Tots els episodis

62726 episodis disponibles

episodis

40585-40608 de 62726

Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
30'
Debat sobre la segregació de la Canonja i les vegueries
Actualitat de Tarragona: Segregació, Vegueries i Patrimoni En aquesta tertúlia de Tarragona Ràdio, tres periodistes i representants locals analitzen els temes clau que marquen l'agenda política i social de la ciutat, centrant-se especialment en les reformes administratives i la gestió dels edificis públics. La segregació de la Canonja El procés d'independència de la Canonja respecte a Tarragona avança, tot i que amb dubtes sobre la renegociació dels acords econòmics a causa de la crisi. Durant el debat s'han exposat visions contraposades: • D'una banda, es qüestiona la lògica de crear nous municipis en un context que tendeix a la creació d'àrees metropolitanes i mancomunar serveis. • De l'altra, es defensa com una forma de resoldre un deute històric i un sentiment identitari molt arrelat. El debat de les vegueries i la capitalitat La discussió sobre la nova llei territorials posa de manifest la tensió històrica entre Tarragona i Reus: • Es critica que el debat s'hagi centrat més en el nominalisme (noms de les vegueries i seus) que no pas en la millora real dels serveis per als ciutadans. • Les tertulianes coincideixen en la necessitat que ambdues ciutats col·laborin com el gran motor econòmic del sud de Catalunya. • Es destaca la utilitat de la vegueria per a les Terres de l'Ebre, però es demana més ambició per al Camp de Tarragona. Gestió del patrimoni municipal i la Tabacalera L'ús d'edificis emblemàtics com el Banc d'Espanya i la Tabacalera genera debat sobre la planificació urbana: • S'anuncia l'obertura temporal d'oficines d'estrangeria a la plaça Imperial Tàrraco i la futura permuta pel Banc d'Espanya. • Existeix una crítica ferma a la manca d'un pla d'equipaments culturals global. "No podem tractar la Tabacalera com un traster de coses que no sabem on posar; cal saber què vols aconseguir amb cada proximitat." Decisions sobre inversions (Pla Zapatero) Davant la possibilitat de rebre fons estatals, es planteja el dilema de si cal invertir immediatament en reformes parcials (les "rajoles") o esperar a tenir un projecte de museu arqueològic integral per evitar malgastar recursos.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
39'
Consell Municipal d'Infants: La veu dels nens a Tarragona
El paper del Consell Municipal d'Infants L'episodi d'avui de L'aventura de la vida se centra en la tasca del Consell Municipal d'Infants de Tarragona, un òrgan consultiu on alumnes de 5è i 6è de primària representen les inquietuds dels seus companys davant l'Ajuntament. Aquest espai permet que els infants no només identifiquin problemes, sinó que elaborin propostes reals de millora per a la ciutat, sota la presidència de l'alcalde. Principals preocupacions detectades Els consellers infantils han recollit diverses temàtiques que afecten el seu dia a dia: • Seguretat i civisme: Els nens expressen una forta preocupació pel consum de drogues en espais públics i la brutícia als parcs (especialment els excrements de gos). • Espais de lleure: Reclamen que els centres cívics i les instal·lacions esportives obrin també els caps de setmana. • Vigilància i manteniment: Han proposat més presència policial als parcs i la instal·lació de tanques de seguretat a les sortides dels col·legis. L'experiència democràtica Els convidats expliquen com van ser escollits mitjançant votacions democràtiques a les seves escoles, amb urnes i campanyes electorals pròpies. "Ens van triar els companys del col·le... hem fet una votació com les que es fan a l'alcalde." Tot i la seva implicació actual, la majoria de nens i nenes es mostren escèptics sobre dedicar-se a la política professional en el futur, descrivint-la com una feina avorrida o massa exposada a la crítica i la corrupció. Accions i resultats • L'Ajuntament ja ha aplicat algunes de les seves propostes, com l'obertura de centres cívics els dissabtes. • Es recorda el telèfon confidencial d'informació sobre drogues (977 24 44 14) com una eina al servei de nens, pares i mestres.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
20'
Cribatge precoç de la hipoacússia en nadons
La importància de la detecció precoç de la sordesa L'episodi se centra en la implementació del programa de cribatge de detecció precoç de la hipoacússia (pèrdua auditiva) en nadons a l'Hospital de Santa Tecla. Aquest procés és vital perquè la sordesa no detectada afecta greument el desenvolupament del pensament abstracte i la parla. Dades i incidència Es calcula que 1 de cada 1.000 nadons sans neix amb una pèrdua auditiva severa o profunda. En nadons que requereixen cures intensives, la xifra augmenta fins a 2 o 3 de cada 1.000. Antigament, la detecció era tardana i sovint basada en observacions familiars casolanes (com no reaccionar a sons forts). Metodologia del cribatge L’hospital utilitza la tecnologia de potencials evocats automàtics, una tècnica no invasiva i altament fiable: * S'estimulen les orelles per separat i es recullen les respostes elèctriques del cervell mentre el nadó dorm. * La prova es realitza habitualment al tercer dia de vida, abans de l'alta hospitalària, per evitar falsos positius causats pel líquid amniòtic a l'oïda. * Existeix un protocol de fins a tres etapes (als 3 dies, abans dels 3 mesos i diagnòstic final als 6 mesos) per confirmar els casos. Tractaments i solucions L'objectiu és intervenir tan aviat com sigui possible per aprofitar la plasticitat cerebral dels primers anys: 1. Audiòfons convencionals: Per a pèrdues lleus o moderades. 2. Implant coclear: Un dispositiu quirúrgic que substitueix la funció del cargol de l'orella i estimula directament el nervi auditiu. "Si no sentim, no creem llenguatge... i nosaltres pensem en un llenguatge. El pensament abstracte és molt difícil d'arribar-hi sense sons." Altres consideracions sobre la salut auditiva L'entrevista també aborda el paper del CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius) en el seguiment logopèdic i adverteix sobre els perills de l'envelliment auditiu precoç en adults a causa de l'exposició continuada al soroll i l'ús excessiu d'auriculars com els MP3 o iPods.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
