Resum general Tarragona Actualitat, l'informatiu del migdia de Tarragona Ràdio, repassa les principals notícies locals amb un fort accent en: • Infraestructures urbanes (renovació del clavegueram, aparcament a l’estació del Camp de Tarragona, carrils bici) • Drets humans i infància (estada del vaixell Open Arms i renovació de Tarragona com a Ciutat Amiga de la Infància) • Polítiques de justícia i governança territorial (justícia restaurativa, impuls metropolità del Camp de Tarragona) • Recerca i innovació alimentària (ús d’insectes en alimentació humana i animal) • Successos i seguretat (robatori de catalitzadors) • Esports locals (Nàstic, Ibersol CBT, handbol femení i futbol base) • Meteorologia i mobilitat viària 1. Renovació del clavegueram de Tarragona 1.1. Estat del pla i tecnologia emprada • S’han renovat 5,5 km de xarxa de clavegueram des del gener, dins d’un pla que arribarà fins al 2033 amb l’objectiu de substituir 30 km. • Encara resten 18 km en estat greu i 7 km en estat molt greu. • 5 km s’han renovat amb el sistema de mànega (tecnologia cured-in-place pipe), i 500 metres amb rasa oberta tradicional. 1.2. Funcionament del sistema de mànega • La mànega es desplega dins la canonada existent mitjançant tir mecànic. • Un cop col·locada, s’infla amb aire comprimit i s’endureix amb llum ultraviolada mitjançant un tren robotitzat amb càmera. • El resultat és un col·lector nou amb alta resistència química. “Permet la renovació del clavegueram amb molt menys esforços que l’obertura de rasa… redueix tant els terminis d’execució com també els d’ocupació de la via pública” – Nacho García, conseller de Territori 1.3. Impacte en la ciutat • Reducció de molèsties a la via pública (menys rases obertes i menys temps d’obra). • Menys plagues i males olors a la xarxa. • Millora de la circulació de les aigües residuals. • Tarragona és una de les primeres ciutats en desplegar aquesta renovació integral amb el sistema de mànega. 2. Justícia Restaurativa a Tarragona i Terres de l’Ebre 2.1. Increment de casos i pla pilot • Les sol·licituds per iniciar processos de Justícia Restaurativa han crescut un 84% el 2024. - Tarragona: de 664 a 1.010 peticions. - Terres de l’Ebre: de 37 a 32 (lleugera variació però dins el marc del pla pilot). • El pla pilot s’ha desplegat a la demarcació de Tarragona i presenta resultats positius. 2.2. Visió institucional i impacte social • El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, subratlla que la Justícia Restaurativa: - Posa la víctima al centre. - Va més enllà de la simple restitució del mal i de l’assumpció de responsabilitat. “Té un valor social… projecta en l’àmbit de la nostra societat aquest compromís de convivència” – Ramon Espadaler • Lídia Serratosell, cap de l’àrea de reparació i atenció a la víctima, destaca: - Augment de derivacions per part dels òrgans judicials. - Més casos gestionats i resolts. - Alt grau de satisfacció entre participants. 2.3. Àmbits on s’està expandint • Difusió i derivacions des de: - Centres penitenciaris. - Equips de mesures penals alternatives. - Oficines d’atenció a la víctima. • Les jornades de Justícia Restaurativa s’han celebrat al Tinglado del moll de costa. 3. Impuls metropolità del Camp de Tarragona 3.1. Acord PIMEC – Associació per l’Impuls Metropolità • PIMEC Tarragona és la primera entitat que s’adhereix formalment a l’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona (AMCT). • Objectiu: impulsar polítiques mancomunades per al desenvolupament econòmic i social de la província. 3.2. Rols i expectatives • Roc Muñoz, alcalde de la Canonja i president de l’Associació, remarca: - El paper “absolutament necessari” de la petita i mitjana empresa per engegar el projecte. “La petita i mitjana empresa és absolutament necessària perquè aquesta associació comenci a caminar d’una manera més integrada.” – Roc Muñoz • Jordi Siuraneta/Cibraneta (PIMEC Tarragona) apunta: - Voluntat d’ajudar a liderar aquesta segona àrea metropolitana de Catalunya. - Necessitat d’aliances per connectar talent i impulsar projectes amb mirada metropolitana. 3.3. Funcionament intern • Es treballarà mitjançant comissions de treball. • Aspiració a representar totes les qüestions socials i tots els sindicats vinculats al territori. 4. Vaixell Open Arms al Port de Tarragona 4.1. Estada i activitats • El vaixell de Open Arms estarà anclat al moll de costa durant uns dies per donar a conèixer la seva tasca de rescat de vides al mar. • Visites obertes a la ciutadania. • Es preveu que uns 750 alumnes de la ciutat visitin l’embarcació. 4.2. Missatge d’Òscar Camps • El fundador i director de la ONG, Òscar Camps, destaca el suport de Tarragona i alerta sobre la situació actual dels drets humans: “En aquest temps que estem vivint, on els drets humans sembla que siguin una peça de museu, on la vida no té gaire valor, és quan més cal arribar a la societat civil… La defensa dels drets humans és una obligació de tothom.” – Òscar Camps • Importància d’arribar a: - Escoles - Instituts - Societat civil en general 4.3. Aliança institucional local • Es reforça l’aliança entre: - Ajuntament de Tarragona - Port de Tarragona - Diputació de Tarragona - Open Arms • L’alcalde Rubén Viñuales anuncia que la contribució municipal al conveni amb Open Arms passa de 50.000 a 70.000 euros. “És els humans intentant salvar a és els humans. Salvar vides… aquest planeta és de tots i de totes, i uns no tenim més i millors drets que els altres.” – Rubén Viñuales • El president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, ressalta el lideratge de Tarragona i el paper d’Open Arms com a antídot contra els discursos d’odi: “La prioritat de les persones, les persones primer… és el millor antídot contra els discursos de l’odi.” – Santiago Castellà • En una dècada, Open Arms ha rescatat més de 72.000 persones, tot i que moltes han mort al mar. 5. Tarragona, ciutat amiga de la infància 5.1. Renovació del distintiu • L’Ajuntament de Tarragona renova fins al 2029 el reconeixement de “Ciutat Amiga de la Infància” atorgat per UNICEF i la secretaria permanent de la iniciativa. • Tarragona forma part d’aquesta xarxa des del 2016 i l’any vinent farà 10 anys com a ciutat amiga. 5.2. Compromisos i polítiques d’infància • Es reconeix la tasca continuada en la defensa del benestar i drets dels infants. • El consistori es compromet a: - Protegir drets i necessitats d’infants i adolescents. - Afavorir el seu progrés i creixement. • La consellera d’Educació, Isabel Mascaró, destaca: - Tarragona com a “ciutat educadora” que acompanya infants en totes les etapes. - La inversió en infància com a motor de transformació social. - El treball conjunt entre govern local, entitats i agents socials. 6. Insectes en l’alimentació humana i animal 6.1. Estat de la introducció • L’ús d’insectes com a aliment comença a introduir-se lentament a Catalunya i Europa. • Encara hi ha rebuig entre molts consumidors, però els experts en destaquen: - Beneficis nutricionals. - Beneficis econòmics i de sostenibilitat. • Es preveu que, amb informació i conscienciació, les noves generacions ho acceptin millor. 6.2. Recerca universitària • La professora Montse Ferrando, del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV), exposa les línies d’investigació: - Cria segura dels insectes: higiene, seguretat alimentària i productivitat. - Estudi del valor nutricional. - Processament per produir ingredients que s’incorporin a la cadena de valor i a la formulació de nous aliments. “El que globalment es veu és que el potencial és molt gran.” – Montse Ferrando • Aquesta setmana, la URV ha organitzat a Tarragona un congrés internacional amb una cinquantena d’investigadors per compartir avenços en recerca i tecnologia. 6.3. Aplicació en pinso i producció • El primer pas massiu serà la incorporació d’insectes als pinços per animals, tot i que encara està lluny de normalitzar-se. • Carlos Conda, director d’operacions de Diapibus, explica el funcionament de la granja d’insectes: - Preparació d’una dieta pastosa amb composició nutricional molt controlada. - Distribució en safates on es col·loquen les larves. - Engreix durant sis dies a temperatures i humitats controlades. 7. Polèmica pels carrils bici a Tarragona ciutat 7.1. Crítiques d’Esquerra Republicana • Esquerra Republicana denuncia la incoherència del govern municipal en política ciclista. • Punts principals de crítica: - Es va impulsar el carril bici de l’avinguda d’Andorra. - Alhora s’ha retirat el carril de Pere Martell. - Encara s’està estudiant què fer amb el carril projectat a Prat de la Riba. • El grup republicà acusa el govern de: - Improvisació constant en mobilitat. - Manca d’una xarxa pedalable coherent, segura i contínua. - Prendre decisions per pressions puntuals, no per model de ciutat. • El conseller Xavi Puig qüestiona la utilitat del carril de l’avinguda d’Andorra si la resta de vies al voltant de la plaça Imperial Tàrraco es desmantellen: “Per què serveix el carril d’Avinguda d’Andorra? Per fer així, de l’Avinguda de Catalunya a la plaça Imperial Tàrraco, anar i tornar? No té cap sentit.” – Xavi Puig • Puig apel·la a exemples de ciutats escandinaves (com Dinamarca): - Als anys 60 eren ciutats saturades de cotxes. - En 10-15 anys es van transformar en ciutats dominades per la bicicleta, tot i el fred intens. 7.2. Resposta del govern: cas Prat de la Riba • El conseller de Territori, Nacho García, explica a Tarragona Ràdio que: - El carril de l’avinguda d’Andorra no reduïa carrils de circulació ni aparcaments. - El projecte de Prat de la Riba sí implicaria eliminar un carril de circulació. • Per això, abans de l’asfaltatge adjudicat (previst per a la primera setmana de desembre), estan reestudiant el projecte amb el Servei de Mobilitat. “Hem de restudiar una mica bé aquest projecte i la decisió final la prendrem en els propers dies.” – Nacho García 8. Aparcament provisional a l’estació del Camp de Tarragona 8.1. Problemes històrics d’estacionament • S’ha iniciat la construcció d’un aparcament provisional, vigilat i gratuït a l’estació Camp de Tarragona. • Des de l’entrada en funcionament de l’estació d’alta velocitat, l’aparcament ha estat un maldecap: - L’única opció segura era el pàrquing subterrani de pagament, considerat car per molts usuaris. - Moltes persones aparcaven al voral de la carretera, amb conseqüències: - Robatoris - Trencament de retrovisors i vidres - Desperfectes constants als vehicles. 8.2. Nova solució provisional i projecte definitiu • L’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, descriu el nou aparcament provisional com: - Un espai asfaltat, vigilat, amb unes 110 places. - Destinat a retirar els cotxes dels vorals i concentrar-los en un lloc confinat i segur. “Tots aquells cotxes que estaven pels vorals de la carretera… estiguin en un lloc confinat i vigilat. Això és un avantatge per a l’usuari.” – Alcalde de la Secuita • Millores complementàries per a viatgers: - El pàrquing de pagament continua operatiu. - Millores en el pagament dels autobusos (possibilitat de pagar amb targeta a partir de principis d’any). - Instal·lació d’un caixer automàtic a l’estació. • Projecte definitiu: - Aparcament de baix cost (preu orientatiu: 5 €/dia, encara per concretar). - Capacitació aproximada de 600 places. - Es farà en terrenys municipals a tocar del provisional. - Termini previst: un any i mig. 9. Successos: robatori de catalitzadors 9.1. Detinguts al polígon industrial • Es detenen dos homes a Tarragona quan intentaven vendre 34 catalitzadors sostrets valorats en prop de 20.000 euros. • Els fets van passar als polígons industrials Francolí i Riu Clar. 9.2. Operatiu policial • Agents de paisà que feien prevenció de delictes al polígon Francolí detecten una furgoneta sospitosa vinculada a la venda de catalitzadors robats. • Observacions clau: - L’acompanyant baixa repetidament i entra en una ferrovelleria, d’on surt amb molts documents. - Després d’una hora, es desplacen a una altra ferrovelleria a Riu Clar. - Allà obren la part posterior de la furgoneta i comencen a carregar-hi catalitzadors. • En aquell moment, els agents s’identifiquen com a policies i aturen l’operació. 9.3. Material recuperat i situació judicial • A l’escorcoll del vehicle es troben 34 catalitzadors amb talls de serra de metall, indicant que han estat sostrets. • Valor total estimat: prop de 20.000 euros. • La investigació continua per aclarir la procedència exacta del material. • Els detinguts passaran a disposició judicial davant el jutjat de guàrdia de Tarragona. 10. Esports: Nàstic, Ibersol CBT i altres 10.1. Futbol: Nàstic de Tarragona (primer equip) • L’entrenador Cristóbal Parralo veu un Nàstic amb potencial per aconseguir bons resultats amb treball. • Prioritat actual: deixar d’encaixar tants gols i a partir d’aquí millorar en atac. 10.1.1. Evolució recent • Primer partit amb Parralo (contra el Murcia): - L’equip genera ocasions i marca, però encaixa 3 gols i perd. • Als dos partits següents: - S’aconsegueix mantenir la porteria a zero. - Però disminueix la producció ofensiva. “Lo que más me gusta es la implicación que está teniendo el grupo… nos quedan muchas cosas que mejorar, yo creo que hay margen de mejora.” – Cristóbal Parralo • Objectiu: que l’equip millori setmanalment i pugui pujar a la classificació. 10.1.2. Situació de la plantilla i calendaris • La plantilla ha tornat als entrenaments després d’un dia festiu. • Es prepara el partit de diumenge a les 16 h al Nou Estadi Costa Daurada contra l’Hèrcules. • El tercer capità, Jaume Jardí, valora el moment de l’equip: - Defineix les darreres jornades com un procés d’adaptació a la idea de Parralo. - A nivell personal, reconeix que a la banda esquerra entra menys en joc, però vol ser més determinant quan participa. - Considera que encara és massa aviat per mirar la classificació de forma definitiva. “Sempre volem estar a dalt… però és molt aviat encara.” – Jaume Jardí • Ja es coneix l’horari del darrer partit de l’any: jornada 17, Antequera – Nàstic, al Molinón del Maulí el 20 de desembre a les 21 h. 10.2. Bàsquet: Ibersol CBT • L’Ibersol Club Bàsquet Tarragona (CBT) ha començat la temporada molt fort: - 7 victòries en 8 partits. - Segons a la classificació, just per darrere del Mollerussa, que encara no ha perdut. • Marc Buscail, un dels referents de l’equip, explica: - Es troba molt còmode amb l’equip i el seu rol. - Se sent bé en atac i en defensa. - Vol seguir polint detalls als entrenaments per millorar. “M’estic sentint molt còmode… en un rol que m’agrada, i ajudant l’equip en diferents facetes del joc.” – Marc Buscail • Objectiu col·lectiu: - Estar entre els primers de la categoria. - Conscients del nivell de rivals com Mollerussa, Hospitalet i Castelldefels. “El nostre objectiu és estar a dalt… sent ambiciosos, però sense marcar-nos la necessitat d’estar primers.” – Marc Buscail • Proper repte: partit contra el Flanigan Calvià, on busquen la vuitena victòria consecutiva. 10.3. Handbol femení: Olisambé – Isambau (júnior) • El júnior femení del club Olisambé Isambau està superant expectatives en la seva estrena a Primera Nacional: - L’objectiu inicial de permanència ja és gairebé una realitat. - L’equip lidera la classificació. • L’entrenador Edu Sánchez es marca com a prioritat: - Centrar-se en el proper partit contra el Buñola. - Aconseguir el punt necessari per certificar matemàticament la permanència. “Nosotros vamos a luchar por estar lo más arriba posible y lo que viene, pues el primer objetivo.” – Edu Sánchez • De cara a la segona fase per lluitar per l’ascens, els possibles rivals són: - Ribas - Xàtiva - ABG 2008 10.4. Futbol base: Juvenil A del Nàstic • El juvenil A del Nàstic passa per una ratxa negativa: - 3 derrotes consecutives. - Són onzens, amb 8 punts de 30 possibles. • L’entrenador Joan Oriol manté un discurs optimista: “Em quedo amb l’esforç dels nanos i que mai baixen els braços… ho traurem, no tinc cap mena de dubte.” – Joan Oriol • Clau d’aprenentatge: - Entendre que la Divisió d’Honor “no és Preferent”. - Cal ser guanyadors a les dues àrees: eficàcia ofensiva i solidesa defensiva. • Proper partit: contra el Futbol Club Barcelona, diumenge a dos quarts d’una del migdia a la Ciutat Esportiva del Nàstic a Camp Clar. 11. Meteorologia i estat de les carreteres 11.1. El temps • Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET): - Temperatures màximes d’avui: - 17 °C a Tarragona - 16 °C a Reus - 15 °C a el Vendrell i Tortosa - 11 °C a Gandesa - Predomina el sol i el cel poc ennubolat o clar. - Temperatures mínimes a final del dia, amb possibles glaçades febles a l’interior. • Per demà: - Es manté el temps estable i assolellat. - Màximes lleugerament més altes (fins a 17 °C a Tarragona, Reus i Tortosa; 15 °C al Vendrell; 13 °C a Gandesa). - Mínimes lleugerament més baixes, amb glaçades febles possibles. - Vent fort de nord-oest a la meitat sud, amb ratxes de fins a 80 km/h. 11.2. Mobilitat viària • Tall parcial a la carretera N-240 (tram A-27) a l’altura de Constantí, en direcció Tarragona, per obres de reasfaltatge al quilòmetre 6. • Es recomana precaució i estar pendents de la senyalització. 12. Recordatori de canals informatius • Les notícies es poden seguir ampliades a la web: www.tarragonaradio.cat. • També hi ha butlletins informatius a les 16 h, 17 h i 18 h per mantenir els oients al dia de l’actualitat local.
Visió general del programa En aquest episodi de Què de Què a Tarragona Ràdio, el programa és una mica més curt del normal però manté tres blocs molt definits: • Formació i futur dels joves amb el Centre de Noves Oportunitats (CNO) al Camp de Tarragona • Cultura i creació local amb la 15a edició de Tallers Oberts de Tarragona • Cinema i premis Goya amb el curtmetratge d’animació Baile con la muerte, amb talent tarragoní al darrere Entre el primer i el segon bloc s’inclou el Butlletí informatiu i diverses falques publicitàries relacionades amb l’actualitat institucional, cultural i econòmica del Camp de Tarragona. 1. Obertura musical i presentació del programa Context inicial • El programa comença una mica més tard de l’habitual per qüestions de publicitat i temps d’antenna, de manera que l’espai queda reduït, però amb temps suficient per a música i entrevistes. • Sonen diverses cançons de Daft Punk (esment especial a Get Lucky amb Pharrell Williams) com a fil musical inicial. Presentació de continguts La conductora, Núria Cartanyà, avança els tres grans temes del dia: • 10 anys del Centre de Noves Oportunitats (CNO) – entrevista d’aniversari amb balanç de resultats i testimoni d’un exalumne. • Tallers Oberts de Tarragona – agenda cultural del cap de setmana amb la participació de 30 tallers i 61 artistes. • Cinema i Goya – conversa amb el productor executiu José Luis Montesinos pel curt d’animació Baile con la muerte, preseleccionat als Premis Goya 2026. "Tres temes els que intentarem tractar ràpidament, però en forma d'entrevista, per tant, una mica més extensament." 2. 10 anys del Centre de Noves Oportunitats (CNO) Què és el CNO i a qui s’adreça Interlocutors: Azara González (directora del CNO Camp de Tarragona) i Iker Mendoza (exalumne). • El Centre de Noves Oportunitats (CNO) és un recurs per a joves de 16 a 24 anys que han: - Abandonat prematurament el sistema educatiu - Començat un cicle formatiu de grau mitjà que no els encaixa - Estan desorientats pel que fa al seu futur acadèmic i laboral • L’objectiu central és orientar, formar i acompanyar els joves perquè puguin construir un projecte professional i vital i, si és possible, retornar al sistema educatiu. "No cal que sigui una línia recta, sinó que potser hem de fer uns passeig endarrere per agafar embrensida i continuar." Metodologia i funcionament Fases i activitats clau: • Orientació inicial: - Descobrir què els agrada i què no - Conèixer l’entorn productiu i les diferents ocupacions - Treballar el coneixement d’un mateix per dissenyar un pla laboral, formatiu i vital. • Formacions tècnico-professionals: - Cursos introductoris per “tastejar” oficis i comprovar si encaixen amb els interessos del jove. - Possibilitat d’obtenir certificats de professionalitat. • Activitats vivencials (exemple del rocòdrom): - Es treballa la constància, l’esforç i la superació com a metàfora per encarar reptes acadèmics (acabar l’ESO, fer un grau mitjà, etc.). • Treball en grup i espai diferent d’un institut: - Sessions grupals en taula rodona, no en aula tradicional, per afavorir la participació i la proximitat. - Entorn menys formal, que trenca amb males experiències prèvies a l’escola o l’institut. • Acompanyament personalitzat: - Equip de tutors i tutores que fan seguiment individual. - Contacte molt proper (fins i tot via WhatsApp) quan el jove falta o es despenja del procés. "Som un programa on tenim joves molt heterogenis. Per tant, ens hem d'adaptar a cada circumstància. I aquest és l'èxit del programa." Accés al CNO i abast territorial • Es pot arribar al CNO: - Per iniciativa pròpia (molts joves hi arriben per boca-orella entre iguals). - Per derivacions d’instituts, serveis socials, promoció econòmica dels ajuntaments i altres serveis. • A nivell de xarxa Start (17 seus a Catalunya): - Han acompanyat prop de 12.200 joves. • Al Camp de Tarragona: - Més de 2.600 joves acompanyats. - Sedes a Tarragona, Reus, Valls i Cambrils, però hi arriben joves de moltes poblacions de la regió. • Finançament i marc institucional: - El programa el finança el Servei d’Ocupació, amb suport del Departament d’Educació. El testimoni de l’Iker: de la desorientació a la vocació Punt de partida: • L’Iker estava en un any sabàtic, sense estudiar ni haver entrat al grau mitjà que volia. • Un conegut li parla del CNO i decideix “anar a provar” l’oportunitat. Què destaca de l’experiència: • Aprenentatge de valors: - No tenir prejudicis - No tenir por - No jutjar els altres • Treball profund d’autoconeixement i de comprensió del món laboral i del retorn als estudis. • Ho descriu com “un viatge molt personal” que també serveix per reinsertar-se com a estudiant. "T'ensenyen ja no només a saber com ets, o què vols, o qui ets. T'ensenyen com és el món laboral, a reinsertar-te en el món de l'estudiant, a aprendre's molt de la vida." Canvi de vocació i trajectòria: • Va entrar al CNO pensant en hostaleria. • Allà descobreix que vol ser monitor de lleure i fa la formació corresponent. • Ha treballat a una casa de colònies com a monitor de lleure. • Actualment prepara la prova d’accés a grau superior per cursar Educació Infantil. Suport familiar: • Els pares l’animen a aprofitar l’oportunitat: “Vols fer això? Fes-ho. Prova-ho i veuràs com va.” • Ara la família es mostra molt satisfeta amb el resultat. Resultats i impacte del CNO Xifres d’èxit al Camp de Tarragona: • Més de 2.100 joves formats en itineraris concrets. • Unes 620 insercions laborals (joves que han trobat feina). • 557 retorns justificats al sistema educatiu (matrícules registrades), tot i que probablement n’hi ha més que no es poden comptabilitzar oficialment. Impacte qualitatiu: • Històries de superació personals: - Joves que no podien ni acudir a una entrevista de feina i que, amb eines i entrenament, aconsegueixen inserir-se laboralment. - Exalumnes que tornen al centre per explicar que continuen treballant i fent nous cursos. • El CNO es consolida com un recurs referent: cada cop més conegut entre els joves i els agents educatius i socials del Camp de Tarragona. "Quan reps aquests feedbacks són els que al final omplen més." Relació amb els nous marcs de formació professional: • Amb la nova llei de FP, les acreditacions i formacions que fan al CNO compten per a futurs graus mitjans i superiors, de manera que no és temps perdut, sinó part del bagatge formatiu del jove. 3. Butlletí informatiu i falques publicitàries Entre la primera i la segona entrevista, entra el Butlletí informatiu del migdia amb un breu repàs de l’actualitat local, seguit de diverses falques publicitàries institucionals i privades. 3.1 Actualitat local i institucional Presenta: Laura Casas. Millora del clavegueram de Tarragona • Avança el pla de millora de la xarxa de clavegueram de la ciutat. • Des del gener s’han renovat 5,5 km de xarxa als barris de Llevant, Ponent i Centre. • Objectiu: intervencions fins al 2033 amb una inversió total de 16 milions d’euros. Sistema de “mànega” per renovar col·lectors • 5 km renovats amb el sistema de mànega: - Es desplega una mànega dins la canonada existent. - S’infla amb aire comprimit. - S’endureix amb llum ultraviolada mitjançant un tren robotitzat amb càmera. - El resultat és un col·lector nou amb alta resistència als agents químics. "S'ha demostrat que és eficaç, que permet la renovació del clavegram amb molt menys esforços que l'obertura de rasa..." (Nacho García, conseller de Territori i president de MASA) • Beneficis del sistema de mànega: - Reducció de terminis d’execució i de temps d’ocupació de la via pública. - Menys molèsties al veïnat. - Reducció de plagues i males olors. - Millora de la velocitat de l’aigua residual. • Els altres 500 metres de la xarxa s’han renovat amb el mètode tradicional d’obrir rasa i substituir les canonades. • Queden pendents de renovar: 18 km en estat greu i 7 km en estat molt greu. Justícia restaurativa a Tarragona i l’Ebre • Les sol·licituds per iniciar processos de justícia restaurativa han augmentat un 84%. • Dades 2024 vs 2023: - Tarragona: d’uns 664 casos a 1.000 sol·licituds. - Terres de l’Ebre: de 37 a 32 (esmentat com a dada comparativa, tot i la lleugera variació). • El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, remarca que: "Posar la víctima al centre" i fer un esforç restaurador té un valor que va més enllà de la restitució individual, perquè projecta un compromís de convivència a nivell social. • El tema es tracta en unes jornades de justícia restaurativa al Moll de Costa. Àrea metropolitana del Camp de Tarragona • Capimec Tarragona dona suport a la creació d’una àrea metropolitana del Camp de Tarragona amb la signatura d’un conveni amb l’Associació per l’Impuls Metropolità. • És la primera entitat a adherir-se formalment. Open Arms al Port de Tarragona • El vaixell d’Open Arms romandrà ancorat al Moll de Costa fins diumenge. • Objectiu: donar a conèixer la seva tasca de rescat de vides al mar de persones que fugen dels seus països. • Activitats previstes: - Visites obertes a la ciutadania. - Es preveu la visita d’uns 750 alumnes de la ciutat. Òscar Camps: "En aquest temps que estem vivint, on els drets humans sembla que siguin una peça de museu... la defensa dels drets humans és una obligació de tothom." • Es reforça l’aliança entre Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, Diputació de Tarragona i Open Arms. • L’alcalde Vinyuales recorda que la contribució municipal al conveni amb Open Arms ha passat de 50.000 a 70.000 euros. 3.2 Falques publicitàries i institucionals Després del butlletí, s’emet una sèrie de falques publicitàries i missatges institucionals que donen context a projectes i serveis del territori: • Pla Tarragona 26 – Nou model de ciutat amb especial èmfasi en neteja viària i recollida de residus, reforçant equips de neteja amb aigua, freqüències i manteniment de contenidors. • Cupó Extra de Nadal de l’ONCE – Falca amb to emocional sobre la "il·lusió" del Nadal i el sorteig de l’1 de gener. • Millores als trens regionals del sud de Catalunya (Renfe/Rodalies) – Més connexions diàries, menys temps de trajecte i recuperació de l’R13 Barcelona–Lleida. • Pla Impuls DIPTE (Diputació de Tarragona) – Suport als ajuntaments per reduir burocràcia i impulsar projectes locals. • Tanatori Municipal de Tarragona – Anunci d’una reforma de 3,2 M€ per millorar instal·lacions, serveis i eficiència energètica (obres fins al segon trimestre de 2026). • Port de Tarragona – Moll de Costa – Promoció de la zona com a "Rambla de la Cultura" a la vora del mar, amb museus, exposicions, teatre, esports i gastronomia marinera a El Serrallo. • Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona – 12a edició, amb exposicions al Moll de Costa i l’aigua com a eix temàtic. • REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona – 25 anys de cinema emergent, sessions Vermut al Serrallo i "Pantalla Tarracó" transformant espais de la ciutat. • Obramat Tarragona – Falca comercial adreçada sobretot a professionals de la construcció i la reforma. • Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) – Presentació com a centre de recerca referent en química sostenible, salut i descarbonització, situat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV). • Falca de Tarragona Ràdio sobre la pròpia emissora i la celebració de ser "som 40.000". • Teatre Tarragona – Anunci de l’obra Los Centros de Lorca de la companyia tarragonina Antagonista Teatro, com a part de la programació cultural del teatre municipal. 4. Tallers Oberts de Tarragona: art en viu per tota la ciutat Interlocutor: Joan Martínez, fotògraf i membre de l’associació. Evolució del projecte • Es presenta la 15a edició de Tallers Oberts de Tarragona, que enguany fa un salt de la Part Alta al conjunt del centre de la ciutat. • Dates: del 28 al 30 de novembre. • Organitza l’associació Comunteu / Taller 03: - Grup actiu des de 2005 i constituït com a associació des de 2014. - Neix a la Part Alta, però les dificultats de lloguers i espais han fet que els tallers s’escampin per diversos punts de la ciutat. "A poc a poc... cada vegada ens hem anat repartint per tota la ciutat. I hem acabat ampliant de la part alta... a tota la ciutat." Format i filosofia dels Tallers Oberts • Participació d’aquesta edició: - 30 tallers oberts. - 61 artistes. - 3 associacions convidades. • Objectiu principal: - Obrir els espais de treball dels artistes al públic, no només exposicions acabades en galeries. - Mostrar processos creatius, eines, materials i espais, per entendre com es fa l’obra, no només el resultat final. "Volem obrir els nostres espais de treball... veure on l'artista crea, perquè veus els processos que mirant l'obra final potser no es veu del tot." • Els tallers estaran oberts gratuïtament dissabte i diumenge. • Alguns espais ofereixen activitats/tallers participatius (uns 14–15), d’altres només visita i conversa. Tipus d’activitats i públic • Activitats molt variades: - Joieria. - Pintura. - Propostes específiques per a canalla (manualitats, peces per Nadal, motlles de la mà, etc.). • Es promou la proximitat veïnal: - El veí descobreix que al costat hi ha un taller i que la persona de la cantonada és pintor, escultor o fotògraf. - Es genera diàleg entre ciutadania i creadors, fent l’art més accessible i humà. "La persona que treballa a la fruiteria de la cantonada ha anat a veure un taller i descobreix que el seu veí és pintor... això és superxulo des del punt de vista d'una persona que crea." Diversitat artística i relació amb l’Escola d’Art • Tarragona compta amb una base molt sòlida de creadors gràcies a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació, que fa de cantera d’artistes. • Als Tallers Oberts hi ha una gran diversitat de disciplines dins de les arts visuals: - Pintura - Ceràmica - Escultura - Fotografia - Disseny gràfic i altres formes d’arts plàstiques • No hi ha una única "especialitat tarragonina", sinó una varietat de llenguatges que es considera un punt fort. "Per sort, no [estem especialitzats en una sola cosa]. Perquè moltes vegades, la varietat és important." Situació laboral i projecció • Viure exclusivament de l’art és difícil, però molts artistes combinen projectes i encàrrecs dins i fora de Tarragona. • Alguns participants tenen trajectòries internacionals: - Projectes a Nova York, Japó i diversos països d’Europa. - Pintor convidat que treballa sovint a la Xina. • Es remarca que Tarragona té un gran pes en patrimoni romà i cultura popular (Santa Tecla, Seguici Popular, etc.), que sovint ha eclipsat la creació contemporània, però festivals com SCAN, REC o altres iniciatives mostren una escena artística viva. Com participar-hi: mapa i punts de trobada socials • Per seguir la ruta, l’organització ha editat un mapa desplegable amb: - Llista de tallers. - Ubicacions per tot el centre de la ciutat. • On aconseguir el mapa: - A qualsevol taller participant. - Informació prèvia a l’Instagram @tallersoberts.tgn. • A més de la visita als tallers, hi ha dos espais de trobada social: - Divendres: presentació de l’edició al Doce Topos (carrer Podacà). - Dissabte: festa a l’Eclèctic, oberta a tothom. "La idea és que ens puguin veure tant dintre dels tallers com fora." 5. Cinema: Baile con la muerte i la cursa cap als Goya Interlocutor: José Luis Montesinos, productor executiu i cineasta tarragoní. El projecte i la seva trajectòria • Baile con la muerte és un curtmetratge d’animació en 3D que ha estat preseleccionat als Premis Goya 2026 en la categoria de Millor Curtmetratge d’Animació. • Talent tarragoní al projecte: - Carlota Massó, directora del curt. - José Luis Montesinos, productor executiu (ja guardonat en el passat amb el Goya pel curt El corredor). • El projecte neix a partir de la productora Brother Lab (o Bruder Lab), creada per Montesinos i Sergi Vizcaíno, amb la voluntat de descobrir i impulsar talent jove en animació. "Nosaltres pertanyem a l'ofici de la diversificació... tant en projectes de ficció com ara d'animació." Argument i to del curtmetratge • Protagonista: Sofia, una jove rebel i impulsiva. • Trama bàsica (sense espòilers): - Sofia viu a un ritme frenètic, enmig d’una persecució policial. - Es produeix un enamorament a primera vista amb un personatge molt especial: la Mort. - El curt reflexiona sobre què implica enamorar-se d’un ésser com la Mort, tant per a ella com per a la pròpia Mort. "Tothom sap el que implica enamorar-se pel primer cop, però... i la mort? Què implicarà per la mort?" • El to és d’acció trepidant i ple de girs narratius que mantenen l’espectador enganxat. Estil visual i tècnica d’animació • Baile con la muerte és l’únic curtmetratge finalista dels Goya en animació que utilitza una tècnica de 3D pur en aquesta edició. • Procés de producció: - Comença amb dibuixos i storyboard. - Es creen escultures digitals en 3D amb volum, profunditat i textura. - Es desenvolupen escenaris, atmosferes i personatges amb gran detall. - Es munten sistemes de moviment i articulació per animar escena a escena. • Durada de la producció: més de dos anys de treball d’un equip d’animadors molt joves. • Punt clau: - Tot el procés s’ha fet sense intel·ligència artificial. - Montesinos reivindica que, encara que es faci amb ordinadors, es tracta d’artesania pura en el món digital. "Que sigui amb ordinadors no vol dir que no sigui artesania pura." Recorregut de festivals i reconeixement • Fins al moment, el curt acumula: - 23 premis. - Presència en festivals nacionals i internacionals, alguns qualificadors per als Òscars, els Goya i els Premis Gaudí. • La preselecció als Goya l’ha situat entre els 15 curts finalistes de la seva categoria, a l’espera de conèixer si obté nominació oficial. Distribució i calendari dels Goya • Situació actual de visionat: - De moment, disponible per als acadèmics de l’Acadèmia del Cinema a través de la plataforma interna Peomag. - A partir del mes de desembre, es podrà veure a la plataforma Movistar, fet que augmentarà molt la seva visibilitat entre el públic general. • Calendari de la cursa dels Goya: - Gener: es donaran a conèixer els nominats oficials. - Febrer (o inicis de març): gala de lliurament dels Premis Goya. • Montesinos descriu aquesta fase com una autèntica “campanya”: - Cal fer arribar el curt a tants acadèmics com sigui possible. - L’objectiu immediat és aconseguir la nominació, i a partir d’aquí, ja es veurà fins on arriba. "La campanya és com molt bonica, has de fer arribar el curtmetratge a tots els acadèmics que puguin, perquè el puguin sobretot veure i després valorar." Continuïtat del projecte i futur de l’equip • Arrel de l’èxit del curt, l’equip ja està desenvolupant un llargmetratge vinculat a Baile con la muerte. • Brother Lab / Bruder continua amb la idea de treure un o dos curts l’any i treballar en llargs i sèries d’animació en desenvolupament. • Montesinos reconeix que ja ha viscut la tensió dels Goya amb El corredor, però viu aquesta nova etapa amb la il·lusió de consolidar nous talents, com la directora Carlota Massó. "Crec que ara mateix és una etapa molt especial per ells i per nosaltres." 6. Tancament del programa • Núria Cartanyà acomiada el Què de Què recordant la importància de: - Recursos com el Centre de Noves Oportunitats per reduir l’abandonament prematur i oferir itineraris flexibles als joves del Camp de Tarragona. - Iniciatives com Tallers Oberts de Tarragona per visibilitzar la creació artística local més enllà del patrimoni romà i la cultura festiva. - El paper del talent tarragoní en el cinema amb projectes com Baile con la muerte, capaços de competir als Goya i projectar el nom de la ciutat. • El programa es tanca amb la transició cap a l’informatiu del migdia, mantenint la sintonia habitual de Tarragona Ràdio i deixant oberta la porta a seguir l’evolució de Baile con la muerte i d’altres propostes culturals vinculades a Tarragona. Interlocutors • Núria Cartanyà • Azara González • Iker Mendoza • Laura Casas • Nacho García • Ramon Espadaler • Òscar Camps • Joan Martínez • José Luis Montesinos • Alcalde Vinyuales (esmentat) • Sergi Vizcaíno (esmentat) • Carlota Massó (esmentada) Tags • Què de Què • Tarragona Ràdio • Camp de Tarragona • Centre de Noves Oportunitats • CNO Camp de Tarragona • Abandonament escolar prematur • Orientació juvenil • Formació professional • Inserció laboral jove • Start Noves Oportunitats • Joves 16-24 anys • Tallers Oberts de Tarragona • Tallers d’art • Artistes locals • Arts visuals • Escola d’Art i Disseny de la Diputació • Part Alta • Centre de Tarragona • Cultura contemporània • Patrimoni i cultura popular • Festival SCAN Tarragona • Festival REC • Moll de Costa • Port de Tarragona • Open Arms • Drets humans • Justícia restaurativa • Clavegueram Tarragona • Inversions municipals • Pla Tarragona 26 • Diputació de Tarragona • Universitat Rovira i Virgili (URV) • Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) • Teatre Tarragona • Daft Punk • Baile con la muerte • José Luis Montesinos • Carlota Massó • Brother Lab • Curtmetratge d’animació 3D • Premis Goya • Cinema emergent • Festival de cinema • Movistar • Tarragona ciutat neta • Rodalies Catalunya • Complex petroquímic (context territorial) Seccions (amb temps d’inici i final) Obertura musical i presentació del programa Inici: 0 s Final: 141 s Títol: Obertura amb Daft Punk i sumari del dia Resum: Núria Cartanyà explica que el programa comença una mica tard i serà més curt, sonen temes de Daft Punk i es presenten els tres blocs principals: 10 anys del CNO, Tallers Oberts de Tarragona i el curt d’animació Baile con la muerte, preseleccionat als Goya. Centre de Noves Oportunitats: 10 anys al Camp de Tarragona Inici: 141 s Final: 816 s Títol: 10 anys del Centre de Noves Oportunitats Resum: Entrevista amb Azara González, directora del CNO Camp de Tarragona, i l’exalumne Iker Mendoza. Expliquen a qui s’adreça el centre, la seva metodologia (orientació, activitats vivencials i formació tècnica), el sistema d’accés, les xifres d’impacte (2.600 joves al Camp de Tarragona, 2.100 formats, 620 insercions, 557 retorns als estudis) i el paper dels tutors. L’Iker relata el seu procés, com passa d’estar desorientat a descobrir la vocació de monitor de lleure i projectar-se cap a Educació Infantil, destacant els valors apresos i el suport familiar. Transició al butlletí i tancament del bloc CNO Inici: 816 s Final: 924 s Títol: Comiat del CNO i pas als serveis informatius Resum: Núria felicita el CNO pels 10 anys i convida els oients a visitar el Centre Start a l’Avinguda Roma. Es tanca l’entrevista amb agraïments als convidats i s’anuncia l’arribada del butlletí informatiu i les entrevistes sobre Tallers Oberts i cinema. Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio Inici: 953 s Final: 1263 s Títol: Actualitat local: clavegueram, justícia restaurativa i Open Arms Resum: Laura Casas presenta les notícies del dia: avenç del pla de millora de la xarxa de clavegueram amb 5,5 km renovats mitjançant el sistema de mànega, declaracions del conseller de Territori Nacho García, dades sobre l’augment de processos de justícia restaurativa i reflexió del conseller Ramon Espadaler, suport de Capimec a l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona, i l’estada del vaixell d’Open Arms al Moll de Costa, amb activitats educatives i reforç del conveni amb l’Ajuntament de Tarragona, el Port i la Diputació. Falques publicitàries i institucionals Inici: 1263 s Final: 1625 s Títol: Espai publicitari i promoció d’esdeveniments Resum: S’encadenen diverses falques: Pla Tarragona 26 sobre neteja i recollida de residus; Cupó Extra de Nadal de l’ONCE; millores als trens regionals del sud de Catalunya; Pla Impuls DIPTE de la Diputació; reforma del Tanatori Municipal de Tarragona; promoció del Moll de Costa com a espai cultural i de lleure; festivals SCAN i REC; falca comercial d’Obramat; presentació de l’ICIQ; falca corporativa de Tarragona Ràdio; i anunci de l’obra Los Centros de Lorca al Teatre Tarragona. Tallers Oberts de Tarragona: 15a edició Inici: 1625 s Final: 2140 s Títol: Tallers Oberts: dels orígens a la ciutat sencera Resum: Núria conversa amb Joan Martínez (Taller 03 / Comunteu) sobre la quinzena edició dels Tallers Oberts. Es detalla el creixement de la iniciativa des de la Part Alta fins a tot el centre de Tarragona, amb 30 tallers, 61 artistes i 3 associacions. S’explica la filosofia d’obrir els espais de treball per mostrar processos, les activitats pensades per a adults i infants, el rol de l’Escola d’Art com a viver de creadors, la diversitat de disciplines (pintura, ceràmica, escultura, fotografia, disseny), la dificultat de viure de l’art i la projecció internacional d’alguns participants. Es presenta el mapa desplegable per fer rutes i els punts socials al Doce Topos i l’Eclèctic. Cinema: Baile con la muerte i la preselecció als Goya Inici: 2140 s Final: 2619 s Títol: Baile con la muerte: animació 3D tarragonina als Goya Resum: Entrevista amb el cineasta i productor executiu José Luis Montesinos sobre el curtmetratge d’animació Baile con la muerte, dirigit per la tarragonina Carlota Massó. Es descriu el naixement de la productora Brother Lab, l’argument del curt (Sofia, una rebel en plena persecució policial, s’enamora de la Mort), el seu ritme d’acció, i l’ús d’una tècnica d’animació 3D molt artesanal, sense IA, que ha requerit més de dos anys de treball. Montesinos comenta els 23 premis aconseguits, la presència en festivals qualificadors d’Òscars, Goya i Gaudí, i la preselecció entre els 15 curts finalistes als Goya. Explica la campanya de visionats per als acadèmics, l’estrena a Movistar al desembre, el calendari de nominacions i la gala, i el desenvolupament d’un llargmetratge i altres projectes a partir d’aquest curt. Comiat del programa i pas a l’informatiu del migdia Inici: 2619 s Final: 2680 s (aprox., fins a "Fins demà") Títol: Tancament del Què de Què i enllaç amb l’informatiu Resum: Núria tanca l’entrevista amb Montesinos, recorda el passatge anterior de l’autor pels Goya amb El corredor i li desitja sort. Avança que es podria entrevistar també la directora Carlota Massó més endavant i acomiada el programa, donant pas a l’Informatiu del migdia de Tarragona Ràdio i posant fi a l’edició del dia del Què de Què.
