Tots els episodis

62640 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

48193-48216 de 62640
  • Curs Jo Directiva per a dones a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    19'

    Curs Jo Directiva per a dones a Tarragona

    Formació per a la igualtat en el món empresarial S'ha posat en marxa a Tarragona la primera edició del curs Jo Directiva, una iniciativa del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya destinada a formar dones predirectives per tal que assumeixin rols d'alta responsabilitat. El curs, de 9 dies de durada i impartit per ESADE, busca corregir el desequilibri de gènere en els llocs de comandament. Aspectes clau de la formació Perspectiva de gènere: A diferència d'altres programes de gestió, aquest té un enfocament específic en les barreres i fortaleses de la dona al món laboral. Habilitats emocionals: Es potencia la intel·ligència emocional, l'autoestima i el lideratge efectiu basat en la comunicació i l'empatia. Creació de xarxes: L'objectiu és que les 30 participants (18 de l'empresa privada i 12 de la pública) estableixin vincles professionals per fer pinya davant un entorn masculinitzat. El repte de la conciliació i el sostre de vidre L'episodi recull testimonis personals sobre la dificultat de compaginar la carrera amb la maternitat: - Carolina Ruiz (Cambrils): Destaca la importància de la coordinació i l'actitud de l'empresa per permetre la conciliació. - Carolina Allepuz (La Sénia): Reflexiona sobre la doble jornada laboral i la pesada càrrega domèstica que encara recau majoritàriament en les dones: "No és que no estiguéssim preparades, el problema és que la dona encara avui té molta més càrrega a nivell domèstic i això resta de la vida personal molt." El futur: Mentoratge i visibilització S'ha anunciat la creació d'una Àgora per a directives per visibilitzar el talent femení del territori i parelles de tutoratge, on dones d'èxit guien les que comencen la seva projecció professional.

  • La Plaça del Diamant: Del TNC al Teatre Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    La Plaça del Diamant: Del TNC al Teatre Metropol

    Adaptació Teatral de 'La Plaça del Diamant' L'entrevista amb Toni Casares, director de l'obra, desgrana els detalls de la versió teatral de la mítica novel·la de Mercè Rodoreda. L'espectacle arriba al Teatre Metropol de Tarragona després del seu gran èxit de públic al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). El Repte de l'Adaptació Responsabilitat cultural: Casares destaca el repte de treballar amb un material que forma part de l'imaginari col·lectiu i la importància de no decebre les expectatives de qui ha llegit la novel·la. Connexió personal i generacional: Per al director, l'obra permet comprendre la història que els avis explicaven com a "batalletes" però que va marcar profundament la vida del país. Llenguatge artístic: Malgrat l'intimisme de la novel·la original, l'adaptació busca potenciar les connotacions èpiques de la història nacional. El Debat entre Crítica i Públic L'obra ha generat un cert debat a causa del divorci entre el gust dels crítics i la recepció del públic. El director reflexiona sobre l'elitisme en el teatre: "Quan un espectacle interessa a un cercle més ampli, sembla que és dolent per a la crítica. Nosaltres volíem un gran espectacle que connectés amb el gran públic." Característiques del Muntatge Gran format: Una producció amb més de 25 persones en escena (entre actors i músics) adaptada per encabir-se en teatres més petits com el Metropol. Modernitat dels personatges: Es destaca la figura de la Colometa (Sílvia Bel) com una dona amb criteri propi i la complexitat del Quimet (Marc Martínez), que transita entre el masclisme i l'idealisme apassionat. Durada: L'espectacle s'estructura en tres actes d'una hora cadascun, assegurant que el ritme i l'emoció mantenen l'interès de l'espectador.

  • Cinc anys de la Sala Trono: resistència i nous reptes - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    24'

    Cinc anys de la Sala Trono: resistència i nous reptes

    La Sala Trono de Tarragona: Cinc Anys de Resistència L'Oriol Grau i la Paloma Arza, membres del col·lectiu Trono Villegas, reflexionen sobre el cinquè aniversari de la Sala Trono. En un context on moltes sales alternatives es veuen obligades a tancar, la Trono ha aconseguit mantenir-se lliure de deutes i amb un públic fidel, tot i la seva reduïda capacitat de 50 cadires. Filosofia i Programació La clau del seu èxit rau en una programació que aposta per la qualitat i el risc, allunyant-se del circuit més comercial i endogàmic de l'Star System català. Els gestors destaquen: • La creació de xarxes de col·laboració entre sales de diferents ciutats (Valls, Reus, Vilaseca) per facilitar les gires dels grups. • L'aposta per un teatre que "ha de molestar", seguint la premissa de Peter Brook, enfront d'un teatre més amable o "burgès". • La diversitat de gèneres: des de la comèdia i els drames fins a musicals com Rudigore. "El teatre sempre ha de molestar. Un teatre que no molesta és una cosa híbria sense interès." Oberts a la Ciutat i Nous Públics Tot i l'èxit, els gestors expressen la seva preocupació per la dificultat d'omplir les 50 localitats en una ciutat de 130.000 habitants i la manca d'hàbit teatral en certs sectors. Critiquen la lentitud de l'administració municipal en el suport a la creació contemporània i d'avantguarda. Formació i Futur Amb motiu de l'aniversari, la sala inicia una nova faceta: la formació actoral. El projecte més destacat és el seminari de l'expert argentí Alejandro Catalán, que portarà a Tarragona el mètode de l'imaginari actoral. També es plantegen futurs cursos de: • Dansa contemporània, que ha atret un públic més jove i internacional. • Teatre i ioga, per treballar la respiració i el pànnic escènic. • Flamenc contemporani, com l'espectacle Ropita tendía, buscant connexions amb el col·lectiu gitano de la Part Alta. Finalment, s'anuncia la creació del club Amics del Trono per fidelitzar l'audiència amb descomptes i entrades gratuïtes, amb la mirada posada en un futur trasllat a un espai municipal més gran que permeti arribar a les 100 butaques.

