Tots els episodis

62725 episodis disponibles

episodis

42145-42168 de 62725

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
Festa del Pinxo: Dinamització comercial a Torreforta
Una nova iniciativa gastronòmica al barri de Torreforta Aquest cap de setmana, el barri de Torreforta de Tarragona acull la Festa del Pinxo, una iniciativa de l'Associació de Comerciants del barri i Botiguers de Tarragona. L'objectiu principal és dinamitzar el comerç local i establir una senyal d'identitat gastronòmica pròpia per al barri. Detalls de l'esdeveniment i logística Ubicació: La festa se celebra a la Plaça del Camp de Tarragona, un espai ampli ideal per a la instal·lació de dotze casetes. Dates i horaris: Comença divendres a les 19:00h (inauguració oficial a les 20:00h amb l'alcalde) i s'allarga tot el dissabte i diumenge, de 10:00h a 23:00h. Oferta gastronòmica: S'ha creat un model de tiquet per 3 euros que inclou tres pinxos i una cervesa (patrocinada per Estrella Galicia). Activitats complementàries: Actuacions de jazz en directe, hip-hop, ponis per als nens i parades de productes d'alimentació com formatges. Objectius a llarg termini: El Pla de Dinamització Els organitzadors destaquen que aquesta festa no és un fet aïllat, sinó el primer pas per a un projecte més ambiciós: "Volem que Torreforta s'instauri ja d'una manera típica... que sigui ja el pinxo on és a Torreforta." L'estratègia busca recuperar el pla de dinamització comercial per al barri, un suport de l'administració que permetria mantenir activitats durant tot l'any i enfortir el teixit associatiu i econòmic de la zona davant les dificultats actuals del sector. Cooperació i territori Es destaca la importància de la col·laboració entre diferents zones de Tarragona, com el feedback positiu amb el Serrallo i les seves jornades del romesco, per fer créixer la ciutat en el seu conjunt.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
9'
Sorteig i jornades gastronòmiques del Romesco al Serrallo
Resum del Sorteig i les Jornades Gastronòmiques L'episodi se centra en la celebració del sorteig organitzat per l'Associació de Comerciants i Restauradors del Serrallo a Tarragona Ràdio. El guanyador ha estat Josep Maria Bonet Ferran, qui va participar a través de Facebook responent a la pregunta sobre la declaració dels castells com a patrimoni de la humanitat. Detalls del Premi i Participació El guardó: Un dinar o sopar per a dues persones en qualsevol dels 20 restaurants associats del Serrallo. Obsequis addicionals: Una cassoleta de fang amb ingredients i el llibre El Romesco: història, tècniques i receptes de David Soler. Mètode de selecció: S'ha triat una bola a l'atzar (número 16) d'entre tots els oients que havien enviat missatges durant la setmana. Jornades Romescaires Matías Leandro, president de l'associació, ha destacat l'èxit aclaparador de les primeres jornades gastronòmiques: Es recomana gaudir del premi durant el cap de setmana per aprofitar el "caliu romescaire". Activitats destacades: Dissabte a les 12h: Aperitiu romescaire de moixina i fesols. Diumenge a les 10h: Emorzar de forquilla amb romesco de sèpia i patates per 5 euros. "No tinc cap mena de dubte que els castells han de ser patrimoni cultural immaterial... i si és amb un romesco, millor que millor." Finalment, s'ha subratllat la satisfacció dels restauradors per la gran resposta del públic i dels mitjans, consolidant el barri del Serrallo com un referent de la cuina marinera.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Anàlisi de la comunicació política electoral amb Arantxa Capdevila
Anàlisi de la campanya electoral: formes vs contingut En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la professora de Comunicació Política de la URV, Arantxa Capdevila, analitza les estratègies dels partits durant la campanya electoral al Parlament de Catalunya. L'experta destaca una preocupant tendència a prioritzar l'espectacle per sobre de les propostes polítiques de fons. L'ús de vídeos i estratègies per cridar l'atenció L'anàlisi se centra en com certs partits han optat per vídeos polèmics (com els de les joventuts socialistes o Montserrat Nebrera) per guanyar visibilitat. Segons Capdevila, això suposa un risc: Es desvia l'atenció cap a anècdotes poc rellevants. S'eviten debats crucials com la crisi econòmica, la corrupció o les relacions Catalunya-Espanya. S'omplen minuts de mitjans amb propostes buides que busquen només el "minut de glòria". "Siguem creatius i busquem maneres d'arribar a la gent amb contingut en lloc de fingir orgasmes o aparèixer despullats." El paper de les xarxes socials i els mitjans tradicionals Tot i l'expectació generada per referents com Obama, Capdevila considera que les xarxes socials (Facebook, Twitter) encara no són el mitjà principal a Catalunya per diversos motius: Manca de participació real: Els partits les usen com a aparador però no assumeixen la pèrdua de control sobre el missatge ni la interacció constant que requereixen. Abast limitat: La televisió i la premsa continuen sent els mitjans hegemònics per arribar a la gran massa social. Segmentació: Tot i ser minoritàries, són útils per arribar a un públic jove i urbà molt específic. Valoració dels cartells i lemes electorals L'experta repassa l'estètica tradicional de la campanya, qualificant-la de poc innovadora i força monocorde: Artur Mas (CiU): Considerat el cartell més reeixit. La imatge transmet maduresa i un candidat "curtit" després de set anys a l'oposició. José Montilla (PSC): Crítica a l'ús del blanc i negre, que reforça una imatge "grisa" o poc alegre del candidat. Joan Herrera (ICV-EUiA): Imatge percebuda com a forçada o massa tensa. Albert Rivera (C's): Repetició de l'estratègia del nu per buscar l'impacte mediàtic que ja li va funcionar anteriorment.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