Resum general Programa monogràfic de TGN Esports (Tarragona Ràdio) dedicat al comiat de Pedro López, entrenador històric del bàsquet tarragoní, que posa punt final a 45 anys de trajectòria a les pistes. L’episodi combina entrevista en profunditat amb Pedro, records esportius (CBT, ADT, Mañanet, Cambrils…), i intervencions sorpresa de persones clau de la seva vida: família i companys d’ofici. El to és emocional, però alhora molt centrat en la cultura del bàsquet i en els valors que ha transmès. 1. El comiat de les pistes i el perquè Pedro López explica que ha decidit deixar d’entrenar després de tota una vida vinculada al bàsquet. • Motiu principal: sensació que la il·lusió i el retorn emocional dels últims anys ja no compensaven l’esforç i la dedicació. • Les últimes temporades les fa al Mañanet de Reus, amb un projecte jove de gent de la casa. Després de dos anys, nota que allò que ell donava no es corresponia amb el que rebia dels jugadors i decideix posar punt final. "Tot té un final i penso que aquest punt final està ben pensat i ben meditat i no hi ha volta enrere." El comiat no és improvisat: ho ha pensat i madurat a consciència, i ho viu amb gratitud cap al bàsquet. 2. Inicis al bàsquet i primeres experiències com a entrenador 2.1. De jugador escolar a entrenador molt jove • En els seus inicis, encara sent jugador escolar a vuitè d’EGB al Sant Pau, el José Luis Inglés (exgerent del patronat) el convenç per portar un equip. • Descobreix que gaudeix d’entrenar des del primer moment i això marca la seva trajectòria futura. 2.2. Pas per clubs tarragonins i formació com a tècnic • Com a jugador, passa pel Club Bàsquet Tarragona (CBT). • Per proximitat i perquè ja el coneixen, comença a entrenar al Col·legi de l’Estonac (Tarragona), amb figures com Rafa Pintado i Pere Tobilla com a responsables del bàsquet del centre. • Durant uns anys combina rol de jugador i entrenador escolar, cosa que li dona una visió molt global del joc. 3. Salt a la base i al bàsquet professional 3.1. Equips de base del CBT • En acabar etapa com a jugador del CBT, se l’incorpora als equips de base del club. • Hi passa 2–3 anys treballant en formació. 3.2. Primera experiència a Segona Divisió • Té la sort d’estar com a ajudant de Jesús San José a Segona Divisió, durant 2 o 3 temporades. • Aquesta etapa li obre la porta a un nivell competitiu superior i a entendre el funcionament del bàsquet semiprofessional. 3.3. Projecte inicial a l’ADT (Torreforta) • Fa una primera etapa a l’ADT, a Torreforta, com a primer entrenador sènior. • Ràpidament, però, torna al CBT. 3.4. Direcció tècnica al CBT i pas per EBA/LEB • De nou al CBT, a proposta de Rafa Pintado, assumeix responsabilitats com a director tècnic. • A partir d’aquí fa el salt seriós a: - Entrenar l’equip a lliga EBA. - Estar quatre anys com a segon entrenador en equips LEB. "Va ser la meva experiència més professional que he tingut." • Comparteix banqueta amb entrenadors de primer nivell: Ricard, Porfi Fisac, Pep Clarós i Salva Maldonado, cosa que considera fonamental en la seva formació com a tècnic. 4. Un entrenador acostumat al rol de segon 4.1. Identitat com a ajudant • Tot i haver estat primer entrenador en diversos equips, se’l coneix molt com a segon entrenador. • Ell mateix explica que mai s’ha sentit menys valorat per això; assumeix el rol com a part de la seva identitat. • Recorda també la seva etapa amb Vicenç Neuja a Segona Divisió, on torna a exercir de segon entrenador. 4.2. Sortir de la zona de confort: marxar del CBT • El fet d’haver estat gairebé sempre com a ajudant el porta, en certs moments, a fer apostes personals per entrenar en solitari. • La primera vegada que marxa del CBT és per anar a l’ADT, on viu un projecte molt engrescador i molt jove. • Amb aquest grup, aconsegueixen un ascens de Segona a Primera Catalana, un dels records esportius més destacats. 5. Testimonis i reconeixements 5.1. El paper de la mare i la família d’origen • Pedro comenta que els seus pares no el podien acompanyar gaire per feina, tot i que puntualment sí que ho feien. • Destaca especialment la seva mare com a gran referent: - Gran aficionada al bàsquet per televisió. - Encara avui segueix els partits, en especial del Real Madrid. - Ell mateix l’ajuda amb les plataformes per poder veure els partits. "Ma mare és una gran seguidora del món del bàsquet... sempre em demana 'quan jugui m’has de dir com el puc veure'." — 5.2. Intervenció de Robert Hernández (ADT) Trucada del Robert Hernández, president de l’ADT, que repassa la relació amb Pedro i n’elogia la feina. Punts clau del testimoni de Robert: • Recorda que Pedro ha tingut tres etapes a l’ADT i que, amb Pep Vergés, van començar el que seria l’embrió del club. • Com a jugador, Robert coincideix amb Pedro en partits “memorables” en camps com: - La Lletja - Esparreguera - Pista de Gaudí (on hi anaven gairebé cada cap de setmana per estudiar rivals) • Destaca especialment: - La manera de fer de Pedro, molt metòdica i orientada a estudiar els rivals. - La seva capacitat de treballar sense internet, anant a veure 2–3 equips cada cap de setmana. "Quan no hi havia aquestes estadístiques, el Pedro tenia un Excel en el que valorava tots els jugadors de totes les categories… tothom deia: qui és el boig que fa això? Aquell boig era el Pedro López." Aquest Excel casolà mostra el seu caràcter obsessiu per la feina ben feta, analític i apassionat pel bàsquet. — 5.3. Orgull de CBT i somni complert • Li pregunten si els entrenadors que comencen en bàsquet escolar anhelen arribar al primer equip del CBT o a entorns professionals. • Ell respon que sí, que tots els entrenadors de Tarragona volen arribar a portar el Club Bàsquet Tarragona. • Encara que fa temps que no hi va, es declara soci molt antic del CBT (un dels deu primers números) i ho viu amb orgull. "Vaig complir un somni al estar vivint tot això que vaig poder viure." — 5.4. Trucada sorpresa de Porfi Fisac Intervenció telefònica de Porfi Fisac, entrenador ACB, que defineix Pedro com una figura clau a la seva carrera. Aspectes que destaca Porfi: • Pedro va ser una persona que va innovar en tot el que va fer. • El va ajudar enormement a créixer com a entrenador; moltes coses que Porfi fa encara avui les va aprendre amb ell. • El considera: - Un dels millors professionals amb qui ha treballat. - Un amic per tota la vida. "Has sido de lo mejor que he tenido en mi carrera y sobre todo gracias por ser mi amigo." • Explica breument el seu moment actual: després d’acabar etapa a Saragossa, passa temps a Valladolid amb la seva mare i fa de tractorista als camps de fruiters del poble de la seva dona. • Tanquen la intervenció remarcant que: "La carrera té un principi i un final, però l’amistat és per sempre." — 5.5. Missatge de la seva dona, Olga Neila En la part final del programa, apareix un missatge enregistrat de la seva dona, Olga Neila, que dona un to molt emotiu. Què ressalta Olga? • Que Pedro ha dedicat tota una vida al bàsquet i que això mereix un reconeixement. • Recorda com el bàsquet els ha unit: - Es van conèixer en aquest món. - En una temporada, ella va ser jugadora seva. - En altres, va fer de delegada d’equip. - Anaven plegats amb els fills per pavellons, amb la motxilla a l’esquena, per estar a prop seu. • També rememora quan anaven a gravar partits dels rivals amb càmera de vídeo, sovint en sessió doble, i després revisaven els partits junts. • Com a entrenadora de la seva persona, el defineix com: - Molt treballador i molt compromès amb els equips. - Molt exigent amb els altres, però primer amb ell mateix. "Per mi, la més important: ets una molt bona persona, un molt bon pare i per mi la millor parella." • Mira cap al futur: ara els toca gaudir plegats d’altres aventures, seguir compartint la seva passió pel bàsquet, la música i la història. 6. La família actual com a pilar central En la recta final, Pedro destaca que el més important de la seva vida no és la feina ni el bàsquet, sinó la família. • Se sent orgullós de tenir: - Dos fills educats amb valors, molt educats i nobles. - Una dona que ha estat recolzament continu durant tota la seva etapa com a entrenador. "No tinc més que paraules d’agraïment." El programa es tanca amb un to d’emoció continguda, agraïment i una sensació clara que Pedro no deixa el bàsquet, sinó que canvia la manera de viure’l, mantenint: • Els vincles d’amistat. • La passió pel joc. • I el llegat en forma de jugadors, clubs i famílies que han passat per la seva trajectòria.
Resum general del podcast Aquest episodi de "La Veu de Tarragona - Camí cap als 40" a Tarragona Ràdio combina actualitat local, patrimoni, emergències humanitàries, medi ambient, comerç i cultura. El magazine alterna entrevistes, cròniques en directe, seccions especialitzades i falques publicitàries. Els grans blocs del programa són: Cloenda de l’any Tàrraco 25 i futur del patrimoni a Tarragona. Open Arms: documentals, visites al vaixell i conscienciació sobre migracions i drets humans. Espècie invasora vespa asiàtica (vespa velutina) i impacte ambiental. Campanya de Nadal comercial: Black Friday, llums, Nadal Musical i calendari d’advent de la Via T. Memòria i esport: podcast històric del Nàstic de Tarragona (ascensos 2015 del primer equip i la Pobla Mafumet). Cultura i cinema: Festival REC i la pel·lícula Yone Batzuetan. Cuina de proximitat: recepta de fricandó des de la Cafeteria Montoliu. Principals temes i idees clau 1. Patrimoni: 25 anys de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat Entrevista al conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre sobre la cloenda de l’any de celebració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat. Punts clau: Balanç molt positiu de l’any Tàrraco 25: Ja s’han superat de llarg els visitants de tot el 2024 abans d’acabar el 2025. S’ha reforçat la idea de Tarragona com a “capitalitat del món clàssic a Catalunya”. Cap de setmana de cloenda (data exacta de la declaració): Portes obertes als recintes del Museu d’Història durant tot el cap de setmana. Acte central dissabte a les 18:00 al Camp de Mart: Espectacle creat per a l’ocasió per Marc Chornet, Part de tu. Una fotògrafa descobreix monuments i personatges que mostren com el patrimoni és “part de tu” en la vida quotidiana de la ciutat. Lliurament del Premi Patrimoni Mundial a una empresa de distribució pel documental sobre enginyeria romana. Diumenge, combinació de patrimoni material i immaterial: Elements del Seguici Popular de Santa Tecla exposats al Passeig Arqueològic (es podran tocar, fer fotos, viure’ls en un entorn excepcional). Vermut musical amb la Banda Unió Musical. Reivindicació dels monuments com a escenaris per a la cultura viva (dansa, música, espectacles). Màping de Tàrraco: Es destaca el mapping com una eina moderna per explicar més de 2.000 anys d’història de Tarragona a través del personatge de Melpomene. Portes obertes especialment recomanades per a qui encara no el coneix. Futur del patrimoni i Consorci: S’ha creat un Consorci amb la Generalitat per gestionar el patrimoni amb inversions històriques (Fòrum de la Colònia, Necròpolis, etc.). Entrada plena en funcionament prevista per 1 de gener de 2027. La presidència honorífica recaurà en el/la President/a de la Generalitat, però el dia a dia i el control del pressupost recauran en l’Alcalde/ssa de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, que mantindrà majoria als òrgans de decisió. Es manté una inversió municipal d’aproximadament 1 milió d’euros anuals en patrimoni. Nous projectes patrimonials: Intervencions al Fòrum de la Colònia i entorn. Projecte al carrer Vía/Vissa: estabilització de talussos (fase 1) i futura museïtzació i nova ruta arqueològica que connecti Part Alta (ciutat viva) amb la zona de la Necròpolis (món de la mort). Relació ciutadania–patrimoni: El “passi tarragoní” s’ha més que doblat. Aquest cap de setmana es podrà renovar el passi 2026 amb preu reduït. Dades de reserva d’entrades (gratuïtes amb fiança) exhaurides per gairebé tots els actes. Voluntat que el patrimoni no siguin només “pedres trencades”, sinó espais plens de vida cultural. 2. Política municipal: habitatge, micropolítica i mobilitat En l’entrevista amb el conseller també es tracten polítiques d’habitatge i obres urbanes. Habitatge: L’habitatge és percebut com el principal problema de la ciutadania. Competències municipals limitades, però l’Ajuntament vol exprimir-les al màxim: Compra d’edificis sencers via tanteig i retracte. Ja s’han adquirit dos blocs (Bonavista i carrer Lleida) i es proposa el tercer al carrer López-Pelaez, mitjançant el Servei Municipal de l’Habitatge. Construcció de 192 habitatges en marxa i projecte de 60 més a la Vall de la Rabassada. Acord amb En Comú Podem per construir un altre bloc a Floresta/Vigarret (Flores Vigarreta). Micropolítica i obres: Lloc de l’entrevista: el periodista és als voltants de l’Avinguda Roma, on s’està asfaltant. S’anuncia l’asfaltat de Prat de la Riba (obres adjudicades, inici previst primera setmana de desembre). Carrils bici: Es revisa el projecte de carril bici a Prat de la Riba, ja que comporta eliminar un carril de circulació. A diferència del carril de l’Avinguda d’Andorra, aquest té més impacte i s’està restudiant amb el Servei de Mobilitat abans de prendre una decisió definitiva. 3. Opinió del dia: 40 anys d’ensenyament musical a Tarragona Veu de Teresa Valls, professora de cant i fundadora de l’Estudi de Música (40 anys d’història). Idees principals: Record dels inicis de l’ensenyament musical a la ciutat: Fa 40 anys ja existia el Conservatori (més de 70 anys d’història). Impuls pioner de la música a totes les escoles públiques de Tarragona, liderat per Núria del Clos amb suport de l’Ajuntament de Tarragona i l’alcalde Josep Maria Recasens. Es feien audicions a les escoles (quartet vocal, grup de grallers). Les trobades finals al Camp de Mart reunien uns 5.000 infants. Naixement de l’Estudi de Música (curs 1985–86): Objectiu: fer arribar la música tant a futurs professionals com a qui la vol com a formació i esbarjo. Des de fa 25 anys és escola autoritzada pel Departament d’Educació. Balanç de 40 anys: Han passat per l’escola milers d’alumnes. Molts antics alumnes són ara professionals de la música; d’altres l’han mantinguda com a afició. "Que la música ens acompanyi sempre." 4. Vespa asiàtica (vespa velutina): espècie invasora i impacte ambiental Entrevista a Rubén Alcázar, de l’entitat mediambiental El Molí del Fort (Farena), especialitzat en la retirada de nius de vespa asiàtica. Dades i impactes clau: Inici de l’activitat de retirada de nius el 2019; des de llavors, creixement constant. 2025: any d’“explosió” de casos: En una sola setmana pot retirar 18–20 nius. Des de dimarts: 5 nius en poques hores. Característiques de la vespa asiàtica / vespa velutina: Mida: el doble o triple que la vespa/abella autòctona. Impacte sobre la biodiversitat: Depreda abelles de la mel, papallones, mosques i altres pol·linitzadors. Pot col·lapsar ruscos d’abelles: pressió constant fins matar-les. Afectació a l’apicultura i a la producció agrícola: Menys pol·linitzadors = menys fruita i menor producció. Com són els nius? Forma de bola o gota d’aigua, poden arribar a 80–90 cm, fins a mida de rentadora. Estructura interna amb diversos pisos de panells plens de larves. Localitzacions molt variades: Arbres alts, socs de garrofers/oliveres, esbarzers, roques, camp de golf, fins i tot dins d’una casa (reixa de ventilació) o en un camp de futbol. Poden estar sota terra. Com actua l’equip d’El Molí del Fort? Primer, avaluació de risc i tipus de tractament. Procura actuar de nit, quan totes les vespes són al niu: actuacions ràpides per col·lapsar-lo. No fan servir fum (com amb les abelles) perquè la dinàmica és diferent. Perillositat per a les persones: Pica com qualsevol vespa, però no és agressiva si no es molesta el niu. El perill real és tocar el niu accidentalment: poden atacar en grup. Extensió i perspectiva: S’estén a uns 50 km l’any, baixant des del Pirineu per tot Catalunya (Girona, Barcelona, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre...). Els tres primers anys en una zona nova hi ha una “explosió” de nius; després es tendeix a una certa estabilització per competència entre reines. No té depredadors naturals suficients per controlar-ne la població. Marc legal i recomanacions: En propietat privada, la decisió recau en el propietari (tot i que es recomana retirar sempre el niu). En espai públic amb risc per persones: actuació de l’Ajuntament. En medi natural aïllat, sovint no hi ha ningú clarament responsable. Recomanació central: “Un niu detectat, un niu eliminat” per frenar l’expansió (tot i que l’eradicació és pràcticament impossible). Què fer si veiem un niu? Valorar risc per persones. Trucar al 112, que derivarà a policia/urbana i ajuntament. Localitzar el propietari si és en finca privada. A l’entrevista es destaca també el compte d’Instagram d’El Molí del Fort, on es poden veure vídeos espectaculars de les retirades de nius. 5. Open Arms: documentals, visites i educació en drets humans El programa dedica diversos trams a Open Arms i a la seva presència a Tarragona. 5.1. Presentació inicial del tema A l’inici del magazine, el conductor explica que: El vaixell d’Open Arms arriba a Tarragona. Es projectarà el documental "To Kyma. Rescate en el mar Egeo" (Tóquima ha rescat el mar Ageu, com l’anomenen al programa) al vestíbul del Teatre Tarragona. Hi haurà col·loqui amb Òscar Camps, fundador d’Open Arms. El documental mostra: Els orígens d’Open Arms com a grup de socorristes a Lesbos. Imatges duríssimes de la crisi de refugiats a la ruta Turquia–Grècia. El context de països com el Senegal, on molts pares expliquen que farien “el que fos” perquè els fills puguin marxar a Europa, perquè “allà no hi ha res a fer”. També es critica la sentència que absol l’exministre italià Matteo Salvini per impedir l’atracada d’Open Arms, en el marc de l’auge de l’ultradreta europea. 5.2. Connexió en directe des del Moll de Costa (vaixell Open Arms) Pep Sunyer i Abril Rius connecten en directe des del Moll de Costa (davant del Tinglado 4), on està amarrat el vaixell d’Open Arms. 5.2.1. Simulacre de rescat amb alumnes de socorrisme Entrevista a Gerard Canals, coordinador d’operacions i cofundador d’Open Arms. Visita d’alumnes del cicle de socorrisme de l’Institut Jaume I de Salou. Se’ls explica: Funcionament del vaixell. Protocols de rescat, mitjans de salvament, tipus d’embarcacions precàries que troben (de goma, fusta, ferralla). Perfil dels socorristes voluntaris: Han de ser socorristes en espais naturals, amb experiència real de socorrisme. A cada llanxa hi ha dos socorristes, com a mínim un amb experiència prèvia en missions. Simulacre que es farà a l’aigua: Una barca inflable amb “passatgers”. Llanxes d’Open Arms s’hi aproximen, reparteixen armilles, traslladen la gent al vaixell. A bord, es fa triage mèdic i atenció als casos més greus. 5.2.2. 10 anys de rescat i situació actual Gerard recorda els inicis a Lesbos fa 10 anys: Començaven des de la platja, com socorristes, limitats als primers 200–300 metres. Posteriorment incorporen motos d’aigua (tot i no ser el mitjà ideal) i finalment barques de rescat professionals. Descriu les barques precàries que troben: Construïdes a tallers improvisats a les platges. Sense cap certificat de seguretat. No se sap com reaccionaran si es punxen o si suportaran l’onatge. Sobre la mortalitat al mar: Al Mediterrani s’han ofegat més de 72.000 persones en els darrers anys. L’objectiu d’Open Arms és simple però immens: reduir al màxim les morts al mar i portar les persones a un port segur. Impacte emocional: especialment dur amb nadons i infants, sovint trobats ja en estat crític o morts. 5.2.3. Campanya comunicativa contra el discurs d’odi Parlen de la campanya gràfica amb cares molt conegudes i l’eslògan: "A ti también te salvaríamos" Gerard remarca: Ells també salvarien aquestes persones al mar, i aquestes persones també ho farien en la situació inversa. Qualsevol que es trobi algú ofegant-se té l’obligació legal i moral d’ajudar. Open Arms ha portat polítics de tots els colors a bord de l’Astral perquè vegin de primera mà què passa al Mediterrani. 5.2.4. Educació i memòria: entrevista a Ángeles Xer Àngeles Xer, responsable d’educació d’Open Arms, destaca: Importància fonamental de la tasca educativa per combatir discursos d’odi i recuperar la memòria històrica. A les aules: A primària, l’alumnat és encara una “fulla en blanc”. A secundària, creix la influència de discursos d’extrema dreta gràcies a les xarxes socials. Es posa de moda ser “feixista” com a actitud provocadora, sense consciència de les conseqüències. Recorda la situació de les dones en dictadura (no podien obrir comptes, viatjar, etc.) per fer veure especialment a les adolescents que aquests discursos les acabarien perjudicant directament. Projecte Origen – Senegal: Treball amb entitats locals perquè la gent que vulgui no es vegi obligada a marxar. Senegal no és un país en guerra, però té una població molt jove i sense oportunitats laborals. Denúncia de la falta de visats segurs: obliguen la gent a emprendre rutes mortals. Argument econòmic: Europa té població envellida; permetre migració regular facilitaria tractes justos, aportació a la Seguretat Social i eventual retorn als països d’origen. Discursos d’odi i llibertat d’expressió: La llibertat d’expressió s’acaba on comença l’agressió a drets humans. No es pot normalitzar un relat que deshumanitza migrants i altres col·lectius. Visites al vaixell i horaris: El vaixell és visitable fins diumenge. Matins: visites concertades per centres educatius. Tardes (entre setmana): portes obertes per ciutadania. Dissabte i diumenge: de 10 a 14 h i de 16 a 18 h. Documental "To Kyma. Rescate en el mar Egeo": Direcció de David Fonseca i Arantza Díez. Explica els inicis d’Open Arms a Lesbos. Col·loqui posterior amb Òscar Camps al Teatre Tarragona. 6. Comerç i Nadal: Via T, Black Friday i dinamització de la ciutat Entrevista a Judit Santís, gerent de la Via T (associació de comerç urbà de Tarragona). 6.1. Black Friday i bons comerç El Black Friday s’ha anat allargant: d’un parell de dies ha passat a quasi un mes de promocions, sobretot online. Per al comerç local: No és la campanya estrella: marges molt ajustats, descomptes difícils d’assumir. Molts comerços hi participen perquè els altres ho fan, per no quedar-se enrere. Bons comerç de l’Ajuntament: Valoració positiva: ajuden a moure vendes sense exigir descompte al comerç (l’Ajuntament compensa després). Molta utilització en el sector alimentari. Bona estratègia haver-los fet abans del Black Friday. 6.2. Encesa de llums i descentralització de Nadal Encesa de llums de Nadal: Es trasllada de la Rambla Nova a la Plaça de la Font, per manca d’espai a la Rambla. Aquest canvi genera expectació: s’hi espera una festa molt concorreguda. Política de descentralització: Es faran diverses enceses de llum en diferents zones: Plaça de la Font (acte principal). Serrallo, Plaça Verdaguer, barri de Ponent, etc. Objectiu: que altres barris no sentin que “tot passa al centre”. Via T també treballa en accions específiques a barri de Ponent i altres zones per repartir la dinamització. 6.3. Nadal Musical 12a edició del “Nadal Musical” impulsat per la Via T. Característiques: Concerts i actuacions de: Grups locals, escoles de dansa, escoles de música. Tant professionals com amateurs. Objectiu: Donar veu als artistes locals i fer-los de “altaveu” al carrer. Crear ambient nadalenc i experiències de compra més agradables. Suport econòmic de Diputació de Tarragona i Conselleria de Comerç. 6.4. Calendari d’advent Via T La Judit presenta en directe el calendari d’advent de la Via T (i en porta un als locutors). Origen i evolució: Neix durant la pandèmia inspirat en “Charlie i la fàbrica de xocolata”. Primer format: empresa de Madrid especialitzada en calendaris + il·lustradors de l’Associació d’Il·lustradors de Tarragona (un diferent cada any). Des del 2024, col·laboració amb la pastisseria Velvet: Velvet produeix la xocolata i s’encarrega de l’envasat alimentari. Packaging més gran, amb disseny tarragoní. Edició actual: Il·lustració inspirada en el barri del Port: Protagonista el Tinglado, guarnit nadalencament. Detalls/gruinyos: Nàstic de Tarragona, colles castelleres (Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona), Via T, El Serrallo (arbre decorat amb petxines, gambes vermelles, corda de pescador...). Premis: Doble de premis que l’any anterior: 44 premis. Premi estrella 1: una família podrà rebre els Reis Mags quan arriben amb vaixell al Port de Tarragona (zona del Serrallo), gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Cultura. Premi estrella 2: Nintendo Switch amb joc. Altres: menús per a dues persones, experiències a la granja de nens, regals per adults i infants, entrades al Magatzem Reial, etc. Funcionament: Cada casella porta xocolata; si hi ha premi, a dins hi ha una T daurada i un paperet amb el premi. Cal guardar el paperet per poder bescanviar-lo a la Via T. Punts de venda: Pastisseria Velvet, Botiga Lloro, Botiga del cafè. A Ponent: Urli Moda i Centre Marís Formació. Rambla Vella: Marc Cornego. Part Alta: Bodega Gerard (Plaça del Fòrum). També alguns a l’oficina de la Via T. 6.5. Fòrum Vinarium La Judit ha de marxar a la presentació del Fòrum Vinarium: Fira de vi a la Plaça del Fòrum, impulsada pel Bodega Gerard i veïns de la plaça. Ja porta nou edicions i combina vins, entitats, grups locals i producte de quilòmetre zero. S’espera que el mateix Gerard n’expliqui detalls en una altra secció. Frase que es cita: "La vida són ratets", lema associat a l’ambient distès del Fòrum Vinarium. 7. Cultura i cinema: Festival REC i "Yone Batzuetan" El programa combina falques i contingut editorial sobre cultura. 7.1. Festival REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona Publicitat recurrent del REC, que celebra 25 anys. Dates: del 3 al 8 de desembre. Propostes destacades: Sessions Vermut: Cinema i Vermut al Serrallo (pla de migdia). Pantalla Tarracó: convertir diversos espais de la ciutat en sales de cinema efímeres. Es presenta com “una oportunitat per veure avui el cinema de demà”. 