptació de fer un “triple” o “quàdruple” disc acumulant esbossos. 3.11 Escolta de “Infinit de primavera” i comentari de l’outro (2486 – final) Cançó “Infinit de primavera” • Escolten la cançó que dona nom a l’àlbum, on canta també Candy. • La presentadora la descriu com una muntanya russa emocional: - Frases i passatges dolços i bonics. - Alternats amb versos que fan mal, més foscos. • Imatge potent de la lletra: “Les teves ulleres plenes de petons” – La presentadora la llegeix com una metàfora bonica i real: quan estàs tan a sobre de l’altre, tot queda tacat de petons i no veus res més. • El Sílvio vincula aquesta imatge amb la seva parella Cristina i explica que sovint la poesia neix de traslladar una escena quotidiana a un altre context. Outro “Així és com t’estimo” • Parlen de l’outro final del disc, d’un minut i mig, molt breu i eteri: - El títol és “Així és com t’estimo”. - No és una cançó convencional amb lletra clara, sinó un fragment sonor. “Et vaig deixar aquest fragment de so per definir com t’estimo.” • El Sílvio diu que no li agrada ser massa literal parlant d’amor en les lletres; per això prefereix deixar que la música expressi el sentiment. 3.12 Tancament i invitació a tornar al programa • La presentadora els convida a tornar un altre dia a Tarragona Ràdio, potser per presentar un videoclip o nous projectes. • Bromejen amb l’agenda del 5 de desembre a les 18:10, lligant-ho a la sortida del nou single. • Comiat cordial: - “Gràcies a tots dos. Un plaer.” - El programa plega coincidint amb el butlletí horari de les 7. Temes principals tractats 1. Proximitat amb l’oient • Trucada en directe a una oient fidel (Imma) per felicitar-la pels 50 anys. • Conversa sobre família, aniversaris, ponts i celebracions, amb to casolà i participatiu. 2. Escena musical catalana i comarques de Tarragona • 25 anys del Sona 9 i el paper de grups com Gadagang. • Recuperació de memòries de concerts a la Plaça Major de Montblanc i el Senglar Rock. • El Calçofest de Valls com a nou festival massiu, amb 10.000 assistents. • Projecció de figures actuals com Maria Jacobs. • Homenatge a músics del territori com Josep Romeu “Toñín”. 3. Creació musical, producció i tecnologia • Explicació detallada de la síntesi granular i com transformar àudio en textures. • Ús creatiu de cintes de caset antigues per alterar tonalitats i velocitats. • Integració de sons híbrids (entre instruments reals i sintetitzats). 4. Identitat artística i vulnerabilitat • Por a ser encasellat en un estil o etiqueta. • Dificultat per publicar obres molt personals. • Acceptació que la música, un cop publicada, ja no és de l’autor sinó del públic. 5. Procés creatiu vs. resultat • El procés (composar, experimentar, descobrir sons) és la part més gratificant. • El valor de descartar idees i no voler-ho publicar tot. • El disc com a “fotografia d’un moment” més que no pas un punt d’arribada definitiu. 6. Relació intergeneracional en la música • Vincle artístic pare-fill (Candy – Sílvio): - Herència de la guitarra i del grup antic. - Treball conjunt en mescla i veu. • Reutilització de material antic (gravadora de caset) com a pont entre generacions. Tags (paraules clau) • Tarragona Ràdio • Fans de Tarragona • Sílvio Álvarez • Infinit de primavera • Retrovisor musical • Jordi Sobranyes • Sona 9 • Gadagang • Si et cau és que pica • Georgina Llaurador • Calçofest • Valls • Maria Jacobs • Música catalana • Síntesi granular • Producció musical • Gravadora de caset • Creativitat • Identitat artística • Procés creatiu • Josep Romeu Toñín • Concerts • Single Sóc un museu • Laia Cucó • Candy (pare del Sílvio) • Aniversari oients • Imma • Pont de desembre • Festival de música Seccions amb temps (en segons) 1. Obertura i trucada d’aniversari a la Imma Benvinguda i introducció del programa Inici: 0 Final: 29 Títol: Obertura del programa i presentació del dia Resum: La presentadora dóna la benvinguda a la sintonia de Tarragona Ràdio, situa el programa en el temps (24/11/2025) i avança que hi haurà “bons protagonistes”, tot anunciant una trucada especial. Trucada sorpresa a la Imma (no respon a la primera) Inici: 29 Final: 62 Títol: Trucada sorpresa a una oient històrica Resum: S’inicia la trucada a la Imma, una de les oients més antigues. A l’estudi comenten en directe si estarà encara de celebració i juguen amb la incertesa perquè no agafa el telèfon immediatament. La Imma entra en antena i es revela la sorpresa Inici: 62 Final: 115 Títol: Imma en directe i felicitació pels 50 anys Resum: La Imma respon finalment. La presentadora li diu que és en directe a la ràdio. Parlen del fet que fa temps que no fan aquestes sorpreses i revelen que la Imma celebra els 50 anys. Conversa sobre el dinar de família i la celebració Inici: 115 Final: 210 Títol: Dinar familiar, aniversari rodó i plans de celebració Resum: Expliquen que la Imma ha fet un dinar de família que s’allarga. Parlen de quanta gent hi ha, d’amics i família, i del bon ambient. Es remarca que la Imma té “una bona colla” d’amics i familiars. Pont de desembre i arribada de la família de Barcelona Inici: 210 Final: 275 Títol: Plans amb la família de Barcelona i el pont Resum: Parlen dels familiars de Barcelona que no han pogut venir però que aprofitaran el pont de desembre (dies 6 i 8) per visitar-los. Es fa broma sobre com el pont “cau malament” aquell any, però potser l’any següent permetrà més dies seguits. Comentaris sobre múltiples dates d’aniversari i humor Inici: 275 Final: 343 Títol: Tres aniversaris i l’important és celebrar Resum: Conversa amb la Maria sobre el canvi oficial de la seva data de naixement (de l’11 a l’1). Bromeja que té “tres aniversaris”. La presentadora destaca que l’important és celebrar-ho, reforçant el to festiu i familiar. Petició de cançó i dedicatòria Inici: 343 Final: 386 Títol: La Imma tria “La morocha” Resum: Abans d’acomiadar-se, la presentadora demana a la Imma la seva cançó preferida. Ella escull “La morocha”. La presentadora diu que la poden trobar fàcilment per internet i li dedica el tema com a regal d’aniversari. Emissió de la cançó “La morocha” Inici: 386 Final: 514 Títol: Música: “La morocha” per a la Imma Resum: S’emet la cançó “La morocha” completa o gairebé completa, com a dedicatòria a la Imma. El bloc tanca la part més íntima i festiva de la primera secció. 2. Retrovisor musical amb Jordi Sobranyes Transició: record a la Imma i introducció del retrovisor Inici: 514 Final: 566 Títol: De l’aniversari al retrovisor musical Resum: La presentadora tanca el bloc de la Imma, felicita de nou i introdueix que espera l’arribada del Sílvio Álvarez. Mentrestant, dona pas al retrovisor musical dels dilluns amb el Jordi Sobranyes. Presentació del retrovisor i connexió amb Jordi Sobranyes Inici: 566 Final: 594 Títol: Presentació del retrovisor musical #297 Resum: Es connecta amb Jordi Sobranyes, que anuncia que el retrovisor número 297 estarà dedicat principalment a la festa dels 25 anys del Sona 9 i al primer Calçofest. Crònica de la festa del 25è aniversari del Sona 9 Inici: 594 Final: 642 Títol: 25 anys del concurs Sona 9 Resum: Jordi explica la celebració del 25è aniversari del Sona 9 a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, amb la participació de 26 exconcursants, entre ells Eloi Durant i els cambrilencs Gadagang, que tornen puntualment als escenaris. Entrevista a Jordi Martí (Gadagang) i record a Montblanc Inici: 642 Final: 733 Títol: Gadagang: retorn puntual i records del 2002 Resum: Es recullen declaracions de Jordi Martí, de Gadagang, que explica que el retorn és només per la festa, recorda com el Sona 9 va impulsar la seva carrera i rememora el concert a la Plaça Major de Montblanc l’estiu de 2002, a la prèvia del Senglar Rock. Element teatral i testimoni de Georgina Llaurador Inici: 733 Final: 804 Títol: Escenografia de Gadagang i “Si et cau és que pica” Resum: Es parla de la posada en escena de Gadagang (cascos de soldador, màscares). S’escolta l’actriu Georgina Llaurador declarant que ha vingut especialment per veure’ls i es recupera el clàssic “Si et cau és que pica”, que sona al programa. Presentació del Calçofest de Valls Inici: 891 Final: 930 Títol: Calçofest: primer gran festival a Valls Resum: Jordi passa a parlar del primer Calçofest de Valls, celebrat a la zona del Fornàs, amb 10.000 persones en una carpa de 5.000 m². Presenta breument el cartell i destaca el paper de Maria Jacobs obrint el festival. Entrevista a Maria Jacobs sobre el concert Inici: 930 Final: 984 Títol: Maria Jacobs: tancament d’etapa discogràfica Resum: La Maria comenta que està molt contenta del concert, on ha presentat per última vegada el seu disc, repassant temes de “Invisible” i “El porto escrit”, a més de “Heartbreaker”, “Bombolla” i algunes versions. Explica que a partir d’ara li costarà més fer concerts, però que no deixa de fer música. Anunci de l’encesa de llums de Nadal i tancament del retrovisor Inici: 984 Final: 1017 Títol: Encesa de llums de Nadal i agenda de la Maria Jacobs Resum: Es destaca que la setmana següent Maria Jacobs actuarà a l’encesa de llums de Nadal de Valls. Jordi avança que tancarà el retrovisor amb un record a Josep Romeu “Toñín” i s’acomiada fins la setmana següent. Homenatge a Josep Romeu “Toñín” Inici: 1017 Final: 1066 Títol: Record a Josep Romeu “Toñín” Resum: Es dedica un espai final del retrovisor al músic vallenc Josep Romeu “Toñín”, antic baixista d’Els Trulls, mort fa quatre anys. Es fa una dedicatòria emotiva a la seva memòria, família i amics. 3. Entrevista a Sílvio Álvarez i el disc “Infinit de primavera” Transició i introducció a “Infinit de primavera” Inici: 1066 Final: 1386 Títol: Presentació de Sílvio Álvarez i “Infinit de primavera” Resum: Tancat el retrovisor, la presentadora obre el bloc preguntant “com és d’infinita la teva primavera” i avança que el disc té nou cançons. Sona un fragment musical introductori mentre prepara l’entrada del convidat. Arribada del Sílvio i el seu pare Candy a l’estudi Inici: 1386 Final: 1429 Títol: Sílvio i Candy: una arribada amb sorpresa Resum: Es presenta Sílvio Álvarez com a compositor i productor, i s’explica que ha vingut acompanyat del seu pare Candy, que també forma part del disc. La presentadora confessa que volia sorprendre el Sílvio, però és ell qui la sorprèn portant el pare. Paper de Candy en el disc i error en els crèdits Inici: 1429 Final: 1476 Títol: Mescles, veu i un error burocràtic Resum: El Sílvio explica que el seu pare ha fet gran part de la mescla de l’àlbum i que canta a la cançó “Infinit de primavera”. Revela que, per un error burocràtic, el seu nom no surt als crèdits digitals, però que estan treballant per arreglar-ho. Portada del disc i concepte del “desdibuix” Inici: 1476 Final: 1495 Títol: Portada granular i identitat desdibuixada Resum: La presentadora relaciona la manera com el Sílvio apareix i desapareix (a nivell artístic) amb la portada “desdibuixada” del disc. El Sílvio confirma que la portada és granular i que això està lligat al concepte de síntesi granular que recorre l’àlbum. Explicació de la síntesi granular Inici: 1495 Final: 1564 Títol: Què és la síntesi granular? Resum: El Sílvio explica el concepte de síntesi granular: fragmentació microscòpica de l’àudio per crear noves textures i instruments, distribuint els fragments en l’espai estèreo. Posa l’exemple d’una guitarra transformada en sintetitzador granular, que sona entre dos mons. Entrada de Candy i orígens musicals familiars Inici: 1575 Final: 1642 Títol: La primera guitarra a casa i l’obsessió del Sílvio Resum: Candy explica com el seu germà Lluís va portar la primera guitarra a casa i com tots hi van anar aprenent. El Sílvio recorda que mai va ser forçat, sinó que un dia va demanar que li ensenyessin. A partir d’aleshores, la música es converteix en la seva obsessió. Pobresa, creativitat i enginy musical Inici: 1648 Final: 1696 Títol: Fer música amb pocs recursos Resum: El Sílvio exposa la seva teoria que, quan tens pocs diners, has de ser més creatiu per fer música. Això el porta a inventar recursos i li dona una sensació de descobriment permanent i d’avantatge, tot i no tenir gran capital. Músics col·laboradors i banda per al directe Inici: 1696 Final: 1799 Títol: De l’estudi a l’escenari: la banda del Sílvio Resum: S’enumeren els músics que han participat al disc (Karim Habib, Lito Wakame, Christian Papió, David Cuenca i Candy). Es comenta la dificultat de reunir-los per la distància i la necessitat de buscar nous components per la banda en directe, com el bateria Roger d’Ítaca Band. Cançó pista 5 i experiment amb la gravadora de caset Inici: 1799 Final: 1901 Títol: Ralentir veus amb cinta magnètica Resum: A partir d’una associació amb Queen, el Sílvio explica com ha utilitzat una gravadora de caset antiga del grup del seu pare per gravar veus i sintetitzadors. Redueix la velocitat de la cinta per obtenir veus més profundes i, a partir de la tonalitat resultant, compon la cançó. Títol llarg, interpretacions obertes i metàfores marines Inici: 1958 Final: 2071 Títol: Cançons conceptuals i lectures personals Resum: Debaten sobre una cançó amb títol molt llarg i conceptual. La presentadora confessa que hi veu imatges de fons marí i balenes, sons difosos sota l’aigua. El Sílvio celebra que cadascú en tregui la seva pròpia història i teoria. “També sóc això” i la por a ser definit Inici: 2071 Final: 2130 Títol: Identitat artística i por a l’etiqueta Resum: Parlen de la cançó “També sóc això”, que sorgeix de la por del Sílvio a ser encasellat. No volia que el definissin per un únic so o estil, i la cançó és la seva manera d’acceptar que qualsevol imatge que la gent tingui d’ell també forma part del que és. 9 cançons, satisfacció i renúncia a la perfecció Inici: 2152 Final: 2217 Títol: Un disc mai és perfecte, només es deixa d’intervenir-hi Resum: Es confirma que l’àlbum té nou cançons. El Sílvio es declara satisfet però allunyat de la idea de perfecció. Diu que no li agrada pensar que una obra està totalment acabada, perquè sempre es podria retocar; arriba un moment en què cal donar-la per feta. Temporalitat del projecte i pèrdua de propietat emocional Inici: 2217 Final: 2253 Títol: El Sílvio de fa dos anys i la música que ja no és seva Resum: Explica que va gravar i compondre el disc fa dos anys, el va masteritzar fa un any, i els retards de publicació han fet que ara senti que aquell “jo” ja no existeix. Ara considera que l’àlbum ja no és seu, sinó de qui el vulgui escoltar. Anunci del single “Sóc un museu” i col·laboració amb Laia Cucó Inici: 2253 Final: 2370 Títol: Nou single per Nadal: “Sóc un museu” Resum: El Sílvio avança que el 5 de desembre publicarà un single extra vinculat a l’àlbum, titulat “Sóc un museu”, com a regal per a tothom. La cançó és una col·laboració amb Laia Cucó, ballarina, cantant i fotògrafa, i manté la línia d’experimentació amb les veus. Procés creatiu, expectatives i art de descartar Inici: 2392 Final: 2468 Títol: El plaer d’estar fent i no de tenir fet Resum: El Sílvio defensa que la part més gratificant és compondre i experimentar, no necessàriament publicar. Sovint es queda escoltant en bucle fragments nous, imaginant què pot fer-hi, i moltes vegades decideix no convertir-los en cançó. Prefereix descartar que acumular. Escolta de “Infinit de primavera” i comentari líric Inici: 2486 Final: 2840 Títol: Escolta i anàlisi d’“Infinit de primavera” Resum: S’escolta la cançó “Infinit de primavera”, on participa Candy. La presentadora la descriu com una muntanya russa entre dolçor i dolor. Destaquen especialment la imatge de les ulleres plenes de petons, que el Sílvio associa a moments reals amb la seva parella Cristina, exemplificant com la poesia sorgeix de gestos quotidians. Outro “Així és com t’estimo” com a definició sonora de l’amor Inici: 2840 Final: 2894 Títol: Un fragment de so per dir “t’estimo” Resum: Parlen de l’outro breu del disc, “Així és com t’estimo”, d’un minut i mig. El Sílvio diu que no li agrada parlar d’amor de forma literal a les lletres, i que aquest fragment de so és la manera com vol descriure l’amor, deixant que la música ho expressi. Reflexió final sobre formalitat i tonteries Inici: 2894 Final: 2924 Títol: Contra la formalitat i a favor de la bogeria creativa Resum: El Sílvio afirma que la formalitat és enemiga de la innovació i que darrere la gent massa formal s’hi pot amagar qualsevol cosa. Reivindica “estar una mica cabra” com a actitud creativa i vital, oposada a l’encaixonament. Invitació a tornar al programa i tancament Inici: 2924 Final: 2976 Títol: Invitació a futures visites i comiat Resum: La presentadora convida el Sílvio i el Candy a tornar a Tarragona Ràdio, potser amb un videoclip nou. Bromejen amb el 5 de desembre a les 18:10 com a cita potencial. S’acomiaden cordialment i el programa tanca just abans del butlletí de les 7. Interlocutors principals • Presentadora del programa Fans de Tarragona (Sílvia) • Imma – oient fidel, protagonista de la trucada d’aniversari • Maria – familiar de la Imma, apareix breument a la trucada • Jordi Sobranyes – responsable del retrovisor musical • Jordi Martí – membre de Gadagang • Georgina Llaurador – actriu de Reus, fan de Gadagang • Maria Jacobs – cantant vallenca • Sílvio Álvarez – compositor i productor, convidat principal • Candy – pare del Sílvio, músic i tècnic implicat al disc

Open Arms al Port de Tarragona: rescat, educació i denúncia

Resum de contingut Entrevista a Àngeles Chager, responsable d’educació d’Open Arms, aprofitant l’estada del vaixell de l’ONG al Port de Tarragona. Visites i objectiu de la presència al port - El vaixell d’Open Arms torna per tercera vegada a Tarragona, amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre les migracions i els rescats al mar. Matins: xerrades concertades amb centres escolars coordinades amb l’Ajuntament de Tarragona. Tardes: portes obertes per a tota la ciutadania. L’activitat educativa es fa dins del vaixell, perquè infants i visitants puguin veure l’espai real i “palpar” l’ambient de la vida a bord. Què es troben els visitants al vaixell Exposició sobre la tasca feta per Open Arms al llarg dels anys. Novetat d’enguany: Tractats i convenis internacionals sobre: Protecció de persones en situació de refugi o asil. Protecció de persones en rutes marítimes i al mar. "Hem posat tots els tractats i convenis internacionals en quant a la protecció de persones postmigrant en situació de refugi o d'asil." La tragèdia al Mediterrani Open Arms denuncia que més de mil vides s’han perdut al Mediterrani enguany, tot i que les xifres reals són molt més altes. Les rutes són irregulars, no es coneix el nombre d’embarcacions ni de passatgers que surten cada dia, i moltes morts no queden registrades. Com funciona un rescat al mar Quan hi ha una embarcació en perill, s’emet un Mayday: L’avís arriba a totes les embarcacions properes, que tenen l’obligació legal de rescatar els nàufrags. Open Arms actua amb: El vaixell principal (visitables aquests dies a Tarragona). Llanxes que surten des del vaixell per arribar a les embarcacions en perill. Treballen coordinats amb la flota civil de la zona: Altres ONG. Avionetes de vigilància. Un telèfon d’alerta gestionat per l’ONG ARFON. "Qualsevol embarcació que sigui a la vora té l'obligació d'anar a protegir les persones... cosa que no s'està complint." Denuncien que molts vaixells mercants i estats europeus no compleixen aquesta obligació de rescat. On actua Open Arms i d’on venen les persones Zona d’actuació principal: Mediterrani Central, en aigües internacionals, al sud de Malta i Itàlia. Les rutes surten sobretot de: Líbia Tunísia Però les persones rescatades provenen de: Països de la banya d’Àfrica. Països d’Àsia. Països de l’Orient Mitjà. "Són viatges que no han començat tampoc el dia que es fiquen a les embarcacions, sinó que poden suposar mesos o anys." Causes de fugida Les persones que migren ho fan per situacions que no han provocat elles mateixes. Principals motius: Conflictes armats i guerres. Emergència climàtica i conseqüències del canvi climàtic. Violències econòmiques, persecució política o religiosa. En el cas de dones: Maltractaments. Mutilació genital. Àngeles Chager remarca que són motius molt diversos, però amb un denominador comú: la gent no té altra sortida que pujar a barques precàries. Deutes, màfies i precarietat extrema Les embarcacions són rudimentàries i molt perilloses. Moltes persones paguen milers d’euros per pujar a aquestes barques. "Un noi que venia del Camerún havia arribat a pagar fins a 20.000 euros." Aquests diners acostumen a implicar: Deutes familiars enormes, que poden comprometre diverses generacions. Dependència de màfies, amb risc real de violència o mort per impagament. Què busquen i on volen arribar Objectiu principal: Sobreviure. Oportunitats laborals. Poder donar una vida millor a la família. El destí final sovint no coincideix amb el primer país d’arribada: Molts volen arribar a Anglaterra, Bèlgica o França. Amb la ruta del Mediterrani Central, acostumen a desembarcar a Itàlia si són rescatats. Moltes persones intenten reagrupar-se amb familiars en països com Alemanya. Traves per desembarcar i externalització de fronteres Open Arms denuncia dificultats creixents per desembarcar les persones rescatades en un port segur. Europa ha optat per pagar a tercers països per externalitzar fronteres i tancar rutes de sortida. Conseqüències: Quan es tanca una ruta amb cert flux regular, se n’obre una altra més perillosa. Tancar i blindar fronteres equival, segons l’entrevistada, a signar sentències de mort. "Tancar fronteres no té cap sentit. És signar sentències de mort directament." Crítica a les polítiques migratòries europees Chager defensa que, des d’un punt de vista econòmic, Europa hauria de voler persones joves: Que es formessin, treballessin i contribuïssin a l’economia. Proposa destinar els recursos a una acollida digna, no a murs i controls. Exemple de doble vara de mesurar: Cas Ucraïna: es va gestionar ràpid i bé l’acollida. Altres migracions (banya d’Àfrica, països asiàtics): mala gestió i clara diferència de tracte. "Tenim unes polítiques molt cíniques, molt terribles i completament partidistes." Racisme i aporofòbia Motiu principal de la diferència de tracte: aporofòbia (rebuig a la pobresa) i racisme. Exemple local al Port de Tarragona: Presència de megaiots i grans fortunes estrangeres que no generen rebuig. Aquest tipus de migració enriqueix el mercat immobiliari però també encareix l’habitatge. No obstant això, el rebuig es focalitza en la persona vulnerable, pobra o racialitzada. "Tenim un continent molt racista i aporafòbic." 2025: diagnòstic global i drets humans Chager defineix el 2025 com un any de “caiguda en picat dels drets humans”. Fa referència especialment al genocidi a la Franja de Gaza: Increment sense precedents de la violència. Vulneració sistemàtica de tractats internacionals, convenis i lleis de protecció de les persones. Normalització de la barbàrie a través de la repetició de microviolències quotidianes, també verbals. "La violència també pot ser verbal... hem de tallar també amb les microviolències perquè després normalitzem la barbàrie." Posicionament sobre Gaza i el paper d’Europa Segons Chager, no hi ha cap tractat de pau real en el cas de Gaza. Denúncia que: Cap país ha decidit fer un bloqueig efectiu a l’Estat d’Israel. Els ports europeus continuen rebent vaixells d’armament destinats a Israel. Es produeix una hipocresia política: Per la porta de davant, es critica el genocidi. Per la porta del darrere, es col·labora amb la maquinària bèl·lica. "S'hauria de bloquejar completament qualsevol tracte amb aquest estat. Són uns assassins." L’entrevistada parla de “malson retransmès 24 hores”, explica que fins i tot li ha provocat ansietat veure documentals sobre el tema i reclama que els mandataris catalans també actuïn. "Aquest any jo el batejaria com el fin de los derechos humanos. Hem de començar de zero." Expressa cap esperança de canvi respecte al poble palestí, per la inacció política generalitzada. Futur immediat d’Open Arms i activitats permanents Visites al vaixell al Port de Tarragona: Fins al diumenge. Tardes (entre setmana): de 16 h a 18 h. Cap de setmana (dissabte i diumenge): de 10 h a 14 h i de 16 h a 18 h. Futur a curt termini: No saben si es quedaran uns dies més a Tarragona o si marxaran aviat cap a Barcelona, on tenen la seva base. L’Astral havia de sortir de missió, però: Tenen dues màquines espatllades. Els vaixells són molt vells i pateixen incidències constants. Activitats que no s’aturen durant l’any: Projecte educatiu d’Open Arms (xerrades, sensibilització). Projecte Origen al Senegal, actiu de forma permanent. Les missions de rescat es fan cada cop que és possible tècnicament i econòmicament. "L'activitat que continua i que no ha parat tant tot l'any és el tema educatiu i després el projecte que tenim al Senegal, que és el projecte Origen." Idea central Una conversa que combina informació concreta sobre la tasca de rescat i sensibilització d’Open Arms amb una denúncia molt contundent de les polítiques migratòries europees, del racisme i l’aporofòbia, i una crítica radical a la inacció internacional davant el genocidi a Gaza i la degradació global dels drets humans.

Estudi del clima antic amb petits vertebrats

Resum de contingut En aquesta entrevista es presenta un nou projecte europeu de recerca coordinat des de l'Institut Català per l'Ecologia Humana i Evolució Social, liderat per l'investigador Joan Manuel López. Objectiu principal del projecte Analitzar com era el clima del passat i les seves variacions per entendre millor el clima present i futur. Estudiar la relació entre canvis climàtics i adaptació de la fauna i dels grups humans prehistòrics. "Has de conèixer el passat per veure com canviarà el futur." Estructura del programa i beques Projecte finançat per la UE tipus Doctoral Network. 9 contractes predoctorals repartits entre diverses institucions: Institut Català per l'Ecologia Humana i Evolució Social i URV (3 places). Universitat de Varsòvia. Universitat d’Oporto. CNRS lligat a la Universitat de Bordeus. Durada del projecte: 4 anys. Durada dels contractes: mínim 3 anys (exigència UE), amb possibles 4 anys segons la legislació de cada país (per exemple, Polònia). Les crides seran internacionals i obertes a través del portal Euraxess. Animals i metodologies d’estudi Grups d’animals estudiats: - Rossegadors - Ratpenats - Aus Per què petits vertebrats? - Són molt sensibles als canvis de temperatura, precipitació i condicions ambientals. - Permeten detectar variacions climàtiques ràpides en períodes prehistòrics. - Les associacions d’espècies en un jaciment indiquen: - Si el clima era més fred o més càlid. - El tipus d’ambient al voltant dels assentaments humans (coves, abrics, etc.). Exemple explicatiu: - Trobar lemmings (espècies actualment del nord d’Europa) al sud de França en un jaciment indica un clima molt més fred en aquell moment. Metodologies emprades: - Estudi de ADN antic. - Anàlisi d’isòtops d’oxigen i altres elements. - Reconstruccions ambientals i climàtiques del passat. Marc cronològic i jaciments Període estudiat: - Final del Quaternari: Pleistocè Superior / Paleolític Superior. - Franja aproximada: fa 40.000–50.000 anys fins a uns 11.000 anys. Característiques climàtiques clau: - Òptim climàtic del Pleistocè Superior (estadi isotòpic 5). - Màxim glacial (glacial maximum), el període de grans glaciacions, associat popularment a l’imaginari de les pel·lícules d’“Ice Age”. Context humà i biològic: - Període en què es produeix la substitució dels neandertals per Homo sapiens. - Extinció dels neandertals. - Adaptació i canvis en la biodiversitat davant les fluctuacions climàtiques. Localització dels jaciments: - Diversos jaciments repartits per: - Península Ibèrica - Sud de França - Polònia - Itàlia - En un mateix jaciment poden haver-hi diversos nivells amb edats diferents, fet que permet veure l’evolució del clima al llarg del temps dins d’un mateix indret. Aportacions al coneixement del canvi climàtic Els canvis climàtics són cíclics en la història de la Terra, però l’activitat humana actual accelera aquests canvis. L’estudi de com es van adaptar les espècies en el passat ajuda a: Entendre com podria evolucionar el clima en el futur. Analitzar possibles respostes de la biodiversitat actual. Diferenciar entre dinàmiques naturals i l’impacte humà. Altres projectes relacionats L’investigador comenta que també participa en un projecte del Ministeri sobre: Petits mamífers, amfibis i rèptils. Períodes encara més antics (Pleistocè Inferior i cronologies tipus Atapuerca). Inclou jaciments paleontològics sense presència humana, com Camp dels Ninots (Caldes). Calendari i procés de selecció El projecte ha començat l’1 d’octubre. S’estan preparant les crides de selecció per a les beques. Es preveu publicar-les abans de Nadal. Incorporació prevista dels doctorands: entre març i abril, si els tràmits administratius entre institucions i UE ho permeten. En síntesi, es tracta d’un programa internacional de doctorat que combina paleoclimatologia, paleontologia i prehistòria per reconstruir el clima del passat a través dels petits vertebrats, amb l’objectiu d’entendre millor els canvis climàtics presents i futurs i la seva incidència en la biodiversitat i les poblacions humanes.

25 anys del Sona9 i records tarragonins

Resum general del Podcast En aquest episodi, des dels Estudis de Tarragona Ràdio, la Sílvia i en Jordi Sobranyes dediquen la secció a celebrar els 25 anys del Sona9, el concurs de maquetes i propostes musicals que ha esdevingut un referent per a grups emergents de tot el país. El focus se centra especialment en grups i artistes vinculats a Tarragona i comarques que han passat pel concurs. Es combinen fragments d’entrevistes enregistrades amb músics i protagonistes històrics del Sona9 amb els comentaris en directe a l’estudi. El to és nostàlgic, molt còmplice i ple d’anècdotes sobre concerts, maquetes, gravacions i trajectòries personals. 1. Introducció i context del programa Presentació a l’estudi • La Sílvia obre el programa amb una entradeta més poètica i intimista, i tot seguit dona pas a Jordi Sobranyes “en vivo i en directe”. • Es comenta, en clau d’humor, la nominació de la Sílvia als Premis Art com a millor periodista musical, i com això li genera nervis i insomni. "No me'n posis nerviosa, que porto dos o tres dies que no puc dormir bé." Presentació del tema del dia • El tema central: els 25 anys del Sona9, un concurs que va començar el maig de 2001 com a concurs de maquetes i que ara és un aparador de propostes musicals emergents. • Es destaca que hi haurà una festa del 25è aniversari a l’antiga Fàbrica Damm de Barcelona, on es reuniran molts ex-concursants. • Es menciona una llista llarga de noms participants a la festa (Anímic, Bigué, Vicky Mel, Capboc, Clarenbald, Dan Peralbo, Eloi Durant, Núria Durant, Est o Est, Gada Gang –de Cambrils–, Gataca, Gavina MP3...). El programa decideix centrar-se en grups i artistes de les comarques de Tarragona que han passat pel Sona9. 2. La Tarambanda: pioners tarragonins al Sona9 (2001) Recordant el preliminar de Tarragona • Primer focus: La Tarambanda, un dels grups participants a la primera edició del Sona9 (2001). • Van actuar al primer preliminar fet a Tarragona, el 20 de juny de 2001 a la Vaqueria. • Aquella nit també hi tocaven: - Els 3 - Set de Bar - Ariel Santa Maria i la banda del Pere Mata Testimoni de Toni Martínez (guitarrista) Toni Martínez rememora aquella època: • Situa clarament l’any: 2001, primera edició del Sona9. • Ho defineix com una experiència superemocionant perquè eren molt joves i era la primera vegada que arribaven “tan lluny”. • Explica que tot semblava pujar com l’escuma: - Els anaven molt bé les prèvies. - Tenien fans i fanes que els seguien a tot arreu. "Va ser una època molt bonica." Claus de l’èxit de La Tarambanda Toni destaca dos elements clau: • Les bones cançons de l’Eduard Soler (cançons pop, melòdiques i enganxoses, amb lletres molt ben treballades). • L’encant i magnetisme de l’Anna Cosell com a cantant. "Aquests dos elements van fer que ho féssim cada vegada més bé i que anéssim arribant cap a aquesta final del Sona9." La final a Vic i el repertori • Van arribar a la final a Vic, en una nit freda i amb poc públic, però amb les persones “que havien de ser-hi”. • Formació de La Tarambanda a la final: - Anna Cosell – veu (de la Secuita) - Eduard Soler – baix - Toni Martínez – guitarra (de Valls) - Jaume Martínez – teclats (ara als Fenyrray) - Dani Catena – bateria (ara amb Els Catarres, de Tarragona) - Oriol Oliver – guitarra • Cançons que recorda del repertori: - Tempesta (la més popular entre el públic) - Fira - Improvisant - Ferola Gravació i llegat • La maqueta de La Tarambanda es va gravar als estudis Tívoli amb Jesús Rovira (Lax’n’Busto), en una època en què enregistrar pel teu compte era molt difícil i calia anar a un estudi professional. • Toni remarca que la producció de Jesús Rovira va ser molt bona i que en van aprendre molt. "Queda el record, queden unes bones cançons." • Amb la maduresa, Toni pensa que gaudirien encara més avui una experiència així, perquè ara s’expressen millor musicalment i emocionalment. • Assegura que tots els membres del grup porten aquella nit dins com un record boníssim. Escolta de “Tempesta” • El programa fa sonar fragments de Tempesta de La Tarambanda, utilitzant-la com a banda sonora nostàlgica d’aquests records. 3. Ariel Santa Maria i la banda del Pere Mata: l’home-espectacle Participació al Sona9 a la Vaqueria • El programa dona pas a Ariel Santa Maria, personatge icònic i excèntric, que recorda la seva participació al Sona9 amb la banda del Pere Mata a la Vaqueria de Tarragona. • Ariel explica amb to desimbolt que aquell dia anava “molt borratxo, molt drogat”, però igualment ho recorda prou bé. • Comenta que havia intentat tocar moltes vegades a la Vaqueria amb altres formacions (com Flanges), però que no hi havia manera que els contractessin fins que amb “els serenòs” s’hi van poder colar. Reportatge previ i televisió • Recorda que va presentar la instància a la revista Enderrock i que Pep Blai els va fer un reportatge: - Tot un dia filmant al local d’assaig. - Gravació a casa del “Cristo”, membre de la banda. • Aquell concert preliminar a Tarragona coincidia amb La Tarambanda, els 3 i Set de Bar. La famosa guitarra trencada • Ariel narra la seva obsessió per xafar una guitarra en directe davant les càmeres de TV3 i Canal 33 perquè quedés ben registrat. • El problema: la fusta del terra i de les parets de la Vaqueria feia difícil rebentar-la com calia; buscava pedra o totxo per fer més efecte escènic. "Volia que es vegués bé com se’n fa una guitarra. Però nen, no hi havia manera de xafar-la." Nervis, errors i bon humor • Explica que la banda estava molt nerviosa perquè semblava un esdeveniment molt important. • Recorda errors durant l’actuació (com començar una cançó en un to equivocat) i com repetien temes, però sempre amb molta rialla i sentit de l’humor. • Menciona col·laboracions com l’Agnès Montferrer fent cors. Reflexió sobre el “Rockstar” i tocar de peus a terra • Ariel recorda una bronca del “Martínez” (Toni Martínez de La Tarambanda) perquè considerava una tonteria la idea de voler ser rockstar. "Aquí no pots ser l’Alice Cooper ni pots ser un Marilyn Manson, perquè aquí estem a la terra de la botifarra i l’escudella." • Aquesta frase resumeix molt bé la idea de posar els peus a terra en el context musical català. Continuïtat artística i política • Ariel comenta que creu que aquell any van guanyar “els Sapo”, un grup de Girona que considera molt bo. • Recorda que arran de la seva aparició al Sona9 se’l va començar a considerar “el crac del Sona9”, especialment arran de l’emissió del concert al Canal 33. • Actualment (2025), explica que: - Li queda pràcticament només el Canyi com a company habitual. - La resta de membres s’han jubilat, tenen canalla, etc. - Està gravant un nou disc “Gaudim Reus”, com a segona part de Cançons de RTV. • Sobre política, diu que si algun dia es torna a presentar a eleccions a Reus seria per ser alcalde amb majoria absoluta, no per ser només regidor. Invitació a Tarragona Ràdio • Després del seu testimoni, Sílvia comenta amb Jordi que Ariel està convidadíssim a venir a Tarragona Ràdio quan vulgui. • Recorda que l’últim cop que hi van parlar va ser per una cançó de l’estiu i que fa temps que el té “despistat”. • El programa fa sonar un fragment de música d’Ariel Santa Maria. 4. L’Angelot i Les Ànimes: la prèvia de Lleida (River Café) El preliminar de Lleida (2001) • Jordi explica que, en aquella mateixa primera edició del Sona9 (2001), una setmana abans del preliminar de Tarragona, hi va haver el preliminar de Lleida al River Café (13 de juny de 2001). • Allà hi van actuar: - Busquenbaix - Fly - L’Angelot i Les Ànimes (de Vilella) Records de l’Angelot i Les Ànimes • Un membre del grup (baixista Pere Aguadé) recorda: • Un ambient de nervis, expectació i ganes de participar i guanyar. • La formació del concert: - Pep Boada – veu (l’Angelot, qui canta Les Ànimes) - Tom Salvat – bateria - Jaume Ramon Salvany – guitarra - Pere Aguadé – baix • Havien acabat de gravar una maqueta amb Jesús Rovira (Lax’n’Busto), repetint així el patró de grup emergent que passa per un productor de referència. • Cançons destacades de l’època: - Sense estels - Compte temps - Superstar Evolució del grup • Explica que el projecte continua en actiu, tot i els canvis: • El nucli actual manté bateria i baix de l’etapa de rock dur (rock “dur” / “rock i ar”), i s’hi han anat incorporant músics més joves. • Han passat 4 o 5 cantants pel grup. • L’actual cantant és Bàrbara Flores, una noia de Valls que hi és des de 2012. • El nou guitarrista, molt jove (vint-i-pocs anys), s’hi ha incorporat darrerament, tot i que ha patit una lesió seriosa en un concert (li va caure una torre de llums al damunt, que el va deixar de baixa). • L’últim concert que recorda és a la Vilella Alta. 5. Eloi Durant: un guanyador recent del Sona9 (2023) Guanyador del Sona9 • El programa incorpora la veu de Eloi Durant, artista de Tarragona que va guanyar el Sona9 l’any 2023. • Eloi descriu l’experiència com a molt recent i molt divertida, marcada per la dinàmica de proves successives: "És com anar fent un caminet de proves, com un repte diferent." • Destaca que el Sona9 té la particularitat de no ser només tocar en directe, sinó també participar en proves creatives (com musicar poemes), cosa que el fa diferent d’altres concursos. Cançons i proves del concurs • Eloi explica que el va acompanyar Pau Vinyals, el productor musical amb qui treballa habitualment. • Una de les proves consistia a musicar un poema. Ell va fer: - Anell del cercle (poema musicat) • A la final, recorda haver interpretat: - Pluja - Llum - I fins a un total de cinc cançons. Després de guanyar el Sona9 • L’any 2025 Eloi explica que ha estat reposant, posant coses a lloc i fent música nova. • El Sona9 li ha permès: - Fer un primer disc, gravar-lo i girar-lo. - Viure moltes experiències que ara l’han ajudat a plantejar-se quin tipus d’artista vol ser i quin ritme de treball vol seguir. "El primer disc va ser molt ràpid i ara estic anant una mica més a poc a poc." 6. Pep Blai: la mirada del presentador i jurat El paper als inicis del Sona9 • El darrer testimoni és el de Pep Blai, que als primers Sona9 no hi participava com a músic, sinó com a presentador i membre del jurat, juntament amb Lluís Andrau i Albert Puig. • La seva feina era pujar a l’escenari i obrir els concerts amb el clàssic: “Comencem el concurs!”. Bon rotllo i esperit de descoberta Pep Blai subratlla diversos elements clau dels inicis del Sona9: • Hi havia una gran connexió entre el jurat i els músics, tot plegat amb molta naturalitat. • El concurs va néixer com una iniciativa gairebé autofinançada, amb un cert esperit de “anem a provar a veure què passa”. "Ens basàvem amb el bon rotllo i amb les ganes de descobrir gent diferent." • Era una època d’experimentació: - El públic hi anava amb curiositat. - Els grups venien d’arreu del territori. Impuls al català i a totes les comarques • Un punt important que remarca Pep Blai és l’impacte del Sona9 en la normalització lingüística: Molts grups que cantaven en castellà o anglès es presentaven al concurs en català i, a partir d’aquí, continuaven fent música en català. • També destaca com el Sona9 va dignificar totes les comarques: "La gent de Tarragona, la gent de Reus, la gent de Valls es van sentir en igualtat de condicions... igual que qualsevol grup de Barcelona." • El jurat premiava sobretot la personalitat i les idees pròpies, per sobre de la tècnica pura: "Ens semblava molt més important potenciar algú que té bones idees i que té ganes i personalitat, molt més que la tècnica per ella mateixa." Això feia que tothom sentís que podia tenir opcions reals de guanyar, alimentant la il·lusió. Trajectòria professional de Pep Blai • Explica que, gràcies a la feina en televisió (3XL.9 i programes musicals al Canal 33), avui és professor de català a 3r i 4t d’ESO, on utilitza molta música, sèries i documentals per ensenyar. • Aquesta feina li dona estabilitat i temps per escriure llibres, que és la fase on es troba actualment. • Recorda amb afecte el programa 3XL.9 i la manera de treballar: - Anaven amb una furgoneta arreu del país. - Feien reportatges als pobles i a les cases dels grups, en lloc de fer-los venir a Barcelona. - Donaven protagonisme tant als grups com a personatges com Ariel Santa Maria. La televisió va començar a descobrir Ariel Santa Maria arran del Sona9, i després se’l va seguir quan es va presentar a eleccions, etc. El “crac del Sona9” • Pep Blai menciona un personatge recurrent als concerts: Jordi Sobranyes, que assistia a tots els Sona9 i va merèixer el títol de “el crac del Sona9”. • Això lliga amb el present, perquè Jordi és ara el col·laborador setmanal que porta la secció musical al programa de la Sílvia. 7. Tancament: festa del 25è aniversari • En el tram final, la Sílvia recorda que normalment en Jordi Sobranyes hi intervé amb píndoles gravades, però que aquest cop és en directe per anunciar una cita important. • Repetint-ho gairebé com un eslògan, deixen clar el missatge clau: Dijous hi ha la festa del Sona9, 25è aniversari, a l’antiga Fàbrica Damm de Barcelona, a partir de les 7 de la tarda. • S’anuncia que hi actuaran, entre d’altres, Gada Gang (de Cambrils). • El programa es tanca amb comiat cordial entre Sílvia i Jordi, i recordant la continuïtat del programa fins al cap de setmana següent. Idees clau del Podcast • 25 anys del Sona9: recorregut històric del concurs des de 2001 fins a 2025. • Protagonisme tarragoní: La Tarambanda, Ariel Santa Maria, Eloi Durant, l’Angelot i Les Ànimes, Gada Gang. • Paper dels mitjans (TV3, Canal 33, Enderrock, programes com 3XL.9) en la difusió de grups emergents. • Impacte cultural i lingüístic: impuls al català en la música i igualtat d’oportunitats per a totes les comarques. • Trajectòries personals: del concurs al present – músics que continuen, que han canviat de formació o que han trobat altres feines vinculades a la cultura. • Festa del 25è aniversari: retrobada d’ex-concursants i celebració d’un quart de segle de música emergent.