30'
Debat sobre la crisi, pensions i urbanisme a Tarragona
Anàlisi de la Conjuntura Econòmica i Social El programa d'avui analitza en profunditat la situació política i econòmica actual amb tres convidats destacats de l'àmbit social i polític tarragoní. El debat s'inicia amb el Congrés dels Diputats, on s'espera un gran acord d'estat per sortir de la crisi econòmica que els tertulians veuen amb escepticisme a causa dels interessos partidistes. La Reforma de les Pensions i el Mercat Laboral S'aborda la proposta de retardar l'edat de jubilació als 67 anys i l'ampliació del període de cotització a 25 anys: • Els tertulians coincideixen que l'envelliment de la població fa insostenible el sistema actual. • Es critica la pèrdua de talent per les prejubilacions forçades en grans empreses i banca. • S'alerta sobre la pobresa energètica i la difícil situació de les famílies que no poden cobrir necessitats bàsiques. "Un país on cau el consum intern és un país mort i liquidat; cal propiciar que l'economia interior funcioni." Projectes de Transformació a Tarragona Urbanisme i Integració del Riu Francolí Es comenta l'inici de les obres al Passeig de la Independència per recuperar la façana fluvial: • L'objectiu és connectar el barri del Serrallo amb el riu mitjançant noves plataformes. • Es destaca la importància de fer el riu accessible i net per als ciutadans, integrant-lo finalment a la vida urbana. El Futur de l'Antiga Tabacalera Es debat sobre l'ús dels fons estatals (Pla Zapatero) per rehabilitar magatzems del complex: • Proposta de crear el Museu de la Romanitat, que podria ser el segon més important del món després del de Roma. • Necessitat d'un consorci entre Ajuntament, Generalitat i Estat per a un projecte global i ambiciós. Gestió del Port i Infraestructures Arran d'una conferència del president de l'Autoritat Portuària a Barcelona, es discuteix l'autonomia dels ports: • Es defensa una gestió de proximitat (Generalitat i Ajuntaments) per guanyar agilitat. • Existeix una dualitat entre la necessitat de col·laborar amb el Port de Barcelona i la competència directa que aquest exerceix sobre Tarragona. Organització Territorial: Vegueries Finalment, es tracta la polèmica sobre el nom de la futura Vegueria del Camp de Tarragona: • Reivindicació del nom històric de Vegueria de Tarragona. • Preocupació per la duplicitat d'administracions (ajuntaments, consells comarcals, diputacions i vegueries) i l'elevat cost que això suposa per a l'erari públic.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
36'
Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI)
Introducció als PQPI L'episodi d'avui se centra en els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), unes iniciatives del Departament d'Educació dissenyades per a joves d'entre 16 i 21 anys que no han obtingut el graduat en ESO. L'objectiu principal és oferir-los una sortida tant acadèmica com laboral, evitant que quedin fora del sistema. Estructura i Contingut del Programa Els programes s'organitzen en dos blocs formatius principals que es desenvolupen al llarg d'un curs escolar: • Mòduls A: Formació específica i totalment pràctica en el perfil professional escollit (cuina, vendes, fusteria, etc.). • Mòduls B: Formació bàsica instrumental que inclou matemàtiques, informàtica, llengües i orientació laboral. Formació en Centres de Treball (FCT) Una peça clau del programa són les 200 hores de pràctiques en empreses reals. Aquestes pràctiques permeten als alumnes tenir un contacte directe amb el món del treball, sovint sota un format d'alternança (uns dies a l'institut i altres a l'empresa) per mantenir el seguiment tutorial. Sortides i Continuïtat Educativa Contràriament al que es pot pensar, el fracàs a l'ESO no tanca les portes al futur. Els PQPI ofereixen diverses vies: Inserció laboral directa: L'alumne obté un certificat d'auxiliar en la seva especialitat. Accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM): Si l'alumne treu una nota mitjana de 8 o superior, té accés directe sense prova d'accés. Si aprova el curs però amb menys nota, gaudeix d'una exempció parcial en la prova d'accés (no ha de fer la part científico-tecnològica). "L'objectiu del PQPI és que l'alumne trobi el seu camí, ja sigui treballant o continuant estudiant." El paper de la tutoria i el seguiment L'èxit d'aquests programes rau en l'atenció individualitzada. Amb grups reduïts de màxim 15-16 persones, els tutors poden fer un acompanyament curós que ajuda a reconciliar l'alumne amb la formació, millorant la seva autoestima en veure resultats tangibles del seu esforç.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
30'
Debat sobre la mobilitat i urbanisme a la Part Alta de Tarragona
Gestió de la Mobilitat al Portal del Roser El debat s'inicia analitzant la reobertura parcial del Portal del Roser, on s'ha instal·lat un nou sistema de pilones per regular l'accés de vehicles al nucli antic. L'objectiu és reduir el trànsit rodat i prioritzar els vianants en una zona de gran valor històric. Polèmica Estètica i Tècnica • Els tertulians expressen divergències sobre l'impacte visual de les pilones davant la muralla, considerada patrimoni de la humanitat. • Es qüestiona la celeritat en l'execució (vuit mesos d'obres) i la necessitat d'estudiar la retirada de dues pilones per facilitar els girs de 90 graus. • Hi ha una crida a la valentia política per a una peatonalització integral, tot i que es reconeix la dificultat de trobar un consens amb comerciants i restauradors. El Pla Integral de la Part Alta (PIPA) Es discuteix l'estat d'execució del PIPA, que es troba aproximadament al 50% del seu calendari. El debat se centra en la necessitat d'actuar no només en l'urbanisme, sinó també en la vessant social. • Habitatges abandonats: S'alerta sobre la degradació d'immobles públics i privats, i la problemàtica d'ocupacions o tràfic de drogues. • Infraestructures: Es reclama millorar el cablejat aeri, la substitució de dipòsits d'aigua i la instal·lació d'ascensors en edificis antics. • Seguretat: L'oposició critica que la mediació intercultural no és suficient per resoldre problemes greus d'inseguretat. "L'estètica és personal, però l'important és que s'havia de regular l'accés per protegir el patrimoni." Actualitat Política Catalana L'últim bloc analitza la crisi provocada per les declaracions del conseller d'Educació, Ernest Maragall, sobre la "fatiga" del tripartit. • Es discuteix la seva oferta de dimissió no acceptada i la posterior rectificació. • Mentre el govern defensa la gestió educativa (construcció de dos centres per setmana), l'oposició ho veu com un símptoma de la desafecció ciutadana vers el govern de la Generalitat.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