7.2. Cicle "Fem soroll" a CaixaForum i entrevista a Sara Fantova Secció cultural dedicada a les projeccions prèvies del REC a CaixaForum Tarragona. Cicle "Fem soroll": quatre pel·lícules; la quarta és "Yone Batzuetan", de Sara Fantova. Projecció: demà a les 19 h a CaixaForum Tarragona, amb la presència de la directora. Entrevista amb Sara Fantova (directora): Yone Batzuetan és la seva òpera prima de llargmetratge, després d’un curt de final de carrera a l’ESCAC. Argument: Protagonista: Ione, jove de 20 anys de Bilbao. El pare té Parkinson i deixa de treballar; passa molt més temps a casa i això fa emergir la manca de comunicació entre pare i filla. En paral·lel, són les festes de Bilbao; la Ione hi participa activament amb les amigues. Coneix l’Olga, amb qui viu una història d’amor. La pel·lícula explora el pas de filla a cuidadora, la recerca de lloc propi entre la responsabilitat familiar i el desig vital propi. Llengua: Majoritàriament en euskera, amb presència natural del castellà. Voluntat de mostrar el context real de Bilbao, bilingüe, amb autenticitat. Origen del projecte: Guió compartit amb Núria Dunjó i Núria Martín. Neix de la por compartida de veure envellir els pares i la possibilitat de perdre’ls. Estil i recepció: Imatges molt sensibles, textura visual propera i honesta. Música de Pau (compositor) amb to melancòlic i íntim. S’ha estrenat al Festival de Màlaga, ha passat pel D’A Film Festival (Barcelona), Atlantida Mallorca Film Fest, i s’ha estrenat en sales el setembre. El públic la rep com una pel·lícula honesta i justa amb el tema que tracta. Producció: Realitzada amb pocs recursos, però gràcies al suport de l’ESCAC i una comunitat molt implicada. Moltes escenes rodades dins les festes reals de Bilbao (xupinazo, etc.), sense recreació artificial. Anècdota: el discurs de la pregonera del xupinazo, rodat en directe, va encaixar tan bé amb el film que semblava guionat. Futur: L’equip vol continuar fent cinema i ja pensa en una segona pel·lícula, tot i que ara estan centrades en acompanyar el recorregut d’aquesta. 8. Esport i memòria: Nàstic 2015, “1886, la història d’un escut” En la franja final apareix el podcast intern de Tarragona Ràdio "1886, la història d’un escut", dedicat al Club Gimnàstic de Tarragona (Nàstic de Tarragona). Episodi destacat: Any 2015, “any d’ascensos”: El Nàstic puja a Segona Divisió A (categoria de plata). El filial, la Pobla Mafumet, puja per primer cop a Segona B. Ascens del Nàstic: Entrenador: Vicente Moreno. Temporada de menys a més, sempre a la part alta, líder des de la jornada 19 (mai més desbancat). Balanç: 21 victòries, 10 empats, 7 derrotes; 51 gols a favor, 30 en contra. Campió del grup 3 de Segona B amb tres jornades d’antelació. Eliminatòria d’ascens contra la SD Huesca: Anada a l’Alcoraz: 0–0. Tornada al Nou Estadi Costa Daurada: victòria 3–1. Golejadors: Lago Junior, David Rocha i Marcos Jiménez de la Espada. Es reprodueixen els talls radiofònics dels gols a Tarragona Ràdio, amb gran emoció. Clau de la temporada: solidesa defensiva: Parella central: Xisco Campos (que havia patit el descens del 2012) i Pablo Marí (21 anys). Porter Manolo Reina, Zamora del grup (porter menys golejat), fita que no es veia des de Vicente Amigo. Altres noms clau: Manolo Martínez, Javi Rocha al mig del camp, Raico García (màxim golejador amb 14 gols). Celebracions: Xavi Molina, capità, canta “L’amparito” al balcó de l’Ajuntament de Tarragona. Declaracions postpartit de Josep Maria Andreu (president), Josep Fèlix Ballesteros (alcalde), David Rocha, Vicente Moreno i Emilio Viqueira (director esportiu). Ascens de la Pobla Mafumet: Entrenador: Martín Posse. De sortida, l’objectiu no era l’ascens, però l’equip es manté sempre a la zona alta i arriba a liderar en diverses jornades. Lliga regular: segons classificats amb 69 punts. Play-off d’ascens: Eliminació del Tuilla i el San Fernando. Final contra el Gerena (Sevilla): Anada: derrota 1–0. Tornada al municipal de la Pobla: Marc Badillo fa l’1–0 i força la pròrroga. Als penals, el porter Alberto Varo marca el primer i atura el següent, convertint-se en l’heroi. Temporada següent (2015–2016): fita històrica del club: Primer equip a Segona Divisió A. Filial a Segona B. Juvenil a Divisió d’Honor. El podcast es presenta com una producció de Tarragona Ràdio, amb muntatge de Lluís Comas i veus de Gerard Costa i Jordi Blanc. 9. Publicitat i serveis: transport, cultura, recollida de residus, etc. Al llarg del programa apareixen diverses falques publicitàries i institucionals. Destaquen: Rodalies de Catalunya / Renfe: Millores a partir del 22 de novembre als trens regionals del sud de Catalunya. Més connexions, menys temps de trajecte, recuperació del trajecte Barcelona–Lleida (R13), ampliació d’horaris. Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte: Suport als ajuntaments per reduir burocràcia i facilitar eines per impulsar projectes. Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (12a edició): Mostres al Moll de Costa, temàtica central l’aigua. Exposicions de fotollibres, Txema Salvans, Paula Artés, Mer Houseman i SCAN Films. Obramat (materials per a la construcció): Enfoc en eficiència energètica (panells solars, aerotèrmia) i finestres a mida. Moll de Costa – Port de Tarragona: Es promou com a “Rambla de la Cultura a la vora del mar”, amb museus, exposicions, teatre i gastronomia marinera a El Serrallo. Tarragona Ràdio – Sempre Nàstic: Promoció de la retransmissió del partit Nàstic – Hèrcules (jornada 14, Primera Federació) pel cap de setmana. EMATSA: Obres de millora de la xarxa de clavegueram amb tècniques sense rasa per reduir molèsties. ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): Centre de recerca a Campus Sescelades (Universitat Rovira i Virgili (URV)), especialitzat en química sostenible, salut i descarbonització. Tarragona 26 – Pla de recollida de residus i neteja: Objectiu 2: carrers més nets. Es reforça la neteja amb aigua, augment de freqüències i millor manteniment dels contenidors. Teatre Tarragona: Publicitat de l’obra Los centros de Lorca de la companyia Antagonista Teatro. Loteria i ONCE: falques nadalenques sobre el Cupó Extra de Nadal. Tarragona Ràdio – publicitat: ofertes per a negocis locals, promoció “Nou Comerç” amb 7 dies de publicitat a preus reduïts. 10. Cuina: fricandó des de la Cafeteria Montoliu En la píndola culinària final, es parla amb Josep Sabater, cuiner de la Cafeteria Montoliu (Avinguda Marquès de Montoliu). Tema: com fer un fricandó de vedella. Ingredients bàsics per a 4 persones: 800 g de vedella (idealment llata; també es pot fer amb cul de contra / grustó), tallada en talls no massa fins. Sal, pebre, farina. Oli d’oliva verge extra. 2 cebes mitjanes. 3 pastanagues. 2 fulles de llorer. Un ramet de romaní i farigola. 2 tomàquets madurs ratllats (opcional però recomanat). 1 copa de brandi o conyac. 1 got de vi blanc. Aigua. Bolets (si és temporada, millor rovellons; si no, xampinyons). Picada: 4 dents d’all. 1 llesca de pa de pagès. Julivert (en poca quantitat). 14–15 ametlles torrades. 14–15 avellanes torrades. Elaboració resumida: Marcar la carn: Salpebrar els talls, enfarinar-los lleugerament i marcar-los a foc viu amb oli d’oliva. Reservar. Fer el sofregit: A la mateixa cassola, sofregir ceba picada i pastanaga a daus, amb llorer i herbes aromàtiques. Afegir el tomàquet ratllat i coure uns minuts. Deglasar: Afegir el brandi i el vi blanc, deixar evaporar l’alcohol. Tornar-hi la carn i coure: Incorporar la carn marcada, cobrir amb aigua i coure a foc suau fins que sigui tendra. Picada: Enrossir lleugerament l’all i el pa (si es vol), triturar amb ametlles, avellanes i julivert fins a obtenir una pasta fina. Afegir la picada al guisat cap al final de la cocció perquè espesseixi la salsa. Bolets: Saltejar els rovellons o xampinyons a banda i incorporar-los al fricandó al final. Reposar: Idealment, d’un dia per l’altre, perquè els sabors integrin i la salsa agafi cos. Recomanació: és un plat perfecte per a festes, es pot deixar fet abans i només cal escalfar. Participants / Interlocutors Locució principal i equip: Josep Sunyer Núria Cartanyà Miquel González Abril Rius (connexió Open Arms) Lluís Comas (so, producció tècnica) Altres noms citats: Mauri Fernández, Joan Andreu Pérez, Javier Gispert. Convidats i entrevistats: Nacho García Latorre – Conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona. Teresa Valls – Professora de cant, fundadora de l’Estudi de Música. Rubén Alcázar – Entitat mediambiental El Molí del Fort (Farena), especialista en vespa asiàtica. Judit Santís – Gerent de la Via T. Sara Fantova – Directora de Yone Batzuetan. Gerard Canals – Coordinador d’operacions i cofundador d’Open Arms. Àngeles Xer – Responsable d’educació d’Open Arms. Josep Sabater – Cuiner de la Cafeteria Montoliu. Veus del podcast del Nàstic: Gerard Costa, Jordi Blanc i talls d’entrevistes a Josep Maria Andreu, Josep Fèlix Ballesteros, David Rocha, Vicente Moreno, Emilio Viqueira. Tags principals Tàrraco 25 Patrimoni de la Humanitat Museu d’Història Camp de Mart Seguici Popular Santa Tecla Mapping Tàrraco Consorci de Patrimoni Ajuntament de Tarragona Habitatge social López-Pelaez Avinguda Roma Carril bici Vespa asiàtica Vespa velutina Espècie invasora Apicultura Biodiversitat El Molí del Fort Farena Open Arms Òscar Camps To Kyma Rescate en el mar Egeo Migracions Drets humans Lesbos Senegal Educació en drets humans Camp de Tarragona Port de Tarragona Via T Black Friday Bons comerç Nadal Musical Calendari d’advent Via T Plaça de la Font Rambla Nova El Serrallo Fòrum Vinarium Festival REC Yone Batzuetan Sara Fantova CaixaForum Tarragona Nàstic de Tarragona Pobla Mafumet Segona Divisió A Segona Divisió B 1886 la història d’un escut Club Gimnàstic Tàrraco Arena Plaça (TAP) Fricandó Cafeteria Montoliu Tarragona Ràdio La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 Seccions amb temps (start_second / end_second) 1. Sintonia i presentació del programa start_second: 0 end_second: 47 section_title: Obertura i sintonia de "La Veu de Tarragona - Camí cap als 40" section_summary: Presentació de la sintonia del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio, amb l’equip habitual i oients. 2. Sumari del dia i temes principals start_second: 48 end_second: 185 section_title: Sumari: Tàrraco 25, Open Arms, REC, Nadal i Black Friday section_summary: Introducció als principals temes del magazine: cloenda de Tàrraco 25, arribada del vaixell d’Open Arms a Tarragona, projecció de la pel·lícula Yone Batzuetan dins el cicle Fem soroll del Festival REC, inici del Nadal comercial amb encesa de llums (traslladada a la Plaça de la Font) i arribada del Black Friday com a tret d’inici de la campanya de Nadal. 3. Calendari d’advent, Black Friday i documental d’Open Arms start_second: 185 end_second: 353 section_title: Advent, Black Friday i primer aprofundiment en Open Arms section_summary: Conversa distesa sobre calendaris d’advent, mania de comprar-los tard i menjar totes les xocolatines de cop, proliferació de calendaris temàtics. Es parla del Black Friday com a cap de setmana clau d’inici de descomptes i encès de llums. El conductor explica que està “mentalment” a l’Open Arms després de veure el documental que es projectarà al Teatre Tarragona, que narra els inicis de l’ONG a Lesbos i la dureza de la crisi migratòria. 4. Crisi migratòria, Salvini i context polític start_second: 353 end_second: 363 section_title: Reflexió sobre Salvini, ultradreta i origen dels migrants section_summary: Editorial espontani sobre la situació del món i l’auge de l’ultradreta a Europa. Es critica la sentència que absol Matteo Salvini per impedir l’atracada d’Open Arms a Itàlia. Es remarca que els migrants arriben de contextos com el Senegal, on molts pares farien el que fos perquè els fills puguin anar a Europa, ja que “allà no hi ha res a fer”. 5. Presentació del tema vespa asiàtica start_second: 363 end_second: 446 section_title: Introducció a la problemàtica de la vespa asiàtica section_summary: Anunci d’una entrevista sobre la vespa asiàtica (vespa velutina), considerada espècie invasora que s’estén pel Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Es presenta el “superheroi” que la combat, Rubén Alcázar d’El Molí del Fort (Farena), molt actiu a Instagram. Es descriu breument la vespa: mida gran, depredadora d’abelles i papallones, nius en forma de bola; es recomana trucar al 112 si es detecta un niu. 6. Avanç de continguts (tertúlia, Nàstic, cuina) start_second: 446 end_second: 519 section_title: Avanç: tertúlia, Sempre Nàstic i fricandó final section_summary: Es recorda que Miquel González tornarà per fer la tertúlia mentre part de l’equip marxa cap a l’Open Arms. Es menciona el programa Sempre Nàstic i el podcast "1886, la història d’un escut" sobre l’ascens del Nàstic. També s’avisa que el programa es tancarà amb un espai de cuina des de la Cafeteria Montoliu, on es parlarà d’un fricandó. 7. Opinió del dia: 40 anys de l’Estudi de Música start_second: 519 end_second: 675 section_title: Opinió: 40 anys de l’Estudi de Música i pioners de la música a l’escola section_summary: La Teresa Valls, fundadora de l’Estudi de Música, fa una reflexió sobre els 40 anys del centre i l’evolució de l’ensenyament musical a Tarragona. Recorda com, amb Núria del Clos i suport de l’Ajuntament de Tarragona i l’alcalde Josep Maria Recasens, es va aconseguir que totes les escoles públiques de la ciutat tinguessin música. Rememora les espectaculars trobades de final de curs al Camp de Mart amb 5.000 infants i celebra que molts antics alumnes són avui professionals o mantenen la música com a esbarjo. 8. Falques institucionals i culturals (transport, Diputació, SCAN, Obramat, REC, Port) start_second: 675 end_second: 849 section_title: Publicitat: Rodalies, Diputació, SCAN, Obramat, REC i Port de Tarragona section_summary: Bloc de falques: millores a Rodalies de Catalunya, Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona, publicitat del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa, anuncis d’Obramat (eficiència energètica), falca del Festival REC i promoció del Moll de Costa com a eix cultural del Port de Tarragona. 9. Entrevista: cloenda Tàrraco 25 i futur del patrimoni start_second: 849 end_second: 1617 section_title: Entrevista a Nacho García: cloenda Tàrraco 25 i Consorci de Patrimoni section_summary: Llarg bloc d’entrevista amb el conseller de Patrimoni Nacho García Latorre sobre la cloenda de l’any Tàrraco 25 i el futur de la gestió patrimonial. • Es fa balanç de l’augment de visitants i de la consolidació de Tarragona com a ciutat Patrimoni de la Humanitat. • Es detallen els actes del cap de setmana: portes obertes als recintes del Museu d’Història, espectacle Part de tu al Camp de Mart, lliurament del Premi Patrimoni Mundial, vermut musical amb la Banda Unió Musical, presència del Seguici Popular al Passeig Arqueològic i portes obertes al mapping. • Es parla del nou Consorci de Patrimoni amb la Generalitat, del seu calendari d’entrada en funcionament (1 de gener de 2027), de la garantia que l’Ajuntament de Tarragona manté el control de les decisions i del manteniment d’un milió d’euros anuals d’inversió municipal en patrimoni. • També es toquen temes d’habitatge social (compra de blocs sencers com el del carrer López-Pelaez, construcció de nous habitatges a la Vall de la Rabassada i altres zones), micropolítica urbana (asfaltat de l’Avinguda Roma, revisió del carril bici de Prat de la Riba) i l’èxit del passi tarragoní com a eina per apropar ciutadania i monuments. 10. Falques: EMATSA, ICIQ, publicitat local, Sempre Nàstic start_second: 1637 end_second: 1806 section_title: Publicitat: clavegueram, ICIQ, anuncis i promoció del Nàstic section_summary: Falques sobre les obres de clavegueram d’EMATSA amb tècniques sense rasa, presentació de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), publicitat comercial i promoció del partit Nàstic–Hèrcules dins del programa Sempre Nàstic a la sintonia de Tarragona Ràdio. 11. Entrevista: vespa asiàtica amb Rubén Alcázar start_second: 1806 end_second: 2576 section_title: Vespa asiàtica (vespa velutina): impacte, nius i protocols de retirada section_summary: Conversa en profunditat amb Rubén Alcázar de l’entitat mediambiental El Molí del Fort (Farena) sobre la vespa asiàtica. • Es descriu l’espècie (vespa velutina), molt més gran que l’autòctona, i el seu fort impacte sobre abelles, papallones i pol·linitzadors. • Rubén explica l’augment exponencial de nius des del 2019, el volum que arriba a retirar en una setmana, i la diversitat de llocs on apareixen (arbres, cases, roques, camps de golf, sota terra...). • Detalla el seu mètode de treball (actuació nocturna, valoració de risc, tractament ràpid per col·lapsar el niu) i diferencia la vespa asiàtica d’altres espècies pel seu comportament i perillositat. • S’analitza la incidència en l’apicultura i l’agricultura, la manca de depredadors efectius i les perspectives d’estabilització un cop l’espècie porta uns anys al territori. • Es donen pautes clares: si es veu un niu, cal trucar al 112, avisar Ajuntament si és espai públic o localitzar el propietari si és privat, però la recomanació general és retirar sempre el niu. 12. Falques: Sempre Nàstic, La Porteria, publicitat start_second: 2576 end_second: 2763 section_title: Promocions esportives i programes socials a Tarragona Ràdio section_summary: Nova falca del Sempre Nàstic amb la promoció del partit del cap de setmana, publicitat del programa La Porteria (espai sobre justícia global, drets humans i sostenibilitat), i anuncis sobre oportunitats publicitàries a Tarragona Ràdio. 13. Transició musical i recordatori de Nadal start_second: 2709 end_second: 2778 section_title: Musicalització i entrada a la franja de Nadal comercial section_summary: Petita cortina musical (Cocodril Club) i canvi d’hora (gairebé les 10). Es recorda que s’acosta la campanya de Nadal i que l’encesa de llums d’aquest divendres marca l’inici oficial, coincidint amb el Black Friday. 14. Entrevista: Nadal comercial i Via T amb Judit Santís start_second: 2778 end_second: 3623 section_title: Via T: Black Friday, bons comerç, Nadal Musical i calendari d’advent section_summary: Llarg bloc amb Judit Santís, gerent de la Via T, sobre el comerç local i la campanya de Nadal. • S’analitza el Black Friday, el seu impacte decreixent sobre el comerç físic local per la competència del comerç online, i la percepció que “cal ser-hi” tot i que no aporti grans beneficis. • Es valora molt positivament la campanya de bons comerç municipals, destacant l’encert de programar-los abans del Black Friday. • Es parla de la encesa de llums a la Plaça de la Font, de la voluntat de descentralitzar actes d’encesa a altres barris, i de la importància de convertir el centre i els barris en espais agradables per passejar i comprar. • S’explica en detall el projecte del Nadal Musical (12a edició), amb grups locals, escoles de dansa i música, i suport de la Diputació i la Conselleria de Comerç. • Judit presenta el calendari d’advent de la Via T, explica el seu origen durant la pandèmia, la col·laboració amb Velvet i il·lustradors tarragonins, descriu l’edició d’enguany inspirada al barri del Port i detalla el funcionament dels premis i els punts de venda. • Finalment, es menciona el Fòrum Vinarium a la Plaça del Fòrum, fira de vi consolidada que combina vi, música, projectes socials i productes de proximitat. 15. Falques culturals i comercials start_second: 3623 end_second: 3951 section_title: Bloc de publicitat: música, SCAN, tanatori, Port, Obramat section_summary: Espai amb falques diverses: promoció d’un grup local (Dos UT), recordatori del Festival SCAN, anuncis del Tanatori Municipal de Tarragona (obres de millora), nova falca del Moll de Costa com a espai cultural, i publicitat d’Obramat (finestres a mida, suport a professionals de la construcció). 16. Podcast “1886, la història d’un escut”: Nàstic 2015 start_second: 3951 end_second: 4471 section_title: 1886, la història d’un escut: els ascensos del Nàstic i la Pobla 2015 section_summary: Emissió d’un episodi del podcast intern "1886, la història d’un escut" sobre l’any 2015, quan el Nàstic de Tarragona puja a Segona Divisió A i la Pobla Mafumet a Segona B. • Es narren les emocions de la celebració a l’Ajuntament de Tarragona, amb talls de veu de Xavi Molina i altres protagonistes. • Es descriu la temporada del Nàstic sota el tècnic Vicente Moreno, la solidesa defensiva i els gols clau de l’eliminatòria contra l’Huesca. • S’explica el camí de la Pobla Mafumet als playoffs, la final contra el Gerena i l’heroïcitat del porter Alberto Varo. • Es remarca la fita única de la temporada 2015–16, amb primer equip, filial i juvenil a les màximes categories possibles simultàniament. 17. Falques: Tarragona 26, ONCE, REC, ICIQ, teatre, publicitat start_second: 4471 end_second: 4734 section_title: Publicitat institucional i cultural (residus, ONCE, REC, ICIQ, teatre) section_summary: S’encadenen diverses falques institucionals i culturals: Pla Tarragona 26 (nou servei de residus i neteja amb objectiu de carrers més nets), anuncis nadalencs de l’ONCE, noves falques del REC, recordatori de l’ICIQ, promoció de l’obra Los centros de Lorca al Teatre Tarragona, i una nova falca de publicitat per a negocis locals a Tarragona Ràdio. 18. Cortineta cultural: secció “La veu de Tarragona amb la cultura” start_second: 4734 end_second: 4750 section_title: Introducció a la secció cultural: "La veu de Tarragona amb la cultura" section_summary: S’activa la sintonia de la secció cultural del programa, dedicada a llibres, cinema, exposicions i propostes d’oci. 19. Secció cinema: cicle "Fem soroll" i entrevista a Sara Fantova start_second: 4750 end_second: 5588 section_title: Proposta REC a CaixaForum: "Yone Batzuetan" amb Sara Fantova section_summary: Espai dedicat al cicle "Fem soroll" del Festival REC a CaixaForum Tarragona. Es recorda que és una cita consolidada prèvia al festival. • S’anuncia la projecció de "Yone Batzuetan" l’endemà a les 19 h, amb presència de la directora Sara Fantova. • Es fa una entrevista extensa a Fantova sobre la pel·lícula: trama (relació de la Ione amb el pare malalt de Parkinson i amb la seva vida festiva i sentimental a Bilbao), inspiració personal i col·lectiva, ús de l’euskera i el castellà, estil visual i recepció als festivals. • S’escolta l’àudio del tràiler (majoritàriament en castellà i euskera), i es comenta la seva atmosfera íntima i melancòlica. • Fantova explica la importància de rodar dins les festes reals, l’anècdota del xupinazo i la pregonera, i les dificultats de fer una òpera prima amb pocs recursos. 20. Connexió en directe: vaixell d’Open Arms al Moll de Costa start_second: 5588 end_second: 6731 section_title: Visita a l’Open Arms: simulacre, 10 anys de rescat i educació en drets humans section_summary: Gran bloc en directe des del Moll de Costa, davant del Tinglado 4, on està atracat el vaixell d’Open Arms. • Gerard Canals explica als locutors i als estudiants de l’Institut Jaume I de Salou el funcionament del vaixell, els protocols de rescat i el simulacre que es durà a terme amb una barca inflable i llanxes de rescat. • Es repassen els 10 anys d’història d’Open Arms des de Lesbos, la incorporació de motos d’aigua i més tard de barques professionals, i la precarietat de les embarcacions que utilitzen els migrants. • Es reflexiona sobre l’impacte emocional dels rescats, especialment en infants, i sobre l’augment de morts al Mediterrani (més de 72.000 persones). • Es comenta la campanya "A ti también te salvaríamos", criticant els discursos de l’ultradreta i afirmant que, davant d’algú ofegant-se, qualsevol persona (també els polítics citats) actuaria per salvar-lo. • Àngeles Xer, responsable d’educació, explica la tasca formativa d’Open Arms a escoles i instituts, l’auge preocupant de discursos feixistes entre adolescents, la necessitat de recuperar la memòria històrica i de vincular-la amb la realitat actual de les migracions. • Es parla del projecte Origen – Senegal, que intenta oferir alternatives reals a la migració forçada, i s’argumenta la importància econòmica i demogràfica de permetre vies regulars i segures de migració cap a Europa. • Finalment, es detallen els horaris de visites al vaixell i es recorda el col·loqui d’aquella tarda amb Òscar Camps al Teatre Tarragona, amb projecció del documental "To Kyma. Rescate en el mar Egeo". 21. Tornada a estudis i tancament amb cuina: fricandó start_second: 6731 end_second: 7150 section_title: Tancament de programa i recepta de fricandó de la Cafeteria Montoliu section_summary: Els locutors tornen a estudis i, a les portes de les 11, introdueixen la píndola de cuina. Entrevisten Josep Sabater, de la Cafeteria Montoliu (Avinguda Marquès de Montoliu), que explica com preparar un fricandó de vedella clàssic. • Detalla el tipus de carn recomanat (llata), la importància de marcar la carn abans de guisar-la, el sofregit de ceba i pastanaga amb herbes aromàtiques, el desglassat amb brandi i vi blanc, i la picada amb all, pa, ametlles i avellanes. • Recomana afegir rovellons si és temporada, i deixar reposar el plat d’un dia per l’altre per concentrar sabors. • Es tanca recordant que sempre es pot gaudir d’aquests estofats directament a la Cafeteria Montoliu, sense embrutar la cuina de casa. 22. Comiat i música final start_second: 7150 end_second: 7200 (aprox.) section_title: Comiat del magazine i tema musical de sortida section_summary: Comiat ràpid del programa, recordant que l’endemà hi haurà més actualitat i més "veu". Es presenta un nou tema musical: el senzill dels Dos UT, grup tarragoní, amb el qual es tanca l’edició d’avui de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40. Aquest resum recull els eixos principals, les idees clau i la cronologia del podcast, tot destacant el fil conductor: una ciutat que combina patrimoni, compromís social, comerç de proximitat, cultura i memòria col·lectiva en la seva ràdio local, Tarragona Ràdio.