Retrovisor musical: exposicions, concerts i vermuts

Resum del contingut Introducció del programa S’obre el fragment amb una reflexió sobre els “primers dies” (sovint dilluns, però cadascú té el seu) i el canvi de rutines. S’activa la secció retrovisor musical amb la participació del col·laborador Jordi Sogranyes, que presenta tres píndoles sobre concerts i esdeveniments recents. 1. Exposició fotogràfica de Clàudia Wynn Es parla de la fotògrafa Clàudia Wynn, que cobreix molts concerts del Festival Accents. Ha inaugurat al Bar Campus de Reus l’exposició fotogràfica L’Accents en imatges, oberta fins al 20 de novembre. L’artista explica que és la seva primera exposició pròpia i que el lloc li fa especial il·lusió perquè hi va passar l’adolescència. "Estic molt contenta perquè a més a més és la meva primera exposició... m’omple d’orgull i estic supercontenta, molt emocionada." Fa dos anys que forma part de l’equip del festival, però fa quatre anys que hi col·labora, i uns nou anys que fa fotos de concerts. Va començar amb el grup La Casa Azul, ha fotografiat festivals i diferents grups i, dins del Festival Accents, ha retratat diversos músics. Es recorda el primer concert seu dins del festival: Renaldo & Clara a Altafulla, i se’n punxa la cançó La finestra. 2. Concert de Julivert al Morell (Festival Accents) Es fa una “clucada d’ull” musical amb Renaldo & Clara i després es passa a la segona píndola. Es destaca l’actuació de Julivert de Torroja del Priorat en el marc del Festival Accents. El concert, previst a la Plaça de la Font, es va traslladar al Pavelló del Morell per la previsió de pluja. Julivert hi va presentar el disc Atamarit en un ambient de festa major: Referències a Sant Martí, vestits nous, llum de la lluna i convidats que omplen el pavelló. Esment de grups i colles com l’esbart de Tarragona. S’escolten fragments de cançons amb ritme festiu i vermut de festa major, amb lletres que parlen de ballar, cantar i “la mà de morter pica a tot drap”. L’equip recorda amb afecte els membres del grup (com Jordi Sunyer i Sergi Clofent) i els agraeix la seva energia. 3. Actuació dels Somiatruites a Reus A la tercera píndola, es comenta una de les primeres actuacions del grup Somiatruites. Van tocar diumenge a l’hora del vermut, al bar La Mulaceta dels Amics de Reus. La banda, liderada per Aniol Canyissà, va interpretar grans èxits internacionals de rock and roll. També van versionar una peça de Txarango, aportant un toc de fusió i proximitat. Tancament de la secció Jordi s’acomiada de la presentadora Sílvia i dels oients dels Fans de Tarragona i del programa Ja tardes cap de setmana. Es tanca la secció de retrovisor musical amb música de fons i una última cançó. En conjunt, el fragment és un repàs vibrant i proper a la vida cultural recent del territori: - fotografia musical, - concerts de proximitat, - i vermuts festius que combinen tradició i modernitat.

Canvi climàtic, pesca, ocells i Open Arms

Visió general de l’episodi L’episodi d’Arran de Mar (a Tarragona Ràdio) combina un repàs informatiu de la costa catalana amb tres blocs centrals: recerca sobre prehistòria i canvi climàtic, vida marítima i pesca (base nàutica i peixateria), i un tram final d’actualitat social i drets humans amb la visita del vaixell d’Open Arms al Port de Tarragona. "Has de conèixer el passat per veure com canviarà el futur" (entrevista científica sobre reconstruccions climàtiques) 1) Actualitat de la costa catalana (format butlletí) Principals notícies i idees • Canvi de topònim a Palamós: consulta popular aprova “Palamós i Sant Joan” (participació baixa però compromís polític d’aplicar el resultat). • Protecció ambiental a Sant Feliu de Guíxols: tancament temporal d’un tram de la via ferrata per protegir el corb marí emplomallat durant l’anidificació. • Espècies invasores al delta de l’Ebre: actuacions de SEO BirdLife per frenar l’herba de la pampa abans que s’estengui. • Esports nàutics inclusius: balanç del primer any de la base nàutica del Port de la Ràpita, amb èmfasi en accessibilitat, respecte pel medi marí i inclusió. • Llengua i cultura portuària: exposició itinerant al Port de Vilanova i la Geltrú per recuperar lèxic portuari en català. • Salut ambiental: instal·lació de detectors de gas radó a edificis municipals d’Arenys de Mar i altres municipis del Maresme. • Pesca al Mediterrani: autorització de 13 dies addicionals per embarcació d’arrossegament; el sector ho veu com un “pedaç” i denuncia pressió reguladora. • Memòria democràtica a Tarragona: la Torre del Pretori s’encamina a ser reconeguda com a espai de memòria. 2) Temps marítim i servei (context operatiu del litoral) • Predicció d’empitjorament del mar per vent intens (maror/forta maror i temporal en alta mar), amb mencions a ratxes molt fortes al delta de l’Ebre. 3) Recerca: prehistòria, petits vertebrats i canvi climàtic Què es presenta • Un projecte europeu (Doctoral Network) amb 9 contractes predoctorals en un consorci internacional (diverses universitats i centres europeus). Idees clau • Estudi de petits vertebrats (aus, ratpenats i rosegadors) com a indicadors sensibles de canvis de temperatura i precipitació. • Ús de metodologies com ADN antic i isòtops d’oxigen per fer reconstruccions ambientals i climàtiques. • Finestra temporal principal: Pleistocè superior (aprox. 40–50.000 fins a 11.000 anys), amb referències a grans fases (màxim glacial) i processos com el relleu neandertal/Homo sapiens. • Missatge transversal: entendre la variabilitat natural del clima i com l’activitat humana pot accelerar dinàmiques actuals. 4) Educació marítima i consciència ambiental: Lliga Blava Escolar Què passa • Primera trobada de la Lliga Blava Escolar amb l’equip d’Arenys de Mar. Punts destacats • Èxit per l’ambient i els valors: l’objectiu és gaudir de la vela i reforçar companyonia i amor pel mar. • Resultats remarcables malgrat poca experiència: completen mànegues i aconsegueixen posicions altes en alguna prova. • Acció paral·lela: recollida de residus a platja i entorn de la base, posant el focus en la gran quantitat de deixalles que arriben per corrents. 5) Economia i cultura del peix: visita a una peixateria de l’Escala Diagnòstic del sector i dels hàbits • Canvi generacional en el consum: es percep menys cultura de peix, menys temps per cuinar i menor tolerància a les espines. • Adaptació del comerç: augment de demandes de peix net, filetejat i producte “fàcil”. Temporada i producte • Recomanacions de peix de moment: protagonisme de peix d’escata, calamar i sèpia (amb matisos de preu i captura segons moment). • Lectura climàtica al taulell: aparició i consolidació de gamba blanca vinculada a l’escalfament de l’aigua (canvis de distribució d’espècies). Tensió estructural • Dificultats logístiques i reguladores: necessitat d’abastir-se de diversos ports i percepció de “pals a les rodes” a escala europea. 6) Delta de l’Ebre: migració d’ocells i grip aviària Estat de la migració • Valoració pessimista: la migració s’explica com cada cop més pobre, amb desaparició d’espècies locals i menor abundància. • Causes esmentades: • Canvi climàtic (alteració rutes i fenologia). • Pressions ambientals (contaminació, canvis agrícoles i hàbitat). • Mortalitat per activitats humanes (especialment crítica amb la caça en alguns moments i espècies). Com es mesura • Explicació de seguiment amb anellament i projectes de ciència ciutadana (transectes repetits, sèries temporals). Grip aviària • Preocupació per brots virulents i risc de salt entre espècies; debat sobre coherència de restriccions (granges/aviram vs. altres pràctiques). 7) Port de Tarragona: visita al vaixell d’Open Arms Objectiu de la presència al port • Sensibilització i treball educatiu amb escoles: visites al vaixell per entendre la tasca de rescat i el marc legal de protecció. Tasca i funcionament • Recordatori del deure marítim d’assistència davant un Mayday i denúncia que sovint no es compleix (estats i vaixells mercants). • Àrea d’actuació principal: Mediterrani central (rutes des de Líbia i Tunísia), amb persones procedents de múltiples regions (Àfrica, Orient Mitjà, Àsia), sovint després de trajectes llargs. Diagnosi política i social • Crítica a l’externalització de fronteres i a les traves per desembarcar en ports segurs. • Comparació de tracte entre perfils migratoris i denúncia d’aporofòbia i racisme. • Lectura dura del 2025 en clau de drets humans, amb especial menció al genocidi a la Franja de Gaza i a la inacció internacional. Informació pràctica • Visites obertes a la ciutadania en franges horàries de tarda i cap de setmana mentre el vaixell és al Port de Tarragona. Idees finals que vertebren el programa • El mar com a termòmetre: pesca, biodiversitat i migracions reflecteixen canvis sistèmics. • Coneixement + educació: recerca científica i projectes escolars com a eines per construir respostes socials. • Drets humans i rutes marítimes: el mar també és frontera i escenari de responsabilitats legals i morals.

Carrer d'Artistes 22/11/25 amb Anna Ortega

La Terra és Plana 22/11/25 amb Bet@

Deixa't Portar, 22/11/25, el nou espai de cinema amb Miguel González

Manà Manà, 22/11/25, les notícies del Cor amb M@r Pérez

La Circular - La torre del Pretori, antiga presó de Pilars, serà Lloc de Memòria Democràtica

Informatiu migdia: pesca, violència masclista i ciutat

Resum general Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio ofereix un repàs complet de l’actualitat del migdia, combinant política pesquera, reclamacions d’infraestructures, lluita contra la violència masclista, polítiques municipals i esports locals. Política pesquera i sector primari Dies addicionals de pesca a l’arrossegament (0:23 – 5:21 / 216 – 5:02) • El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació autoritza 13 dies addicionals de pesca per a cada embarcació de la flota d’arrossegament del Mediterrani el 2025. • El ministre Lluís Planes defensa que: - Aquesta mesura assegura l’activitat de la flota per la campanya de Nadal. - Forma part dels mecanismes de compensació negociats a Brussel·les. - S’ha aconseguit després de “nombroses converses i un intens treball tècnic” amb la Comissió Europea. • Segons el ministre, l’assignació extraordinària vol donar seguretat, estabilitat i capacitat de planificació als armadors i tripulacions. Crítica del sector pesquer • El president de la confraria/pescadors de Tarragona, Esteve Ortiz, en declaracions a Tarragona Ràdio, es mostra molt crític i qualifica la mesura de “pedaç més d’Europa”. “Els 13 dies és una altra part més d’Europa, de Brussel·les i del nostre govern. Tot això no porta a res, simplement a la destrucció del sector de pesca i tot el sector primari…” • Ortiz denuncia que: - El model actual condueix a la destrucció del sector pesquer i del sector primari. - Es fa en benefici d’altres zones que subministraran el peix i altres productes (agricultura i ramaderia). Quotes i situació de la flota • Brussel·les fixa per al 2025 un màxim de 130 jornades de treball per als pescadors del Mediterrani. • Una part important de la flota catalana ja ha esgotat aquest topall. • La Federació Nacional Catalana de Confraries reclama més dies de pesca perquè: - El 80% de la flota d’arrossegament està aturada. - Moltes embarcacions ja han exhaurit dies o en tenen molt pocs per seguir sortint. Transport i infraestructures Reclamacions dels transportistes a la N-340 i AP-7 (5:22 – 6:37 / 322 – 6:37) • Els transportistes reclamen poder tornar a utilitzar la N-340 per reduir el trànsit al tram ebrenc de l’AP-7. • Es mostren escèptics amb la mesura de Trànsit de reduir la velocitat a 80 km/h a l’autopista. • Les associacions del sector (Conetrans i Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona) afirmen: - Estan farts de ser assenyalats com a responsables de la sinistralitat. - El problema real és la manca d’infraestructures. “Aquí hi ha una falta d’infraestructures… dins d’aquesta falta tan gran i agressiva, sabem que necessitem ampliar aquestes autopistes. Ampliar-les no es fa d’un dia per l’altre, però abans ja s’han fet restriccions que ara es veuen problemàtiques.” • Reclamacions concretes: - Tercer carril a l’AP-7. - Ampliar i allargar la N-340 fins a connectar amb l’A-7 (actualment acaba a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant). Rebuig a l’estació intermodal de Vilaseca (6:58 – 8:39 / 418 – 8:19) • La plataforma “Mercaderies per l’Interior” rebutja frontalment el projecte d’estació intermodal de Vilaseca. • Argument principal: faria impossible un corredor ferroviari interior exclusiu per a mercaderies. • Denuncien que el Ministeri de Transports planteja la intermodal en un punt molt sensible: la Cruïlla Ferroviària de Vilaseca, on conflueixen: - Corredor Mediterrani (ample estàndard). - Autopista ferroviària Madrid–Saragossa–Reus (ample ibèric). - Serveis regionals i rodalies (Lleida, Reus, Mora, Tortosa, València). • La solució del Ministeri obliga a gestionar vuit moviments ferroviaris clau, incloent: - València–Tarragona / València–Barcelona. - Reus–Tarragona / Tarragona–Barcelona i retorns. - Trànsit derivat del Port de Tarragona. • Problemes detectats: - D’espai: “no hi caben totes les infraestructures”. - D’explotació: els passatgers quedarien envoltats de trens de mercaderies, amb riscos i incomoditat. • La plataforma demana: - Aturar el projecte de la intermodal de Vilaseca. - Garantir un traçat interior segregat per mercaderies, allunyat dels nuclis urbans. - Planificació amb visió de conjunt, prioritzant seguretat, sostenibilitat i coherència territorial. Violència masclista i 25N Assistència jurídica a víctimes i noves formes de violència (9:53 – 11:31 / 593 – 11:04) • El Torn d’Ofici de víctimes delicte del Col·legi d’Advocats de Tarragona (ICAT) ha assistit 1.167 dones víctimes de violència masclista: - 618 a la ciutat de Tarragona. - 436 al Vendrell. - 113 a Valls. • Les denúncies baixen lleugerament (–1,2%), però: - Augmenten molt les violències digitals. - L’àmbit digital (xarxes socials, internet) s’ha convertit en via principal d’assetjament i control. • La copresidenta de la Comissió d’Igualtat de l’ICAT, Jennifer Macià Morilla, apunta que: - En els darrers dos anys han augmentat les violències exercides entre menors d’edat. - Hi ha més agressors menors contra noies i infants menors. - Les violències digitals sobre menors són un fenomen creixent i preocupant. • L’ICAT reclama: - Més recursos de prevenció. - Pedagogia en edats primerenques. - Eines per combatre totes les formes de violència, inclosa la violència econòmica. Posicionament institucional i marc polític (11:31 – 11:55 / 691 – 715) • El delegat de l’ICAT, David Rocamora, fa una condemna molt clara: “La violència contra la dona és una circumstància absolutament intolerable en una societat moderna… incompatible amb un estat social i democràtic de dret.” • Rebutja explícitament: - Ideologies i postulats polítics que negant l’especificitat de la violència masclista, banalitzen o invisibilitzen el problema. Actes del 25N a Tarragona (11:56 – 13:15 / 738 – 795) • L’Ajuntament de Tarragona convoca la lectura del manifest pel Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones: - Demà a les 11 h a la Plaça de la Font. • Dades del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) el 2025: - 111 persones ateses, 86 casos per violència masclista (78% del total). • El 2024: - 242 dones ateses. - 132 per violència masclista. Lema i activitats de sensibilització • Lema d’enguany: “El masclisme juga brut”. • La consellera d’Igualtat i LGTBIQ+ Cecília Mangini remarca que: El masclisme “no desapareix, sinó que es reinventa, es transforma i fins i tot es digitalitza, i segueix present en totes les facetes de la societat”. • Activitats previstes: - Xerrada sobre violència vicària (dimarts, seu de CCOO). - Obra de teatre al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau (dijous). - Acte sobre masclisme en l’àmbit jurídic (4 de desembre, espai Reinventa). • Xarxa Nova d’espais lliures de violències masclistes: - En un any, 253 persones formades. - Adherits una vintena d’espais municipals i 30 entitats. - Es preveu signar un conveni amb el Col·legi de Farmacèutics per ampliar la implicació. Educació, patrimoni i cohesió social Premis IMET d’Educació (14a edició) (13:46 – 15:10 / 845 – 910) • Avui a la tarda es lliuren els 14ns Premis IMET d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona. • Context especial: 25 anys de Tarragona Patrimoni de la Humanitat, amb el lema “Patrimoni, Cultura, Identitat”. • L’acte es fa a partir de les 18:45 h a l’Antiga Audiència. • Participen: - L’alcalde Rubén Viñuales, que lliurarà el premi d’Educació Especial i clourà l’acte. - La consellera d’Educació Isabel Mascaró. - Representants del Consell Municipal d’Infants i Adolescents de Tarragona. - El director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho. - Famílies i comunitat educativa. Categories i objectius • Categories de premi: - Primer i segon cicle d’educació infantil. - Educació primària. - Educació especial. - Experiències transversals. - Un accèssit especial vinculat al tema “Patrimoni, Cultura i Identitat, 25 anys de Tarragona, Ciutat Patrimoni”. • Cada premi té una dotació econòmica de 1.200 €. • Objectius dels Premis IMET: - Fomentar activitats socioeducatives als centres de Tarragona. - Millorar cohesió social i convivència. - Impulsar sostenibilitat ambiental. - Incentivar el domini de les tecnologies de la informació i la comunicació. - Promoure la llengua catalana, la cultura, les arts i el patrimoni històric de la ciutat. • L’acte compta amb: - Participació de l’Escola Municipal de Música. - Dinamització a càrrec de la cooperativa ACRIDA. Nadal, comerç i il·luminació urbana Campanya de Nadal i Black Friday (15:35 – 17:09 / 935 – 1014) • Aquesta setmana s’encenen els llums de Nadal a la ciutat. - La festa d’encesa es trasllada de la Rambla Nova a la Plaça de la Font. - Hi haurà un arbre de grans dimensions a la plaça. - L’encesa serà divendres a les 18:30 h. • La campanya de Nadal a Tarragona inclourà més de 200 activitats. • El petit comerç afronta la campanya amb optimisme: - S’afegeix al Black Friday (28 de novembre) per impulsar vendes prèvies a festes. - Des de l’associació de comerciants Via T, la presidenta Raquel Pizarro subratlla que: - S’han d’aprofitar totes les campanyes que dinamitzen el sector. - Hi haurà el “Nadal musical” amb música als carrers i diverses sorpreses per animar la ciutat. • La il·luminació de Nadal romandrà encesa fins al 7 de gener. • No hi faltaran clàssics de Nadal: - Arbre de Nadal. - Fira de Nadal i d’artesania. - Concerts, tallers i múltiples actes als carrers del centre. Renovació de l’enllumenat públic als barris (17:10 – 18:15 / 1035 – 1095) • Han començat les obres de renovació de l’enllumenat a Sant Pere i Sant Pau. • Substitució de: - 73 llumeneres al barri, que passen a tecnologia LED. - 38 llumeneres a la zona de la Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau. • Objectiu: - Implantar un sistema d’enllumenat de major rendiment i més eficient, amb menys potència instal·lada. - La potència total passa de 17,7 kW a 3,3 kW (reducció d’uns 81%). • Impacte esperat: - Millora de les característiques lumíniques. - Estalvi econòmic per menor consum. - Beneficis de sostenibilitat energètica i ambiental. • Intervencions agregades (Sant Pere i Sant Pau, Muntanyeta, Sant Salvador, Parc Francolí i punts del centre): - 279 llumeneres renovades en total. - Pressupost de licitació aproximat: 278.000 €. Polítiques socials i salut mental Nova residència per a persones amb TEA (18:16 – 19:52 / 1095 – 1192) • L’Ajuntament de Tarragona cedeix un solar de 8.000 m² a la Fundació Onada per construir una residència per a persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). • El terreny es troba al PP10, un nou barri entre Bonavista i Camp Clar. Característiques del nou centre • Edifici amb planta baixa + una planta superior. • Capacitat prevista: - 30 places de residència. - 30 places de centre de dia. • Objectius principals: - Millorar l’atenció especialitzada a adults amb TEA. - Cobrir un buit existent en recursos específics per a persones adultes. • L’alcalde Rubén Viñuales destaca que: El centre “ve a cobrir un buit” per a joves i adults amb TEA, especialment quan superen una certa edat i augmenten les dificultats, també per l’envelliment dels progenitors. • Viñuales també expressa preocupació perquè la ciutat assumeixi gairebé en exclusiva una càrrega que supera el seu terme municipal, apuntant al desequilibri territorial de recursos. Fases del projecte • Primera fase (uns 36 mesos): - Construcció de la residència i el centre de dia. - Habilitació d’espais per a servei de teràpia ocupacional. • Segona fase: - Construcció d’una àrea específica per a atenció a nens i nenes amb TEA. Espais culturals i promoció de la ciutat Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (19:53 – 20:42 / 1215 – 1242) • El 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona reforça la ciutat com a referent de fotografia contemporània a la Mediterrània. • Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull: - “Talent latent”. - “El despertar d’Ícar”. - Fotobooks. - La mirada irònica de Txema Salvans. - Mostra de Paula Artés i els SCAN Films. - Projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc. • Eix temàtic de l’edició: l’aigua com a font d’inspiració. Promoció comercial a través de Tarragona Ràdio (20:43 – 21:10 / 1242 – 1270) • Tarragona Ràdio ofereix campanyes publicitàries adaptades a negocis locals: - Promoció “Nou Comerç”: 7 dies de falca publicitària des de 80 € + IVA. - Descomptes per contractes anuals a la 96.7 FM i a tarragonaradio.cat. • Es convida a les empreses a fer créixer el negoci el 2025 contactant amb l’emissora. Esports Futbol: Nàstic de Tarragona (21:27 – 23:37 / 1286 – 1357) • El Nàstic de Tarragona continua lluny del nivell desitjat pel nou entrenador Cristóbal Parralo. • Dades recents: - Tercer partit amb Cristóbal a la banqueta. - Empat 0–0 al camp del Villarreal B. - L’equip és a 2 punts del play-off. - Segon partit consecutiu amb la porteria a zero. • Valoració de Cristóbal: - Primera part: - Falta de personalitat. - Problemes per tenir i fer progressar la pilota. - Mancances defensives en situacions previstes. - Segona part: - Millora en la possessió. - Falta de profunditat ofensiva. - Posa en valor, com a mínim, mantenir la porteria a zero. • Proper partit: - Al Nou Estadi Costa Daurada, diumenge a les 16 h, contra l’Hèrcules (que ve de guanyar amb Beto Company al debut). Voleibol: Club Volei Sant Pere i Sant Pau (23:38 – 25:23 / 1378 – 1463) • Nova derrota del Club Volei Sant Pere i Sant Pau masculí a Superlliga: - L’equip ha perdut totes les jornades fins ara. - Situació molt preocupant, són cuers (QE). • L’entrenador Vlado Stevovski admet: - Aquest partit no ha estat tan competitiu com els anteriors. - La situació és complicada, però recorda que no és molt pitjor que l’any passat. - Insisteix en la necessitat de no perdre el cap, treballar i seguir buscant la victòria. • El proper cap de setmana rebran el Melilla. • En canvi, l’equip femení del mateix club a Primera Divisió Nacional: - Suma 7 victòries en 8 jornades. - Té la permanència virtualment assegurada. - Ve de guanyar a la pista del Manacor per 2–3. - L’entrenador Edu Sánchez diu que, llevat de catàstrofe, l’objectiu ja estaria complert. • Proper partit femení: a casa contra el Bunyola. Bàsquet: TGN Bàsquet i Club Bàsquet Tarragona (25:24 – 27:30 / 1482 – 1650) TGN Bàsquet – Lliga Femenina 2 • El TGN Bàsquet de Lliga Femenina 2 perd a casa contra l’Ontiñent per 60–73. • Patró que es repeteix: - Mal inici de partit, amb desavantatge de 15 punts en només 6 minuts. - Molts errors propis i inspiració de jugadores rivals. • El tècnic Sergio Manzano lamenta veure massa jugadores desconnectades quan haurien d’estar molt implicades. • A la Supercopa, l’equip torna a perdre ajustadament contra l’Hospitalet per 61–63: - S’aprecia una millora d’actitud i cohesió, sense abaixar tant els braços. - Però hi ha massa pèrdues de pilota i molts tirs lliures fallats. - L’entrenador Sergio López confia que la línia és ascendent i que la primera victòria arribarà aviat. Club Bàsquet Tarragona (CBT) – Tercera FEB • El Club Bàsquet Tarragona encadena la setena victòria consecutiva a Tercera FEB. • Victòria a domicili a la pista de l’Inca per 52–71. • Jugadors destacats: - Marc Buscall: 18 punts i 6 rebots. - Dani Estefanuto: 17 punts i 6 assistències. - Dani Llorente (interpretat com “de 20 lores” a l’àudio): 10 punts i 19 rebots. • L’entrenador Toni Llamas (Laramona a l’àudio) valora: - Partit complicat malgrat la posició del rival. - Mal tercer quart (només 9 punts), però bona capacitat per refer-se. - Molt satisfet pel rendiment dels jugadors i per la dinàmica positiva. • Proper partit: - El CBT rebrà a casa el Calvià. Futbol base i femení del Nàstic • Filial del Nàstic: - Victòria 0–2 al camp del Júpiter. - Gols de David Cabezas i Agus. - L’equip se situa en places de play-off. • Juvenil Divisió d’Honor del Nàstic: - Derrota 1–0 al camp del Girona. • Nàstic femení (Primera Catalana): - Remunta un marcador advers i guanya 1–3 al camp del Sant Cugat. El temps i emergències Predicció meteorològica (27:51 – 29:06 / 1675 – 1726) • Informació de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET): - Avui: cels ennuvolats, possibilitat de precipitacions febles al prelitoral i depressió central. - Temperatures màximes: 22 °C a Tortosa, 21 °C a Tarragona, 20 °C al Vendrell i Reus, 18 °C a Gandesa. - Vent moderat de ponent (component oest). • Demà: - Continuarà la nuvolositat, però les temperatures baixaran. - Màximes: 18 °C a Tarragona i Tortosa, 17 °C al Vendrell, 13 °C a Gandesa. - Mínimes al final del dia: 10 °C a Tarragona, 5 °C a Gandesa. • Vent: - Vent molt fort de nord-oest, amb ratxes que poden superar els 100 km/h al prelitoral. - A la costa, temporal marítim amb fortes ratxes i onades acusades. Activació del Pla VENCAT (29:07 – 29:22 / 1743 – 1762) • Davant la previsió de fort vent, Protecció Civil activa l’alerta del Pla VENCAT. • Àrees afectades: - Camp de Tarragona. - Terres de l’Ebre. • Es remarca la necessitat d’extremar precaucions per les ratxes fortes i el temporal marítim. Publicitat i falques Al llarg del programa s’inclouen diverses falques publicitàries relacionades amb: • Teatre Tarragona – promoció de l’obra Los Centros de Lorca de la companyia Antagonista Teatro. • Tarragona Ràdio – campanya per a anunciants (tarifes i promocions per al 2025). • Obramat Tarragona – solucions de calefacció i construcció, vinculades al patrocini de la informació de servei i el temps. Aquestes falques s’insereixen com a pauses comercials entre blocs d’informació, sense contingut editorial.

Ralph Bender, el navegant suís que ha recorregut tots els continents amb el seu veler

Avui coneixerem un navegant suís que ha recorregut tots els continents amb el seu veler. Li ha dedicat al mar bona part de la vida, i ara ha fet un canvi radical. Ha canviat el vaixell per un ruc i viu al Berguedà.

De ponent a llevant: Parc Francolí

Avui ens apropem a la zona de parc Francolí per parlar amb l’Associació de Veïns del barri i el seu president, Jordi Miguel.