  • L'exposició dels 14 vuit mils al Palau de la Diputació - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    21'

    L'exposició dels 14 vuit mils al Palau de la Diputació

    L'alpinisme català es cita a Tarragona L'entrevista presenta un nou cicle monogràfic de conferències i una exposició d'alpinisme situada al pati del Palau de la Diputació de Tarragona, disponible fins al 2 de març. Aquesta iniciativa sorgeix de l'impuls del nou Club Alpicadós, sota la direcció de Pau Salles i amb la col·laboració de l'experimentat alpinista Òscar Cadiach. Contingut de l'exposició L'exposició ofereix un recorregut detallat per la història de l'alpinisme català a les grans carenes: * Els 14 vuit mils: Plafons detallats sobre les muntanyes més altes del món preparats pel Servei General d'Informació de Muntanya. * Trajectòria històrica: Des de la primera ascensió catalana a un vuit mil verge (Josep Manuel Anglada, 1974) fins a les fites més recents. * Material i fotografia: Peces històriques de les expedicions i fotografies de collita pròpia de Cadiach. Estat actual de l'alpinisme Durant la conversa, es reflexiona sobre la situació de l'alpinisme a Catalunya, assenyalant una certa crisi d'imaginació i suport: * Es destaca la dècada daurada dels anys 80 i 90. * Es reclama més suport institucional i privat per no dependre exclusivament d'expedicions mixtes. * Òscar Cadiach proposa buscar nous reptes més purs i nobles, fugint de les massificacions en les rutes clàssiques. Projectes de futur i conferències El Club Alpicadós té com a objectiu apropar la muntanya als joves i ciutadans de Tarragona: 1. Rocòdram municipal: Es negocia amb l'Ajuntament la creació d'un espai estable per a l'escalada. 2. Cicle de conferències: Cada dijous de febrer (14, 21 i 28) es faran xerrades sobre l'Everest, l'Iñigo de Pineda i el K2 (homenatge a Manel de la Mata). "L'aposta era arriscada, però la resposta dels aficionats a Tarragona ha demostrat que hi ha una passió molt viva per la muntanya."

  • Cicle Beu i So: Música i solidaritat a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    12'

    Cicle Beu i So: Música i solidaritat a Tarragona

    La renovació de la música tradicional al cicle Beu i So Nando Terino, responsable de programació, presenta el nou cicle musical organitzat per la Fundació Caixa Tarragona. Aquesta proposta busca reivindicar el folk no només com a música de festa major, sinó com un llenguatge d'autor profund i modernitzat que s'allunya dels tòpics antics. Artistes destacats del cartell Miquel Gil (9 de febrer): L'exmembre d'Al Tall és definit com una autoritat de la música tradicional. El seu treball es considera una revolució del folk per la seva capacitat de fusionar l'arrel mediterrània amb llenguatges avantguardistes. Javier Muguruza (23 de febrer): Representa la faceta més íntima i poètica, musicant poemes tradicionals bascos en eusquera i explicant-ne el significat durant el recital. Gerard Quintana: Tanca el cicle amb la seva faceta més personal i intimista, col·laborant amb poetes contemporanis com Enric Casases. Caràcter solidari i altres activitats La recaptació de les entrades, que tenen un preu simbòlic de 2,5 euros, es destinarà íntegrament a la Fundació Eura, una entitat que treballa en l'orientació de joves extutelats i dones en situació de vulnerabilitat. "Miquel Gil és un dels responsables que, actualment, la música tradicional o folk sigui una música moderníssima." L'auditori manté una activitat frenètica amb altres programacions paral·leles com el cicle de cinema de Martin Scorsese, les sessions familiars de Teatre Mòbil i els concerts de música de cambra amb el Tot Corda.

  • Neandertals: Genètica d'una espècie propera i extingida - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    Neandertals: Genètica d'una espècie propera i extingida

    L'entrevista amb el doctor Carles Lalueza-Fox aprofundeix en la recerca genètica sobre els neandertals, destacant com les noves tecnologies permeten conèixer aspectes íntims d'aquesta espècie extingida fa uns 28.000 anys. Els Neandertals i la seva extinció Eren els europeus autèntics amb qui vam coexistir i interaccionar. La seva desaparició no va ser un acte de violència directa, sinó probablement fruit de la competició pels recursos i factors demogràfics després de l'arribada dels Homo sapiens. La seva existència planteja un gran debat filosòfic i conceptual sobre la nostra pròpia unicitat com a única espècie humana actual. L'anàlisi de l'ADN fòssil El treball del laboratori és minuciós i complex, centrant-se en: 1. Recuperació de mostres: Ús de fragments ossis del jaciment d'El Sidrón (Astúries) extrets amb protocols estèrils i congelats immediatament. 2. Degradació del material: Menys del 10% de les restes conserven material genètic, que a més es troba molt fragmentat. 3. Descobriments físics: S'ha identificat que alguns neandertals eren pèl-rojos mitjançant la inserció de gens fòssils en cèl·lules modernes (melanòcits) per observar-ne el funcionament. Projecte Genoma Neandertal "El genoma dels neandertals ens ajudarà a saber quines característiques són exclusives nostres i quines compartíem amb altres espècies." Ja s'ha seqüenciat el 3% del genoma (90 milions de nucleòtids). S'han trobat evidències del gen FOXP2, implicat en el llenguatge, cosa que suggereix que els neandertals podien parlar. Aquestes dades tenen un impacte directe en la filosofia del segle XXI, redefinint què ens fa realment humans.