16'
Activitats i tallers de Chaplin al CaixaForum Tarragona
Activitats destacades al CaixaForum Tarragona L'entrevista amb Carles Marqués, director de CaixaForum Tarragona, i Maria Atzeries, coordinadora d'activitats educatives, se centra en la nova exposició dedicada a la figura de Charles Chaplin i les activitats complementàries programades per a aquesta setmana. Programació Cultural de la Setmana Es detalla una agenda variada que inclou: Conferències d'Antiguitat Greco-llatina: Avui mateix, el doctor Alberto Bernabé parlarà sobre el cicle èpic en la iconografia grega, amb una presentació a càrrec de Joaquim Ruiz de Arbulo. Cicle de Cinema Chaplin: Dijous es projectarà la pel·lícula El Circ, precedida d'una breu conferència sobre els mecanismes del gag. Periodisme de guerra: Divendres, el prestigiós reporter John Lee Anderson oferirà una conferència sobre el repte d'explicar la veritat en plena guerra. Espectacle de Mites Clàssics: Diumenge a la tarda es repetirà l'espectacle sobre amors mitològics a càrrec de narradors tarragonins. Tallers Familiars: "Imatges en Moviment" El cor de la proposta educativa és el taller dedicat a Chaplin, on les famílies poden experimentar amb el cinema: Exploració del pre-cinema: Els infants descobreixen mecanismes antics com el filoscopi o el zoòtrop per crear la il·lusió de moviment. Imitadors de Charlot: Hi ha un espai d'atretzo amb bastons, barrets i maquillatge de qualitat perquè els nens i nenes s'identifiquin amb el personatge. Concurs i Col·laboració amb TAC12: Les filmacions dels petits imitadors es projectaran al Club dels Tarraconins de la televisió local. Creació d'un Flipbook: Com a record manual, els participants munten el seu propi llibret de 40 fotogrames amb la seva interpretació gravada. "El periodisme no es pot ensenyar però sí que es pot aprendre." Per incentivar la participació, s'ha anunciat que els oients poden obtenir invitacions gratuïtes utilitzant el codi "Tarragona Ràdio Taller" directament al centre.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
20'
Eines digitals i fons de la Biblioteca Pública
Noves eines per a lectors i professionals En aquesta col·laboració de la Biblioteca Pública de Tarragona, Cristina Barbé ens descobreix eines professionals ara accessibles a tot el públic per internet. Aquestes plataformes permeten estar al dia de les novetats i consultar fons històrics des de qualsevol lloc. La Bibliografia Selectiva de Novetats És una eina fonamental editada pel Departament de Cultura que s'actualitza cada dos mesos. Classificació Decimal: Utilitza el sistema del 0 al 9 per organitzar les matèries (0 obres generals, 1 filosofia, 5/6 ciències, 8 literatura, etc.). Contingut ampli: Inclou llibres, música i pel·lícules. Utilitat: Permet mantenir una col·lecció equilibrada i saber exactament què s'ha publicat de nou. Cercadors i fons digitals catalans Es destaquen tres projectes clau per a la recerca i la lectura digital: Eureca: El cercador que facilita l'accés als fons digitals de les institucions catalanes (llibres, fotografies, mapes i cartells). Padicat: El portal per a la preservació del patrimoni digital nascut directament a la xarxa, evitant que la informació volàtil es perdi. Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico: On es poden consultar i descarregar prop de 200 manuscrits de la Biblioteca Pública. L'evolució de la biblioteca La digitalització no només ajuda a la conservació de materials delicats (com els cartells), sinó que permet que la biblioteca física evolucioni cap a un espai de socialització i noves funcions culturals. "Coses que durant anys han estat a la cambra cuirassada, de cop i volta estan a la llum amb un tres i no res." Activitats de la setmana Sessions sobre Bécquer per a alumnes de batxillerat. Celebració del Dia de la Llengua Materna amb fons multilingüe. Tallers infantils com Vallmanetes (per a infants de 0 a 3 anys).
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
21'
Educació de carrer i gestió alternativa de conflictes
En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, s'explora la tasca de l'Àrea de Lleure i Comunitat de la Fundació Casal l’Amic, centrada en la intervenció social en els barris de Ponent de Tarragona. L'Alba Zamora, cap d'aquesta àrea, explica com l'educació de carrer serveix per crear vincles de confiança i actuar com a pont entre els joves i els recursos del territori. Eixos principals de la intervenció Presència constant: Els educadors recorren itineraris fixos a barris com Camp Clar, La Granja o La Floresta per ser referents per als joves en el seu propi entorn. Dinamització d'espais: Es realitzen activitats d'oci educatiu i tallers oberts per oferir alternatives saludables i preventives a les conductes de risc. El paper de "pont": Connecten les famílies i els infants amb serveis socials o altres recursos comunitaris que sovint desconeixen. La Gestió Alternativa de Conflictes Un dels punts clau és la implementació de la gestió alternativa de conflictes, una metodologia que busca: 1. Positivitzar el conflicte: Entendre'l com una oportunitat d'aprenentatge i no només com una confrontació. 2. Responsabilització: En lloc d'esperar que un tercer (jutge, professor o adult) decideixi, es fomenta que les parts implicades busquin la solució mitjançant el diàleg i el pacte. 3. La paraula com a eina: Implementar normes bàsiques de comportament i mediació quan les parts estan receptives. "Només es tria entre el que es coneix. Si no coneixes aquesta manera de fer (la mediació), faràs servir les que coneixes, com la confrontació." L'èxit d'aquests programes, com el projecte Peu de Carrer, es basa en la constància i en la capacitat de mantenir el compromís amb els joves malgrat les dificultats inicials o les reticències.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