#2015 - Empat a Vila-real i dubtes amb el projecte Parralo

Resum general del programa Sempre Nàstic dedica aquesta edició a analitzar l’empat sense gols del Nàstic de Tarragona al camp del Villarreal B, el moment de l’equip amb Cristóbal Parralo, el mercat d’hivern i la situació del grup 2 de Primera Federació. El programa s’estructura en tres grans blocs: • Tertúlia esportiva: anàlisi del partit a Vila-real, el joc de l’equip i el rol de diverses peces de la plantilla. • Opinió i seccions fixes: comentari de Jordi Crespo (El Bar del Sempre Nàstic), mems i sàtira amb Arnau Curto, dades avançades amb Gerard Costa i l’anàlisi tècnica de Santi Palanca. • Bloc informatiu: butlletí de Tarragona Ràdio amb temes d’actualitat local i territorial (pesca, violència masclista, mobilitat, infraestructures i serveis), més falques publicitàries. La idea central que travessa el programa és que l’equip encara no arrenca futbolísticament, tot i portar dues jornades consecutives amb la porteria a zero i estar relativament a prop del play-off. 1. Tertúlia inicial: empat gris a Vila-real 1.1. Context classificatori i ambient al vestidor (0–133 s) • Es recorda que el Nàstic suma 18 punts, és 10è, a 2 del play-off i a 5 del descens, amb el líder (Atlético Madrileño) escapant-se a dalt. • Ja es mira al pròxim partit al Nou Estadi Costa Daurada davant l’Hércules, amb Beto Company acabat d’estrenar a la banqueta alacantina. «El nostre lloc no és el play-off, és la primera plaça» Els tertulians fixen l’ambició oficial del club: lluitar per ser primer, no només per entrar a play-off. 1.2. Anàlisi del partit: falta d’ambició i poc perill (133–420 s) Valoracions globals del 0–0 a Vila-real: • Primera part molt dolenta del Nàstic: superat, sense idees, amb el porter Dani Rebollo destacant massa. • Poca ambició ofensiva: es genera poc, l’equip no dona sensació real de poder guanyar. • El rival falla força ocasions a la primera meitat i baixa molt físicament a la segona, però el Nàstic no ho sap aprofitar. Punts clau que remarquen: • Quan el millor del partit és el porter, es llegeix com a símptoma de debilitat col·lectiva. • El Nàstic sembla estancat, sense progressió respecte als primers dies amb Parralo. • La segona part és més igualada, però sense capacitat de trencar el partit. «Jo no vaig veure progressió, vaig veure un Nàstic estancat» 1.3. El projecte Parralo: d’idea ofensiva a prioritzar la solidesa (420–601 s) Es debat com ha canviat el guió de Cristóbal Parralo des que ha arribat: • Debut a Múrcia: proposta molt ofensiva, voler ser protagonistes amb pilota, equip alt i valent. • El 3–1 encaixat fa saltar les alarmes: amb aquell partit l’equip suma 17 gols en contra i Parralo decideix rebaixar el risc. Ara la sensació és que: • S’està vivint una mena de “pretemporada” en plena Lliga: el tècnic prova, ajusta i coneix la plantilla. • Es busca fer la casa pels fonaments: començar per la solidesa defensiva i créixer des d’aquí. • Això explica també part del joc més prudent i menys obert dels últims partits. Alhora, es qüestiona el canvi d’entrenador a mitja temporada: • Recorden altres situacions al Nàstic on els relleus a la banqueta tampoc van ser la solució immediata. • Es comenta, en to mig seriós mig provocador, l’opció d’haver apostat per Joan Oriol com a tècnic, fent el paral·lelisme amb exjugadors joves que van començar entrenant (Guardiola, Luis Enrique...). 1.4. Gestió de plantilla i casos individuals (601–745 s) Es fa una repassada a diversos noms propis: Cedric • Fitxatge estrella amb 3 anys de contracte, però no és titular ni té continuïtat. • Quan ha sortit d’inici, es considera que no ha aprofitat prou les oportunitats. • A Vila-real gairebé no toca pilota; es qüestiona la coherència d’una aposta contractual tan forta per un jugador tan poc utilitzat. «Quan el Nàstic fa un contracte de 3 anys és una aposta molt ferma… i molt perillosa» Jugadors desapareguts amb Parralo • Cristó del Panis: pràcticament sense minuts. • Juanda Fuentes: ha perdut molt protagonisme respecte a Luis César. • Altres noms que surten al llarg del programa (Panis, Juanda, Álvaro García, etc.) es perceben com a clars perjudicats del canvi d’entrenador. Jaume Jardí i desequilibri ofensiu • Es considera que Jaume Jardí és, amb Rebollo, el jugador més destacat del curs, un “top 3” de la categoria. • Se’l veu encotillat quan juga enganxat a banda; hi ha consens que hauria de jugar més lliure, com a mitja punta, per aprofitar la seva creativitat i el seu xut de mitja distància. • Alhora, el mig del camp es veu massa homogeni, sense un perfil clarament creatiu, cosa que limita el joc ofensiu. 1.5. Problemes de model de joc en atac (745–1017 s) Els tertulians descriuen un atac previsible i poc fluid: • Extrems que no són dribladores: bons centrant i xutant, però no guanyen línia de fons ni generen 1 contra 1. • Laterals poc ofensius: ni Moy Delgado ni Santos s’incorporen gaire, malgrat que en teoria Santos hauria de ser més profund. • Davanters desconnectats: - Baselga: es mou i lluita, però rep poques pilotes en condicions, sovint massa sol. - Cedric: lluny del rol de referent que s’esperava. Es troba a faltar un perfil tipus Pablo Fernández de la temporada passada: • Un davanter capaç de baixar pilotes, donar aire i fer de referència física. • Es planteja si no hauria estat millor invertir en retenir-lo amb un contracte llarg que no pas apostar per Cedric. • Es recorda que l’any passat, jugadors dubtosos per trajectòria com Antoñín i Víctor Narro van explotar aquí i van deixar benefici econòmic. Conclusió d’aquest tram: • L’atac actual no té peces naturals per al que vol el tècnic. • Falta enllaç entre mig i davantera (d’aquí la defensa de Jardí com a mitja punta). • Sense xutar a porta i sense generar, la porteria a zero no es tradueix en victòries. 1.6. Mercat d’hivern: què cal fitxar? (668–914 s i 856–878 s) Es projecta ja el pròxim mercat d’hivern, que arriba en poques jornades i després de Nadal. Necessitats detectades segons els tertulians: • Extrems naturals: jugadors oberts, ràpids, de regat i línia de fons, coherents amb un estil Escola Barça. • Migcampista creatiu: un futbolista que la toqui, amb criteri i capacitat per ordenar el joc. • Un davanter més: tenint en compte l’estat físic i el perfil de Baselga i Cedric, es veu necessari un altre 9. Es confia (amb matisos) en la agenda de contactes de Cristóbal Parralo: • Exjugador d’elit a Espanyol i Barça, amb vincles en clubs importants. • Es pensa que pot activar cessions des d’equips de nivell. Però també es recorda el risc de fitxar a meitat de temporada: • El que queda lliure al mercat hivernal no sol ser el millor. • Ja hi ha antecedents a Tarragona de contractes llargs que han sortit malament (esment a jugadors com Alejandro, Peragón...). 2. L’Hércules, un partit clau al Nou Estadi Costa Daurada 2.1. Context i perill del rival (1065–1219 s) El pròxim partit a casa contra l’Hércules es presenta com un punt d’inflexió: • L’Hércules és un històric del futbol estatal, amb el Rico Pérez i aspiracions de projecte important. • Es troba en una situació classificatòria semblant al Nàstic, també amb urgències i canvi recent d’entrenador (Beto Company). • Beto Company era el favorit d’una part important de l’afició del Nàstic per rellevar Dani Vidal, cosa que afegeix morbo i pressió. «Veig un partit molt perillós… Depèn de com vagi, o creixem o tornem a estancar-nos cap a baix» Es remarca que: • L’Hércules té qualitat suficient per estar a dalt, però també està en un procés de redefinició. • El partit pot marcar cap a on va la temporada: consolidar la millora o reobrir dubtes seriosos. 2.2. El grup 2: favorits patinant i ascendits en ratxa (1185–1311 s) Revisant el panorama del grup, destaquen diverses idees: • Els grans favorits (Múrcia, Eldense, Nàstic, Hércules, Cartagena…) estan, en general, fora del play-off o patint per entrar-hi. • En canvi, tres equips ascendits de Segona Federació són en zona noble: - Europa - Sabadell - Teruel Sobre aquests equips ascendits: • Es dubta que tinguin plantilla per aguantar tot l’any a dalt, especialment l’Europa. • Però també es reconeix que - l’Europa és l’únic equip de les tres primeres categories sense cap derrota en 13 jornades, - els equips que pugen sovint tenen l’objectiu inicial de salvar-se, i els punts guanyats ara ja no els hi treuen. Es destaca de forma especial l’Europa: • Camp petit, equip intens que “hi va tot el partit”, molt treballat tàcticament. • El canvi de camp a Can Dragó genera dubtes sobre si afectarà el seu rendiment. Conclusió d’aquest bloc: • Aquesta lliga no es guanya amb noms, sinó amb plantejaments sòlids, treball i bloc. • Els grans que esperen “el seu moment” poden trobar-se que ja és massa tard quan vulguin reaccionar. 2.3. Afluència i horari al Nou Estadi Costa Daurada (1311–1354 s) Es parla de la previsió d’ambient per al Nàstic–Hércules: • Horari de les 16 h: es valora com un horari molt més assequible que altres partits recents (13:15, 20:30…). • S’espera bona entrada, també per la possible presència d’afició alacantina. • El Nàstic arriba després d’haver guanyat l’últim partit a casa, i es veu l’oportunitat de guanyar i convèncer, no només sumar. 3. “El Bar del Sempre Nàstic” – Opinió de Jordi Crespo (1379–1510 s) Jordi Crespo ofereix un comentari reflexiu i crític sobre l’equip. 3.1. Imatge grisa i retorn a sensacions antigues • La primera part a Vila-real li fa recordar la pitjor versió del Nàstic de Luis César: - Equip gris. - Sense capacitat de generar ocasions. - Pèrdua de la sensació recent de solidesa que semblava guanyar-se. • El millor de la primera part és que no costa un gol, gràcies a la sort, als pals i, sobretot, a Rebollo. 3.2. Porteria a zero, confiança i passets Malgrat la pobresa del joc, hi veu dos punts positius: • Dues porteries a zero consecutives: això suma i dona confiança a un equip fràgil. • Sota Parralo, després d’un inici a “tomba oberta”, ara es prioritza ser sòlids. «Cada passet compta molt en aquest Nàstic tan fràgil» 3.3. Crida a un pas endavant i al mercat d’hivern • El pròxim partit a casa es veu com el moment de fer una passa més gran, fins i tot un cop de puny sobre la taula (encara que admet que potser és demanar massa). • Lliga el proper mercat d’hivern amb la imatge nadalenca: - Demana que la direcció esportiva “afini la carta als Reis”. - Confia que la màgia de l’hivern pugui arreglar una mica la temporada amb bons fitxatges. 4. Anunci del partit i promoció del programa (1510–1589 s) En aquest tram es fa: • Recordatori de les paraules de Parralo: l’equip ha de millorar molts conceptes per ser realment competitiu. • Anunci del Nàstic–Hércules (jornada 14, 30 de novembre, 16 h al Nou Estadi Costa Daurada). • Invitació a seguir la retransmissió per Tarragona Ràdio (96.7 i 101.0 FM, web i app) des d’una hora abans. • Crida a participar al “Joc de la Porra” a través de X, Instagram i WhatsApp del programa. • Record de patrocinadors del Sempre Nàstic (Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó). 5. Butlletí informatiu de la una (1589–1957 s) El programa s’atura per emetre el Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio, amb diversos temes d’actualitat. 5.1. Pesca al Mediterrani i dies addicionals (1605–1661 s) • El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació autoritza 7.339 dies addicionals de pesca per a la flota d’arrossegament del Mediterrani el 2025. • Suposa una mitjana de 13 dies més per embarcació i permet mantenir l’activitat en la campanya de Nadal, clau per a la venda de peix. • Es recupera així el volum de jornades del 2024 (143 dies), després que Brussel·les reduís inicialment l’esforç a només 27 jornades. • El ministre Luis Planas destaca que això aporta certesa i estabilitat a armadors i tripulacions. 5.2. Violència masclista i violències digitals (1661–1759 s) • L’Oficina d’Atenció a Víctimes ha assistit 1.167 dones per violència masclista, 618 a la ciutat de Tarragona. • Es constata un augment de les violències masclistes en l’àmbit digital, especialment entre menors d’edat. • Factors clau: - Accés primerenc a internet i xarxes socials. - Consum de continguts pornogràfics que distorsionen la percepció de les relacions. • La copresidenta de la Comissió d’Igualtat de l’ICAT, Jennifer Macià Morilla, apunta: «Hi ha hagut un augment en els últims dos anys de les violències exercides per menors d’edat i de les violències digitals» • Des de l’ICAT es valora positivament que cada vegada més dones denunciïn, fruit dels punts liles i d’un major acompanyament jurídic. 5.3. 25-N a Tarragona: “El masclisme juga brut” (1739–1804 s) • Tarragona s’adhereix al 25-N amb el lema “El masclisme juga brut”. • S’han posat en coneixement del Servei Municipal d’Informació i Atenció a les Dones 111 casos de violència masclista, 86 d’ells considerats en situació de violència. • La consellera de Política d’Igualtat i Feminismes, Cecília Mangini, remarca que: El masclisme no desapareix, «sinó que es reinventa, es transforma i es digitalitza» • Demà a les 11 h a la Plaça de la Font es farà la lectura del manifest. 5.4. Mobilitat i infraestructures: AP-7, N-340 i mercaderies (1804–1938 s) Transport pesant a l’AP-7 i N-340 • Transportistes de l’Ebre reclamen que els camions puguin tornar a utilitzar la N-340 per reduir la càrrega a l’AP-7. • Es mostren escèptics amb la mesura de reduir la velocitat a 80 km/h a la AP-7. • Asseguren que: - Estan farts de ser assenyalats com a responsables de la sinistralitat. - El problema real és la insuficiència d’infraestructures. • Demanen: - Un tercer carril a l’AP-7. - Ampliar i prolongar la N-340 i l’autovia 7 més enllà de Vandellòs. Plataforma Mercaderies per l’Interior i estació intermodal de Vila-seca • La plataforma Mercaderies per l’Interior alerta que el projecte d’estació intermodal de viatgers a Vila-seca pot impedir definitivament un corredor ferroviari interior exclusiu per mercaderies. • La raó: el projecte se situa a la cruïlla ferroviària de Vila-seca, on conflueixen: - Corredor Mediterrani (ample estàndard). - Autopista ferroviària Madrid–Saragossa–Reus (ample ibèric). - Serveis regionals i Rodalies procedents de Lleida, Reus, Móra, Tortosa i València. • Això obligaria a una explotació ferroviària molt complexa, assumint vuit moviments clau (València–Tarragona, València–Barcelona, Reus–Tarragona, Tarragona–Barcelona i retorns), a més del Port de Tarragona. • Problemes que denuncien: - Manca d’espai físic per a totes les infraestructures. - Convivència perillosa entre trens de mercaderies i viatgers (viatgers “envoltats” de combois de mercaderies). • La plataforma rebutja frontalment el projecte i demana aturar-lo fins garantir un traçat interior segregat per a mercaderies que allunyi els trens dels nuclis urbans i asseguri una mobilitat més sostenible i segura. 6. Publicitat i espais institucionals (1957–2161 s) En aquest tram s’emeten diverses falques: • Renfe / Rodalies de Catalunya: millora de l’oferta als regionals del sud de Catalunya, més freqüències, menys temps de trajecte i recuperació del recorregut Barcelona–Lleida de la línia R13. • Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte: suport als ajuntaments per reduir burocràcia i impulsar projectes locals. • Tanatori Municipal de Tarragona: inversió de 3,2 milions d’euros en reforma d’instal·lacions i eficiència energètica fins al 2026. • Port de Tarragona: promoció de la Rambla de la Cultura, oferta de museus, exposicions, espais per passejar i gastronomia marinera a El Serrallo. • Obramat Tarragona: falca comercial sobre productes professionals de construcció i la relació amb la clientela. • ICIQ (ICIQ – Institut Català d’Investigació Química): centre de recerca al campus Sescelades, destacant la seva tasca en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. • Bar Restaurant Petit Tarracó (al centre de Tarragona, prop de la Rambla Nova i Mercat Central): promoció de menú diari, horaris i vinculació amb el Nàstic. 7. Segona part del Sempre Nàstic: dades, mems i pissarra 7.1. Memes a banda – Arnau Curto (2161–2259 s) Arnau Curto fa una secció d’humor i anàlisi breu: • Duu al límit la decepció amb el partit, fins al punt de plantejar si val més explicar una recepta de cuina que no parlar d’un matx tan pobre. • Defineix el partit com un entrenament del Villarreal amb “obstacles de carn i os” (els jugadors del Nàstic), però amb poca punteria del rival. • Recorda que Parralo venia per trencar una dinàmica de joc i resultats negativa i que, després de tres setmanes, no es poden demanar miracles, però sí un canvi d’actitud clar. • Ho havia vist a Múrcia (malgrat la derrota) i, en part, contra el Marbella, però diu que a Vila-real tot això es va esfumar. Punt positiu que destaca: • Segona porteria a zero seguida, però creu que aquesta vegada és més per demèrit del rival que per mèrit propi. • Critica la típica frase de “fer bo el punt guanyant a casa”, veient-la com un comodí al qual el nastiquerisme s’aferra massa sovint. «És un partit que si el jugues 10 cops, el guanyes 9… i just hem viscut l’1 que no» 7.2. Classificació i resultats amb Miquel Lluet (2259–2376 s) Miquel Lluet repassa la classificació i els resultats dels dos grups de Primera Federació. Grup 1: • Tenerife líder (28 punts). • Celta Fortuna segon (24), Racing de Ferrol tercer (23), Real Avilés quart (21) i Real Madrid Castilla cinquè (21). Grup 2 (el del Nàstic): • Atlético Madrileño líder (24 punts), tot i no haver jugat per una intoxicació alimentària. • Sabadell segon (23), Europa tercer (22), Teruel i Cartagena quart i cinquè (20 punts). • Nàstic desè amb 18 punts, a 2 del play-off i 5 per sobre del descens (marcat per l’Antequera amb 13 punts). Resultats destacats: • Teruel 0–1 Juventud Torremolinos: ocasió perduda del Teruel per situar-se encara més amunt. • Debut de Beto Company a l’Hércules amb victòria 2–0 davant el Betis Deportivo, que continua enfonsat. • Betis Deportivo ja encaixa més gols que el Nàstic (18), fet que alleuja lleugerament l’estigma defensiu grana. • Catalans del grup 2: - Europa empata 1–1 al camp de l’Eivissa. - Sabadell guanya 1–0 al Sevilla Atlético i torna a deixar la porteria a zero. Es tanca insistint en la paradoxa del grup: molts dels favorits teòrics pateixen i diversos recién ascendits lideren la classificació. 7.3. Big Data Nàstic – Gerard Costa (2376–2492 s) La secció de Big Data aporta dades quantitatives sobre la gestió de minuts de Parralo. Jugadors més utilitzats amb Parralo A banda del porter Dani Rebollo, hi ha 7 jugadors de camp que han jugat més del 85 % dels minuts des que ha arribat el nou tècnic: Marc Montalvo César Morgado Jaume Jardí David Alba Pau Martínez Moy Delgado Òscar Sanz Aquests noms dibuixen l’esquelet titular sobre el qual Parralo està construint l’equip. Jugadors amb gairebé nul protagonisme En l’altra cara de la moneda, hi ha 6 jugadors de camp (a més del porter Toni Fuidias) que han jugat menys del 15 % dels minuts amb Parralo. • Alguns ja tenien poc pes amb l’entrenador anterior (Luis César): - Enric Pujol - Fernando Torres - David Juncà - Álvaro García • Però sorprenen especialment els casos de: - Juanda Fuentes (33 minuts en 3 partits). - Cristó del Panis (27 minuts en 3 partits). Aquestes dades confirmen la percepció de la tertúlia: Parralo té un nucli molt definit i diversos jugadors pràcticament descartats. 8. Pissarra del míster – Anàlisi tècnica de Santi Palanca (2499–2777 s) L’exentrenador Santi Palanca ofereix una anàlisi tàctica del partit i del moment de l’equip. 8.1. Valoració del punt i lectura del partit • Palanca considera que, tal com va anar el partit, el Nàstic ha de marxar content amb el punt aconseguit a fora. • Recorda que a la categoria cada partit és molt complicat, tant a casa com a domicili, i que hi ha molta igualtat. Sobre el desenvolupament del partit: • Primera part molt sofrida: - Nàstic demanant l’hora. - Villarreal dominant i generant ocasions clares. - El resultat 0–0 es manté gràcies als pals, Rebollo i intervencions de la defensa. • Segona part més plana i equilibrada: - Canvis, faltes i interrupcions ralentitzen el ritme. - El Villarreal perd intensitat. - El Nàstic surt més intens i es reparteix millor el protagonisme. La sensació final és que cap dels dos equips vol arriscar massa: “Al final, amb deu minuts per jugar, tots dos equips semblaven conformistes, evitant un error que decidís el partit” Per això, Palanca conclou que l’empat és positiu en aquest context. 8.2. Evolució amb Parralo i marge de millora Preguntat per si li agrada el que veu del Nàstic de Parralo: • Assenyala com a millor fase de joc la mitja hora inicial i el tram final a Múrcia, tot i acabar amb derrota. • Recorda que a casa, davant el Marbella, també es va patir una segona part complicada, i que el rival podria haver empatat si hagués encertat. Punts positius: • Dues jornades seguides sense encaixar. • Quatre punts de sis en els últims dos partits (victòria a casa i empat a fora). Però també adverteix que: • L’equip està encara lluny del que vol l’entrenador i del que vol veure l’afició: un Nàstic dominador, capaç d’imposar el seu joc. • Serà un procés jornada a jornada, i la clau és seguir sumant mentre es milloren prestacions. «Temps n’hi ha, però l’equip ha de millorar molt» 9. Tancament del programa (1354–1379 s i 2499–2527 s) El programa es tanca amb: • Comiat de la tertúlia amb Arnau Monreal i invitació a tornar en futurs programes. • Anunci que aquesta era només la primera part del Sempre Nàstic, seguida pel butlletí informatiu i la segona part amb seccions. • Recordatori de la planificació setmanal de l’equip: - Entrenament diumenge i dilluns. - Descans dimarts. - A partir de dimecres, preparació específica del partit contra l’Hércules. En conjunt, l’edició transmet una sensació clara: punt valuós pel resultat, preocupant pel joc, i una mirada posada en l’Hércules i en un mercat d’hivern que haurà de corregir mancances estructurals si el Nàstic de Tarragona vol aspirar realment al primer lloc del grup.

Club Tenis Tarragona: present i futur esportiu

Panorama general del programa TGN Esports emet des del Club Tenis Tarragona, en un programa centrat en: • L’estat actual del club (socis, economia i projectes d’obres) • El creixement de les seccions de tenis i pàdel • La relació amb federacions i institucions • La reconfiguració de l’Ultratrail Tarragona en clau de futur • L’anàlisi profund de la Copa Davis (Copa d’Eivis, en el programa) i el debat sobre el seu nou format El to és informatiu i molt proper al club, amb presència del president, responsables tècnics i la veu experta d’Agustí Pujol. 1. Situació actual del Club Tenis Tarragona 1.1. Socis, entorn i nivell de satisfacció El president Lluís Salas destaca que el club viu un moment molt positiu: • 1.560 socis, xifra que consideren òptima per donar un bon servei • El club està “molt a tope” en ús d’instal·lacions i activitats • El grau de satisfacció dels socis és, segons les enquestes internes i el feedback, molt alt • Se senten privilegiats per l’entorn (zona de Cala Romana i proximitat a la platja) i per la dimensió del club “Veure gaudir del club és una gran alegria per la Junta i per mi.” També posa en valor el personal del club, capaç de respondre a perfils esportius molt diversos: • Tenis • Pàdel • Còrrer per platja o muntanya • BTT i ciclisme de muntanya • Gimnàs i activitats dirigides 1.2. Balanç del 2025 i objectius de cara al 2026 El 2025 es tancarà amb un balanç positiu: • Compliment del pressupost previst • Bons resultats esportius en general • Activitats programades executades en la seva major part El 2026 es projecta com un any clau per al club: • Desenvolupament de la segona fase de les obres de la zona parc • Nou gimnàs, que multiplicarà per 3 o 4 l’actual espai • Creixement de les escoles de tenis i pàdel gràcies a noves instal·lacions Malgrat això, el president remarca que les dates d’obres són delicades perquè no depenen només del club: • Intenció d’obrir el nou gimnàs abans de l’estiu de l’any vinent • Calculen uns sis mesos d’obres, si tot va segons la planificació “Una obra de sis mesos pot estar molt enllestida.” 1.3. Reconeixement extern i relació amb institucions El president subratlla que el club se sent valorat i recolzat: • Bon feedback de Tarragona i del món esportiu en general • Relació fluida amb: - Ajuntament de Tarragona - Diputació - Conselleria d’Esports • Gran sintonia amb les federacions espanyola i catalana de tenis i pàdel “Sabem que no treballem mai sols.” El president forma part de la Junta Directiva de la Federació Catalana de Tenis, fet que facilita l’entesa i la coordinació d’esdeveniments. 2. Competicions, federacions i nous projectes 2.1. Relació amb la Federació Catalana de Tenis i de Pàdel El Club Tenis Tarragona vol seguir sent referent competitiu en tenis i pàdel: • Necessita una “molt bona relació” amb les federacions catalana i espanyola • Les federacions organitzen i coordinen les competicions, per tant són essencials per al calendari del club Lluís Salas apunta que: • El club vol estar “al màxim nivell” en tenis i pàdel • Per això és clau tenir sinergies amb les federacions i els seus presidents 2.2. Projectes de nous tornejos (tenis en cadira de rodes) Es treballa amb la Federació Catalana de Tenis en nous formats de competició: • Projecte de torneig de tenis en cadira de rodes, encara en fase inicial • Voluntat d’organitzar més competicions de nivell en tenis i pàdel “Hem d’intentar fer-ho. I per això tenir una molt bona relació amb els presidents de les federacions és una sort.” 3. De l’Ultratrail Tarragona a una nova cursa per Santa Tecla 3.1. Canvis organitzatius a l’Ultratrall Tarragona El club fins ara havia coorganitzat l’Ultratrall Tarragona, però: • Aquest any hi ha hagut canvis d’organització en la prova • El Club Tenis Tarragona no veu viable mantenir el format actual de la cursa Per això, estan redefinint el projecte: • Canvi d’altres dates • Adaptació a noves distàncies 3.2. Nova cursa vinculada a Santa Tecla Malgrat els canvis, el president és molt clar: • Hi haurà una trail organitzada pel Tenis Tarragona, és “donar-ho per segur” • La intenció és lligar-la amb la Festa Major de Santa Tecla • Ja s’ha traslladat la idea a: - Ajuntament de Tarragona - Conselleria d’Esports - Patronat d’Esports Ara només cal definir les dates concretes, però el projecte està en marxa. 4. Secció de pàdel: nou responsable i objectius 4.1. Arribada d’Éric com a responsable de pàdel S’entrevista Éric, nou responsable de la secció de pàdel del club: • Ve de Cambrils • Porta 9-10 anys en el món de la instrucció de pàdel • Ha treballat a l’estranger com a director d’un club • Subratlla la figura de Gerard Francino com a gran mentor, que li ha deixat “el llistó molt alt” Objectiu personal: • Estar “a l’altura de les expectatives” i donar continuïtat i creixement al projecte iniciat per Francino 4.2. Dimensions actuals de l’escola de pàdel Dades principals de la secció: • Escola de pàdel amb aproximadament 150 alumnes • 22 equips federats: - Categories de menors - Veterans - Absoluts • Equip femení a primera categoria • Equip masculí a segona categoria 4.3. Objectius esportius a curt i mig termini L’Éric defineix una doble línia d’objectius: A curt termini: • Mantenir la línia de creixement de l’escola • Tenint en compte les limitacions d’instal·lacions actuals A mig termini: • Fer progressar els jugadors que ja tenen bon nivell • Treballar per aconseguir una “cantera” forta de jugadors de pàdel formats al club 5. Secció de tenis: base potent i futur de competició 5.1. Estat de l’escola de tenis Amb el Marc (Marmàs), responsable de tenis, es detalla la situació actual: • L’escola de tenis presenta xifres molt altes d’alumnes • Gran èmfasi en la base formativa: - Molts nens i nenes en edats de formació - Equip tècnic molt sòlid i especialitzat “Sóc fidel defensor del que és l’escola base.” Segons Marc, gràcies a aquesta base: • Poden sortir bons tenistes de club • El club es manté al capdavant del nivell tenístic català en categories formatives 5.2. Equips absoluts i categories Situació dels equips absoluts de tenis: • Tant l’equip masculí com el femení són a segona divisió catalana • El club havia tingut alguna temporada a primera divisió, entre els millors clubs d’Espanya Ara l’objectiu principal és: • Mantenir la segona categoria • Fer-ho prioritzant jugadors formats a l’escola del club “L’objectiu clar és jugar amb els jugadors que s’han format a l’escola.” 5.3. Objectius a curt i mig termini en tenis Marc defineix dos grans objectius: • Mantenir i reforçar la base de l’escola de tenis • Continuar sent referent del tenis català, especialment en categories juvenils A nivell competitiu: • Millorar resultats amb els equips juvenils • Classificar-se per Campionats d’Espanya sempre que sigui possible • Intentar assolir els millors resultats possibles quan s’hi arribi 5.4. Joves promeses del club Preguntat per noms a seguir, destaca especialment la generació nascuda el 2010 (cadets sub-16): • Núria Bonet • Marc Esteiví • Nayara Sanjuan • Pol Mas Els defineix com a jugadors i jugadores que ja destaquen i que poden tenir bons resultats en el futur. 6. Visió experta d’Agustí Pujol: el tenis al club i la Copa Davis 6.1. Reforç de la feina de base al club L’Agustí Pujol, figura històrica del club i expresident de la Federació Espanyola, intervé per reafirmar la bona feina de l’escola de tenis: • Considera que l’escola està fent una feina “fantàstica” • Els objectius d’un club com el Tenis Tarragona han de ser: - Formar base - Treure jugadors de bon nivell de club Remarca un punt clau de realisme: “No podem pretendre que d’aquesta escola surtin jugadors de l’ATP.” Si un jugador vol dedicar-se professionalment, tard o d’hora: • Haurà de buscar altres vies i sortir del club Però subratlla que: • El nivell dels equips infantils, cadets, benjamins i alevins és millor que mai • Això és el que realment s’ha de valorar com a indicatiu de salut del tenis al club 6.2. Seguiment de la Copa d’Eivis (Copa Davis) Agustí explica que ha seguit hores de transmissió de la Copa d’Eivis: • Remarca la bona trajectòria de l’equip espanyol durant l’any • Destaca: - Victòria inicial a camp contrari, amb molt mèrit - Eliminatòria “miraculosa” a Marbella contra Dinamarca, remuntant el darrer dia - Bona actuació a la fase final contra la República Txeca A la final contra Itàlia: • Espanya no pot sumar un nou títol, però s’arriba molt lluny • Itàlia és, segons ell, superior i justa guanyadora • El factor públic és determinant: “Itàlia va guanyar fora de la pista.” El jugador italià número 1 remunta gràcies a: • Suport constant del públic • Un ambient que canvia el signe del partit després d’un primer set dominat per Jaume Munar 6.3. Crítica al nou format de la Copa Davis Agustí fa una crítica molt clara i argumentada al format actual: 6.3.1. Desconnexió amb l’essència històrica • Per ell, el canvi impulsat per Kosmos (Gerard Piqué) “es carrega la Copa d’Ibis” • Aclareix que els responsables últims no són només els promotors, sinó: - Federació Internacional de Tenis (ITF) - Federacions nacionals que van aprovar el canvi en assemblea Considera que: • Amb el nou format s’hauria d’haver canviat el nom • Hauria d’haver passat a dir-se, per exemple, “Campionat del Món de Tenis” • L’actual Copa no s’assembla a la Copa Davis clàssica basada en: - Enfrontaments a cinc partits (incloent dobles) - Serien a casa i fora, amb molta pes del públic local 6.3.2. Problemes estructurals del format actual Assenyala diversos punts crítics: • Final a dos partits (sense necessitat de dobles) → una final massa curta i poc èpica • Dobles infrautilitzats: - Itàlia guanya sense jugar ni un partit de dobles - Això va en contra de la suposada voluntat de la ITF d’impulsar dobles i mixtes • Fase final amb 8 equips i 2-3 enfrontaments diaris, que dilueix el caràcter únic de cada eliminatòria “La Copa d’Eivis, o canvia el format o passa a ser una competició de segona categoria.” 6.3.3. Calendari i absència de tops mundials Un altre punt central és el calendari professional: • La temporada és massa carregada • Situar la Copa Davis just després de: - Un Grand Slam - O les Finals ATP (com les de Torí) ...fa que: • Molts jugadors es donin de baixa per: - Lesions - Sobrecàrrega física Exemples mencionats: • Carlos Alcaraz, baixa per lesió i excés de càrrega • Els dos primers jugadors italians renuncien en una edició per fatiga Resultat: • Entre tots els participants només hi havia un jugador dins el Top-10 mundial • Pregunta oberta: això és bo per la competició? Conclusió d’Agustí: • Cal un “clam” perquè els estaments del tenis mundial reconsiderin urgentment el format de la Copa d’Eivis 6.4. Economia del club i impacte en el nivell esportiu Ja de tornada al context del club, Agustí valora el que ha dit el president sobre el bon resultat econòmic previst per al 2025: • Si l’economia va bé, tot pot anar millor: - Obres i millores d’instal·lacions - Equips esportius d’alta categoria Exposa un punt pragmàtic molt clar: • Mantenir un equip masculí o femení a primera categoria requereix inversió econòmica important • No es pot fer només amb jugadors de l’escola, cal: - Fichatges - Recursos logístics i tècnics “Aquesta inversió vol dir diners, i si no hi ha diners, cal establir prioritats.” Confia que: • Si es consolida el bon estat econòmic, es podran assolir els projectes d’obres i esportius que ha anunciat el president. 7. Idees clau del programa 7.1. Sobre el Club Tenis Tarragona • Club amb 1.560 socis i una activitat molt intensa • Any 2026: clau per a nous equipaments (sobretot gimnàs i zona parc) • Escola de tenis i pàdel molt viva, amb especial atenció a la base • Voluntat de seguir sent referent del tenis i pàdel catalans 7.2. Sobre l’activitat esportiva i social • Replantejament de l’Ultratrall Tarragona en format i dates • Projecte de nova trail per Santa Tecla impulsada pel club • Col·laboració estreta amb Ajuntament de Tarragona i institucions esportives 7.3. Sobre la Copa d’Eivis (Copa Davis) • Bona trajectòria de la selecció espanyola, tot i no aconseguir el títol • Itàlia, justa campiona, beneficiada per l’ambient local • Crítica molt contundent al format actual: - Final a dos partits, dobles residual - Escassetat de jugadors Top-10 - Calendari mal situat • Reclam a la ITF i federacions perquè revisin urgentment el model 8. Conclusió El programa de TGN Esports ofereix una radiografia completa de la situació del Club Tenis Tarragona: • Un club fort socialment, amb projectes d’expansió importants i una economia que, segons el president, permet ser optimistes. • Un model esportiu basat en la base i en la formació de joves tenistes i jugadors/es de pàdel, complementat amb ambició competitiva. • Una mirada crítica i experta, a través d’Agustí Pujol, sobre la Copa d’Eivis i el rumb del tenis mundial, aportant context i criteri més enllà de l’àmbit local. El fil conductor és clar: creixement ordenat, aposta per la formació i reflexió crítica sobre els grans formats del tenis internacional.