  • Entrevista a Victòria Pellegrin sobre habitatge públic - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    20'

    Entrevista a Victòria Pellegrin sobre habitatge públic

    En aquesta entrevista realitzada a Tarragona Ràdio, Victòria Pellegrin, tinent d'alcalde i presidenta del Servei Municipal de l'Habitatge (SMHAUSA), detalla les línies mestres de la política d'habitatge de l'Ajuntament per al primer semestre del 2008. Projectes i Promocions en Marxa L'Ajuntament té l'objectiu d'iniciar la construcció d'un centenar de pisos de protecció pública en diverses zones de la ciutat per respondre a la creixent demanda social: Sant Salvador: Inici d'una promoció de vuit habitatges que completen un complex preexistent de 70 pisos. L'obra destaca per la seva qualitat arquitectònica i optarà a premis sectorials. Part Alta: Actuacions en espais consolidats com els carrers Sibaderia i Peixateries Velles, amb promocions petites de 2 i 6 habitatges respectivament, destinades principalment al lloguer. Part Baixa: Al carrer Santian (zona de les casernes) es preveuen 30 habitatges, dividits entre rehabilitació per a lloguer i obra nova per a venda. Carrer Smith: Finalització de nou pisos, alguns dels quals es reservaran per a emergències habitacionals (com incendis o esfondraments). Rodolat del Moro: El projecte més ambiciós amb 52 habitatges, principalment unifamiliars en filera, amb una aposta per l'accessibilitat i pisos adaptats. Estratègia i Gestió Municipal Victòria Pellegrin subratlla que el model de gestió busca un equilibri entre el 60% de venda i el 40% de lloguer. Tanmateix, a la Part Alta es prioritzarà el lloguer per mantenir el patrimoni municipal davant l'elevat cost de rehabilitació. "L'habitatge social ja no és només per a persones sense recursos; avui dia hi ha una franja molt àmplia de la població que, tot i tenir ingressos, no pot accedir al mercat lliure." L'Oficina Local de l'Habitatge Un dels anuncis clau és la imminent posada en marxa de l'Oficina Local de l'Habitatge, prevista per al segon trimestre de l'any. Aquesta oficina centralitzarà: * La gestió de la Renda Bàsica d'Emancipació i ajuts al lloguer jove. * Subvencions per a la instal·lació d'ascensors i rehabilitació de fatxades. * El control tècnic de l'estat dels edificis de la ciutat (una mena d'ITV d'edificis). * L'assessorament directe al ciutadà i l'accés al registre únic de sol·licitants.

  • Camps de Solidaritat de l'ONG SETEM a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    11'

    Camps de Solidaritat de l'ONG SETEM a Tarragona

    Projecte de Camps de Solidaritat: Més de 17 anys d'història L'ONG SETEM, amb una trajectòria consolidate de 40 anys, presenta a Tarragona la seva iniciativa veterana de Camps de Solidaritat. Segons Judit Montlladó, secretària tècnica de l'entitat, el projecte ha permès a més de 4.200 persones conèixer de prop la realitat dels països del sud. L'objectiu principal no és el turisme, sinó la sensibilització i la reflexió sobre les desigualtats entre el nord i el sud, posant èmfasi en com els països enriquits condicionen la vida de les comunitats empobrides. Formació i convivència real Un aspecte clau d'aquests camps és que no s'entenen com un viatge puntual, sinó com un procés de nou mesos de formació: Preparació prèvia: Tres caps de setmana de sessions sobre cooperació internacional, context del país de destí i cohesió de grup. Immersió total: Durant un mes, els participants conviuen amb famílies locals, compartint el seu menjar, rutines i condicions de vida reals. "No són 8 hores de cooperant i me'n vaig a l'hotel... és immersió total." Destinacions i activitats per al 2008 Aquest any, el focus es posa en dues zones específiques: República Dominicana (Padre Las Casas): Col·laboració en projectes de gènere i gestió de recursos naturals. Nicaragua (Pueblo Nuevo): Feines vinculades a la sobirania alimentària i el comerç just amb cooperatives camperoles. Evolució del perfil del voluntari Tot i que històricament el projecte s'adreçava a joves universitaris, actualment s'ha detectat un increment d'interès en persones d'entre 30 i 50 anys amb situacions laborals estables que busquen experiències amb sentit. Turisme responsable i viatges solidaris A part dels camps, SETEM promou els viatges solidaris en col·laboració amb l'agència Taranà. Aquesta modalitat permet: Viatjar en família per educar els fills en la solidaritat. Garantir que la despesa econòmica reverteixi directament en l'economia local i no en grans multinacionals. Respectar el medi ambient i els drets laborals dels treballadors del país visitat.

  • Entrevista a Joan Ruiz: El número 2 del PSC a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    Entrevista a Joan Ruiz: El número 2 del PSC a Tarragona

    Joan Ruiz i la Campanya del PSC a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, es presenta a Joan Ruiz, número 2 de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) per a les eleccions al Congrés del 9 de març. Ruiz, amb una llarga trajectòria interna al partit i col·laborador estret de l'exalcalde Josep Maria Recasens, analitza el panorama polític i els objectius de la seva formació a les comarques tarragonines. Objectius Electorals i Estratègia Consolidació del tercer diputat: Ruiz expressa la confiança en què el PSC guanyarà a la demarcació de Tarragona i assegurarà el seu tercer escó per garantir un govern progressista a l'Estat. Mobilització del votant: Es fa una crida a l'electorat que no vol el retorn del Partit Popular, destacant que molts caps de llista actuals del PP van ser ministres durant l'etapa de José María Aznar. Treball de camp: L'entrevistat descriu la tasca del número 2 com una combinació d'acompanyament al cap de llista, Francesc Vallès, i una presència constant en reunions amb entitats, regidors i alcaldes de la regió. Eixos Programàtics: Benestar i Infraestructures Polítiques Socials: Ruiz destaca fets concrets com el xec nadó, la renda bàsica d'emancipació per a joves, l'increment de les pensions i les noves mesures per als treballadors autònoms. Infraestructures clau: El candidat defensa que s'han desencallat projectes històrics gràcies a la sintonia entre l'ajuntament de Josep Fèlix Ballesteros i el govern de Madrid: Desbloqueig de trams de l'autovia fins a Montblanc. Remodelació del Mercat Central a través de Mercasa. Convenis per a l'estudi de la façana marítima i l'estació de tren. Actuacions al Pont del Diable i la Muralla. Actes de Precampanya "El proper 23 de febrer serà una festa de la democràcia a la ciutat amb la visita de l'expresident Felipe González." Segons Ruiz, la presència de Felipe González serveix per connectar amb l'etapa fundacional de l'estat del benestar a Espanya i activar la militància de cara als comicis del 2008.