Resum general Informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio amb un repàs àgil de l’actualitat política, econòmica, social i esportiva del Camp de Tarragona. L’espai combina notícies institucionals (pressupost de la Diputació, infraestructures), crònica social (25N i violència masclista), informació universitària i el bloc d’esports centrat sobretot en el Nàstic de Tarragona. 1. Pressupost de rècord de la Diputació de Tarragona (2026) 1.1. Volum i consens polític • Pressupost 2026 de la Diputació de Tarragona: 237,5 M€, un 7% més que l’actual i de nou xifra rècord. • Gran consens polític: Esquerra i PSC (govern) hi sumen el suport de Junts i PP; Vox en queda al marge. "Tornem a fer rècord... presentem els pressupostos de major import de la història de la Diputació." • Objectiu general: reforçar les línies mestres del mandat 2023-2027 i fer uns comptes sòlids, solvents i útils per als municipis. 1.2. Projectes i inversions principals • Pla Impuls Dipte: prop de 48 M€, considerat el projecte de major envergadura, clau per al funcionament dels ajuntaments, sobretot els més petits. • Aposta per: - Teixit cultural i social. - Gestió de l’aigua: 2,4 M€. - Xarxa viària de la Diputació: 14,5 M€ per manteniment i millores. • Projectes concrets: - Nova seu operativa a la plaça Imperial Tarracó: 345.000 € per a la redacció del projecte. - Trasllat de l’Escola i Conservatori de Música a la Tabacalera: 70.000 € per a estudis previs. - Estudi museogràfic del futur Museu d’Art Modern de Tarragona: 82.000 €. 1.3. Valoracions polítiques • Noemí Llauradó (presidenta): subratlla el caràcter de rècord i l’ampli consens, presentant-los com a pressupostos de "tots i totes". • Fran Morancho (Hisenda): insisteix en la idea de pressupostos útils i històrics per volum. • Marc Rovira (Junts): posa en valor la "mà estesa" i el diàleg com a via per uns comptes al servei dels pobles i ciutadania de la demarcació. 2. Nou aparcament provisional a l’estació del Camp de Tarragona 2.1. Obres i calendari • Han començat les obres de l’aparcament provisional, vigilat i gratuït a l’estació del Camp de Tarragona. • Calendari previst: finalització a inicis de 2026. • Objectiu: donar una solució segura i ordenada a l’aparcament dels viatgers, que fins ara aparcaven al voral de la carretera. 2.2. Problemes històrics i millores associades • Des de la posada en marxa de l’estació d’alta velocitat (fa prop de 20 anys), l’aparcament ha estat un maldecap: - Pàrquing subterrani segur però car. - Aparcament al voral, amb robatoris, trencament de vidres i retrovisors i desperfectes constants. • L’alcalde de la Secuita destaca que el nou espai permetrà tenir els vehicles "en un lloc confinat i vigilat", un avantatge clar per als usuaris. 2.3. Aparcament provisional i definitiu • Provisional: - Asfaltat. - 110 places aproximadament. - De ús gratuït i vigilat. • Definitiu (en terrenys municipals, a tocar del provisional): - Uns 600 estacionaments. - De baix cost, amb preu estimat d’uns 5 €/dia (tarifa encara no fixada). - Entrarà en funcionament d’aquí a un any i mig aproximadament. 2.4. Serveis complementaris per als viatgers • Es manté el pàrquing de pagament. • Millores de serveis: - Possibilitat de pagar amb targeta als autobusos a partir de principis d’any (fins ara, només efectiu). - Instal·lació d’un caixer automàtic a l’estació, que fins ara no existia, cosa que dificultava obtenir efectiu. 3. Sector pesquer: dies addicionals de pesca 3.1. Ampliació de dies de pesca • El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació autoritza 13 dies extres de pesca per a cada embarcació d’arrossegament del Mediterrani per al 2025. • Ja hi ha tres embarcacions del Port de Tarragona que han sortit a pescar amb aquesta assignació extraordinària. 3.2. Visió del sector pesquer • Xavier Domènech, secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, parla d’una sensació agredolça: - Positiu: més dies per sortir a la mar i pescar. - Negatiu: consideraven que calien més dies per arribar a final d’any amb normalitat. "El fet que ens donin dies ens referma que tenim raó, que el recurs s’està recuperant." • El sector interpreta els dies addicionals com un reconeixement implícit que hi ha peix i que el recurs no està tan malament com es deia. 3.3. Restriccions i sostenibilitat • Fa cinc anys que la flota d’arrossegament pateix restriccions importants. • La majoria de les 22 barques tarragonines podran arribar a final d’any gràcies als dies extres, però caldrà fer servir sistema de pesca conjunta perquè totes puguin sortir. • Sobre la gamba: - Els topalls de captura estan gairebé exhaurits. - La normativa permet fer servir un 10% de la quota de l’any vinent, però Domènech considera que no és la solució de fons. 4. 25N: Tarragona contra la violència masclista 4.1. Manifest institucional i dades locals • Tarragona "clama" per erradicar la violència envers les dones amb motiu del 25N. • Sota el lema "El masclisme juga brut", s’organitzen activitats reivindicatives tot el dia i es fa lectura del manifest davant l’Ajuntament de Tarragona. • El Servei d’informació i atenció a les dones de la Conselleria d’Igualtat ha atès 111 dones: - 86 casos de violència masclista (77,5% del total). 4.2. Violència digital i discurs institucional • L’èmfasi d’enguany se situa en la violència masclista en l’àmbit digital, que: - Afecta dones de totes les edats i contextos. - Colpeja especialment dones amb projecció pública (lideratge polític, periodistes, opinadores, activistes). "La violència masclista en l'àmbit digital afecta el benestar de les víctimes, reforça estereotips, danya la dignitat i la reputació." • Es reclama la responsabilitat col·lectiva i institucional per desplegar polítiques públiques adaptades a les noves formes de violència. • L’acte està presidit per l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, que apel·la a la ciutat: "Avui Tarragona alça la veu perquè cap dona hagi de viure amb por... Aquesta no és una lluita simbòlica, és una lluita quotidiana." 4.3. Xarxa NOA i espais segurs • Ja hi ha 44 espais adherits a la xarxa NOA, considerats espais segurs contra les violències masclistes. • Aquests espais compten amb personal format per intervenir davant conductes masclistes. 5. 25N i món sindical: Comissions Obreres i UGT 5.1. Actes i reivindicacions sindicals • Comissions Obreres (CCOO) i UGT denuncien la violència masclista en totes les seves formes, també en l’àmbit laboral. • Acte central a la plaça de la dona treballadora amb lectura del Manifest conjunt. • Activitats de CCOO: - Xerrada: "Violència vicària, la més cruel de les violències masclistes" a càrrec d’Alexia Amat (mare protectora, fundadora de Terme i creadora del projecte Empoderat). - A les 12 h: lectura de manifest, ofrena floral per les dones assassinades i performance per visibilitzar les víctimes de violència vicària. 5.2. Drets laborals de les víctimes • Mar Vázquez (UGT) recorda que: - Encara hi ha assassinats i violència masclista persistent als llocs de treball. - Les empreses tenen protocols per ajudar les dones víctimes. Les dones víctimes de violència masclista poden adaptar el lloc de treball i horaris sense repercussions, ja sigui via conveni col·lectiu, Estatut dels Treballadors o altres lleis de protecció. • CCOO de Catalunya ha organitzat una seixantena d’actes arreu del territori, amb activitats fins al 4 de desembre. 6. URV: protocol contra la violència masclista 6.1. Balanç del primer any • El protocol contra les situacions de violència masclista de la Universitat Rovira i Virgili (URV) registra en el primer any: - 5 consultes (informació sobre tràmits, ajuts i recursos). - 8 queixes (protestes formals per fets o situacions). - 2 denúncies (fets sancionables que obren expedient informatiu). • Comparant amb 2024: 3 consultes més i 3 queixes menys, indicant un possible ús més preventiu i informatiu del protocol. • En la majoria d’atencions, les persones es mostren satisfetes amb les mesures adoptades, i en dues ocasions s’ha procedit a denunciar formalment. 6.2. Àmbit d’aplicació i acompanyament • Quan les situacions s’han produït fora de l’entorn universitari, sense relació amb l’activitat acadèmica, el protocol no és aplicable però: - La Unitat d’Igualtat fa acompanyament, adaptacions i seguiment de les dones afectades. • El protocol s’adreça a: - Assetjament sexual. - Assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat i expressió de gènere. • Cobreix tota la comunitat universitària i substitueix els antics protocols diferenciats per a estudiantat i personal. 7. Esports: Nàstic i altres disciplines 7.1. Primer equip del Nàstic: equilibri entre defensa i atac • Cristóbal Parralo, entrenador del Nàstic de Tarragona, veu un equip que treballant pot aconseguir bons resultats. • Diagnòstic inicial: - Primer partit al camp del Real Murcia: el Nàstic marca gols però en rep 3, i no guanya. - Aquest ha estat un mal de cap recurrent del primer tram de temporada: massa gols encaixats. • Canvi de tendència: - Als dos partits següents: porterIa a zero, però menys arribada ofensiva. "El que més m'agrada és la implicació del grup... hi ha marge de millora i espero que cada setmana estiguem una mica millor." • Parralo vol igualar el control defensiu i ofensiu: - Defensa en bloc, línies juntes, intensitat i agressivitat per evitar ocasions rivals. - En atac, cal arribar amb més claredat a l’últim terç i generar més situacions de gol. • Missatge clau: tots han de defensar i tots han d’atacar. 7.2. Calendari del Nàstic • El Nàstic torna avui als entrenaments després d’una jornada festiva. • Proper compromís: - Dimarts, 16.00 h, al nou Estadi Costa Daurada, davant l’Hèrcules. • Darrer partit de l’any: - Jornada 17 de Lliga, a l’Estadi del Maulí, contra l’Antequera CF. - Dissabte 20 de desembre, 21.00 h. 7.3. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau • El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau està pendent d’un partit clau a la pista del Voleibol Muro per certificar matemàticament la permanència. • Possibles rivals de cara a la segona fase: - Voleibol Ribas. - UBG 2008. - Hora Volei Xàtiva. 7.4. Juvenil del Nàstic: adaptació a Divisió d’Honor • El juvenil A del Nàstic encadena tres derrotes consecutives i és 11è del grup 3 de Divisió d’Honor, amb 8 punts de 30 possibles. • Joan Oriol, entrenador i ex-capità del primer equip, manté un to positiu: "Em quedo amb l’esforç dels nanos i que mai baixen els braços... estic convençut que l’equip tirarà amunt." • Factors que expliquen la situació: - 80% de la plantilla prové del juvenil B (Preferent), i encara és en procés d’adaptació a una categoria molt més exigent. - A Divisió d’Honor, "els errors es penalitzen moltíssim" i cal ser guanyadors a les dues àrees. • Proper repte: - Partit contra el FC Barcelona juvenil, un dels grans de la categoria. - Oriol destaca que és un aparador important: molts jugadors del juvenil del Barça estaran aviat al filial, primer equip o futbol professional. 8. Falques i context radiofònic • L’informatiu s’intercala amb falques publicitàries i promoció d’esdeveniments locals, com el REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, que celebra 25 anys de cinema emergent. • Es destaquen formats com: - Sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo. - Pantalla Tarracó, que converteix espais de la ciutat en sales de cinema. • També es menciona una campanya sobre obres de millora del clavegueram a Tarragona i la Canonja, posant en valor una tècnica menys invasiva i amb menys molèsties per als veïns. En conjunt, l’episodi ofereix una visió global i estructurada de la jornada informativa a Tarragona, combinant política territorial, infraestructures, lluita contra la violència masclista, vida universitària i esport.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
Resum del contingut 1. Presentació del projecte Nina Kahlo S’entrevista Paula Reboll (també coneguda com Paula Sutil), que presenta el seu nou projecte musical Nina Kahlo al programa Fans de Tarragona de Tarragona Ràdio. El projecte neix com una proposta en solitari però amb banda, amb la voluntat de: Fer música en català. Pujar a l’escenari amb dones. Expressar una nova etapa de llibertat personal i artística. "Ara sóc lliure, per fi, i ara puc fer el que em dóna la gana. I em sento molt Frida Kahlo en aquest sentit." 2. L’origen del nom i referent de Frida Kahlo El nom Nina Kahlo és un homenatge conscient a Frida Kahlo: Pel que representa com a dona i com a símbol de llibertat. Per la idea de ser-ne una mena de filla o hereva artística: les hereves, les filles de Frida Kahlo. El projecte vol trencar estereotips i convertir-se en un veritable himne de llibertat. 3. Procés vital i renaixement personal Paula explica un procés de creixement personal molt dur: El 2020 es trenca una etapa marcada per un maltracte molt fort. A partir d’aquí inicia un camí de teràpia i ajuda psicològica que li permet reconstruir-se. Contrasta el seu passat amb el present: Abans: persona amb baixa autoestima, que es veia ridícula i amb molta por de l’escenari. Ara: artista que defensa el seu projecte, viu de la música (sobretot de versions a l’escenari) i se sent orgullosa del camí fet. "Jo era una persona que em creia super poca cosa... i el fet de pujar-me a l’escenari per mi era una cosa impensable." "És que ja he triomfat a la vida. Ja està, jo què més vull?" 4. El disc: selecció de temes i gravació El disc de Nina Kahlo es comença a gestar cap al gener del 2023. Estructura: 10 temes formen el disc final. S’han descartat 15 cançons més, algunes de les quals podrien sobreviure al directe. Hi ha un component conceptual: 8 cançons expliquen una història/emoció conjunta. 2 temes queden fora del concepte però són igualment necessaris per al projecte. Experiència d’estudi: Enregistrament amb el productor Ramon Berlanga. Connexió recomanada per la guitarrista Mireia, que també toca amb Nina Kahlo. El productor aporta idees de patrons, arranjaments i detalls musicals, donant un toc més xulo als temes. 5. La cançó “Heroïnes de mil primaveres” 5.1. Fragments de lletra destacats La lletra (que apareix al principi i al final del document) té un to clarament empoderador i poètic: Imatges de força i resistència: “Som flames vives a les nits serenes” “No més silenci, no més traceres” Crida a l’acció i a l’autonomia: “Desperta, pren del món, és per tu” “No demanem, ara reclamem” Reconeguda genealogia femenina: “Som heroïnes de mil primaveres” “El cel ressona... la veu de les nostres àvies” "Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia." 5.2. Significat i dedicatòria La cançó és un homenatge a les dones que van lluitar abans: Especialment àvies i besàvies, que van obrir camí perquè avui hi hagi més privilegis i drets. El mot “Prenda” és clau a la cançó: Ve de l’expressió afectuosa de la seva àvia: “Prenda meva”. El títol i tornades com “Desperta, prenda, el món és per tu” vinculen la memòria familiar amb el missatge feminista i generacional. Paula sentia que no podia no fer aquest tema: Pel seu compromís amb projectes enfocats a les dones. Hauria estat una falta de respecte a aquesta genealogia femenina no dedicar-los-hi una cançó. 5.3. Relació amb la seva àvia Encara no ha ensenyat la cançó a l’àvia (la prenda), perquè li costa i considera que potser ella no ho acaba d’entendre. La conductora li proposa que la música pot fer miracles i que aquesta paraula pot ser una espurna emocional per a totes dues. Paula es compromet a portar-li el tema perquè el pugui escoltar. 6. Recepció del públic i impuls per publicar La cançó neix també de la resposta del públic en directe: En un concert d’estiu amb el projecte anterior (Oniria), el tema es va tocar i diverses persones van preguntar on podien trobar la cançó. Això la va empènyer a entrar a estudi i gravar-la ja. L’experiència de sentir la banda tocant els seus temes la fa emocionar-se i agrair el camí recorregut. 7. Futur del projecte: singles, disc i videoclips Properes estrenes: Gener: sortirà una nova cançó i Paula/Nina Kahlo tornarà al programa per presentar-la. Març (8 de març): estrena prevista d’un videoclip per Heroïnes de mil primaveres, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones. El videoclip: S’havia de publicar abans, però hi ha hagut problemes de gravació i permisos. Vol comptar amb la participació de moltes dones, reflectint el missatge col·lectiu del tema. 8. Somnis, humor i complicitat a l’entrevista El to de la conversa és proper i còmplice, ple d’humor i suport emocional. Es parla de somnis grans però juganers: Obrir concerts de grups com Locas Graces. Compartir escenàries imaginàries amb artistes com Shakira o Aitana Ocanya. La presentadora destaca contínuament la bona fama de Paula entre amistats i entorn musical: Se la valora com a treballadora, bona persona i lluitadora. "Cada vegada que es parla o surt la veu o el nom de la Paula et deixen pels núvols." 9. Tancament i connexió amb l’audiència L’entrevista es tanca amb: El compromís de tornar a Tarragona Ràdio per explicar els nous capítols de Nina Kahlo. La idea que el projecte s’ha de “vestir” per al directe, amb banda de noies i una posada en escena molt pensada. La reemissió del fragment de la cançó, reforçant el seu missatge d’empoderament i de crida a despertar. "Desperta, prenda, el món és per tu." 10. Idea clau del text Tot el contingut gira al voltant de: La transformació personal de Paula en Nina Kahlo. La voluntat de fer una música pròpia, en català i feminista, que honori les dones que la van precedir. Un missatge central: la glòria perduda es pot despertar i el món és també per a elles, per a nosaltres. Llistat breu d’idees principals Nina Kahlo és el nou projecte de Paula Reboll, en català i amb banda de dones. Inspiració i homenatge a Frida Kahlo com a símbol de llibertat i trencament d’estereotips. El disc: 10 temes, vuit conceptuals i dos fora del concepte però essencials. Fort creixement personal després d’una etapa de maltracte i baixa autoestima. La cançó “Heroïnes de mil primaveres” és un homenatge a àvies i besàvies i a la lluita de les dones. El terme “Prenda” connecta la memòria de la seva àvia amb l’empoderament col·lectiu. Gravat amb el productor Ramon Berlanga, amb aportacions creatives a arranjaments i sons. El públic en directe ha impulsat la decisió de gravar i publicar el tema. Al gener sortirà un nou single, i al 8 de març un videoclip col·lectiu de dones. El projecte s’encamina cap al directe amb banda i escenografia pensada, mantenint un to d’agraïment, humor i somni artístic.
Resum general del Podcast En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, el programa combina memòria històrica, patrimoni mundial i música feta a la ciutat. La conversa gira sobretot al voltant del 25è aniversari de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, amb el testimoni en primera persona de Maria Mercè Martorell, i es complementa amb cançons dedicades a la ciutat i amb activitat cultural de l’Ateneu de Tarragona. Declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat Record del moment històric (any 2000) • Es destaca que Tarragona és Patrimoni de la Humanitat des de 30 de novembre de l’any 2000. • La convidada central és Maria Mercè Martorell, que formava part de l’equip que va fer possible la candidatura de la ciutat davant la UNESCO. • S’explica el context de la sessió del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, celebrada a Cairns (Austràlia), on es van aprovar diverses candidatures. "Tarragona ja és patrimoni de la humanitat" – declaració en directe als micròfons de Tarragona Ràdio des d’Austràlia. Procés a la UNESCO • Abans d’arribar a l’assemblea, la candidatura passa per dues crives tècniques: - ICOMOS (braç tècnic per als béns culturals). - Bureau del Centre del Patrimoni Mundial. • L’assemblea es fa en ciutats que ja tenen béns declarats Patrimoni Mundial; en aquest cas, a Cairns, per: - La Gran Barrera de Corall. - La reserva de boscos humits (Wet Tropics), ambdues declaracions de tipus natural. • Els idiomes de treball del Centre del Patrimoni Mundial són castellà, francès i anglès; com que era a Austràlia, la sessió es fa en anglès. • L’Estat espanyol presentava cinc candidatures; per ordre d’antiguitat de tramitació, Tarragona és la primera a defensar-se. Intervenció clau i votació • L’informe i presentació de la candidatura de Tarragona va anar a càrrec de Henry Cleere, president d’ICOMOS i encarregat de la visita d’inspecció a la ciutat (gener del 2000). • Durant la seva exposició, va projectar fotografies fetes per ell mateix als monuments tarragonins. La imatge final projectada, molt recordada per Maria Mercè, va ser el Pont del Diable. • La candidatura rep cap vot negatiu i, a més, diverses intervencions de suport explícit: - Es remarca que feia anys que Tarragona hauria d’haver estat declarada. - Es valora com una de les millors candidatures que es van aprovar aquella sessió. • L’emoció és molt intensa entre la delegació tarragonina; mentre se segueixen aprovant altres candidatures (com el Palmerar d’Elx, la Corunya de Lugo, etc.), l’equip surt a comunicar la notícia. Impacte immediat a Tarragona • Es recorda que el diari local tenia la rotativa parada a les 4 de la matinada, preparant dues portades: - Una per si NO hi havia declaració. - Una altra amb el titular "Ja som patrimoni". • La primera trucada és a l’alcalde de Tarragona; la segona, al diari per activar la portada bona; després, trucades a la família. La delegació de Tarragona a Cairns Qui hi va assistir en nom de Tarragona Maria Mercè detalla amb precisió l’equip desplaçat a Austràlia en representació de la ciutat i les institucions: • Ajuntament de Tarragona: - Maria Mercè Martorell, tinenta d’alcalde de Patrimoni (qui encapçala la delegació). - Albert Ballvé (esmentat també com Albert Bellver en altres fragments), en representació de l’alcalde i de Convergència i Unió. - Secretari general de l’Ajuntament, Pont Mataró. - Assessor de patrimoni d’alcaldia, Ricardo Mar. • Ministeri de Cultura (Estat espanyol): - Representant de la Direcció de Patrimoni de l’Estat: Lluís Lacuesta. • Ministeri d’Afers Exteriors: - Representant diplomàtic, atès que es tracta d’una trobada internacional. • Generalitat de Catalunya: - Delegat Feliu Font de Rubinat. - Ramon Tena. Funcionament de la sessió • Els representants dels ministeris se situen en primera línia a la sala, ja que són qui intervenen oficialment quan es revisa cada candidatura estatal. • La delegació de Tarragona es manté una mica més enrere, i s’acosta quan toca la seva candidatura, per aclarir dubtes tècnics si cal. • Es remarca la combinació de protocol internacional i emoció personal i col·lectiva. Tarragona, “museu a l’aire lliure” i orgull de ciutat Reflexions sobre la ciutat • Jordi i Sílvia remarquen que Tarragona és un museu a l’aire lliure, ple de patrimoni romà i d’una bellesa excepcional. • Es critica amb afecte que alguns tarragonins no cuiden prou la ciutat, i es llança un "toc d’atenció" col·lectiu: "Tarragona no és una ciutat bruta, és una ciutat embrutada". • Es comenta breument que l’Ajuntament de Tarragona està fent esforços en temes de neteja i millora de l’espai públic, però es remarca que la responsabilitat és de tothom. Música i imatge de Tarragona • El programa es presenta com una edició especial dedicada a la música feta des de Tarragona i al Patrimoni de la Humanitat, amb videoclips i cançons relacionades. • De fons, al canal de YouTube, es veuen imatges de la ciutat vinculades al videoclip "Relaxa’t i viu, des de la Tarragona imperial": - Paisatges urbans. - Elements del patrimoni. - Platges i entorn de la ciutat. Música: “Imperial Tarraco” i memòria festiva Cançó “Imperial Tarraco” • Sonen fragments de la cançó "Imperial Tarraco", que exalça la ciutat amb un to emotiu i nostàlgic. • La lletra descriu Tarragona com: - "la de ciclòpees muralles". - "bell rosari de platges". - "asomado en tu balcón" (balcó al mar, associable al Balcó del Mediterrani). • S’hi recorda el passat de capital del gran Imperi Romà (Tàrraco) i el prestigi que conserva avui com a ciutat de la Costa Daurada. On era Jordi el dia de la declaració? • Pregunta directa de la Sílvia: com va viure Jordi Català aquell moment? • Jordi explica que el dia de la declaració estava actuant amb el grup Fan Fan Show en una festa de Nadal del Port de Tarragona: - L’acte tenia lloc en un tinglado del Port de Tarragona. - Hi havia un arbre de Nadal immens dins de l’aigua, a les Escales Reials, il·luminat. • Durant el sopar, amb presència de l’alcalde Nadal i altres autoritats del Port de Tarragona, l’alcalde puja a l’escenari i anuncia: "A partir d’aquest moment, la ciutat de Tarragona és patrimoni mundial de la humanitat per a l’UNESCO". • Per Jordi, és un moment festiu i històric alhora, viscut en directe mentre animava la vetllada musical. Declaracions de l’alcalde Joan Miquel Nadal • Tarragona Ràdio recupera també l’àudio de les declaracions de l’aleshores alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal: Subratlla que la declaració és una fita importantíssima per a la ciutat. Destaca que acaben el segle XX de manera immillorable i confia que el segle XXI sigui molt bo. Remarca que Tarragona entra a formar part d’un grup selecte de ciutats diferents, que "marquen distància". • Nadal agraeix l’esforç de tota la ciutat i convida a gaudir de la fita abans d’afrontar nous reptes. Ateneu de Tarragona, poesia i activitats culturals Tarda de contes, històries, poesia i música • En el tram final del programa, s’aprofita per donar difusió a l’agenda de l’Ateneu de Tarragona. • Activitat destacada: - Data: dissabte 29. - Hora: a partir de dos quarts de set de la tarda (18:30 h), es recomana arribar una mica abans. - Format: tarda de contes, històries, poesia i música per a adults. • Característiques de l’activitat: - Oberta a tothom: pot participar qualsevol persona que vulgui explicar un conte, recitar poesia o simplement escoltar. - L’Ateneu disposa de llibres editats de poetes locals perquè qui ho desitgi pugui llegir poemes del fons propi. Col·lectiu Poètic “Indret” • Jordi explica que l’activitat també servirà per refer o rellançar el col·lectiu poètic “Indret”: - Creat l’any 1986. - Vinculat a l’Ateneu de Tarragona. - Ara es vol reactivar com a espai de creació i trobada poètica. Poesia “Muralles de Tarragona” • Jordi interpreta en directe una versió poetitzada de la cançó "Muralles de Tarragona": “Claror de l’albada, raig de llun i sol, flabó que il·lumina un cel sobre el mar, verdosos conreus per les valls i muntanyes, fortins que ens retornen els temps ja passats...” • La lletra exalta les muralles de la Part Alta com a: - Fortalesa d’un imperi. - Esguard de noble història de la tàrraco romana. - Símbol d’una Tarragona estimada amb gran passió. • La Sílvia celebra la interpretació i la qualifica de “preciós”. Loteria, humor i tancament del programa Loteria de Nadal de l’Ateneu • En clau distesa, la Sílvia pregunta a Jordi quin número tocarà a la loteria de Nadal. • Jordi respon amb el número de l’Ateneu de Tarragona: 70.107 – "loteria de l’Ateneu de Tarragona". • Es fa broma que és un número “cap i cua” i que "tocarà segur". Cloenda • La Sílvia agraeix reiteradament la participació de Jordi i l’espai compartit. • Es juga amb la imatge d’"anar damunt d’un ruc" com a sortida simbòlica del programa, tot i que la Sílvia es queda una estona més en antena. • El programa es tanca amb fragments d’una altra peça musical de caire mariner i festiu (referències a la Mare de Déu del Carme, mariners, fred, barretina, etc.), mantenint el to popular i local. Idees clau del Podcast • Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat és el fil conductor del programa, amb testimoni directe des de l’equip que va portar la candidatura a la UNESCO. • Es combina memòria històrica (any 2000) amb emoció col·lectiva: recuperació d’àudios originals de Tarragona Ràdio i de l’alcalde Joan Miquel Nadal. • La música ("Imperial Tarraco", "Muralles de Tarragona", cançons marineres) serveix com a vehicle de nostàlgia, orgull i identitat tarragonina. • L’Ateneu de Tarragona es presenta com un nucli cultural actiu, amb especial èmfasi en la poesia i en la reactivació del Col·lectiu Poètic Indret. • El to del programa combina orgull de ciutat, record emocionat i humor proper, amb una clara voluntat de reforçar el vincle amb els oients i amb els Fans de Tarragona.
Resum general Entrevista a Sílvio, compositor i productor, acompanyat del seu pare Candy, des dels micròfons de Tarragona Ràdio, per parlar del seu disc “Infinita primavera”. La conversa gira sobretot al voltant de: • El procés creatiu i tècnic del disc (síntesi granular, gravadores de caset, textures sonores) • La relació artística i familiar amb el pare i altres músics col·laboradors • La por a publicar i a ser etiquetat com a artista • La gestació llarga del projecte (composició fa dos anys, problemes amb distribució) • Nous llançaments imminents (single “Sóc un museu”, 5 de desembre) L’entrevista intercala explicacions tècniques de producció musical amb reflexions molt personals sobre la creació, la identitat i la manera d’entendre l’art. Presentació del convidat i del disc Arribada de Sílvio i aparició del pare (Candy) Des de ben aviat, la conductora presenta Sílvio com a compositor, productor i “home-orquestra”. Ell arriba acompanyat del seu pare, Candy, que: • Ha mesclat gran part de l’àlbum durant l’estiu • També canta en la cançó que dona nom al disc, tot i que per un “error burocràtic” el seu nom no apareix als crèdits, cosa que estan intentant corregir “Potser és la cançó més bonica de l’àlbum.” La presència del pare converteix l’entrevista en una mena de conversa familiar sobre música, herència i complicitats creatives. Disseny del disc i síntesi granular Portada: dibuix i desdibuix La presentadora associa la portada del disc amb una imatge que es dibuixa i es desdibuixa constantment, amb molt “gra” visual. Sílvio confirma que era la intenció: • Textura “granular” en la portada com a metàfora del so de l’àlbum • Joc visual de presència/absència, com ell mateix “experimentant i desdibuixant-se” dins la música Què és la síntesi granular? Sílvio explica amb detall el concepte clau del disc: • La síntesi granular és una tècnica de síntesi d’àudio • Consisteix a trencar un so en milers de fragments microscòpics (grans) • Aquests fragments es poden distribuir en l’espai estèreo (dreta/esquerra) i en el temps • Permet crear instruments nous a partir de sons ja existents “Si agafes una guitarra i la transformes en un sintetitzador granular, tens un sintetitzador que sona com una guitarra, però no és una guitarra.” Això dona lloc a: • Delays, textures i capes sonores molt orgàniques • Sons que estan “entre dos mons”: coneguts però estranys alhora La conductora ho tradueix a una imatge propera: sentir com una guitarra “se’t mou” d’una orella a l’altra, però dividida en microfragments. Experimentació amb qualsevol so Sílvio remata la idea amb humor: • Afirma que es pot convertir “qualsevol cosa” en instrument, fins i tot un soroll banal • La gràcia és jugar amb el material existent i portar-lo a un altre lloc sonor L’origen musical: família, obsessions i precarietat El pare i la primera guitarra Candy explica com va començar: • El seu germà gran, Luis, va aconseguir la primera guitarra de la família • La guitarra “corria per la casa” i ell la va acabar fent servir Sílvio afegeix: • Mai el van forçar a tocar; simplement veia el pare tocant i escoltava • Un dia li va dir: “Papa, ensenya’m” i d’aquí va néixer una obsessió musical “La música és la millor de les obsessions.” Creativitat i diners Sílvio exposa una teoria molt clara sobre art i recursos econòmics: • Com menys diners tens, més creatiu has de ser per fer música • Quan no es pot comprar un recurs, cal inventar-lo • Això el col·loca en un espai de descobriment constant i li dona una sensació d’“avantatge brutal” “Em sento capaç de qualsevol cosa, tot i que no tinc el capital per fer qualsevol cosa.” Aquesta filosofia explica en gran part el caràcter artesanal i experimental del disc. Els músics del disc i el directe Instruments i col·laboradors La majoria d’instruments del disc els toca el mateix Sílvio, però destaca diversos músics clau: • Karim Habib – guitarrista de Tarragona, el seu guitarrista principal • Lito Wakame – cantautor de Reus, present en moltes cançons • Christian Papió – bateria de la Sénia, molt enèrgic • David Cuenca – baixista • Candy – pare de Sílvio, que també hi canta i participa en la mescla El projecte neix del “laboratori de Sílvio”, però es completa amb aquests col·laboradors. Adaptació al directe Per portar el disc a l’escenari, han hagut de fer canvis: • El bateria viu ara al nord i el baixista a Holanda → problemes de distància • Substitució del bateria pel Roger, d’Itaca Band, a qui qualifica de “tremendo” • Encara estan a la recerca d’un nou baixista per consolidar el directe La idea és que el directe sigui una extensió del laboratori, sumant músics quan calgui. Trucs sonors: caset, velocitat i tonalitat Referències a Queen i veus processades La conductora associa una de les cançons (la número 5 del disc) amb Queen i “The Show Must Go On”, especialment per: • Els cors i la textura de les veus • L’entrada dramàtica del tema Sílvio explica que, tot i no haver-se inspirat directament en Queen, hi ha un procés clau darrere d’aquest so. La gravadora de caset del pare Sílvio revela un dels “secrets de cuina” de l’àlbum: • Ha utilitzat una gravadora de caset antiga del grup del seu pare • L’aparell estava brut, polsegós, amb restes de pintura, mig oblidat en un traster • La va restaurar i la fa servir per bolcar veus, sintetitzadors i altres instruments La clau està en el selector de velocitat de la cinta magnètica: • Redueix la velocitat per fer que el so soni més lent i “gros” • Això genera les veus harmonitzades i els efectes de profunditat que es perceben en algunes cançons “A la tonalitat en què la cinta decideixi que estaré, hi componc una cançó.” En una peça concreta, va: • Gravar una harmonia de veus • Esborrar els acords originals • Volcar només les veus a la cinta • Ralentir la cinta i compondre la cançó sencera en la nova tonalitat imposada pel caset Això exemplifica la seva manera de treballar amb limitacions tècniques convertides en estímul creatiu. Cançons conceptuals i interpretacions obertes Una peça “estranya i conceptual” Parlen d’una cançó del disc amb un títol molt llarg i força singular. Sílvio diu: • És una peça tan estranya i conceptual que necessitava un títol explicatiu • Si no, “ningú enxamparia de què va” La conductora i l’artista comparteixen interpretacions: • A ella li sona a mar i balenes, com estar sota l’aigua amb un munt de sons fragmentaris • També hi percep un metrònom o claqueta, com si s’estigués “ajustant el temps” Sílvio no vol revelar del tot el significat i celebra que cada persona en tregui una història diferent. “També sóc això”: identitat i por a publicar Una altra cançó amb títol suggerent, “També sóc això”, serveix per parlar de la por a publicar: • Feia anys que Sílvio no publicava i temia quedar etiquetat per la seva música • Li feia por que la gent digués: “El Sílvio és això, fa aquest gènere, és aquesta persona” “La conclusió va ser que fos el que fos, jo també era això.” Aquest tema condensa la idea que: • L’artista és moltes coses alhora i, al mateix temps, no és cap etiqueta fixa • Publicar és deixar que els altres t’interpretin, encara que no t’hi reconeguis completament Publicar, deixar anar i el temps del disc Satisfacció i renúncia a la perfecció Parlant d’“Infinita primavera” com a conjunt: • Sílvio diu que està molt satisfet amb el disc • Ha renunciat a la idea de perfecció: el treball “mai s’acaba del tot” • Decideix donar-lo per bo i assumir que, un cop publicat, ja no és seu “Una vegada ho he publicat, ja no és la meva música, és la música de tothom.” Algunes cançons són molt personals, i li costava acceptar que qualsevol persona hi pogués accedir. Però ho viu com una necessitat per avançar. Un disc “vintage” per l’autor: gravat fa dos anys La conductora es sorprèn en saber que: • El disc es va compondre, gravar i mesclar fa dos anys • Es va masteritzar fa un any • I només fa poc que s’ha publicat per problemes amb: - Perfils de distribuïdores - Recuperar el seu nom d’artista - Un cert “enrenou” administratiu Ara, però, la situació està resolta i el pròxim llançament espera que sigui més fluid. Sílvio ho veu com una foto fixa del que era ell fa dos anys: “Com que aquest Sílvio ja no existeix, quedeu-vos-el i consumiu-lo com vulgueu.” Publicar és per ell “treure’s el disc de sobre” i obrir pas a noves etapes. El procés creatiu: el millor moment Gaudir mentre es crea Sílvio insisteix que la part més gratificant de ser artista és: • El procés, no el producte final • El moment en què estan passant coses noves a l’estudi “El procés és la millor part. Amb diferència.” Com a compositor, productor i enginyer de so, destaca dues coses: • Les sorpreses creatives: quan surt una idea que no esperava i el sorprèn a ell mateix • Les expectatives que això genera: ganes de seguir desenvolupant aquella idea Idees descartades i potencial disc múltiple Explica que sovint: • Escolta diverses vegades un fragment que li entusiasma • Es seu al sofà i el repeteix només amb la música, imaginant totes les possibilitats • De vegades decideix no fer-hi res i deixa aquella idea al calaix, sense publicar-la La conductora li suggereix que podria haver fet un disc triple o quàdruple amb totes aquestes idees acumulades, però ell respon que: • Prefereix descartar que anar sumant indiscriminadament • El fet de descartar també li fa bé creativament Cançó títol: “Infinita primavera” Escolta i comentari emocional Cap al tram final, decideixen escoltar “Infinita primavera”, la cançó on també participa Candy i que dona nom al disc. Durant l’escolta i el comentari posterior, emergeixen alguns punts clau: • La peça és descrita com una “muntanya russa” emocional • Alterna moments dolços i bonics amb passatges que “fan una mica de mal” • Hi ha frases molt potents sobre: - La injustícia i la possibilitat de “morir sols” - El valor de saber que l’altra persona hi és - La dificultat d’escriure el que realment es vol dir “Escriure no és mai fàcil.” Imatges poètiques reals Una de les imatges que més agrada a la presentadora és la de les ulleres plenes de petons, que impedeixen veure més enllà. Candy la qualifica de imatge real i molt bonica, quasi domèstica: • Quan es fan petons amb la seva dona, les ulleres queden tacades de petons • La poesia, diu, sovint és traslladar un tros de realitat a un lloc inesperat “A vegades la poesia és traslladar un toc de realitat a un lloc que no li pertoca i llavors fas poesia.” La conversa deriva en com l’amor i les petites tonteries quotidianes alimenten les lletres i l’inspiració. Gent formal vs gent “cabra” Sílvio apunta que: • La formalitat és gairebé un crim per a la innovació • Darrere de la gent massa formal “no se sap qui s’hi amaga”, i això pot ser perillós Reivindica, amb humor, la “gent cabra”, espontània i poc formal, com a motor de creativitat. Outro: “Així és com t’estimo” i tancament Un minut i mig de so com a declaració d’amor El disc es tanca amb una peça breu, “Així és com t’estimo”, d’un minut i mig: • La conductora diu que “si pestanyeges, te la perds” • Sílvio explica que no li agrada parlar d’amor de forma literal a les lletres Per això prefereix: • Utilitzar la música com a definició d’amor • Deixar un fragment sonor que expressi “així és com t’estimo” sense paraules explícites • És la seva tia qui ho presenta amb la frase: “Així és com t’estimo” Invitació a tornar i referència a Tarragona Ràdio La conductora convida Sílvio i el seu pare a: • Tornar als Estudis de Tarragona Ràdio, a la seva programació • Fer-hi, per exemple, un videoclip o una sessió especial Fixen de manera mig humorística una possible data a l’agenda, vigilant que no coincideixi amb un partit del Nàstic de Tarragona. La conversa es tanca amb agraïments i un to de complicitat i proximitat amb els oients de Fans de Tarragona. Nous projectes: “Sóc un museu” (5 de desembre) Single extra i esperit nadalenc Enmig de la xerrada, Sílvio avança una sorpresa per al 5 de desembre: • Publicarà una cançó extra vinculada a l’àlbum, com a regal per a tothom • Es tracta d’un single titulat “Sóc un museu” • Té una col·laboració amb Laia Cocó, ballarina de la seva ciutat que també canta i fa fotografia Es defineix com una persona molt nadalenca, i tot plegat s’emmarca en un esperit de regal musical de Nadal. Continuïtat estilística Pel que fa al so d’aquest nou tema: • Manté la línia de “Infinita primavera” • Continua jugant amb les veus i les textures • No busca un canvi radical, sinó aprofundir en la línia sonora actual “Cap aquí va la meva música. Ara, jo també sóc això.” La idea és no tornar a trigar dos anys en un nou llançament, sinó accelerar el cicle creatiu i públic. Idees clau del podcast • Disc com a laboratori: “Infinita primavera” és el resultat d’un procés intens d’experimentació amb síntesi granular, cintes de caset i recursos limitats. • Relació pare-fill: la música com a herència familiar, amb el pare participant tant en la part tècnica (mescla) com artística (veus) i aportant experiència i humor. • Por a ser etiquetat: Sílvio lluita contra la idea de quedar reduït a un gènere o una imatge fixa, i entén cada disc com una “fotografia” d’un jo que ja ha canviat. • Procés vs producte: El moment de crear és el centre del seu plaer artístic; un cop el disc està acabat, per ell ja és “un llibre llegit”. • Poesia del quotidià: Petons a les ulleres, tonteries i petites escenes domèstiques es converteixen en imatges poètiques dins les cançons. • Mirada al futur: Tot i els entrebancs amb la publicació d’aquest àlbum, ja hi ha nous temes en camí, com el single “Sóc un museu”, mantenint viu el flux creatiu.