Pressupost, memòria democràtica i veïnat: Tarragona avui

Resum general del podcast Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio amb un menú molt variat: actualitat municipal, memòria democràtica, cultura, esport i vida veïnal. Els grans blocs del programa són: Context d’actualitat local: canvi de temps, inminent encesa de llums de Nadal, i aprovació del pressupost municipal 2026 de l’Ajuntament de Tarragona. Memòria democràtica i franquisme: la Torre del Pretori (antiga presó de Pilats) es declara lloc de memòria democràtica, i s’evoca la figura d’Elisa Cardona Ullé, única dona afusellada al Camp de Tarragona pel franquisme. Esport i valors: reflexió sobre el projecte Nàstic de Tarragona Genuine i, més endavant, tertúlia àmplia sobre la temporada del primer equip al Nou Estadi Costa Daurada. Cultura: espai dedicat al Festival Internacional de Cinema REC, al Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona i a dues propostes literàries (la novel·la L’amagatall de Teresa Duc i la traducció de La vida al Mississipí de Mark Twain a càrrec de Marc Donat). Barri i ciutat: sortida “De Ponent a Llevant” al Parc del Francolí, parlant de la vida veïnal, el futur pas del Tour de França i el contracte de la brossa. Perspectiva gitana i 25N: presentació de la jornada «600 anys de resistència femenina gitana» i reflexions sobre el paper de les dones gitanes. El to del programa combina informació rigorosa (pressupost, memòria històrica, serveis municipals) amb conversa distesa (cultura, esport, barri) i elements de publicitat institucional i comercial. Temes principals tractats 1. Aprovació del pressupost municipal 2026 Pressupost de 236 milions d’euros aprovat al plenari amb els vots del PSC, En Comú Podem, Junts per Catalunya i tres regidors no adscrits. L’equip de govern destaca que per tercer any consecutiu els comptes estaran vigents l’1 de gener, evitant aprovacions «in extremis». La tinenta d’alcalde d’Hisenda, Isabel Mascaró, subratlla: Millora de la salut financera: ràtio de deute al 57,07%, el més baix en anys; es redueixen 2,7 M€ en amortitzacions i interessos que es poden destinar a despesa corrent. El 2026 es demanaran 14,9 M€ de préstec, per sobre del que s’amortitza, com a símptoma d’una situació més sanejada que admet més inversió. 1.1. Prioritats de despesa Serveis bàsics i espai públic (despesa corrent): Neteja viària i recollida de residus. Transport urbà (EMT), amb la renovació progressiva de la flota d’autobusos (10 autobusos nous i consolidació de 3 articulats via leasing). Urbanisme, medi ambient i manteniment de l’espai públic. Seguretat ciutadana. Serveis socials: 21 M€ de despesa corrent per mantenir i reforçar serveis a col·lectius vulnerables. Educació: preparació d’uns casals d’estiu (“l’estiuet”) per cobrir el juliol a les llars d’infants municipals. Inversions (19,5 M€): Habitatge social: Continuïtat de la construcció dels 192 habitatges socials del PP10 (via Esmausa) i altres promocions ja en curs. 1,5 M€ per a compra d’habitatges destinats a lloguer social, repartits pels diversos barris per evitar concentracions. Ajuts a comunitats de propietaris (1 M€ en 4 anys) per millores d’accessibilitat i rehabilitació, especialment a la part baixa. Pla de Barris de la part baixa: pendent de resolució de la Generalitat (decisió el 15 de gener); l’Ajuntament confia en una resolució favorable, amb actuacions lligades a habitatge, espai públic i rehabilitació. Pla de xoc per Sant Salvador: 200.000 € per revertir la situació del barri amb actuacions específiques. Millora de la vialitat: 1,5 M€ en asfaltat (exemples recents: Avinguda Roma, Avinguda Andorra). Equipaments i patrimoni: Mercat del Fòrum (partida per a execució de la reforma, fruit també d’acords amb Junts). Intervencions en muralles i patrimoni històric. Continuïtat de les obres al Teatre Metropol, dins la línia d’inversió en Teatres de Tarragona. 1.2. Habitatge i Pla de Barris Mascaró destaca la prioritat de l’habitatge com a política clau: Coordinació amb el Govern de la Generalitat (president Illa) per aprofitar sòl municipal per a habitatge assequible. Voluntat que qualsevol persona que necessiti un habitatge social pugui escollir a quin barri vol viure, i no se la «concentri» en zones concretes. Pla de Barris de la Part Baixa: Inclou actuacions integrals en habitatge, rehabilitació, espai públic i cohesió social. En paral·lel, l’Ajuntament impulsa ajuts propis mentre espera la resolució de la Generalitat. 1.3. Relació amb l’oposició Mascaró agradeix especialment En Comú Podem i Junts, amb qui parla de «socis prioritaris i fiables», així com els regidors no adscrits Gómez Duque i Vidal. Amb Esquerra Republicana, tot i llargues reunions (més de dues hores, diverses vegades), no hi ha acord: ERC afirma que no s’han complert compromisos anteriors; Mascaró defensa que al voltant del 80% dels acords de 2025 estan complerts o en execució (Uniopodaca, habitatge, Centre Cívic de Llevant, asfaltats, etc.). Amb Vox no hi ha marge d’acord, especialment per la seva posició de retallar o eliminar àrees com cultura, incompatible amb el projecte del PSC. 2. Memòria democràtica: Torre del Pretori i Elisa Cardona Es destaca que la Torre del Pretori (antiga presó de Pilats) està a punt de ser declarada lloc de memòria democràtica de l’Estat espanyol. El BOE ja ha publicat la incoació de l’expedient, primer pas per la declaració formal segons la Llei de Memòria Democràtica. L’acte commemoratiu —dins la campanya «50 anys d’Espanya en llibertat»— inclou: Parlaments del delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto. Presència d’entitats de víctimes de la repressió franquista i autoritats locals. Taula rodona moderada per la subdelegada del Govern, Elisabeth Romero. 2.1. El cas d’Elisa Cardona Ullé Prieto recupera la història d’Elisa Cardona Ullé, veïna de Duesaigües, de 21 anys: Única dona afusellada pel franquisme al Camp de Tarragona. Treballava com a cambrera a l’Hotel Nacional; en el context de la Guerra Civil, l’hotel es converteix en espai de pas de persones de diverses ideologies. El 20 de març de 1939 és condemnada a mort en un consell de guerra, acusada de delatar sublevats amagats a l’hotel. Prieto subratlla que no hi havia proves ni testimonis sòlids, només por, venjança i una denúncia precipitada. És empresonada a la presó de Pilats i finalment afusellada al turó de l’Oliva el 22 d’abril de 1939, junt amb altres presos. “Avui, en retornar el nom i la dignitat de l’Elisa com a exemple, volem honorar també tots aquests noms i cognoms que la dictadura va voler esborrar.” Prieto insisteix que la memòria democràtica no és «remenar el passat» sinó un compromís amb la veritat i amb les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. 2.2. La Torre del Pretori com a espai de memòria Va ser epicentre de la repressió franquista a Tarragona: Més de 1.350 persones amuntegades en un espai pensat per a un centenar. Prop de 9.000 presos polítics hi van passar entre 1939 i 1945, en condicions inhumanes. La declaració com a lloc de memòria democràtica vol: Preservar i explicar aquest espai com a part imprescindible de la història de la ciutat i del país. Integrar-lo plenament en el mapa estatal d’espais de memòria. 3. Esport i ciutat: Nàstic Genuine i primer equip 3.1. Espineta amb Tarragonins: Nàstic de Tarragona Genuine El tècnic Rafa Magrinyà reflexiona sobre el projecte Genuine del Nàstic de Tarragona: Equip format per persones amb discapacitat intel·lectual, integrat a la lliga LaLiga Genuine. Representa millor que ningú els valors del club i de la ciutat: comunitat, estima pels colors grana, il·lusió compartida. Idees clau de la peça: Persones que mai havien pogut vestir una samarreta de competició esdevenen referents de valors. Importància de posar les persones al centre: quan passa això, tot millora al voltant (famílies, voluntaris, aficionats). El projecte Genuine proposa un futbol amb: Menys pressió i més humanitat. Menys resultats i més valors. Menys soroll i més veritat. «Celebrem cada gol, però també celebrem cada pas endavant, cada esforç i cada mirada de complicitat.» Crida a la ciutat perquè miri més cap a aquests projectes, no només per orgull, sinó perquè expliquen qui som i qui podem ser com a comunitat. 3.2. Tertúlia del Nàstic (primer equip) Conduïda per Jordi Blanc, amb Pere Valls, Víctor Roca i Emili Guillemat. S’analitza l’empat 0-0 al camp del Villarreal B i la situació a la classificació: El Nàstic té 18 punts, a 2 punts del play-off (Cartagena i Teruel amb 20) i a 6 del líder Atlético Madrilenyo, que té un partit pendent. S’obre distància respectable amb el descens (5 punts sobre l’Antequera). 3.2.1. Valoració esportiva Sobre el partit amb el Villarreal B: Consens que el millor del partit és el punt i haver deixat la porteria a zero. El rival envia dues pilotes al pal, té ocasions clares i podria haver marxat al descans 3-0. Es destaca la gran forma del porter Raúl Rebollo, anomenat irònicament «Sant Rebollo». Problemes detectats: El Nàstic xuta molt poc a porta (només dos xuts en tot el partit). Falta de qualitat i de jugadors diferencials en atac i al mig del camp. Es percep que l’equip està «en construcció» i que el nou entrenador Cristóbal Parralo encara està en una mena de segona pretemporada. 3.2.2. Cristóbal Parralo vs Luis César Es comparen estils: El millor partit amb Cristóbal va ser al camp del Murcia, amb futbol ofensiu però concedint massa al darrere (3 gols encaixats). Ara sembla optar per prioritzar la porteria a zero encara que es generi menys en atac. Es recorda que Cristóbal ha heretat una plantilla dissenyada per Luis César, amb molts jugadors nous i pocs supervivents de l’any anterior. S’apunta al mercat d’hivern com a moment clau per corregir la plantilla (es parla de reforçar defensa, mig i davanter centre, tot i que es reconeix que fitxar al gener és arriscat). 3.2.3. Fortalesa al Nou Estadi Costa Daurada Objectiu compartit: tornar a fer del camp un fortí. Es valora molt positivament l’assistència de públic, malgrat horaris dolents imposats pels drets televisius: Més de 6.000 espectadors a un quart de tres de la tarda, xifres que dupliquen els antics 2.000–3.000 de dècades passades. S’observa una nova fornada de joves aficionats molt fidels, que segueixen l’equip també fora de casa. 3.2.4. Rival proper: Hèrcules Es preveu un partit dur però guanyable contra un històric com l’Hèrcules d’Alacant. Pronòstics dels tertulians: Víctor Roca: 2-0. Pere Valls i Emili Guillemat: 1-0 (prioritzant el resultat per sobre de l’estil). Es confia que la tendència defensiva positiva es complementi amb millora ofensiva. 4. Cultura: cinema, fotografia i literatura 4.1. Festival Internacional de Cinema REC Se’n recorda la proximitat del Festival Internacional de Cinema REC i especialment del programa PRIMER TEST, dedicat a talent emergent: Working in Progress del REC Lab: selecció de 7–10 projectes en fase de postproducció. Els creadors presenten les obres davant experts internacionals (programadors, agents de vendes, professionals de la indústria) que assessoren i orienten. Objectiu: crear un espai de confiança i treball col·laboratiu per polir els films i impulsar-los al circuit internacional. Abans, els equips passen per un workshop preparatori. Screening Test (7 de desembre a l’Antiga Audiència): Visionat públic de la pel·lícula guanyadora abans d’estar acabada. El públic aporta opinions i suggeriments per al muntatge final. Activitat oberta, però cal signar un acord de confidencialitat (no es pot explicar la pel·lícula ni difondre detalls). Es comenten els premis associats al Primer Test: Premis Deluxe Internacional i Nacional. Premi Málaga Work in Progress. Premi Talent Industry International WIPP. Premi de seguiment i prova de projecció individualitzada. 4.2. Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona Es recorda el 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona, que reforça la ciutat com a referent de fotografia contemporània a la Mediterrània. Espais i continguts principals: Moll de Costa del Port de Tarragona com a eix central expositiu. Exposicions «Talent latent» i «El despertar d’Ícar». Fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans, treball de Paula Artés, SCAN Films. Projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc. Fil conductor d’aquesta edició: l’aigua com a inspiració. 4.3. Novel·la L’amagatall de Teresa Duc Entrevista amb l’autora Teresa Duc sobre la seva nova novel·la, L’amagatall: Situada entre 1812 (Guerra del Francès a Tarragona) i 2128, abasta 300 anys i 12 generacions de la família Jornals. Estructura de nissaga familiar amb diversos protagonistes, però amb pes especial del personatge Jan. 4.3.1. Argument i temes Any 2126: en un futur on no existeixen llibres en paper (només informació digital) després d’una “guerra radical” que els ha prohibit, el Jan pateix un brot psicòtic per l’estrès de la vida urbana. Decideix retirar-se a la casa del poble de la besàvia, on troba documents i llibres antics sobre la família. Tot i la mandra inicial, la curiositat guanya i comença a llegir, descobrint secrets i històries familiars. El títol L’amagatall al·ludeix a: Un amagatall físic dins la casa. I sobretot a l’amagatall interior on cada persona guarda records i secrets que potser mai no explicaran. La novel·la combina: Reconciliació personal (del Jan amb ell mateix i amb la seva història familiar). Inquietud i misteri (per la natura dels secrets i el context futurista). Reflexió sobre la memòria i el suport físic del saber (llibres vs. informació digital controlada). 4.3.2. Personatges Jan: protagonista del futur, aclaparat pel ritme del segle XXII. Marieta: besàvia del Jan i figura central d’una generació; nena amb trastorn de l’espectre autista o similar, però amb capacitats especials en altres àmbits, educada amb molt de suport familiar. Altres membres de la família Jornals, alternant homes i dones com a protagonistes segons l’època. 4.3.3. Estructura i estil Dues veus narratives principals: Tercera persona per explicar l’evolució de la nissaga al llarg dels segles. Primera persona en forma de diari del Jan, on narra el seu dia a dia, com se sent i què va descobrint. Teresa Duc manté el seu estil habitual, tot i ser una obra molt diferent de les seves novel·les negres o històriques prèvies. 4.3.4. Presentació Presentació a la Casa de les Lletres (Tarragona), dissabte a les 19 h. Proposta original: no serà una simple lectura, sinó una mena de performance amb companys de l’Escola de Lletres: Petita dramatització, amb actors barrejats amb el públic. Alguns personatges de la novel·la «es faran presents» a l’acte. 4.4. Jornada «600 anys de resistència femenina gitana» Presentació de la jornada que es fa a la Casa del Jardí (Jardins de la Reconciliació, prop de la Via Augusta). Impulsada pel Pla Integral del Poble Gitano de la Generalitat i replicada a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. En parla Trinidad Torres Castro, mediadora i activista gitana. 4.4.1. Objectius de la jornada Donar veu a dones gitanes de diferents territoris (Campclar, Amposta, Tarragona ciutat, etc.). Visibilitzar 600 anys de presència i resistència del poble gitano a la península Ibèrica des de 1425. Reivindicar el paper central de les dones gitanes com a: Transmissores de valors, cultura i identitat de mares a filles i netes. Agents de cohesió i mediació dins la comunitat. La jornada se situa en l’entorn del 25N (Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones). Trinidad assenyala que, al seu entorn immediat (Tarragona, especialment la Part Alta i Barris de Ponent), la comunitat gitana treballa perquè, davant qualsevol indici de violència masclista, intervé amb mediació preventiva. Condemna qualsevol forma de violència i insisteix en la importància d’aturar-la a temps. 4.5. Marc Donat i La vida al Mississipí Entrevista breu al traductor Marc Donat, guanyador de la 24a Beca de Traducció Vidal Alcover, per la seva versió al català de La vida al Mississipí de Mark Twain. El llibre, traduït en aproximadament un any a petició de l’editorial, ja s’ha publicat. 4.5.1. Contingut de l’obra Crònica de viatges i llibre de memòries en primera persona: Twain narra els anys en què aprèn a ser pilot de vapors al riu Mississipí. Explica com obté el «carnet» de pilot i els anys de navegació fins a l’esclat de la Guerra de Secessió. El llibre es divideix en dues grans parts: Aprenentatge i vida al riu durant l’època daurada dels vapors. Viatge de retorn anys més tard, quan els vapors ja no tenen el mateix pes i el paisatge (humà i físic) del riu ha canviat. És una lectura entre crònica històrica, política i social, plena de l’humor i la ironia característics de Twain. Té una relació estreta amb Les aventures de Huckleberry Finn: Twain escriu La vida al Mississipí un any abans de publicar Huckleberry Finn. Hi ha escenes, motius i descripcions que resonen amb la novel·la. Inclou un capítol que l’autor pretenia incorporar a Huckleberry Finn, però finalment va quedar fora, de manera que la traducció ofereix una mena de “capítol extra” del clàssic. 5. Veïnat i ciutat: Parc del Francolí i serveis municipals 5.1. Secció «De Ponent a Llevant» al Parc del Francolí Desplaçament del programa al Parc del Francolí, amb Miquel González i Abril Rius, on entrevisten Jordi Miguel, president de l’Associació de Veïns Parc del Francolí. 5.1.1. Tour de França 2025 El 5 de juliol el Tour de França tindrà una sortida d’etapa des de la zona del Parc Francolí. Els veïns: Tenen il·lusió per l’esdeveniment i l’aparador internacional que suposarà per Tarragona. Però reclamen més informació directa de l’Ajuntament sobre: Llogística, talls de trànsit i accessos, especialment per l’entrada d’urgències de l’hospital. Ubicació i impacte de la zona “village” i els camions dels equips. De moment la informació arriba sobretot per la premsa, i esperen reunions específiques amb temps. 5.1.2. Aparcament regulat i hospital Canvis en l’aparcament amb àrees regulades al voltant de l’hospital: Els veïns accepten que als voltants immediats de l’hospital fos necessari regular, atesa la gran rotació de cotxes. Però critiquen que la regulació s’hagi estès a tot el barri, on els carrers solen estar buits i no hi ha grans fluxos comercials. Consideren que els principals perjudicats han estat els residents, que ara han de pagar targeta de resident per aparcar davant de casa. 5.1.3. Centre Obert (CPO) i futura Ciutat Judicial L’associació de veïns va néixer arran de l’anunci de la instal·lació del Centre Obert Penitenciari (CPO) a la zona. Inicialment s’oposaven al projecte o exigien que anés acompanyat de la Ciutat Judicial prevista en el pla original. Es queixen de manca d’informació i diàleg en la fase inicial. Dos anys després de l’obertura del CPO (febrer de 2023): Jordi Miguel reconeix que la convivència ha estat molt normal, sense incidents rellevants. Només apunten alguna zona fosca que pot generar certa inseguretat subjectiva. Sobre el futur fòrum judicial (Ciutat Judicial): Han tingut poca informació directa; la majoria arriba per premsa. S’han vist moviments de maquinària (cates) al terreny, indicant que el projecte comença a caminar. 5.1.4. Brossa i neteja viària El barri va quedar fora del contracte de brossa durant molt de temps, perquè quan es va signar el primer contracte el barri encara no existia formalment. Situació abans del nou contracte (canvi a empresa Urbaser el 5 de novembre): Carrers poc o gens escombrats, màquines que podien estar dos mesos sense passar. Neteja sovint només quan l’associació trucava expressament a tècnics municipals. Ara, amb el nou contracte, confien que la inclusió formal del barri al servei permeti millorar la neteja i deixar enrere l’abandonament. 5.1.5. Inundacions i riu Francolí A diferència d’altres zones (com la Móra), el Parc del Francolí no ha patit grans afectacions en les últimes pluges fortes. El barri no es considera pròpiament zona inundable, tot i estar a prop del riu Francolí. S’apunten obres en curs relacionades amb col·lectors i l’Anella Verda a la zona del parc, lligades a la renaturalització i gestió de l’aigua. 5.1.6. Un pulmó verd per a la ciutat El president veïnal reivindica el Parc del Francolí com a pulmó verd de Tarragona: Convida la ciutadania a baixar-hi no només pel Tour, sinó durant tot l’any. Parc molt utilitzat per passejar, fer esport i fins i tot teletreballar (gent que hi porta l’ordinador i treballa a l’aire lliure). 6. Altres elements i publicitat institucional Al llarg del programa apareixen diverses falques informatives i publicitàries relacionades amb: Rodalies i Regionals de Renfe: millora d’oferta al sud de Catalunya (més trens, menys temps de trajecte, recuperació del trajecte Barcelona–Lleida per l’R13). Diputació de Tarragona (Pla Impuls Dicta): suport als ajuntaments per reduir burocràcia i impulsar projectes. Port de Tarragona: promoció del Moll de Costa com a “Rambla de la cultura a la vora del mar” amb museus, exposicions, teatre, gastronomia a El Serrallo. EMATSA: obres de millora de la xarxa de clavegueram, amb tècniques mínimament invasives (sense obrir rases en un 75% dels casos). ICIQ (ICIQ – Institut Català d’Investigació Química): presentació com a referent en processos químics sostenibles, salut i descarbonització. Tarragona Ràdio: oferta de publicitat per a comerços locals, promocions especials i descomptes. Tanatori Municipal de Tarragona: reforma d’instal·lacions i eficiència energètica. Promocions de programes de la casa (Fans de Tarragona, Raulina amb salsa, Tedi Cultura, etc.). Esport: espots del Sempre Nàstic anunciant les retransmissions dels partits al Nou Estadi Costa Daurada. Interlocutors principals Conducció i equip de programa: Josep Sunyer Núria Cartanyà Miquel González Abril Rius Convidats i tertulians: Isabel Mascaró (tinenta d’alcalde d’Hisenda, Ajuntament de Tarragona) Carlos Prieto (delegat del Govern a Catalunya) – àudio de l’acte al Pretori Rafa Magrinyà (tècnic del Nàstic Genuine) Pere Valls (tertúlia Nàstic) Víctor Roca (tertúlia Nàstic) Emili Guillemat (tertúlia Nàstic) Jordi Miguel (president Associació Veïns Parc del Francolí) Teresa Duc (escriptora, L’amagatall) Trinidad Torres Castro (activista i mediadora gitana) Marc Donat (traductor de La vida al Mississipí) Tags Ajuntament de Tarragona Pressupost municipal Hisenda municipal Habitatge social Pla de Barris Part Baixa Sant Salvador Parc del Francolí Tour de França Nàstic de Tarragona Nou Estadi Costa Daurada Nàstic Genuine Primera Federació Memòria democràtica Torre del Pretori Presó de Pilats Elisa Cardona Ullé Guerra Civil Franquisme Delegació del Govern Festival REC Primer Test Screening Test Festival SCAN Tarragona Moll de Costa Casa de les Lletres L’amagatall Teresa Duc Marc Donat La vida al Mississipí Poble gitano Resistència femenina gitana 25N Tarragona Ràdio Brossa i neteja EMT EMATSA Port de Tarragona ICIQ Seccions amb temps {"start_second":0,"end_second":148,"section_title":"Obertura del programa i actualitat breu","section_summary":"Presentació de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio. Salutacions a l’equip tècnic i periodístic. Referència a la pujada lleu de temperatura i a la imminent encesa de llums de Nadal. S’anuncia que el programa tractarà el pressupost municipal 2026, la situació política al plenari i altres temes de ciutat."} {"start_second":149,"end_second":295,"section_title":"Sumari: pressupost, política local i actes religiosos","section_summary":"Es resumeixen els grans temes del dia: • Aprovació del pressupost municipal 2026 (236 M€) i propera entrevista amb Isabel Mascaró. • Menció de la renúncia de la consellera Elisa Vedrina (PP) al seu càrrec municipal. • Referència a la processó extraordinària de la congregació de la Puríssima Sang pels 475 anys del Sant Enterrament. • Presentació de l’anunci que la Torre del Pretori serà declarada lloc de memòria democràtica. Tot plegat es combina amb tocs d’humor entre els locutors."} {"start_second":296,"end_second":405,"section_title":"Espai cultural: novel·la futurista i Canigó 1883","section_summary":"Avanç d’un espai cultural: es presenta la premissa de la novel·la L’amagatall de Teresa Duc, ambientada l’any 2126 i centrada en un protagonista amb brot psicòtic que descobreix documents dels avantpassats en un món sense llibres en paper. Es fa també una digressió sobre la pel·lícula Canigó 1883, que recrea l’ascens de Jacint Verdaguer al Canigó i desperta ganes de rellegir el poema, reflexionant sobre el valor dels llibres antics."} {"start_second":406,"end_second":485,"section_title":"Avanç esportiu: Nàstic i tertúlia de la setmana","section_summary":"S’anuncia que hi haurà tertúlia sobre el Nàstic de Tarragona, després de l’empat sense gols al camp del Villarreal B i la situació irregular de l’equip. Es presenten els tertulians (Pere Valls, Emili Guillemat i Víctor Roca). També s’introdueix la falca publicitària de PortAventura World i altres espais comercials. Finalment es menciona que hi haurà una ressenya del Festival Internacional de Cinema REC."} {"start_second":485,"end_second":624,"section_title":"Espineta amb Tarragonins: el projecte Nàstic Genuine","section_summary":"Secció d’opinió «Espineta amb Tarragonins» amb reflexió de Rafa Magrinyà sobre el Nàstic Genuine. Es destaquen: • La importància de donar oportunitat a jugadores i jugadors que havien quedat fora del mapa esportiu. • El valor emocional de cada gol i cada gest de companyonia. • Com el Genuine ha transformat la manera de viure el futbol a Tarragona: menys pressió, més humanitat i valors. • Crida perquè la ciutat posi el focus en aquests projectes que expliquen qui és Tarragona i qui pot arribar a ser."} {"start_second":625,"end_second":744,"section_title":"Falques institucionals i comercials","section_summary":"Bloc de publicitat institucional i comercial: • Millores a Regionals del sud de Catalunya (Renfe). • Pla Impuls Dicta de la Diputació de Tarragona. • Promoció del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa del Port de Tarragona. • Anuncis d’Obramat i altres empreses. Serveix de transició entre blocs temàtics."