  • Entrevista als guanyadors del Carnaval de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    Entrevista als guanyadors del Carnaval de Tarragona

    El triomf de la il·lusió i l'experiència L'espai radiofònic celebra el final del Carnaval amb una entrevista coral que reuneix els protagonistes de les comparses guanyadores d'enguany a Tarragona. En ple Dimecres de Cendres, els convidats comparteixen les emocions viscudes i els detalls de les seves preparacions. Els protagonistes i els seus guardons Francisco Fiori (Sinus Sport): Representant de la comparsa guanyadora del primer premi. Amb una temàtica basada en rellotges i més de 100 participants, han assolit el màxim reconeixement en només tres anys de vida. Laura Sánchez (AV Riu-Clar): Guanyadora del prestigiós premi Disfressa d'Or. És el seu primer any de participació, un fet excepcional que destaca pel treball artesanal fet a mà. Alicia Navarro (Aquí hay Marro): Veterana amb 19 anys d'experiència. La seva comparsa ha obtingut el segon premi i el premi a la Constància. Processos creatius i anècdotes L'elaboració de les disfresses és un dels punts clau de la conversa. La Laura Sánchez explica que va dissenyar i cosir la seva pròpia disfressa durant tres setmanes de treball intensiu a casa seva, buscant la puresa i l'elegància en els acabats. Per la seva banda, l'Alicia Navarro descriu la temàtica de les joguines de la seva comparsa: "Nosaltres volíem fer un racó de joguines: portàvem la ballarina de la capseta de música, nines antigues i els homes anaven de soldadets de plom." Reptes de futur: El regnat de l'any vinent Com a guanyadors, Sinus Sport i Aquí hay Marro s'encarregaran de portar el seguici del Rei Carnestoltes i la Concubina l'any que ve. L'Alicia, com a veterana, ofereix consells valuosos als nous guanyadors: Prioritzar la comoditat de la disfressa, ja que s'han de portar durant moltes hores. Treballar amb antelació (planificar a l'estiu). Gaudir de l'experiència sense angoixes pel gran volum de gent (gestionar grups de 100 persones). Finalment, es destaca el caràcter femení de la festa, descrivint-la com un matriarcat a causa de la baixa participació masculina, tot i que s'observa una petita tendència a l'alça.

  • Creuer de Tarragona pel Mediterrani Romà - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    12'

    Creuer de Tarragona pel Mediterrani Romà

    Iniciativa Municipal: Un viatge a les arrels de Tàrraco L'Ajuntament de Tarragona, a través de l'àrea de Relacions Ciutadanes, ha organitzat un creuer temàtic pel Mediterrani amb l'objectiu de connectar els tarragonins amb els vestigis romans d'altres ciutats emblemàtiques. El regidor Manel López Pasca presenta aquesta proposta com una oportunitat per situar la importància històrica de l'antiga Tàrraco dins de l'Imperi Romà. Detalls del viatge i itinerari El creuer es realitzarà a bord del vaixell Gran Mistral del 7 al 14 d'abril, amb sortida des del port de Barcelona. El recorregut inclou parades a: * Florència (Itàlia) * Roma (Itàlia) * Pompeia (Itàlia) - ciutat germana amb recepció oficial inclosa. * Malta * Cartago (Tunísia) Preus i Condicions S'han negociat condicions especials amb Viatges Barceló per fer la iniciativa assequible a tota la ciutadania: * Preu mínim: A partir de 684 euros. * Inclou: Pensió completa (4-5 àpats), aigua i vi, assegurança de viatge, animació a bord i l'excursió personalitzada a Pompeia. * Places: S'han ampliat les reserves fins a unes 300 places per la bona acollida. Tarragona Ràdio i el Concurs L'emissora municipal s'uneix al projecte oferint: 1. Sorteig de 2 camarots dobles (4 places en total) per gentilesa de Tarragona Ràdio. 2. Un viatge virtual a la ràdio cada setmana amb experts i guies sobre les ciutats que es visitaran. "És una forma de vendre Tarragona al món i d'obrir-se a l'exterior; no hem de ser endogàmics, sinó exportar la nostra imatge."

  • Alejandro Palomas: Literatura, Felicitat i Vida - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    20'

    Alejandro Palomas: Literatura, Felicitat i Vida

    Reflexions sobre la felicitat amb Alejandro Palomas En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'autor Alejandro Palomas presenta el seu llibre El cuadern del Mag on t'espera la felicitat. Lluny de ser un manual d'autoajuda, l'obra es defineix com un recull d'evidències vitals explicades a través de la literatura i el relat. Conceptes clau sobre l'existència La Culpa i la Por: Palomas argumenta que la culpa és paralitzant i sovint neix de la suposició del que pensaran els altres. Un cop es pren una decisió, la por tendeix a diluir-se. El Diàleg Interior: L'autor destaca la dificultat de retrobar-se amb un mateix i la importància de tenir perspectiva, sent el sentit de l'humor i la capacitat de riure's d'un mateix el millor indicador d'aquest assoliment. L'Acceptació dels altres: Es critica la necessitat constant de validació externa, que esdevé la base del sofriment humà. Viure la malaltia i el dolor L'autor comparteix experiències profundament personals, com el seu diagnòstic de síndrome de fatiga crònica o la pèrdua d'un infant proper: "Sento l'Alejandro al costat i puc parlar amb mi... visc la malaltia com una oportunitat per a alguna cosa." La creació literària i futurs projectes Palomas explica el seu procés creatiu, destacant que aquest llibre va ser escrit en un estat de felicitat absoluta durant un mes d'aïllament a Pals. A més, avança que està treballant en el guió de l'adaptació cinematogràfica de la seva novel·la Tanta Vida, que serà dirigida per Ángeles González-Sinde.