Anàlisi de la crisi del Nàstic: Derrota a Anoeta i gestió directiva
Tertúlia Post-partit: Real Societat 1 - Nàstic 0 El debat se centra en la derrota decebedora del Nàstic de Tarragona a l'estadi d'Anoeta. Els tertulians expressen un sentiment de frustració no només pel resultat, sinó per la manca absoluta d'atac i la incapacitat de l'equip per generar perill. Aspectes esportius i joc de l'equip • Absència de joc ofensiu: Es reprotxa a l'equip que no va xutar entre els tres pals en tot el partit, destacant la passivitat davant una Real Societat que, segons els tertulians, no va fer un gran partit. • El gol d'un porter: Es comenta amb sorpresa i indignació el gol de falta rebut, marcat pel porter rival Claudio Bravo, especialment per la passivitat de la barrera. • L'estratègia de César Ferrando: Hi ha fortes crítiques a les decisions de l'entrenador, especialment per l'experiment de situar Roberto de mitjapunta. "És molt difícil guanyar un partit si no xutes cap cop a les mans del porter ni que sigui perquè se li escapi la pilota." Situació Institucional i Econòmica El podcast també aborda la delicada situació que viu el club a nivell de despatxos: • Deute econòmic: Es fa ressò de les informacions que apunten a un deute de prop de 4,5 milions d'euros. • Crisi al Consell d'Administració: Es discuteix la paradoxa que l'actual president fos el vicepresident econòmic de l'etapa anterior, el que genera desconfiança entre l'afició. • Impagaments: Es confirma que els jugadors porten dos mesos sense cobrar, tot i que s'espera una solució aviat. L'afició i el futur • Tot i el desànim generalitzat, es destaca la gran fidelitat dels seguidors que es van desplaçar a Sant Sebastià. • L'objectiu ara ja no és tant l'ascens, sinó recuperar la il·lusió de veure un bon espectacle al Nou Estadi per evitar que l'assistència continuï baixant.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
20'
Repàs de les estrenes setmanals i els Premis Goya
Anàlisi de l'actualitat cinematogràfica En aquesta edició del programa, els crítics David Serra i Juanjo Ferrer analitzen les estrenes més destacades de la setmana, amb una valoració general d'entre un 6 i un 4. El debat se centra principalment en el retorn dels clàssics de terror i el pes de l'esteticisme en el cinema actual. Estrenes destacades El hombre lobo: Malgrat no haver-la vist encara, hi ha expectació per aquesta adaptació dels clàssics de la Universal. Destaca la participació d'Anthony Hopkins i Benicio del Toro, i el treball del mestre del maquillatge Rick Baker. Tanmateix, es comenten els problemes de producció i el canvi de director que podrien haver afectat el resultat final. Un hombre soltero: El debut del dissenyador Tom Ford al cinema. Es destaca la nominació de Colin Firth i la participació del director de fotografia català Eduard Grau. Els crítics la descriuen com una obra d'un glamour excessiu però visualment fascinant. Historias de San Valentín: Definida com una pel·lícula "oportunista" i comercial que intenta imitar l'estil de Love Actually. Tot i el repartiment ple d'estrelles (Julia Roberts, Anne Hathaway), els especialistes es mostren escèptics amb la qualitat del director Garry Marshall. Nacidas para sufrir: Comèdia espanyola de Miguel Albaladejo. Es destaca la seva habilitat per retratar l'univers femení i el seu estil proper al costumisme de Berlanga. Expectatives davant els Premis Goya El programa tanca amb una reflexió sobre la gala dels Premis Goya, amb curiositat per veure com el nou director de l'acadèmia, Álex de la Iglesia, transformarà el format cap a l'espectacle. Segons els crítics: "Celda 211 és la pel·lícula de l'any, més enllà d'Agora, per la seva capacitat de connectar amb el públic setmana rere setmana." Es planteja el dubte de si guanyarà la qualitat cinematogràfica de títols com El secreto de sus ojos o el pes mediàtic d'Amenábar.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
48'
Prevenció de drogues amb alumnes de l'IES Campclar
Resum de l'episodi En aquest programa de L'aventura de la vida de Tarragona Ràdio, s'ha reunit un grup d'alumnes de batxillerat de l'IES Campclar per debatre sobre la prevenció de drogodependències. Acompanyats per les educadores de l'equip de prevenció i els seus professors, els joves han expressat la seva opinió crítica sobre els mètodes educatius actuals. Crítica al programa Hòrdago Els alumnes han estat molt directes en la seva valoració del programa Hòrdago, utilitzat a l'ESO: • El consideren massa teòric i avorrit. • Critiquen l'excés de fitxes i activitats d'escriure que s'assemblen massa a una classe acadèmica convencional. • Afirmen que, en molts casos, les respostes que donaven no eren sinceres, sinó el que el professorat volia sentir. L'èxit de l'obra de teatre "No em ratllis" En contrast, l'obra de teatre No em ratllis ha rebut una valoració molt positiva per part dels joves: • Valoren el dinamisme i la proximitat de les situacions representades. • Destaquen que l'ús de l'humor i el diàleg posterior amb els actors facilita la reflexió real. • Han après a identificar la pressió de grup i com les decisions personals són clau per evitar situacions de risc. Percepció de l'alcohol i les drogues S'ha generat un debat intens sobre com la societat percep de manera diferent les substàncies: • Normalització de l'alcohol: Els joves admeten que beure està socialment acceptat i fins i tot fomentat institucionalment, mentre que fumar porros està més estigmatitzat. • Responsabilitat individual: Discuteixen si s'ha de cuidar l'amic que beu massa o si cadascú és responsable de les seves pròpies borratxeres. "No s'ha d'estar borratxo per passar-s'ho bé, però l'entorn t'influencia molt." Comunicació amb la família Finalment, han compartit com gestionen aquests temes a casa. Alguns mantenen una relació de confiança total amb els seus pares, mentre que d'altres prefereixen amagar les seves experiències negatives amb l'alcohol per evitar la pèrdua de llibertat o la decepció familiar.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
