Tots els episodis

62640 episodis disponibles

episodis

48217-48240 de 62640

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Donòstia Sant Sebastià: Gastronomia i Mar a Fitur
Donòstia Sant Sebastià: Una Experiència Multisensorial Des del marc de la fira Fitur, Manu Narváez, director de la marca turística Donòstia Sant Sebastià, presenta els principals reclams d'una ciutat que destaca per la seva harmonia entre l'urbanisme i la natura. La proposta turística se centra en l'obertura de la ciutat al visitant i la qualitat de vida. La Gastronomia com a Eix Principal La ciutat es consolida com un referent mundial gràcies a: - Una oferta culinària d'elit: és, juntament amb París, l'única ciutat europea amb tres restaurants de tres estrelles Michelin. - El nou producte turístic "Converteix-te en el teu propi cuiner": un taller on els visitants aprenen a elaborar els tradicionals pinchos després de visitar el mercat local. - El valor visual del poteo: la disposició estètica dels mostradors de pinchos com a part de l'espectacle. Un Entorn Natural i Urbà Únic L'entrevista subratlla la relació indissociable de la ciutat amb el mar: - La Platja de la Concha i els 6 quilòmetres de passeig marítim que uneixen el verd amb el teixit urbà. - Espais emblemàtics com el Peine del Viento d'Eduardo Chillida. - La versatilitat de les seves platges (com la Zurriola), on es practica surf i futbol-platja fins i tot a l'hivern. "Sant Sebastià és una ciutat oberta; oberta al mar i oberta a que la gent vingui a passejar i a barrejar-se amb nosaltres." Connexió amb el Visitant Català Narváez destaca la forta afinitat cultural entre el País Basc i Catalunya. Segons les estadístiques, els catalans són els visitants que més repeteixen, sentint-se especialment ben acollits per la idosincràsia compartida i el tracte proper del poble basc.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Degustació de coca i botifarra al Carnaval de Tarragona
Tradició gastronòmica a la Rambla Nova Amb motiu de la celebració del Carnaval, la Rambla Nova de Tarragona s'ha omplert d'ambient i aromes tradicionals. Davant del Col·legi de les Teresianes, s'ha instal·lat una parada dedicada a la degustació de productes típics d'aquestes dates: Coca de llardons: Venuda a un preu simbòlic d'un euro per a finançar les activitats de la colla. Botifarra d'ou: L’altre gran protagonista del Dijous Gras, que s'ha repartit entre els vianants. La Colla de la Bota: 27 anys de festa La gestió de la parada de coques corre a càrrec de la Colla de la Bota, un grup d’amics que porta gairebé tres dècades participant activament en la festa. Enguany, la seva disfressa és de temàtica medieval. Segons expliquen els seus membres: "Sortim a passar-nos-ho bé, no a comptar passets; la nostra motivació és la diversió i la convivència durant els mesos de preparació." Perfil dels assistents i ambient local L'activitat ha coincidit amb el mercat ambulant de dijous, cosa que ha generat una gran afluència de públic, principalment gent gran i famílies que aprofiten les compres per gaudir de la festa. Entre els testimonis trobem des de tarragonins fidels a la tradició fins a visitants de fora, com el Fernando de León, que destaca la qualitat dels productes i la bellesa de la ciutat. Dades clau de l'esdeveniment: Preu de la coca: 1 euro (destinat a la carrossa de la colla). Ubicació excepcional: Lateral de la Rambla per no interferir amb el mercadet. Participació: La Colla compta amb unes 70 persones, de les quals 45 surten a la rua oficial.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Exposició sobre el cafè de comerç just a Tarragona