} {"start_second":744,"end_second":1292,"section_title":"Memòria democràtica: Torre del Pretori i el cas d’Elisa Cardona Ullé","section_summary":"Reportatge i àudio extens de l’acte a la Torre del Pretori. Es relata: • La publicació al BOE de la incoació de l’expedient perquè la Torre del Pretori (presó de Pilats) sigui espai de memòria democràtica. • Parlaments del delegat del Govern, Carlos Prieto, que recorda el deute memorístic amb Tarragona. • Narració novel·lada però fidel de la vida i mort d’Elisa Cardona Ullé, única dona afusellada pel franquisme al Camp de Tarragona: de cambrera a l’Hotel Nacional, al consell de guerra sense proves i l’afusellament al turó de l’Oliva. • Dades sobre la presó: més de 1.350 persones amuntegades i uns 9.000 presos polítics entre 1939 i 1945. • Reflexió sobre la memòria democràtica com a compromís amb la veritat i les víctimes, i sobre el paper actual d’Espanya com a democràcia consolidada i interlocutor internacional."} {"start_second":1292,"end_second":1557,"section_title":"Notícies breus, Festival REC i espai Primer Test","section_summary":"Tornada a estudi. Es fa un recordatori del valor simbòlic de la declaració de la Torre del Pretori i d’Elisa Cardona. Després, Abril Rius presenta el Festival Internacional de Cinema REC i el programa Primer Test: • Explica el format working in progress amb projectes en postproducció assessorable per experts internacionals. • Detalla la sessió Screening Test (7 de desembre a l’Antiga Audiència) amb visionat públic i acord de confidencialitat. • Repàs als diferents premis que ajuden a finalitzar i internacionalitzar els projectes. • Conversa distesa sobre gustos cinematogràfics, especialment sobre finals oberts vs. finals tancats i la satisfacció del públic."} {"start_second":1558,"end_second":1706,"section_title":"Falques de serveis públics i empreses locals","section_summary":"Nou bloc de publicitat i informació de servei: • Obres d’EMATSA per millorar clavegueram amb tècniques sense rasa. • Presentació de l’ICIQ com a centre d’excel·lència científica. • Promoció de Tarragona Ràdio per a publicitat de negocis locals. • Altres espais comercials i institucionals que preparen el terreny per al bloc esportiu."} {"start_second":1707,"end_second":3430,"section_title":"Tertúlia Nàstic: empat a Villarreal B, situació esportiva i futur","section_summary":"Tertúlia àmplia sobre el Nàstic de Tarragona amb Pere Valls, Víctor Roca i Emili Guillemat, moderada per Jordi Blanc. Temes principals: • Anàlisi de l’empat 0-0 a Villarreal B: partit avorrit, el millor és el punt i la porteria a zero tot i les oportunitats i pals del rival. • Importància de Rebollo i de millorar el sistema defensiu (Nàstic és dels equips més golejats del grup). • Situació a la classificació: a 2 punts del play-off i a 6 del líder Atlético Madrilenyo, però amb sensació d’equip que no acaba d’arrencar. • Valoració crítica de la plantilla: molts jugadors nous, menys qualitat que en temporades anteriors, manca de mig del camp creatiu i davanter referència. • Debat sobre l’arribada de Cristóbal Parralo, la comparació amb Luis César, i el canvi d’estil (de futbol obert a prioritzar la porteria a zero). • Debat sobre el mercat d’hivern: necessitat de reforçar defensa, mig centre i davanter, tot recordant la dificultat d’encertar fitxatges al gener. • Importància de tornar a fer del Nou Estadi Costa Daurada un fortí, amb èmfasi en l’elevada assistència de públic (6.000 espectadors en horaris poc atractius) i l’aparició d’una nova generació de joves aficionats. • Comentari del calendari i horaris imposats per la televisió; es compara la tercera categoria espanyola amb altres lligues i es reconeix la dependència econòmica dels drets televisius. • Previsió del partit contra l’Hèrcules: es preveu un partit difícil contra un històric, però amb pronòstics optimistes (2-0, 1-0), prioritzant guanyar encara que no es jugui bé."} {"start_second":3430,"end_second":3840,"section_title":"Tancament de bloc esportiu, falques i inici bloc pressupost","section_summary":"Sortida de la tertúlia amb música i falques diverses (SCAN, Tanatori Municipal, Port de Tarragona, Obramat, ICIQ, etc.). Després es reobre el bloc d’actualitat institucional introduint el tema central: el pressupost municipal 2026. Josep Sunyer contextualitza l’aprovació en data molt primerenca (novembre) respecte a altres anys amb plens el 24 de desembre."} {"start_second":3841,"end_second":5206,"section_title":"Entrevista a Isabel Mascaró: pressupost municipal 2026 en profunditat","section_summary":"Entrevista extensa a Isabel Mascaró, tinenta d’alcalde d’Hisenda, sobre el pressupost municipal de Tarragona per al 2026 (236 M€). Punts clau: • Valoració molt positiva de tenir pressupost aprovat l’1 de gener per tercer any consecutiu, malgrat governar en minoria. • Explicació del procés de negociació amb els grups, començat al setembre, amb reunions llargues per comprovar compliment d’acords previs. • Defensa del compliment del 80% dels acords amb ERC, malgrat el seu vot en contra; detalls sobre Uniopodaca, habitatge social (PP10, compra d’habitatge, Esmausa), Centre Cívic de Llevant, asfaltats (Avinguda Roma, Andorra), etc. • Agraïment explícit a En Comú Podem i Junts, i també als regidors no adscrits que han prioritzat l’interès de ciutat per sobre de tàctiques partidistes. Distància clara amb Vox, que voldria eliminar cultura. • Detall del millor context econòmic: reducció de deute (57,07%), alliberament de 2,7 M€ d’amortització i interessos, capacitat de demanar 14,9 M€ de préstec per a inversions. • Prioritats de despesa: neteja, transport urbà (renovació de flota EMT), urbanisme, medi ambient i espai públic, seguretat, serveis socials (21 M€), educació (casals d’estiu municipals). • Inversions: habitatge social (construcció i compra), ajuts a comunitats veïnals (1 M€ en 4 anys, especialment a la Part Baixa), Pla de Barris a la part baixa (pendent de Generalitat), pla de xoc per Sant Salvador (200.000 €), asfaltats (1,5 M€), projecte del Mercat del Fòrum, actuacions en patrimoni (muralles, Teatre Metropol). • Menció a la importància de disposar del Pla de Barris de la part baixa (resolució el 15 de gener), i confiança en la qualitat del projecte presentat. • Explicació sobre el funcionament del romanent de tresoreria i la seva utilització un cop liquidat l’exercici (28 de febrer). • Reflexió final sobre el 2026 com a any que es preveu positiu però exigent, amb l’objectiu de seguir millorant serveis i inversions sense estridències, gestionant la «caldera» amb prudència i constància."} {"start_second":5207,"end_second":5324,"section_title":"Falca Sempre Nàstic i avanç del partit Nàstic-Hèrcules","section_summary":"Falca esportiva del programa Sempre Nàstic, anunciant la retransmissió del partit de la jornada 14 de Primera Federació: Nàstic – Hèrcules al Nou Estadi Costa Daurada, diumenge a les 16 h. Es convida a participar en el Joc de la Por a través de xarxes socials i WhatsApp i es recorda el patrocini d’Obramat, Loto Express, Petit Tarracó i Royal Tarracó."} {"start_second":5325,"end_second":5963,"section_title":"De Ponent a Llevant: veïns del Parc del Francolí","section_summary":"Secció en directe des del Parc del Francolí amb Miquel González, Abril Rius i el president de l’Associació de Veïns, Jordi Miguel. Temes tractats: • Preparatius per a la sortida del Tour de França (5 de juliol): il·lusió veïnal però manca d’informació directa sobre logística, talls de trànsit i zona village. Especial preocupació per garantir accessos a l’hospital. • Situació de l’aparcament regulat al voltant de l’hospital i al barri: acceptació parcial de la regulació a la zona hospitalària, però queixa perquè la resta de carrers (residencials) són de pagament i sovint queden buits; veïns veuen innecessària l’extensió de la zona blava. • Origen de l’associació lligat a l’arribada del Centre Obert Penitenciari (CPO): crítica inicial a la manca de diàleg i d’informació, i demanda que es complís el pla complet (CPO + Ciutat Judicial). Balanç actual: convivència normal, sense incidents greus. • Estat de la Ciutat Judicial: veïns observen moviments de cates al terreny; la informació formal encara és escassa. • Neteja i contracte de brossa: el barri havia quedat fora del primer contracte; això comportava abandó i neteges només quan els veïns ho reclamaven. Ara, amb el nou contracte (Urbaser, des del 5 de novembre), hi ha expectatives de millora. • Inundabilitat: el barri no ha patit episodis greus en darreres pluges, tot i la proximitat al riu Francolí. Referència a obres d’Anella Verda i col·lectors al parc. • Reivindicació del Parc del Francolí com a pulmó verd de la ciutat i espai ideal per passejar, fer esport i fins i tot teletreballar. Invitació que la ciutadania el gaudeixi tot l’any, no només en ocasió del Tour."} {"start_second":5963,"end_second":6044,"section_title":"Repetició falca Sempre Nàstic i promocions de programes","section_summary":"Nova emissió de la falca del Sempre Nàstic sobre el partit contra l’Hèrcules. Tot seguit, promocions de programes de Tarragona Ràdio com Fans de Tarragona, Raulina amb salsa (amb to humorístic sobre els horaris), i Tedi Cultura, que destaquen l’aposta de l’emissora per la música local i la cultura."} {"start_second":6061,"end_second":6685,"section_title":"Bloc cultural: L’amagatall de Teresa Duc i jornada gitana","section_summary":"Espai cultural conduït per Núria Cartanyà. Primera part: entrevista a Teresa Duc sobre la novel·la L’amagatall: • Premissa: any 2126, protagonista (Jan) amb brot psicòtic que fuig a la casa de la besàvia en un món on s’han prohibit els llibres en paper, substituïts per informació digital controlada. Hi troba documents i llibres familiars que revelen la història dels seus avantpassats. • Novel·la coral que recorre 300 anys (1812–2128) i 12 generacions de la família Jornals. Barreges de futurisme, memòria familiar i introspecció. • El títol L’amagatall remet al lloc físic on es guarden coses, però sobretot al «magatzem interior» de secrets personals. • Personatge destacat: Marieta, besàvia del Jan, nena amb dificultats d’habilitats socials però grans capacitats en altres àmbits. • Estructura narrativa amb dues veus: tercera persona (nissaga) i primera persona (diari del Jan). • Presentació del llibre a la Casa de les Lletres amb una performance teatralitzada amb companys de l’Escola de Lletres. Segona part: conversa amb Trinidad Torres Castro sobre la jornada «600 anys de resistència femenina gitana»: • Acte organitzat pel Pla Integral del Poble Gitano a la Casa del Jardí, emmarcat en el 25N. • Hi participen dones gitanes de diversos territoris (Campclar, Amposta, Tarragona ciutat), que explicaran experiències i posaran en valor la llibertat, dignitat i força de la dona gitana. • Es remarca el paper de les dones com a transmissores de cultura i valors del poble gitano i com a mediadores en casos de conflicte. • Sobre la violència masclista: Trinidad explica que al seu entorn treballen amb prevenció i mediació; insisteix que qualsevol indici s’ha d’abordar de seguida i que no hi ha justificació per a la violència."} 17. {"start_second":6686,"end_second":7119,"section_title":"Bloc literari: traducció de La vida al Mississipí","section_summary":"Tancament del bloc cultural amb entrevista breu a Marc Donat, guanyador de la 24a Beca de Traducció Vidal Alcover, per la seva traducció al català de La vida al Mississipí de Mark Twain. • Donat explica que l’editorial li va demanar de traduir el llibre en un any per poder-lo publicar per Nadal, i que ha passat aquest temps “vivint” amb Mark Twain. • El llibre és una crònica de viatges i memòries en què Twain narra el seu aprenentatge i exercici com a pilot de vapors al riu Mississipí, i un viatge de retorn anys després, quan la realitat del riu ha canviat. • S’hi combina descripció del paisatge, crònica social i política, i l’humor característic de Twain. • El volum té forts lligams amb Les aventures de Huckleberry Finn, escrita poc després: comparteixen ambient, motius i fins i tot conté un capítol que l’autor pretenia incloure a la novel·la però que finalment en va quedar fora, actuant com una mena de «capítol extra». • Núria Cartanyà clou el programa destacant la importància d’aquestes traduccions per acostar clàssics universals al lector en català."}]}```

Informatiu matí i esports a Tarragona Ràdio

Resum general Espai informatiu dels Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio amb repàs de l’actualitat general de la ciutat i una segona part dedicada íntegrament a l’actualitat esportiva del Nàstic de Tarragona i altres clubs locals. Actualitat general Torre del Pretori com a lloc de memòria democràtica • El govern de l’Estat inicia l’expedient perquè la Torre del Pretori sigui declarada espai de memòria democràtica. • L’anunci el fa el delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, en un acte de la campanya “50 anys d’Espanya en llibertat”. • El BOE ja ha publicat la incoació de l’expedient, pas necessari perquè l’edifici entri al mapa estatal d’espais de memòria. • Es recorda que l’antiga presó de Pilats va ser un dels principals epicentres de la repressió franquista a Tarragona. "El deute històric que té l'Estat amb Tarragona no és únicament econòmic ni d'infraestructures. És també un deute memorístic." • Objectius de la declaració: - Testimoniar la repressió i el patiment de milers de persones. - Denunciar la dictadura i reivindicar la democràcia posterior. - Preservar, difondre i explicar aquest espai com a part imprescindible de la història i dels valors democràtics. • L’acte inclou una taula rodona moderada per la subdelegada del Govern de l’Estat a Tarragona, Elisabet Romero, amb: - Joaquim Nolla, director de l’Arxiu Municipal - Xavier Coller, catedràtic de la UNED - Josefina Mesa, divulgadora - Intervenció del conseller municipal Guillermo García. Nova residència per a persones amb TEA al PP10 • L’Ajuntament de Tarragona cedeix un solar de prop de 8.000 m² a la Fundació Onada per construir una residència i centre de dia per a persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA). • Ubicació: PP10, nou barri entre Bonavista i Camp Clar. • Característiques del centre: - Edifici de planta baixa + una planta. - Capacitat per a 30 residents i 30 places de centre de dia. • Objectiu principal: - Cobrir el buit d’atenció a adults amb TEA, especialment quan superen una certa edat, moment en què sovint s’incrementen les complicacions i també l’edat dels progenitors. • L’alcalde Rubén Viñuales celebra el projecte, però: - Expressa preocupació perquè Tarragona pugui estar assumint quasi en exclusiva una càrrega que supera el terme municipal. • Fases del projecte: - Primera fase (36 mesos): residència, centre de dia i espais per a teràpia ocupacional. - Segona fase: àrea d’atenció per a nens i nenes amb TEA. Pressupost municipal i marxa d’Elisa Vedrina Aprovació del pressupost 2026 • Tarragona ja té pressupost per a l’any vinent: 236 milions d’euros. • Recolzament al ple: - A favor: PSC, En Comú Podem, Junts i tres regidors no adscrits. - En contra: Esquerra Republicana, PP i Vox. • Es destaca que aquests pressupostos es comentaran en profunditat en un espai posterior amb la consellera d’Hisenda Isabel Mascaró. Renúncia d’Elisa Vedrina • La sorpresa del ple: Elisa Vedrina, del Partit Popular, renuncia a l’acta de consellera municipal. • Ho anuncia emocionada en el torn de precs i preguntes, agraint la feina compartida i l’experiència com a regidora. "Ser concejal ha supuesto una de las mayores bendiciones del cielo en mi vida y el mayor honor que he recibido como ciudadana de Tarragona." • Motiu: centrar-se exclusivament en la tasca de diputada nacional per la demarcació de Tarragona. • El seu lloc al consistori l’ocuparà Òscar García, número 5 de la llista del PP i vicesecretari d’Acció Política. • Trajectòria de Vedrina a Tarragona: - Entra el 3 de març de 2017 després de la mort de Marbel Negueruela. - Ha estat consellera d’Esports, Voluntariat i Associacions de Jubilats i Pensionistes (fins 2019). - Vicepresidenta de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona. - Membre del Consell Esportiu del Tarragonès (2020–2024). - Fins ara, portaveu adjunta del grup municipal del PP. - Des del juny de 2024, diputada al Congrés dels Diputats. • Durant el comiat, l’alcalde Rubén Viñuales i regidors de diversos partits en destaquen la correcció, el respecte institucional i el bon tarannà, malgrat les discrepàncies polítiques. Campanya i activitats de Nadal a Tarragona Encesa de llums i novetats • Aquesta setmana s’encenen les llums de Nadal a la ciutat. • Canvi d’escenari: la festa passa de la Rambla Nova a la Plaça de la Font, on hi haurà també un arbre de grans dimensions. • Data i hora: divendres a dos quarts de set de la tarda. • La campanya de Nadal inclourà més de 200 activitats: - Il·luminació nadalenca - Arbre de Nadal - Fira de Nadal i d’artesania - Concerts, tallers i activitats als carrers del centre. Comerç local i Black Friday • El petit comerç afronta la campanya de Nadal amb optimisme. • Es torna a sumar al Black Friday (divendres 28 de novembre) per impulsar les vendes prèvies a les festes. • La presidenta de la Via T, Raquel Pizarro, explica que: - El comerç de proximitat s’afegeix a totes les campanyes que dinamitzen el sector. - S’organitza el Nadal musical als carrers, amb moltes sorpreses i música per animar tota la ciutat. "Creiem que sí, serà una bona campanya de Nadal [...]. Aquest any tenim moltes sorpreses als carrers perquè estigui tota Tarragona molt animada amb música." Processó extraordinària de la Puríssima Sang • Dissabte a la tarda, la Part Alta va viure un ambient extraordinari i solemne, propi d’un divendres sant, però en plena campanya nadalenca. • La Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang va celebrar una processó extraordinària pels 475 anys del Sant Enterrament. • Es tracta de la processó documentada més antiga de Catalunya. • El recorregut el va obrir el Sant Crist de la Sang. • Per primer cop, els misteris de Setmana Santa han desfilat fora de les dates tradicionals. • No totes les confraries hi van participar. Van renunciar-hi, entre d’altres: - Gremi de Pagesos - Marejants - La Presa de Jesús - Germandat del Nostre Pare Jesús de la Passió - La Salle • Sí que hi van ser presents: Descendiment de la Creu, Nazarenus, Soledat, Ecce Homo i Cristo del Buen Amor. Cultura comunitària a Torreforta: “Ponent al carrer” • Unes 200 persones participen al Festival de Teatre de Carrer al barri de Torreforta. • Durant cinc dies, veïns i entitats locals han treballat col·lectivament per repensar i transformar els espais públics mitjançant les arts escèniques. • Objectius del projecte: - Impulsar un model de cultura comunitària. - Connectar art i cohesió social. - Apropar la cultura gratuïta als barris de Ponent. • El projecte “Ponent al carrer” és una iniciativa de la cooperativa Espaça, amb: - Col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona. - Xarxa de centres cívics a peu de carrer. - La Perifèrica i entitats i veïns de Torreforta. • Guillem Fuster (Espaça) destaca: - La bona resposta del barri. - La implicació de les associacions en difusió i participació. - La diversitat de perfils del curs d’arts de carrer, que permet dotar els participants d’eines i tècniques aplicables a diferents disciplines. Es remarca que quan es fa cultura gratuïta i de qualitat, "la gent reacciona" i s’implica. Beques Rousseau Teixell per a estudiants de medicina • Quatre estudiants de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili (URV) reben la beca Rousseau Teixell de Tarragona, atorgada pel Rotary Club Tarraco August. • Dotació: 1.000 € per estudiant per al pagament parcial o total de crèdits d’un curs universitari, postgrau o màster. • La convocatòria ret homenatge a la doctora Rousseau Teixell, rotària i sòcia fundadora del club, morta el 2015. • El president del club, Jordi Gispert, qualifica d’èxit aquesta primera convocatòria i subratlla que: - L’objectiu és potenciar el talent i la vocació en el camp de la medicina. - Es vol que aquestes joves puguin seguir les passes de la doctora Teixell i esdevenir grans professionals. • Voluntat de mantenir la beca els pròxims anys per continuar impulsant la presència de dones a la medicina a Tarragona. Esports Futbol – Nàstic de Tarragona (Primera Federació) Empat del primer equip a Villarreal B • El Nàstic de Tarragona suma un empat 0–0 al camp del Villarreal B. • Tercer partit amb Cristóbal Parralo a la banqueta i l’equip continua sense una millora clara en el joc. • Aspectes destacats: - L’equip és a 2 punts del play-off. - Segona porteria a zero consecutiva, dada positiva en defensa. - Primera part: el Nàstic es veu superat i genera poc perill. - Segona part: millora en possessió i control, però falta profunditat ofensiva. • Cristóbal Parralo parla d’un partit amb llacunes: - Falta de personalitat i poc progrés amb pilota a la primera part. - Millora en la gestió del joc i la possessió a la segona. - Valora l’empat i la porteria a zero, però recorda que l’objectiu és sumar de tres en tres. "Hay margen de mejora [...] espero que cada semana estemos un poquito mejor y podamos mejorar en la clasificación también." • El tècnic destaca la implicació màxima del grup, però admet que queda molta feina per fer. Voleibol – Club Volei Sant Pere i Sant Pau Equip masculí – Superlliga • El Club Volei Sant Pere i Sant Pau continua sense sumar victòries aquesta temporada a la Superlliga. • Nova derrota a la pista del Cisneros La Laguna: - L’equip lluita, però torna de Tenerife sense premi després de tres sets intensos. - L’entrenador Blados Dobosky reconeix que no han estat tan competitius com en altres partits. "La situació és complicada, però no molt pitjor que l'any passat. No és el moment de perdre el cap: cal seguir treballant i buscar la victòria." • El Sant Pere i Sant Pau és cuers a la classificació i el proper cap de setmana rebrà el Melilla. Equip femení – Primera Divisió Nacional • Realitat molt diferent per al sènior femení del mateix club: - Porta 7 victòries en 8 jornades. - Té pràcticament assegurada la permanència a la categoria. • Darrer partit: victòria molt treballada davant el Club Volei Manacor per 3–2 (25–17, 20–25, 25–17, 23–25 i 10–15). • L’entrenador Edu Sánchez es mostra molt satisfet i considera que, excepte cataclisme, l’objectiu de la temporada (mantenir la categoria) ja estaria complert. Bàsquet – TGN Bàsquet Equip femení – Lliga Femenina 2 • Nova derrota del TGN Bàsquet a Lliga Femenina 2: 60–73 contra l’Ointxe. • Es repeteix el patró negatiu de la temporada: - Molt mal inici de partit, arribant a perdre de 15 punts als 6 minuts. - Les jugadors pateixen pels errors propis i per la inspiració rival. • L’entrenador Sergio Manzano és molt crític: - Assegura que semblen no voler guanyar. - Denuncia la manca de concentració i el fet de trencar el pla de partit en només un minut. • Balance actual: 1 victòria i 7 derrotes; proper rival: León Baloncesto a fora de casa. Supercopa – TGN Bàsquet • En un altre partit de Supercopa, el TGN frega la primera victòria, però acaba perdent 61–63 contra l’Espanyol. • L’equip mostra una millor actitud respecte a partits previs: - S’evita abaixar els braços i es juga més compacte. - Tot i això, pesen les pèrdues de pilota i els molts errors en tirs lliures, factor clau en el desenllaç. • El tècnic Sergio Lou espera que aquesta línia ascendent permeti competir cada cop millor. Bàsquet – Club Bàsquet Tarragona (Ibersol CBT) • El Club Bàsquet Tarragona (Ibersol CBT), a Tercera FEP, encadena la setena victòria consecutiva i és segon a la classificació (7–1). • Darrer triomf: 52–71 a la pista de l’Inca. • Claus del partit: - Control del ritme i defensa sòlida dels tarragonins. - Parcial de 0–16 al segon quart que obre un forat gairebé definitiu. • Jugadors destacats: - Marc Buscail: 18 punts i 6 rebots. - Dani Estefanuto: 17 punts i 6 assistències. - David Loras: 10 punts i 19 rebots. • L’entrenador Toni Laramona es mostra molt satisfet: - Era un desplaçament difícil a les Balears. - Malgrat un mal tercer quart, l’equip sap refer-se i acaba guanyant de 19 punts. • Proper partit: reben Calvià a casa. Futbol base i femení Nàstic “B” – Lliga Elit • Victòria important del filial del Nàstic al camp del Júpiter per 0–2. • Gols de David Cabezas i Agusí. • Conseqüències: - L’equip entra en places de play-off i se situa cinquè. • L’entrenador Xavi Vilagut: - Destaca una primera part sensacional i un resultat curt per les ocasions generades. - A la segona part el partit es complica, però l’equip controla bé el perill i acaba certificant una victòria justa i merescuda. Juvenil Divisió d’Honor – Nàstic • Derrota del juvenil del Nàstic al camp del Girona per 1–0. • És la tercera derrota consecutiva i la cinquena de la temporada. • L’entrenador Joan Oriol: - Assumeix que és molt difícil puntuar en un camp tan exigent. - Destaca que l’equip fa un partit molt seriós en defensa i genera ocasions clares a la contra. - Assegura que “ho trauran endavant”, que tots són responsables i que l’equip té ganes de capgirar la dinàmica. Futbol femení – Nàstic femení (Primera Catalana) • El Nàstic femení guanya al camp del Sant Cugat per 1–3. • El partit: - Comença amb un 1–0 advers. - Les tarragonines remunten amb gols d’Andrea Moral, Clàudia Masip i Eva Carrillo. • Context: - L’equip arriba amb moltes baixes (3–4 jugadores lesionades en les últimes setmanes). - El camp de Sant Cugat és petit i complicat, on cada acció té molt pes. • L’entrenador Adrià de la Penya destaca la dificultat del duel però valora molt positivament la capacitat de superació del grup. • Proper compromís: el Nàstic femení torna a jugar a casa, a la Ciutat Esportiva de Camp Clar, rebent el Martinenc. Notes sobre anuncis i patrocinis Al llarg del programa també s’escolten diferents espais promocionals: • Publicitat d’una empresa de materials de construcció (Obra Mat). • Promoció del Moll de Costa com a Rambla de la Cultura a la vora del mar, amb museus, exposicions i oferta gastronòmica vinculada al Port de Tarragona. • Anunci del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa, amb exposicions com Talent Latent, El despertar d’Ícar i projectes de Txema Salvans, Paula Artés, Mer Houseman i Bloc. • Espot d’EMATSA sobre les obres de millora del clavegueram a Tarragona i la Canonja, destacant l’ús de tècniques sense obertura de rases per minimitzar molèsties i millorar la qualitat ambiental. Aquests elements s’insereixen com a pauses publicitàries entre blocs d’actualitat general i esportiva.