Resum del contingut 1. Introducció del programa El fragment pertany al programa Fans de Tarragona, amb la secció del retrovisor musical conduïda pel Jordi Sobranyes junt amb la Sílvia. S’inicia setmana i secció parlant d’un cap de setmana ple de concerts i festes, destacant-ne dues: la celebració dels 25 anys del concurs Sona 9 i el primer Calçofest a Valls. 2. Festa dels 25 anys del concurs Sona 9 L’acte se celebra a la sala Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, amb 26 exconcursants del Sona 9. Es destaca la participació de grups de les comarques de l’entorn: El cantautor Eloi Durant. Els Gadagang, de Cambrils, que tornaven als escenaris després de molts anys. Gadagang i record del concurs Els Gadagang van participar al Sona 9 l’any 2002 i es van fer coneguts amb la cançó “Si et cou és que pica”. El grup explica que: El Sona 9 va ser clau per a la seva trajectòria: els va permetre tocar als principals festivals catalans de principis dels 2000. El projecte va durar 5 o 6 anys, però els records i vincles creats continuen vius. Han tornat només per una cançó, per la il·lusió de participar en aquest 25è aniversari. Es rememora una actuació a la Plaça Major de Montblanc, a la prèvia del Senglar Rock, quan tot just començaven i “només tenien 3 o 4 cançons”. El grup combinava: Música en directe Amb elements de comèdia i teatre de carrer, com ara cascos de soldador i màscares per donar un to escènic i diferent. Presència de Georgina Llaurador L’actriu rausenca Georgina Llaurador és entre el públic i es declara especialment fan de Gadagang. Se la cita directament: "He vingut aquí a la celebració dels 20 anys del Sona Nou a veure tots aquests grups, però sobretot, sobretot a veure Gadagang." 3. Canvi de festa: primer Calçofest a Valls El relat salta després a una altra celebració: el primer festival Calçofest a Valls. Dades destacades: 10.000 persones assisteixen a l’esdeveniment. Es fa en una carpa de 5.000 m² situada a la zona del Fornàs. Actuació de Maria Jacobs La ballenca Maria Jacobs és l’encarregada d’obrir el festival. El festival compta amb grups com: Ginestà, Els Catarres, Figa Flawas, The Tyets (esmentats com “detillets”), Buhos i La Fúmiga. Entrevista breu a Maria Jacobs, que explica: Que feia temps que no veia tanta gent en un concert a Valls. Que ha estat possiblement l’última presentació del disc actual. Que ha interpretat: Els nous singles “Heartbreaker” i “Bombolla”. Un repàs dels discs “Invisible” i “Et porto escrit”, més algunes versions. Informa que tornarà a Valls la setmana següent per actuar a l’encesa de llums de Nadal. Es remarca que, tot i que seguirà traient cançons i discos, cada vegada serà més difícil veure-la en directe, ja que reduirà la presència a escenari. 4. Homenatge a un músic desaparegut En el tram final de la secció, el Jordi esmenta Josep, que havia estat baixista dels Trulls. Es recorda que va morir fa 4 anys, i el programa li dedica un petit homenatge musical i de record per a família i amics. La secció acaba amb: Un comiat del Jordi a la Sílvia i als Oients del programa Fans de Tarragona i de Ja Tardes Cap de Setmana. L’emissió d’una cançó emotiva, amb lletres que parlen de vida, amor i llibertat, com a tancament i homenatge. 5. Idees clau Celebració dels 25 anys del Sona 9, amb protagonisme per a Gadagang i el record dels seus inicis al concurs. Reconeixement a la importància del Sona 9 com a plataforma per impulsar grups emergents als principals festivals catalans. Estrena del Calçofest a Valls, amb gran afluència i una programació musical potent. Maria Jacobs com a peça central del Calçofest, en un moment de transició en la seva carrera (menys directes, però nous llançaments discogràfics). Homenatge emotiu al baixista Josep dels Trulls, amb una cançó final que subratlla els valors d’amor, vida i llibertat.
Visió general del programa En aquest episodi de Fans de Tarragona a la Sintonia de Tarragona Ràdio, el fil conductor és doble: • Record i celebració dels 25 anys de Tarragona com a Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO • Presentació d’un nou projecte musical femení, lliure i empoderador: Nina Calo Al llarg del programa s’entrellacen memòria històrica de ciutat, orgull tarragoní, vida cultural local i música feta des de Tarragona, amb un marcat accent en el paper de les dones i en la idea de llibertat personal. 1. Obertura i marc del dia L’espai arrenca des dels Estudis de Tarragona Ràdio, situats a l’Avinguda Roma (Codi Postal 43005), amb la presentadora donant la benvinguda als oients de Fans de Tarragona. 1.1. Referència al 25 de novembre • Es fa referència al 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. • La locutora expressa el desig que la paraula “violència” desaparegui dels diccionaris. "Espero i desitjo que alguna vegada aquesta paraula, al costat de moltes altres més, desapareguin del diccionari." Aquest to inicial connecta després amb la temàtica d’empoderament femení que apareixerà en el projecte musical de Nina Calo. 2. Tarragona, ciutat estimada però “embrutada” 2.1. Xarxa amb en Jordi Freixa (Jordi Català) • Entra a l’estudi Jordi Freixa, conegut també com Jordi Català, que es reivindica com a català i tarragoní. • A YouTube, el programa mostra imatges d’un videoclip titulat “Relaxa’t i viu des de la Tarragona imperial”, amb paisatges de la ciutat. 2.2. Tarragona, bellesa i responsabilitat ciutadana • Es remarca la bellesa de Tarragona, “Tarragona imperial”, però s’hi afegeix una crítica: "Tarragona no és una ciutat bruta, és una ciutat embrutada." • Es fa una crida a la responsabilitat col·lectiva: no només l’Ajuntament de Tarragona ha de vetllar per la neteja, sinó també tota la ciutadania. Aquesta reflexió serveix de pont cap al tema central: Tarragona, Patrimoni Mundial de la Humanitat. 3. 25 anys de Tarragona Patrimoni de la Humanitat (UNESCO) 3.1. Presentació de Maria Mercè Martorell • Es connecta per telèfon amb Maria Mercè Martorell, peça clau de l’equip que va aconseguir que Tarragona fos declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. • Es recorda el moment de la trucada a Tarragona Ràdio anunciant la declaració, fa 25 anys. 3.2. El procés de declaració a la UNESCO Maria Mercè explica amb detall el procediment tècnic i polític: • La candidatura passa per dues crives prèvies: - ICOMOS (òrgan tècnic per als béns culturals) - Altres instàncies del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO • L’assemblea on es decideix es fa a Cairns (Austràlia), en un indret amb altres béns declarats: - Gran Barrera de Coral - Reserva dels Boscos Units (Wet Tropics) • Els idiomes de treball del Centre per al Patrimoni Mundial són espanyol, francès i anglès. A Austràlia la sessió es fa en anglès. • Espanya presenta cinc candidatures aquell any; Tarragona és la primera per ordre d’antiguitat de tramitació. 3.3. El moment de la declaració • L’inspector d’ICOMOS, Henry Cleere, havia visitat Tarragona el gener del 2000: - Fa la presentació de la candidatura a l’assemblea - Projecta fotografies dels monuments, culminant amb una imatge del Pont del Diable. "Va quedar projectat el Pont del Diable i llavors a partir d'aquí van haver-hi una sèrie d'intervencions..." • Cap vot negatiu: - L’aprovació s’entenia com a tal mentre no hi hagués vots en contra. - Tarragona no només no en té cap, sinó que rep intervencions explícites de suport positiu. - Alguns països remarquen que feia anys que Tarragona hauria d’haver estat declarada i que és una de les millors candidatures d’aquella sessió. 3.4. La delegació tarragonina a Austràlia Maria Mercè detalla qui era present a Cairns: • Maria Mercè Martorell – tinenta d’alcalde de Patrimoni, cap de delegació. • Albert Ballver – en representació de l’alcalde (Convergència i Unió). • Toni Masberó – secretari general de l’Ajuntament de Tarragona. • Ricardo Mar – assessor de patrimoni d’alcaldia. • Dos representants dels ministeris de l’Estat espanyol: - Ministeri de Cultura – Direcció de Patrimoni de l’Estat (Lluís Lapuente). - Ministeri d’Assumptes Exteriors – pel caràcter internacional de la trobada. • Durant les sessions: - Els representants dels ministeris se situen en primera línia i intervenen si cal. - La delegació tarragonina s’apropa segons la candidatura tractada, preparada per aclarir dubtes. 3.5. L’emoció i la premsa tarragonina • Data clau: 30 de novembre de 2000. • Rotativa del diari local aturada fins a les 4 del matí, amb dues portades possibles: - “No” - “Ja som patrimoni” • Un cop aprovada la declaració, s’envia la notícia per poder imprimir la portada de “Ja som patrimoni”. • Ordre de trucades de Maria Mercè: - Primer a l’Alcalde de Tarragona. - Després al diari, mitjançant el periodista Albert B. - I finalment a casa, per trucar la mare i compartir l’alegria. 3.6. Tarragona, “museu a l’aire lliure” • Al debat amb Jordi Català es qualifica Tarragona com a “museu a l’aire lliure”, pel seu patrimoni romà i el conjunt monumental: muralles, amfiteatre, aqüeducte (Pont del Diable), etc. • Es remarca que la condició de Patrimoni de la Humanitat reforça aquest estatus i la projecció internacional de la ciutat. 3.7. Agraïment i comiat de Maria Mercè • El programa agraeix profundament la tasca de Maria Mercè i li avança que la convidaran a parlar d’altres temes relacionats amb el patrimoni. • La convidada expressa que sempre és “un plaer i un honor” participar al programa. 4. Tarragona imperial: música i memòria de ciutat 4.1. “Imperial Tarraco” a l’antena • Després de la trucada, el programa fa sonar la peça “Imperial Tarraco” de Francisco Garrido, un himne a la ciutat: "Imperial Tarraco, la de ciclopeas murallas…" "Gran imperio romano, fuiste tú la capital…" • La cançó reforça la imatge de Tàrraco romana amb muralles monumentals, platges i prestigi històric. 4.2. Àudio d’arxiu de Tarragona Ràdio (any 2000) La presentadora recupera un document sonor d’arxiu de Tarragona Ràdio de fa 25 anys, amb la crònica en directe des d’Austràlia de la mateixa Maria Mercè: "Tarragona ja és patrimoni de la humanitat. Avui, dijous, a les 12.38 minuts, hora local d'aquí de Kers... Tarragona ha sigut declarada patrimoni de la humanitat..." • Es llisten membres de la delegació i representants institucionals (Ajuntament, ministeris, Generalitat). • Es descriu la sessió com a “realment única” i la ratificació “absolutament sense cap problema”, amb molts recolzaments. 4.3. Com ho va viure Jordi Català? La presentadora gira la mirada a l’estudi i pregunta a Jordi Català: "Com va viure en Jordi Català aquest moment?" Ell explica: • Aquell vespre estava actuant amb el grup Fan Fan Show a la festa de Nadal del Port de Tarragona, a un tinglado del Port de Tarragona. • Hi havia un arbre de Nadal immens dins de l’aigua a les Escales Reials, il·luminat, un muntatge espectacular. • Enmig de la festa, l’alcalde Joan Miquel Nadal puja a l’escenari i anuncia: "A partir d'aquest moment, la ciutat de Tarragona és patrimoni mundial de la humanitat per a l'UNESCO." 4.4. Declaracions de l’alcalde Joan Miquel Nadal S’escolta també l’àudio de les paraules de l’aleshores Alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal: • Agraeix la col·laboració de tothom i remarca: "Això és una fita importantíssima... Entrem dintre d'un sector de ciutats que són diferents i que marquen la distància." • Destaca que acabem el segle XX “molt bé” i desitja un nou segle ple d’èxits per a la ciutat. • Anima a gaudir d’aquesta fita abans d’afrontar nous reptes. 4.5. Anècdotes de l’any 2000 • Es comenta que l’any 2000 van passar moltes coses (inclosos canvis econòmics com l’euro, mencionats amb to irònic). • L’ambient és de nostàlgia i orgull compartit. 5. Ateneu de Tarragona, poesia i muralles 5.1. Activitats culturals de l’Ateneu de Tarragona Cap al tram mitjà del programa, canvia el focus cap a la vida cultural present: • Es parla de l’Ateneu de Tarragona, destacant que cada dia hi passen coses (activitat constant). • S’anuncia una activitat per a dissabte a dos quarts de set de la tarda: - “Tarda de contes, històries, poesia i música per a adults”. - Es recomana arribar una mica abans. 5.2. Poesia en directe sobre les muralles de Tarragona La presentadora canvia la música i dona pas a un moment poètic en directe amb Jordi: • Jordi recita/canta un text sobre les muralles de Tarragona, en forma de poema-cançó: "Muralles de Tarragona, fortalesa d'un imperi, sou esguard de noble història de la tàrrecorromana. Muralles, qui us contempla s'encoratja…" • És una versió poetitzada de la cançó “Muralles de Tarragona”, adaptada per Jordi. • La presentadora en destaca la bellesa i emoció, en coherència amb el to de tot el programa. 5.3. Participació oberta i col·lectiu poètic • Es remarca que a la tarda de contes i poesia hi pot participar qualsevol persona: - Gent que vulgui explicar contes, recitar poesia o simplement escoltar. - L’Ateneu disposa de llibres de poetes propis perquè la gent pugui llegir-los. • Es menciona el col·lectiu Poètic Indret: - Fundat el 1986. - Vinculat a l’Ateneu de Tarragona. - Ara es vol “refer” i reactivar aquesta tradició poètica. 5.4. Loteria de l’Ateneu • Es dona també el número de loteria de Nadal de l’Ateneu de Tarragona: 70.107 – “Capicua, tocarà!” • Tot plegat es tracta amb complicitat i humor, reforçant el vincle de comunitat. 6. Falques institucionals i publicitat local Al mig i cap al darrer tram del programa s’encaixen diverses falques publicitàries i institucionals, típique de la Falca publicitària a la Freqüència Modulada (FM): • Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte: - Suport als ajuntaments de la demarcació. - Simplificació de tràmits, eines i recursos per impulsar projectes municipals. - Lema: “Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia.” • Tanatori Municipal de Tarragona: - Anuncia una reforma de 3,2 milions d’euros en instal·lacions i serveis. - Millores en atenció a famílies i eficiència energètica. - Obres previstes fins al segon trimestre de 2026. • Tarragona Ràdio – Publicitat 2025: - Oferta per a empreses interessades a fer publicitat a la 96.7 FM i a tarragonaradio.cat. - Promoció “Nou Comerç”: 7 dies de publicitat des de 80 € + IVA. - Descomptes en contractes anuals i posada en valor d’una audiència de “Som 40.000” oients. Aquestes falques situen la ràdio com a servei públic local i plataforma per a negocis del Camp de Tarragona. 7. Presentació de Nina Calo: música, dones i llibertat La segona gran columna temàtica del programa és la presentació en primícia d’un nou projecte musical. 7.1. Qui és Nina Calo? • Es presenta Paula Rebollo, coneguda fins ara com a Paula Sutil i com a part del projecte Oniria. • Ara enceta un nou camí artístic en solitari amb banda sota el nom de Nina Calo. "Vull anar en solitari, però en banda, però en solitari. Vull fer música en català, anar amb noies a l'escenari, però ser jo, Nina Kahlo." • El nom és un homenatge velat a Frida Kahlo: - Admira la seva capacitat de trencar estereotips. - La veu com un himne de llibertat. - Paula diu que ara se sent lliure i identificada amb aquesta energia. 7.2. Gènesi del projecte • La idea de Nina Calo s’està gestant des de fa uns dos anys. • El disc comença a prendre forma a principis de 2023 (gener). • Metes clares: - Música en català. - Banda formada per dones a l’escenari. - Una identitat artística pròpia, potent i lliure. 7.3. Història personal i empoderament Paula comparteix una part molt íntima de la seva trajectòria vital: • Explica que entre abans del 2020 i el 2020 va viure un procés de maltractament molt dur. • El 2020 suposa un trencament i inici de reconstrucció personal, coincidint en el temps amb la pandèmia però no degut a ella. • Inicia un intens treball terapèutic i psicològic, que la porta a: - Reforçar la seva autoestima. - Deixar enrere la imatge de “persona ridícula i poca cosa” que tenia d’ella mateixa. - Passar de feines precàries (súper, càmping) a viure de la música i l’escenari. "Jo ja he triomfat a la vida. Ja està, jo què més vull?" • Aquesta història personal connecta profundament amb el 25 de novembre i el missatge contra la violència de gènere del principi del programa. 7.4. El procés creatiu del disc • El disc conté 10 temes, però Paula n’havia compost uns 25: - Ha descartat 15 cançons, amb dubtes de si totes les eleccions han estat encertades. - Deixa la porta oberta a recuperar peces en directe que no han entrat al disc. • El disc és conceptual: - 8 cançons formen un relat emocional continu. - 2 cançons addicionals queden fora d’aquesta trama, però són importants per temàtica (una d’elles és Heroïnes de mil primaveres). 7.5. Producció i col·laboradors • Productor: Ramon Berlanga. - Paula hi arriba recomanada per la Mireia, guitarrista que toca amb ella. - En destaca: - Professionalització (treballa per grans segells com Universal). - Gusta la seva manera d’entendre la música i les referències que li proposa (com Avi Roux). • El productor fa aportacions artístiques i d’arranjaments: - Canvis de patrons rítmics. - Propostes d’estructura. - Enriquiment general del so, sense trair l’essència de les cançons. 7.6. El single “Heroïnes de mil primaveres” La cançó que s’estrena al programa és “Heroïnes de mil primaveres”, signada ja com a Nina Calo. 7.6.1. Missatge i dedicatòria • És un homenatge a les dones que van lluitar pels drets i llibertats de les generacions actuals. • Està especialment connectada a les àvies i besàvies: - El mot “prenda” del refrany (“Desperta, prenda, el món és per tu”) ve del llenguatge afectuós de la seva àvia. - El tema vol fer de pont d’agraïment intergeneracional. • Per a Paula, era impossible no fer una cançó així, tenint en compte la seva implicació en projectes de dones i feminisme. 7.6.2. Creació i recepció • La cançó té aproximadament un any de vida. • Es va tocar per primera vegada en directe en un concert al Mas Nou sota el nom d’Oniria, en un moment de transició cap a Nina Calo. • La resposta del públic va ser tan forta (missatges demanant la cançó, preguntant on escoltar-la) que Paula decideix prioritzar-ne la gravació i llançament. "Ens van escriure diverses persones demanant-nos aquest tema, i vaig dir: l'atrec ja." 7.6.3. Relació amb la seva àvia • Encara no ha ensenyat formalment el tema a la seva àvia (“la prenda”), perquè és difícil que n’entengui tot el context. • La presentadora la convida a portar-li la cançó, confiant en el poder emocional de la música. Paula accepta el repte i diu que ho farà. 7.7. Calendari de llançaments de Nina Calo Nina Calo avança el seu full de ruta discogràfic: • Gener: nou single. • Març: un altre llançament. • Maig: publicació del disc complet. 7.8. Videoclip i 8 de març • Estava previst estrenar avui un videoclip per Heroïnes de mil primaveres, però problemes de gravació i permisos han obligat a ajornar-lo. • Nou objectiu: treure el videoclip el 8 de març, Dia Internacional de les Dones: - Un vídeo amb molta participació de dones. - Ideat per visualitzar i celebrar aquestes “heroïnes de mil primaveres”. 7.9. Somnis, humor i referents • Entre riures i complicitat, es deixen volar somnis com: - Obrir concerts d’Oques Grasses. - Compartir cartell amb artistes com Aitana. • Paula, però, insisteix que ja se sent afortunada vivint de la música, més enllà de grans fites comercials. 7.10. Preparatius dels directes • Nina Calo ja té clar el concepte escènic (escenografia, banda, estètica), però cal: - Acabar la gravació del disc. - Assajar tots els temes amb la banda de noies. • Quan el directe estigui llest, promet tornar als micròfons de Tarragona Ràdio per explicar-ho i presentar-ho. 8. Cloenda musical: reafirmació del missatge 8.1. Reprise de “Heroïnes de mil primaveres” • El programa fa sonar un altre cop “Heroïnes de mil primaveres” sencera o gairebé sencera, insistint en: "Desperta, prenda, el món és per tu." • Es reforça el to d’empoderament, esperança i gratitud envers les dones que han obert camí. 8.2. Recomanació final: La Cosina a Reus Per tancar, es dona pas a una altra mostra de música en català amb arrel i cant de taverna: • Presentació del nou disc de La Cosina, “Estem de primera”. • Concert de presentació a Lo Submarino de Reus: - Dissabte 29. - Obertura de portes a les 22:00. - Concert a dos quarts d’onze (22:30), a la sala 1. • Es destaca que el disc compta amb col·laboracions de: - Pony Pisador. - Seventy Seven (Severy Night). - Cançons com “Quan sigui el ball ballaré” amb Les Anxovetes (o Antignes) i Germà Negra, “Pel Camí del Pedregà”, “Jardí de Maig”, etc. • Es fa sonar la cançó amb tornada de taverna “El mot de vi / El bon sabi”, que celebra: "Pren el got, alça la vista i mira qui tens al teu costat... Veu pel record, per les ferides..." Tanca així un programa que combina orgull patrimonial, memòria col·lectiva, poesia, cultura local i noves veus femenines compromeses. Conceptes clau destacats Patrimoni i ciutat • Tarragona, Patrimoni de la Humanitat (UNESCO) • Pont del Diable • Muralles de Tarragona • Museu a l’aire lliure • Port de Tarragona, Escales Reials, Tinglados del Port Cultura i entitats • Tarragona Ràdio – Fans de Tarragona • Ateneu de Tarragona • Col·lectiu Poètic Indret • Diputació de Tarragona, Tanatori Municipal de Tarragona Música i artistes • Nina Calo (Paula Rebollo / Paula Sutil / Oniria) • Heroïnes de mil primaveres (single) • Ramon Berlanga (productor) • Jordi Català (Jordi Freixa) – Muralles de Tarragona (versió poètica) • Francisco Garrido – Imperial Tarraco • La Cosina, Pony Pisador, Severy Night, col·laboracions diverses Eixos temàtics • Empoderament femení i memòria de les dones • Violència de gènere i superació personal • Identitat tarragonina i orgull patrimonial • Cultura de proximitat i participació ciutadana • Música en català i projecte artístic independent
Resum general del podcast En aquest episodi de Freqüència Eurovisiva es combina actualitat eurovisiva, debat polític i ètic al voltant del festival i un viatge musical pels països que menys anys han participat a Eurovisió, incloent-hi seccions habituals com Sabies què?, Papassote i Números a l’after party. El programa barreja anàlisi crítica, nostàlgia eurofana i reivindicació de la diversitat musical i lingüística del festival. 1. Actualitat i canvis al reglament d’Eurovisió 2026 1.1. Noves normes de la UER • Tornada dels jurats a les semifinals i ampliació a 7 membres per país. • Limitació del televot: - Es redueix el nombre màxim de vots per persona a 10. - Es vol desincentivar campanyes de promoció desproporcionades i possibles manipulacions. • Objectiu implícit: reduir el pes de votacions polítiques i propagandístiques i incrementar el control del televot. "Una de les queixes d'Espanya i d'altres països és que hi hagi una vigilància perquè en els darrers anys el televot s'ha convertit en algo polític." Els locutors valoren positivament els canvis, però consideren que arriben tard i que també caldria algun tipus de “càstig” als països que han provocat la situació actual. 1.2. Agenda eurovisiva: seleccions nacionals i novetats • Viena 2026: - Tornaran les postcards físiques que es vendran durant la setmana d’Eurovisió. - El 12 de gener de 2026 es farà a Viena el sorteig d’assignació de semifinals. - La UER votarà nous canvis en el reglament del festival. • Melodi Grand Prix (Noruega): - La final serà el 28 de febrer de 2026. - Es trasllada a Lillehammer, en un estadi per a 11.000 persones. • Supernova (Letònia): - Anunciats els artistes que lluitaran per representar el país. • Bulgària: - Organitzarà una final nacional amb els artistes més coneguts. - Col·laboració de la televisió BNT amb la Societat d’Autors de Bulgària (Proporn) per trobar talents destacats. • Àustria: - Inicia la cerca de representant 2026 amb els càstings finals del “Vienna Calling”. 1.3. Benidorm Fest 2026 • Licitació pel sistema de vot (teletreball / televot) per escollir el proper guanyador. • Ràdio Televisió Espanyola emetrà les gales en 4K. • Sergio Jaén dirigirà 17 de les 18 propostes del Benidorm Fest 2026; després de guanyar Eurovisió com a escenògraf d’Àustria, es perfila com a gran cervell visual de l’edició. • Dani Jota, participant del Benidorm Fest 2026, treu el tema “Batchat Express Navidad” abans de revelar la seva candidatura oficial. • Carmento & Le Parodi publiquen “Mandamientos para la buena vida” com a novetat musical vinculada a l’entorn eurofan. 2. Polèmica Israel – RTVE i futur d’Espanya a Eurovisió 2026 2.1. Posició de RTVE i possibles boicots • Alguns mitjans havien informat que la televisió austríaca volia convèncer RTVE perquè Espanya participés a Eurovisió 2026. • El director de RTVE, José Pablo López, desmenteix aquesta informació i critica: - Que l’organització es reuneixi amb el govern israelià en un festival teòricament apolític. • Posició actual de RTVE: - Si participa Israel, Espanya no participarà a Eurovisió 2026. - Les darreres informacions apunten que Israel sí que participarà, així que la no participació d’Espanya es veu molt probable. "Sé que... jo ja em vaig fent la idea que Espanya no participarà i que segurament nosaltres, com a programa, també haurem de prendre una decisió de què farem respecte a Eurovisió 2026." 2.2. Desil·lusió i doble raser amb Rússia • Els presentadors expressen una forta desil·lusió amb la UER i amb el festival per la gestió del cas d’Israel. • Comparen la situació actual amb la rapidesa amb què es va expulsar Rússia i Bielorússia arran de la guerra. "Com és que amb Rússia s'ha d'actuar tan ràpid [...] i en canvi ara per una sèrie de coses que encara són el doble no s'està fent res?" • Denuncien que: - Israel ha fet trampes en el passat. - Està cometent un genocidi sense conseqüències dins el festival. 2.3. Països posicionats a favor i en contra • Països que, segons comenten, volen condicionar la seva participació a la presència d’Israel: - Espanya (postura clara: si va Israel, Espanya no). - Mencions a Irlanda, Països Baixos, Eslovènia, Islàndia com a països que en algun moment s’han mostrat reticents, encara que alguns ja no es pronuncien tant. • En canvi, altres països pressionen en sentit contrari: - Alemanya (del Big Five) i Àustria (amfitriona) han deixat clar que no voldrien festival sense Israel. • Sensació general del programa: - Israel s’imposarà i la resta de països quedaran en segon pla. - La relació dels locutors amb Eurovisió està tocada per aquest tema, tot i que aplaudeixen la fermesa de RTVE. "Almenys hi ha algú a Europa que està tenint els collons de posicionar-se i ben posicionat." 3. Especial: Països que han participat poc a Eurovisió L’eix temàtic del programa és un viatge per països amb poques participacions o històries peculiars dins del festival. A partir d’aquí, combinen música, context històric i petites injustícies del rànquing. 3.1. Andorra: el català a l’escenari europeu Cançó destacada: “Salvem el món” (Andorra 2007). • Andorra ha participat 6 vegades a Eurovisió, l’última el 2009. • Mai ha arribat a la final. - “Salvem el món” va ser la millor classificació en semifinal (12a), tot i no passar. • Importància simbòlica: - Primer i únic país que ha portat el català a Eurovisió, fet molt celebrat al programa. • A l’actualitat, tot i alguns moviments i rumors perquè torni, Andorra continua fora del festival. • Els locutors imaginen irònicament una preselecció organitzada per youtubers i streamers residents a Andorra, com un mini-Eurovisió fet a Twitch. 3.2. Sabies què? – El Líban, debut fantasma Tema: El Líban havia de debutar el 2005 però mai va arribar a competir. • El país tenia artista (Aline Lahoud) i cançó preparada: “Quand tout s’enfuit”. • Problema legal: - La legislació libanesa prohibeix difondre contingut israelià. - La UER exigeix emetre el concurs complet, inclòs Israel. • L’emissora Télé Liban decideix retirar-se, paga una multa i queda bloquejada de participar fins que accepti les normes. • El Líban es converteix en un cas emblemàtic de “participació fantasma”: país amb cançó i plans, però sense debut real. De nou, la causa de fons és Israel, que torna a aparèixer com a element central de conflicte. 3.3. Marroc: una sola vegada i prou Cançó destacada: “Bitakat Hob” de Samira Bensaïd (Marroc 1980). • El Marroc només ha participat una vegada a Eurovisió. • Motiu de la seva única participació: - Va participar el 1980 perquè aquell any Israel no hi era. • Importància històrica: - Primera cançó cantada totalment en àrab a Eurovisió. - Aporta una diversitat musical oriental molt celebrada pels locutors. • Els presentadors lamenten que avui dia es perdi aquest tipus de sonoritat autòctona, que abans aportaven països com Albània, Romania o Bulgària. 3.4. Sèrbia i Montenegro: una unió breu però potent Cançó destacada: “Lane moje” de Željko Joksimović (Sèrbia i Montenegro 2004). • Context històric: - Abans de separar-se, Sèrbia i Montenegro van participar conjuntament 2 cops: 2004 i 2005. • “Lane moje” (2004): - Cançó balkan pop molt poderosa. - Va quedar segona, millor resultat de la seva breu etapa conjunta. • Després de la separació: - Sèrbia manté una línia més balcànica, sòlida i seriosa. - Montenegro opta per propostes més experimentals o febles a ulls dels presentadors. • Es troba a faltar el so balcànic clàssic de Sèrbia (per exemple, la candidatura de 2012, que va quedar 3a). 3.5. Eslovàquia: bones cançons, pèssims resultats Cançó destacada: “Horehronie” de Kristina (Eslovàquia 2010). • Origen: - Neix de la desintegració de Txecoslovàquia. • Participacions: - Debuta el 1994. - Participa als anys 1994, 1996, 1998 (amb intervals), i després 2009–2012. • Problema recurrent: - Mai supera les semifinals (quan n’hi ha), tot i tenir candidatures estimades pel públic local. • “Horehronie” (2010): - Molt popular a Eslovàquia, estètica de «fada verda» i molt ben executada a l’escenari. - Els locutors la consideren “papassote” i una injustícia que no passés a la final. "O sigui, ho trobo una injustícia. Trobo que és una de les injustícies que té Eurovisió i en aquest cas amb Eslovàquia." • Debat sobre motius: - Esmenten que potser els mals resultats desmotiven la televisió a seguir invertint, especialment en països petits. - Tot i això, apunten que altres països de l’Est estan tornant i es pregunten per què Eslovàquia no ho fa. 3.6. Sant Marino: el microestat tossut Cançó destacada: “Maybe (Forse)” de Valentina Monetta (Sant Marino 2014). • Debut: 2008. • Resultats: - Majoritàriament eliminats en semifinals. - Només han arribat a la final unes 4 vegades (Valentina Monetta, Serhat, Senhit, i l’última participació italiana recent). • Figura clau: Valentina Monetta - Ha representat Sant Marino quatre vegades (2012, 2013, 2014 i 2017/2016 – duet). - “Maybe (Forse)” (2014) és recordada com un moment clau, ja que aconsegueix la classificació a la final. • Altres fites recents: - Senhit amb “Adrenalina” i participació de Flo Rida va ser molt popular entre eurofans. - L’última proposta “Tutta l’Italia” amb Gabry Ponte també ha connectat amb el públic. • Malgrat el seu tamany i resultats irregulars, Sant Marino continua apostant pel festival, amb una preselecció pròpia (Una Voce per San Marino) oberta a artistes internacionals (com Megara). "Per ells arribar a la final ja és guanyar." 3.7. Mònaco: glamour antic, silenci modern Cançó destacada: “Toi, la musique et moi” de Mary Christy (Mònaco 1976). • Mònaco va ser un país fort entre els anys 60 i 70, arribant a guanyar el 1971. • Va deixar el festival el 1980, va tornar el 2004 després de 24 anys i va participar fins al 2006. • Des de la introducció de les semifinals, no va aconseguir classificar-se cap vegada i finalment es retira. • Actualment continua fora d’Eurovisió, tot i que sovint apareix com a nom desitjat per al retorn, igual que Luxemburg (ja confirmat com a retornat). • Els locutors comenten un rumor: si la UER votés expulsar Israel, Mònaco podria tornar amb una representant israeliana; ho prenen amb escepticisme, però mostra com circulen mites a l’entorn eurofan. 4. Secció “Papassote”: cançons amb “pack complet” La secció Papassote selecciona actuacions especialment atractives en conjunt (cançó, posada en escena, carisma, estética...). 4.1. Tancant votació: Ucraïna 2009 vs Països Baixos 2012 (Junior) En un programa anterior, sobre Eurovisió Junior, es va proposar votar entre dues actuacions: • Ucraïna 2009 – ambient de granja, carro, gira-sols, fruita i verdura a escena. • Països Baixos 2012 – cançó “Tik-Tak-Tik” amb temàtica de rellotges i ballarines amb grans rellotges. Resultat de l’enquesta: • Guanya Ucraïna 2009 amb un 56% dels vots, però per un marge ajustat. Així, Ucraïna 2009 s’incorpora a la llista de “papassotes” de la quarta temporada. 4.2. Nou duel Papassote – Any 2005 Aprofitant que 2005 va ser un any “polèmic” (cas Líban, etc.), el Toni proposa dos nous candidats a Papassote 2005: Bielorússia 2005 – “Love Me Tonight” Estètica d’“època de divas”, ballarins com majordoms. Energia molt marcada del pop dels anys 2000. Xipre 2005 – “Ela Ela” Més juvenil i rebel, amb tambors i bidons metàl·lics. Imatge propera a l’estètica teen tipus sèrie “Rebelde”. Els oients hauran de votar quina té el millor “pack” escènic. Es penjaran fragments a Instagram, TikTok i YouTube de Freqüència Eurovisiva per refrescar la memòria abans de votar. 5. Números a l’after party: la guanyadora menys escoltada En aquesta secció, el Toni analitza estadístiques i curiositats numèriques sobre Eurovisió després del “festival principal”. 5.1. Irlanda 1992 – “Why Me?” Cançó: “Why Me?” de Linda Martin, composta per Johnny Logan. • Festival 1992 a Malmö (Suècia). • Irlanda guanya amb una balada típica dels anys 90, molt cinematogràfica (evoca escenes romàntiques/desoladores tipus Pretty Woman). • Johnny Logan ja havia guanyat Eurovisió com a: - Cantant (1980, 1987). - Compositor (ara, 1992). 5.2. Dada sorprenent Segons l’article de Chartmasters “Eurovision Winners, Streaming Data Reveals Who Is Still Popular”: • De totes les cançons guanyadores d’Eurovisió (69 en total), “Why Me?” és la que té menys oients combinant Spotify i YouTube. "No tota victòria significa un triomf." • Paradoxa: - Una cançó que en directe va emocionar i va donar una nova victòria a Irlanda és, avui, una de les més oblidades en plataformes digitals. Els locutors conviden els oients a escoltar-la per remuntar-la almenys un lloc al rànquing. 6. Tancament del programa Al tram final, els presentadors: • Recorden que han fet un recorregut per països “petits” o poc habituals al festival: - Des de participacions úniques (Marroc, “debut fantasma” del Líban) fins a microestats (Andorra, Sant Marino, Mònaco) i estats post-iugoslaus (Sèrbia i Montenegro, Eslovàquia). • Destaquen que malgrat haver estat poc temps a Eurovisió, aquests països han deixat joies musicals que mereixen ser recordades. • Recorden les seccions fixes: - Sabies què? (curiositats històriques). - Números a l’after party (estadístiques i impacte posterior de les cançons). - Papassote (actuacions amb gran “pack” visual i musical). • Animen a seguir-los a Instagram, YouTube i TikTok: @Freqüència Eurovisiva per no perdre cap novetat. • Acaben amb un missatge agredolç: - Es declaren desil·lusionats però encara esperançats respecte al futur immediat d’Eurovisió. - Deixen clar que estan al costat de l’audiència i que continuaran fent programa setmanalment, a l’espera de veure quin rumb tria el festival davant la polèmica amb Israel i la posició d’Espanya. "Nosaltres ho tenim molt clar i és que nosaltres estem aquí per a vosaltres [...]. Ens veiem la setmana que ve amb més Eurovisió i amb més Freqüència Eurovisiva."