El valor del cafè: una exposició itinerant a Tarragona L'entitat Intermón Oxfam porta a Tarragona l'exposició interactiva "Descobreix l'aroma d'un món més just". Aquesta iniciativa, instal·lada en un autobús adaptat, té com a objectiu principal donar a conèixer la qualitat del cafè de comerç just i l'impacte positiu que té en les comunitats productores dels països empobrits. Zones de l'exposició L'espai està dividit en diverses àrees per oferir una experiència sensorial completa: Zona Sensorial: On els visitants poden fer tastos tàctils i olfactius del gra de cafè original i degustar el producte final. Zona lúdica: Una àrea de jocs per entendre què és el comerç just i els seus beneficis socials. Zona de coneixement: Exposició informativa sobre les varietats i característiques del cafè. Zona d'acció: Un espai digital perquè els assistents deixin les seves reflexions, que formaran part d'un congrés internacional. "No estem demanant caritat, estem demanant drets." Història i qualitat del producte Mireia Freixas, responsable d'Intermón Oxfam, explica que el compromís amb el cafè va néixer arran de la trencadissa dels acords internacionals de preus l'any 1989. L'entitat aposta per un producte de gamma alta; estudis independents han situat el seu cafè com el segon millor del mercat en termes de qualitat. Aquesta estratègia permet dignificar la vida dels productors a països com Nicaragua, Guatemala o Etiòpia. Campanya de consum responsable Coincidint amb l'exposició, es presenta una campanya per fomentar el consum responsable. Mitjançant un salvatargetes, es convida a la ciutadania a reflexionar abans de comprar, especialment en èpoques de rebaixes, per avaluar si un producte és realment necessari i quin és el seu cost real per al medi ambient i la societat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Tarragona presenta la candidatura a Capital Cultural Europea a Fitur
Resum de la presentació de Tarragona 2016 En el marc de la fira Fitur a Madrid, la ciutat de Tarragona ha presentat oficialment la seva candidatura per esdevenir Capital Europea de la Cultura l'any 2016. Aquesta iniciativa es planteja com un projecte de país, comptant amb el suport unànime del Parlament de Catalunya i la Generalitat. Punts clau de l'estratègia cultural Turisme Cultural: Es busca transformar el model turístic per anar més enllà del sol i platja, aprofitant que prop del 50% dels visitants de Catalunya ja ho fan per motius culturals. Transversalitat: Rosa Rossell, tinent d'alcalde de Patrimoni, destaca la necessitat de treballar conjuntament entre les àrees de turisme, cultura i patrimoni per evitar la fragmentació anterior. Nous Equipaments: S'ha anunciat un pla d'equipaments que inclou el futur Teatre Tarragona, l'auditori de música i un centre d'art contemporani. Implicació Ciutadana: Es preveu un gran concert d'arrencada amb el tenor Àngel Òdena i la Camerata XXI entre l'abril i el juny per cercar el suport directe dels tarragonins. Impressions sobre la fira "Tarragona ha de devenir aquest mirall de cara al món de tot el que passa al nostre país a través de la ciutat." Durant l'entrevista, també s'ha comentat la magnitud de Fitur, ressaltant problemes logístics com la coordinació dels transports i la dificultat de navegació entre els pavellons, posant en relleu el contrast entre els estands minimalistes de Catalunya i els més tecnològics d'altres comunitats.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
6'
Tarragona: Candidatura a Capital Europea de la Cultura
Presentació de la Candidatura de Tarragona Aquest acte destaca la voluntat de Tarragona de convertir-se en la Capital Europea de la Cultura. L'esdeveniment posa en relleu tant el llegat històric mil·lenari com la projecció de futur d'una ciutat que ja és Patrimoni de la Humanidad. Els pilars de la ciutat Història i Patrimoni: Una ciutat amb més de 2.200 anys d'història, fundada pels romans el 200 a.C. (la clàssica Tàrraco). Infraestructures Culturals: S'esmenten nous projectes com un segon teatre, la construcció d'un auditori de música i un centre d'art contemporani. Identitat i Projecció: Tarragona es defineix com una ciutat oberta a la Mediterrània, hospitalària i amb una activitat cultural estable que inclou orquestres simfòniques i dansa. L'elogi d'Anni Florus Durant la presentació es recita un text del poeta romà Anni Florus, que descriu la ciutat amb paraules elogioses: "Aquesta ciutat resulta la més agradable de totes les que puguin escollir-se per al descans... Aquí trobaràs, hoste i amic, gent honesta, sòbria i tranquil·la." Valor Estratègic per a Catalunya El suport institucional és total, considerant la candidatura com una qüestió de país. S'emfatitza que Tarragona és una porta per mostrar Catalunya al món, tot potenciant elements únics com el circ romà (comparant la plaça tarragonina amb la Piazza Navona d'Itàlia).