10 anys de Tàrraco: balanç i futur del patrimoni mundial
Balanç dels 10 anys de la declaració de la UNESCO L'arqueòloga municipal Imma Teixell analitza l'impacte d'una dècada com a Patrimoni de la Humanitat. La valoració general és molt positiva, destacant que la declaració ha situat Tarragona al mapa internacional, tant a nivell turístic com científic. Impacte en la ciutadania i identitat • S'ha produït un canvi de mentalitat: l'arqueologia ha passat de ser vista com una molèstia per a les obres a ser un motiu d'orgull i identitat. • Es defensa el concepte de ciutat viva: Tarragona no ha de ser una "Pompeia" museïtzada, sinó un lloc on el patrimoni i la vida quotidiana coexisteixin. Estat i conservació dels monuments Es fa un repàs detallat de les estructures gestionades pel municipi i altres institucions: • La Muralla: Es considera el monument més complex i fràgil per la seva mida i per ser un element "viu" amb segles de reutilització. • Amfiteatre: Es troba en bon estat però requereix una observació constant per l'ús de materials inadequats en restauracions del segle XX. • El Circ: Teixell proposa millorar la museïtzació del que ja està descobert abans de continuar excavant noves zones. • Pont del Diable i el Mèdol: Intervencions recents han millorat el seu entorn i han assegurat la seva conservació a llarg termini. Assignatures pendents: El Teatre i la Necròpolis L'arqueòloga es mostra crítica amb la situació de la Necròpolis Paleocristiana (tancada durant anys) i el Teatre Romà. Reivindica que: "No s'entén que la necròpolis més gran d'Occident estigui tancada; cal deixar de banda personalismes i sumar esforços." Reptes per al futur (2020 i més enllà) Es planteja la necessitat urgent de crear un ens de gestió únic o consorci que coordini totes les administracions (Ajuntament, Generalitat i Estat) per agilitzar tràmits i inversions. El projecte de la Tabacalera es veu com la gran oportunitat per ubicar un Museu Nacional Arqueològic modern i amb capacitat per acollir grans fluxos de visitants.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Anàlisi crítica de la futura Política Agrària Comuna (PAC)
Perspectives i Crítiques a la Nova PAC Salomó Torres, portaveu d'Unió de Pagesos, analitza amb escepticisme el nou document de la Comissió Europea sobre la Política Agrària Comuna (PAC). Segons Torres, la proposta actual no resol els problemes estructurals que pateix la pagesia catalana, especialment pel que fa a la caiguda de rendes i la manca de xarxes de protecció en el mercat. Desafiaments Estructurals del Sector L'entrevista destaca diversos factors que amenacen la continuïtat de les explotacions: Inestabilitat del mercat: Es denuncia la falta de control sobre els preus en origen i la competència deslleial d'importacions que no compleixen els criteris mediambientals de la Unió Europea. El pressupost i les ajudes: Tot i les previsions de pèrdues de fins a 60 milions d'euros a Catalunya, Torres considera precipitat donar xifres definitives fins que no es tanqui el marc financer 2014-2020. Relleu generacional: Un dels problemes més greus és l'envelliment dels titulars, amb una mitjana d'edat superior als 55 anys, fet que frena la innovació. L'Impacte de la Crisi al Camp de Tarragona El sector agrari porta anys en una crisi crònica que ara s'agreuja per l'actual conjuntura econòmica. Al Camp de Tarragona, els sectors més afectats inclouen l'olivera, la vinya, la fruita seca i l'horta. "Si no s'intervé directament en que els pagesos incrementin les seves rendes, les explotacions petites i mitjanes plegaran totes." Finalment, es subratlla la necessitat de fer co-decisió amb el Parlament Europeu per introduir mecanismes que realment garanteixin la viabilitat de l'agricultura europea.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Un Déu Salvatge arriba al Teatre Metropol
L'obra de Yasmina Reza al Metropol L'actor Òscar Rabadant ens presenta Un Déu Salvatge, l'obra de la dramaturga Yasmina Reza que arriba aquest divendres a les 21:30 h al Teatre Metropol. Sota la direcció de Tamzin Townsend, el muntatge compta amb un planter d'actors de reconegut prestigi: Roser Camí Ramon Madaula Vicenta N'Dongo Òscar Rabadant L'argument: De l'anècdota a la ferocitat L'obra s'inicia amb una situació quotidiana: una baralla escolar entre dos nens en la qual un li trenca les dents a l'altre. El que comença com una trobada civilitzada entre les dues parelles de pares per solucionar el conflicte, deriva ràpidament en una pèrdua de la compostura. "Jo crec que en un déu salvatge és ell qui ens governa sense solució de continuïtat des de la fosca nit dels temps." Temes principals i estil actoral La natura humana: Els personatges es despullen de les seves capes de moral i educació per deixar sortir el seu costat més primitiu. Ironia i humor: Tot i que el rerefons podria ser dramàtic, l'autor destaca que es tracta d'una comèdia sorprenent on el públic riu de la bestialitat i les misèries humanes. Personatges definits: Des d'una pacifista d'ONG fins a un venedor de parament del llar amb molta flegma, cada personatge acaba explotant per escletxes inesperades. En definitiva, es tracta d'un divertimento magistral que convida l'espectador a veure com les veritats absolutes es desintegren davant d'una situació de tensió.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