Actualitat i ecologia a la costa catalana L'episodi d'avui d'Arran de Mar, emès des de Tarragona Ràdio, s'ha centrat en la commemoració del 25N (Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones), destacant especialment la lluita contra la violència digital. L'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha participat en la lectura del manifest a la Plaça de la Font. En l'àmbit informatiu, s'han tractat temes clau per a l'economia blava: • La reclamació d'accelerar la plataforma eòlica Plemcat a l'Empordà. • L'assignació de dies addicionals de pesca per a la flota d'arrossegament del Mediterrani, una mesura que el sector considera que arriba "tard i malament". • L'anunci que Tarragona acollirà la gala de la Guia Repsol 2026. Projectes i entrevistes destacades Gastronomia salvatge: La Sal Tafoni S'ha presentat un projecte únic de comercialització de sal salvatge recollida manualment als tafonis (petits forats a les roques erosionats pel vent) a la zona de la Mar d'Amunt. Aquesta sal destaca per: • Un procés de recollida totalment manual amb espàtula i accés mitjançant caiac o nedant. • Una composició mineral rica en magnesi i potassi degut al contacte amb els esquistos. Segell Peix de Llotja Xavier l'Amo, del GALP Costa Central, ha explicat la implementació del distintiu Peix de Llotja per a restaurants. Aquest segell busca: • Garantir el producte de quilòmetre zero. • Donar valor a la feina de les confraries de pescadors. Conservació i Patrimoni: Cortaderia i Puig de Sitges • Espècies invasores: Marc Vinyes (SEO/BirdLife) ha detallat el projecte LifeCoop Cortaderia per erradicar l'herba de la pampa al Delta de l'Ebre, una amenaça per a la biodiversitat i la salut pública. • Arqueologia: L'arqueòleg Joan García ha explicat les excavacions al Puig de Sitges, on s'han trobat restes ibèriques i romanes, com ara sitges de gra i tallers de tints de porpra (múrecs). "Aquesta no és una lluita simbòlica, és una lluita quotidiana assumida com una responsabilitat col·lectiva."
Un espai històric de la ràdio a Catalunya dedicat al món de la sardana i la música de cobla amb notícies, entrevistes, novetats i tota l'actualitat en aquest àmbit de la cultura tradicional
Resum general Aquest Tarragona Actualitat repassa principalment: • Les mobilitzacions del 25N contra la violència masclista, amb especial èmfasi en la violència digital i les dades locals d’atenció a les dones. • Les reflexions polítiques, sindicals, universitàries i sanitàries sobre els retrocessos en drets de les dones, la necessitat de protocols de protecció i la importància de trencar el silenci de les víctimes. • L’aprovació d’uns pressupostos de rècord de la Diputació de Tarragona, amb amples consensos polítics i inversions destacades en municipis, cultura i infraestructures. • El debat sobre la gestió del patrimoni de Tarraco i les crítiques al nou consorci. • L’actualitat cultural (REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona i escant) i esportiva (Nàstic de Tarragona, Club Tenis Tarragona, Lliga Genuine). A continuació, es detallen els blocs temàtics amb els seus continguts principals i els temps aproximats. 1. Obertura de l’informatiu Presentació i titulars inicials • Es dona pas a Tarragona Actualitat, l’Informatiu Migdia de Tarragona Ràdio. • Titulars breus: - 25N: Tarragona clama contra la violència masclista, amb el focus en la violència en l’àmbit digital i els atacs a dones amb projecció pública (líders polítiques, periodistes, activistes…). - Pressupost de la Diputació de Tarragona per al 2026: 237,5 M€, un 7% més que l’any anterior, de nou de rècord, amb ampli consens (ERC, PSC, Junts i PP). - Esports: el Nàstic de Tarragona reforça el treball defensiu per mantenir la porteria a zero i trencar la seva sequera golejadora. - Club Tenis Tarragona: el president destaca el creixement del club i la saturació d’instal·lacions. "El masclisme juga brut" és el lema central d’aquest 25N a la ciutat. 2. 25N a Tarragona: mobilitzacions i violència digital Lectura del manifest davant de l’Ajuntament • Sota el lema "El masclisme juga brut", s’organitzen activitats reivindicatives durant tot el dia. • A la porta de l’Ajuntament de Tarragona, lectura del manifest del 25N, amb el focus en: - Violència masclista en l’àmbit digital: insults, amenaces, difamacions, control a través de xarxes i dispositius. - Especial incidència en dones amb projecció pública: • Dones que exerceixen lideratge polític. • Periodistes i professionals de la comunicació. • Opinadores i activistes feministes. • Efectes de la violència digital: - Afecta el benestar emocional de les víctimes. - Reforça estereotips i narratives masclistes. - Danya la dignitat i reputació de les dones. - Es reclama la responsabilitat col·lectiva i institucional per desplegar polítiques públiques específiques. Intervenció de Rubén Viñuales i xarxa NOA • L’alcalde Rubén Viñuales apel·la a la ciutat a alçar la veu: "Avui Tarragona alça la veu perquè cap dona hagi de viure amb por, cap infant hagi de créixer en un entorn de violència i cap família hagi de patir la pèrdua d’una vida que podia haver estat salvada. Aquesta no és una lluita simbòlica, és una lluita quotidiana." • L’Ajuntament de Tarragona assumeix la lluita contra la violència masclista com una responsabilitat col·lectiva, transversal i urgent. • Es destaca la xarxa NOA: - 44 espais segurs adherits. - Personal format per intervenir davant de conductes masclistes. - Objectiu: crear entorns lliures de violència i punts de suport a les víctimes. 3. 25N i món sindical: Comissions Obreres i UGT Accions de CCOO pel 25N • Comissions Obreres organitza diversos actes de commemoració del 25N arreu de Catalunya (fins al 4 de desembre). • A Tarragona, activitats a la seva seu: - Xerrada: "Violència vicària, la més cruel de les violències masclistes", a càrrec d’Alexia Amat, mare protectora i fundadora del projecte Empoderat. - Lectura d’un manifest conjunt i ofrena floral per les dones assassinades. - Performance per donar visibilitat a les víctimes de violència vicària. Denúncia de la violència als llocs de treball • CCOO i UGT subratllen: - Persistència de la violència masclista, la violència vicària i l’assetjament laboral. - Necessitat d’aplicar els protocols d’empresa per a dones víctimes. • La representant d’UGT, Mar Vázquez, remarca: - Les empreses han de posar en pràctica els protocols de protecció. - Encara que no constin al conveni col·lectiu, els drets estan recollits a l’Estatut dels Treballadors i altres lleis. - Les dones víctimes poden adaptar lloc i horaris de feina sense penalització. S’insisteix que cal visibilitzar tots els assassinats i formes de violència i reforçar la protecció laboral a les víctimes. 4. Tertúlia política del 25N: retrocessos i extrema dreta Preocupació per l’augment del negacionisme • A la tertúlia de Tarragona Ràdio hi participen les portaveus de les tres forces majoritàries de l’Ajuntament de Tarragona: - Sandra Ramos (PSC). - Maria Roig (Esquerra Republicana). - Maria Mercè Martorell (Partit Popular). • Sandra Ramos (PSC) recorda els 21 anys de la Llei integral contra la violència de gènere i la creació de jutjats específics, però alerta: Hi ha una tendència "molt perillosa" de negacionisme de la violència masclista, que alimenta determinats discursos, especialment entre la gent jove. • Vincula aquest negacionisme amb l’auge d’un neofeixisme / nova extrema dreta que banalitza o qüestiona la violència masclista. Violència digital i retrocés en drets • Maria Roig (ERC) posa el focus en la violència digital: - L’extrema dreta utilitza mòbils i xarxes socials per influir en els joves. - Això accelera el retroces dels avenços en drets de les dones. Subratlla que costa molt avançar i, en canvi, el retrocedir és molt ràpid, i que avui això és “més que evident”. Normalització del control i del masclisme • Maria Mercè Martorell (PP) alerta de la normalització de comportaments masclistes entre les noies joves: - Control del mòbil per part de la parella. - Control sobre la roba i la imatge. Segons ella, actituds que fa dècades moltes dones no haurien tolerat, ara es toleran i es normalitzen en alguns entorns. 5. Protocols institucionals contra la violència masclista URV: balanç del protocol contra la violència • Es fa balanç del primer any del protocol de la URV contra: - Assetjament sexual. - Assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere. • Dades recents (respecte l’any anterior): - 5 consultes (més que l’any anterior) sobre tràmits, ajuts i recursos. - 8 queixes (protestes formals per fets o situacions), tres menys que l’any anterior. - 2 denúncies formals que deriven en expedients informatius. • En la majoria de casos, les persones ateses han quedat satisfetes amb les mesures aplicades; en dos casos s’ha optat per denunciar formalment. • Quan el protocol no s’hi pot aplicar (fets fora de l’entorn universitari i sense relació amb l’activitat acadèmica), la unitat d’igualtat ofereix igualment: - Acompanyament. - Adaptacions acadèmiques. - Seguiment. El protocol unifica els antics protocols diferenciats per a estudiants i per a personal, i ara s’adreça a tota la comunitat universitària. Hospital Joan XXIII: protocol sanitari i trencar el silenci • A l’Hospital Universitari Joan XXIII, coincidint amb el 25N, se celebra una jornada d’igualtat i violència en perspectiva de gènere. • Hi participen professionals de: - Salut. - Treball social. - Justícia. - Cossos de seguretat. • S’hi presenta un protocol de detecció i prevenció de conductes no admissibles. • La gerent Ione Montalvo explica que l’objectiu és crear un entorn segur i de confiança: - Prioritzar la formació dels professionals. - Desenvolupar sensibilitat per detectar situacions de violència i acompanyar les víctimes. - Garantir que els pacients tinguin confiança per comunicar situacions de risc i activar mecanismes de seguretat. • La subdelegada del Govern central a Tarragona, Elisabeth Romero, destaca: El punt clau és trencar el silenci: ser al costat de les víctimes quan decideixen explicar què els passa, acompanyar-les i evitar que se sentin jutjades, perquè vegin que hi ha sortida. • L’Hospital Joan XXIII reforça així el missatge de tolerància zero i millora la detecció i prevenció de violència masclista en l’àmbit sanitari. 6. Economia i política local: pressupostos de la Diputació de Tarragona Pressupost de rècord 2026 i grans línies • La Diputació de Tarragona aprovarà un pressupost de 237,5 milions d’euros per al 2026: - Increment del 7% respecte a l’any anterior. - Nou rècord històric de la institució. • Gran consens polític: - Acord entre Esquerra Republicana i PSC. - Suport de Junts per Catalunya i Partit Popular. - Vox en queda fora. • La presidenta, Noemi Llaurador, en destaca: - Que permeten “continuar reforçant i tirant endavant les línies mestres del mandat 2023-2027”. - Són uns pressupostos compartits per tots els grups (excepte Vox). Projectes destacats i PLA IMPULS DIPTE • Projecte amb més pes: Pla Impuls Dipte, amb prop de 48 M€. - Clau per al bon funcionament dels ajuntaments, sobretot els més petits. • Altres línies d’inversió: - Teixit cultural i social: aposta per projectes culturals, museístics i associatius. - Gestió de l’aigua: 2,4 M€ destinats a millorar infraestructures i serveis. - Xarxa viària de la Diputació: 14,5 M€ per manteniment i millora. • Partides concretes: - 744.000 € per redactar el projecte de la nova seu operativa a la plaça Imperial Tàrraco. - 70.000 € per estudis previs del trasllat de l’Escola i Conservatori de Música a la Tabacalera. - 82.000 € per a l’estudi museogràfic del futur Museu d’Art Modern. • El diputat d’Hisenda, Fran Moranxo, defineix els comptes com a: "Pressupostos sòlids, solvents i sobretot útils". • Marcel·lí Rovira (Junts) valora la mà estesa del govern i remarca que: La Diputació de Tarragona ha de servir els pobles i la ciutadania de la demarcació, i aquests pressupostos responen a aquest propòsit. • Els comptes s’aprovaran en el ple de divendres. 7. Patrimoni de la humanitat i Consorci de gestió de Tarraco Crítiques al nou model de gestió patrimonial • Maria Mercè Martorell (PP), responsable de patrimoni quan Tarragona va rebre la declaració de Patrimoni Mundial de la UNESCO ara fa 25 anys, es mostra desil·lusionada amb la deriva de Tarragona Patrimonial arran de la creació del nou consorci de gestió de Tarraco. • Principals crítiques: - La ciutat cedeix el control i la gestió dels béns Patrimoni de la Humanitat a un ENS extern. - Temor que bona part de la inversió vagi a parar a estructura administrativa i personal, i no a: • Conservació. • Preservació. • Difusió dels monuments. • Posa com a exemple Mèrida, on afirma que el 70% del pressupost del consorci es destina a capítol 1 (sous i despeses de personal), deixant en segon terme les intervencions directes sobre el patrimoni. • Tampoc entén que sigui la Generalitat qui presideixi l’ENS, i no l’alcalde de Tarragona: Remarca que fa 25 anys l’administració catalana no va estar a l’alçada de les necessitats de Tarraco, prioritzant altres zones com la Vall d’Aran. • En la mateixa entrevista, Martorell elogia la feina d’Elisa Vedrina, consellera que ha deixat l’Ajuntament per centrar-se en el càrrec de diputada al Congrés. 8. Cultura: REC Festival i escant Tarragona REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona • El REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona arriba als 25 anys, centrat en cinema emergent i sobretot en òperes primes. • Programació: - Més de 30 films, molts d’ells estrenes a Catalunya o a l’Estat espanyol. - Inauguració (3 de desembre) amb "El canto de las manos", debut com a directora de María Valverde: • Segueix tres músics sords de Veneçuela dirigits per Gustavo Dudamel. • Preparació de la primera posada en escena de "Fidelio" interpretada en llengua de signes. Cloenda (8 de desembre) amb "Frontera" de Judit Colell (presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català): • Sessió amb la presència de la directora i de l’actor Miki Esparbé. • Compromís amb l’accessibilitat i els drets culturals: - Inauguració i cloenda amb intèrpret de llengua de signes catalana. - Subtitulació adaptada en aquestes sessions. • Seccions i activitats: - Secció oficial competitiva Òpera Prima. - Pantalla Tarracó: projeccions especials en espais singulars de la ciutat. - REC XICS: sessions infantils i familiars. - RecLab: activitats per al públic general i per a professionals del sector (tallers, trobades, indústria). - Activitat destacada: Screening Test (7 de desembre, a l’antiga Audiència), oberta al públic amb aforament limitat, on es pot visionar un projecte en muntatge. • Venda d’entrades i abonaments a través de la web oficial del festival. escant – Festival Internacional de Fotografia a Tarragona • El 12è Festival Internacional de Fotografia escant Tarragona consolida la ciutat com a referent de fotografia contemporània al Mediterrani. • Durada: fins al 7 de desembre, amb el Moll de Costa com a espai central. • Exposicions i propostes: - Mostra "Talent latent" i "El despertar d’Ícar". - Fotobooks i treballs d’autors com Txema Salvans (mirada irònica) i Paula Artés. - escant Films i projecte de Mer Houseman. - Publicació "Bloc". • Eix temàtic d’aquesta edició: l’aigua com a inspiració. 9. Esports: Nàstic, Club Tenis Tarragona i Lliga Genuine Nàstic de Tarragona: solidesa defensiva i proper calendari • El Nàstic de Tarragona centra el seu treball en no encaixar gols i trencar la sequera golejadora: - En les primeres 11 jornades havia fet només 3 porteries a zero i encaixat 17 gols. - Ara, en els dos darrers partits, ha mantingut la porteria a zero. • El defensa César Morgado valora: - S’està fent un treball defensiu molt ordenat i efectiu. - Manté la confiança en la qualitat ofensiva de l’equip: Si es manté la porteria a zero, "el normal és emportar-se els tres punts", confiat que tornaran les victòries i els gols. • Sobre el proper rival, l’Hèrcules, ara entrenat per Beto (amb qui Morgado va coincidir a l’Andorra): - El defineix com un entrenador valent i amant del bon joc. - Preveu un partit complicat i atractiu, amb un rival que voldrà disputar la pilota. • La plantilla descansa el dia d’emissió i reprèn els entrenaments l’endemà. • També s’anuncia l’horari de l’últim partit de 2025: - Jornada 17, a l’estadi El Maulí d’Antequera, el 20 de desembre a les 21 h. Club Tenis Tarragona: creixement i nous projectes • El Club Tenis Tarragona enceta una nova temporada i organitza un esmorzar amb la premsa per explicar l’actualitat del club. • El president Lluís Sales destaca: - Un nombre molt alt de socis, que situa el club «al límit» de la seva capacitat actual. - El club està “molt a tope”, i és el volum que poden assumir garantint bon servei. • Balanç del 2025: - Molt positiu en l’àmbit esportiu, econòmic i d’activitats. - S’han complert els objectius de pressupost i de calendaris. - El nivell de satisfacció dels socis és alt. • Previsions per al 2026: - Any clau per al desenvolupament de la segona fase de les obres de la zona parc. - Creixement d’instal·lacions per a: • Escoles de tennis i pàdel. • Nous gimnasos i espais esportius. • Relació amb la Federació Catalana de Tennis: - Sales subratlla que el club ha de mantenir un vincle molt estret amb les federacions. - Ell mateix forma part de la Junta Directiva de la Federació Catalana. - Les federacions coordinen competicions i calendari, i el club vol estar al màxim nivell en tennis i pàdel. - Es planteja la possibilitat d’organitzar noves competicions importants. Lliga Genuine i Nàstic com a referent d’inclusió • La Lliga Genuine torna a Tarragona, convertint de nou la ciutat en capital del futbol inclusiu durant el cap de setmana. • El president de la Fundació LaLiga, Clemente Villaverde, destaca: - Que la competició no té sostre mentre es mantingui la il·lusió. - L’obertura a seguir creixent mentre hi hagi equips de Primera i Segona implicats. - Considera Tarragona com “la casa” de la Lliga Genuine, on va néixer la competició i on tornen cada any. • El president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas, remarca: - Que és un projecte referent al país. - Satisfacció perquè el nom del Nàstic i de Tarragona voltin arreu del món associats a la Lliga Genuine i als valors d’inclusió. • Resultats esportius: - El Nàstic perd els tres partits de la fase disputada a Salou i queda en 14a posició. - Un cop tancada la primera fase, es pensa ja en la segona fase, que es farà a Cadis i Gijón. 10. Temps i serveis Previsió meteorològica • Informació de l’AEMET: - Descens de temperatures màximes: 18 °C a Tarragona, 17 °C al Vendrell, Reus i Tortosa, 13 °C a Gandesa. - Cel assolellat o poc ennubolat. - Vent moderat a fort de component nord, amb ratxes molt fortes (fins a 100 km/h) especialment a la meitat sud. - Fortes ratxes de vent i onatge al litoral. • Demà: - Continuarà el cel poc ennubolat. - Màximes a la baixa (16 °C a Tarragona; 15 °C al Vendrell i Tortosa; 11 °C a Gandesa). - Mínimes baixes al final del dia, amb glaçades a l’interior (7 °C a Tarragona, 4 °C a Gandesa). - Vent moderat de nord-oest, amb possibilitat de ratxes molt fortes. Mobilitat • Es recorda que, fins al 28 de novembre, per les obres al passeig de la Independència, la Línia 22 del bus urbà farà un recorregut alternatiu en tots dos sentits. 11. Tancament • L’informatiu es tanca remetent als butlletins horaris (a les 16 h, 17 h i 18 h) i a la web de Tarragona Ràdio per seguir l’actualitat. • Es dona pas a una falca publicitària final abans d’acabar l’emissió.
Visió general del programa L’edició 1005 de Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio aborda quatre grans blocs: Servei d’Urgències i Emergències Socials de Tarragona (SUEST) i l’extensió SUEST Guàrdies 24/7 Jornada “Fem Francolí” de l’Associació Aurora (medi ambient i salut mental) Prevenció i detecció precoç del càncer colorectal amb l’Associació Contra el Càncer a Tarragona Envelliment actiu i solidaritat amb Gent Gran Activa: un tardeo i un festival solidari pel menjador social de Bonavista Entremig, el programa inclou butlletins i espais informatius sobre el 25N, pressupost de la Diputació de Tarragona i el festival de cinema REC, així com falques publicitàries i promoció de la graella esportiva i cultural de l’emissora. 1. Servei d’Urgències i Emergències Socials de Tarragona (SUEST) 1.1. Què és el SUEST i a qui atén Les professionals de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona expliquen el funcionament del Servei d’Urgències i Emergències Socials de Tarragona (SUEST), que ha complert 20 anys. Atén persones que viuen una situació de fort impacte emocional i social (urgència o emergència) Objectius principals: Contenir l’estat emocional de la persona o família Recollir informació clau per fer un primer diagnòstic Derivar al servei més adequat de la xarxa de serveis socials i salut “Fem una recollida d’informació per diagnosticar la problemàtica i derivar-la al servei corresponent” 1.2. Com arriben els casos i quin és el circuit • Ubicació: a la comissaria de la Guàrdia Urbana de Tarragona, al costat de la unitat d’atenció a les persones. • Vies d’entrada principals: - Guàrdia Urbana (persones que hi van directament, per exemple després d’un desnonament o situació de carrer) - Hospitals i àmbit salut - Serveis socials bàsics quan la situació no pot esperar agenda ordinària - Altres cossos o serveis (Mossos d’Esquadra, etc.) A l’arribada: S’ofereix espai d’escolta i contenció emocional Es fa una entrevista breu però intensa per identificar el problema urgent Es proporciona informació i assessorament sobre recursos disponibles Es detecten possibles situacions de risc o vulnerabilitat afegida 1.3. Durada de l’atenció i coordinació amb la xarxa El SUEST fa atenció inicial i puntual; el seguiment profund no acostuma a superar una setmana Sempre es deriva el cas a: Serveis socials bàsics per al pla de treball Serveis especialitzats (violència masclista, salut mental, etc.) Treball intens de coordinació amb: Recursos de violència masclista CAP i serveis sanitaris Xarxa completa de serveis socials i entitats del territori 1.4. Perfils i tipus de situacions ateses Els casos més freqüents inclouen: Violència masclista (la majoria dels casos, coincidint també amb el context del 25N) Persones sense sostre i situacions de desnonament Gent gran en situació de vulnerabilitat Persones amb diversitat funcional en risc o sense suport adequat La clau diferencial és la naturalesa d’urgència/emergència de la situació, més que no pas el perfil concret. 1.5. Horaris, equip i accés ciutadà Fins fa 2 anys: atenció de 8 a 15 h Actualment: 8 a 20 h Equip de SUEST “diürn”: 1 treballadora social 1 educadora social Coordinació del servei (tasques de suport, estructura i enllaç amb la resta d’equip de l’Institut) Qualsevol ciutadà de Tarragona que es trobi en una urgència o emergència social pot accedir al servei, habitualment: Derivat per Guàrdia Urbana o serveis socials, però també pot adreçar-s’hi directament si la situació és urgent. 2. SUEST Guàrdies: cobertura 24/7 en emergències greus 2.1. Què és el SUEST Guàrdies i per què neix Des del 14 de juliol d’enguany funciona el SUEST Guàrdies, una ampliació del servei per garantir cobertura 24 hores, 7 dies a la setmana. Franja coberta: de 20 h a 8 h (la nit) + caps de setmana i festius Respon a la necessitat d’estar operatius en: Nits i caps de setmana, quan sovint es produeixen situacions greus Casos que “no poden esperar a dilluns” 2.2. Activació i funcionament del servei de guàrdia • Qui l’activa? - Sempre el cap de torn de la Guàrdia Urbana de Tarragona • Equip de guàrdia: - Professionals de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona: - Treballadors/es socials - Educadores socials - Psicòlogues - Un professional està de guàrdia amb telèfon mòbil específic del SUEST • Circuit d’actuació: - El cap de torn truca al mòbil del SUEST - El/la professional de guàrdia fa una primera exploració telefònica - En un màxim d’uns 30 minuts s’ha de personar: - A les dependències de la Guàrdia Urbana, o bé - Al lloc indicat pel cap de torn (espai del succés, hospital, etc.) 2.3. Tipus de situacions en què s’activa el SUEST Guàrdies Es reserva per a emergències socials de gran impacte, com ara: Violència masclista greu i feminicidis Desallotjaments sobtats per: Incendis Explosions Inundacions Ruïna d’edificis o catàstrofes naturals Accidents múltiples amb forta càrrega emocional, on cal suport psicosocial immediat Objectiu: acompanyament i suport emocional in situ a les persones i famílies en situació crítica. 2.4. Dades d’activació i pes de la violència masclista Des del 14 de juliol fins al moment de l’entrevista: 19 activacions en total 12 en caps de setmana o festius 7 entre setmana De les 19 activacions, 13 corresponen a víctimes de violència masclista Les dades confirmen: Una taxa d’activació significativa, sobretot en dies no laborables El pes central de la violència masclista en les emergències socials greus 2.5. Consolidació i futur del servei El projecte va començar com a prova pilot el juliol Hi ha continuïtat garantida fins al 2026 Actualment compta amb 16 professionals a l’equip de guàrdies Voluntat de: Consolidar una estructura estable dins l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona Reforçar-lo com a servei d’atenció ciutadana clau en una ciutat com Tarragona, capital de província Les professionals destaquen l’orgull i satisfacció per la implicació dels companys i companyes i aposten per donar-li viabilitat i futur com a recurs estructural. 3. “Fem Francolí”: natura, salut mental i voluntariat 3.1. Una jornada històrica de l’Associació Aurora L’Associació Aurora presenta la 13a jornada “Fem Francolí”, una de les activitats més antigues i emblemàtiques de l’entitat. És una jornada de voluntariat que combina: Conservació de la natura Treball en salut mental Protagonisme dels treballadors de l’associació, molts vinculats a l’àmbit de la salut mental “És el binomi que conforma Aurora: salut mental i natura” 3.2. On i quan se celebra • Lloc: entorn del riu Francolí, al camí del riu davant del Parc Francolí, prop del pont de Santa Tecla. • Informació i inscripcions: - A través de xarxes socials, web de l’entitat i cartells amb codi QR - Per a qui no fa servir eines digitals, la referència clara és: “sota el pont de Santa Tecla, al riu Francolí, davant del Parc Francolí” Horaris aproximats: A partir de les 10:00 h: arribada i rebuda de participants A les 10:30 h: inici de les activitats 3.3. Activitats principals de la jornada La jornada es divideix en dues grans activitats: Sortida guiada de descoberta de natura Ruta pel riu Francolí per conèixer: Fauna i flora locals Biodiversitat de l’espai Els treballadors d’Aurora fan de guies: Expliquen les tasques de conservació que fan Mostren com treballen i quin és l’impacte del seu dia a dia Objectiu: que la ciutadania conegui millor l’entitat, els seus professionals i l’ecosistema del riu Dinàmica de salut mental Preparada per l’equip d’atenció a la persona de l’entitat Treballa: Tabús sobre salut mental Autoconeixement personal Espais per parlar amb normalitat de temes que sovint “costen” 3.4. Objectius i col·laboracions Objectius clau: Mostrar el binomi salut mental – natura propi d’Aurora Obrir la jornada a tota la ciutadania (tothom és benvingut) Sensibilitzar sobre la biodiversitat amagada del riu Francolí Normalitzar la conversa sobre salut mental Col·laboracions destacades: Ajuntament de Tarragona: Proporciona petit càtering/esmorzar per als participants L’organització reparteix gots reutilitzables de plàstic per evitar ampolles d’un sol ús (gots tipus festa major) Europa Direct Tarragona Entitat Ocell de Fot, que ofereix un petit obsequi final a les persones participants 4. Butlletí horari i falques: 25N, Diputació i REC Entre la primera i la segona part del programa, s’emet un Butlletí horari i diverses falques publicitàries i de promoció de continguts de l’emissora. 