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Estratègia de Tarragona a Fitur i Campanya de Proximitat
El paper de Tarragona a Fitur 2008 L'episodi se centra en la participació de Tarragona a la fira internacional de turisme Fitur a Madrid. En una entrevista amb Sergi de los Rios, segon tinent d'alcalde, s'analitza la nova estratègia de promoció sota el paraigua de les marques Catalunya i Costa Daurada. S'emfatitza que aquesta integració permet competir en un món globalitzat amb més recursos i major visibilitat. Campanya de Proximitat i l'Efecte AVE Un dels pilars de la promoció és la campanya Tarragona propera en tots els sentits, dirigida especialment al públic de Madrid: Accessibilitat: Es promociona la ciutat com una destinació de cap de setmana ideal gràcies a l'AVE, que permet el trajecte en poc més de dues hores. Objectius: Convertir el viatger professional que ja usa el tren en un turista d'oci que gaudeixi de l'oferta romana, cultural i gastronòmica. Esdeveniments clau: S'aprofita la fira per promocionar l'Any Jubilar, Tarraco Viva i la candidatura com a Capital Cultural Europea. Impacte Institucional i Ressò Mediàtic L'entrevista destaca un fet inesperat que ha donat molta visibilitat a la ciutat: "La inesperada intervenció del rei d'Espanya parlant de l'Any Jubilar ens ha ajudat molt a fer publicitat gratuïta amb un ressò mediàtic absolut." Finalment, es fa balanç de l'activitat a l'estand, on s'han mantingut contactes amb turoperadors internacionals (especialment francesos) i premsa especialitzada, consolidant una imatge "desacomplexada" de la ciutat. Carnaval i Actualitat Local Abans i després del bloc de Fitur, el programa connecta amb la realitat local de Tarragona: Concurs de Drag Queens: S'anuncia el quart concurs al Teatre Metropol i es regalen entrades als oients. Dijous Gras: Es recorda la tradició de la coca de llardons i la botifarra d'ou. Tarragona Ràdio: El desplegament a Madrid ha estat possible gràcies a la col·laboració amb Catalunya Ràdio.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Carnaval i Dinamització Comunitària als Barris de Tarragona
El Carnaval de Barris com a Eina Social L'episodi explora com el Carnaval de Tarragona no és només una celebració lúdica, sinó un pilar fonamental del Pla Comunitari per dinamitzar la vida als barris de Torreforta, Camp Clar i Riu Clar. Per segon any consecutiu, s'organitza una rua pròpia el dissabte al matí que busca enfortir el teixit associatiu local. Punts clau de la celebració: Rua descentralitzada: Tot i que les comparses participen en la gran rua del centre de la ciutat, la rua de Torreforta permet una major proximitat i participació dels veïns del barri. Inclusió i diversitat: Hi participen des de col·lectius de la gent gran (Associació de Pensionistes) fins a joves i infants de les guarderies de la zona. Temàtica i participació: Aquest any, molts grups han triat la temàtica de grangers, una opció assequible i oberta a tothom que vulgui sumar-s'hi sense formar part d'una entitat formal. La Interacció Intergeneracional i la Integració Els convidats destaquen que l'èxit del Pla Comunitari rau en la seva capacitat d'ajuntar persones de diferents edats i procedències: Intergeneracionalitat: S'esmenten tallers com el de creació de capgrossos, on dones grans i infants van treballar conjuntament, creant vincles que perduren. Integració de persones nouvingudes: S'analitzen les dificultats i els èxits en la participació de persones migrades, especialment del Magreb, destacant que els joves s'integren amb més naturalitat que els adults a causa de l'entorn escolar. "Allà on no arriben determinats arguments, que arribi la festa per captar les persones i aplegar el teixit associatiu del barri." Dades d'Interès del Dissabte de Carnaval Horari i Inici: La rua comença a les 11:30h (tot i que els preparatius s'inicien a les 10:00h). Lloc de sortida: Carrer Riu Fluvià (zona Mercadona), a Torreforta. Recorregut: Passarà per les zones de la Granja, carrer Gallac, Gandesa i Prades, tornant al punt d'origen. Comparses destacades: La Vallaruga (amb 16 anys d'història), Sinus Sport i el grup BBTK.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Tradicions del Dijous Gras a Tarragona amb Vicenç Verdolet