Debat sobre salut pública, patrimoni i territori a Tarragona
Actualitat Sanitària: El Cas d'Hepatitis a Llevant El programa analitza la preocupant notícia del contagi d'hepatitis C que ha afectat set pacients en un servei d'hemodiàlisi a Tarragona. El debat se centra en la investigació d'ofici oberta pel fiscal Xavier Jou i les possibles irregularitats en la dispensació de fàrmacs. Gestió i Responsabilitats • Es qüestiona el model de serveis externalitzats dins la xarxa sanitària pública. • Els tertulians expressen el temor que la subcontractació prioritzi l'estalvi econòmic per sobre de la qualitat assistencial. • Es crítica la manca de transparència inicial i el tracte poc sensible cap als pacients d'edat avançada. "Quan hi ha responsabilitats civils, és a dir, quan ha de pagar algú, sempre paga el mateix, que és l'administració." Patrimoni Urbà: Les Pilones del Portal del Roser Es discuteix la polèmica instal·lació de pilones automàtiques per restringir el trànsit a la Part Alta de la ciutat. • Estètica vs. Funcionalitat: Malgrat estar d'acord amb la peatonalització, els tertulians descriuen l'impacte visual com a aberrant i excessivament tecnològic per a un entorn històric. • Conservació: L'arqueòleg Joan Menchon recorda que el portal patia constants impactes de vehicles que danyaven les dovelles romanes. • Es proposen alternatives com l'ús de pedres i carreus del Mèdol per integrar millor els elements de seguretat. Política Territorial i Infraestructures Expropiacions a l'Aeroport de Reus L'anàlisi de la sentència del Tribunal Suprem que dona la raó als propietaris dels terrenys expropiats, qualificant el fet de justícia extraordinària donada la trajectòria del cas. El Debat de les Vegueries Finalment, es comenta la nova Llei de Vegueries i la polèmica sobre la capitalitat i el nom de la Vegueria del Camp de Tarragona, subratllant la importància històrica de mantenir el nom de Tarragona com a referent territorial des de l'època romana.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
26'
Artistes europeus a la Catedral de Tarragona
L'empremta europea al patrimoni tarragoní En aquest episodi s'analitza la Catedral de Tarragona des d'una perspectiva singular: la contribució dels artistes europeus que, al llarg dels segles, han intervingut en la seva ornamentació i construcció. A través de l'expertesa de la doctora Sofia Mata de la Cruz, s'explora com la catedral no és només un temple local, sinó un catàleg d'art internacional. Dos moments clau d'influència internacional Segons la historiadora, la concentració d'artistes estrangers es divideix principalment en dues etapes: • Segle XIV (Gòtic): Època d'artistes itinerants que recorrien Europa allà on es construïen grans catedrals. Destaquen figures com l'escultor esclau Jordi de Déu (d'origen cretenc) i el mestre Aloy de Montbrai (França). • Segle XVI (Renaixement): Caracteritzat per un fort flux d'artistes que fugien de les galtes de religió a França i la recerca d'oportunitats d'artistes italians de "segona fila" que aquí eren considerats de primer nivell. Artistes i obres destacades L'episodi detalla noms concrets que han deixat un llegat físic a la ciutat: • Isaac Hermes: Pintor holandès considerat un dels més interessants de la segona meitat del segle XVI a Catalunya. • Pere Serafí: Conegut com "el Grec", un artista polifacètic (pintor i poeta) que va escriure en català, sent un exemple d'integració total. • Nicolau Larraut i Joan de Turs: Escultors francesos que van treballar en capelles i el cadirat del cor. El Museu Diocesà i la conservació Es posa en relleu la tasca del Museu Diocesà de Tarragona, que custodia més de 6.000 peces, incloent la col·lecció de pintura gòtica més important del sud de Catalunya. Es discuteixen també les dificultats de mostrar obres com els tapissos de Brussel·les a causa de la seva fragilitat i grans dimensions. "És interessant veure les obres a través dels ulls dels artistes, com ells traduïen la seva idea prèvia i ens han deixat aquest patrimoni tan important." L'espai conclou vinculant aquesta riquesa patrimonial amb la candidatura de Tarragona com a Capital de la Cultura Europea 2016.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
11'
Dijous Gras a Tarragona: Botifarra d'ou i tradició
La celebració del Dijous Gras a Tarragona L'episodi d'avui se centra en la vessant gastronòmica de l'inici del Carnaval, conegut com el Dijous Gras. Davant la baixa temporal del cuiner Francesc Lledó, el programa es desplaça al carrer per copsar l'ambient i les tradicions culinàries més arrelades a la ciutat. La Botifarra d'Ou amb Vicenç Bardolet En Josep Pardilas entrevista Vicenç Bardolet, expert de la Xarcuteria Bardolet, qui explica els secrets d'aquest producte estrella: Degustació popular: S'organitza una gran degustació gratuïta al Mercat Central amb unes 5.000 racions previstes per a tot el cap de setmana. Característiques: Es tracta d'una botifarra més suau de l'habitual perquè porta menys pebre i una elevada quantitat d'ou, ideal per als infants. Història: La tradició es remunta als segles XVIII o XIX, quan el Dijous Gras era el darrer dia d'afartament abans de la Quaresma, utilitzant les parts més grasses del porc. "El Dijous Gras és el dia en què hem de fer l'afartament... una botifarra d'ou freda amb pa amb tomàquet i una copa de cava és el millor sopar possible." La Coca de Llardons i la Colla de la Bota També es destaca el paper de la Colla de la Bota, una de les comparses més veteranes de Tarragona (amb 29 anys d'història), que s'encarrega de la venda de la coca de llardons: Es venen entre 1.000 i 1.500 unitats a preus populars. L'entitat destaca la importància de mantenir viva la tradició malgrat el context econòmic. Tallers de Cuina als Centres Cívics Finalment, es fa difusió dels propers cursos de cuina al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, que inclouen: Cuina de supervivència a casa amb Xavier Fabra. Monogràfic d'arròs i peix amb David Soler (del restaurant El Barquet).