4.1. Informació sobre el 25N i la violència masclista Notícies centrades en els actes del 25 de novembre (25N) a Tarragona i Catalunya: A Tarragona, sota el lema “el masclisme juga brut”, s’organitzen activitats reivindicatives durant tot el dia Davant de l’Ajuntament de Tarragona es fa la lectura del manifest, que enguany posa el focus en: La violència masclista en l’àmbit digital Els insultos i agressions a dones amb projecció pública (líderes polítiques, periodistes, etc.) “És responsabilitat col·lectiva i institucional desplegar polítiques públiques” per combatre aquesta violència L’acte és presidit per l’alcalde Rubén Viñuales, que demana a la ciutat: “Avui Tarragona alça la veu perquè cap dona hagi de viure amb por. Cap infant hagi de créixer en un entorn de violència i cap família hagi de patir la pèrdua d’una vida que podia haver estat salvada. Aquesta no és una lluita simbòlica. És una lluita quotidiana.” També es destaca la participació d’entitats adherides a la xarxa NOA. 4.1.1. Accions sindicals: Comissions Obreres i UGT Comissions Obreres (CCOO) denuncia la violència masclista en totes les seves formes i organitza 16 actes arreu de Catalunya, fins al 4 de desembre Activitats a la seu del sindicat: Xerrada “Violència vicària, la més cruel de les violències masclistes” a càrrec d’Alexia Amat (mare protectora i fundadora de Terme, creadora del projecte Empoderat) Lectura de Manifest conjunt amb UGT Ofrena floral per les dones assassinades Performance per visibilitzar les víctimes de violència vicària La representant d’UGT, Mar Vázquez, recorda: La presència persistent de: Assassinats masclistes Violència vicària Assetjament als llocs de treball La importància dels protocols d’empresa i de la normativa vigent (Estatut, lleis de protecció) que permeten a les dones víctimes: Adaptar lloc i horari de feina Sense que això tingui repercussió negativa en la seva situació laboral 4.2. Pressupost de la Diputació de Tarragona La Diputació de Tarragona té previst aprovar un pressupost per al 2026 de 237,5 milions d’euros, un 7% més que l’actual Es tracta novament d’un pressupost de rècord, amb ampli consens polític: Suport d’Esquerra, PSC, Junts i PP La presidenta Noemí Llauradó subratlla: Que permet reforçar les línies mestres del mandat 2023–2027 Que volen que siguin “els pressupostos de tots i totes” Inversions destacades: Nova seu operativa a la Plaça Imperial Tàrraco Trasllat del Conservatori de Música a la Tabacalera 4.3. Festival REC de Cinema de Tarragona El REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, presenta una programació amb més de 30 films Moltes seran estrena a Catalunya o a l’Estat espanyol El festival celebra la 25a edició del 3 al 8 de desembre Inauguració (3 de desembre) amb El canto de las manos, debut com a directora de María Valverde Cloenda (8 de desembre) amb En frontera de Judit Colell, presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català La informació ampliada es pot consultar a tarragonaradio.cat. 4.4. Falques publicitàries i autopromocions Durant la pausa també s’emeten diverses falques publicitàries i d’autopromoció de programes: Sempre Nàstic: Promoció del partit Nàstic de Tarragona – Hèrcules (jornada 14, Primera Federació, grup 2) Emissió des del Nou Estadi Costa Daurada, en directe, per Tarragona Ràdio, web i aplicacions mòbil Referència a jocs i participació d’oients a les xarxes Espais culturals i musicals de la graella de programació: Programes com “Sempre hi ha temps per la cultura”, “Fans de Tarragona”, etc. Oferta comercial de publicitat a Tarragona Ràdio: Promoció “nou comerç” (set dies de publicitat des de 80 € + IVA) Descomptes per contractes anuals Campanyes institucionals: Millora dels trens regionals del sud de Catalunya (R13, connexions, horaris) per part del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible Explicació del Pla Impuls DIPTE de la Diputació de Tarragona per reduir burocràcia i donar eines als ajuntaments 5. Càncer colorectal: què és, factors de risc i cribatge A la segona part del programa, l’espai de la Associació Contra el Càncer a Tarragona dona veu a la doctora Belén Ballester, metge adjunta de l’Hospital Joan XXIII i responsable de la consulta de risc de càncer, per parlar del càncer colorectal. 5.1. Què és el càncer de còlon i recte i com s’origina El càncer colorectal és un tumor que s’origina a la paret interna del budell gros o del recte. Normalment deriva de pòlips: Petits “voltets” a la mucosa del budell Si es deixen evolucionar 10–15 anys poden malignitzar-se i convertir-se en càncer Els pòlips apareixen quan: Algunes cèl·lules del budell creixen de forma desordenada Causes principals: Canvis naturals en els gens de les cèl·lules a mesura que envellim Influència de l’entorn i dels hàbits: Alimentació Consum de tabac Procés inflamatori al budell Envelliment general 5.2. Freqüència i edats de risc És el càncer més freqüent si sumem homes i dones Pic d’edat habitual: 65–75 anys Hi ha un augment clar a partir dels 50 anys Les últimes dècades mostren una tendència preocupant a l’alça en adults joves (<50 anys) Afecta una mica més als homes (aprox. proporció 3:2 respecte a dones) 5.3. Factors de risc modificables: què cal evitar i què convé potenciar La doctora Ballester insisteix que es pot treballar en dues línies: Modificar factors de risc (hàbits i estil de vida) Detecció precoç amb programes de cribatge 5.3.1. Hàbits que augmenten el risc Consum de carns processades: Bacon, salsitxes i similars Excés de carn vermella: Més de 500 g setmanals (porc, vedella, etc.) Sedentarisme i manca d’exercici físic Sobrepès i obesitat, especialment abdominal Consum d’alcohol i tabac 5.3.2. Hàbits que disminueixen el risc Dieta rica en fibra: Cereals integrals Fruita i verdura Llegums Consum adequat de làctics Pràctica regular d’exercici físic i vida activa La doctora remarca que sabem què hem de fer, però costa canviar hàbits fins que “veiem les orelles al llop”, tot i que són mesures clau de prevenció. 5.4. Importància del cribatge i com funciona El cribatge de càncer colorectal és fonamental perquè permet: Detectar pòlips premalignes i eliminar-los (evitant que esdevinguin càncer) Diagnosticar càncers en fases molt precoces, amb moltes més opcions de curació “Amb el cribatge disminuïm la incidència de càncer i millorem la supervivència” 5.4.1. A qui s’adreça el programa A Catalunya, el programa de cribatge està dirigit a: Homes i dones de 50 a 69 anys Asimptomàtics (persones que no presenten símptomes) 5.4.2. Passos del cribatge Carta a casa: S’explica breument què és el càncer colorectal i el programa de cribatge Es convida a participar-hi voluntàriament Recollida del kit: La carta indica farmàcies i CAPs propers on recollir el kit de test de sang oculta en femta Recollida de la mostra: A casa, la persona segueix les instruccions del kit per recollir una mostra de femta Retorn del kit: Es porta novament a la farmàcia o al CAP Resultats: Al cap d’unes setmanes, s’envia el resultat per carta Si és negatiu: Es rep l’avís que es repetirà cada 2 anys Si és positiu: Es convida la persona a fer-se una colonoscòpia per estudiar l’origen del sagnat (pòlips, lesions, etc.) 5.5. Taxa de participació i barreres principals La participació és massa baixa: Al Tarragonès, la taxa se situa al voltant del 37% (aprox. 4 de cada 10 persones) Factors que expliquen la baixa participació: Manca d’informació sobre què és exactament el cribatge Baixa percepció del risc personal: La gent es troba bé, té analítiques normals i creu que “no pot tenir un càncer” Oblit i logística: S’ha d’anar a la farmàcia, recollir, tornar-hi… i es va posposant Rebuig a la colonoscòpia: Molta gent associa directament cribatge amb colonoscòpia i li fa mandra o por la preparació La doctora recorda que primer només és un test de femta Por al diagnòstic: Persones que prefereixen “no saber-ho” fins que apareguin símptomes La doctora insisteix que aquesta por és un error greu: “Si ho fem ara, detectarem una lesió en un estadi en què et podràs curar” Missatge clau del programa: cal aprofitar el cribatge i perdre la por. 5.6. Símptomes d’alerta que no s’han d’ignorar Encara que el programa va dirigit a persones sense símptomes, la doctora Ballester recorda els signes d’alerta que han de portar a consultar el metge d’atenció primària: Sagnat rectal: Sang vermella o fosca a la femta Canviar la manera d’anar de ventre de forma mantinguda: Diarrea o restrenyiment persistent durant setmanes, no canvis puntuals Pèrdua de pes no intencionada: El pacient menja igual però viu una pèrdua de pes continuada Dolor abdominal persistent Anèmia per dèficit de ferro detectada en analítica, especialment si no hi ha una altra causa evident Davant d’aquests símptomes, no s’han de banalitzar; cal consultar el metge de capçalera. 5.7. Crida final a la participació L’espai es tanca amb una crida clara: A partir dels 50 anys, cal respondre a la carta del programa de cribatge i fer-se el test de sang oculta Si el resultat és negatiu, repetir-lo cada 2 anys L’objectiu és augmentar la participació, reduir la incidència del càncer i millorar la supervivència La doctora agraeix la tasca de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona i l’oportunitat d’explicar-ho a la Tarragona Ràdio. 6. Gent Gran Activa: tardeo i festival solidari En el darrer bloc del programa, Gent Gran Activa presenta dues iniciatives: un tardeo musical i un festival solidari en suport al menjador social de Bonavista. 6.1. Objectiu general: envelliment actiu i participació La coordinadora Cèlia López i l’equip convidat expliquen que el propòsit és: Fomentar un envelliment actiu i participatiu Donar espais perquè la gent gran es mogui, balli, socialitzi i gaudeixi Implicar-los en iniciatives solidàries amb impacte al territori Recorden també que la idea del festival solidari ve de l’any 2015 (amb un parèntesi posterior), i que enguany seria ja el desè aniversari d’aquesta iniciativa. 6.2. Tardeo per a gent gran: ball i música “de discoteca” 6.2.1. Format i novetat de l’activitat Data: divendres 28, a les 18:00 h Lloc: Llar Centre, al carrer Adrià És una activitat nova per a gent gran: S’allunya una mica del format tradicional d’orquestra Apropa el model de tardeo que ha tingut èxit a l’estiu entre públic més jove La Raquel Fernández (educadora / integradora de Gent Gran Activa) explica que: Es proposa ball tipus discoteca, amb música variada i ballable S’aposta per una activitat que aporti beneficis físics, mentals i socials “Ballar aporta molt, tant a nivell físic com mental i per socialitzar” 6.2.2. Preparació i ambient S’ha treballat una selecció musical variada, pensada per: Gent que va ballar als 70 i 80 Incorporar també música moderna i versions actuals Es recrea l’ambient de discoteca amb: Altaveus i llums adequats Espai adaptat per ballar còmodament Les cançons inclouen: Èxits dels anys 70 i 80: Camilo Sesto, Mecano, Queen… Artistes i temes icònics: Raffaella Carrà, cançons com “Un rayo de sol”, salsa moderna… Música que tothom coneix i pot cantar i ballar, sovint reutilitzada en remescles actuals Les integrants de l’associació també han muntat un petit bar: Per oferir begudes i quelcom per picar Afegint un component de trobada social informal 6.2.3. Qui pot assistir i com És una activitat oberta i gratuïta: No cal ser soci de la llar Qualsevol persona gran que ho desitgi pot venir Fins i tot persones no tan grans són benvingudes si volen participar El participant Jordi Parisi celebra la iniciativa perquè sovint: Sembla que la gent gran “quedi arraconada” de determinats espais d’oci Falta oferta específica de lleure per a persones grans a nivell de ciutat 6.3. Festival solidari pro Menjador Social de Bonavista 6.3.1. Data, lloc i funcionament Data: 13 de desembre Hora: 17:00 h Lloc: Sala August del Palau de Congressos de Tarragona Es tracta d’un festival solidari organitzat per Gent Gran Activa amb la participació de diverses llars de persones grans. Hi participaran més de 200 persones a l’escenari, organitzades en grups És una iniciativa molt treballosa, amb moltes hores d’assaig i coordinació al darrere Per assistir-hi: Les llars participants disposen d’entrades També se’n poden recollir a l’oficina de Gent Gran Activa A canvi de l’entrada, es demana un aliment per al menjador social de Bonavista (Associació Joventut i Vida) 6.3.2. Destinació solidària: què necessita el menjador social La Raquel Quílez, de l’Associació Joventut i Vida, explica: El menjador social de Bonavista és molt afectat per les necessitats i depèn de donacions La gent gran és molt generosa i tradicionalment ha omplert les despenses del menjador Fa una mena de “carta als Reis” sobre el que més necessiten: Aliments especialment necessaris: Llegums (llenties, cigrons, etc.) Tomàquet fregit Conserves Pasta Aliments de què ara mateix van menys faltats: Arròs Llet (sobretot per temes de caducitat, ja que tenen una mica de marge) Es recomana, per tant, que qui pugui prioritzi llegums, conserves, tomàquet i pasta, sense deixar de banda altres donacions. 6.3.3. Contingut artístic del festival El Jordi Parisi, vinculat a un grup de teatre musical amb 30 anys de trajectòria, avança una primícia: Participaran amb una adaptació del musical “Hello, Dolly!” Ell farà el personatge que rememora Louis Armstrong, en una mena de format “Tu cara me suena” El missatge que transmet és: “L’important no és fer-ho perfecte, sinó gaudir-ho” El festival comptarà amb: Diversos grups de gent gran mostrant els seus talents (ball, teatre, música…) Un públic format per famílies, amistats i ciutadania, amb les entrades limitades, de manera que s’anima a recollir-les amb antelació 6.4. Missatge final de Gent Gran Activa Cèlia López tanca destacant: L’enorme feina invisible al darrere (organització, assajos, coordinació de 200 persones) La importància d’aprofitar aquests espais per: Fer visible el talent i l’energia de la gent gran Crear vincles intergeneracionals a través de l’art i la solidaritat I recorda les dues cites clau: Tardeo: divendres 28, 18 h, a la Llar Centre (carrer Adrià) Festival solidari: 13 de desembre, 17 h, Sala August – Palau de Congressos, a favor del menjador social de Bonavista 7. Tancament del programa El presentador recorda que és l’edició número 1005 de Tothom i: Acomiada els convidats agraint la feina i la participació Indica que Tarragona Ràdio continua amb els serveis informatius Convida l’audiència a retrobar-se dimarts vinent a dos quarts d’una a la sintonia de Tarragona Ràdio per a una nova edició del programa.
Visió general del programa En aquesta edició de TGN Esports es repassen tres grans blocs de l’actualitat esportiva vinculada a Tarragona: • Futbol: novetats del Nàstic de Tarragona, tant a nivell de calendari com de promocions de Black Friday i situació esportiva. • Gimnàstica rítmica: excel·lents resultats del club Calòs al Campionat d’Espanya de conjunts base, amb anàlisi de la projecció de les gimnastes i del dia a dia d’entrenaments al Palau d’Esports Catalunya. • Bàsquet: moment dolç del CBT a Tercera FEB i seguiment del català Pol Olivier a la lliga noruega. "El resultat ha sigut increïble... és un objectiu molt, molt, molt satisfactor" — Patricia Bello, sobre el Campionat d’Espanya de conjunts A continuació es detallen els temes, estructurats per blocs i amb els principals punts destacats. 1. Actualitat del Nàstic de Tarragona 1.1. Horari del darrer partit de lliga de 2025 • Es confirma l’horari del partit de la jornada 17 de Lliga, últim de l’any 2025. • Partit: Antequera – Nàstic • Data: dissabte 20 de desembre • Hora: 21.00 h • Estadi: El Maulí (Antequera) Aquest enfrontament tancarà l’any competitiu del Nàstic de Tarragona, que jugarà lluny de la ciutat. 1.2. Black Friday del Nàstic: descomptes en entrades i botiga • El club impulsa una campanya de Black Friday que inclou: • Descomptes en productes de marca i roba de la botiga del club. • Promoció especial d’entrades per al partit Nàstic – Hèrcules d’aquest diumenge. • Condicions de la promoció: • Cada abonat pot adquirir 4 entrades addicionals. • Inicialment, a la mateixa ubicació de l’abonament; si s’esgoten, en altres zones. • Preu: 5 € per entrada. • Compra preferentment online; si hi ha problemes, també a l’oficina d’atenció al soci del Nou Estadi Costa Daurada. • Objectiu del club: omplir les graderies aprofitant que el partit és a les 16.00 h, una hora més còmoda que altres jornades recents. 1.3. Estat esportiu del Nàstic: solidesa defensiva i proper rival 1.3.1. Focus en la defensa i porteria a zero • Després del partit al camp del Murcia, on el Nàstic va encaixar 3 gols tot i millorar el joc, el tècnic Cristóbal Parralo ha prioritzat la seguretat defensiva. • Resultat de l’ajust tàctic: • 2 darreres jornades: 1 victòria i 1 empat. • Dues porteries a zero consecutives. • Declaracions del defensa César Morgado (en castellà a l’àudio) que el resum subratlla: "Estamos perdiendo mucho empeño ahora mismo en dejar la portería a cero... con la gente que tenemos arriba, si tenemos la portería a cero, lo normal es que nos llevemos tres puntos." • Idea clau: créixer des de la solidesa defensiva i fer bona la feina al proper partit a casa. 1.3.2. Enfrontament contra l’Hèrcules i duel de propostes • Proper rival a casa: Hèrcules CF, un històric del futbol espanyol. • A la banqueta visitant: Beto Company, amb passat al Nàstic i que coneix bé l’entitat. • L’Hèrcules arriba: • D’estrenar entrenador (Beto) amb victòria contra el cuer, el Betis Deportivo. • Segons César Morgado, que el va tenir com a entrenador a l’Andorra: • S’espera un partit on tots dos equips vulguin disputar i tenir la pilota. • Caldrà veure qui domina i s’emporta els punts al final dels 90 minuts. 1.3.3. Horaris i prèvia del partit • El partit Nàstic – Hèrcules es juga diumenge a les 16.00 h. • Prèvia de ràdio de TGN Esports: • Emissió des de les 15.00 h, permetent als oients dinar una mica d’hora i seguir tota la prèvia. 2. Gimnàstica rítmica: èxit del club Calòs 2.1. Resultats al Campionat d’Espanya de conjunts base Convidada: Patricia Bello, referent tècnica del club Calòs de Tarragona. • Competició: Campionat d’Espanya de conjunts base, celebrat a Castelló. • Participació del Calòs per categories: • Cadet: 12è lloc de 118 equips. • Aleví: 20è lloc de 106 equips. • Infantil: 54è lloc de 112 equips. • Tot i no pujar al podi, el club valora molt positivament els resultats per: • El volum i nivell de participants. • El fet d’haver clavat els exercicis sense errades greus. "L’objectiu ha sortit, els exercicis han sortit sense traiguda i el resultat ha sigut increïble... Estem molt contents." 2.2. Projecció esportiva i treball de base 2.2.1. Categoria cadet: millor exercici de la temporada • La categoria cadet és la que ara mateix promet més, si es parteix dels resultats. • Característiques destacades: • Porten molts anys treballant juntes. • Ja havien anat al Campionat d’Espanya fa dos anys. • Aquest any han tornat a situar-se “a dalt” i han aconseguit: • Millor exercici de la temporada. • Millor puntuació amb diferència. • Quant a les més petites (alevines): • Tot just viuen el segon Campionat d’Espanya. • El resultat té, segons Patricia, encara més valor perquè són molt joves i ja competeixen a bon nivell. 2.2.2. Relació amb altres clubs i nivell estatal • El campionat reuneix equips d’arreu de l’Estat. • El Calòs ha pogut "codejar-se" amb clubs molt potents de tota la península. • La combinació de: • Treball de tota la temporada. • Execució quasi perfecta el dia de la competició. fa que el club estigui "encantat de la vida" amb les puntuacions aconseguides. 2.3. Noms propis: les gimnastes del Calòs Patricia detalla els conjunts participants i les seves integrants. Conjunt cadet: • Anna Pérez • Jana Sarbós • Jana Margalef • Berta Tós • Martina Márquez • Iana Sánchez Conjunt infantil: • Ona Fatomata Carreca • Anna Reales • Aitana Hernández • Yana Fernández • Daniela Gil Conjunt aleví: • Rayana Alcadawi • Bianca Potau • Valeria Romero • Valeria Arango • Alicia Guerra Reconeixement explícit del programa i de Patricia a totes les gimnastes pel treball sostingut i la capacitat de competir a nivell estatal. 2.4. Instal·lacions i dia a dia d’entrenament 2.4.1. Del Palau de Congressos al Palau d’Esports Catalunya • Històricament, el Calòs ha passat per diferents espais: • Palau de Congressos • Pavelló de Sant Pere i Sant Pau • Actualment, fa 2–3 anys que el club entrena al Palau d’Esports Catalunya, a l’Anella Mediterrània. • Situació actual: • Comparteixen pistes amb el Club Gimnàstic Tarragona. • Patricia valora molt positivament: • L’alçada del recinte. • L’espai disponible. "El fet d’entrar en un lloc i no haver de mirar el sostre, a veure si m’arriben o no m’arriben els aparells, està guai. No em puc queixar." • Únic inconvenient: de vegades el Palau està ocupat i cal buscar alternatives, però s’ha normalitzat aquesta dinàmica. 2.4.2. Proper repte: Madrid • El proper cap de setmana, Patricia viatja a Madrid amb la gimnasta Berta per competir en individual. • És un pas complementari al treball de conjunts, que reforça la projecció esportiva del club. 2.5. Valors, motivació i futur del club Calòs 2.5.1. La “benzina” de Patricia Bello A la pregunta sobre d’on treu energia per mantenir-se al capdavant del projecte, Patricia destaca que: • El que més la motiva és veure l’evolució de les nenes: • De nenes a donetes i, finalment, dones. • El seu objectiu no és només guanyar, sinó transmetre valors: • Treball en equip • Compromís • Responsabilitat "És un esport molt complicat... on al final les nenes aprenen, més que fer esport, valors de la vida." 2.5.2. Futur del club: molta base però un esport exigent • El Calòs té moltes nenes de base, i el repte és anar veient: • Quins resultats arriben amb el temps. • Dificultats principals: • La gimnàstica rítmica és un esport molt dur i sacrificat. • Cada vegada costa més compatibilitzar: • Hores d’entrenament. • Implicació de les famílies i relació amb els pares. Malgrat tot, el missatge final és de continuïtat i ambició moderada, consolidant la feina feta i posant el focus en la formació integral de les gimnastes. 3. Bàsquet: CBT i trajectòria internacional de Pol Olivier 3.1. CBT masculí a Tercera FEB: moment dolç Convidat: Marc Buscail, jugador del CBT. 3.1.1. Inici de temporada i estat de forma de l’equip • El CBT ha començat molt bé la temporada a Tercera FEB: • Va perdre el primer partit, tot i haver pogut guanyar-lo. • Després, tots els partits han acabat amb victòria. • L’equip només té un equip per sobre a la classificació, situant-se en segona posició i signant una gran ratxa positiva. • Última victòria destacada: a Inca (Mallorca), en un partit molt ben competit. 3.1.2. ADN de l’equip: intensitat i defensa Marc descriu la clau del bon moment de l’equip: • Han aconseguit un equip amb rols definits, on tots els jugadors se senten importants. • ADN molt clar basat en: • Intensitat defensiva. • Rebot fort. • Lluitar cada pilota. • No donar-se mai per vençuts, ni en situacions dolentes de partit. "Si en alguna cosa no ens poden guanyar és en actitud, en ganes, en intensitat." • Des de la defensa, l’equip genera moltes opcions en atac perquè: • Totes les posicions tenen jugadors capaços d’anotar i crear joc. 3.1.3. Estat personal de Marc Buscail • Marc assegura que s’està retrobant amb la seva millor versió: • Se sent molt còmode amb l’equip i els companys. • Es veu bé tant en atac com en defensa. • Encara vol millorar detalls: • Utilitza els entrenaments per polir aspectes concrets del joc. • Té un rol que li agrada i en el qual pot ajudar l’equip en diferents facetes. 3.1.4. Objectius: estar a dalt sense obsessió pel liderat • Objectiu col·lectiu: • Estar a la zona alta, entre els millors. • Principals rivals assenyalats per Marc: • Mollerussa: molt bon equip, entrenen molts dies i són molt competitius. • L’Hospitalet: equipàs amb gran potencial. • Castelldefels: conjunt molt experimentat. • No es marquen com a obligació ser primers, sinó: • Mantindre’s competitius a dalt, amb ambició però sense pressió desmesurada. 3.2. Mirada de Marc Buscail al Nàstic i valoració del staff del CBT 3.2.1. Opinió de Marc sobre el Nàstic de Tarragona • Com a aficionat futboler declarat, Marc comenta breument el Nàstic: • Percepció que la defensa està millorant. • Creu que cal polir l’atac i que el canvi d’entrenador hauria de servir per: • Millorar la dinàmica. • Aconseguir millors resultats. • Situar el Nàstic entre els primers de la classificació. 3.2.2. Valoració del tècnic Toni Ramón al CBT • Aquesta és la primera temporada completa de Toni Ramón com a entrenador principal del CBT (en anys anteriors havia entrat com a ajudant o a mitja temporada). • Marc destaca: • L’excel·lent feina de tot l’staff tècnic. • La capacitat del Toni de transmetre un ADN molt clar: • Lluitar cada pilota. • Ser molt intensos en defensa. • No perdre mai en actitud i ganes. • També hi ha un treball important en l’àmbit tècnic i tàctic, però el factor diferencial és: • Evitar perdre l’ambició, malgrat encadenar diverses victòries. 3.3. Proper partit del CBT • El cap de setmana següent, el CBT juga a casa contra Calvià. • Inicialment es menciona que és dissabte a les 19.00 h, però: • Es rectifica que l’horari pot haver canviat per facilitar la tornada de l’equip balear. • Recomanació implícita: consultar l’horari definitiu. 4. Pol Olivier des de Noruega: bàsquet internacional Convidat: Pol Olivier, exjugador vinculat a Tarragona, actualment a la lliga noruega. 4.1. Vida i condicions a Bergen (Noruega) • El programa contacta amb Pol a Bergen, ciutat noruega on juga actualment. • Situació el dia de la trucada: • Dia solejat i maco, però amb -2 °C de temperatura. • El presentador, que prefereix el fred a la calor, comenta amb humor que hi aniria encantat. 4.2. Inici de temporada amb el seu equip • L’equip de Pol: • Ve de guanyar dues lligues consecutives. • Té expectatives altes i l’objectiu és estar al capdavant de la classificació. • Inici de temporada: • Han patit algunes lesions importants en les primeres jornades. • Tot i això, l’equip es manté a dalt, liderant la taula o en posicions capdavanteres. • Ha arribat alguna derrota inesperada, condicionada per aquestes baixes. Pol resta importància relativa a la classificació del moment, però admet que, pel context del club, “estar a dalt” és gairebé una obligació competitiva. 4.3. Estat físic i rol de Pol • A nivell personal, Pol havia començat la temporada: • Molt content amb el seu rendiment. • Amb bons minuts i bones estadístiques. • Contribuint de manera clara a les victòries de l’equip. • Situació mèdica actual: • Ha patit una petita lesió muscular que ha obligat a una aturada. • Encara s’està valorant la gravetat, però ell creu que no serà res greu. • Context de calendari: • Coincideix amb un paró per finestres FIBA, cosa que li dóna 1–2 setmanes per recuperar-se amb calma. 4.4. Calendari abans de Nadal i tornada a casa 4.4.1. Partits abans de les festes • Fins a Nadal, el calendari és atípic: • Només un partit de lliga nacional. • Dos partits de lliga europea: • Un a Holanda. • Un altre a casa, el 16 de desembre. • Després del partit del 16 de desembre, l’equip gaudirà d’uns dies de descans. 4.4.2. Nadal a Tarragona • Pol confirma que tornarà per Nadal: • Tindrà 8–9 dies de vacances. • Ja té els bitllets per venir a passar les festes amb la família i amics a Tarragona. Hi ha voluntat de retrobar-se amb gent de la ciutat i, si és possible, de passar pel programa o saludar el presentador quan sigui aquí. 5. Idees clau del programa • Nàstic de Tarragona: • Confirmat el darrer partit de lliga de 2025 a Antequera (20 de desembre, 21.00 h). • Forta campanya de Black Friday amb entrades a 5 € per al partit contra l’Hèrcules. • Equip centrat en no encaixar gols: dues porteries a zero consecutives i confiança en l’atac. • Gimnàstica rítmica – Calòs: • Resultats molt destacats en un Campionat d’Espanya amb gran participació. • Excel·lent projecció del conjunt cadet i bones perspectives per a les categories de base. • Consolidació del Palau d’Esports Catalunya com a “casa” d’entrenament. • Fort accent en valors humans (compromís, responsabilitat, treball en equip). • CBT i bàsquet local: • CBT en un gran moment esportiu a Tercera FEB, amb només una derrota i ple de victòries des d’aleshores. • Model basat en la defensa, la intensitat i la implicació de tots els jugadors. • Bona sintonia amb el tècnic Toni Ramón i confiança en seguir a la part alta. • Pol Olivier a Noruega: • Equip noruec líder o colíder, malgrat lesions i algun entrebanc. • Pol viu un bon moment esportiu, només interromput temporalment per una molèstia muscular. • Abans de Nadal disputarà partits de lliga i d’Europa, i després tornarà a Tarragona per festes.