La celebració del Dijous Gras i el Botifarradou En aquesta conversa s'expliquen les tradicions gastronòmiques de Tarragona durant el Dijous Gras, destacant el paper del Gremi de Cansaladers i Xarcuters. Vicenç Verdolet, de la cansaladeria Verdolet, detalla com el Botifarradou (o botifarra d'ou) s'ha consolidat com una referència recent però ja imprescindible del Carnaval tarragoní. Elaboració i secrets del Botifarradou El Botifarradou es diferencia per la seva suavitat i el seu contingut en ou. Els aspectes clau de la seva preparació són: Ingredients: S'utilitza carns del porc com la papada (més greixosa) i la panxeta. Preparació: La carn picada es barreja amb ous batuts fins a aconseguir una massa homogènia que s'emboteix i es cou. Condiments: Verdolet recomana prudència amb les espècies per no emmascarar el gust. S'usa una mica de pebre, nou moscada, canyella o Jamaica en dosis molt petites. Els Llardons i la cultura de l'snack Es defineix el llardó com un producte residual del greix del porc que es fregeix en el seu propi oli i després es premsa per eliminar-ne l'excés. "El llardó és com un snack, per fer un pica-pica com si fossin patates fregides." Consells de consum i maridatge Per gaudir plenament de la botifarra d'ou el Dijous Gras, es suggereix: Menjar-la amb pa amb tomàquet (preferiblement torrat) i un bon oli d'oliva que no sigui massa fort. Maridatge: Recomanen acompanyar-la amb cava fred o vi blanc. S'ha d'evitar el vi negre amb aquesta varietat perquè el seu gust potent podria anul·lar la suavitat de l'ou. Salut i tradició Es fa una defensa del consum moderat i equilibrat de tot tipus d'aliments, inclòs el greix i la carn, recordant que un dia d'excedents es pot compensar amb una dieta més lleugera l'endemà.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Entrevista a Joan Aregio sobre l'actualitat de Tarragona
Balanç de la política municipal amb Joan Aregio L'entrevista a Joan Aregio, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió (CiU) a l'Ajuntament de Tarragona, repassa els principals punts de fricció amb l'equip de govern de Josep Fèlix Ballesteros. Aregio critica la gestió de diversos projectes estratègics i acusa l'alcalde d'utilitzar l'herència rebuda com a excusa per a la manca d'acció. Projectes Urbanístics i Equipaments Complex Esportiu Sant Jordi: CiU rebutja frontalment la construcció d'un hotel en aquest espai. Aregio aposta per un ús 100% esportiu, cívic o social, argumentant que la finca té prou metres per satisfer les necessitats del jovent sense cedir espai a usos privats. La Tabacalera: Tot i que veu amb bons ulls la contractació d'un arquitecte de prestigi, critica el canvi de postura dels socialistes, que anteriorment no defensaven el Museu Nacional Arqueològic en aquesta ubicació. Façana Marítima: El portaveu expressa el seu escepticisme davant el nou conveni amb el Ministeri de Foment. Adverteix que canviar el projecte original (soterrar la via pel traçat actual) només portarà més retards i costos. Seguretat i Gestió Política Desplegament dels Mossos d'Esquadra: Aregio denuncia que Tarragona ha estat maltractada pel que fa als terminis i lamenta que, a pocs mesos de la data prevista, les comissaries (especialment la de Camp Clar) encara no estiguin construïdes. Crítica a la Transparència: Anuncia la creació d'un butlletí alternatiu de CiU per contrarestar el que considera "criteris editorials polítics" i falta de veu de l'oposició en la comunicació institucional. Pàrquing Jaume I: Es mostra favorable a una gestió privada si el servei és eficient per a l'usuari, però critica l'equip de govern per no haver accelerat l'obertura de l'equipament. "Els ciutadans han de jutjar els polítics pel que fan, no pel que prometen o pel que diuen." Finalment, tot i el to crític, Aregio reconeix com a encert la rapidesa en la convocatòria per augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana, demostrant una oposició bel·ligerant però disposada a reconèixer accions necessàries per a la ciutat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Sinistralitat laboral a Tarragona i projectes de la Ciutat de Repòs