La dieta mediterrània: Patrimoni de la Humanitat
Reconeixement de la UNESCO i estil de vida En aquesta conversa amb la nutricionista Montse Rojas, s'analitza el motiu pel qual la dieta mediterrània ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Més enllà d'una simple pauta alimentària, es defineix com un estil de vida que engloba cultura, exercici físic i productes de proximitat. Els pilars fonamentals de la dieta La nutricionista destaca que la base d'aquesta alimentació no se centra només en la piràmide alimentària, sinó en diversos factors clau: Productes d'origen vegetal: Consum elevat de fruites, verdures, cereals i llegums. Greixos saludables: L'oli d'oliva com a pilar central ("l'or de la dieta"), juntament amb els fruits secs i el peix blau (rics en omega 3). Exercici físic: Es considera una part intrínseca de la dieta; caminar mitja hora al dia redueix el colesterol i la hipertensió. Consum moderat de carn: Es proposa reduir la dependència de productes d'origen animal, especialment la carn vermella. Origen i història del concepte Curiosament, el terme no neix a la conca mediterrània, sinó als Estats Units cap a l'any 1948: "El concepte de dieta mediterrània no surt inicialment dels països mediterranis. Surt d'uns estudis que es fan als Estats Units per comparar la vida a l'illa de Creta amb la nord-americana." L'estudi va demostrar que a les zones rurals del Mediterrani i al Japó, la incidència de malalties cardiovasculars era molt inferior a causa d'una dieta frugal, productes naturals i pocs processos industrials. Reptes actuals: L'obesitat infantil Malgrat tenir els productes a l'abast, Rojas adverteix sobre el canvi d'hàbits. Espanya presenta taxes d'obesitat infantil preocupants (prop del 9% d'obesitat i un 34% de sobrepès) a causa de la introducció de bolleria industrial i processats, oblidant sovint els productes de temporada i les coccions suaus com el vapor.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
22'
XVII Premis del Gremi de Pagesos de Sant Isidre
Els Premis del Gremi de Pagesos de Sant Isidre Entrevista realitzada a Tarragona Ràdio amb motiu de la XVII edició del lliurament dels guardons Regmajor i la medalla de Sant Llorenç. El Gremi de Pagesos de Sant Isidre, fundat el 1353, es presenta com l'entitat més antiga de la ciutat, mantenint avui dia una tasca fonamentalment cultural i religiosa davant la davallada del sector primari a la zona. Els Guardons d'aquesta edició El Gremi distingeix dues categories de premis amb objectius diferenciats: Guardó Regmajor: Destinat a la promoció del món de la pagesia i l'agricultura. Associació pel Desenvolupament Rural de les Muntanyes de Prades: Per la seva tasca recuperant el castanyer autòcton i impulsant la patata de Prades. Carles Pastrana: Periodista i vinyater, clau en el rellançament internacional dels vins del Priorat. Andreu Vila: Representant de l'empresa familiar agrícola que encara manté la producció pròpia i venda directa al mercat. Medalla de Sant Llorenç: Un reconeixement més intern per a persones o entitats vinculades directament al Gremi. Josep Oliver Martí: Per tota una vida de dedicació i per la seva contribució a la reconstrucció de l'església de Sant Llorenç. Agrupació d'Associacions de Setmana Santa: Per la seva tasca de cohesió de les diferents entitats. Diputació de Tarragona: Pel seu suport institucional i econòmic als projectes del gremi. Història i Tradició a Tarragona Durant la conversa, es destaca la transformació de Tarragona, que ha passat de tenir grans extensions d'horta (les Hortes del Regmajor) a ser una ciutat industrial. "Nosaltres ara només salvem la part cultural i religiosa... ens agradaria parlar de la part econòmica i dinàmica del motor agrícola, però la pagesia econòmicament no és rentable a la ciutat." També es destaca el paper de la Secció de Senyores de la Pietat, amb unes 160 sòcies que s'encarreguen de mantenir l'església de Sant Llorenç i acompanyar el misteri de la Pietat (obra de Jujol) durant la Setmana Santa.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
15'
L'exposició de la Fundació Ictus a Tarragona
Conscienciació i prevenció de l'ictus La unitat mòbil es desplaça a la plaça Verdaguer de Tarragona per visitar una exposició interactiva organitzada per la Fundació Ictus. L'objectiu principal de la mostra és democratitzar el coneixement sobre aquesta malaltia, sovint coneguda popularment com embòlia, feridura o vessament cerebral. Estructura de l'exposició L'espai està dissenyat de forma pedagògica i es divideix en diversos àmbits clau: El cervell: Es destaca la importància de cuidar-lo al mateix nivell que el cor, mostrant mitjançant jocs quines àrees s'activen amb les accions quotidianes. Què és l'ictus?: S'explica com una alteració brusca de la circulació sanguínia cerebral. A Catalunya, provoca més de 13.000 ingressos hospitalaris anuals. Símptomes i acció (Mètode RÀPID): És l'apartat més crucial per salvar vides. Prevenció i salut: Infermeres realitzen proves de pressió arterial i risc vascular, recordant que la dieta mediterrània, l'exercici i no fumar són vitals. El mètode RÀPID L'exposició ensenya a identificar un ictus mitjançant l'acrònim RÀPID: Rigui: Comprovar si la boca es torça. Aixequi els braços: Mirar si hi ha paràlisi en mig cos. Parli: Detectar dificultats en la parla o comprensió. Ictus: Identificar que s'està patint la malaltia. Depressa: Marxar immediatament a l'hospital (el marge d'actuació eficaç és de 4,5 hores). "Amb tres simples accions podem salvar una vida."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Jornades de Menjadors Escolars Ecològics a Tarragona