  • Remodelació i futur del Complex Esportiu Sant Jordi - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    18'

    Remodelació i futur del Complex Esportiu Sant Jordi

    Projecte de Renovació Integral del Complex Sant Jordi L'emissora realitza una visita a les instal·lacions del Complex Esportiu Sant Jordi, situat a l'Avinguda Andorra de Tarragona, per copsar l'estat actual d'un equipament que porta quatre anys en desús. Francesc Aguiló, representant territorial d'Esports de la Generalitat, detalla el procés de licitació que permetrà la seva reobertura l'any 2011. Estat actual i mesures d'urgència L'edifici presenta un estat evident de deteriorament, amb vidres trencats i signes d'abandonament. Recentment s'han hagut de prendre mesures: * Neteja de xoc: Actuacions urgents per eliminar la brutícia orgànica i les males olors que generaven queixes veïnals. * Seguretat: S'han soldat portes i tancat accessos per evitar robatoris i l'entrada d'ocupes o indigents, tot i la dificultat de vigilar tot el perímetre. Característiques del nou complex esportiu No es tracta d'una simple reforma, sinó d'un enderroc total per construir instal·lacions modernes. El concurs preveu uns requisits mínims: * Pavelló triple poliesportiu: Una pista principal que permet tres pistes transversals de bàsquet, similar al pavelló del Serrallo. * Piscina coberta (PECO2): Dues llàmines d'aigua (una de 300 m² i una altra de 100 m²) que substitueixen les antigues piscines descobertes. * Edifici administratiu: Espais destinats a les delegacions de les federacions catalanes a Tarragona, amb sala d'actes i despatxos. * Sales de gimnàstica: 1.000 metres quadrats destinats a gimnàs i una pista poliesportiva exterior d'ús preferent per a l'Institut Vidal i Barraquer. Calendari i Gestió "Previsiblement a mitjans del 2011 estarà acabat i operatiu aquest espai esportiu per a la ciutat." El procés seguirà els següents terminis: 1. Març 2008: Finalització del termini d'ofertes. 2. Projecte: Sis mesos per a la redacció del disseny final. 3. Obres: Un màxim de 30 mesos de construcció. 4. Model de gestió: Una única empresa privada s'encarregarà de la construcció i l'explotació, sota el control de preus d'una comissió de seguiment amb la Generalitat i l'Ajuntament. Respecte a la polèmica sobre un possible hotel de cinc estrelles, Aguiló ha reiterat que el concurs defineix la parcel·la exclusivament com una pastilla esportiva.

  • Caminada Popular d'Hivern 2008 a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    Caminada Popular d'Hivern 2008 a Tarragona

    Detalls de la Caminada Popular d'Hivern 2008 En aquesta entrevista, Roser Barberà, cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esports, presenta la primera gran cita esportiva de l'any a Tarragona: la Caminada Popular d'Hivern. L'esdeveniment, que ja compta amb una gran tradició, destaca per la seva ràpida ocupació de places, havent assolit ja el 50% de la seva capacitat en només dos dies. Objectius i Novetats d'enguany L'edició d'aquest any té un propòsit especial: promoure les instal·lacions esportives municipals. Per aquest motiu, el punt de sortida i arribada s'ha traslladat a la Piscina Municipal del Serrallo, oferint una jornada de portes obertes. Promoció de la salut: La caminada té un recorregut d'uns 12-13 quilòmetres, el que equival a unes 16.000 passes, superant el mínim diari recomanat per a una vida saludable. Connexió amb la natura: L'objectiu original es manté: que els ciutadans coneguin l'entorn natural de la ciutat per poder-ne gaudir individualment durant tot l'any. Itinerari de la Caminada El recorregut és variat i combina zones urbanes, bosc i platja: Sortida: Piscina del Serrallo, passant pel carrer del Mar i la plaça dels Carros. Ascens: Pujada del Toro fins al Balcó del Mediterrani i el Passeig de les Palmeres. Zones verdes: Camí de la Budellera i bosc dels Garrofers fins arribar a Cala Romana. Tram marítim: Esmorzar a la platja dels Capellans i tornada per les platges de l'Arrabassada i el Miracle fins al Moll de Costa. Informació Pràctica per als Participants "És importantíssim que es faci la inscripció prèvia per una raó d'assegurança i logística." Inscripcions: Disponibles als Jardins de la Reconciliació i a la Piscina del Serrallo fins a exhaurir les 1.000 places. Habituallament: Es lliurarà una bossa a la sortida i un esmorzar complet a la platja dels Capellans. Recomanacions: Portar protecció solar, roba per capes i, en cas d'assistir amb nens petits, utilitzar motxilles portabebès en lloc de cotxets, ja que el terreny de bosc i sorra els fa impracticables.

  • Gestió del Patrimoni i Equipaments a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    23'