Balanç de la sinistralitat laboral a Tarragona L'entrevista amb Josep Maria Solanes, director territorial del Departament de Treball, comença amb una valoració negativa de l'inici del 2008 a causa de dos accidents mortals a La Selva del Camp i Valls. Malgrat aquest inici, s'analitzen les dades del 2007, que mostren una reducció del 50% en accidents mortals (passant de 12 a 6 casos) i un descens global del 3,21% en la sinistralitat, una dada molt positiva considerant l'augment d'afiliacions a la Seguretat Social. Causes principals i prevenció L'anàlisi de les causes dels accidents destaca diversos factors crítics: Excés de confiança: Afecta sovint a treballadors veterans i formadors. Manca de mesures de seguretat: Exemple clar és la fallida dels punts de subjecció de les xarxes en treballs d'alçada. La construcció com a sector de risc: Continua essent el sector més problemàtic degut als treballs en alçada, juntament amb els accidents en carretera (in itinere). Responsabilitat empresarial: Solanes emfatitza que l'empresari és el màxim responsable de garantir la formació i seguretat, especialment en casos on la barrera idiomàtica pugui suposar un risc. "L'excés de confiança i la manca de mesures de seguretat són, quasi sempre, els que provoquen els accidents." Projectes i infraestructures a Tarragona En la segona part de l'entrevista, es tracten temes de gestió patrimonial i infraestructures sota la competència del Departament: Restauració de la passera de la Ciutat de Repòs i Vacances: Es rehabilitarà l'estructura original del 1957 pel seu valor arquitectònic, descartant una de nova. S'hi instal·larà un ascensor de vidre i tanques transparents per millorar l'accessibilitat sense trencar l'estètica. Neteja de la zona esportiva: Es preveu l'enderroc d'instal·lacions en desús i ruïna, com el frontó i la piscina antiga, per integrar l'espai al bosc i mantenir només els elements amb valor patrimonial (com la bolera de teulades ondulades).
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Candidatura de Tarragona als Jocs Mediterranis 2017
Presentació institucional de la candidatura de Tarragona per organitzar els Jocs Mediterranis del 2017. L'acte recull les intervencions de diversos representants polítics i tècnics que subratllen la importància estratègica d'aquest esdeveniment per a la ciutat, la província i el conjunt de Catalunya. Objectius i visió del projecte Mario Reinao, comissionat de la candidatura, destaca que el projecte no és una operació de màrqueting, sinó un compromís ferm per situar Tarragona com a capital de la cultura mediterrània. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: * Consens territorial: Adhesió de tots els ajuntaments i institucions del Camp de Tarragona. * Suport institucional: Validació per part del Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el Consell Superior d'Esports. * Hospitalitat: Voluntat que les delegacions se sentin "com a casa" i no com a simples turistes. Impacte en infraestructures i turisme Els representants de turisme i les autoritats locals coincideixen que els Jocs han de ser un motor de transformació similar al que van suposar els Jocs Olímpics de 1992 per a Barcelona: * Acceleració d'obres: Possibilitat d'avançar equipaments i infraestructures que trigarien dècades en condicions normals. * Notorietat de marca: Impuls a la visibilitat de la marca Costa Daurada i Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. * Turisme esportiu: Consolidació de la regió com a destinació certificada d'alt nivell. Unitat d'acció de les administracions L'acte posa de manifest la col·laboració entre l'Estat, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona, reforçant la idea que la suma d'esforços és la clau per vèncer altres ciutats competidores. "Volem que els Jocs de Tarragona siguin els millors Jocs del Mediterrani de la història, no només pels equipaments, sinó per la il·lusió de la seva gent."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
L'Any Jubilar de Sant Fructuós a Tarragona
Presentació de l'Any Jubilar de Tarragona L'acte commemora els 1.750 anys del martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, cremats vius a l'amfiteatre de Tarragona l'any 259. Aquest esdeveniment es basa en les actes martirials més antigues de la península ibèrica, un document clau per a la historiografia eclesiàstica. Les quatre dimensions del jubileu L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, detalla que l'any jubilar no és només un esdeveniment religiós, sinó que s'estructura en quatre eixos fonamentals: Pastoral i espiritual: Centrat en la conversió, la reflexió i el pelegrinatge als llocs sants de la tradició cristiana. Social: Inclou projectes solidaris com l'ajuda als cristians de Terra Santa, la transformació de la Casa d'Acollida Sant Auguri per a persones sense sostre a Tarragona i projectes de cooperació a l'Àfrica. Educatiu: Elaboració de material didàctic per a les escoles sobre la història dels màrtirs i la Tarragona romana. Cultural: Organització d'un Congrés Internacional (juny de 2008), representacions històriques a l'amfiteatre i la creació de noves peces musicals sacres. Patrimoni i projecció exterior L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i l'arquebisbe coincideixen a situar Tarragona com un referent mundial del turisme religiós i cultural: "Tarragona se situa com la segona capital més important del món cristià durant aquest any, sempre després de Roma." Es destaca la potència del patrimoni paleocristià, com la necròpolis, la Catedral i la Vílla romana de Centcelles, consolidant la ciutat com una destinació de primer ordre en l'àmbit internacional.