Resum de les Jornades "Aprendre a menjar, Aprendre a viure" L'entrevista a Tarragona Ràdio amb en Gonzal Barrios, biòleg de l'ONG Entre Pobles, detalla la celebració d'unes jornades dedicades a la transformació de l'alimentació escolar cap a un model agroecològic i de proximitat. Conceptes Clau de les Jornades Agricultura Ecològica vs. Industrial: Es contraposa el model industrial (llargues distàncies, químics de síntesi, pèrdua de varietats autòctones) amb l'ecològic, que busca la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Sobirania Alimentària: S'introdueix aquest concepte com el dret i obligació d'un país d'alimentar primer la seva població amb recursos propis per evitar la vulnerabilitat davant l'especulació financera internacional. Funció Didàctica: Els menjadors escolars no només han de nodrir, sinó servir com a eina educativa per a alumnes, mestres i famílies sobre les bondats dels productes de proximitat. Reptes i Dinàmiques Vulnerabilitat i Especulació: Barrios denuncia que els aliments sovint van on hi ha diners i no on hi ha necessitat, posant l'exemple de la desnutrició en països exportadors com l'Argentina. Proximitat i Costos: Es qüestiona que el sistema actual prioritza productes de zones llunyanes (com Almeria) tot i tenir terres fèrtils a prop (Maresme o València), enriquint els intermediaris en lloc dels pagesos. "Un país que no és capaç de produir els seus aliments és un país tremendament vulnerable que depèn de l'especulació dels aliments." Les jornades inclouen tallers, ponències i un dinar amb productes locals per fomentar xarxes entre productors i consumidors a l'escola Pau del Clos.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Tarragona: 10 anys de Patrimoni Mundial UNESCO
Balanç d'una dècada de Patrimoni Mundial En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Jordi Rovira, secretari de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, reflexiona sobre el desè aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Tot i reconèixer que s'han fet intervencions, Rovira manté un esperit crític respecte a la gestió global del llegat romà. Punts clau de la valoració • La declaració va ser un estímul extern per creure en el potencial del jaciment arqueològic de primer ordre que té la ciutat. • S'han realitzat tasques de manteniment i millores puntuals en indrets com l'Amfiteatre, l'Aqüeducte de les Ferreres i el Teatre Romà (tot i que en aquest últim cas, amb tres dècades de retard). • Es troba a faltar un pla estratègic clar i una major intensitat en les fites marcades per les administracions. Grans reptes i mancances "No s'ha fet amb tota aquella il·lusió i amb tota aquella intensitat que s'hauria d'haver fet. Ha faltat marcar-se un pla estratègic i unes fites altes." • La Muralla: És una de les grans preocupacions pel seu estat delicat en zones com el Portal de Sant Antoni. • La Necròpolis Paleocristiana: Es qualifica d'"inacceptable" que un dels millors jaciments funeraris d'Europa porti gairebé 20 anys tancat al públic. • Tabacalera: Es proposa com la gran oportunitat per crear un Gran Museu Arqueològic que actuï com el "Guggenheim de Tarragona", tot i que es critica la lentitud de les administracions. Propostes de futur • Creació d'un pla arqueològic municipal que doni autonomia a l'Ajuntament per agilitzar tràmits d'obres i protecció. • Unificació de les administracions (Estat, Generalitat i Ajuntament) en un ens únic de gestió per evitar la descoordinació actual. • Millora de les infraestructures turístiques, com per exemple la creació d'aparcaments per a autocars, per estar a l'alçada de la projecció exterior de la ciutat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Història i recuperació del Cant de la Sibilla a Tarragona
Història i tradició del Cant de la Sibilla El Cant de la Sibilla és una peça clau del patrimoni religiós i cultural català. Manel Fuentes, arxiver de la Catedral de Tarragona, explica que hi ha evidències documentals d'aquesta representació a la ciutat des de fa almenys cinc segles. Entre les fonts històriques destaquen un breviari de 1484 i un manuscrit llatí del segle XIV conservat a l'arxiu diocesà. Elements característics i simbolisme Teatralització: L'obra servia per apropar la litúrgia al poble, especialment durant els maitines de Nadal, barrejant el text amb elements dramàtics. L'espasa: Representa el judici final i fa referència a l'àngel que va expulsar Adam i Eva del Paradís. Simbolitza el trencament del pla diví, però també la possibilitat de retorn a través del naixement de Jesús. Llengua vulgar: Tot i que l'original era en llatí, la seva evolució cap al català va ser fonamental per a la seva popularitat i pervivència. El llegat i la proposta de recuperació "Si treiem la Sibilla, la gent deixarà d'assistir a l'ofici." Aquesta frase històrica de diversos canonges durant la reforma de Trento demostra l'arrelament popular del cant. A Tarragona, la tradició es va mantenir fins a la mort de l'arquebisbe Joan Vic i Manrique el 1604. Actualment, arran del reconeixement de la UNESCO a Mallorca, es planteja la recuperació d'aquesta tradició a la Catedral de Tarragona un cop finalitzin les obres de restauració.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
11'
Entrevista a Joaquim Biendicho: Èxit i Trajectòria Literària