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
30'
Debat sobre Sanitat, Urbanisme i Impacte de El Corte Inglés a Tarragona
Tertúlia d'Actualitat a Tarragona En aquesta sessió de debat, periodistes i regidors de l'Ajuntament de Tarragona analitzen els temes més pungents de la setmana, des de crisis sanitàries fins a la transformació comercial de la ciutat. Crisi Sanitària: Infecció d'Hepatitis C Es discuteix el brot d'hepatitis C detectat en un centre sanitari, vinculat a una empresa externa subcontractada per la xarxa de Santa Tecla. Els punts clau inclouen: • Responsabilitat i Transparència: Hi ha una forta crítica a la falta de claredat sobre qui és el responsable final (l'empresa gestora, la xarxa de Santa Tecla o el Departament de Salut). • Subcontractació en la Sanitat: Es debat si la gestió externa de serveis bàsics com la diàlisi pot afectar la qualitat o si és simplement una eina d'eficiència. • Vessant Jurídic: Raül Font apunta a una possible negligència professional greu tipificada en el Codi Penal. Urbanisme i Mobilitat: El Portal del Roser La instal·lació d'un nou sistema de pilons per regular l'accés a la Part Alta ha generat una forta controvèrsia política: • Crítiques de l'oposició: Convergència i Unió denuncia l'impacte visual negatiu sobre la muralla i les dificultats de gir per a autobusos i vehicles. • Defensa del Govern: Xavier Terres justifica la contundència de la mesura per l'incivisme reiterat i la necessitat de protegir el patrimoni històric de danys per vehicles no autoritzats. L'Efecte de El Corte Inglés L'obertura de la gran superfície es veu com un motor econòmic en temps de crisi, però amb matisos: • Llocs de Treball: L'allau de currículums demostra l'expectativa generada en un context de 18,5% d'atur. • Nova Centralitat: Es preveu un desplaçament del centre neuràlgic de la ciutat cap a la Rambla Lluís Companys. • Competència amb el Petit Comerç: Tot i el risc, els tertulians coincideixen que pot reforçar la capitalitat comercial de Tarragona, atraient compradors de províncies veïnes i obligant el comerç local a l'especialització. "Les crisis són oportunitats i a vegades és qüestió de posar-se les piles i especialitzar-se."
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
26'
Atenció a domicili i l'àrea social de la Santa Tecla
L'Àrea Social de la Xarxa Santa Tecla i l'Atenció Domiciliària En aquesta edició d'Espais de Salut, es detalla la important tasca que realitza la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla més enllà de l'atenció mèdica hospitalària, centrant-se en el vessant social i el suport a la comunitat. Aclariment sobre el cas d'Hepatitis C Abans d'entrar en el tema principal, el gerent Josep Andreu aclareix la situació viscuda a l'Institut Nefrològic: • La xarxa es desvincula totalment de la gestió del servei de diàlisi. • L'empresa responsable és Fresenius Medical, que simplement lloga uns espais al complex de Llevant. • No hi ha cap vincle laboral ni material entre ambdues entitats. El Servei d'Atenció a Domicili (SAD) L'Anna Gómez explica com funciona el SAD, un servei clau per mantenir l'autonomia dels pacients en el seu entorn: • Objectiu principal: Ajudar que les persones puguin romandre al seu domicili el màxim temps possible, evitant o retardant l'ingrés en residències. • Perfil dels usuaris: Tot i que el gruix són gent gran, també s'atén a nens en risc i joves amb problemes de salut mental. • Professionals: Un equip de 50 persones (treballadores familiars i auxiliars) atén prop de 300 usuaris a Tarragona. Les quatre àrees del projecte estratègic social La Xarxa Santa Tecla s'estructura en quatre grans pilars socials: Gent Gran: Gestió de residències i centres de dia. Treball Social: Coordinació des dels hospitals i centres d'atenció primària. Infància: Llars d'infants i cases d'acollida per a nens desnonats de les seves famílies. Discapacitat: Integració laboral de persones amb discapacitat psíquica i mental a través de serveis com la bugaderia industrial. "Rebem més del que donem; és una feina molt gratificant però complexa emocionalment on cal saber posar límits professionals."
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
30'
Terror sanitari, ocupació al Corte Inglés i llei de vegueries
Actualitat Sanitària i Social a Tarragona Cas d'Hepatitis C al Centre de Llevant S'analitza la preocupant notícia sobre la suposada infecció d'Hepatitis C en diversos pacients d'hemodiàlisi al centre sanitari de Llevant. Els tertulians coincideixen en la gravetat del cas i la necessitat de deixar treballar la via judicial i la fiscalia per depurar responsabilitats. • Es destaca que el servei depèn d'una empresa externa a la xarxa de Santa Tecla. • La Generalitat de Catalunya ha obert un expedient informatiu. L'impacte laboral del Corte Inglés L'allau de més de 2.000 persones que han presentat el currículum per a les 550 places del nou Corte Inglés a la Plaça Imperial Tarracó centra el debat sobre la crisi. • Es valora com una "loteria" i una injecció d'optimisme en un context de destrucció d'ocupació. • Hi ha un fort consens sobre el perfil de l'empresa com a sinònim de solvència i estabilitat. Economia Local i Urbanisme El futur del petit comerç Es discuteix si el gran magatzem serà un motor o un botxí per al comerç local del centre. • Judit Heras i Maribel Rubio opinen que crearà un nou eix comercial que pot dinamitzar la zona. • Es contraposa el tracte personal del petit comerç amb la funcionalitat dels grans centres. • Es posa sobre la taula el problema dels alts preus dels lloguers que fan tancar persianes a la Part Alta. Reptes de Mobilitat Carles Castillo i Ramon Maria Sanz debaten sobre el trànsit que generarà el nou centre. • Previsió de col·lapse circulatori durant les primeres setmanes d'estrena. • Estudi d'una nova línia comercial de l'AMT (Autobusos Municipals de Tarragona) per connectar la Rambla amb el Corte Inglés. Política Territorial: La Llei de Vegueries Debat sobre la Capitalitat L'ambient de la tertúlia es tensa en parlar de l'avantprojecte de la Llei de Vegueries de la Generalitat. • L'oposició (CiU i PP) acusa l'alcalde Ballesteros de passivitat i de permetre que Tarragona perdi pes institucional en favor d'eufemismes com seu institucional. • El govern (PSC i ERC) nega qualsevol risc per a la capitalitat i acusa l'oposició de fer partidisme electoralista. "No heu d'expressar por de perdre la capitalitat si teniu confiança en la ciutat." Diferències estratègiques • CiU i PP demanen la retirada de la llei per manca de consens territorial. • PSC i ERC aposten per millorar-la durant la tramitació parlamentària al Parlament de Catalunya.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