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Tarragona a Fitur: Jocs Mediterranis i Projecte Turístic
Connexió Especial des de Fitur Madrid L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe des de la fira Fitur a Madrid, on la delegació tarragonina té una presència destacada sota el paraigua de la marca Catalunya. Durant la jornada, s'han abordat els eixos estratègics per al futur de la ciutat i el territori. Candidatura als Jocs del Mediterrani 2017 Un dels moments clau ha estat la presentació oficial de la candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani 2017. S'ha presentat un espot promocional de 90 segons sota el lema "Tarragona imagina 2017". Màrius Rigau, president del comitè executiu, subratlla que la candidatura és un projecte real i no només una operació de màrqueting. L'objectiu és activar el teixit d'equipaments esportius i millorar les infraestructures del territori. Transformació del Model Turístic Sergi de los Rios, responsable de l'àrea de promoció, explica l'estratègia per treure tot el potencial patrimonial de la ciutat: Nou ENS de gestió: Durant el 2008 el Patronat Municipal de Turisme es transformarà en un organisme de col·laboració público-privada per guanyar agilitat. Sinergies territorials: Tarragona es reafirma com a capital de la Costa Daurada, complementant el turisme de sol i platja amb l'oferta de la Tàrraco Romana. Mercats estratègics: Es busca captar turistes en origen, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona, l'Aragó, el País Valencià i el sud de França. "Tarragona ha de sortir de l'aïllament turístic i exercir de motor de la zona de la mà de Turisme de Catalunya." Infraestructures i Logística AVE: Es destaca la facilitat de connexió amb Madrid (2h 20m) com un mercat vital. Ryanair: S'espera que la nova base operativa a l'Aeroport de Reus (prevista per a l'octubre de 2008) obri noves rutes clau per al turisme de ciutat i cultural.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Tarragona a Fitur: Jocs del Mediterrani i estratègia turística
Presència de Tarragona a Fitur El programa connecta en directe amb la fira Fitur a Madrid, destacant la importància de Tarragona en aquest certamen internacional. L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, subratlla que és un espai clau per fer contactes i presentar projectes estratègics per a la ciutat. Projectes i Candidatures Clau Durant la fira es promocionen diversos esdeveniments de gran rellevància per al territori: • La candidatura als Jocs del Mediterrani 2017. • La promoció de Tarragona com a Capital de la Cultura Europea 2016. • La celebració de l'Any Jubilar amb la presència de l'Arquebisbe de Tarragona. Estratègia de Gestió i Infraestructures Model de Col·laboració Publicoprivada L'alcalde aposta per un canvi en el model de gestió turística cap a una aliança estratègica amb el sector privat. L'objectiu és crear un consorci que permeti fer promocions més efectives en els punts d'origen, especialment en ciutats connectades per l'AVE com Madrid o Saragossa. "Hem de fer una aliança estratègica amb el sector privat del turisme per fer una mena de consorci... i fer accions promocionals en origen." Impacte de l'AVE i Connectivitat L'arribada de l'alta velocitat ha situat Tarragona a només dues hores i mitja de Madrid, facilitant el turisme de negocis i el d'escapada de cap de setmana. Tot i això, es reconeix la necessitat de millorar les infraestructures locals i el transport públic per connectar millor l'estació del Camp amb el centre de la ciutat. Sinergies Territorials i Marques La Marca Costa Daurada Joan Aregio, president del Patronat de Turisme de la Diputació, destaca la importància d'anar de la mà de marques potents com Costa Daurada i Turisme de Catalunya. Es busca una complementarietat entre el sol i platja i el turisme cultural del conjunt de la província, incloent Port Aventura, la Ruta del Cister i l'enoturisme al Priorat. Ciutats Patrimoni de la Humanitat Es destaca la pertinença de Tarragona al grup selecte de Ciutats Patrimoni Mundial, un lobby que signa convenis amb entitats com Renfe i Turespaña per potenciar el turisme cultural d'excel·lència.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Preparatius i detalls de la gala Disfressador del Carnaval de Tarragona