Trajectòria Literària de Joaquim Biendicho L'escriptor tarragoní i professor d'història, Joaquim Biendicho, ha consolidat la seva carrera amb un inici fulgurant: dues novel·les publicades i dos premis literaris d'envergadura. En aquesta entrevista, l'autor reflexiona sobre el seu procés creatiu, l'etiquetatge dels gèneres i la naturalesa dels seus personatges. Dues Obres, Dos Guardons 1937: La seva primera incursió seriosa en l'escriptura. Va guanyar el Premi Pere Calders de literatura catalana (2008). Tot i l'any que li dona títol, Biendicho insisteix que no és una novel·la històrica, sinó un relat sobre la lluita per la supervivència de famílies de pagesos en un entorn hostil. Els embolics dels Hoover: Guardonada amb el Premi Ciutat d'Alzira. Una obra que l'autor defineix com a divertida i planera, escrita amb un estil dinàmic i allunyat de les descripcions denses. Estil i Processos Creatius L'autor destaca un canvi significatiu en la tècnica narrativa d'una obra a l'altra: Tècnica narrativa: Si a 1937 feia servir la tercera persona descriptiva, a Els embolics dels Hoover ha optat pel repte de la primera persona, utilitzant quatre veus diferents per oferir diversos punts de vista. L'argument com a pretext: Biendicho prefereix centrar-se en les situacions i la psicologia dels personatges més que en una trama complexa. Considera que l'argument sovint és només una excusa per explorar la realitat. Personatges i Temàtiques "El senyor Hoover és tot un personatge; a la novel·la, pràcticament tots els personatges treballen per a ell." L'autor confessa que el seu personatge preferit és el Sr. Hoover, un home excèntric i ric que protagonitza monòlegs constants. L'obra també és, en part, un llibre de viatges que recorre ciutats com Nàpols, Roma, Venècia i Marràqueix, vistes sempre a través de la percepció subjectiva dels protagonistes. Futur i Aprenentatge L'escriptor subratlla que el seu aprenentatge ha estat totalment autodidacte, basat en la lectura constant i la pràctica solitària. Tot i tenir noves idees en marxa, planteja prendre's un temps de descans després de quatre anys d'intensa dedicació a l'escriptura.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
13'
Setmana de la Ciència al Campus Catalunya de la URV
La Ciència surt al carrer a Tarragona L'episodi connecta en directe amb el Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV), on s'ha instal·lat una gran carpa amb motiu de la Setmana de la Ciència. L'objectiu és apropar la investigació a la societat de manera divulgativa i interactiva. Activitats i Investigació Universitària Amb una trentena d'estands i unes 140 activitats programades, la fira mostra la recerca de gairebé tots els departaments de la universitat: Tractament d'aigües: Demostracions sobre la coagulació-floculació per netejar aigües residuals. Sostenibilitat: Eines per calcular l'emissió de CO2 en la compra quotidiana segons l'origen dels productes. Robòtica aplicada: Robots programats per estudiants d'enginyeria que utilitzen intel·ligència artificial i sensors d'ultrastons. Química i Polímers: Experiments pràctics realitzats per l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ). "S'intenta fer arribar la ciència de la manera més popular possible a la gent." Impacte i Memòria L'esdeveniment està especialment encarat a estudiants de 4t d'ESO que han de decidir el seu futur acadèmic. A més, enguany es ret un homenatge especial al cineasta Luis García Berlanga, traspassat recentment, qui va ser padrí de l'aula de cinema de la URV, mitjançant la projecció de les seves obres més emblemàtiques.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
16'
El Romesco de Tarragona: Història, Tècniques i Receptes
El Romesco: L'essència Gastronòmica de Tarragona En el marc de les primeres jornades del romesco, el xef David Solé Torné, del restaurant Barquet, ens submergeix en l'univers d'aquesta salsa emblemàtica. El romesco no és només un condiment, sinó una part fonamental de la identitat culinària de la costa tarragonina, amb una versatilitat que el fa apte per a tota mena de plats. Fonaments i Ingredients Tot i que es diu que hi ha "tants romescos com persones que el fan", Solé estableix uns ingredients essencials que no poden faltar: * Fruita seca: Principalment avellanes i ametlles del Camp de Tarragona. * Pebrot sec: Específic per al romesco (diferent de la nyora). * Pa: Utilitzat per donar textura i espessir. * Alls: Un clàssic de la base mediterrània. * Opcionals: Tomàquet, vi blanc, vinagre o fins i tot conyac segons el gust personal. Origen Mariner i Evolució Històrica L'expert explica que el romesco neix a les barques de pesca. Els pescadors, que passaven dies a alta mar, necessitaven ingredients que aguantessin bé sense refrigeració. "Amb aquells ingredients ells van fer el romesco i tot el ventall de sucs i suquets que neixen a les barques." Històricament, l'ús de la barreja d'ingredients (romiscal) es remunta a l'època romana i mosàrab, tot i que la recepta tal com la coneixem avui es consolida cap al 1800 amb la incorporació de productes com el pebrot i el tomàquet. Aplicacions a la Cuina Moderna Actualment, el romesco ha passat de les cases dels pescadors del Serrallo a les cartes dels millors restaurants. Solé destaca: * Peixos forts: Tradicionalment acompanya el rap, el pop, la sèpia o la rajada. * Noves tendències: S'utilitza en amanides, truites amb suc i fins i tot en la cuina d'autor de manera deconstruïda. * Dieta Mediterrània: La seva recent elecció com a Patrimoni de la Humanitat reforça la importància de promocionar aquest producte localament i internacionalment.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
23'
Els castells, Patrimoni de la Humanitat