Serveis Informatius 7H del 24/11/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

#336 - Música, cultura i premis: Valier, Sononou i Nadal mediàtic

Presentació del programa Ja tardes Cap de Setmana a Tarragona Ràdio ofereix un magazín de tarda amb música en directe, entrevistes, cinema, llibres, cultura i molta tertúlia. En aquest episodi es combinen: Entrevista musical amb el grup barceloní Valier i el seu primer àlbum de rock psicodèlic. Bloc històric-musical dedicat al concurs Sonenou i a bandes del Camp de Tarragona que hi van participar. Crònica cultural dels Premis Arc 2025 celebrats al Teatre Tarragona. Secció de llibres i audiovisuals, amb el Premi Planeta 2025 i la minisèrie Anatomía de un instante. Agenda de cinema i plataformes, amb to humorístic, estrenes familiars i thrillers. Secció científica “La terra es plana”, amb avenços en vacunes, visió i energia. Crònica rosa i pop: premis GQ, gala d’HD, subhasta d’un Klimt, cas Alessandro Lecchio i primeres Nadales. Tot plegat amb contínues referències a Tarragona, la seva vida cultural (Teatre Tarragona, Port de Tarragona, EMATSA, ICIQ, EscanT, etc.) i la graella de programació i publicitat de Tarragona Ràdio. 1. Entrevista musical amb Valier 1.1. Presentació del grup i del disc • El programa recupera una entrevista prèvia amb Valier, trio de Barcelona, coincidint amb la sortida del seu primer àlbum. • Components: Ignasi (veu), Oriol i Joan (absent en aquesta visita als estudis de Tarragona Ràdio). • Expliquen l’origen del nom Valier: - Ve del Mont Valier, gran muntanya al sud de França, tocant la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà. - Els tres hi van pujar el 2020; el nom és un record compartit i no té cap significat previ (ni gestoria, ni crater lunar, ni altres grups homònims). “Buscàvem un nom que no signifiqués res i, alhora, ens recordés una experiència molt nostra.” 1.2. Història personal i musical • L’Ignasi i l’Oriol són amics des de primer de primària; el Joan arriba via el germà d’un company de classe. • Comencen a tocar quan algú es compra una guitarra pel Sant, versionant The Beatles, Eric Clapton, etc. • Han passat per: - Un grup de versions. - Un projecte previ anomenat Microhomes. - Finalment, Valier. 1.3. Procés de creació del disc • Han trigat uns tres anys des de la idea inicial fins a la sortida de l’àlbum (14 de novembre): - Conceptualització i preproducció. - Gravació i mescla. - Fase final de definir com i quan sortir (single a single, EP o àlbum sencer). • Decideixen publicar les 10 cançons de cop, pensades com un disc unitari. 1.4. So, producció i textures • El disc és clarament de rock però amb moltes capes i referències: - Rock psicodèlic amb ecos dels 70. - Influències dels 90 (Nirvana) i primers 2000. - Guitarres molt distorsionades, baixos potents, bateries rock, teclats ambientadors. • Treball vocal: - La veu està “ficada endins” de la mescla, no al davant. - Funciona com un instrument més, sovint engolida per la banda. - L’Ignasi diu que li agrada quan “la banda li passa per sobre”. “Crec que aquest disc és un disc de textures i capes. Creixem molt amb capes, i l’estèreo hi ajuda molt.” • Exploren molt l’estèreo: - Guitarres a un costat, veus a l’altre. - Elements que es mouen pel panorama per afegir complexitat i dinamisme. 1.5. Detalls de producció: sorolls, capes i “orfebreria sonora” • Productor: Jordi Bastida. • Mescla: José Cattaneo, descrit com molt pulcre i delicat (parlen literalment d’“orfebreria sonora”). • Exemples concrets: - A la cançó “L’últim vol” hi ha una pista de guitarra final de més d’un minut, aparentment improvisada i “que no va enlloc”, però que el productor col·loca al fons de la mescla, generant ambient. - Pistes de guitarra “amagades” que, separades, semblen soroll/acoblaments, però que dins la mescla fan molta feina. 1.6. Formats, directe i plans de futur • De moment no hi haurà format físic (ni CD ni vinil), per qüestió de recursos. • Plantegen, en clau de somni: - Una edició 10è aniversari (o 5è) en vinil. - Una presentació en cinema amb so envoltant, banda en directe i projeccions. • Directe: - Ja han fet una presentació a la sala Heliogàbal (Barcelona), amb 120 persones, sala plena i vibra de concert de rock. - Volen girar per totes les províncies, amb formats compartits amb altres grups per sumar públics. “El nostre objectiu prioritari és generar concerts on la música en directe es visqui entre tots.” • La conductora els convida a tornar a Tarragona Ràdio per parlar de videoclips i futurs projectes. 2. Especial Sonenou i bandes del Camp de Tarragona 2.1. 25 anys del concurs Sonenou • El periodista musical Jordi Sobranyes repassa els 25 anys del concurs Sonenou, nascut el 2001. • Se celebra una festa del 25è aniversari a l’antiga Fàbrica Damm de Barcelona, amb actuacions d’antics concursants (Gadagang, etc.). • Es destaca el paper del concurs en: - Detectar talent emergent arreu del país. - Donar visibilitat a grups de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils… en igualtat de condicions amb els de Barcelona. - Fomentar el fet de cantar en català entre grups que ho feien en altres idiomes. “El Sonenou va dignificar molt qualsevol comarca catalana: la gent de Tarragona, Reus o Valls se sentia en igualtat de condicions.” 2.2. Tarambanda (Valls / Secuita / Tarragona) • Gravat testimoni de Toni Martínez, guitarrista: - Participen el 2001 en el primer preliminar a Tarragona, a la Sala Macaria. - Components: Anna Cosell (cantant, de la Secuita), Eduard Soler (baix), Jaume Martínez (teclats), Dani Catena (bateria, de Tarragona, actual músic d’Els Catarres), Oriol Oliver (guitarra). - Tots de Valls, excepte Catena i Cosell. • Claus de l’èxit, segons el Toni: - Bones cançons pop d’Eduard Soler, amb melodies enganxoses i bones lletres. - El magnetisme escènic d’Anna Cosell. • Recorden la final a Vic (fred, poc públic però el necessari) i temes clau com Tempesta, Fira, Improvisant, Ferola. • Van gravar una maqueta als estudis Tívoli amb Jesús Rovira, on van aprendre molt de producció. • El grup no ha continuat, però en conserven un record intens i positiu. 2.3. Ariel Santamaria i la banda del Pere Mata • L’Ariel explica, amb el seu estil provocador, la seva participació al Sonenou 2001: - Va ser el primer cop que va tocar bateria en directe. - Recorda el reportatge d’Enderrock amb Pep Blay i l’equip de TV3. - Compartien preliminar amb Tarambanda, Tres i Set de Bar. • Anècdotes: - Volia trencar una guitarra davant càmeres (TV3, Canal 33), però el terra de fusta no ho facilitava. - Reconstrueix caos, errors en cançons (com El bus va a Barcelona) i molt d’humor. • Reconeixement: - El Sonenou el fa conegut i li dona el sobrenom de “el crac del Sonenou”. - La seva actuació s’emet al Canal 33 i ell mateix la grava en VHS per penjar-la després a YouTube. • Situació actual: - Ha perdut part de la banda; només li queda el Canyi. - Continua fent música i prepara el disc Gaudim Reus, com a segona part de Cançons de Reus. - Parla, en to mig seriós, mig irònic, de possibles aspiracions polítiques (presentar-se a alcalde de Reus només si veu opcions de majoria absoluta). 2.4. Angelot i les Ànimes (Priorat / Roca Galla) • Declaracions d’un dels integrants (baixista Pere Aguadé): - Van participar en el preliminar de Lleida (River Café) el 13 de juny de 2001. - Cartell compartit amb Busquenbaix, Fly i altres. - Venien de l’escena rock-gaia. - Recorden temes com Sense estels, Compte temps, Superstar. - La banda ha anat canviant cantants i formació al llarg dels anys. 2.5. Eloi Durán (Tarragona) – guanyador 2023 • L’Eloi Durán, de Tarragona, explica la seva experiència com a guanyador del Sonenou 2023: - Defineix el concurs com “un caminet de proves diferents” (no només tocar, sinó també musicació de poemes, etc.). - Va treballar amb el productor Pau Vinyals. - Recorda la prova de musicar un poema (El cercle) i cançons a la final com Pluja o Des de fer una casa d’un llum. • Després del concurs: - Ha gravat i girat un primer disc molt ràpid. - 2025 ha estat un any per aturar-se, descansar i redefinir el tipus d’artista que vol ser i el ritme de feina. 2.6. Visió del jurat i impacte del Sonenou • Testimoni d’un membre històric del jurat (guionista i professor actual): - Explica el bon ambient entre jurat, músics i equip de TV3 (programa 3XL.9). - Valoraven sobretot la personalitat de la proposta per sobre de la tècnica pura. - Van donar protagonisme a grups de comarques, fent-los sentir tan importants com els de Barcelona. - Destaquen l’originalitat d’Ariel Santamaria i la banda del Pere Mata. • L’ex-jurat ara fa de professor de català, utilitza música i sèries per ensenyar i continua escrivint llibres. • Recorda també el paper de Jordi Sobranyes, batejat com el “crac del Sonenou” per assistir a tots els concerts del concurs. 3. Premis Arc 2025 al Teatre Tarragona 3.1. Què són els Premis Arc? • Guardons que reconeixen la música en directe a Catalunya: - Artistes i grups. - Representants i mànagers. - Promotors i programadors. - Comunicadors musicals. • Descentralització: per primer cop, la gala se celebra a la ciutat de Tarragona, al Teatre Tarragona, reforçant la ciutat com a pol cultural (en paral·lel al rol de Teatres de Tarragona). • Accessibilitat: incorporen per primera vegada intèrprets de llengua de signes per a persones sordes. 3.2. Guanyadors destacats • Esbetlana: - Premi a artista o grup emergent. - S’escolta un fragment d’una cançó dedicada a la ciutat (amb referències a mar i muntanya, plorar pels carrers, estimar la gent…). • Altres premis importants: - Judit Neddermann i Pau Figueres (no hi poden assistir per compromisos internacionals; gira als EUA). - Lia Kali, Juanjo Escandell, Ruth Venn, Nando Cruz. - Festivals: Festival Empremtes i Festival Recòndit. 3.3. Santa Tecla premiada • En la categoria de programacions culturals/Festa major, el premi a millor programació de festa major és per les Festes de Santa Tecla de Tarragona. El teatre esclata en aplausos quan anuncien “Festes de Santa Tecla de Tarragona”: orgull local compartit i “comprant cap a casa”. • Es recorda Santa Tecla com a festa major icònica, amb actes com el Seguici Popular, el Braç de Santa Tecla o La Baixada de l’Àliga, tot i que en aquesta emissió no s’entra en detall. 3.4. Conducció i actuacions • Presentadora: Marc Grifoll, comunicadora ebrenca, descrita com una “crac” que trenca el gel des del minut 1, fent cantar tot el teatre (“Paraules d’amor” i d’altres clàssics). • Actuacions de la gala: - Kelly Isaiah - Lecoc - Oques Grasses (referits com “Otcagui” en un lapsus) - Big Black Rhino: la seva energia vocal i escènica sorprèn tothom; la conductora i la col·laboradora els descobreixen i se’n declaren fans. 3.5. Significat de la gala • Es destaca que la nit no només premia trajectòries, sinó també somnis i comunitat. • Es reforça la idea de Tarragona com a ciutat de cultura viva, capaç d’acollir esdeveniments nacionals d’aquest nivell, en línia amb altres fites com el Concurs de Castells o el Tàrraco Arena com a espai de grans esdeveniments. 4. Llibres i audiovisuals: Premi Planeta i “Anatomía de un instante” 4.1. Signatures del Premi Planeta 2025 • La col·laboradora cultural Anna explica la seva setmana intensa: - Ha assistit a les signatures i presentacions dels guanyadors del Premi Planeta 2025 a Barcelona. - Protagonistes: Juan del Val (guanyador) i Ángela Banzas (finalista). 4.2. “Vera, una historia de amor” – Juan del Val • Novel·la guanyadora: Vera, una historia de amor. • El mateix autor la descriu (en castellà, en fragment d’àudio) com: - Més que una sola història d’amor, un teixit de formes d’amor: - Amor romàntic (Vera i Antonio). - Amor entre germans. - Amor mare-fill. - Amor, desamor, desig, absència de desig. - Protagonista: Vera, dona de 40-50 anys en crisi vital, separada, avorrida i claustrofòbica amb la seva vida. - Decideix reconstruir la seva vida, un viatge cap a la llibertat i l’autoconeixement. - Coneix Antonio, més jove i d’un altre context social, i a partir d’aquí comença una història complexa, no idíl·lica. Novel·la centrada en el moment vital en què moltes dones “ja han deixat enrere les tonteries de la joventut” i volen viure la vida que desitgen. 4.3. “Cuando el viento hable” – Ángela Banzas • Finalista del Planeta 2025. • L’autora la defineix com: - Un viatge emocional: acaricia ferides, les desinfecta i acompanya el lector. - Una història amb atmòsfera envoltant i màgica. - Combina intriga i suspens amb una trama “curiosa”. - Vol generar una sensació de “petó de mare a la pell”: consol, cura i tendresa. 4.4. Recomanació global • Anna i Sílvia presenten les dues novel·les com a lectures fortes per acabar l’any: - Ideal per qui busca històries amb personatges que “es queden a viure amb nosaltres”. - Conviden a “no mirar el rellotge” mentre es llegeix. 5. Audiovisual destacat: “Anatomía de un instante” 5.1. Context i contingut • Minisèrie de 4 capítols produïda per Movistar Plus. • Direcció: Alberto Rodríguez i Paco Baños. • Basada en el llibre de Javier Cercas sobre l’intent de cop d’estat del 23-F de 1981. • Es va preestrenar al Festival de Sant Sebastià. 5.2. Enfoc i estil • És un thriller polític que reconstrueix un període clau de la Transició espanyola. • Parteix de la imatge mítica del 23-F (Tejero entrant al Congrés, trets i el “tots al terra”) i explora: - Gestos de tres homes clau. - La trama política, militar i social al voltant. - El paper del rei i els militars. “Com es para un cop d’estat?” és una de les preguntes centrals. 5.3. Repartiment i interpretacions • Actors principals: - Álvaro Morte com a Adolfo Suárez (molt elogiat per la precisió gestual). - Eduard Fernández com a Santiago Carrillo. - Manolo Solo com a Gutiérrez Mellado. - Óscar de la Fuente, entre d’altres. • Es destaca el rigor històric de producció: maquillatge, ambientació d’època i reconstrucció de cadenes de comandament militars i polítiques. 5.4. Recomendació • Se’n recomana el visionat per: - Entendre millor un moment decisiu del passat recent. - Valorar l’ofici actoral i l’adaptació d’un llibre complex. - Reflexionar sobre democràcia, franquisme residual i transició. 6. Música pop i Nadal: novetats i clàssics 6.1. Marta Sánchez – 40 anys de carrera • L’Anna comenta el retorn de Marta Sánchez amb: - Un recull de 40 anys de carrera (1985–2025). - Nou single “Abrázame”, dedicat al seu productor recentment difunt. • Es recorda la seva trajectòria des d’Olé Olé (1985) fins a la seva carrera en solitari. 6.2. Pablo Alborán – “Mis 36” • Nou tema “Mis 36”, celebrant els seus 36 anys. • Ell manté el discurs de “començar cada dia des del quilòmetre zero”. 6.3. Edurne – disc de Nadal • Treball nou: “Navidad junto a ti”, previst per al desembre. • Esmenten signatura de discos el 6 de desembre a Barcelona; la secció planeja assistir-hi. 6.4. Primeres Nadales pop • El programa comença a omplir-se de cançons nadalenques actuals: - Referència al “Burrito Sabanero” de David Bisbal i l’impacte comercial. - Bromes sobre l’abundància sobtada de repertori de Nadal (més enllà de Mariah Carey i Wham!). - S’avança que encara vindran més cançons i discos temàtics. 7. Cinema i plataformes: estrenes, humor i sagues La secció “Deixa’t portar” amb Miguel González aborda estrenes de cinema (sobretot doblades o disponibles en català) i novetats de plataformes, amb molt d’humor i referències culturals. 7.1. Estrenes de cinema (especial familiars i gènere) 7.1.1. “Olivia i el terratrèvol invisible” • Direcció: Irene Iborra Rizo. • Trama: - Olivia, la seva mare i el seu germà són desnonats i han de començar de zero en un altre barri de Barcelona. - Per protegir-se emocionalment, Olivia crea una fantasia: fa veure que allò que viuen “no és real”, com si visquessin en una pel·lícula. - Paral·lelisme amb La vida és bella (ús de la imaginació per suportar una realitat dura: pobresa infantil, desnonaments). 7.1.2. “Dracula” de Luc Besson • Nova adaptació dirigida per Luc Besson. • S’allunya de l’horror pur i se centra en la història d’amor del personatge. • Besson defineix Dràcula com “una aspirina” que durant un temps baixa la febre i et fa sentir millor, metàfora del poder efímer de l’amor/passió. • Tema central: un home que espera 400 anys per acomiadar-se de la seva esposa. 7.1.3. “Wicked: Part Two” • Segona part de l’adaptació musical de “Wicked”, preqüela de El Mag d’Oz. • Protagonistes: Ariana Grande, Cynthia Erivo, Jonathan Bailey… • Es continua explorant la relació entre Elphaba (bruixa verda, futura bruixa dolenta de l’Oest) i Glinda (bruixa bona), i com es converteixen en el que coneixem a la història clàssica. • Els tertulians es queixen irònicament de l’excés d’adaptacions de El Mag d’Oz i Dràcula. 7.1.4. “The Running Man” (nova adaptació) • Adaptació d’una novel·la de Stephen King (ja portada al cinema als 80 amb Arnold Schwarzenegger). • Trama: - Show televisiu on participants han de sobreviure 30 dies esquivant assassins professionals. - Protagonista: Ben Richards, desesperat per aconseguir tractament per la seva filla malalta. - S’assemblen a idees de La llarga marxa, Los juegos del hambre o El juego del calamar. 7.1.5. “Sisu: Camino a la venganza” • Thriller violent i venjatiu: un home torna a la casa on va ser assassinada la seva família i comença una venjança extrema. • Es destaca el to molt dur i l’acumulació de pel·lícules de venjança i mort a la cartelera. 7.1.6. “La bala” (història real) • Pel·lícula basada en fets reals, amb Carlos Iglesias (el “Benito” de Manos a la obra). • Trama: - Un sacerdot vol complir la promesa de la mare: recuperar el cos de la tieta, infermera de la División Azul morta a la Segona Guerra Mundial. - Viatge per localitzar restes i memòria. 7.1.7. “Ciutat sense son” • Cinema social, rodat als marges d’una gran ciutat (semblança amb barris de ponent o assentaments de l’àrea metropolitana). • Protagonista: Toni, jove gitano de 15 anys que viu al major assentament irregular d’Europa. • Està orgullós de la seva identitat, però la comunitat rep una amenaça de desnonament, tornant al fil dels desnonaments que travessa diverses històries. 7.1.8. “The Boys in the Boat” / “J.Kelly” (George Clooney i Adam Sandler) • Comèdia dramàtica protagonitzada (en versió original) per George Clooney i Adam Sandler (substituïda aquí per un títol aproximat “J.Kelly”). • Repartiment doblat per Salvador Vidal (veu habitual de Clooney). • Trama: estrella en crisi que fa un viatge d’introspecció per Europa, revisant relacions personals i sentit de la vida. 7.1.9. “El tigre perdut” (animació en català) • Pel·lícula d’animació disponible en català. • Protagonista: Teo, jove cangur adoptat per una família de lluitadors. • Tot canvia quan comença a tenir visions d’una terra llunyana, que li revelen que el seu destí podria ser un altre. • Aventura d’autodescobriment i arrels (el “tigre” perdut és, metafòricament, el propi Teo). 7.1.10. “Extinció” (cinema català) • Un jove, fan dels superherois, estableix una amistat amb un tigre en perill d’extinció. • El que comença com una casualitat es converteix en una missió de rescat. • Es connecta amb el tema global d’extinció, canvi climàtic i responsabilitat humana. 7.2. Plataformes i recomanacions 7.2.1. Movistar Plus • Estrena de “Anatomía de un instante” (ja explicada abans) el 20 de novembre, coincidint amb els 50 anys de la mort de Franco. 7.2.2. Filmin • Es menciona “Misterios de l’Hotel Fyns” (sense entrar en detall) com a thriller d’ambientació clàssica. 7.2.3. Apple TV+ – “Plan en família 2” • Segona part d’una comèdia familiar amb Marc Weber i Michelle Morgan. • Dan organitza unes vacances perfectes de Nadal a Europa per la família, amb previsibles embolics i aprenentatges. 7.2.4. HBO Max – “Te acompaño en el sentimiento” • Documental sobre la indústria dels productes antitiroteig a les escoles dels EUA. • Denúncia la normalització de la violència armada i com condiciona la vida quotidiana. 7.2.5. Prime Video – “The Ministry of Ungentlemanly Warfare / The Mighty Name” • Sèrie o pel·lícula de superherois: The Mighty Name (títol aproximat). • Un grup de criminals inadaptats s’ha d’unir per evitar el col·lapse de l’imperi, després que un artefacte capaç de remodelar la realitat caigui en males mans. • Es bromeja sobre l’artefacte com a possible metàfora de la intel·ligència artificial o d’una mena de “burundanga” universal. 7.2.6. Netflix – cinema de Nadal • Pel·lícula “El encanto del champán”: - Executiva de fusions i adquisicions viatja a França per tancar la venda d’una marca de cava. - Allà s’enamora del fill del fundador en ple ambient nadalenc. - Típic esquema de rom-com nadalenca (executiva de ciutat, poble vinícola, família tradicional, rivalitats amoroses). • Es comenta amb humor l’onada de pel·lícules de Nadal, l’ús de picarols, neu, casetes, forns de pastissos, i el paper de l’amor sota efectes “d’unes quantes copes de cava”. 7.2.7. Disney+ – “La mano que mece la cuna” (remake) • Nova versió del thriller noventero. • Protagonista: mare acomodada que contracta una mainadera que no és qui diu ser. • Es subratlla la idea de perill infiltrat a la família i l’actualització a context digital. 7.2.8. 3CAT – “Net i polit” • Nou programa/realty-show de 3CAT: - 12 netejadors amateurs competeixen per demostrar qui és el millor en neteja, ordre i organització d’espais extrems. - 8 capítols. • Es critica l’abundància de realities (ungles, concursos de restauració, Jocs de cartes) però alhora es reconeix que aquest pot tenir gràcia. 8. Secció científica “La terra es plana”: vacunes, visió i agrovoltaica La secció científica, amb la Berta, usa irònicament el títol “La terra es plana” per combatre pseudociències i conspiracions (terraplanisme, negacionisme de la Covid, conspiracions lunars, etc.). 8.1. Vacunes Covid i càncer • Es presenta una recerca exposada al Congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica: - Algunes vacunes contra la Covid-19 basades en ARN missatger (mRNA) han demostrat potencial per activar el sistema immunitari contra el càncer. • Idees clau: - Les vacunes es van desenvolupar molt ràpid i van ser qüestionades, però van salvar moltes vides. - Un cop aturat el cop inicial de la pandèmia, la recerca no s’ha aturat; s’ha continuat investigant per millorar-les. - En proves amb pacients oncològics, algunes formulacions han aconseguit despertar un sistema immunitari adormit, permetent atacar cèl·lules tumorals. • Possibilitat futura: una vacuna universal contra el càncer, capaç de cobrir diferents tipus (mama, còlon, pulmó, fetge…), encara en fase molt inicial. No és una solució immediata, però és un primer pas real cap a vacunes contra el càncer. 8.2. Xip per recuperar la visió • Investigació liderada per la Universitat de Stanford i centres europeus: - Desenvolupament d’un implant subretinià (un xip) combinat amb ulleres especials. - Dirigit a persones amb degeneració macular associada a l’edat, una de les principals causes de ceguesa. • Resultats preliminars: - En un assaig internacional, el 80% dels participants recuperen parcialment la visió. - Alguns poden tornar a llegir amb claredat. • Explicació: - El xip substitueix funcions de les cèl·lules fotoreceptores danyades i envia els senyals a la retina. - Les ulleres capten i processen la imatge, adaptant-la a la sensibilitat del xip. 8.3. Agrovoltaica al Baix Llobregat • Prova pilot d’energia agrovoltaica al parc agrari del Baix Llobregat: - Instal·lació de plaques solars elevades i discontínues sobre camps d’horta (enciams, carxofes…) i vinya/oliveres. - Entre placa i placa hi ha espais oberts que deixen passar llum i pluja. • Objectiu: - Mesurar l’impacte en el rendiment agrícola i en la producció d’energia. - Analitzar si es pot compatibilitzar agricultura i fotovoltaica al mateix terreny. • Context: - Actualment, la implantació massiva de plaques sovint competeix amb camps de cultiu. - Aquest model podria permetre als pagesos tenir doble renda: agrícola i energètica. Si la prova funciona, podria ser una via clau per al Camp de Tarragona i altres zones agrícoles: combinar agricultura local i transició energètica. 8.4. Combat al terraplanisme i altres mites • La Berta recorda l’origen del nom de la secció: - Vol denunciar la desinformació: negacionisme de la Covid, conspiracions sobre l’arribada a la Lluna, terraplanisme... - Reivindica la ciència basada en proves (com les restes visibles al Mar de la Tranquil·litat a la Lluna, observables amb telescopis potents). • L’objectiu és fer divulgació clara i, alhora, explicar avenços científics que poden canviar vides. 9. Cultura pop, societat i crònica rosa 9.1. Premis GQ Men of the Year • La revista GQ celebra la 25a edició dels Premis Men of the Year. • Guardonats destacats: - Walton Goggins - Daddy Yankee - Rusowsky - Marc Márquez i Àlex Márquez - Plex - Amaia - Rels B - Leiva • Es comenta amb humor la simultaneïtat de gales (Premis Arc a Tarragona i GQ a Madrid) i la impossibilitat de ser a tot arreu. 9.2. Festa de Nadal d’HD (cabells) • Marca d’utensilis de cabell GHD (parodiada com “HD”) fa la seva festa anual de Nadal, amb influencers i dress code “cherry chic”. • Es riuen de la vaguetat del concepte: - “Cherry” marca el color (vermell cirera). - “Chic” queda a lliure interpretació: des de vestits fins a calcetes o clips. 9.3. Cas Baronesa Thyssen • La revista Vanitatis publica que Tita Cervera hauria: - Renunciat a la nacionalitat suïssa. - Perdut el dret legal a usar el cognom compost Thyssen-Bornemisza. - Inscrit el seu nom al registre civil català simplement com Carme Thyssen, sense Bornemisza. • Això, segons Vanitatis, li faria perdre el fonament jurídic del títol de baronessa. • La baronessa respon a ABC negant-ho tot i assegurant que continua sent baronessa i manté el cognom compost. • Els tertulians, però, insinuen que les proves documentals donen força a la versió de Vanitatis. 9.4. Confessió d’Alessandro Lequio i ruptura amb Telecinco • Antonia Dell’Atte denuncia públicament que el seu exmarit Alessandro Lequio la va maltractar als anys 80. • Telecinco decideix apartar Lequio dels seus programes després de l’entrevista d’ella. • Es recupera un vídeo antic on Lequio diu literalment: “Yo he tirado bofetones a las mujeres, sí, me ha pasado, pero es un bofetón light, no es un bofetón…” • Les tertulianes critiquen amb duresa: - Que es normalitzés això en un programa de tele fa dècades. - El concepte de “bofetón light” com a aberració. - La valentia d’Antonia Dell’Atte per explicar-ho 30 anys després. • Lequio afirma que ha derivat el tema al seu advocat per tractament legal. 9.5. Subhasta d’un Klimt – rècord mundial • El quadre “Retrat d’Elisabeth Lederer” de Gustav Klimt es converteix en la pintura moderna més cara de la història. • Vendes: - Adjudicat per més de 200 milions d’euros en una subhasta a Nova York. • Història de l’obra: - Pintada entre 1914 i 1916. - Va ser expropiada pels nazis a la família jueva Lederer durant el Tercer Reich. - Recuperada anys després pels descendents. - Finalment venuda a la família Estée Lauder, que la tenia a la seva col·lecció. • Es debat si cap quadre mereix aquesta xifra, però s’admet que és una obra extraordinària. 9.6. Campanades, publicitat i primeres Nadales • Es confirma que les campanades de TVE-1 les presentaran Andreu Buenafuente i Sílvia Abril. • La Sílvia (conductora) es declara dividida entre veure les campanades de TV3 i les de TVE, com a bona catalana; planteja fer meitat i meitat. • Publicitat nadalenca: - Es valora positivament l’anunci de la Loteria de Nadal d’enguany. - S’admira l’spot de torró Suchard, rodat en stop motion i tècnica artesanal, en contrast amb la intel·ligència artificial. • Comencen a sonar Nadales modernes al programa i es confessa la debilitat per aquestes cançons, malgrat els excessos comercials. 9.7. Hits i escena actual • Sílvia es declara enganxada a un tema pop d’èxit (procedent d’un concurs tipus Eufòria), que escolta repetidament al cotxe. • Esment especial a Paco (Paco Luque o Paco, la Luna?) i la seva cançó “Desde que tengo insomnio”: - La Sílvia anuncia que ja té entrades per veure’l el dia 29. - Volen donar-li suport perquè pugui gravar un bon videoclip. 10. Tarragona, serveis i promocions institucionals A banda del contingut principal, l’episodi incorpora diverses falques institucionals i publicitàries que reforcen el teixit local: 10.1. Tarragona Ràdio i comerç local • Tarragona Ràdio ofereix: - Campanyes com “Nou Comerç”: 7 dies de publicitat des de 80 € + IVA. - Descomptes per a contractes anuals. - Es vol ajudar els comerços de la ciutat a “marcar la diferència”. 10.2. Port de Tarragona • Es promociona el Port de Tarragona com a “Rambla de la cultura a la vora del mar”: - Museus, exposicions, teatre i activitats. - Espais per passejar, fer esport. - Gastronomia marinera a El Serrallo. 10.3. EMATSA i obres de clavegueram • Campanya informativa d’EMATSA: - Millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja. - 75% de les obres es fan sense obrir rases, amb tècniques menys molestes. - Objectiu: entorns més nets i eficients. 10.4. ICIQ (ICIQ) i recerca química • L’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), situat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), es presenta com a referent en: - Processos químics sostenibles. - Química per a la salut. - Descarbonització. • Disposa de 250 científics de 40 nacionalitats i col·labora amb indústria i institucions. 10.5. Festival SCAN Tarragona • El 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. • Al Moll de Costa s’hi pot veure: - Talent latent. - El despertar d’Ícar. - Fotobooks, la mirada de Txema Salvans, exposicions de Paula Artés, SCAN Films. - Projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc. • Tema central: l’aigua. 10.6. Teatre Tarragona i Antagonista Teatro • Promoció de l’obra “Los centros de Lorca” de la companyia tarragonina Antagonista Teatro: - Es representa al Teatre Tarragona, gestionat per Teatres de Tarragona. - És la seva obra més premiada, amb una visió contemporània de l’univers lorquià. Tags Tarragona Ràdio Ja tardes Cap de Setmana Valier Rock psicodèlic Producció musical Sonenou Tarambanda Ariel Santamaria Eloi Durán Premis Arc 2025 Santa Tecla Teatre Tarragona Esbetlana Big Black Rhino Premi Planeta 2025 Juan del Val Ángela Banzas Anatomía de un instante Movistar Plus Cinema en català Olivia i el terratrèvol invisible Dràcula Wicked Agrovoltaica Degeneració macular Vacunes Covid Càncer SCAN Tarragona Port de Tarragona EMATSA ICIQ Música de Nadal Crònica rosa Alessandro Lequio Baronesa Thyssen Gustav Klimt Subhasta d’art Tardes de ràdio Seccions amb marques de temps 1. Obertura del programa i presentació del dia Inici – 0s a 45s Títol: Benvinguda i sumari del programa Resum: La Sílvia saluda l’audiència de Ja tardes Cap de Setmana, recorda que és diumenge de novembre i anuncia que repetiran seccions habituals (retrovisor musical, Manamanà, Carrer d’Artistes, Deixa’t portar, La terra es plana). Informa que avui recuperaran una entrevista amb el grup Valier en lloc de repetir la dels Derives. 2. Introducció a Valier i primer tema 45s a 165s Títol: Presentació de Valier i primer tast del disc Resum: Es presenta Valier com un grup de Barcelona que fa poc va visitar els estudis de Tarragona Ràdio. S’escolta un fragment d’una cançó del seu àlbum (línia crítica cap a xarxes i opinions buides). Es genera expectativa per l’entrevista. 3. Arribada de Valier als estudis i joc d’àudio 165s a 463s Títol: Rebuda de Valier i paròdia d’entrevista Resum: Arriben a l’estudi dos dels tres membres de Valier (Ignasi i Oriol; el Joan falta per un encàrrec). La Sílvia explica que, per si no arribaven, havia preparat un muntatge d’àudio amb respostes divertides (procedent d’una altra entrevista on responen preguntes absurdes: si el disc fos olor, animal, etc.). Es reprodueix el muntatge, amb humor sobre la nota del disc, l’olor a embragatge, la zebra indomable o el cangur que corre molt. Després comenten si canviarien respostes; l’Oriol diu que canviaria la paraula inventada sense sentit. 4. Història personal de Valier i origen del nom 463s a 614s Títol: Origen del grup i del nom Valier Resum: L’Ignasi explica com s’han conegut des de petits, comencen a tocar amb guitarres de Sant, versionant Beatles i Clapton. Parlen de projectes previs (grup de versions, microhomes). Expliquen com el nom Valier prové del Mont Valier, muntanya enorme al sud de França que van pujar junts el 2020. Buscaven un nom sense significat previ i carregat de memòria personal. 5. Procés de creació del disc i debat sobre singles vs àlbum 614s a 656s Títol: Tres anys per un disc pensat com a àlbum Resum: Expliquen que han trigat uns tres anys entre idea, preproducció, gravació i mescla. La part més llarga ha estat decidir com sortir al món: singles, EP o disc complet. Finalment decideixen llançar les 10 cançons juntes. Parlen de la coordinació de calendaris amb productors i tècnics. 6. Identitat sonora: rock, distorsió i veu integrada 656s a 801s Títol: Un disc de rock ple de capes i textures Resum: Defensen que és un disc de rock amb guitarres distorsionades, bateries contundents i baixos forts, amb influències dels 70, 90 i primers 2000. La Sílvia destaca moments en què la veu es difumina amb la guitarra fins a ser “engolida”. L’Ignasi explica que han volgut que la veu fos un instrument més i no el protagonista constant, i que li agrada quan la banda el passa per sobre. 7. Capes ocultes, guitarra ambient i producció fina 801s a 934s Títol: Guitarrres amagades i orfebreria de mescla Resum: Parlen de pistes de guitarra “de soroll” gravades deixant acoblar l’ampli, que aïllades semblen tonteries però que en mescla fan molta feina. Expliquen el cas de “L’últim vol” amb una línia de guitarra llarga al final que volien descartar i que el productor Jordi Bastida va voler integrar. Amb la mescla de José Cattaneo, aquestes capes creen ambient. També juguen amb l’estèreo, molt utilitzat als discos antics i ara recuperat. 8. Estèreo, posicionament sonor i experiència d’escolta 934s a 987s Títol: L’art de col·locar cada instrument al panorama Resum: Expliquen com en la mescla, dins l’arxiu, es decideix on situar cada element de dreta a esquerra. Si tot va al centre, es baralla; si s’assigna un espai o es fa moure, s’aconsegueix claredat i efecte de moviment. Qualifiquen la feina de mescla com “orfebreria sonora”. La Sílvia recomana no escoltar el disc al mòbil sinó amb bons auriculars. 9. Formats, somni del vinil i presentacions en directe 987s a 1120s Títol: Vinil futur, cinema i concerts compartits Resum: De moment no editaran en vinil ni altre format físic per manca de recursos. Somien en fer una edició 10è aniversari o un passi de cinema amb so surround i banda en directe. Parlen de la necessitat de “petar-ho” en directe: ja han fet una presentació a la sala Heliogàbal (Barcelona) al juny, plena (120 persones) i volen portar el show a altres províncies amb concerts compartits amb altres grups per sumar públics. 10. Tancament entrevista Valier i cançó final 1120s a 1310s Títol: “Criticarem els drames dels altres” i comiat Resum: La Sílvia destaca el tema “Criticarem els drames dels altres” com a possible primer senzill i com a reflex d’un “esport nacional”: criticar problemes aliens. S’acomiaden, queden per tornar a Tarragona Ràdio a explicar videoclips i novetats. S’escolten fragments d’un altre tema, amb lletres sobre estar cansat d’una relació. 11. Bloc publicitari i falques institucionals (I) 1310s a 1427s Títol: Anuncis culturals i comercials Resum: S’emet una bateria d’anuncis: obra “Los centros de Lorca” al Teatre Tarragona, campanyes publicitàries de Tarragona Ràdio per a comerços 2025, i publicitat del Port de Tarragona com a espai cultural i d’oci. Es reforça la imatge de ciutat viva i de promoció del teixit local. 12. Inici secció Sonenou amb Jordi Sobranyes 1427s a 1503s Títol: Presentació de Jordi Sobranyes i el Solenou Resum: S’incorpora a l’estudi Jordi Sobranyes, “el crac del Sonenou”. La Sílvia el presenta, també menciona la seva pròpia nominació als Premis Arc com a millor periodista musical. Jordi inicia el relat dels 25 anys del Solenou, concurs de maquetes i propostes musicals iniciat el 2001. 13. Tarambanda i el primer preliminar de Tarragona 1503s a 1798s Títol: Records de Tarambanda al Solenou 2001 Resum: S’escolta el relat de Toni Martínez (Tarambanda) parlant de la seva participació al primer preliminar de Tarragona (20 de juny de 2001, Macaria). Explica com van viure arribar a la final, el paper de les cançons d’Eduard Soler i el magnetisme d’Anna Cosell. Es recorden temes com Tempesta i el bon record de l’experiència malgrat el temps passat. S’escolta un fragment d’una de les seves cançons de l’època. 14. Ariel Santamaria i la banda del Pere Mata 1798s a 2155s Títol: El “crac del Sonenou” i la guitarra trencada Resum: Àudio d’Ariel Santamaria evocant el seu pas pel Solenou: tocava bateria, intent de trencar una guitarra davant càmeres, caos a l’escenari i humor constant. Recorda que Peplai i Enderrock els van fer un reportatge. Parla del seu present musical (preparant Gaudim Reus) i de les pèrdues de membres de la banda. Sílvia l’invita a tornar a Tarragona Ràdio quan vulgui. 15. Angelot i les Ànimes; altres bandes 2155s a 2349s Títol: Preliminar de Lleida i continuïtat de les bandes Resum: Es recupera testimoni d’un membre d’Angelot i les Ànimes, explicant la seva participació al preliminar de Lleida (River Café). Parlen de la seva trajectòria posterior, canvis de cantants i concerts recents a pobles com la Vilella Alta. Es reforça la idea que molts grups del Sonenou han seguit actius, transformats o amb nous projectes. 16. Eloi Durán, guanyador 2023, i visió del jurat 2349s a 2847s Títol: Un Sonenou recent i la filosofia del concurs Resum: L’Eloi Durán explica l’experiència de guanyar el Sonenou 2023, la prova de musicar un poema, el treball amb Pau Vinyals i el que ha significat per a la seva carrera. Després, un antic jurat (guionista i professor) parla de la filosofia del concurs: valorar personalitat per sobre de tècnica, donar protagonisme a comarques i detectar propostes amb futur. Es recorda també la figura del propi Jordi Sobranyes com a “crac del Sonenou”. S’acaba amb la invitació a assistir a la festa del 25è aniversari a l’antiga Fàbrica Damm. 17. Bloc publicitari i falques institucionals (II) 2847s a 3037s Títol: EMATSA, SCAN i ICIQ Resum: Falques d’EMATSA sobre obres de clavegueram, del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa, i de l’ICIQ sobre recerca química sostenible. Es reforça el lligam entre ciència, cultura i ciutat. 18. Secció cultural amb Anna: Premis Arc i Premi Planeta 3037s a 3525s Títol: Crònica dels Premis Arc 2025 Resum: L’Anna entra a l’estudi; la Sílvia li demana “festa” i explica que necessita una “paradinha estratègica” enmig de tanta activitat. L’Anna fa un llarg guió setmanal: repassa els Premis Arc, destacant Esbetlana com a grup emergent, altres premiats com Judit Neddermann, Lia Kali… i la distinció a les Festes de Santa Tecla com a millor programació de festa major. Elogien la presentadora Marc Grifoll i les actuacions, especialment Big Black Rhino. 19. Premi Planeta 2025: Juan del Val i Ángela Banzas 3525s a 3870s Títol: Signatures massives i dues novel·les potents Resum: L’Anna relata les signatures de Juan del Val i Ángela Banzas a Barcelona. S’escolten fragments d’àudio on cadascun descriu la seva novel·la: Vera, una historia de amor i Cuando el viento hable. Es destaca que totes dues obres combinen emoció, introspecció i bones trames. Es recomanen com a lectures fortes per aquests mesos. 20. “Anatomía de un instante”: minisèrie recomanada 3870s a 4125s Títol: Del llibre de Javier Cercas a la pantalla Resum: L’Anna presenta la minisèrie “Anatomía de un instante” de Movistar Plus, basada en el llibre de Javier Cercas sobre el 23-F. S’escolta el tràiler, es descriuen el repartiment (Álvaro Morte, Eduard Fernández…) i l’enfoc com a thriller polític que reconstrueix el moment i els seus protagonistes. Recomanen mirar-la per la qualitat interpretativa i el valor històric. 21. Novetats musicals: Marta Sánchez, Pablo Alborán, Edurne 4125s a 4537s Títol: Grans trajectòries i Nadals que s’avancen Resum: S’escolta Marta Sánchez amb “Abrázame” i es recorden els seus 40 anys de carrera des d’Olé Olé. Després, Pablo Alborán amb “Mis 36”, comentant que l’artista encadena anys i manté el discurs del quilòmetre zero. Es parla del futur disc de Nadal d’Edurne, “Navidad junto a ti”, i de la seva futura signatura a Barcelona el 6 de desembre. Les presentadores juguen amb la idea de desitjar-se Bon Nadal amb molta antelació. 22. Tancament bloc Anna i pas a “Deixa’t portar” 4537s a 4782s Títol: Comiat d’Anna i entrada de Miquel González Resum: L’Anna i la Sílvia tanquen secció, amb bromes sobre vacances de Nadal i possibles trobades al cinema o a la Plaça de la Font. Després, entra Miquel González, presentador de “Deixa’t portar”, amb comentaris humorístics sobre la sala Kids dels cinemes, seients trencats i pauses enmig de la pel·lícula. Donen pas formal a la secció amb nova sintonia. 23. Secció cinema “Deixa’t portar”: estrenes en detall 4782s a 6100s Títol: Pel·lícules familiars, thrillers i sagues Resum: Miquel, amb l’ajuda tècnica d’Abril, repassa una llarga llista d’estrenes: Olivia i el terratrèvol invisible, nova versió de Dràcula de Luc Besson, Wicked: Part 2, nova adaptació de The Running Man, el thriller Sisu: Camino a la venganza, pel·lícules de venjança i memòria, comèdia amb George Clooney (J.Kelly), animació El tigre perdut, i cinema en català Extinció. Tot plegat amenitzat amb bromes sobre Ladiro, aspirines, burundanga, Mago de Oz i referències a sèries antigues. 24. Plataformes: Movistar Plus, Netflix, HBO, Prime, 3CAT 6100s a 6551s Títol: Recomanacions de streaming i realities de neteja Resum: Es comenten novetats a Movistar Plus (Anatomía de un instante), Filmin, Apple TV+ (Plan en família 2), HBO Max (Te acompaño en el sentimiento), Prime Video (sèrie de superherois amb artefacte que remodela la realitat), Netflix (pel·lícula nadalenca El encanto del champán) i Disney+ (remake de La mano que mece la cuna). Tanquen amb el nou reality de 3CAT, “Net i polit”, criticant l’excés de programes de cartes i ungles però reconeixent que aquest pot tenir gràcia. 25. Bloc publicitari i falques (III) 6551s a 6662s Títol: Port de Tarragona, EMATSA i retorn a “La terra es plana” Resum: Tornen les falques del Port de Tarragona i EMATSA, recordant obres de clavegueram i oferta cultural del Moll de Costa. S’anuncia el retorn de la secció científica “La terra es plana”. 26. “La terra es plana”: fils pendents i llibre “Contacte” 6662s a 6929s Títol: Recuperant el fil de Carl Sagan i Jodie Foster Resum: La Berta comença recordant que la setmana anterior van parlar de l’edició en català de “Contacte” de Carl Sagan però van oblidar detalls: traducció de Lluís Delgado, portada de Maria Picasso, i el nom de la protagonista a la novel·la i al film (Eleanor Arroway, interpretada per Jodie Foster). Fa un petit resum de la trama (missatge des de Vega, construcció de la nau per a 5 persones i conflicte entre ciència, política i religió). 27. Vacunes Covid i recerca contra el càncer 6929s a 7084s Títol: De la pandèmia a una possible vacuna universal Resum: Es presenta la notícia que algunes vacunes de Covid basades en ARN han demostrat capacitat per activar el sistema immunitari contra el càncer. Es parla de la polèmica inicial per la rapidesa en el desenvolupament però es reivindica el balanç positiu d’“hores de vida guanyades”. Després s’explica com la recerca posterior ha descobert aquest nou potencial. 28. Xip retinal i recuperació de la visió 7084s a 7514s Títol: Un implant per tornar a veure-hi Resum: S’explica l’estudi liderat per la Universitat de Stanford sobre un xip subretinià combinat amb ulleres, capaç de restaurar parcialment la visió a pacients amb degeneració macular. S’exposa que el 80% dels participants han recuperat certa capacitat de lectura. Es remarca que encara és en fase experimental però amb resultats molt prometedors. 29. Agrovoltaica al Baix Llobregat 7514s a 7984s Títol: Plaques solars i horta al mateix camp Resum: Berta descriu la prova pilot d’agrovoltaica al Parc Agrari del Baix Llobregat: plaques elevades i espaiades sobre camps d’enciams, carxofes i altres, deixant passar llum i pluja. L’objectiu és veure si es pot combinar producció d’aliments i energia. S’explica que ara mateix o tens plaques o tens cultiu, i que aquest model podria canviar-ho i fer rendible la pagesia. 30. Terraplanisme i pseudociències 7984s a 8187s Títol: Per què la secció es diu “La terra es plana” Resum: Berta recorda que el nom de la secció és una ironia contra el terraplanisme i altres pseudociències: negació de la Covid, conspiracions sobre l’arribada a la Lluna, etc. Reivindica la ciència basada en proves (restes de missions a la Lluna visibles amb telescopis) i l’objectiu divulgatiu de la secció. 31. Tast musical: Italo disco amb veus masculines i femenines 8187s a 8592s Títol: Italo disco: Radiorama i Lee Marrow Resum: Canvi de to amb un tast musical dedicat a la Italo Disco dels 80: es parla del duet Radiorama (Aldo Marelli i Simona Zanini) amb “Chance to Desire” i del productor Lee Marrow (Francesco Bontempi) amb “Shanghai”. Destaquen la combinació de veus masculines i femenines i el caràcter atemporal de les produccions (40 anys després). 32. Falques SCAN, ICIQ i promoció interna 8592s a 8720s Títol: SCAN Tarragona, ICIQ i Fans de Tarragona Resum: Falques sobre el Festival SCAN Tarragona, l’ICIQ i el programa “Fans de Tarragona” de la mateixa emissora, reforçant la graella de programació i l’oferta cultural local. 33. Secció Manamanà: premis, GQ i glamur 8720s a 9016s Títol: Premis Arc, Premis GQ i festa de glamur Resum: S’obre la secció “Manamanà” amb la Sílvia i el Marc, repassant la setmana. Tornen als Premis Arc, destaquen la nominació de la mateixa Sílvia com a periodista musical, i després salten als Premis GQ Men of the Year i a la festa de Nadal de la marca de planxes de cabell (GHD). Parlen del dress code “cherry chic” i fan humor sobre com interpretar-lo. 34. Baronesa Thyssen i pèrdua del títol 9016s a 9555s Títol: Carme Thyssen continua sent baronessa? Resum: Es recupera la sèrie clàssica de Rosa Maria Sardà per introduir la Baronessa Thyssen. Expliquen la notícia de Vanitatis sobre la possible pèrdua del cognom Thyssen-Bornemisza i del títol de baronessa després de renunciar a la nacionalitat suïssa. Parlen del nou registre com a Carme Thyssen a Catalunya i del desmentiment d’ella via ABC. Debaten sobre la credibilitat de cada part. 35. Alessandro Lequio, Antonia Dell’Atte i maltractaments 9555s a 9987s Títol: Confessió d’un “bofetón light” i reacció de la tele Resum: Es tracta el cas d’Alessandro Lequio, apartat de Telecinco després que Antonia Dell’Atte l’acusi de maltractaments. S’escolta un vídeo antic on Lequio admet haver donat “bofetones light”. Les tertulianes condemnen aquestes paraules i destaquen la valentia d’Antonia, tot i passar 30 anys. Es qüestiona si la família Obregón hi dirà res i s’analitza el paper de la cadena. 36. Subhasta del Klimt i rècord de 200 milions 9987s a 10379s Títol: El retrat d’Elisabeth Lederer fa història Resum: Expliquen la subhasta de “Retrat d’Elisabeth Lederer” de Gustav Klimt, venut per més de 200 milions d’euros, convertint-se en la pintura moderna més valuosa. Es detalla el periple de la peça (pintada 1914–16, expropiada per nazis, recuperada, venuda a Estée Lauder). Es debat si val aquesta quantitat i es destaca la seva bellesa. 37. Campanades amb Buenafuente i Sílvia Abril; anuncis de Nadal 10379s a 10517s Títol: Cap d’any dividit entre TV3 i TVE Resum: Es confirma que Andreu Buenafuente i Sílvia Abril donaran les campanades a TVE-1. La Sílvia explica que a casa sempre miren TV3 però que aquest any no sap què farà; es planteja fer meitat a cada canal. Parlen també dels anuncis de la Loteria de Nadal i del torró Suchard, elogiant-ne la factura artesanal en stop-motion. 38. Primera Nadala pop i cas Paco 10517s a 10626s Títol: “Desde que tengo insomnio” i plans per al 29 Resum: Tanquen la secció i el programa amb la cançó “Desde que tengo insomnio” de Paco, explicant que ja tenen entrades per al concert del dia 29 i volen ajudar-lo a assolir prou impacte per gravar un videoclip. S’acomiaden del cap de setmana i de l’audiència fins l’endemà. Aquest resum recull els eixos principals i les marques de temps dels temes tractats en aquest llarg episodi de Ja tardes Cap de Setmana, mantenint l’èmfasi en la música, la cultura local de Tarragona, la ciència i l’actualitat pop.