    Gestió del Patrimoni i Equipaments a Tarragona

    Gestió del Patrimoni i Col·laboració Institucional La tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, exposa les línies estratègiques de l'Ajuntament per a la conservació i promoció del llegat històric de la ciutat. Destaca la importància de la reconstitució de la Comissió de Cultura dins de l'Associació de Ciutats Patrimoni de la Humanitat, la qual permetrà: • Crear una xarxa d'agents culturals compartida. • Realitzar promocions turístiques conjuntes a nivell internacional (Chicago, Milà, Lió). • Reduir els costos de promoció sota un segell de qualitat reconegut. Projectes Prioritaris: Muralla i Pont del Diable La Muralla de Tarragona L'Ajuntament ha presentat un Pla Director de la Muralla estructurat en 10 sectors, amb una previsió d'execució d'entre 10 i 12 anys. Els punts clau són: • Intervencions d'urgència al Col·legi de l'Estonac i a la Baixada del Roser per evitar desprendiments. • Finançament compartit: el Ministeri de Cultura i la Generalitat (mitjançant l'1% cultural). • Gestió de la titularitat mixta del monument, que inclou l'Arquebisbat i propietaris privats. El Pont del Diable (Aqüeducte de les Ferreres) S'ha desencallat el finançament del Ministeri de Foment per restaurar el monument i recuperar les pedreres del voltant. Es preveu que durant el primer trimestre del 2008 s'especifiqui la quantia de la inversió i el calendari de licitació. Intervencions en Monuments i Obres Arqueològiques • Amfiteatre: Es projecta un Pla Director propi per museïtzar les fosses i millorar l'adequació del monument. Actualment, les obres estan aturades durant l'Any Jubilar per facilitar les visites de pelegrins i la celebració del Tarraco Viva. • Mercat Central: Les excavacions arqueològiques avancen a bon ritme, tot i els retards per pluges. De moment, les restes trobades no es consideren susceptibles de museïtzació permanent. • Tabacalera: Amb la titularitat municipal ja efectiva, es planteja el trasllat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i la realització de jornades de portes obertes prèvia revisió de seguretat. "Mantenir un patrimoni com el de Tarragona amb recursos propis és impossible; hem d'anar a Madrid amb el cap ben alt a buscar el finançament que ens pertoca." Futur dels Equipaments Culturals Finalment, Rossell confirma que l'inici del desmantellament i neteja del solar del Teatre Tarragona és qüestió de dies, iniciant així la fase constructiva del nou equipament.

  • Èxit rotund del III Concurs de Drag Queens a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    Èxit rotund del III Concurs de Drag Queens a Tarragona

    L'Espectacle del Teatre Metropol: Un triomf de participació El programa d'avui analitza l'èxit de la tercera edició del Concurs de Drag Queens organitzat per l'Associació d'Amics de la Peralta al Teatre Metropol. Amb un ple absolut, els organitzadors Sergi Carrillo (director artístic) i Glòria Suárez destaquen l'alta qualitat d'aquesta edició. Premis i Guanyadors El certamen va comptar amb una preselecció rigorosa de 22 candidats, dels quals 11 van arribar a la final: Primer Premi: La drag Evocia amb la fantasia "Des de Suïssa con amor" (700€ i viatge a Canàries). Segon Premi: Un aspirant de Múrcia amb la proposta "Desafío de Venus". Tercer Premi: La comparsa "Nòvia desfogada" de la Unió de Sant Pere i Sant Pau. Dignificació i Transformació Artística L'esdeveniment va anar més enllà de la festa, integrant elements de maquillatge corporal i transformacions en directe realitzades per la pintora cubana Laura Paldés. Els organitzadors subratllen que: "Normalitzar vol dir que en un escenari com el Metropol pugui haver-hi de tot (nois, noies, transsexuals, gais, lesbianes) fet amb dignitat." Vessant Social i Futur Solidaritat: Els beneficis de les entrades (3€) es destinen al projecte Joves i Salut de l'Associació H2O. Projecció: Es treballa per integrar el concurs en un circuit estatal i internacional, amb vincles cap a les Palmes de Gran Canària i certàmens a Holanda. Inclusió: S'ha plantejat potenciar la figura de la Drag King i obrir el concurs específicament a dones per a la propera edició. L'entrevista conclou amb la intervenció d'una oient, la Pilar Castro, que destaca el caràcter familiar de l'espectacle, havent-hi assistit amb la seva filla de 6 anys.

  • 25è aniversari del Ball de Diables de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    13'

    25è aniversari del Ball de Diables de Tarragona

    Celebració de 25 anys de foc i tradició El Ball de Diables de Tarragona inicia oficialment els actes de celebració del seu 25è aniversari aquest dimarts de Carnaval. L'entitat, que ha esdevingut un pilar de les festes tarragonines, commemora la seva trajectòria amb una programació especial que combina la nostàlgia dels orígens amb la renovació dels seus elements. Actes destacats i novetats En la conversa es detallen les principals activitats previstes per a tancar el Carnaval: Lectura del testament: Pep Blai, qui va ser el primer Llucifer de la colla, serà l'encarregat de llegir el testament del Carnestoltes, aportant un valor simbòlic a l'acte. Nou septrop: S'estrena un nou element de foc dissenyat per l'artista Antoni Mas, que se suma als ja existents sense substituir la imatgeria tradicional de Llucifer i la Diablessa. Recuperació de la timbalada: Es torna a fer la concentració de timbals des de Roger de Llúria fins al Teatre Metropol, un acte multitudinari molt esperat. Evolució i sentiment de pertinença L'entitat ha passat de ser vista amb una certa timidesa inicial per part de la ciutadania a ser un element imprescindible. "Els Diables són un pont entre la gent del carrer i la festa; fan que la gent no només vegi la festa, sinó que la visqui." Amb una base social que ha superat les 600 persones al llarg de la seva història, el Vall de Diables destaca per crear lligams que van més enllà de les sortides puntuals, mantenint un teixit actiu durant tot l'any.

  • Llei d'Educació i infraestructures a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    25'

    Llei d'Educació i infraestructures a Tarragona

    Gestió de la vaga i la Llei Catalana d'Educació (LEC) L'entrevista comença analitzant la convocatòria de vaga del 14 de febrer. Vicenç Villena, director dels serveis territorials d'educació al Camp de Tarragona, qualifica la protesta d'incomprensible i desproporcionada. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: • L'obertura total de les portes del diàleg a través del Consell Escolar de Catalunya. • La negació de qualsevol intent de privatització del sistema educatiu. • L'aposta per l'autonomia de centres, permetent que cada comunitat educativa s'adapti a la seva pròpia realitat. "No hi ha arguments per deixar sense classe a un sol alumne un sol dia i que no pugui exercir el seu dret a l'educació." Inversió i recursos humans Villena destaca que el govern ha incrementat el pressupost educatiu prop d'un 40% en els darrers set anys, incorporant més de 11.000 nous docents per afrontar el creixement de la població escolar. Integració de l'alumnat novingut S'aborda la creació dels nous Espais de Benvinguda Educativa (EBE) a Reus i Vic com a prova pilot. • Aquests centres no substitueixen les aules d'acollida, que el director defineix com la "joia de la corona". • L'objectiu és realitzar una diagnosi prèvia, tant educativa com social, abans d'assignar l'alumne a un centre ordinari. • Es busca reduir el desgast que el degoteig d'alumnes durant tot el curs escolar provoca en el funcionament diari dels centres. Equipaments i planificació a Tarragona Finalment, es detalla la situació de les infraestructures a Tarragona ciutat: • Es reconeix un dèficit històric de planificació urbanística que ha forçat a tenir quatre centres en instal·lacions provisionals. • S'anuncia l'inici imminent de les obres de la nova Escola Oficial d'Idiomes (EOI) a l'antiga fàbrica de Chartreuse, amb la previsió que estigui llesta el 2010. • Es preveuen remodelacions importants als instituts Martí Franquès i Vidal i Barraquer.