Reconeixement Internacional de la UNESCO L'episodi analitza la històrica declaració dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO a Nairobi. Aquest segell de qualitat no només suposa un orgull per al col·lectiu, sinó que esdevé una eina clau per a la projecció exterior de Catalunya. Impacte en el Món Casteller i la Societat • Reconeixement intern: El segell pot ajudar a fer que determinats sectors de la societat catalana i de l'estat valorin més seriosament aquesta pràctica. • Finançament i recursos: Es planteja la necessitat d'una aposta més ferma de les administracions i del sector privat per dotar les colles i les actuacions de millors recursos. • Internacionalització: A diferència de projectes a Xile o la Xina (sovint amb finalitats socials o d'empresa), la declaració situa els castells com un element identificatiu de la cultura catalana al món, a l'alçada de la barretina o el Barça. Els Valors del Fet Casteller El reconeixement no es basa només en l'estètica o la plasticitat, sinó en els valors humans i socials que representen: • Solidaritat i complicitat extrema entre els membres. • Integració: espais on tothom, independentment d'edat, sexe, origen o professió, té un paper fonamental. • Treball col·lectiu: l'èxit és de la colla, mai individual. "Això no és un punt i final, sinó un punt d'inici per esdevenir un element identificatiu de la cultura catalana." El Paper de Tarragona i el Futur Tarragona es reivindica com la capital del món casteller gràcies al Concurs de Castells, element dinamitzador indispensable. Els interlocutors coincideixen que la distinció ha de servir per atraure més joventut a les colles i garantir el relleu generacional a partir de la temporada 2011.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
1h 52min
2010-11-16 DEBAT ELECTORAL
Balanç de la Legislatura i Acció de Govern L'episodi comença amb una anàlisi del mandat que s'acaba, on els partits del govern (PSC, ERC i ICV-EUiA) defensen la seva gestió mentre l'oposició (CiU i PP) la critica durament. Punts Clau del Govern Tripartit • Inversions al territori: Xavier Sabaté (PSC) destaca el creixement de Tarragona, la millora del Port i la transformació industrial i educativa. • Estructures d'estat i benestar: Sergi de los Ríos (ERC) emfatitza el desplegament de la Llei de la Dependència i el reequilibri territorial que ha triplicat els recursos als petits municipis. • Sostenibilitat i justícia social: Hortènsia Grau (ICV-EUiA) posa en valor la Llei de Barris i el gir cap a una nova cultura de l'aigua. Crítiques de l'Oposició • Desequilibri territorial: Josep Poblet (CiU) sosté que el 67% de la inversió s'ha concentrat a l'àrea metropolitana, oblidant el Camp de Tarragona i l'Ebre. • Crisi Econòmica: Rafael Luna (PP) denuncia el tancament d'empreses i l'augment dramàtic de l'atur a la província. Propostes de Futur i Recuperació Econòmica En el segon bloc, els candidats exposen els seus plans per treure Catalunya de la crisi econòmica. • Activació empresarial: CiU aposta per recuperar la confiança i simplificar l'administració, eliminant el greix burocràtic. • Ocupació neta: El PSC promet la creació de 20.000 llocs de treball mitjançant la logística i l'economia verda. • Sobirania i Concert Econòmic: ERC condiciona qualsevol pacte al concert econòmic i a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. • Fiscalitat Verda: ICV-EUiA proposa que "qui contamina paga" i una lluita ferma contra el frau fiscal per finançar els serveis públics. Debat Territorial: Infraestructures i Model de País Es discuteixen temes crítics per a la demarcació de Tarragona: El Cementiri Nuclear (MTC) "No volem que el magatzem de residus nuclears estigui a Catalunya perquè ja som el territori més nuclearitzat." Hi ha un consens majoritari contra la instal·lació d'un magatzem centralitzat a Ascó, tot i que el PP recorda les oportunitats tecnològiques que podria haver generat. Vegueries i Capitalitat Es debat la Llei de Vegueries i la capitalitat de Tarragona. Mentre els partits de govern defensen la vegueria com a via per superar la província espanyola, l'oposició la veu com un invent que augmenta la despesa pública sense resoldre el finançament local.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
2010-11-10 INFO UNESCO
Reconeixement històric de la UNESCO L'entrevista celebra que la UNESCO ha designat els castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en la reunió celebrada a Nairobi (Kenya). Anna Guaix, representant de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, descriu l'emoció viscuda al Palau de Congressos de Tarragona en el moment de la confirmació oficial. Camí cap a la proclamació La fita és el resultat d'un procés que va començar l'any 2007 i que ha superat diverses etapes clau: * 2008: Suport unànime del Parlament de Catalunya. * 2009: Presentació de la candidatura a la seu de la UNESCO a París. * 2010: Aprovació final a Nairobi. Els valors del món casteller L'entrevistada destaca que el reconeixement no només es deu a l'espectacularitat de les construccions, sinó als valors universals que representa: * Inclusió absoluta: No hi ha distinció de sexe, edat ni procedència; tothom té un lloc a la pinya o al tronc. * Treball en equip: Es prioritza l'èxit col·lectiu i la cooperació per sobre de l'individualisme. * Amateurisme: El compromís desinteressat de milers de persones. "És la culminació de tota una tasca... un reconeixement que fa que la gent s'ho miri d'una altra manera i ens obre unes portes importantíssimes a nivell mundial." Futur i celebracions L'activitat es troba en un moment de màxima vitalitat, amb una seixantena de colles i un creixement constant entre el jovent. Per celebrar la distinció, s'ha programat una gran festa a l'antiga fàbrica Damm de Barcelona i es valora la col·locació d'una placa commemorativa a Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Presentació i apadrinament de les corals municipals de gent gran