22'
La Percepció del Risc i la Salut: Subjectivitat vs. Dades
L'Anàlisi de la Percepció del Risc En aquesta conversa amb Cinta Daufí, es reflexiona sobre com els éssers humans processem la noció de risc i com aquesta percepció sovint s'allunya de la realitat científica o estadística. El punt de partida és la polèmica sobre la instal·lació d'un magatzem de residus nuclears a Ascó, un debat que, segons l'experta, s'ha centrat en vessants polítiques i emocionals més que no pas en dades objectives. Risc Objectiu vs. Risc Subjectiu La discussió estableix una distinció fonamental entre dos conceptes: Risc Objectiu: Mesures tècniques i probabilitats estadístiques basades en estudis (com el risc de càncer o mortalitat davant d'un hàbit). Risc Subjectiu: La percepció emocional i psicològica de la població, influenciada per creences, mitjans de comunicació i l'imaginari col·lectiu. S'observa que la societat tendeix a sobreestimar riscs catastròfics però molt improbables (com un atemptat en un magatzem nuclear) i, en canvi, a subestimar riscs quotidians i acumulatius (com el tabaquisme, el trànsit o la mala alimentació). El Paper del Llenguatge i el Confort El llenguatge juga un paper crucial en la construcció de la por. No és el mateix parlar de "magatzem" que de "cementiri nuclear". Així mateix, s'accepten certs perills de manera inconscient pel nostre propi confort i benestar, com l'ús del cotxe o el consum d'energia. "Viure és un esport de risc; l'únic moment en què no et pot passar res és quan estàs mort." Conclusions sobre la Gestió del Risc Risc Zero: No existeix; qualsevol activitat humana implica una probabilitat de dany. Falta d'informació: Es reclama una comunicació més transparent i entenedora per part dels tècnics per tal de desangoixar la societat. Llegenda urbana a Tarragona: Es posa l'exemple de la por a la indústria petroquímica, on la percepció col·lectiva de malaltia sovint no coincideix amb els estudis epidemiològics realitzats.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
38'
Cicles Informàtics a l'IES Vidal i Barraquer
Formació Professional d'Informàtica a Tarragona En aquest episodi de l'espai Espai i Eines, explorarem l'oferta formativa en informàtica de l'IES Vidal i Barraquer de Tarragona. L'episodi compta amb la participació de docents i alumnes que expliquen la transició educativa i les oportunitats laborals en aquest sector. Estructura i Família Informàtica La família professional d'informàtica del centre s'estructura en tres eixos principals: • Grau Mitjà: Sistemes Microinformàtics i en Xarxes. • Grau Superior: Desenvolupament d'Aplicacions Informàtiques (DAI) i Administració de Sistemes Informàtics (ASI). • El curs actual destaca per una demanda extraordinària i l'adaptació dels currículums a la nova normativa. Diferències entre la LOCSE i la LOE Un dels temes tècnics discutits és la convivència de dos plans d'estudis: • LOCSE: El model antic que encara estan cursant alguns alumnes en pràctiques. • LOE: El nou model que actualitza continguts curriculars. • Tot i que ambdós sumen 2.000 hores, la LOE incrementa les hores de pràctiques en empreses (passant de 310 a 416 hores). Experiències dels Alumnes i Sortides Laborals El podcast recull diversos perfils d'estudiant que demostren la flexibilitat del sistema: • Pere Mallafré: Accés directe des de l'ESO al grau mitjà. • Josep Maria Iglesias: Alumne de segon curs realitzant pràctiques en gestió remota de servidors. • Iñaki González: Exalumne que compagina el treball amb el grau superior, destacant el seu rol com a tutor d'altres alumnes en pràctiques. "Quan entres en el món laboral, el que importa és quina mena de treballador ets i els coneixements que vas adquirint." La Informàtica com a Eina Transversal Es destaca que els informàtics no només treballen en empreses del sector, sinó que són imprescindibles en àmbits com el sanitari, la gestió econòmica o l'administració pública. Els docents subratllen l'èxit del model del Vidal i Barraquer, essent pioners a Catalunya des de l'època de l'FP2.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
La Capitalitat de Tarragona: El Corte Inglés i les Vegueries
Impacte de l'Arribada del Corte Inglés L'obertura del nou centre comercial és vista com un motor de dinamització econòmica i laboral per a Tarragona. • Selecció de personal: S'anuncia l'obertura d'una oficina per rebre currículums per a unes 550 places de treball. • Efecte crida: Es preveu que el centre atraurà clients no només de la província, sinó també de Lleida, reforçant la capitalitat comercial de la ciutat. • Sinergies i competència: Es debat si el petit comerç patirà o si es beneficiarà de l'augment de flux de visitants. Els tertulians apunten que el comerç local haurà d'apostar per l'especialització. "Allà on hi ha el Corte Inglés, hi ha moltes més coses; marca diferències en la tria del lloc." Mobilitat i Urbanisme • La nova ubicació desplaçarà el centre geogràfic cap a la zona de Joan XXIII. • Es planteja la necessitat d'estudiar a fons la mobilitat i el trànsit, ja que el volum de gent podria col·lapsar els accessos actuals. El Debat de les Vegueries i la Unitat Política La discussió sobre la nova divisió territorial de Catalunya genera tensions entre els municipis i els partits. • Consens en perill: Els tertulians lamenten que la unitat mostrada inicialment pels polítics de Tarragona s'estigui esquerdant per interessos partidistes. • Nomenclatura i identitat: Hi ha discrepàncies sobre si el nom ha de ser Vegueria de Tarragona o Camp de Tarragona, especialment per la inclusió de comarques com el Priorat o el Baix Penedès. • Crítica a la llei: Alguns participants consideren la llei innecessària i critiquen el trasbàs de competències que podria dependre de decisions de l'Estat a Madrid. Gestió dels Fons Estatals (FEIL) Es repassen els projectes finançats pel fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat. • Projectes clau: Destaca la recuperació de la Tabacalera (per a usos culturals i magatzems d'entitats) i l'adequació del Camí de la Coma. • El Banc d'Espanya: Es comenta la decepció perquè aquest edifici emblemàtic hagi quedat fora dels fons estatals per motius administratius, endarrerint-ne la recuperació. • Eficàcia administrativa: Es posa en valor la rapidesa excepcional amb què s'executen aquests fons en contrast amb la lentitud habitual de l'administració.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