  • La URV i la Xina: un vincle universitari creixent - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    La URV i la Xina: un vincle universitari creixent

    Expansió del programa d'estudiants xinesos a la URV La Sara Pujol, professora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), explica l'èxit del programa que enguany ha portat 67 estudiants xinesos a Tarragona, una xifra que ha crescut significativament des dels 18 alumnes del primer any. Aquests joves provenen principalment de tres universitats: Dalian (nord), Sichuan (centre) i Nanjing (sud). Formació i motivacions dels alumnes Estudis de llengua: La majoria d'aquests estudiants cursen filologia en els seus països d'origen i vénen a la URV per fer una immersió lingüística i cultural en castellà, tot i que molts ja mostren interès per cursar màsters i, fins i tot, per aprendre català. Perfil professional: Són joves d'uns 20 anys, amb una majoria femenina, que busquen futur com a traductors o en l'àmbit empresarial i diplomàtic. Sacrifici familiar: Sovint, famílies senceres i comunitats rurals aporten els seus estalvis per finançar aquests estudis fora de la Xina, veient-ho com una inversió pel futur del jove i la protecció dels pares en la vellesa. Xoc cultural i contrastos socials Disciplina laboral: Els alumnes xinesos destaquen per una capacitat de treball extrema i una disciplina que a vegades xoca amb el concepte d'oci occidental. "Per ells, passejar o perdre el temps el cap de setmana és un concepte que no existeix en el seu codi." Gastronomia: Productes com les olives, el pernil o la duresa del pa de Tarragona representen un repte cultural important per a ells, acostumats a textures més toves i aliments bullits. Cap a una doble direcció Tot i que actualment la mobilitat és sobretot d'entrada, la universitat està impulsant cursos de xinès per als estudiants de Tarragona (amb gran èxit de matrícula) per fomentar un futur intercanvi real i trencar els tòpics sobre la Xina dominant en l'actualitat.

  • Humor i polèmica arbitral al Futbolí de Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    20'

    Humor i polèmica arbitral al Futbolí de Tarragona Ràdio

    Resum de l'episodi En aquesta edició d'el Futbolí de Tarragona Ràdio, els presentadors analitzen la darrera jornada del Nàstic amb un to que barreja la indignació per l'arbitratge i l'humor característic del programa. L'episodi se centra en la figura de l'àrbitre Rodado Rodríguez i la cerca infructuosa de personatges emblemàtics de l'afició del Còrdova. Els punts clau de la jornada: Polèmica arbitral: Es comenta amb duresa l'actuació de Rodado Rodríguez, a qui comparen amb el conegut Pino Zamorano. Es llegeixen fragments de l'acta arbitral on es descriuen insults i incidents al túnel de vestidors, incloent l'expulsió de Maldonado. La recerca de Païllo: Els col·laboradors expliquen el seu intent fallit de trobar a Tarragona el famós aficionat del Còrdova conegut com Païllo (popular pel seu entrepà gegant), tot i que confirmen que han localitzat una actuació de Jaimito Borromeo. Actualitat grana: Es repassa l'estat dels jugadors cedits o exjugadors com Cáceres (que ha debutat amb Boca Juniors) i la preocupant llista de lesionats de l'equip de César Ferrando, que inclou noms com Abel, Abraham i Campano. Participació de l'audiència: Una oient, la Conxita, recorda amb nostàlgia el Pitagol (un caramel amb forma de xiulet) i expressa la seva indignació compartida pel robatori arbitral de l'últim partit. "L'àrbitre jo crec que no ha estat a la altura bajo ningún concepto... un robo total." L'espai acaba amb la presentació de noves sintonies musicals i la convocatòria per al proper programa on es tractarà l'actualitat amb el director esportiu, Ricardo Resta.

  • L'instat decisiu de Cartier-Bresson a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    10'

    L'instat decisiu de Cartier-Bresson a Tarragona

    Retrospectiva de Henri Cartier-Bresson: Capturant la Història L'entrevista amb Diana Saldaña, representant de l'agència Magnum, desgrana l'exposició retrospectiva organitzada per la Fundació La Caixa a Tarragona. La mostra ofereix un recorregut per 133 fotografies que sintetitzen la trajectòria d'un dels fotògrafs més influents del segle XX. L'Instat Decisiu i la Técnica Un dels conceptes centrals de l'obra de Cartier-Bresson és l'instat decisiu. Segons Saldaña, aquest es defineix com: "El moment efímer en què la importància del tema es reflecteix, en un mateix instant, en la forma, el contingut i l'expressió." Aquesta capacitat no era una eina adquirida amb el temps, sinó una facultat present des dels seus inicis, com demostra la seva famosa fotografia de 1932 del barri de Saint-Lazare. Evolució Artística i Compromís Històric L'exposició permet observar una evolució clara en el seu estil: * Inicis (anys 20 i 30): Influència de les avantguardes parisines i el surrealisme, amb una actitud rebel contra la societat burgesa. * Maduresa (a partir dels 40): Una composició més rigorosa, geomètrica i propera al classicisme fotogràfic, sense perdre l'impacte documental. Testimoni del Segle XX Cartier-Bresson no només va crear art, sinó que va documentar les "cicatrius del món". Va estar present en fets crucials com: * L'alliberament de París i el final de la Segona Guerra Mundial. * Els últims dies de l'Imperi Xinès. * La independència de l'Índia i els darrers moments de Gandhi. El Llegat i l'Agència Magnum L'entrevista subratlla la diferència entre l'enfocament de Cartier-Bresson, més intuïtiu i de "diari de viatge", i el de Robert Capa, més centrat en la notícia directa. Avui dia, l'agència Magnum continua aquest llegat incorporant nous talents que exploren la fotografia documental i en color des de perspectives contemporànies.