Apadrinament de la Coral Mixta i la Coral Femenina de Tarragona L'episodi detalla l'acte institucional que tindrà lloc el dijous 18 de novembre al Teatre Metropol. Es tracta d'una fita important per al Consell Municipal de la Gent Gran, ja que es presenten oficialment les dues formacions corals de la ciutat. Origen i context del projecte El projecte va néixer l'abril de l'any anterior amb la voluntat de l'Ajuntament de Tarragona de donar un salt de qualitat a les corals de gent gran. A Tarragona hi ha una gran tradició coral, amb més de 10 formacions específiques per a gent gran. La finalitat no és substituir les corals de barri, sinó crear un estàndard de ciutat que aglutini veus de tots els punts de Tarragona sense que els cantaires hagin d'abandonar el seu grup d'origen. Estructura i funcionament de les corals A sota la direcció de David Molina, s'han consolidat dos grups diferenciats: * Coral Mixta (o del Consell): Compta amb 35 cantaires i se centra en un repertori tradicional català. * Coral Femenina (Coral Magenta): Formada per 20 dones, amb un repertori més dinàmic que inclou música africana i cançons modernes adaptades. * El nom de Magenta prové del color corporatiu de l'Ajuntament, que també és el color que llueixen en la seva indumentària (brusies i corbates). L'acte al Teatre Metropol L'acte d'apadrinament té un simbolisme especial gràcies a les corals convidades: "Cap millor que una coral que feia 150 anys [L'Àncora] per acollir una que acabava de néixer." Entrada gratuïta amb invitació fins a completar les 520 places de l'aforament. Participació de la coral de l'Extensió Universitària de Barcelona, fomentant l'intercanvi cultural entre ciutats. L'acte serveix per consolidar una formació que estarà disponible per als actes oficials de la ciutat.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
14'
Debat electoral del Col·legi de Periodistes a Tarragona
Detalls del Debat Electoral a Tarragona L'entrevista amb Ignasi Soler, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, desgrana l'organització del debat electoral amb els caps de llista per a les eleccions al Parlament. L'esdeveniment tindrà lloc aquesta tarda al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Estructura i Temàtiques del Debat El debat s'ha dissenyat per ser dinàmic i útil per als mitjans de comunicació, amb una durada prevista d'entre 60 i 105 minuts. L'estructura es divideix en tres blocs principals: Balanç de la legislatura: Anàlisi dels darrers quatre anys tant des del govern com des de l'oposició. Propostes de futur: Presentació d'alternatives i estratègies per als propers quatre anys. Interpel·lació periodística: Preguntes directes formulades per periodistes sobre temes que sovint queden fora dels programes electorals oficials. Temes Territorials en Clau Tarragonina Soler destaca que, tot i ser unes eleccions nacionals, els candidats han de respondre per la seva demarcació. Un dels punts de fricció serà la configuració territorial, l'àrea metropolitana de Tarragona i la gestió de les vegueries després de les sentències del Tribunal Constitucional. La Polèmica dels Blocs Electorals L'entrevista també aborda la crítica històrica del Col·legi Professional contra els blocs electorals. Segons Soler, aquest sistema de cronometratge és un "absurd" que no s'ajusta a la realitat de la societat mediàtica actual i que allunya la política de la ciutadania. "Els periodistes són els que millor saben la seva feina; intentar cronometrar el temps de cadascú és una fórmula que no funciona."
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
18'
Jornades del Romesco: Classe magistral al Col·legi del Serrallo
El Romesco Serrallenc a les Escoles de Tarragona En el marc de les Jornades del Romesco, s'ha dut a terme una activitat pedagògica al Col·legi Públic del Serrallo per apropar la cultura gastronòmica local als més petits. L'objectiu principal és reivindicar el romesco com el plat identitari de Tarragona i, més concretament, del barri mariner del Serrallo. L'Aprenentatge dels Alumnes Identitat local: Els infants de tercer de primària han après a diferenciar geogràficament el seu col·legi de l'enclavament històric del barri del Serrallo. Ingredients i preparació: S'ha mostrat en directe el procés d'elaboració de la salsa, destacant el pebrot de romesco, les ametlles, les avellanes i el pa fregit. La Tècnica: S'ha posat èmfasi en la importància de la picada manual al morter i en la flexibilitat de la recepta, ja que, segons els cuiners, "no hi ha dos romescos iguals". Tres Fases del Romesco Segons l'explicació tècnica oferta durant la sessió, el plat es divideix en: 1. Romescular: Picar i barrejar els ingredients al morter. 2. Sofregir: Passar la picada per la paella. 3. Lligar: Afegir el peix i el brou per crear la textura espessa característica. "Volem que el romesco estigui a totes les taules i llars de Tarragona i que des d'aquí s'exporti. Tothom pot ser capaç de fer un bon romesco a casa." Èxit i Projecció de les Jornades L'organització ha destacat l'èxit del primer cap de setmana de les jornades, amb més de 450 racions servides. A causa d'aquesta gran acollida, s'ha anunciat una segona romescada per al proper diumenge a la pèrgola de la Confraria de Pescadors.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
8'
Anàlisi del canvi de cicle migratori al Camp de Tarragona