17'
El llegat greco-romà i l'arquitectura del Panteó a CaixaFòrum
La vigència del món clàssic a l'actualitat L'episodi presenta el nou cicle de conferències a CaixaFòrum Tarragona dedicat al llegat artístic greco-romà. Els convidats, Francesc Casadesús i Antonio Alvar, reflexionen sobre com la cultura clàssica no és una qüestió del passat, sinó un referent imprescindible per entendre el món contemporani. Filosofia i arquitectura com a pilars Filosofia per a la vida: Es critica la banalitat dels llibres d'autoajuda moderns, subratllant que conceptes sobre la felicitat ja van ser tractats amb profunditat per Aristòtil i les escoles estoiques i epicúries. El Panteó de Roma: La conferència magistral d'Antonio Alvar analitza aquest edifici no només com una fita tècnica, sinó com una metàfora del poder romà. El Panteó representa el repte de construir la esfera perfecta, una fita que va superar en dimensions a cúpules posteriors com la de Sant Pere del Vaticà o el Capitoli de Washington. El cicle de conferències El programa inclou diverses sessions per apropar la cultura clàssica a tots els públics de manera entenedora: Arquitectura: L'anàlisi del Panteó i la geometria simbòlica. Iconografia: El cicle èpic de la Ilíada i l'Odissea en la ceràmica grega. Mitologia: La figura d'Orfeu, considerat el primer gran músic. Arqueologia local: Teories recents sobre l'estàtua d'Esculapi a Empúries. "Quan un vol representar el poder, ha de posar columnes i cúpules, perquè cap altra arquitectura ha simbolitzat millor la força que la grecoromana." Finalment, es destaca el paper de la divulgació per compensar la manca de coneixements clàssics en els plans d'estudi actuals, reafirmant que mirar cap als clàssics és una forma de comprendre millor qui som.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
17'
Deu anys d'acompanyament social i el llibre de la Fundació Pont i Gol
L'impacte de la Fundació Pont i Gol a Reus L'entrevista se centra en la presentació del llibre Fent lloc als qui no ho entenen, una obra que recull deu anys d'història i vivències personals de la Fundació Pont i Gol a Reus. La Natàlia Vilés, una de les autores, explica com l'entitat va néixer per donar resposta a les necessitats reals de barris com Sant Josep Obrer, Montserrat i Fortuny. Una metodologia basada en l'acollida i l'acompanyament El model d'intervenció no es basa en grans teories, sinó en el treball de camp i la proximitat: * Detecció directa: Els projectes neixen de la gent que s'apropa a la Fundació buscant ajuda en temes concrets. * Prioritat a la infància i joventut: Amb el programa Aixeca't, es va iniciar una tasca de suport postescolar per a nens que passaven massa hores al carrer. * Acompanyament familiar: Es destaca la importància de la pedagogia sistèmica, que integra la família en el procés educatiu per evitar que l'escola i la llar caminin en direccions oposades. Conceptes clau sobre exclusió i èxit L'espai reflexiona sobre les etiquetes socials. El Jordi Collado i la Natàlia Vilés coincideixen que: "L'important és creure en les persones i que absolutament tothom pot canviar." Contra els estereotips: Posar nom i cara a les persones evita caure en prejudicis. El dret a equivocar-se: S'entén l'equivocació com un pas necessari per a l'aprenentatge, tant per als usuaris com per als professionals. El paper de l'administració: Es critica com molts barris perifèrics van ser creats per l'administració com a simples "forats" per ubicar gent, generant estructures de marginació que les fundacions ara intenten esmenar. Vivències i futur Es narren històries d'èxit, com la d'una noia immigrant que va arribar sense res i que, a través de l'acompanyament personalitzat, va aconseguir la documentació i una vida estable. Finalment, es destaca la professionalització del sector sense perdre la vessant humana i compromesa que caracteritza aquestes entitats a Tarragona i Reus.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
16'
Novetats literàries i actualitat de la Biblioteca Pública de Tarragona
Panorama de les Publicacions Locals a l'Alt Camp Esteve Massalles, responsable de l'àrea de publicacions locals de la Biblioteca Pública de Tarragona, presenta un recull d'obres recents, moltes d'elles vinculades a la ciutat de Valls i editades per Cossetània Edicions. Principals novetats editorials Biografies i Història: Es destaca l'obra de Jordi Martí Baget, Una vida al servei de Valls, que desgrana la trajectòria d'Indaleci Castells Juller (1864-1920), personatge clau en la política i el periodisme de l'Alt Camp. Literatura clàssica i rutes: La publicació de Rurals i Urbanes de Narcís Oller, un recull de narracions curtes, i la nova ruta literària de Narcís Oller en format guia, que permet recórrer el Vilaniu literari de l'autor. Judaïsme i recerca: Andreu Lascorz presenta un estudi actualitzat sobre el judaïsme a les comarques de Tarragona, reprenent el llegat de l'estudiós vallenc Joan Sacall. Nous formats: El salt del món digital al paper amb el bloc de l'escultor Salvador Joan Pere i el llibre-CD sobre El carrilet de la Cava de Josep Bo. Dinàmiques Educatives i Socials La biblioteca consolida el seu paper com a suport educatiu mitjançant un programa pilot per ajudar els alumnes de secundària a preparar les lectures obligatòries de la selectivitat. "Magí Sunyer farà una explicació sobre Narcís Oller i donarà les pistes per poder-ho preparar a les proves." La transformació de la secció local S'observa una tendència creixent en la publicació de treballs locals, passant de la història purament acadèmica a una diversificació temàtica que inclou fotografia, gastronomia, rutes i patrimoni natural. Aquesta democratització del contingut ha fet que les obres locals siguin molt més divulgatives i atractives per al lector general, més enllà dels investigadors especialitzats.