Resum general del podcast Programa especial de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 centrat en el 25N, Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència contra les Dones, combinat amb l’actualitat municipal, cultural i patrimonial de Tarragona. S’hi barregen: • Reflexions i dades molt dures sobre violència masclista (especialment entre joves i en l’àmbit digital) • Debat polític local (25N, extrem dreta, jovent, pressupostos municipals, gestió del patrimoni i del títol UNESCO de Tàrraco) • Testimonis i projectes de ciutat: Setmana Santa, espais segurs als campus de la URV, llibre de relats sobre violència masclista, i el paper del periodisme local 1. Obertura del programa i agenda del dia Context i to del programa • Data d’emissió: dimarts 25 de novembre de 2025. • Marc del programa: 25N, amb el lema institucional «el masclisme juga brut». • S’anuncien els actes institucionals del dia: - Lectura de manifest a l’Ajuntament de Tarragona (11 h) - Acte unitari dels sindicats majoritaris a la plaça de la Dona Treballadora (12 h) • El programa avança continguts: - Entrevistes sobre violència masclista i àmbit digital amb l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) - Tertúlia política amb PSC, PP i ERC - Projecte «espais segurs» a la Universitat Rovira i Virgili - Llibre de relats sobre violència masclista Nankoronaisa - Actualitat municipal (25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial, pressupostos, Nàstic de Tarragona, etc.) Idea clau: el programa vol “esquitxar” tota la graella amb el 25N, combinant informació, reflexió jurídica, política i cultural. 2. Editorial feminista: abolició de la prostitució Espineta amb Tarragonins – Teresa León • Secció d’opinió inicial centrada en història del feminisme i prostitució. • Repàs a les demandes de les dones a la Revolució Francesa: - Dret a la ciutadania - Accés a l’educació i a la feina - Evitar mals tractes i abusos al matrimoni - Abolició de la prostitució Anàlisi crítica de la prostitució • S’assenyala la continuïtat històrica de les opressions: - Encara avui s’assassinen i maltracten dones pel fet de ser dones - Un 20% dels homes exerceixen maltractament que danya la salut física i mental de les dones • Preguntes incisives inspirades en la filòsofa Ana de Miguel: - Per què gairebé totes les persones prostituïdes són dones i no homes? - Com és que tants homes consideren normal pagar per accedir al cos de dones en inferioritat extrema? • Crítica transversal: - La prostitució es legitima tant des de la dreta com des de l’esquerra - Però també hi ha sectors dels dos espais que la combaten Tesi central: «La prostitució és una forma de violència de gènere amb la qual hem d’acabar, especialment si volem ser una societat sana i igualitària.» 3. Setmana Santa i dones: primera sotsprefecta de la Sang Entrevista a Maria Grau (Congregació de la Puríssima Sang) Tema: Balanç del primer any com a primera dona sotsprefecta en 480 anys d’història de la Congregació de la Puríssima Sang. Any intens de canvis i novetats • Maria Grau explica que ha estat un any d’“oràgina” (frenètic), marcat per: - Ser la primera dona al càrrec, amb molta expectació - Processó extraordinària de novembre, coincidint amb la festivitat de Crist Rei i del Sant Crist de la Sang - Voluntat de fer coses mai fetes (com aquesta sortida solemne fora de Setmana Santa) • Destaca: - Gran participació malgrat el fred i la data “estranya” (aparadors ja de Nadal) - Objectiu clar: no duplicar el Sant Enterrament de Divendres Sant, sinó fer un acte excepcional i irrepetible a curt termini Punt clau: Maria Grau insisteix que no es repetirà cada any. Potser d’aquí 25 anys (500 anys de processó) qualcú ho tornarà a plantejar, però ara es vol mantenir com a fita extraordinària. Joventut i canvi de paradigma • La Congregació ha tingut moltes altes noves, especialment de gent jove. • El fet que hi hagi una dona jove al capdavant funciona com a mirall i símbol de canvi generacional i de gènere: - Encoratja dones joves a implicar-se i creure que poden transformar les tradicions • Reflexió sobre la diversitat de viure la fe i la Setmana Santa: - Hi ha qui no es considera “de missa” però viu la processó amb convicció quasi religiosa - Convivència de tradició, fe i identitat cultural dins la mateixa Congregació Reconeixement patrimonial • Recorda que el Parlament de Catalunya ha declarat recentment la processó de Divendres Sant com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. • Agradeix figures clau com Jordi Bertran i membres d’anteriors juntes. • Objectiu a futur: reconeixement estatal de la processó, però admet que encara no han tingut temps material per treballar-ho a fons. 4. Violència masclista: dades, noves formes i mancances Entrevista a Jennifer Macià i Begoña Cajaraville (ICAT) Context: Presentació de dades de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) sobre l’assistència a víctimes. Dades preocupants • El torn especialitzat de violència de gènere de l’ICAT ha assistit: - 1.167 dones víctimes de violència masclista (dades fins al 30 de setembre) - 618 casos a Tarragona ciutat • Les advocades subratllen que aquestes xifres infra-representen la realitat: - Només recullen casos amb procediment obert - Queden fora: - Denúncies on la víctima renuncia a l’advocada - Procediments que no arriben a iniciar-se Conclusió: La magnitud real de la violència és encara superior al que indiquen les dades del torn d’ofici. El procés judicial: calvari i acompanyament • El calvari no comença amb la denúncia, sinó molt abans, amb la violència sostinguda. • L’objectiu de l’advocacia especialitzada és fer doble acompanyament: - Legal: orientació en denúncia, mesures cautelars, etc. - Emocional i social: connectar la dona amb tota la xarxa de recursos (CIAT, CIE, serveis socials, etc.) • L’ICAT impulsa formació específica perquè els advocats puguin: - Identificar nous tipus de violència - Derivar a xarxes d’acompanyament Noves formes de violència de gènere Les ponents destaquen que el mapa de la violència s’ha complexificat: • Violència física i psicològica (clàssiques) continuen, però ara hi ha: Violència econòmica Ofegar la dona econòmicament, impedir-li autonomia Molts casos es revelen en el moment de la separació o divorci, quan ella descobreix que no pot marxar per manca de recursos Cada cop més es posa nom a aquesta situació, i els advocats la poden identificar i argumentar jurídicament Violència vicària A través de fills/es o familiars Sentència pionera: maltractament a la mascota de la parella reconegut com a violència vicària (no només maltractament animal) Violències digitals / ciberviolències Especialment greus entre joves i adolescents Inclou: Control per apps d’ubicació Assetjament, xantatge, difusió d’imatges íntimes, etc. Missatge central: La violència ja no és un únic tipus aïllat; sovint es presenta com un “pack”: un episodi físic, però també econòmic, digital i psicològic alhora. Jovent, pornografia i xarxes: un retrocés alarmant • Les advocades mostren moltíssima preocupació pels joves: Detecten augment notable de violències sexuals amb agressors menors d’edat: Nens de 13–14 anys implicats en agressions sexuals Normalització de la violència sexual en aquest rang d’edat Assenyalen diversos factors que conflueixen: Accés il·limitat i sense filtres a internet i xarxes socials Consum massiu de pornografia violenta com a “educació sexual de facto” Discursos negacionistes i antifeministes a xarxes (TikTok, etc.) que minimitzen o neguen la violència masclista • Reclamen pedagogia en edats molt primerenques (final de primària, ESO inicial) sobre: - Relacions sanes - Consentiment - Ús crític de pantalles i pornografia Recursos i prevenció: encara insuficients • Responen que no hi ha prou recursos de prevenció: - La societat avança a velocitat “estratosfèrica” tecnològicament - El dret i els serveis arriben tard a les noves formes de violència • Destaquen la importància d’una xarxa informal i comunitària: - Metge de capçalera - Farmàcia - Perruqueria - Amistats i veïnat Consell pràctic: davant qualsevol dubte («si sembla violència masclista, és que ho és»), consultar amb professionals o utilitzar aquests espais de confiança per demanar ajuda. • Recorden recursos concrets com el CIAT (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) i el seu telèfon directe que més endavant repetirà també el conductor del programa. 5. Tertúlia política: 25N, extrem dreta, jovent i pressupostos Participants • Sandra Ramos – Portaveu del PSC • Maria Roig – Portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya • Maria Mercè Martorell – Portaveu del Partit Popular El debat se centra en dos grans blocs: Violència masclista, jovent i auge de l’extrema dreta Pressupostos municipals, carrils bici i model de ciutat 5.1. Violència masclista, negacionisme i joves Sandra Ramos (PSC): diagnòstic greu • Recorda que fa més de 20 anys de la Llei Integral contra la Violència de Gènere i dels jutjats especialitzats, però: - Estem en una tendència molt perillosa de negacionisme - L’extrema dreta (neofeixisme) alimenta el discurs que «el feminisme ha anat massa lluny» • Apunta directament a influencers i gurús d’extrema dreta (com Vito Quiles o figures similars) que s’adrecen al públic jove via xarxes, transmetent que: - El feminisme els “pren alguna cosa” - Les dones haurien superat un suposat límit legítim • Lliga això amb: - Pornografia que mostra domini i plaer masculí i violència sobre les dones - Nova violència: violència digital que provoca casos de suïcidi de nenes per assetjament 24/7 «Quan jo era petita, si algú em feia moving al col·le, a casa descansava. Ara l’assetjament continua a les xarxes, tot el dia.» Maria Roig (ERC): retrocés i extrema dreta catalana • Insisteix que costa molt avançar en drets de les dones i, en canvi, és molt ràpid retrocedir. • Assenyala la responsabilitat de Vox i també d’Aliança Catalana: - Els acusa de flirtejar amb figures masclistes com Charlie Kirk (contrari als anticonceptius, a les dones solteres, etc.) • Es mostra especialment preocupada per: - L’ús intensiu de xarxes per part de l’extrema dreta per influenciar joves - L’augment d’agressions sexuals grupals - La desconnexió amb la realitat en discursos que culpen la immigració Maria Mercè Martorell (PP): normalització del control • Comparteix diagnòstic: creix la violència, especialment violacions (esmenta dades de “una violació cada dos dies”). • Dos elements que li preocupen: - Que moltes noies normalitzen conductes de control (mòbil, roba, amistats) com a prova d’estimació - Que els mitjans culturals (música, lletra de moltes cançons, pornografia) reforcen un model de sexe violent i dominador • Remarca que també hi ha: - Consum d’alcohol i drogues que facilita l’expressió d’aquestes violències - Socialització masculina basada en “dominació” i frustració Missatge conjunt de les tres portaveus: cal desnormalitzar el control, combatre el negacionisme i reforçar l’educació afectivosexual i mediàtica des d’edats molt primerenques. 5.2. Mites i dades sobre agressors i immigració • Les tres coincideixen a rebutjar el relat xenòfob que associa immigració i violència sexual: Recorden que la majoria de violacions i feminicidis: Les cometen persones de l’entorn de la víctima (parella, exparella, família, amistats) Són independents de classe social, formació, origen o nacionalitat Concepte clau: la violència masclista és transversal; el seu origen és el patriarcat, no la procedència geogràfica. • Reivindiquen respondre els discursos d’odi amb dades oficials (policia, judicatura), no amb tòpics. • També assenyalen el xoc cultural d’algunes dones nouvingudes que passen de contextos més patriarcals a un entorn amb més llibertat, i com això pot generar conflictes dins les pròpies famílies. 5.3. Cicle de la violència, aïllament i rol de l’entorn Les tres portaveus aprofundeixen en com funciona el cicle de la violència: • Patró repetit: 1. Violència psicològica i devaluació 2. Aïllament de la xarxa familiar i d’amistats 3. Aparició de la violència física quan la víctima ja està debilitada i sola • Estratègia central del maltractador: aïllar la dona: - Crear conflictes amb la seva família i amistats - Fer-li sentir vergonya o fracàs per reconèixer el problema - Tallar qualsevol suport extern «Ningú es casa amb el seu assassí. El monstre apareix quan tu ja has baixat les defenses i t’han aïllat.» • Reivindiquen l’eslògan «Jo et crec» per contrarestar la desconfiança i la revictimització. • Insisteixen en la importància de l’entorn (família, amigues, professionals) per detectar senyals i no minimitzar el que sembla violència, perquè probablement ho és. 5.4. Pressupostos municipals, carrils bici i model de ciutat A la segona part, la tertúlia gira cap a política local. Posició d’ERC (Maria Roig) • Es mostra crítica amb els pressupostos del govern municipal (PSC + suports puntuals): - Diu que no es veu clar el projecte de ciutat que hi ha al darrere - Lamenta que acords d’anys anteriors (com el Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau) s’hagin desdit o ajornat • Carrils bici: - Critica incoherències: - Es fa el de Avinguda d’Andorra, es treu el de Pere Martell, ara es dubta amb Prat de la Riba - Defensa que una xarxa ciclable ha de ser contínua, no trossos inconnexos (“com un sistema nerviós”) • Processos de negociació: - Explica que se’ls va anul·lar una segona reunió sobre pressupostos i ja no se’ls va tornar a convocar - Assegura que ERC volia parlar “de veritat”, però el govern els ha descartat com a soci Posició del PSC (Sandra Ramos) • Defensa els pressupostos com a bons per la ciutat i destaca: - Tercer any consecutiu amb pressupost aprovat a temps per entrar en vigor l’1 de gener - Reducció històrica del deute viu de l’Ajuntament (mínims en 20 anys) • Prioritats del pressupost segons ella: - Asfaltat i millora de l’espai públic (“urbanisme de proximitat”) - Grans projectes amb mirada llarga • Sobre carrils bici: - Assegura que alguns eren poc útils o mal plantejats (crítica implícita a l’anterior govern) - Justifica canvis puntuals sense renunciar a la mobilitat sostenible Posició del PP (Maria Mercè Martorell) • Agraeix el to de diàleg de la regidora d’Hisenda, però: - Afirma que ja des del principi es veia clar que el pacte de pressupostos estava tancat entre PSC, Junts i exregidors de Vox - El PP vota en contra per diverses raons: - Considera insuficient la partida d’asfaltat (1,5 M€) - Denuncia l’estat de les voreres i rajoles a molts barris - Considera deficitària la seguretat (comissaries de barri, etc.) • Model de carril bici: - Celebra la supressió del carril bici de Pere Martell - Critica la implementació a Avinguda d’Andorra per generar “caos circulatori” 6. Patrimoni Mundial de Tàrraco i debat sobre el Consorci Entrevista de Portaveus: Maria Mercè Martorell (PP) Després de la tertúlia, s’entrevista més a fons Maria Mercè Martorell com a portaveu del PP, però també com a exregidora de Patrimoni durant la declaració de Tàrraco Patrimoni Mundial. 6.1. 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial • Es recupera un tall de veu històric (1999) des de Cairns (Austràlia) on la mateixa Martorell anunciava l’aprovació de la candidatura de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. • Explica el funcionament del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO i les ciutats que acullen les sessions (en aquest cas, Cairns pels seus propis béns naturals: Gran Barrera de Corall, boscos humits). • Recorda el paper de l’antic alcalde Requesens dignificant l’entrada a ciutat i el Circ Romà, peça clau per a la declaració: «El Circ de Tarragona és l’únic amb alçades conservades a Occident (només comparable amb Leptis Magna).» 6.2. Crítica al futur Consorci de Gestió de Tàrraco • Martorell es mostra rotundament en contra del Consorci de Gestió de Tàrraco tal com s’està plantejant: Considera que cedir la gestió (no la titularitat, però sí el control) del patrimoni a un ens compartit amb la Generalitat és un error estratègic. Tem que molts recursos vagin a estructura administrativa i sous i no a conservació i difusió del patrimoni. Posa d’exemple el Consorci de Mèrida, on assegura que el 70% del pressupost se’n va a capítol 1 (personal). • Defensa que la presidència del consorci hauria de ser sempre de l’alcalde de Tarragona, sigui del partit que sigui, i critica que recaigui en la Generalitat: «La Generalitat fa 25 anys no va ajudar gens a la candidatura; ara, en canvi, vol presidir la gestió.» 6.3. Balanç d’Elisa Vedrina i relleu amb Òscar García • Explica la renúncia d’Elisa Vedrina com a regidora del PP: Motiu principal: incompatibilitat de temps entre el Congrés de Diputats (on és diputada) i el consistori Vol centrar-se en la feina a Madrid, on té creixents responsabilitats (comissions, intervencions en tribuna) • Subratlla que va voler una sortida “per la porta gran”: - Anunci en ple - Aplaudiment del ple dempeus - Intervencions afectuoses de tots els portaveus • El relleu serà Òscar García, enginyer informàtic del CSIC, que havia estat número 5 de la llista i es va quedar a 44 vots d’entrar. Previsiblement prendrà possessió al ple de desembre o gener. • Destaca també la seva experiència en campanyes científiques a l’Antàrtida, un perfil “de dades i estratègia”. 6.4. Altres temes estatals: pesca i infraestructures • Martorell avança que Vedrina ja treballa al Congrés en qüestions com: Sector pesquer: ampliació en 13 dies dels períodes de captura, clau per a la campanya de Nadal als mercats Transport per carretera: reivindicacions dels camioners per recuperar part de la circulació per la N-340 per descongestionar l’autopista Corredor ferroviari: crítica al projecte de bypass Lleida–Barcelona que podria deixar el Camp de Tarragona més aïllat dels trens d’alta velocitat 6.5. Enquestes i auge de l’extrema dreta • Davant les enquestes que apunten a un creixement de Vox i Aliança Catalana, Martorell: Reconeix que les xifres són preocupants, però diferencia entre nivell estatal/autonòmic i local Recorda que a Tarragona, de tres regidors de Vox, dos han abandonat el partit i són ara regidors no adscrits, però: Han estat claus per aprovar els pressupostos del PSC aquests anys «Un no només ha de saber a qui vota, sinó què en fan del seu vot després.» 7. URV i «espais segurs»: repensar el campus amb perspectiva de gènere Entrevista a Cília Willem (Unitat d’Igualtat URV) Projecte: «URV Espais Segurs», iniciativa per repensar els campus universitaris amb perspectiva feminista i de gènere. 7.1. Objectiu i enfocament • Pregunta inicial del projecte: «Com són i com volem que siguin els nostres campus?» • Diagnòstic de partida: - La majoria d’edificis i espais universitaris es van dissenyar sense perspectiva de gènere, pensant en un “home estàndard” • Objectiu doble: - Millorar la seguretat real - Millorar la percepció de seguretat (especialment de les dones) dins i fora dels edificis «La foscor no agredeix, les plantes no assetgen. El problema no és només la llum, sinó la mentalitat de qui se sent legitimat per assetjar.» 7.2. Metodologia: marxes exploratòries • Eina principal: marxes exploratòries amb perspectiva de gènere. • Participants: estudiantat, PDI (professorat i investigadors), PTGAS (personal tècnic, gestió i serveis). • Estructura: Taller teòric (2 h) Introducció a arquitectura feminista i urbanisme amb perspectiva de gènere Definició de què és un espai segur Sortida de camp Recorregut pel campus amb llibreta i mapes Identificació de: Punts insegurs (poca llum, racons, passadissos buits) Punts positius (espais oberts, llocs amb vida, bona connexió amb la ciutat) 7.3. Campus analitzats i resultats • Campus ja treballats: Campus Bellissens (Reus) – prova pilot (any anterior) amb suport de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura Campus Catalunya (Tarragona) Campus Vila-seca • Punts problemàtics més habituals: - Accessos des de pàrquings i carrers adjacents (zones fosques, poc transitades) - Transicions dins/fora (portes posterior, rampes, passadissos) mal il·luminats - Racoins interiors sense visibilitat • Punts positius destacats: - Plaça de la Concòrdia (Campus Catalunya): espai obert, en contacte amb la ciutat, on la gent se sent segura - Presència d’activitat i serveis (bars, espais de trobada) que generen vida i, per tant, seguretat • Exemple concret: al Campus Vila-seca, la reobertura del bar s’assenyala com a clau per revitalitzar el campus i reduir la percepció de risc. 7.4. Passos següents i millores previstes • Campus Sescelades (Tarragona) serà el proper (octubre de 2026), degut a la seva extensió caldran diverses marxes. • Ja s’està treballant en: - Presentar als vicerectorats un llistat de prioritats i una memòria econòmica - Definir actuacions immediates: més faroles, miralls, retall de vegetació que tapa la visibilitat, redistribució d’usos, etc. • Coordinació amb: - Ajuntaments de Reus, Vilaseca i Tarragona per intervenir també en espai públic municipal contigu als campus Missatge final: el projecte no vol només “posar més llum”, sinó transformar la cultura del disseny dels espais universitaris, incorporant de base la perspectiva de gènere. 8. «Nankoronaisa»: relats reals de supervivència a la violència masclista Entrevista a Gemma Gómez (autora) Llibre: Nankoronaisa – 25 relats de dones que han sobreviscut a la violència masclista. 8.1. Origen del projecte • Gemma Gómez és educadora i treballadora social, formada també en igualtat de gènere. • El projecte neix arran d’una idea:</n «Si ens hi parem a pensar, tothom coneixem una dona que ha patit violència masclista… i tothom coneixem un agressor.» • A partir d’aquí comença a investigar i escoltar històries: - Aconsegueix més de 25 testimonis, però selecciona 25 per al llibre 8.2. Diversitat de casos i tipus de violència • Estructura: 25 relats breus, basats en experiències reals. • Sense tria premeditada, el conjunt acaba abastant: Tots els tipus de violència: Física Psicològica Sexual Econòmica Social i familiar Dones de totes les edats Diferents classes socials i orígens Idea clau: Ningú està “blindat” contra una relació abusiva, per molt estructurada que tingui la vida. 8.3. Catarsi i anonimat • El llibre és majoritàriament anònim per facilitar que les dones s’obrin sense por. • Per a moltes, el procés d’entrevista i reescriptura ha estat catàrtic: - Algunes ja tenien la situació molt treballada - D’altres van necessitar més temps i pauses per poder explicar-ho tot • Després de publicar el llibre, dues dones han decidit fer pública la seva identitat i vincular-se obertament al projecte. 8.4. Missatge de resiliència: el sentit de «Nankoronaisa» • Nankoronaisa és un concepte japonès que significa aproximadament: «Tot s’arreglarà; el temps ho cura tot.» • Gemma vol transmetre esperança i resiliència: - Que les dones que llegeixin el llibre vegin referents reals de dones que n’han sortit - Que comprenguin que no estan soles i que hi ha recursos i camins de sortida Objectiu principal: sensibilitzar la societat i arribar sobretot a noies joves que poden estar vivint situacions similars sense posar-hi nom. 9. Periodisme local i Santa Tecla: Laia Díaz finalista del Premi Mañé i Flaquer Entrevista a Laia Díaz (periodista i creadora de contingut) Motiu: Laia Díaz és finalista del Premi Mañé i Flaquer en la categoria de periodisme en turisme, gràcies a la sèrie «Ruta per Santa Tecla», coproduïda amb Tarragona Ràdio. 9.1. Què és el Premi Mañé i Flaquer? • Premi de periodisme amb una trajectòria de més de 30 edicions, que reconeix: - Millors treballs periodístics del Camp de Tarragona - Diverses categories, una d’elles específica de turisme • La Laia hi opta amb la campanya de Santatecla que va fer a xarxes. 9.2. La sèrie «Ruta per Santa Tecla» • Contingut: vídeos i peces breus a xarxes socials (sobretot Instagram) que: - Expliquen les Festes de Santa Tecla des d’una mirada molt personal i vivencial - Barreja de periodisme, divulgació i emoció - Mostra com viu la festa una família tarragonina (inclosa la “becària”, la seva filla) • La clau de l’èxit: Identificació massiva de la gent de Tarragona: «La nit de La Baixada de l’Àliga molts nens dormen a casa dels avis, i molts pares surten. Molta gent m’escrivia dient: ‘Hem fet el mateix que tu’.» Exportació de la festa fora de Tarragona: La major part de seguidors de Laia són de Barcelona i l’àrea metropolitana Molta gent es planteja venir a viure les festes després de veure els vídeos • Impacte: - Creixement notable de seguidors durant i després de la campanya - Arriba als 46.000 seguidors a Instagram, fet especialment rellevant perquè crea contingut en català 9.3. Valoració personal i del jurat • La nominació reconeix: - La força narrativa - La proximitat digital - La mirada fresca i vivencial de la festa - La col·laboració entre un mitjà tradicional (Tarragona Ràdio) i una creadora de contingut digital • Laia se sent ja recompensada amb la nominació (entre una seixantena de treballs), però admet que li faria molta il·lusió guanyar. • El veredicte es donarà en una gala (emès per TAC12 i Ona la Torre). 10. Altres elements del programa Encara que més breus, el programa inclou altres peces d’interès: Esports: Nàstic de Tarragona • Falques sobre el partit Nàstic – Hércules al Nou Estadi Costa Daurada (Primera Federació). • Declaracions de l’entrenador Cristóbal Parralo sobre la necessitat de millorar conceptes per ser més competitius. Cultura local i festivals • Anuncis i mencions de: REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25 anys de cinema emergent, sessions ‘Cinema i Vermut’ al Serrallo i ‘Pantalla Tarracó’) Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (Moll de Costa com a espai de referència en fotografia contemporània) Antagonista Teatro amb Los Centros de Lorca al Teatre Tarragona Programes culturals de Tarragona Ràdio com La Porteria (Justícia Global) o Raulina amb salsa (humor i entreteniment) Publicitat institucional i de serveis • Informació sobre: - Millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i La Canonja - Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona - ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al campus Sescelades - Reformes al Tanatori Municipal de Tarragona - Activitats al Port de Tarragona i al Moll de Costa Recursos contra la violència masclista • El conductor repeteix el telèfon del CIAT (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) de l’Ajuntament de Tarragona: CIAT – Telèfon: 677 930 221 • Es reforça el lema del dia: «El masclisme juga brut» i la crida a identificar i denunciar qualsevol forma de violència. 11. Temes principals del podcast Eix central: 25N i violència masclista, travessant tot el programa des de vessants jurídica, política, social, cultural i personal. Temes destacats • Violència masclista i nous escenaris: - Violència econòmica, vicària (incloses mascotes) i digital - Auge de les agressions sexuals entre menors - Impacte de la pornografia violenta i dels discursos antifeministes a xarxes • Retrocés vs. avenços en igualtat: - Preocupació pel negacionisme i el creixement de l’extrema dreta - Necessitat de pedagogia precoç i de dades per rebatre mites • Patrimoni i identitat tarragonina: - 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial i debat sobre el Consorci de Gestió - Pes de la Setmana Santa i el valor simbòlic que una dona assumeixi la sotsprefectura de la Puríssima Sang • Universitat i espai públic: - Projecte URV Espais Segurs com a exemple de disseny urbà amb perspectiva de gènere • Relat i memòria de les víctimes: - Llibre Nankoronaisa com a eina de visibilització, catarsi i esperança • Periodisme local i cultura de ciutat: - Valor del relat periodístic (Premi Mañé i Flaquer) per explicar i projectar Festes de Santa Tecla i identitat tarragonina Fil conductor: la necessitat de posar veu i mirada crítica sobre com la violència patriarcal travessa la vida quotidiana —des de les relacions personals fins als espais urbans, la política i la cultura— i com la ciutat de Tarragona hi respon des de diferents àmbits.
Visió general del podcast Aquest episodi de Serveis Informatius 8H de Tarragona Ràdio combina tres grans blocs: • 25N i violència masclista: dades, recursos i actes reivindicatius a Tarragona i comarca. • Actualitat socioeconòmica i d’infraestructures: pesca, transport per carretera, projecte ferroviari i gran esdeveniment gastronòmic de la Guia Repsol. • Esports: situació del Nàstic de Tarragona, futbol inclusiu de la Lliga Genuïn i futbol territorial, a més de l’actualitat del Club Tenis Tarragona. 1. Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones (25N) 1.1. Dades d’atenció i lema “El masclisme juga brut” • El Servei Municipal d’Informació i Atenció a les Dones de l’Ajuntament de Tarragona ha atès 111 dones en els primers mesos de l’any, 86 de les quals per violència masclista (78% del total). • El 2024 es van registrar 242 dones, amb 132 casos vinculats a violència masclista. “La violència masclista no desapareix, sinó que es reinventa, es transforma i es digitalitza.” • La consellera d’Igualtat i LGTBIQ+ Cecília Mangini explica el lema “El masclisme juga brut” com una veritat incòmoda però necessària que visibilitza: - la persistència de la violència masclista, - la seva adaptació a nous formats, especialment digitals, - la seva presència en totes les facetes de la societat. 1.2. Activitats i actes institucionals i sindicals • Lectura del manifest institucional a les 11 h a la Plaça de la Font. • Programació que s’allarga més enllà del 25N: - Xerrada sobre violència vicària a Comissions Obreres. - Obra de teatre al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. - Sessió a Reinventa sobre masclisme en l’àmbit jurídic (4 de desembre). • Balanç positiu de la xarxa 9 de prevenció i sensibilització: 253 persones formades, adhesió d’espais municipals i entitats; es preveu signar un conveni amb el Col·legi de Farmacèutics. • Sindicats (UGT i CCOO): - 12 h: lectura de manifest conjunt a la plaça de la dona treballadora. - Tarda: ofrena floral a les dones assassinades. - Manifestació del Bloc d’Aliances Feministes des de plaça Corsini. 1.3. Violència masclista i violència digital • El torn de víctimes delicat ha atès 1.167 dones víctimes de violència masclista: - 618 a la ciutat de Tarragona (lleu descens d’un 1,2%). - 436 al Vendrell. - 113 a Valls. • Creix de manera notable la violència digital: - Les xarxes socials i l’accés fàcil a internet faciliten assetjament i control. - Especial incidència entre menors d’edat, exposats molt aviat a plataformes digitals i pornografia. “Tenim la certesa de l’augment de les violències digitals i de les violències exercides entre menors d’edat.” • Des de la Comissió d’Igualtat de l’ICAT, Jennifer Macià reclama: - més recursos de prevenció, - pedagogia en edats primerenques, - eines contra totes les formes de violència, inclosa la violència econòmica. 1.4. Posicionament del Col·legi d’Advocats de Tarragona • El degà de l’ICAT, David Rocamora, qualifica la violència contra la dona de: “Circumstància absolutament intolerable en una societat moderna, incompatible amb un estat social i democràtic de dret.” • Rebutja les ideologies que neguen l’especificitat de la violència masclista. • Valora positivament que cada vegada més dones denunciïn, gràcies a: - l’extensió dels punts liles, - el major acompanyament jurídic durant tot el procés. 2. Gran esdeveniment gastronòmic: Gala dels Sols Guia Repsol 2026 2.1. Tarragona, seu de la gala • Tarragona acollirà la Gala de Lliurament dels Sols Guia Repsol 2026 al Palau de Congressos el 16 de febrer. • Hi participaran: - més de 200 cuiners i cuineres de tot l’Estat, - mitjans especialitzats i professionals del sector. • És la primera vegada que la gala se celebra a Catalunya, i Tarragona n’és la ciutat amfitriona sota el lema “Seguim provant coses noves”. 2.2. Què són els Sols Guia Repsol • Distincions gastronòmiques en tres nivells: - 3 sols: màxima distinció. - 2 sols: altíssim nivell. - 1 sol: cuina de gran qualitat. • L’esdeveniment reuneix l’elit culinària i serveix per: - premiar els millors restaurants i xefs d’Espanya, - destacar tendències gastronòmiques actuals. • Catalunya és la comunitat amb més restaurants distingits amb sols Guia Repsol (114), 13 dels quals a la demarcació de Tarragona. 2.3. Impacte econòmic i vinculació territorial • Es destaca el paper de la gastronomia com a motor econòmic lligat a: - ramaderia, - pesca, - agricultura, - sector de la restauració i l’hoteleria. Turistes que visiten Reus pel llegat de Gaudí i baixen al Serrallo a menjar romesco exemplifiquen el lligam entre turisme cultural i gastronomia local. • L’alcalde Rubén Viñuales remarca que la designació és una oportunitat històrica per situar Tarragona com a referent culinari al Mediterrani: “No passarà a Barcelona ni a Girona. Passarà aquí. Això vol dir que alguna cosa sabem fer.” 2.4. Actes paral·lels: Reus i Alcanar • 15 de febrer: - Reus acollirà una gran festa de benvinguda a professionals de tot l’Estat. • Posteriorment: - Alcanar serà seu dels Solets de Primavera 2026. 3. Pesca i quotes europees al Mediterrani 3.1. 13 dies addicionals de pesca • El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació autoritza 13 dies addicionals de pesca per embarcació de la flota d’arrossegament del Mediterrani. • El ministre Lluís Planas defensa que la mesura: - garanteix l’activitat de la flota durant la campanya de Nadal, - és part dels mecanismes de compensació negociats a Brussel·les, - aporta seguretat, estabilitat i capacitat de planificació a armadors i tripulacions. 3.2. Crítiques del sector pesquer • El president de la Confraria de Pescadors, Esteve Ortiz, considera que aquests 13 dies són: “Un altre pedaç d’Europa i del nostre govern que no porta a res.” • Denuncia que: - es propicia la destrucció del sector pesquer i del sector primari, - es beneficia la competència del nord d’Àfrica, d’on acabaran venint peix i altres productes agraris i ramaders. 3.3. Context de quotes i aturada de la flota • Amb les quotes pesqueres de 2025, Brussel·les fixa un màxim de 130 jornades de treball per als pescadors del Mediterrani. • Una part important de la flota catalana ja ha esgotat aquests dies. • La Federació Nacional Catalana de Confraries demanava més dies perquè: - prop del 80% de la flota d’arrossegament està aturada, - bé perquè ja ha consumit la quota, bé perquè queden pocs dies i no surt a compte sortir a pescar. 4. Transport per carretera i infraestructures viàries 4.1. Reobrir la Nacional 340 als camions • Els transportistes reclamen poder tornar a utilitzar la N-340 per reduir el trànsit de camions a l’AP-7 al tram de les Terres de l’Ebre. • Són escèptics amb la mesura de reduir la velocitat a 80 km/h a l’AP-7 proposada per Trànsit. 4.2. Queixes del sector i manca d’infraestructures • La Confederación Española de Organizaciones Empresariales de Transporte por Carretera i la Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona asseguren que estan farts de ser assenyalats com a responsables de la sinistralitat. “Hi ha una manca d’infraestructures molt gran i agressiva; tothom ho veu quan va per l’autopista i comprova la quantitat de vehicles.” • El president de Conetrans, Javier Arnedo, apunta que: - cal ampliar autopistes (però no es fa “d’un dia per l’altre”), - s’han fet restriccions en certes carreteres que ara es consideren contraproduents. 4.3. Propostes del sector • Construir un tercer carril a l’AP-7. • Ampliar i allargar la N-340 fins a connectar-la amb l’A-7 (ara acaba a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant). 5. Mercaderies ferroviàries i estació intermodal de Vila-seca 5.1. Rebuig de la plataforma Mercaderies per l’Interior • La plataforma Mercaderies per l’Interior alerta que el projecte d’estació intermodal de viatgers de Vila-seca faria impossible: - el desviament de mercaderies per una línia ferroviària segregada per l’interior. • Reclamen planificar amb visió de conjunt i prioritzar: - la seguretat, - la sostenibilitat, - la coherència territorial. 5.2. Un nus ferroviari crític • La Cruïlla de Vila-seca és un punt especialment sensible on convergeixen: - el corredor mediterrani d’ample estàndard, - l’autopista ferroviària Madrid–Saragossa–Reus (ample ibèric), - trens regionals i de rodalies procedents de Lleida, Reus, Móra, Tortosa i València. • La plataforma adverteix que el projecte del Ministeri blinda el model actual i dificulta el futur corredor interior exclusiu per mercaderies. 6. Serveis, trànsit i informació local complementària 6.1. Informació de trànsit i emergències • Situació tranquil·la a les carreteres del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, sense incidències destacades. • Activitat sense novetats rellevants per part dels Bombers a la regió d’emergències. 6.2. Previsió meteorològica • Temperatures màximes previstes: - 18 °C a Tarragona, - 17 °C a Tortosa, Reus i el Vendrell, - 13 °C a Gandesa. • Dia de cel poc ennuvolat però amb vent fort de nord-oest: - ratxes que poden arribar als 100 km/h a la meitat sud, - temporal marítim al litoral, amb fortes ratxes de vent i onatge destacat. 6.3. Repassada de premsa • Diari de Tarragona: - Portada dedicada al 25N, amb una llista de dones víctimes de violència masclista. • Diari Més Tarragona: - Crítica a la falta d’espai per a mercaderies ferroviàries al Camp de Tarragona. - Petició dels transportistes per tornar a la N-340 i denúncia de la seva criminalització. - Guia Repsol aposta per Tarragona com a seu de la gala. - Reus instal·larà bateries per emmagatzemar l’energia de plaques solars públiques. - El ministre autoritza 13 dies extra de pesca abans de Nadal. - Diverses pàgines dedicades al 25N. • Tarragona Digital: - Tarragona esdevindrà capital gastronòmica amb la gala dels Sols Repsol 2026. • Tots21: - Entrevista a Jordi Sanz, alcalde dels Pallaresos, sobre projectes com l’aqüeducte, la piscina i la font de la mina (previstos per al 2026). • Tarragonaradio.cat: - Destaquen que el Servei d’Informació i Atenció a les Dones ha atès més de 110 dones enguany. 6.4. Promocions i falques publicitàries • Obramat Tarragona: promoció de productes per a la construcció i eficiència energètica (panells solars, aerotèrmia, etc.). • Campanya de Tarragona Ràdio per promocionar publicitat per a negocis locals (falques, promoció “nou comerç” i descomptes per contractes anuals). • Informació d’EMATSA sobre obres de millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja, amb tècniques sense rasa per minimitzar molèsties. 7. Bloc esportiu 7.1. Nàstic de Tarragona: defensa sòlida i falta de gol • El Nàstic de Tarragona encadena dos partits amb la porteria a zero, després d’haver-ne mantingut només tres en les primeres 11 jornades de lliga (amb 17 gols encaixats inicialment). • El defensa i quart capità César Morgado destaca: - el bon treball defensiu i l’ordre de l’equip, - la voluntat de créixer des del darrere i mantenir la porteria a zero. “Si tenim la porteria a zero, el normal és que ens emportem els tres punts.” • Malgrat la ceguesa golejadora recent, Morgado confia en la “dinamita” ofensiva de l’equip i que els gols tornaran. 7.2. Proper partit: Nàstic – Hércules • Proper compromís de lliga: - Nàstic – Hércules d’Alacant al Nou Estadi Costa Daurada, diumenge a les 16 h. • L’Hércules arriba després de guanyar en el debut de Beto Company a la banqueta. • Morgado, que el va tenir com a entrenador a l’Andorra, el defineix com un tècnic: - valent, - al que li agrada jugar a futbol, - que farà de l’Hércules un rival exigent amb voluntat de disputar la pilota. 7.3. Afició i promoció Black Friday • Morgado agraeix l’afició grana pel seu suport, especialment en desplaçaments com el de Vila-real, tot i el fred i les despeses. • El club llança una oferta Black Friday per al partit contra l’Hércules: - 4 entrades a 5 € cadascuna per abonats, - preferentment a la mateixa ubicació de l’abonament (si s’exhaureix, cal canviar de zona), - compra principalment online, amb opció presencial per a qui tingui dificultats digitals. • Tarragona Ràdio anuncia també la Retransmissió en directe del partit dins la seva graella de programació esportiva. 8. Club Tenis Tarragona 8.1. Situació actual i socis • El Club Tenis Tarragona inicia una nova temporada i ho celebra amb una esmorzada amb la premsa i un programa especial de TGN Esports des de les seves instal·lacions. • El president Lluís Sales destaca: - el gran nombre de socis, - que el club està “molt a tope”, arribant al màxim de servei assumible amb les instal·lacions actuals. 8.2. Perspectives 2025–2026 i obres • Es preveu un tancament de 2025 molt positiu: - a nivell esportiu, - econòmic, - d’activitats, - amb alt nivell de satisfacció dels socis. • El 2026 serà clau pel desenvolupament de la segona fase de les obres de la zona parc: - creixement d’instal·lacions per a les escoles de tenis i pàdel, - incorporació d’un nou gimnàs. 8.3. Relació amb la Federació Catalana • Sales subratlla la importància de la bona entesa amb les federacions, especialment amb la Federació Catalana: - és membre de la Junta Directiva de la federació, - les federacions organitzen i coordinen competicions, - el Club Tenis Tarragona vol estar al màxim nivell competitiu en tenis i pàdel. 9. Lliga Genuïn i futbol inclusiu 9.1. Tarragona, casa de la Lliga Genuïn • La Lliga Genuïn torna a Tarragona, convertint la ciutat en capital del futbol inclusiu durant el cap de setmana. • El president de la Fundació LaLiga, Clemente Villaverde, afirma que la competició no té sostre mentre es mantingui la il·lusió: “Mentre hi hagi la il·lusió que genera, la Lliga Genuïn no té sostre.” • Considera Tarragona com “la casa de la Lliga Genuïn”, ja que: - la competició va néixer fa 8 anys a la ciutat, - cada any hi tornen amb molta satisfacció. 9.2. Valoració des del Nàstic • El president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas, defineix la Lliga Genuïn com: - un projecte referent a la Lliga, - un referent al país en matèria d’esport inclusiu. • Satisfacció de club i ciutat per acollir 50 equips de l’Estat, majoritàriament vinculats a la Lliga de Futbol Professional. • Esportivament, el Nàstic Genuïn: - perd els tres partits disputats a Salou, - se situa en 14a posició. • Els participants ja pensen en la segona fase de la temporada, que es disputarà a Cadis i Gijón. 10. Futbol territorial 10.1. Segona Catalana – Grup 6 • 10a jornada de la fase regular: - Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau: empat 1–1 al camp de la Pobla de Mafumet. - Cultural Torreforta: derrota 2–1 davant la Cava. • El tècnic de la Cultural Torreforta, Gregorio Navas, considera el resultat difícil d’assimilar perquè: - l’equip va ser superior en moltes fases, - va generar forces ocasions de perill i va controlar el rival defensivament, - però qualsevol errada o imprecisió s’està traduint en gols encaixats i impedeix sumar victòries com a visitant. 10.2. Tercera Catalana • Grup 16: - Sant Salvador: derrota 1–0 en la seva visita al Camp de la Riera. • Grup 17 (bons resultats pels equips de la ciutat de Tarragona): - Atlètic Campclar: victòria 3–1 contra el Vila-seca. - Col·legi Sant Pau: triomf 2–3 al camp de l’Espanya Canonja. - Racing Bonavista: victòria 2–3 al camp del Morell. 11. Estructura general del programa • Bloc informatiu inicial: 25N, violència masclista, polítiques públiques i actes a Tarragona. • Bloc socioeconòmic i d’infraestructures: gala Guia Repsol, pesca, transport per carretera i projecte ferroviari de Vila-seca. • Serveis i meteorologia: trànsit, emergències, temps i repàs de premsa. • Bloc esportiu: Nàstic de Tarragona, Club Tenis Tarragona, Lliga Genuïn i futbol territorial. • El programa intercala butlletins, publicitat i apuntes de graella propis d’una emissió en directe de matí.
Mi Rollo Es El Rock, una hora de bona vibra amb guitarres potents de fons. Un clàssic de les ones tarragonines, en antena des de 2002 de la mà d´en Pae. Cada dilluns a les 8 del vespre a Tarragona Ràdio