Evolució i context de la població estrangera L'expert en sociologia de la URV, Àngel Beuzunegui, analitza el descens en el ritme de creixement de la població estrangera al Camp de Tarragona. Tot i que les dades mostren una desacceleració respecte a anys anteriors, l'especialista remarca que el nombre total d'estrangers empadronats encara és superior al de l'any passat. Factors clau del canvi demogràfic Canvi de cicle: El procés de frenada en l'arribada d'estrangers es va iniciar al voltant de l'any 2006. S'ha passat d'increments anuals superiors al 40% a principis de la dècada a un augment de només el 4,33% el 2010. Impacte econòmic: La crisi ha reduït les oportunitats laborals, cosa que influeix directament en les expectatives dels migrants als seus països d'origen. Diferències de gènere: S'observa una disminució d'homes però un lleuger augment de dones, explicat per: Processos de recomposició familiar (reagrupament). Resiliència del sector serveis a les persones (microserveis), ocupat majoritàriament per dones. El Camp de Tarragona com a motor "El Camp de Tarragona i el Tarragonès ha estat la zona de Catalunya que més ha crescut en els darrers anys, consolidant-se com la segona àrea metropolitana." Segons Beuzunegui, no és preocupant que el Tarragonès superi la mitjana catalana (20% de població estrangera), ja que una part significativa (27%) és població comunitària i el creixement respon a la potència econòmica que la zona ha demostrat històricament.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
12'
La màgia del vi: Tastos i espectacles de la DO Tarragona
Innovació gastronòmica a Tarragona El programa aborda el cicle d'activitats La màgia del vi, organitzat pel Consell Regulador de la DO Tarragona. Aquesta iniciativa combina espectacles de màgia en directe amb tastos guiats de vins locals, buscant apropar la cultura vinícola a la ciutadania d'una manera lúdica i professional. Programació i funcionament dels tasts Les sessions tenen lloc al Palau de Fires i Congressos de Tarragona a les 19:30 h. Tot i que la primera sessió ja ha exhaurit les entrades, s'han detallat les properes cites: Dimecres 24 de novembre: Espectacle amb la companyia Mundo Mandarina i tast de sis vins rosats i negres (joves i de criança). Dimecres 1 de desembre: Màgia amb Jordi Caps i tast de vins de licor, un producte emblemàtic de la zona. Metodologia: Cada sessió inclou el tast de sis referències diferents, acompanyades de pa per netejar el paladar, sota les explicacions de l'experta Elisa Ribé. Estat actual de la DO Tarragona L'entrevista destaca la vitalitat del sector malgrat el context econòmic: Creixement i relleu generacional: S'ha produït l'obertura de nous cellers impulsats per gent jove i emprenedora. Territori: La DO abraça zones del Camp de Tarragona i part de la Ribera d'Ebre. Perfil del producte: Vins mediterranis, frescos i amb una relació qualitat-preu excel·lent. "Els vins de licor (misteles, moscatells) són els de Tarragona de tota la vida; la DO es va fundar precisament per protegir-los." Concurs radiofònic: Jornades del Romesco Abans d'entrar en matèria vinícola, s'anuncia un concurs vinculat a l'actualitat política i gastronòmica. Els oients poden guanyar un dinar o sopar per a dues persones al Serrallo responent si la campanya electoral influeix en el seu vot.
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
16 de febr. del 2010
17'
Biodiversitat i observació d'ocells al Port de Tarragona
La Setmana de la Ciència al Museu del Port Amb motiu de la Setmana de la Ciència, el Museu del Port de Tarragona ha organitzat una activitat innovadora centrada en la biodiversitat, específicament en l'observació d'ocells. Aquesta iniciativa, coordinada per Mercè Tudrà i amb el suport tècnic d'Antoni Peco del Departament de Medi Ambient de l'Autoritat Portuària, busca trencar el mite que el port és un entorn hostil per a la fauna. L'activitat: "Vine a veure ocells" L'itinerari, adreçat actualment a escolars de cicle superior de primària i l'ESO, consta de dues parts: Sessió teòrica: Introducció a la sala d'actes del museu per aprendre a diferenciar les espècies mitjançant fotografies del naturalista Ferran Aguilar. Sessió pràctica: Un viatge amb golondrina per l'interior del port on els alumnes, equipats amb prismàtics, identifiquen els ocells en els seus hàbitats reals. Una riquesa ornitològica sorprenent Tot i la presència industrial, el Port de Tarragona és un punt clau per a l'ornitologia: S'han identificat unes 200 espècies diferents al llarg de l'any. El port ofereix refugi i aliment (especialment peix provinent de les barques de pesca) i un clima ideal per a l'hivernada. Destaquen espècies com les gavines (vulgar, raïdora), el cor marí, el bernat pescaire i el falcó pelegrí. L'estrella del port és el blauet (Alcedo atthis), conegut pel seu color blau elèctric. "Tenim detectades algunes gavines que durant sis hiverns van venint al Port de Tarragona... són reincidents, les tenim fixes aquí per passar l'hivern." Seguiment i conservació El Departament de Medi Ambient realitza un control estricte mitjançant l'anellament d'ocells en col·laboració amb l'Institut Català d'Ornitologia. S'ha observat que en els últims cinc anys la durada de l'estada de les aus migratòries s'ha ajornat, un fenomen digne d'estudi. Futures activitats i contes Tot i que les places per aquesta setmana estan esgotades, el museu preveu obrir l'activitat a famílies i públic adult de cara al mes de març. Paral·lelament, es recorda la darrera sessió de "La mar de contes" per a infants de 0 a 3 anys aquest diumenge.