#335 - Música, premis i cultura pop a Ja tardes Cap de Setmana

Resum general Aquest llarg episodi de Ja tardes Cap de Setmana a Tarragona Ràdio combina entrevistes musicals, memòria històrica de concursos, recomanacions culturals, cinema, sèries, novetats editorials i molt d’humor televisiu i pop. L’estructura del programa es pot dividir en grans blocs: Entrevista musical central amb Diego de la banda tribut Derivas, homenatge a Héroes del Silencio i a Enrique Bunbury. Bloc Sononou: record del concurs Sona 9 als seus 25 anys, amb testimonis de grups del Camp de Tarragona (Tarambanda, Ariel Santamaria, Les Ànimes, Eloi Durán) i del jurat (Pep Blay). Secció cultural amb Anna: Premis ARC 2025 celebrats al Teatre Tarragona, signatura del Premi Planeta 2025, i recomanació de la minisèrie Anatomía de un instante. Secció de cinema i plataformes (Miguel González): repàs llarg de les estrenes al cinema (Olivia i el teatro invisible, nova Drácula, Wicked part 2, thrillers, animació en català) i a plataformes (Movistar, Filmin, Prime, Netflix, Disney+), amb to humorístic. Espai de ciència i tecnologia “La terra és plana” (Beta): noves vacunes d’ARN contra el càncer, un xip per recuperar visió en degeneració macular i un projecte agrovoltaic que combina plaques solars i horta al Baix Llobregat. Tram final de cultura pop i televisió (Marc): Premis ARC (amb la nominació de la Sílvia), premis Men of the Year de GQ, situació de la baronessa Thyssen, cas Alessandro Lequio – Antonio Dell’Atte i subhasta rècord d’un quadre de Klimt. Bloc 1 – Obertura i entrevista musical amb Derivas Presentació del programa • S’obren micròfons a Ja tardes Cap de Setmana a Tarragona Ràdio. • La Sílvia felicita les Cecílies (Santa Cecília, patrona dels músics) i fa una dedicatòria a tots els músics, siguin o no sobre l’escenari. • Anuncia un programa “ple de dalt a baix” amb molta música i col·laboradors. Entrevista amb Diego (Derivas, tribut a Héroes del Silencio) «El mayor homenaje a Héroes del Silencio» – es presenta així el concert de Derivas. Context del grup • Derivas és una banda tribut a Héroes del Silencio, molt vinculada a Tarragona i a la Sala Zero. • El cantant Diego (nom artístic Septiembre) explica: - El grup es va fundar el 2008–2009, ell s’hi va incorporar més tard. - Va venir d’un projecte propi anomenat Septiembre, on componia. - El grup es va reestructurar amb el temps, alguns fundadors van marxar cap a altres projectes. Estil i etapa que recreen • Derivas se centren sobretot en l’etapa de Héroes del Silencio de l’any 1991, quan la banda va fer gires mundials i va vendre més discos. • Combinen: - Estètica i imatge molt fidel a aquella època. - Repertori del període de màxim èxit, però també cançons d’altres discos (El espíritu del vino, etc.). Relació emocional amb les cançons • Diego explica que cantar els mateixos temes cada nit no és mai igual: - Depèn del moment vital, de l’estat d’ànim. - Hi ha vegades que la interpretació surt més rabiosa o crítica amb “el sistema” i hi ha qui li ha arribat a dir que semblava enfadat. • Comparen el to d’Enrique Bunbury: aquella dicció i posada en escena que semblava “renyar” el públic, com una “bronca artística”. Cançó que encara el commou • Diego destaca especialment Flor venenosa: - Conté el vers «vender una madre por otra copa», que ell relaciona amb la seva joventut, les nits de festa i l’alcohol. - Ara canta la cançó pensant en la seva mare, que abans desaprovava aquella vida, i que avui assisteix als seus concerts. - Mira directament la seva mare en grans bolos (Razzmatazz, Madrid), convertint la cançó en un petit homenatge familiar. • Destaca que, tot i que la cançó parla de consum i excessos, ell no vol fomentar-ho, però reconeix que forma part de la realitat juvenil. Sales mítics i somnis complerts • Explica una anècdota d’adolescent: - Als 18 anys va veure un tribut a AC/DC a la Sala Razzmatazz (antiga Zeleste) i va pensar «un dia tocaré aquí». - Amb els anys ho va aconseguir amb Derivas, fins al punt d’haver perdut el compte de les vegades que hi han actuat. • Altres fites: - Concerts al recinte adjacent al Wizink Center / Movistar Arena de Madrid, compartint backstage amb grans noms (fins i tot hi veu firmes com la de Bito i altres artistes famosos). - Record especial d’haver passat de fan de Bunbury a trepitjar el mateix escenari on l’havia vist a Girona (La Mirona) uns anys abans. Filosofia de grup i relació amb el públic • L’èxit i la continuïtat del grup es basen en: - Un equip molt consolidat (Arnau Navarro, Rafa Sirio, Álvaro Fernández, Vítor Orion i Diego), que es consideren amics amb un objectiu comú. - El paper clau del públic fidel, famílies que venen amb fills vestits d’Héroes o Derivas. • Hi ha moments especials, com regalar una pua a un nen i veure com el mira com si fos el seu ídol: això és el que realment els motiva. «La música expande la libertad dentro de nuestro cerebro» – diu Diego, reivindicant la capacitat alliberadora de la música. Promoció del concert a la Sala Zero • Es recorda el concert de Derivas a la Sala Zero (Carrer de la Màgia 12, Tarragona): - Obertura de portes a les 20:00. - Inici del concert a dos quarts de nou. - Entrades anticipades a sala0.com i punts físics (Reus, botigues de discos, etc.). • La Sala Zero celebra el 25è aniversari, i la Sílvia felicita la sala i es compromet a tornar a parlar amb Diego en futures ocasions. Bloc 2 – Publicitat local i transició En diversos punts de l’episodi s’inclouen falques i anuncis locals que reforcen el context tarragoní i cultural: • Teatre Tarragona: promoció de Los centros de Lorca amb Antagonista Teatro. • Tarragona Ràdio com a eina de publicitat per negocis locals, promoció “Nou Comerç” i descomptes per contractes anuals. • Port de Tarragona: invitació a gaudir del Moll de Costa com a Rambla de la Cultura, amb museus, exposicions, teatre i gastronomia marinera a El Serrallo. • Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa, amb exposicions sobre l’aigua com a eix temàtic. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al campus Sescelades de la URV, com a referent en química sostenible i descarbonització. • EMATSA: obres a la xarxa de clavegueram a Tarragona i La Canonja amb tècniques poc invasives. Aquests elements situen el programa clarament en l’ecosistema cultural i urbà de Tarragona i la Costa Daurada. Bloc 3 – Sonenou 25 anys: memòria musical del territori La Sílvia dona pas a Jordi Sugranyes, que fa una secció extensa dedicada al Sonenou / Sona 9, el famós concurs de maquetes i propostes musicals que compleix 25 anys. Introducció al Sonenou • El Sonenou va arrencar el maig de 2001 com un concurs de maquetes, ara ja de propostes musicals emergents. • La celebració dels 25 anys es fa amb una festa a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona, amb actuacions d’antics participants. • Jordi anuncia que es centraran en grups de les comarques de Tarragona i el Camp de Tarragona, i no tant en l’ordre d’importància. Tarambanda – Valls i la Secuita (testimoni de Toni Martínez) Origen i experiència al concurs • Tarambanda va participar al primer preliminar fet a Tarragona, a la sala Macaria, el 20 de juny de 2001. • Aquella nit també hi van actuar: - Els 3 - Set de Bar - Ariel Santamaria i la banda del Pere Mata • Toni Martínez (guitarrista) recorda: - Eren molt joves, i el Sonenou va ser una experiència molt emocionant. - Era la primera vegada que arribaven tan lluny; tenien una colla de fans que els seguia. Claus del seu èxit al concurs • Dues claus principals, segons Toni: - Bones cançons d’Eduard Soler (pop enganxadís, lletres treballades). - El magnetisme escènic de la cantant Anna Cosell. • Aquesta combinació els va portar a la final a Vic, malgrat el fred i un públic escàs, però amb totes les persones “que hi havien de ser”. Formació de Tarambanda • Membres: - Anna Cosell (veu, de la Secuita) - Eduard Soler (baix, compositor) - Jaume Martínez (teclats, ara amb Senyor Oca / Senyarrai, context actualitzat) - Dani Catena (bateria, de Tarragona, ara amb Els Catarres) - Oriol Oliver (guitarra) • Tots de Valls, excepte Catena (Tarragona) i Cosell (la Secuita), dins la comarca de l’Alt Camp / Tarragonès. Repertori i enregistrament • A la final segur que van tocar: - Tempesta (la cançó més estimada pel públic) - Fira - Improvisant - Farola, entre d’altres. • Van gravar una maqueta als Estudis Tívoli amb Jesús Rovira (Lax’n’Busto), molt recordada i encara conservada en CD a cases de fans. Toni reflexiona que, amb la maduresa actual, segurament gaudirien encara més aquella experiència que fa 25 anys. Ariel Santamaria i la banda del Pere Mata Record del Sonenou segons Ariel • Ariel entra amb el seu estil desvergonyit: admetia anar “molt borratxo i molt drogat”, però encara recordar força l’experiència. • Van tocar al mateix preliminar de Tarragona amb Tarambanda, els tres i Set de Bar. • Televisió de Catalunya (TV3, Canal 33) els va fer un reportatge complet, gravant al local d’assaig i a casa de membres del grup. L’episodi de la guitarra trencada • Ariel explica que volia trencar una guitarra en directe de manera espectacular. • Problema: l’escenari era de fusta i les parets també – no hi havia superfície sòlida per destrossar-la bé, i la cosa va acabar sent més complicada del que s’esperava. • També recorda errors durant l’actuació (com començar una cançó en el to equivocat), però tot amb molt humor i autoironia. Valoració posterior i trajectòria • Ariel recorda que Pep Blay i altres el van començar a anomenar el “crac del Sononou”, i que l’actuació es va emetre al Canal 33. • Parla del present: - La “Banda del Pere Mata” gairebé no existeix com a tal; només queda el guitarrista “Canyi”. - Ell segueix fent música (preparant un disc Gaudim Reus com a continuació de Cançons de RTV). - No descarta tornar a la política local a Reus, però avisa que si s’hi presenta seria per ser alcalde i amb majoria absoluta, o no s’hi presenta. Les Ànimes (testimoni del baixista Pere Aguadé) • Preliminar de Lleida (River Café), 13 de juny de 2001, una setmana abans del de Tarragona. • Van compartir cartell amb Busquenbaix, Fly i L’Angelot i Les Ànimes (de la Roca d’en Massagué / Pila Vella, segons mencions). • Pere recorda: - Nervis, expectació, ganes de participar i guanyar. - Havien gravat una maqueta amb Jesús Rovira (Lax’n’Busto) que incloïa temes com Sense estels, Compte el temps i Superstar. • Formació actual de Les Ànimes: - Bateria i baix (d’origen rock dur) que es mantenen des de fa anys. - Incorporacions joves com la cantant Bàrbara Flores (de Valls) i un guitarrista molt jove. - Han patit contratemps com un accident en què li va caure una torre de llums a sobre al guitarrista. Eloi Durán – guanyador 2023 • Cantautor de Tarragona, guanyador del Sona 9 2023. • Recorda el concurs com un procés estructurat en diferents proves: - No només mostrar les teves cançons, sinó superar reptes (com musicar un poema). • Va treballar amb el productor Pau Vinyals: - Van produir les cançons del concurs i posteriorment les van portar al directe. • Cançons destacades: - Un poema musicat anomenat El cercle. - A la final: Pluja, Una tarda de dilluns i altres fins a un total de cinc cançons. • El 2025 l’ha dedicat a: - Posar coses a lloc, descansar, fer nova música. - Reflexionar sobre quin tipus d’artista vol ser i quin ritme de carrera vol portar. Pep Blay – periodista, jurat i presentador «El que més m’agradava del Sononou era dignificar qualsevol comarca catalana». • Pep recorda el Sononou com una aventura autoorganitzada: - Jurat (ell, Lluís Andrau d’Enderrock, Albert Puig de Catalunya Ràdio) i músics anaven una mica “a cegues”, provant un format nou. • Destaca: - La connexió entre jurat i músics. - El fet de fer ruta per tot el país, donant veu a bandes de Tarragona, Reus, Valls, Girona, Lleida, etc. • Un objectiu clau era animar bandes que cantaven en castellà o anglès a provar-ho en català al concurs, i moltes després van seguir en català. • Record especial per Ariel Santamaria com a “home espectacle” i Tarambanda com a grup original que hauria pogut arribar més lluny. • Orgull perquè el Sononou va fer que gent de Tarragona, Reus, Valls se sentissin en igualtat de condicions respecte als grups de Barcelona. • Com a professor de català actualment, Pep utilitza música, sèries i documentals (fruit de la seva trajectòria) per ensenyar a alumnes de 3r i 4t d’ESO. • Recorda el programa televisiu 360º.9 (Televisió de Catalunya), on anaven amb una furgoneta per tot el país, fent reportatges a casa dels grups, valorant molt la proximitat. • Esmenta la figura de Jordi Sugranyes com el “crac del Sononou” entre el públic per assistir a tots els concerts del concurs. Tancament del bloc Sonenou • Jordi Sugranyes recorda la festa del 25è aniversari del Sononou a l’Antiga Fàbrica Damm. • Anuncia actuacions com Gadagang i convida l’audiència a assistir-hi. Bloc 4 – Secció cultural amb Anna: Premis ARC, Premi Planeta i sèries La Sílvia dóna pas a Anna, que arriba “amb un guió de 14 o 15 pàgines”, plena de contingut cultural setmanal. Premis ARC 2025 al Teatre Tarragona • Es fa un repàs de la 23a edició dels Premis ARC (premis de la indústria de la música en directe a Catalunya), celebrats per primera vegada al Teatre Tarragona. Premis destacats • Svetlana: guardó a artista o grup emergent, consolidant el seu moment ascendent. • Premis també per: - Judit Neddermann & Pau Figueres (no hi van poder assistir; ella és de gira als EUA). - Lia Kali - Juanjo Escalari - Ruth i Nando Cruz - Festivals Empremtes i Recòndit. • Gran alegria per al premi a millor programació de festa major per les Festes de Santa Tecla de Tarragona, que provoca orgull local: «Escombrant cap a casa», celebren Sílvia i Anna. Presentació i actuacions • La gala la condueix la periodista Marc Grifoll, que sorprèn per la seva capacitat de fer cantar tot el Teatre Tarragona als primers cinc minuts (Paraules d’amor, etc.). • Actuacions destacades: - Kelly Isaiah - Lecoc - Oques grasses (el nom s’insinua) / Otcagui (a la transcripció) - Big Black Rhino, que deixen el públic impressionat per l’energia i la veu de la cantant. Accessibilitat i descentralització • Els Premis ARC 2025: - Reafirmen el compromís amb la descentralització cultural portant la gala a Tarragona. - Incorporen per primer cop intèrprets de llengua de signes, garantint l’accessibilitat a persones sordes. • Es tanca el bloc remarcant que la nit no només va celebrar trajectòries, sinó també somnis, esforç i comunitat musical. Signatura del Premi Planeta 2025 La secció continua amb literatura i grans premis. Juan del Val – “Vera, una historia de amor” • Anna i Sílvia expliquen que van assistir a la signatura multitudinària a Barcelona. • Juan del Val explica el llibre: - Li costa resumir-lo en poques paraules. - Vera és “una història d’amor” en moltes direccions: parella, mare-fill, germans… - Tracta l’amor, el desamor, el desig, l’absència de desig. - Protagonista: Vera, dona de 40–50 anys que es troba atrapada en el avorriment i la claustrofòbia d’una vida que no vol. - Intueix que li falta viure una altra vida i decideix sortir del lloc on no vol estar. - Comença un viatge d’autoconeixement i cap a la llibertat. - Coneix Antonio, més jove, d’un altre context social, amb qui inicia una història d’amor no exempta de dificultats. Ángela Banzas – “Cuando el viento hable” (finalista) • L’autora defineix la novel·la com: - Un viatge emocional que acaricia ferides, les desinfecta i deixa una sensació de “petó de mare sobre la pell”. - Una atmosfera envolvent amb trama de suspens i intriga. • Anna resumeix que totes dues novel·les arriben amb força, ritme i personalitat, i les recomana com a lectures per començar immediatament. Recomanació de minisèrie: “Anatomía de un instante” La segona part de la secció se centra en audiovisuals. Context de la minisèrie • Anatomía de un instante és una minisèrie de 4 capítols produïda per Movistar Plus, adaptació del llibre de Javier Cercas sobre l’intent de cop d’estat del 23-F de 1981. • Direcció: Alberto Rodríguez i Paco Baños. • Repartiment destacat: - Álvaro Morte (Adolfo Suárez) - Eduard Fernández (Santiago Carrillo) - Manolo Solo (Gutiérrez Mellado) - Óscar de la Fuente i altres. Trama i enfoc • És un thriller polític que reconstrueix: - El context polític de la Transició. - L’intent de cop amb el famós “¡Todos al suelo!” d’Antonio Tejero al Congrés. - El gest icònic de tres homes que romanen dempeus: Suárez, Gutiérrez Mellado i Carrillo. • El guió, escrit per Rodríguez amb Rafael Cobos i Fran Araujo, busca aprofundir en: - Com es va gestar el cop. - Quin paper hi va tenir la Corona. - Com es va aturar el cop d’estat. Valors de producció • Es destaca: - Disseny de producció molt rigorós en maquillatge, ambientació i recreació històrica. - Interpretacions precises: s’emfatitza la gestualitat d’Álvaro Morte, la lectura minuciosa de Carrillo per part d’Eduard Fernández i el paper de Manolo Solo com a Gutiérrez Mellado. • Preestrena al Festival de Sant Sebastià 2025 i molt comentada des de la seva estrena a Movistar. Bloc 5 – Música de Nadal i novetats discogràfiques Enmig de la secció cultural, Anna i Sílvia fan un repàs a novetats musicals, especialment nadalenques. Marta Sánchez – “Abrázame” i 40 anys de carrera • Es destaca que Marta Sánchez celebra 40 anys de trajectòria (des del 1985 amb Olé Olé). • Presenta el single “Abrázame”, part d’un treball recopilatori 1985–2025. • Cançó escrita fa temps pel seu productor recentment traspassat, a qui dedica el disc. Pablo Alborán – “Mis 36” • Sona el tema “Mis 36”, on Pablo Alborán repassa la seva vida i celebra arribar als 36 anys. • Sílvia i Anna juguen amb el fet que “ja va camí dels 40”, però com a edat, no pas com a anys de carrera. Edurne – “Navidad junto a ti” • Esment de la cantant Edurne, que prepara un disc nadalenc “Navidad junto a ti”. • Farà signatura de discos a Barcelona el 6 de desembre. • Broma recurrent sobre la diferència entre “Nadal” i “Navidad” i sobre com es desitjaran “Bon Nadal” amb anticipació. Bloc 6 – Secció de cinema i plataformes amb Miguel González Entra Miguel González, amb l’Abril Rius ajudant amb els tràilers. El to és molt humorístic, però alhora ofereix una panoràmica àmplia de les estrenes. Estrenes al cinema 1. Olivia i el teatre / món invisible • Pel·lícula d’Irene Iborra. • Protagonistes: Olivia, la seva mare i el seu germà són desnonats de casa seva a Barcelona i han de començar de zero en un altre barri. • La mare lluita per resoldre la situació, mentre Olivia crea una fantasia protectora per al seu germà i per a ella mateixa: tot el que viuen és com si fos una pel·lícula. • Comparació amb La vita è bella de Benigni, per la manera com un adult crea un relat per protegir la mirada infantil. 2. Drácula (Luc Besson) • Nova adaptació de Dràcula dirigida pel francès Luc Besson. • El director s’allunya del terror pur i se centra en la història d’amor: - Dràcula com un home capaç d’esperar 400 anys per dir adéu a la seva dona. • Besson compara Dràcula amb una aspirina que baixa la febre i fa sentir millor (metàfora curiosa que comenten amb humor). 3. Wicked – Part 2 • Segona part de l’adaptació de Wicked, l’univers d’El mag d’Oz. • Protagonistes: Ariana Grande, Cynthia Erivo, etc. • Es continua explorant el destí d’Elphaba (bruixa dolenta de l’Oest) i Glinda (bruixa bona), amb molta música i espectacularitat. • Conversa divertida sobre adaptacions constants de El mag d’Oz i la saturació d’aquest univers. 4. The Running Man • Nova versió basada en la novel·la de Stephen King (ja adaptada als 80 amb Arnold Schwarzenegger). • Trama: en un futur distòpic, un programa televisiu convergeix criminals i participants en un joc de supervivència on han d’evitar assassins professionals durant 30 dies. • S’assenyala la similitud amb Els jocs de la fam o El juego del calamar. 5. Sisu: camino a la venganza • Thriller d’acció: un home torna a la casa on van assassinar la seva família, la buida i marxa, però quan apareixen els culpables, inicia una venjança brutal. • Títol i to altament violents, cosa que contrasta amb la lleugeresa de la secció. 6. La bala (Carlos Iglesias) • Protagonitzada per Carlos Iglesias (Benito de Manos a la obra). • Inspirada en una història real: - Un sacerdot, Julián, promet a la seva mare recuperar el cos de la seva tieta, infermera de la Divisió Azul morta a la Segona Guerra Mundial. - Es combina memòria històrica i drama familiar. 7. Ciudad sin sueño • Protagonista: Toni, jove gitano de 15 anys que viu en un gran assentament irregular a les afores de Madrid. • Viu orgullós de les seves arrels i acompanyant l’avi en la feina. • Tot canvia quan una amenaça de desnonament posa en perill la seva comunitat. 8. El tigre perdut (animació en català) • Pel·lícula infantil animada en català. • Protagonista: Teo, un jove cangur criat per una família de lluitadors. • Tota la seva vida canvia quan té visions d’una terra llunyana i comença a sospitar que el seu destí és diferent. • Deixa enrere la família i emprèn una gran aventura per reconnectar amb les seves arrels, tot i que el títol pot confondre (parla d’un tigre però és un cangur). 9. Extinción • Protagonista: jove fan dels superherois que es fa amic d’un tigre en perill d’extinció. • El que comença com una casualitat es converteix en una missió de rescat, combinant aventura, ecologisme i denúncia. Plataformes: Movistar, Filmin, HBO, Prime, Netflix, Disney+ Movistar Plus – “Anatomía de un instante” • Miguel reforça la recomanació ja feta per Anna: minisèrie de 4 capítols, basada en Javier Cercas, sobre el 23-F. • Record dels crits “¡Viva España!” i “Todos al suelo”. Filmin – Misterios de l’Hotel Fins • Es menciona un thriller de Filmin, però no s’arriba a desenvolupar per manca de temps i tràiler. Apple TV – “Plan en familia 2” • Segona part d’una comèdia familiar amb Mark Wahlberg i Michelle Monaghan. • El protagonista organitza unes vacances perfectes a Europa per Nadal, amb la família, generant situacions de comèdia i caos. HBO Max – “Te acompaño en el sentimiento” • Documental que analitza la indústria de la preparació antitirotejos (escola, espais públics) als EUA. Prime Video – “The Ministry of Ungentlemanly Warfare” / The Night Manager (referit com The Mike T. Name) • La transcripció és confusa, però es parla d’una història de superherois/artefacte que pot remodelar la realitat i un grup de criminals inadaptats que han d’evitar el caos. • Es fan bromes sobre intel·ligència artificial i objectes màgics. Netflix – pel·lícules de Nadal: “El encanto del champán” • Comèdia romàntica nadalenca: - Executiva de fusions i adquisicions viatja a França per comprar una marca de cava. - Enmig de les festes de Nadal, s’enamora del fill del fundador. - Tòpics clàssics: poble encantador, llums, picarols, xampany i amor inesperat. Disney+ – Remake “La mano que mece la cuna” • Nova versió del thriller dels 90. • Trama: mare acomodada contracta una mainadera (Polly), que resulta ser un assassí en sèrie infiltrat a la família. Reality de TV3: “Trescat, alegria de guia” • TV3 estrena Trescat, alegria de guia, un programa sobre neteja extrema. • Reuneix 12 “neteja-addictes” amateurs que competeixen per deixar espais brutals completament nets i ordenats. • Miguel opina que TV3 s’està omplint massa de realities (ungles, Jocs de cartes, etc.), però reconeix la curiositat del format. Bloc 7 – “La terra és plana”: ciència, tecnologia i música Italo-disco Entra Beta amb la secció de ciència i tecnologia, que juga irònicament amb el títol “La terra és plana” per combatre les pseudociències. Recuperació d’un “fil” del programa anterior: “Contacte” de Carl Sagan • Beta rectifica i amplia detalls sobre la novel·la “Contacte” de Carl Sagan, recentment traduïda al català: Detalls de l’edició catalana • Traductor: Lluís Delgado. • Il·lustració de la portada: Maria Picasso. Personatges i trama • Protagonista: Eleanor “Ellie” Arroway (no Jodie Foster, que és l’actriu de la pel·lícula). • Treballa en el programa Argus, monitoritzant senyals de ràdio de l’espai per trobar vida extraterrestre. • Un dia rep un senyal clarament intel·ligent des de l’estrella Vega: - Una sèrie de nombres primers que conté instruccions per construir una nau. - Aquesta nau només pot allotjar 5 persones, però ningú sap on porta, ni qui envia el missatge. • Es desencadena una lluita entre científics, polítics i religiosos per decidir si s’ha de construir, qui hi puja i quin significat té aquest contacte. Debat sobre conspiracions i pseudociència • Beta recorda que el nom de la secció, “La terra és plana”, és una crítica directa a: - Terraplanistes. - Negacionistes de l’arribada a la Lluna. - Negacionistes de la pandèmia de la Covid. «Hi ha qui diu que no vam arribar a la Lluna, però hi ha restes humanes als llocs d’aterratge, visibles amb telescopis potents.» • Denuncia que sovint tenen més difusió les mentides atractives que les veritats demostrades científicament. Vacunes d’ARN de la Covid com a possible vacuna universal contra el càncer Context i recerca • Es presenta una notícia molt esperançadora: algunes vacunes d’ARN desenvolupades per la Covid podrien ajudar a combatre el càncer. • La troballa s’ha presentat al congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica. Com s’hi arriba? • Les vacunes de la Covid van ser qüestionades per la rapidesa de desenvolupament i alguns efectes secundaris. • Un cop controlada la pandèmia, la recerca va continuar per millorar aquestes vacunes: - Reduir efectes adversos. - Optimitzar les respostes immunitàries. • En aquest procés, es va veure que les vacunes d’ARN missatger poden activar el sistema immunitari de manera molt específica. • Injectades en pacients amb càncer, algunes formulacions han aconseguit despertar el sistema immunitari perquè reconegui i ataqui les cèl·lules tumorals. Impuls a una “vacuna universal” • L’objectiu a llarg termini seria una vacuna universal contra diferents tipus de càncer (mama, còlon, pulmó, etc.). • Beta insisteix que encara és una fase inicial: són estudis experimentals, però representen un primer pas molt potent. Xip retinal per a degeneració macular associada a l’edat El problema • La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és una causa molt freqüent de pèrdua severa de visió en gent gran. • Fins ara, els tractaments només retardaven el procés, però no recuperaven la visió perduda. La solució experimental • Un equip de la Universitat de Stanford (amb col·laboració europea) ha desenvolupat: - Un implant tipus xip col·locat sota la retina. - Unes ulleres especials que el complementen. • En un assaig clínic internacional, aquest sistema ha retornat visió parcial a un 80% dels participants gairebé cecs per DMAE. Gràcies a l’implant, alguns pacients han tornat a llegir clarament. Consideracions • Encara és un dispositiu experimental, però mostra com la tecnologia electrònica pot aplicar-se a la medicina visual. • Els oftalmòlegs i òptiques no desapareixeran: es tracta de casos molt específics, no d’una substitució generalitzada. Agrovoltaica: plaques solars i horta al Baix Llobregat El repte actual • Avui dia, o bé tens camps agrícoles o bé tens camps de plaques solars. Les dues coses no solen ser compatibles. • Això genera tensions entre transició energètica i preservació agrícola. Projecte pilot a Catalunya • S’està testant un projecte d’agrovoltaica al Parc Agrari del Baix Llobregat. • Característiques: - Plaques fotovoltaiques elevades i separades, que deixen passar la llum i la pluja. - Sota les plaques es cultiven hortalisses (enciams, carxofes, etc.). Objectius • Mesurar l’impacte real d’instal·lar plaques sobre cultius i veure si: - És viable fer producció agrícola + producció energètica en el mateix terreny. - Es pot augmentar la rendibilitat dels pagesos combinant venda de productes i venda d’electricitat. • Si el pilot funciona, podria estendre’s a camps amb oliveres, vinyes, fruiters, etc., a tot el país. Seria una aliança entre pagesia i tecnologia, amb beneficis econòmics i ambientals. Tastet musical: Italo-disco dels 80 Beta acaba la secció amb un “tastet” musical temàtic: Italo-disco / Italo-dance dels anys 80. Radiorama – “Chance to Desire” (1985) • Grup italià Radiorama, format per Aldo Martinelli i Simona Zanini (la transcripció recull “Marelli” i “Sanini”). • Cançó Chance to Desire (1985), amb duet de veus masculina i femenina, molt representativa del gènere. Lee Marrow – “Shanghai” (1985) • Cantant italià Francesco Bontempi, que adopta el nom artístic Lee Marrow per sonar internacional. • Cançó Shanghai, també del 1985, amb veu masculina principal i acompanyament femení, ambientada en una Xina exòtica. • Sílvia i Beta remarquen com les veus femenines donen profunditat i presència a aquests temes. Bloc 8 – Tram final amb Marc: premis, baronessa Thyssen, Lequio i cultura pop La darrera gran secció la condueix Marc, amb to desenfadat i molt referent a cultura pop, televisió i premsa rosa. Record dels Premis ARC i la nominació de Sílvia • Marc torna als Premis ARC 2025 per destacar: - Tarragona hi va tenir forta presència amb Buhos, Sala Zero, festivals com el Petafest, etc. - Les Festes de Santa Tecla com a millor programació de festa major. • I sobretot: - La nominació de Sílvia García com a millor periodista o programa musical. - Encara que no guanyi, per a ells és la guanyadora moral, i Marc especula que potser la reserven per a l’edició dels 50 anys dels premis. Premis GQ Men of the Year • Breu menció als premis Men of the Year de la revista GQ, celebrats al Museu Reina Sofia de Madrid. • Es remarca que va coincidir en temps amb els Premis ARC, cosa que feia impossible ser-hi a tot. Pèrdua (disputada) del títol de baronessa de Tita Cervera «Tot va molt bé, senyora baronessa…» – sona la sàtira de Rosa Maria Sardà mentre parlen d’aquest cas. • Segons Vanitatis, Tita Cervera hauria perdut el dret a fer servir el cognom Thyssen-Bornemisza i el títol de baronessa, després de renunciar a la nacionalitat suïssa. • El cognom compost estava ben blindat legalment a Suïssa, lligat a la nacionalitat del seu difunt marit. • Hauria modificat el nom al registre civil català com Carme Thyssen, sense Bornemisza, cosa que trencaria el vincle legal amb el títol nobiliari. • No obstant, un comunicat al diari ABC desmenteix aquesta pèrdua: - Ella afirma que no ha renunciat a res, que continua sent baronessa i que manté el nom compost. • Marc opina que Vanitatis no es jugaria la credibilitat sense haver consultat registres, deixant el tema obert a controvèrsia. Cas Alessandro Lequio – Antonia Dell’Atte i acomiadament de Telecinco Antecedents • Després de 30 anys col·laborant a Telecinco, Alessandro Lequio hauria estat apartat de la cadena. • Motiu: una entrevista recent d’Antonia Dell’Atte, on relata presumptes maltractaments que hauria patit als anys 80. • Ella acusa la cadena d’haver-lo “protegit” durant anys. Àudio de Dell’Atte «Estáis blanqueando y cubriendo a un maltratador» – esmenta en un tall d’àudio en què exigeix responsabilitats a la cadena. Vídeo antic de Canal Nou • Ha ressorgit un vídeo del programa “Tómbola” (Canal 9) on Lequio diu literalment: «Yo he tirado bofetones a las mujeres, sí, me ha pasado… pero es un bofetón light». • Tots els tertulians el reprenen: una bufetada és una bufetada, no existeix el “light”. Situació actual • Lequio ha derivat el cas als seus advocats i afirma que es defensarà legalment. • Marc i Sílvia comenten que és probable que ara apareguin veus qüestionant per què Antonia ho explica ara i no abans, però ho consideren igualment valent per la seva banda. • Telecinco hauria decidit allunyar-lo de pantalla provisionalment mentre s’aclareixen els fets. Subhasta rècord: Gustav Klimt – “Retrat d’Elisabeth Lederer” • L’obra de Gustav Klimt Retrat d’Elisabeth Lederer s’ha venut per més de 200 milions d’euros, convertint-se en la pintura moderna més valuosa de la història. Història del quadre • Pintat entre 1914 i 1916, en plena Primera Guerra Mundial. • Durant el règim nazi, va ser expropiat pels fanàtics de Hitler i gairebé destruït. • La família Lederer el va poder recuperar amb els anys, i el va vendre als propietaris de l’empresa de cosmètics Estée Lauder. • Ara, la col·lecció Leonard Lauder l’ha posat a subhasta a Nova York, aconseguint la xifra rècord. • Sílvia i Marc admiren l’obra però comenten amb ironia la desconnexió entre aquests preus i la vida quotidiana (“ni a principi de mes ens arriba per això”). Campanades de Cap d’Any i “Blanca Paloma” del pop • S’anuncia que les campanades de TVE les donaran Andreu Buenafuente i Sílvia Abril, una parella molt estimada. • Marc confessa que tindrà el cor dividit entre TV3 i La 1. Tancament amb música: “Desde que tengo insomnio” i Paco, la luna Blanca Paloma – “Desde que tengo insomnio” • Sílvia volia posar aquesta cançó des de feia temps. • Es descriu com un tema molt potent i addictiu, hereu del seu pas per Eurovisió. Paco, la luna (Paco P) • Es tanca el programa amb la música de Paco, la luna. • Sílvia anuncia que ja té entrades pel 19 de desembre per veure’l en directe, i conviden tothom a omplir el concert per poder gravar un bon vídeo. Tags Tarragona Ràdio Ja tardes Cap de Setmana Derivas Héroes del Silencio Enrique Bunbury Sala Zero música en directe tributs musicals Sonenou Sona 9 Tarambanda Ariel Santamaria Les Ànimes Eloi Durán Pep Blay música catalana Premis ARC Teatre Tarragona Santa Tecla Svetlana Judit Neddermann Pau Figueres Big Black Rhino Lia Kali Juan del Val Vera una historia de amor Àngela Banzas Cuando el viento hable Premi Planeta 2025 Anatomía de un instante 23F Javier Cercas Álvaro Morte Eduard Fernández sèries polítiques Marta Sánchez Pablo Alborán Edurne cinema Olivia i el teatro invisible Luc Besson Drácula Wicked The Running Man La bala Ciudad sin sueño El tigre perdut Extinción Movistar Plus Filmin HBO Max Prime Video Netflix Disney+ Trescat ciència vacunes ARN Covid-19 càncer degeneració macular xip retinal agrovoltaica Baix Llobregat Italo disco Radiorama Lee Marrow Gustav Klimt Elisabeth Lederer baronessa Thyssen Tita Cervera Alessandro Lequio Antonia Dell’Atte violència masclista Telecinco cultura pop GQ Men of the Year Andreu Buenafuente Sílvia Abril campanades Cap d’Any Seccions amb temps (Es dona el marge aproximat segons els seconds indicats a la transcripció.) Obertura i salutacions de Santa Cecília Start: 0 End: 41 Títol: Benvinguda, Santa Cecília i presentació del programa Resum: La Sílvia obre el programa de tarda de Tarragona Ràdio, felicita les Cecílies i tots els músics pel dia de la seva patrona i anuncia un programa ple de contingut musical. Presentació de Derivas i connexió amb Diego Start: 185 End: 230 Títol: Introducció a Derivas i retorn a la Sala Zero Resum: Es presenta el grup tribut Derivas, es recorda el concert a la Sala Zero i s’obre la connexió telefònica amb el cantant Diego. Història i filosofia de Derivas Start: 230 End: 377 Títol: Origen del grup i tribut a Héroes del Silencio Resum: Diego explica la fundació de Derivas, com ell hi entra des del projecte Septiembre, la reestructuració del grup i l’enfocament en l’etapa de màxim èxit d’Héroes del Silencio (1991), combinant estètica i repertori. La interpretació emocional de les cançons i flor venenosa Start: 392 End: 639 Títol: Cada concert és diferent: sentiments, ràbia i records familiars Resum: Diego parla de com cada interpretació depèn del moment vital, del paper “renegaire” de Bunbury, i destaca Flor venenosa com a cançó que el connecta amb la seva mare i la seva joventut, tot reflexionant sobre consum i realitat juvenil. Somnis complerts en grans sales i filosofia de grup Start: 664 End: 925 Títol: De fan a cap d’escenari: Razzmatazz, Wizink i família Derivas Resum: Explica com va somiar tocar a Razzmatazz i ho va aconseguir, els concerts al recinte del Wizink/Movistar Arena, la importància de l’equip estable del grup i la motivació que els dóna el públic, especialment els nens fans. Promoció del concert a la Sala Zero i comiat amb Diego Start: 940 End: 1045 Títol: Invitació al concert de Derivas i mirant cap a nous videoclips Resum: Es recorden horaris, venda d’entrades i punts de venda físics; Sílvia comenta un videoclip de Derivas que no coneixia i Diego anuncia nous projectes audiovisuals abans del comiat. Falques publicitàries locals i transició musical Start: 1238 End: 1381 Títol: Cultura local: teatre, comerç i Port de Tarragona Resum: S’encadenen anuncis sobre Antagonista Teatro, promocions de Tarragona Ràdio, activitats al Moll de Costa del Port de Tarragona i es torna a la sintonia del programa. Introducció a la secció Sonenou amb Jordi Sugranyes Start: 1381 End: 1499 Títol: Sonenou fa 25 anys: presentació de la secció Resum: La Sílvia presenta Jordi Sugranyes, es comenta la seva nominació als Premis ARC i s’introdueix el tema del 25è aniversari del Sonenou/Sona 9, amb festa a l’antiga Fàbrica Damm. Tarambanda i el primer Sonenou a Tarragona Start: 1499 End: 1715 Títol: Tarambanda: joventut, bones cançons i final a Vic Resum: S’escolten declaracions de Toni Martínez sobre la seva experiència al Sonenou 2001, la formació del grup, les claus del seu èxit (cançons d’Eduard Soler i magnetisme d’Anna Cosell) i el record entranyable de la final a Vic. Record musical de “Tempesta” i ubicació del primer preliminar Start: 1773 End: 1832 Títol: “Tempesta”: la cançó icònica de Tarambanda Resum: Sona Tempesta i Jordi contextualitza el preliminar a la Macaria de Tarragona amb Tarambanda, els 3, Set de Bar i Ariel Santa Maria i la banda del Pere Mata. Ariel Santamaria recorda el Sonenou Start: 1832 End: 2021 Títol: Excessos, guitarres trencades i diversió amb Ariel Santamaria Resum: Ariel relata, amb humor, com va viure el Sonenou (alcohol, drogues, TV3 gravant, la guitarra que no es podia trencar, errors en directe) i actualitza la situació de la seva banda i els seus projectes musicals i polítics. Les Ànimes – testimoni del baixista Pere Aguadé Start: 2112 End: 2253 Títol: Des dels preliminars de Lleida fins a la banda actual Resum: Pere Aguadé parla del preliminar al River Café de Lleida, de la maqueta amb Jesús Rovira, de les cançons que tocaven, de les múltiples formacions de Les Ànimes i dels problemes (com la caiguda d’una torre de llums sobre el guitarrista). Eloi Durán – guanyador 2023 Start: 2280 End: 2442 Títol: Eloi Durán: proves, poemes musicats i any de pausa creativa Resum: Eloi recorda el Sononou 2023 com una seqüència de proves creatives, parla de treballar amb Pau Vinyals, del poema El cercle i d’haver utilitzat el 2025 per reflexionar sobre la seva carrera després del primer disc i gira. Pep Blay – la filosofia del Sononou Start: 2442 End: 2758 Títol: Pep Blay: dignificar comarques i potenciar personalitats musicals Resum: Pep explica com va néixer el Sononou des de la iniciativa del jurat i els músics, la voluntat de donar veu a tot el territori, d’impulsar el català en les bandes i de premiar sobretot la personalitat i les idees més que la tècnica pura. Tancament de la secció Sononou i record de la festa a l’Antiga Fàbrica Damm Start: 2758 End: 2831 Títol: Invitació a la festa del 25è Sononou Resum: Jordi anuncia la festa de celebració del Sononou a l’Antiga Fàbrica Damm amb actuacions de Gadagang i altres, i es tanca la secció amb to festiu. Falques institucionals i publicitat (EMATSA, SCAN, ICIQ) Start: 2831 End: 2922 Títol: Obres de clavegueram i festival SCAN al Moll de Costa Resum: Es difonen anuncis informant d’obres a la xarxa de clavegueram, el Festival de Fotografia SCAN al Moll de Costa i la tasca de l’ICIQ. Entrada d’Anna i presentació del menú cultural Start: 2968 End: 3155 Títol: Setmana intensa: Premis ARC, Premi Planeta i estrenes Resum: Sílvia i Anna parlen de la necessitat de descans, i Anna avança el contingut: assistència a la signatura del Premi Planeta, vivència als Premis ARC i repàs de cinema i novetats musicals (especial Nadal). Premis ARC 2025: guanyadors i actuacions Start: 3155 End: 3349 Títol: Svetlana, Big Black Rhino i Santa Tecla als Premis ARC Resum: Anna detalla guanyadors (Svetlana, Judit Neddermann & Pau Figueres, Lia Kali, festivals, etc.), reivindica la presentació de Marc Grifoll i comenta les actuacions, amb especial èmfasi en Big Black Rhino i en el premi a la programació de Santa Tecla. Signatura del Premi Planeta: Juan del Val i Ángela Banzas Start: 3475 End: 3801 Títol: Vera i Cuando el viento hable: les veus del Premi Planeta Resum: Es recullen fragments de Juan del Val definint Vera com una història d’amor multidireccional i d’autodescobriment, i d’Ángela Banzas presentant Cuando el viento hable com un viatge emocional i de suspens. Anna recomana ambdós llibres com a lectures potents. Minisèrie “Anatomía de un instante” Start: 3817 End: 4039 Títol: Anatomia d’un instant: el 23-F segons Movistar Plus Resum: Anna i Sílvia presenten el tràiler i comenten la minisèrie sobre el 23-F, basant-se en el llibre de Javier Cercas; destaquen direcció, repartiment, rigor històric i disponibilitat a Movistar Plus. Novetats musicals: Marta Sánchez, Pablo Alborán, Edurne Start: 4055 End: 4498 Títol: De Marta Sánchez a les cançons de Nadal d’Edurne Resum: Es parla dels 40 anys de carrera de Marta Sánchez i el seu nou single Abrázame, del tema Mis 36 de Pablo Alborán i del proper disc nadalenc Navidad junto a ti d’Edurne, amb comentaris distesos sobre Nadal i vacances. Entrada de Miguel González i Abril Rius: secció de cinema Start: 4715 End: 4868 Títol: Inici de la secció de cinema amb humor i tràilers Resum: Sílvia presenta Miguel i l’Abril, comenten anècdotes de cinema (la sala Kids, butaques trencades) i preparen l’inici de la llarga secció de novetats cinematogràfiques. Estrenes destacades: Olivia, Drácula, Wicked, Running Man Start: 4868 End: 5406 Títol: Desnonaments, vampirs romàntics i bruixes d’Oz Resum: Es comenten Olivia i el teatro invisible, la nova Drácula de Luc Besson, Wicked Part 2 i el retorn de The Running Man, amb paral·lelismes a altres obres de ciència-ficció i humor sobre el gènere. Més cinema: Sisu, La bala, Ciudad sin sueño, El tigre perdut, Extinción Start: 5406 End: 5842 Títol: Venjança, memòria històrica i animació en català Resum: La secció continua amb la pel·lícula violenta Sisu, el drama històric La bala de Carlos Iglesias, Ciudad sin sueño sobre un assentament gitano i desnonaments, i dues propostes familiars: El tigre perdut (cangur que busca arrels) i Extinción (nen i tigre en perill). Plataformes: Movistar, HBO, Prime, Netflix, Disney+ Start: 5842 End: 6380 Títol: De l’Anatomia d’un instant a l’encant del xampany Resum: Miguel repassa novetats a Movistar (Anatomía de un instante), Filmin (un thriller d’hotel), HBO (documental sobre la indústria antitirotejos), Prime (superherois i artefactes que remodelen la realitat), Netflix (comèdia nadalenca El encanto del champán) i Disney+ (remake de La mano que mece la cuna). Reality “Trescat, alegria de guia” a TV3 Start: 6380 End: 6544 Títol: Trescat: competició de neteja extrema Resum: Es presenta el nou programa de TV3 on 12 netejadors amateurs competeixen endreçant espais brutals; Miguel qüestiona la proliferació de realities però reconeix l’originalitat del format. Falques del Port de Tarragona, EMATSA i programa “La Porteria” Start: 6544 End: 6620 Títol: Reforç d’agenda cultural i compromís cívic Resum: Es tornen a emetre falques sobre el Moll de Costa, les obres de clavegueram i el programa La Porteria de Tarragona Ràdio, dedicat a justícia global. Inici de “La terra és plana” amb Beta: repàs a Contacte de Carl Sagan Start: 6620 End: 6865 Títol: Recuperant el fil perdut: Contacte, d’Sagan Resum: Beta inicia la secció revisant punts pendents del programa anterior: credita la traducció catalana de Contacte, explica el personatge d’Eleanor Arroway i resumeix la trama del senyal extraterrestre de Vega i la nau per 5 persones. Vacuna d’ARN contra la Covid i potencial contra el càncer Start: 6934 End: 7086 Títol: De la pandèmia al càncer: noves esperances amb l’ARN Resum: Beta exposa els estudis que indiquen que algunes vacunes d’ARN contra la Covid poden activar el sistema immunitari per combatre cèl·lules tumorals, obrin la porta a una futura vacuna universal contra el càncer. Xip retinal per a degeneració macular Start: 7445 End: 7594 Títol: Recuperar la vista amb un xip sota la retina Resum: Es presenta l’implant desenvolupat a Stanford, combinat amb ulleres especials, que ha permès a pacients amb DMAE recuperar parcialment la visió (fins i tot llegir), amb una eficàcia del 80% als assaigs inicials. Agrovoltaica al Baix Llobregat Start: 7755 End: 8118 Títol: Plaques solars i horta, convivint al mateix camp Resum: Beta explica el projecte pilot d’instal·lar plaques fotovoltaiques elevades al Parc Agrari del Baix Llobregat, permetent el creixement de cultius a sota (llum i pluja incloses) i oferint una nova via de rendibilitat per als pagesos. Tastet Italo-disco amb Radiorama i Lee Marrow Start: 8118 End: 8551 Títol: Dues veus, un ritme: Italo-disco dels 80 Resum: Beta tanca la secció amb dues cançons d’Italo-disco del 1985, Chance to Desire de Radiorama i Shanghai de Lee Marrow, destacant el diàleg entre veus masculina i femenina. Falques SCAN, ICIQ, promocions comercials i programa “Fans de Tarragona” Start: 8551 End: 8679 Títol: Recordatoris culturals i comercials a la graella de Tarragona Ràdio Resum: Es repeteixen anuncis sobre el festival SCAN, l’ICIQ, les promocions publicitàries de Tarragona Ràdio i el programa musical Fans de Tarragona. Entrada de Marc: comentari dels Premis ARC i nominació de Sílvia Start: 8679 End: 8808 Títol: Sílvia finalista als ARC: orgull tarragoní Resum: Marc repassa la presència tarragonina als Premis ARC (Buhos, Sala Zero, Petafest, Santa Tecla) i destaca la nominació de Sílvia com a millor periodista musical, que per ells és la guanyadora moral. Altres premis i esdeveniments: GQ Men of the Year Start: 8808 End: 8890 Títol: Del Teatre Tarragona al Reina Sofia: setmanes de premis Resum: Es comenta que, mentre eren als Premis ARC, se celebraven alhora els Men of the Year de la revista GQ al Museu Reina Sofia de Madrid, fet que exemplifica l’agenda cultural plena. Baronessa Thyssen i la pèrdua (o no) del títol Start: 9299 End: 9514 Títol: Carme Thyssen: segueix sent baronessa? Resum: Marc explica l’article de Vanitatis que diu que Tita Cervera ha perdut el títol de baronessa i el cognom Thyssen-Bornemisza en renunciar a la nacionalitat suïssa, i el posterior desmentiment al diari ABC. Debat sobre la credibilitat de la revista i la probable base registral de la informació. Cas Alessandro Lequio – Antonia Dell’Atte i violència masclista Start: 9713 End: 10070 Títol: Bofetades “light” i acomiadaments televisius Resum: Es relata com Antonia Dell’Atte ha acusat públicament Lequio de maltractaments dels anys 80, com Telecinco ha decidit apartar-lo, i com reapareix un vídeo antic on ell admet haver donat “bofetones light”. Reflexió sobre la valentia de denunciar, encara que sigui molts anys després. Subhasta del Klimt i pressupost impossibles Start: 10070 End: 10339 Títol: 200 milions per un Klimt: art i desconnexió de la realitat Resum: S’explica la història del Retrat d’Elisabeth Lederer de Gustav Klimt, la seva expropiació nazi, recuperació familiar, compra per Estée Lauder i subhasta rècord actual. Sílvia i Marc ironitzen sobre com és impossible accedir a aquestes obres per a la gent corrent. Campanades de Cap d’Any amb Buenafuente i Sílvia Abril Start: 10339 End: 10452 Títol: Dilema televisiu de Cap d’Any: TV3 o La 1? Resum: Es dona la notícia que Andreu Buenafuente i Sílvia Abril presentaran les campanades de TVE, provocant dubtes sobre si mirar-les o seguir fidels a TV3. Tancament musical i agenda amb Paco, la luna Start: 10476 End: 10614 Títol: Comiat entre risas, Blanca Paloma i Paco, la luna Resum: Marc i Sílvia tanquen el programa amb referències a Desde que tengo insomnio de Blanca Paloma i a un concert de Paco, la luna el 19, del qual ja tenen entrades. Es desitja bon cap de setmana i es convida l’audiència a seguir gaudint de la música i la cultura local.