  • Neix la Coordinadora d'Entitats del Camp de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    Neix la Coordinadora d'Entitats del Camp de Tarragona

    Presentació i objectius de la nova Coordinadora L'entrevista presenta la recentment creada Coordinadora d'Entitats del Camp de Tarragona, una organització que ja aplega prop de 40 entitats (tot i que 19 en van ser les fundadores oficials). Segons el seu portaveu, Ángel Juárez, aquesta unió neix per donar veu a col·lectius que se senten silenciats o anestesiats per l'actual gestió política. Principals reivindicacions i àmbits d'actuació La Coordinadora té la voluntat de ser un interlocutor independent davant l'administració, centrant-se en aspectes socials que afecten la ciutadania de manera general: Sanitat pública: Es denuncia la situació "sangrant" de les llistes d'espera i la falta de recursos en alguns ambulatoris. Serà la seva prioritat absoluta i la primera campanya reivindicativa. Habitatge: Es posa el focus en la dificultat dels joves i treballadors per accedir a un habitatge digne malgrat tenir nòmina. Medi ambient: Es reclama solucions als mals olors i la realització d'estudis epidemiològics pendents des de fa dècades. Seguretat i Immigració: Es demana reforçar la seguretat als barris i treballar activament en la integració real per evitar la creació de guetos. Independència política i mètode de treball Juárez subratlla que la coordinadora no té un color polític concret, sinó que acull membres de diverses ideologies (independents, socialistes, convergents, etc.). L'objectiu no és ser una força d'oposició directa, sinó ser "persones incòmodes" que exigeixin el compliment dels drets ciutadans. "Volem que se'ns tingui en compte perquè som, en aquest moment, la força social més gran del Camp de Tarragona." L'estratègia es basa en estendre la mà a les administracions per col·laborar en fòrums de participació, com l'Agenda 21, però mantenint sempre l'autonomia de cadascuna de les associacions membres.

  • El Tombet de Carnaval de Tarragona a les Carmelites - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    8'

    El Tombet de Carnaval de Tarragona a les Carmelites

    Crònica del Tombet del Carnestoltes L'emissió radiofònica recull l'ambient festiu al col·legi Mare de Déu del Carme (conegut com les Carmelites) de Tarragona, durant la celebració del Tombet, una activitat on el Rei i la Reina del Carnaval visiten diferents centres educatius i llars d'infants. Aspectes clau de la jornada Arribada del Sèquid: La Reina del Carnaval 2008 ha visitat l'escola acompanyada d'una batucada de percussió que ha animat el matí als alumnes de primària i infantil. Disfresses i temàtiques: Els nens i nenes d'educació infantil han portat disfresses lliures (on predominen princeses i superherois), mentre que els de primària han seguit la temàtica de pirates. Preparació escolar: Loreto Martinell, cap d'estudis de l'escola, explica que porten tota la setmana realitzant consignes diàries per completar la disfressa de cara al divendres. Declaracions destacades La Regina del Carnaval ha compartit les seves impressions sobre la intensitat de la setmana: "Estamos supercontentos y viviendo todo el momento que estamos pasando." Pròxims actes del programa La Rueta: Desfilada infantil pels carrers de la ciutat a partir de les 15:30 h. Rua d'Artesania: El gran acte per a les comparses que tindrà lloc el dissabte. Concert nocturn: Actuació de Muchachito Bombo Infierno al Palau de Congressos.

  • Vitoria-Gasteiz a Fitur: Turisme, Natura i Cultura - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    9'

    Vitoria-Gasteiz a Fitur: Turisme, Natura i Cultura

    Presentació de Vitoria-Gasteiz a Fitur Isabel Martínez, regidora de Promoció Econòmica i Turisme de Vitoria-Gasteiz, ens detalla l'oferta turística de la ciutat i de la província d'Àlaba en el marc de la fira internacional de turisme. La proposta s'integra sota el paraigües d'Euskadi i destaca per un equilibri entre el patrimoni històric, la natura i la gastronomia. Patrimoni i Cultura Catedral de Santa Maria: Un projecte singular conegut com "Obert per obres", que permet visitar la rehabilitació del temple mentre s'executen els treballs estructurals. Esdeveniments: S'ha destacat el prestigiós Festival Internacional de Jazz (juliol) i la celebració de la Copa del Rei de Bàsquet. Festes de la Blanca: La celebració tradicional a l'agost que s'inicia amb la mítica baixada del Celedón des de la torre de San Miguel. El Valor de l'Anell Verd La ciutat destaca per la seva sostenibilitat i espais naturals: "Vitoria és una de les ciutats amb més metres quadrats de parcs o zones verdes per habitant de les capitals de l'Estat." Compta amb el Parc de la Florida al centre i l'Anell Verd que envolta la ciutat. Destaca la recuperació d'espais com Salburua, on es poden observar animals en llibertat i anidació d'aus. Gastronomia i Enoturisme L'oferta gastronòmica es recolza en l'Escola d'Hostaleria de Gamarra. Rioja Alabesa: Es promocionen rutes per cellers tradicionals i moderns, mencionant l'arquitectura de Frank Gehry. Relació amb el Turisme Català S'ha subratllat l'existència d'un flux d'intercanvi constant, ja que els catalans (i concretament de Tarragona) representen un percentatge molt important dels visitants de la capital alabesa.