El Partit del Nàstic del 21/11/2025

Villareal B - Nàstic

Pressupost 2026 i plenari intens a Tarragona

Resum general Sessió del Ple Municipal de Tarragona (21/11/2025) centrada en: Aprovació inicial del Pressupost 2026 de l'Ajuntament de Tarragona. Debat polític intens entre govern i oposició sobre fiscalitat, inversions i rumb de ciutat. Altres punts rellevants: PAM d’emergència nuclear, reglament de biblioteques, Premi Patrimoni Mundial a Ingeniería Romana, accions en habitatge social, residència per a persones amb TEA, contracte de llum pública, modificatius de crèdit, reforç de TAC12, personal i llars d’infants. Bloc d’emocions molt carregat: memòria històrica, violència masclista, infància, platja llarga, part baixa, autoconsum fotovoltaic, zona de baixes emissions. Moment institucional final: renúncia de la consellera Elisa Bedrina (PP), acomiadada amb elogis unànimes. 1. Aprovació Pressupost 2026 1.1. Presentació tècnica del pressupost La consellera Isabel Mascaró (Hisenda) presenta les grans xifres: Pressupost consolidat 2026 (Ajuntament + organismes + empreses): 235,9 M€ Creixement +1,5% respecte 2025. Pressupost de l’Ajuntament: 218,6 M€ Despesa corrent: ~199 M€ (+2,6%). «Presentem un pressupost equilibrat, que posa les persones al centre, millora i reforça els serveis públics i impulsa la transformació urbana» (Mascaró). Distribució de la despesa corrent (grans blocs) Neteja pública: 29 M€ Transport públic i mobilitat: 28 M€ Urbanisme, béns i patrimoni històric: 24 M€ Medi ambient i espai públic: 22 M€ Seguretat ciutadana: 22 M€ Serveis socials: 21 M€ Cultura, festes i esports: 19 M€ Turisme, promoció econòmica i comerç: 14,5 M€ Educació i altres: 14 M€ Deute i inversions Inversions consolidades: 19,5 M€ Més de la meitat per a espai públic, barris i habitatge social. Endeutament previst: 14,9 M€, dins límits legals. Estalvi en amortitzacions i interessos: –2,7 M€ gràcies a amortitzacions anticipades de deute. Ràtio de deute viu prevista 31/12/2026: 57,05%. 1.2. Posicionament dels grups: suports crítics i oposicions Suports favorables (govern i socis) Votació final: 16 vots a favor (PSC, En Comú Podem, Junts, no adscrits Gómez, Duque i Vidal) i 11 en contra (PP, Vox, ERC). a) Regidors no adscrits (Gómez i Duque) El conseller Francisco Javier Gómez fa una llarga intervenció de suport “semicrític i vigilant”: Suport tècnic amb reserves: adverteix de riscos detectats per Intervenció: Ingressos previsiblement infraestimats (plusvàlues, aportacions de l’Estat, vendes de patrimoni, subvencions per confirmar). Sector institucional que necessita reformes i controls més estrictes, i critica el «gasto desmedido en las empresas públicas». Però destaca que el pressupost inclou moltes de les inversions que ells han impulsat: Centres educatius, equipaments esportius, projectes de barri, mobilitat, par baixa, millores urbanes. Posa en valor el treball «rigorós i tècnic» fet des de l’oposició. Seguretat ciutadana com a èxit clau: Major creixement de la plantilla de Guàrdia Urbana «en molts anys». Furgó d’intervenció ràpida, ampliació de càmeres, drones policials. Desbloqueig i creació de la comissaria mixta i estudi d’enllumenat per a punts conflictius. Neteja: defensa haver desblocat el nou contracte, alineant-se amb criteris tècnics, judicials i legals, i no amb «càlcul polític». Cultura, patrimoni i turisme: valora positivament: Consolidació d’actuacions en patrimoni i accessibilitat. Programació cultural estable i més coherent amb el rol de capital patrimonial. Estratègia turística més tècnica i professional, però demana regular amb duresa els pisos turístics (especialment a la part baixa). Gran eix estratègic: Estació intermodal a l’Horta Gran i alliberament de la façana marítima. Nou POUM per un creixement ordenat, més habitatge (lliure i protegit), correcció de desequilibris entre barris i cohesió. «No votem al govern, votem a favor de Tarragona» (Gómez). b) Consellera no adscrita Elvira Vidal Dona suport per: Pressupost amb doble mirada: De gran escala (pavimentació, locals municipals, enllumenat, Quinta Sant Rafel, Mercat del Fòrum). De dia a dia (manteniment, jardineria, neteja, enllumenat, nou contracte de neteja amb auditoria externa). Posa en valor els recursos humans de la casa i el reforç a: Tercer sector (discapacitat, diversitat funcional). Millora i ampliació de la protectora d’animals. Estalvi d’aigua i eficiència en enllumenat. c) En Comú Podem (Jordi Collado) Anuncien vot favorable i remarquen que el seu acord amb el govern es basa en tres eixos: Marcar el rumb: sense ells «l’habitatge no ocuparia el lloc que ocupa». Protegir famílies i transformar ciutat: Mobilitat, habitatge, recursos socials. Espai públic, impacte del turisme, rehabilitació d’edificis i comunitats de veïns, cultura com a eina de drets i cohesió. Cinc mesures clau que destaquen: Habitatge públic: 1,5 M€ per compra d’habitatges públics. ~4 M€ per promoció a Floris Vigarreta (lloguer públic i accessible a la part baixa). Continuïtat de promocions a Vall de la Rebassada i Joan XXIII, impulsades en mandats anteriors. Rehabilitació energètica i accessibilitat: 1,7 M€ per comunitats de veïns (700.000 € part baixa, 1 M€ resta de ciutat), aprofitant fons Next Generation. Equiparació de condicions laborals de les treballadores de les llars municipals subrogades (casals d’estiu i jornada anual). Pla Integral de Sant Salvador i interblocs, per accedir a la nova Llei de Barris. Gestió dels pisos turístics: Nou estudi d’impacte (no només nombre i legalitat, sinó efectes reals en barris com la Part Alta). Volen aplicar models com Lisboa. Potenciar l’app ciutadana per denunciar pisos turístics il·legals. «La política útil no és la que més crida, és la que més resol» (Collado). d) Junts per Catalunya (Jordi Sendra) Junts també vota sí i es reivindica com a actor clau de la “Tarragona del sí”. Missatge central: No han vingut a «fer l’enfador», sinó a construir. Recorden que el govern ha complert els acords del Pressupost 2025, fet que els permet seure i negociar 2026. Línies vermelles prèvies que diuen haver aconseguit: Nova ordenança de llicències per fer l’administració més àgil (reducció de terminis i menys tràmits amb Patrimoni en no-BCIN). Llengua catalana com a prioritat: Reobertura de l’Oficina de Promoció del Català (35.000 € el 2024, 65.000 € el 2025, 100.000 € el 2026). Clàusula lingüística en llicències d’activitat: retolació almenys en català. Projectes pactats per 2026 que enumeren: Pla d’usos: Primer a la part baixa, després Part Alta i El Serrallo, per evitar la pèrdua d’essència de barri i “aparadors només per turistes”. Habitatge social amb empatronament mínim de 3 anys (prioritat jove local, dins el que permet la llei). Mercat del Fòrum: 250.000 € per execució del projecte (després d’haver-ne finançat els estudis l’any anterior). Hostal del Sol i baluard verd fins a les escales de la Beneficència (primer fase prioritària: Hostal del Sol). Primera coca de la Rambla Nova: disseny i execució de pacificació / reurbanització. Trasllat de l’OMAC a l’antiga Facultat de Lletres a la plaça Imperial Tàrraco (120.000 € per projecte executiu el 2026). Camí de la Fonteta: 2025 arranjament de talussos; 2026 museïtzació. Patrimoni jueu, Setmana Santa de Tarragona, Castells i cultura popular: Més recursos per dignificar el patrimoni jueu. Subvencions actualitzades per a colles castelleres, colles de foc i associacions de Setmana Santa. «Facta, non verba» — “Fets, no paraules”, resum de la seva posició. Oposició al pressupost a) Vox (Judit Gómez) Vota en contra per tercer any consecutiu i qualifica els comptes de: Continuistes en la senda del gasto i en mantenir alta la pressió fiscal. Critica que no es baixin impostos malgrat remanents i deute sota el 60%. Titlla de «ofensa» augmentar: Pressupost de cultura i festes, gairebé al nivell de serveis socials. Cooperació internacional fins a 800.000 €. Juventut i polítiques d’igualtat (1,6 M€), que considera «gasto inútil». Rebutja el que anomena «polítiques suïcides de gènere» i «fanatisme climàtic» i critica les noves clàusules lingüístiques en llicències d’activitat. b) Partit Popular (Maria Mercè Martorell) També no. Eixos del rebuig: Recorda la «brutal pujada d’impostos» del primer any (IBI, taxa de brossa, terrasses, ICIO, IBI pisos buits) i diu que la congelació actual és «mantenir la pujada». Cita informes que situarien Tarragona com a 3a ciutat de l’Estat amb impostos i taxes més altes (l’alcalde després ho matisarà i desmentirà en part). Reivindiquen propostes alternatives que consideren no ateses: Pla massiu d’asfaltat (14 M€ en diversos anys) per deixar l’espai públic en bon estat. Millora àmplia de voreres, il·luminació, accessibilitat, per davant de projectes «de màrqueting» com la peatonalització del primer tram de la Rambla Nova, que consideren fracassada per a veïns i comerç. Seguretat: Reclamen comissaries / oficines de proximitat: Comissaria al Palau de Congressos per la part baixa. Oficines a Ponent, Llevant i zona nord, aprofitant locals municipals. Prioritzar prevenció més que reacció. OMAC a Imperial Tàrraco: Defensen, com en altres plens, el trasllat urgent a l’antiga facultat de Lletres/Química, estalviant el lloguer actual (~1 M€/any). Critiquen els 102 modificatius de crèdit del 2025 (vs 141 l’any anterior), com a mostra de manca de planificació. c) Esquerra Republicana (Xavi Puig) ERC passa del suport al pressupost 2024 al no al 2026. Motiu principal: «Pressupost sense paraula, sense ambició i sense rumb». Denuncien: Incompliment o retard de molts acords del Pressupost 2024 i d’altres mocions unànimes: Centres cívics: Part Alta (tancat en etapa ERC, ho reconeixen), centre cívic de Llevant, Avinguda Catalunya, Parc Francolí, plaça Imperial Tàrraco. Santillán (part baixa): projecte de centre cívic redirigit i integrat al Pla de Barris, no com ells preveien. Pla d’accessibilitat: partida anul·lada en un modificatiu, malgrat ser compromís de ple. Urbanització del polígon Francolí, locals d’entitats, voreres (N-240 cap a les Gavarres), semàfor Joan XXIII–Sallades, Parc de la Coma (Bonavista), polígon Entre Vies. Rambla Nova integral, ascensor i escales de Ciutat Jardí. Consideren que falten grans projectes transformadors i estratègia global de ciutat, més enllà de projectes puntuals. Habitatge: Critiquen que la xifra real de crèdit per habitatge públic sigui 900.000 € (sense sumar vendes de patrimoni ni altres fonts), inferior a etapes anteriors. Rebutgen que el govern actual es posi medalles per promocions iniciades amb govern republicà (PP10, Vall de la Rebassada, Joan XXIII). Cultura: Denuncien que es retallen 100.000 € del Concurs de Castells (any de concurs), mentre s’afegeixen 50.000 € per castells de focs. Critiquen manca de projecte clar per biblioteques (Pepita Ferrer a Torreforta, Sant Pere i Sant Pau) i el canvi a punts de lectura en lloc d’equipaments complets. Turisme massiu i pisos turístics: Reiteren la necessitat d’un Pla d’usos i regulació real d’habitatge turístic, especialment a la Part Alta i Part Baixa. «Tarragona va sense rumb, depenent cada any de com es negocien els pressupostos» (Puig). 1.3. Debat posterior i rèpliques En el segon torn d’intervencions, l’alcalde Rubén Viñuales i la consellera Mascaró responen: Defensen que el govern ha complert més del 80% dels acords amb ERC el 2024 (detallen projectes en execució o licitació a Unió-Prim-Apodaca, habitatge, centres cívics, escoles, polígons, locals, etc.). Recorden que les inversions no gastades es prorroguen automàticament al 2026. Sobre la pujada fiscal inicial del mandat, reiteren que en arribar faltaven 14 M€ per quadrar pressupost (informe d’Intervenció) i que ells han mantingut serveis sense retallades, congelant tributs després. 2. Altres punts destacats del plenari 2.1. PAM d’emergència nuclear (PAMEN) S’aprova inicialment el Pla d’Actuació Municipal en Emergència Nuclear. Vots: 26 a favor, 1 abstenció (Vox). Elvira Vidal denuncia que Tarragona, tot i ser municipi d’influència i acollida en cas d’incident nuclear, no rep subvencions estatals específiques i demana una nova línia d’ajuts. En Comú Podem reclama fer simulacres nuclears (no se’n fa cap des de fa més de 30 anys) i rebutja qualsevol pròrroga de nuclears com Ascó i Vandellòs en nom de la transició energètica justa. 2.2. Reglament d’ús de biblioteques S’aprova el nou reglament d’ús de biblioteques i punts de lectura municipals (24 vots a favor, 2 en contra, 1 abstenció). Objectiu: dotar les biblioteques de normes clares de convivència, i donar autoritat al personal per poder expulsar persones que no compleixin les normes, en un context d’alguns incidents d’inseguretat. Esquerra destaca que és un exemple de treball compartit: van presentar esmenes que han estat incorporades. 2.3. Premi Patrimoni Mundial a Ingeniería Romana (Digivision) El plenari aprova, per unanimitat, otorgar el Premi Patrimoni Mundial 2025 a l’equip del programa de RTVE “Ingeniería Romana” (prod. Digivision). Es ressalta: La seva qualitat científica i divulgativa. L’ús de realitat virtual i augmentada per recrear Tàrraco. L’impacte turístic i educatiu (anècdota d’un nen que vol visitar Tarragona pel documental). Es reconeix la tasca prèvia de la consellera Begoña Floria / Patrícia Martorell en apostar per ells quan era tecnologia poc habitual. 2.4. Cessió de sòl per a residència TEA (PP1-10) S’aprova la concessió a la Fundació Onada per construir una residència i/o centre de dia per a persones amb trastorn de l’espectre autista al PP1-10. Vidal subratlla: 30 places a la llar i 30 més a residència. Resposta a un buit històric per a persones adultes amb TEA. ERC hi afegeix una reflexió de fons: Al Camp de Tarragona no hi ha cap residència pública per a persones amb discapacitat intel·lectual. Les persones amb discapacitat no poden accedir a residències de gent gran (no arriben als 65), quedant en «terra de ningú». 2.5. Declaració deserta venda de finques al PP1-10 Es declara deserta la licitació d’alienació de dues finques municipals al PP1-10. L’objectiu és poder replantejar condicions i tornar-ho a treure. Elvira Vidal denuncia un fenomen de “desertificació” de les vendes de patrimoni i reclama revisar preus i condicions (ex. cost d’excavacions a la Rebassada). El secretari recorda l’anècdota jurídica: encara que el ple votés en contra de “declarar desert”, la realitat és que la licitació ja ha quedat deserta de fet. 2.6. Reclamacions d’equilibri econòmic pels aparcaments (COVID) Tres punts idèntics per desestimar peticions de les concessionàries d’aparcaments (Pedrera, etc.) que reclamen compensacions per pèrdues durant la COVID. Majoria de vots a favor de desestimar. ERC agraeix el paper dels aparcaments durant la pandèmia (places gratuïtes per sanitaris) però considera temerari reclamar ara compensacions, tenint en compte la seva elevada rendibilitat i llargues concessions. 2.7. Equipament sanitari per a gent gran (Ermita de la Salut) S’aprova el text refós del Pla Especial Urbanístic per a un equipament sanitari assistencial per a persones grans al camí Ermita de la Salut 2. Elvira Vidal ho veu positiu, però recorda que actualment hi ha el dipòsit municipal de vehicles al mig de l’entrada de ciutat i reclama el seu trasllat a un polígon. 2.8. Nou contracte de manteniment d’enllumenat públic S’aprova treure a licitació el nou contracte de manteniment de l’enllumenat exterior i ornamental de Nadal, per 2,4 M€/any. Durada: 3 anys + 2 de pròrroga. Inclou: Manteniment preventiu, correctiu, normatiu. Canvi massiu de llàmpades, repintat de suports (~3.000/any). Millora de sistema informàtic i de telegestió. Borsa per a substitució de suports. PP s’absté pel repar incompliment d’un informe de control intern sobre pròrrogues i insisteix en la necessitat de planificació per no esgotar terminis sense nou contracte. 2.9. Modificatiu de crèdit 102/2025 S’aprova el 102è modificatiu de crèdit de l’any (15 a favor, 11 abstencions). Inclou, entre d’altres: Partida per a la caseta de Tarragona 2 (punt de suport veïnal, que es va estar a punt de retallar i es recupera després de pressió vecinal i política). 15.000 € per emergència a Cuba després de l’huracà Melisa, via Fons Català de Cooperació (continuant la línia de suport a Marroc, Palestina, Ucraïna...). PP es queixa del nombre de modificatius (102, tot i que menys que els 141 de 2024) i denuncia l’ús del capítol 1 com a «guardiola» de places sense ocupar per finançar canvis. 2.10. TAC12 i àmbit metropolità S’aprova la incorporació de l’Ajuntament del Morell al Consorci TAC12 (26 vots a favor, 1 abstenció de Vox). Es posa en valor TAC12 com a televisió pública de proximitat del Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà. Es remarca la necessitat de millorar condicions laborals i espais (tabacalera) i reforçar el finançament per fer més producció pròpia. 2.11. Personal i relació de llocs de treball (RLT) S’aprova una modificació de plantilla i RLT (14 a favor, 4 en contra, 9 abstencions) per reforçar serveis. En Comú Podem demana un «desgel» en la relació entre recursos humans i sindicats, i més celeritat en promocions internes. La consellera Mascaró explica que: Estan a punt de treure 77 places de promoció interna (20 processos selectius) corresponents a 3 anys d’oferta. Ampliar de cop 120 noves places de promoció interna costaria +250.000 € i exigiria amortitzar places; prefereixen avançar de manera planificada. 2.12. Compatibilitats de personal S’autoritza una compatibilitat a un funcionari per exercir un segon lloc al sector públic (24 a favor, 3 abstencions). Es dona per acabada una altra compatibilitat anterior (mateixa votació). L’alcalde ironitza sobre el fet estrany de què passaria si el ple votés en contra de finalitzar la compatibilitat (l’obligarien a continuar?). 2.13. Actualització de quotes de llars d’infants municipals Punt clau i polèmic: es proposa una pujada moderada de tarifes de les llars municipals a partir de juliol 2026. Es produeix un doble empat (13–13) i acaba aprovant-se pel vot de qualitat de l’alcalde. Arguments del govern (Mascaró) Les quotes no s’actualitzaven des de 2021; l’índex de preus del sector serveis ha pujat +13,75%. Pujada rebaixada per la tarifació social: impacte mitjà real d’uns 9 € al mes (de 94 a 103 €). Les famílies passen de finançar del 9,4% al 10,3% del cost real d’una plaça; la resta ho cobreix l’Ajuntament i la Generalitat. Increment total d’ingressos estimat per l’Ajuntament: 41.029,70 €, no els 250.000 € que s’havien difós en premsa. Objectiu: sostenir qualitat del servei i condicions laborals, després d’augmentar molt: Contracte menjador (+32%, 1,1 M€). Equip psicopedagògic (+37%). Satisfacció de famílies: mitjana de 9/10. Vots en contra (En Comú Podem, Vox, PP, ERC) En Comú Podem: defensen finançament i actualització, però critiquen fer de cop tot el pendent acumulat; proposaven esglaonar i s’hi oposen per efectes en quotes i en un context on volen avançar cap a gratuïtat 0–3 amb la Generalitat. PP: volen gratuïtat 0–2 a tot l’Estat (model Galícia, Andalusia, Madrid) finançada per Estat i comunitats; consideren injust que es carregui a famílies una pujada de fins a 40 €/mes. ERC: recorden que la línia republicana a la Generalitat era avançar cap a gratuïtat I2 i després I1/I0; consideren que un increment de 425 €/any a I0 i 275 €/any a I1 és regressiu i que els 41.000 € podrien obtenir-se d’altres partides. Vox: discursegen contra “discriminació a famílies treballadores” i defensen gratuïtat per a 0–3 tant en centres públics com privats homologats, “amb prioritat nacional”. 3. Emocions i declaracions institucionals 3.1. Declaració institucional: cases de colors de Camp Clar Text signat per tots els grups i llegit com a declaració institucional. Denuncia la situació insostenible als blocs coneguts com a “cases de colors” de Camp Clar (zona entre carrers Llobregat, Brugent i Unyà): Fort deteriorament dels edificis (molts de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya) i dels espais públics (Incasol). Insalubritat i males olors, presència de rates, brutícia i clavegueram malmès. Inseguretat: baralles, sorolls nocturns, mal enllumenat, mobiliari urbà destrossat. Ocupacions, alguns pisos dedicats a plantacions de marihuana i punxades de llum amb risc d’incendi. Acords principals: Instar la Generalitat (Agència d’Habitatge i Incasòl) a: Fer rehabilitació integral dels blocs, incloent-hi els mixtos (públic/privat). Arreglar i mantenir espais públics (places, jardins, jocs, paviments). L’Ajuntament es compromet a: Reforçar neteja, enllumenat i patrullatge de Guàrdia Urbana (ja s’han fet 3 plans d’acció amb centenars d’identificacions i detencions, segons dades de l’alcalde). Impulsar una taula de treball Ajuntament–veïnat–Generalitat per a un pla integral de millora. Establir polítiques socials, educatives i laborals específiques per combatre l’aïllament i l’exclusió. L’alcalde fa un discurs molt directe reconeixent que la situació és una vergonya col·lectiva i que, malgrat que legalment molts pisos i espais depenen de la Generalitat, els veïns «no tenen per què importar-los qui resolgui, sinó que algú ho faci»; assumeix responsabilitat moral i es compromet a exigir un pla de xoc integral a la Generalitat. 3.2. Declaració institucional: Dia Mundial de la Infància A proposta de diversos grups, la moció d’infància es converteix en declaració institucional. Eixos centrals: Reafirmar la Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989). Prioritzar: Lluita contra pobresa infantil i exclusió social. Universalització del 0–3. Accés a cultura, esport, lleure i habitatge digne. Protecció davant violència, entorn digital, discriminació i racisme. Salut mental infantil i juvenil. Crida a un alto el foc immediat a Gaza i defensa dels drets de la infància en context de guerra. 3.3. Declaració institucional 25N: violència masclista Inicialment hi havia tres mocions sobre el 25N (Tarragona en Comú Podem, ERC i PSC). Finalment, s’acorda convertir el text d’ERC en declaració institucional, amb el suport de tots els grups excepte Vox (tot i no quedar constància d’oposició formal en la conversió). Punts centrals: Denúncia de totes les formes de violència masclista, inclosa la violència institucional. Referència a l’informe Grevio i als discursos que neguen la violència masclista i la igualtat. Condemna a l’auge de discursos antifeministes i d’odi. Compromisos municipals: Revisar i reforçar plans d’igualtat i protocols. Formació amb perspectiva de gènere i interseccional. Garantir recursos d’atenció i habitatge per a dones i infants víctimes. Combatre continguts sexistes en activitats culturals i d’oci. 3.4. Moció sobre zona de baixes emissions (Vox) Vox presenta una moció per rebutjar la Zona de Baixes Emissions (ZBE) i demanar la derogació de la Llei 7/2021 de Canvi Climàtic. Proposen anul·lar la ZBE de Tarragona, retornar sancions i rebutjar el que anomenen «fanatisme climàtic de Brussel·les». Votació: 1 vot a favor (Vox), 14 en contra, la resta no voten o s’absenten. Resposta especialment contundent de: Francisco Javier Gómez (no adscrit): diferencia entre criticar la llei a Madrid i enganyar veïns fent veure que el ple pot derogar-la; convida Vox a anar a Madrid i a demanar la derogació allà. Consellera de Mobilitat (Dan): Recorda que la ZBE és obligació per llei estatal i alineada amb Europa. Recorda que municipis governats per PP+Vox (Murcia, Valladolid, Elx, Guadalajara, València) estan igualment implementant ZBE. Anuncia posada en marxa de l’oficina d’atenció ZBE l’1 de desembre, amb cartes personalitzades a veïns explicant permís i excepcions (24 supòsits). 3.5. Moció PP: recuperació de la Part Baixa PP presenta moció per un pla d’accions immediates a la Part Baixa / Barri del Port (escales mecàniques, ascensors, comissaria de proximitat, rehabilitació d’edificis, seguretat, etc.). Vots: 4 a favor (PP), 6 en contra (govern), 7 abstencions (ERC, Junts, alguns no adscrits), rebutjada. Govern li retreu que moltes de les demandes ja estan incloses en el pressupost 2026 i en el Pla de Barris, pel qual confien aconseguir uns 25 M€. 3.6. Moció Esquerra: autoconsum fotovoltaic i gestor municipal Esquerra presenta una moció per impulsar l’autoconsum compartit i crear la figura del gestor municipal d’autoconsum. Aprovada amb 8 vots a favor i 13 abstencions (PSC, PP, no adscrits, etc.). Objectiu: aprofitar nova normativa estatal per: Detectar cobertes i espais per plaques. Impulsar autoconsum compartit entre equipaments i veïns. Acompanyar comunitats de veïns en tramitacions, coeficients i finançament. PSC s’absté però mostra voluntat d’incorporar la funció dins estructura existent (enginyeria municipal) i amb visió metropolitana. 3.7. Moció En Comú Podem: 50 anys de la mort de Franco En Comú Podem presenta moció per commemorar críticament els 50 anys de la mort de Franco i reforçar les polítiques de memòria democràtica. Aprovada amb 18 vots a favor, 2 en contra (no adscrits Duque i Gómez) i 4 abstencions (PP, Vidal). Inclou suport a convertir la Prefectura de Via Laietana 43 (Barcelona) en centre de memòria. Duque explica el seu no per considerar que ja hi ha marc legal suficient i critica el que veu com una instrumentalització de la memòria per part de l’esquerra actual, tot reivindicant la Transició del 78 com a pacte entre dreta i esquerra democràtica. Collado i Roig responen defensant que la lluita antifranquista i la memòria no són patrimoni d’un sol bloc, però que és perillós banalitzar dictadures i donar ales a extremismes actuals. 3.8. Moció sobre Platja Llarga (Vidal) La consellera no adscrita Elvira Vidal presenta una moció sobre millores a l’entorn de la Platja Llarga (contenidors, mobilitat, aparcaments, enllumenat, vegetació, gats, etc.). Aprovada amb 6 vots a favor, 2 en contra (En Comú Podem), 9 abstencions (PSC, ERC, Junts, PP...). Govern reconeix moltes de les mancances i informa d’actuacions ja previstes (retirada d’estructures de formigó, enllumenat solar, etc.). 4. Renúncia d’Elisa Bedrina (PP) i tancament del ple En el torn de preguntes, la consellera del Partit Popular, Elisa Bedrina, pren la paraula per anunciar la seva renúncia voluntària a l’acta de consellera. En una intervenció molt personal, destaca: «Ser regidora ha estat una de les grans benediccions de la meva vida i el més gran honor que he rebut com a ciutadana de Tarragona.» Reivindica haver intentat conciliar família, fe i servei públic. Agraeix als caps de llista del PP que la van incorporar (Alejandro Fernández, José Luis Martín, Maria Mercè Martorell). Dóna les gràcies a companys de grup, tècnics, personal de la casa, Patronat d’Esports i personal de neteja. S’ofereix a seguir col·laborant amb la ciutat des d’on sigui. Reaccions de tots els grups: L’alcalde i portaveus de tots els grups (En Comú Podem, PSC, ERC, PP mateix) elogien el seu respecte institucional, rigor, elegància i capacitat de diàleg, tot i les discrepàncies ideològiques. S’acorda, per unanimitat, incorporar d’urgència la seva renúncia al final de l’ordre del dia i demanar la credencial al següent de la llista del PP (Òscar García). El ple s’aixeca després d’un llarg marató de: Debats pressupostaris. Aprovacions tècniques. Tres declaracions institucionals d’alt nivell (Camp Clar, Infància, 25N). I un final de sessió marcat per l’emotivitat i el reconeixement a una consellera sortint.

Omega-3, mites mariners i Delta resilient

Panorama general de l’episodi Episodi d’Arran de Mar amb una primera hora informativa sobre l’actualitat del litoral català i una segona hora més temàtica: ciència marina, innovació en aquicultura al Delta de l’Ebre, cultura marítima i agenda de territori. 1. Actualitat de la costa catalana (minut 0–24 aprox.) 1.1. Notícies de la Costa Brava Gastronomia Blava i peix de proximitat • Campanya Gastronomia Blava al Maram de l’Escala, impulsada pel GALP Costa Brava i la Diputació de Girona. • Objectiu: posar en valor el peix de llotja i d’espècies poc conegudes, més assequibles però igualment bones. • Sessió de cuina amb el xef Jordi Jaques (restaurant El Molí de l’Escala), que prepara una escudella de peix / bullabessa amb producte de proximitat. “El peix no sempre ha de ser rap i gambes; hi ha espècies menys conegudes, més econòmiques, amb plats igualment bons.” Cicle Pesca i Ciència (Palamós) • Segona sessió del cicle Pesca i Ciència 2025 de la Càtedra d’Estudis Marítims (UdG) i la Fundació Promediterrània. • Tema del dia: “Marcatge electrònic de peixos i ciència ciutadana. Resultats del Taging Tour”, a càrrec de Fede Valls (col·laborador del programa, cofundador d’Angler Taging Tour). • Estudi de la tonyina vermella amb marques electròniques per monitoritzar: - Rutes migratòries - Profunditat i temperatures - Zones d’alimentació • Permet analitzar l’impacte del canvi climàtic en el comportament i la distribució dels bancs de tonyina. • El cicle es completa amb: - Xerrada sobre 50 anys d’observació meteorològica i marítima a la Costa Brava - Sessió final sobre la percepció del peix d’aqüicultura (consumidors, peixaters, restauradors). 1.2. Delta de l’Ebre: tonyina i cultura Quotes de tonyina i ICCAT • Catalunya, el Ministeri espanyol i el sector català arriben alineats a la reunió anual de l’ICCAT a Sevilla. • Opció d’un augment de fins al 19% en la quota mundial de tonyina roja segons recomanació del comitè científic. • Prioritats de la Generalitat (Toni Espanya, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible): - 1a prioritat: que l’increment de quota vagi a la flota d’encerclament de peix blau per poder comercialitzar captures accidentals de tonyina que ara es perden i malmeten l’art. - 2a prioritat: augment de quota per a qui ja en té (quatre barques caleres d’encerclament tonyinaire i alguns arts menors). - 3a prioritat: concedir per primer cop petites quotes a arts menors sense quota. • Objectiu de fons: mantenir els pocs actius pesquers que queden a Catalunya i repartir el valor econòmic de la tonyina entre més pescadors. Santa Cecília a Deltebre i l’Espigador • La societat musical Espigador de Deltebre celebra Santa Cecília amb un homenatge a mossèn Gabriel Zapater (president fundador) coincidint amb el centenari del seu naixement. • Programa: concerts, missa amb coral i reconeixement a l’Escola Municipal de Música. • El president Carlos Castaño destaca el paper educatiu de l’entitat: “Abans que formar músics, volem ajudar a formar persones felices i íntegres.” 1.3. Garraf: robòtica marina i intel·ligència artificial Robot submarí del SARTI (UPC Vilanova) • El departament SARTI de la UPC Vilanova prova per primer cop al Port de Vilanova un robot submarí de grans dimensions, el Crawler ROVIA. • Es vol integrar a l’observatori submarí OBSEA, situat a 20 metres de fondària i 4 km de la costa. Característiques del robot • Treballa a la zona bentònica (fons marí). • Connectat a l’OBSEA per ampliar la zona observada: - Càmeres per monitoritzar espècies - Sensors biogeoquímics - Braç robòtic per recollir mostres “Bessó digital” del litoral • Objectiu: crear un “bessó digital” del litoral de Vilanova, una representació virtual on científics, gestors i ciutadania puguin: - Consultar dades històriques i actuals - Entendre l’evolució dels ecosistemes - Avaluar impactes i millorar gestió i restauració • L’àrea OBSEA és part de la xarxa Natura 2000, interessant com a model extrapolable a altres mars. Paper de la intel·ligència artificial • L’IA és clau per analitzar grans volums de dades en temps útil i extreure només la informació rellevant. • El robot forma part del projecte Digiforeco (Horizon Europe), destinat a donar suport a la restauració d’àrees marines degradades. 1.4. Maresme: pesca esportiva i residus marins Campionat de Catalunya d’Embarcació Fundejada (veterans) • Seu al Club de Pesca Maresport d’Arenys. • 16 participants de tot Catalunya, categoria veterans (+55 anys). • Competició en dues mànegues i captura-i-solta, amb recompte per punts segons espècie. Recollida de residus al mar (Base Nàutica d’Arenys) • Activitat de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. • Es recullen deixalles tant a platja com a aigua amb caiac, SUP, embarcacions o neoprè cedits gratuïtament. • Participació molt variable segons el temps, però la zona és un punt d’acumulació de brossa pels corrents. • Les deixalles es classifiquen i es porten a deixalleria. Activitat de conscienciació amb suport de l’Agència Catalana de Residus i la Federació Catalana de Vela. 1.5. Tarragona i el riu Francolí Jornada “Fem Francolí” • L’associació Aurora celebra la 13a jornada Fem Francolí a la llera del Riu Francolí de Tarragona. • Doble objectiu: conservació de la natura i salut mental. • Activitats: descoberta de fauna i flora del riu, i dinàmiques sobre el vincle entre natura i benestar emocional. • Jornada gratuïta amb inscripció prèvia, oberta a tota la ciutadania. Butlletí meteorològic marí • Fort episodi de tramuntana i mestral: - A la Costa Brava, mar molt alterada mar endins amb onades de 6–7 metres. - A prop de costa, maró i forta maró; molta precaució per a la navegació. • Vent que pot superar els 100 km/h a l’Empordà i continuarà encès fins dissabte al matí. 2. El nostre mar: Omega-3, peix blau i contaminació (24:–40: aprox.) Secció de divulgació marina amb Boris Weissman i Sergi Corral. 2.1. Què és l’Omega-3 i per què importa • L’Omega-3 és un àcid gras essencial: - El cos humà no el pot sintetitzar. - Fonamental per al cervell i altres funcions vitals. • En una època amb proteïna barata i abundant, la clau nutricional són aquests micro-nutrients (Omega-3, vitamines, etc.), no tant la quantitat de proteïna. Fonts principals d’Omega-3 • Peix blau (sardina, seitó/anfova, bonítol, tonyina, etc.), que s’alimenta de plàncton. • La qualitat i quantitat d’Omega-3 al peix depèn de: - Quantitat i tipus de fitoplàncton disponible - Temperatura de l’aigua i ritmes de creixement del peix - Condicions ambientals i oceanogràfiques 2.2. Satèl·lits, Copernicus i previsió de pesqueres • Gràcies al programa Copernicus i els satèl·lits Sentinel, es poden mesurar: - Temperatura superficial del mar - Transparència de l’aigua - Concentracions de fitoplàncton (productivitat) • A partir d’això, investigadors com els de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) poden: - Preveure la disponibilitat d’Omega-3 als peixos segons condicions ambientals. - Recomanar estratègies de pesca més sostenibles (quan convé o no sortir a pescar). • Es passa d’un model de “sortir a veure què es pesca” a un de gestió basada en la previsió. “Una previsió ens permet fer una gestió. Després la farem bé o malament, però com a mínim tenim eines.” 2.3. Contaminació, mercuri i bioacumulació • Explicació de la bioacumulació: - Contaminants (p. ex. mercuri) llançats des de terra acaben al mar. - Peixos petits (p. ex. sardines) viuen poc i acumulen poca quantitat. - Grans depredadors (tonyina, peix espasa) mengen milers de peixos petits i acumulen nivells més alts al llarg dels anys. • Per això es recomana: - Consumir peix blau petit de manera regular. - Menjar tonyina i grans depredadors amb moderació, sense alarmisme però evitant abusos. “Es pot menjar tonyina, és boníssima; però no cada dia, perquè també acumulem aquests microcontaminants.” 2.4. Peix blau vs. peix de roca • Peix blau: - Viuen a alta mar, són nedadors constants. - Cos hidrodinàmic, menys greix acumulat visible però rics en Omega-3 al teixit. - Exemple: sardina, seitó, bonítol, tonyina, etc. • Altres peixos (de roca, de fons): - Viuen més lligats al fons i a la costa. - Diferent estructura corporal i composició nutricional. 3. Cultura marítima: mites, sirenes i supersticions (40:–58: aprox.) Entrevista amb Eliseu Carbonell, antropòleg i comissari de l’exposició del Museu Marítim de Barcelona “Canç de sirena, fascinació i abisme”. 3.1. Per què ens fascinen les sirenes • La figura de la sirena ve de l’Odissea d’Homer, però perviu en la tradició oral contemporània. • Històries recollides en folclore i memòria oral (p. ex. la del rem-portat terra endins per un mariner que busca un lloc on ningú el reconegui). • El cant de sirena simbolitza: Atracció pel desconegut + por a l’abisme • Ulisses vol escoltar el cant (desig) però es fa lligar al pal (prevenció). Aquesta tensió continua vigent als mars actuals. 3.2. L’exposició “Canç de sirena” L’exposició s’articula en tres àmbits: Immersió en el món mític • Sala immersiva plena d’éssers fantàstics marins de diverses cultures (occidentals, orientals, africanes). La vida al vaixell • Presència d’una barca de jàvega (Maria Carmen) al centre de la sala. • Decoració amb flors i objectes considerats de malestrugança per la gent de mar. Arribada a terra • Reflexió sobre com aquests mites es tradueixen en ritus, normes i tabús que regulen la vida marinera. 3.3. Malestrugances i ordre/desordre al vaixell Objectes tabú al vaixell • Sabates de carrer, paraigües, conills, capellans, o passar sal d’una barca a l’altra. • Són elements “de terra” que, dins d’una embarcació, es perceben com a fora de lloc i potencials portadors de desordre. Explicació antropològica (ordre vs. desordre) • Inspirada en l’estructuralisme de Lévi-Strauss: una mateixa cosa pot ser neta o bruta segons el lloc on es troba. • El mariner no pot controlar el clima ni la mar, però sí pot controlar l’ordre simbòlic al vaixell: - Espai endreçat - Absència d’objectes que “no hi pertanyen” - Ritus i prohibicions que donen sensació de control davant un medi imprevisible “La pitjor amenaça d’un navegant és el desordre còsmic; els ritus intenten mantenir un ordre simbòlic.” Casos concrets • Pescador de Palamós que veu com el patró anul·la una sortida només perquè un tripulant porta sabates de vestir en comptes d’espardenyes. • Tabús sobre conills i capellans al vaixell, previstos per una futura conversa més extensa. 4. Segona hora: Blue Boost, xiringuito i Nadal (58:–final) 4.1. Innovació al Delta: projecte Blue Boost (58:–78: aprox.) Entrevista amb Ignasi Gairín (IRTA, programa d’aqüicultura) a càrrec de Cel Prieto. Objectiu de Blue Boost • Donar una alternativa productiva a camps salinitzats i terrenys limítrofs amb el mar al Delta de l’Ebre. • Assajar sistemes d’aquicultura multitròfica integrada: combinar - Peixos de baix nivell tròfic (llissa Mugil cephalus, “batxut”) - Macroalgues - Bivalves filtradors (cloïsses i ostres) Com funciona el sistema • Els peixos mengen pinso i excreten nitrogen -> es transforma en nitrits i nitrats. • Els nitrats actuen com a adob per a macroalgues i fitoplàncton. • Les macroalgues creixen ràpidament a temperatures altes (estiu). • Les ostres i cloïsses s’alimenten de: - Microalgues (fitoplàncton) - Matèria orgànica en suspensió remoguda pel moviment dels peixos “Estem creant un petit ecosistema on el residu d’una espècie és recurs per a les altres.” Resultats preliminars • Tres llacunes experimentals de 100 m² al centre d’aqüicultura de l’IRTA a la Ràpita. • Bon creixement dels peixos, i creixement de bivalves superior al d’assaigs previs amb cloïsses soles. • Es planteja extrapolar el model a arrossars d’1–2 hectàrees, especialment els més exposats a temporals marins (Glòria, Filomena) i pujada del nivell del mar. 4.2. Crisi ecològica del Delta i oportunitats Salinització i temporals • Temporals com Glòria i Filomena van inundar milers d’hectàrees d’arrossar amb aigua salada. • A curt termini, això redueix el rendiment de l’arròs; a mitjà-llarg termini, alguns camps poden deixar de ser viables com a conreu d’aigua dolça. Resposta resilient • Blue Boost proposa reconvertir aquests terrenys en espais d’aquicultura marina amb: - Espècies locals de baix nivell tròfic (més sostenibles) - Valor afegit per bivalves i macroalgues (alimentació, cosmètica, farmàcia, envasos biocompostables). • També es veu com una resposta a l’impacte del cranc blau, que ha eliminat moltes poblacions naturals de bivalves (escopinyes, cloïsses, catxels) a l’abadia. Calendari i transferència al sector • Projecte de tres anys, ja completada la primera anualitat. • Es preveu tenir resultats robustos cap a 2027 per oferir models de rendibilitat als arrossaires interessats. • Blue Boost és un projecte europeu, amb socis de Polònia, Itàlia, Portugal i col·laboracions al Brasil. “Resiliència és adaptar-nos als canvis. El delta canvia, però hi ha oportunitats si sabem aprofitar-les.” 4.3. “El xiringuito de la Laura”: humor, Nadal i cultura pop (78:–96: aprox.) Secció distesa de Laura Rovira amb la Marina i la Sílvia. Tò de la conversa • Secció d’humor i conversa informal, amb joc d’acudits, comentaris lingüístics i referències a l’actualitat cultural. Temes tractats • Premis ARC: - La tècnica Sílvia García hi estava nominada però no va guanyar. - Valoració irònica de la gala i dels reconeixements a les festes de Santa Tecla de Tarragona. • Debat “pre-Nadal”: - Calendaris d’advent (xocolata vs. versions “luxury” caríssimes). - Loteria de Nadal: pressió social de comprar dècims “per si toca”. - Sopars d’empresa i team building: més aviat vistes amb escepticisme, preferint millores salarials. - Enceses de llums i “explotació” anticipada del Nadal als comerços. - Amic/enemic invisible: divertit amb amics, incòmode si és imposat a la feina. • Gastronomia nadalenca: - Reivindicació de l’escudella i els canelons. - Pollastre farcit al forn a casa de la Laura com a plat tradicional familiar. • Tradicions catalanes de Nadal (segons webs divulgatives): - Caganer al pessebre com a símbol de sort i fertilitat de la terra. - Tió de Nadal, alimentat dies abans i que “caga” dolços i regals. - Dia de Sant Esteve, tradició especialment catalana vinculada a la continuïtat del cicle festiu de Nadal. - Referències a l’Home dels Nassos i als pastorets, tot i que no tothom ho viu amb la mateixa intensitat. • Música i concerts: - Nou disc de la Rosalia: debat sobre l’estil més orquestral i com es traslladarà en directe. - Crítica als preus i sistemes de venda d’entrades per grans concerts (cas Oques Grasses), massificació, bots, revenda i FOMO. La secció juga constantment amb la ironia, el relat personal i la complicitat amb l’oient. 4.4. Agenda de cap de setmana per territoris (96:–final) Costa Brava (Sergi Corral) • Cuina de pescadors al Maram (L’Escala). • 13è Fòrum de Recerca del Baix Ter a Serra de Daró. • Activitats familiars al Cap de Creus. • Festes majors d’hivern a Sant Climent Sescebes i Terrades. • Visita guiada a la fageda de l’Albera. • Aplec de Santa Caterina a Torroella de Montgrí (sardanes, gegants, dinars populars i excursions al Castell del Montgrí). Terres de l’Ebre (Cel Prieto) • Teatre Molotov (cas Cipriano Martos) al Museu de Tortosa. • Jornada Tasta la cultura de l’Ebre sobre l’oli d’oliva a Santa Bàrbara. • Jornada de creació en residència RC-SC a Freginals. • Concert del Quartet de Corda de la Simfònica de Sant Cugat al Festival Riuavall (Flix), reivindicant compositores oblidades. • 11es Jornades del patrimoni literari ebrenc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa). • Festivitat de Santa Cecília a Vilalba dels Arcs. • Jornades gastronòmiques de l’ànec i el coll verd a Deltebre. Maresme (Oriol Leo) • Ja esmentats: Campionat de pesca d’embarcació fundejada i recollida de residus a la mar. • Concert de Sweet Marta & The Blues Shakers al Parc del Tramvia (Montgat). • Festa del Parc del Montnegre i el Corredor (tallers, passejos adaptats, ruta inclusiva, animació). • Visita guiada al cementiri del Masnou com a museu a l’aire lliure. Garraf (Carles Monasterio) • Diumenge al Mercat de Mar de Vilanova i la Geltrú: - 41è Festival d’Eixató - 28è Concurs Nacional d’Eixató Pere Tàpies • Reivindicació de l’eixató com a plat emblemàtic que combina productes del mar i de l’horta dins la Ruta del Xató. 5. Idees clau de l’episodi • Connexió ciència–pesca–alimentació: des del marcatge electrònic de tonyines fins a l’ús de satèl·lits per calcular Omega-3 i planificar pesqueres sostenibles. • Resiliència del Delta de l’Ebre: el projecte Blue Boost exemplifica com transformar problemes (salinització, cranc blau, canvi climàtic) en noves oportunitats productives sostenibles. • Cultura i imaginari mariner: mites com les sirenes, tabús al vaixell i ritus de protecció mostren com la gent de mar dona sentit i ordre a un medi inherentment incert. • Compromís ambiental local: recollides de residus, jornades al Riu Francolí i accions educatives reforcen el vincle entre comunitats i ecosistemes. • Vida social i festiva de tardor-hivern: des de la gastronomia (eixató, oli, ànec del Delta) fins a la música, teatre i les primeres converses de Nadal, el programa retrata un litoral viu, canviant i molt divers.