El Carnaval de Tarragona: Tradició i Espectacle L'episodi se centra en els preparatius del Carnaval de Tarragona, destacant especialment la gala de la Disfressador, un dels actes més multitudinaris i espectaculars de la celebració. Els convidats comparteixen les seves experiències tant en l'organització com en la participació activa en les comparses. La Gala de la Disfressador Direcció Artística: Vicenç Canyón explica que la seva funció és aportar teatralitat i ordre a l'escenari, transformant les coreografies de les comparses en un veritable espectacle escènic. Complexitat tècnica: El repte principal és gestionar les dimensions de les disfresses (que poden arribar als 3 metres) en un espai limitat com l'escenari del recinte firal. Novetats: Enguany s'ha introduït un assaig general amb disfresses a la tarda per millorar la coordinació amb els tècnics de llum i so. Experiències i Comparses Regnat: Iñaki Portugués (Cayo Largo) recorda el seu pas com a Rei del Carnaval fa tres anys, descrivint-ho com una setmana "trepidant i increïble" malgrat el cansament extrem. Logística de les comparses: Francisco Fiori (Sinus Esport) comenta que la seva comparsa mou a més de 100 persones i requereix mesos de feina i sacrifici de vacances personals. La monarquia del Carnaval: Es discuteix el paper de les reines i reis de cada comparsa, que funcionen de manera autònoma i sovint repeteixen càrrec si l'actuació ha estat exitosa. Normativa i Evolució Reglament: Es parla de la curiosa evolució de les normes, com la prohibició antiga (ara ja permesa) de portar rodes a les disfresses, fet que obligava els participants a carregar fins a 60 quilos a l'esquena. Competitivitat: Tot i que existeix un premi en metàl·lic i un cert "pique" sa entre colles, domina l'ambient de germanor. "L'espectacle està a la posada en escena; hi ha mesos d'assaig amb gent molt professional tot i ser amateurs."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Ramon Solé: el pagès que va motoritzar el Carnaval
L'experiència de Ramon Solé al Carnaval de Tarragona En Ramon Solé Pasqual, un pagès i tractorista que ha estat una figura essencial en el Carnaval de Tarragona des dels seus orígens als anys 80, comparteix la seva trajectòria. Després de més de 78.000 hores i 12 tractors diferents, es jubila de la part activa de la festa. Dels camps a les carrosses Els inicis: Va començar a petició de l'Esbart Dansaire i del seu amic Salvador Fa, quan feien falta tractors per moure les carrosses en una època on encara hi havia força pagesia a la ciutat. El contrast de la feina: El treball al camp és solitari; en canvi, el Carnaval representa un relax i una il·lusió per a ell, permetent-li gaudir d'estones de gresca. Seguretat i control: Conduir un tractor dalt de les rues requereix un instint especial per anticipar els moviments de la gent, especialment dels nens i la gent gran que busquen caramels sense mirar les rodes del vehicle. Vint anys de transformació i cultura "De pagesos d'aquests a Tarragona només en quedem dos o tres; la societat ha evolucionat i l'hem d'acceptar." Col·laboracions destacades: Ha format part d'entitats com la Coral l'Àncora i la Colla de la Bota, gaudint especialment de l'esperit satíric d'aquesta darrera. Preparatius tècnics: La seva feina comença dies abans, revisant enganxalls, seguretat i normatives de trànsit per evitar imprevistos a l'últim moment. El moment de la jubilació: Aquest any decideix viure el Carnaval com a espectador, acompanyat de la seva dona, tancant una etapa de servei fidel a la festa tarragonina.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Presentació de la Bota i els Ninots del Carnaval de Tarragona
Tradició i Sàtira a la Plaça de la Font En una connexió directa des de la plaça de la Font de Tarragona, es presenta la nova instal·lació de la Bota del Carnaval i els seus personatges principals: el Ninot i la Ninota. Els creadors d'aquestes figures, Jordina Ros i Pere Estadella de l'Associació per a la Conservació de Figures Festives, expliquen els detalls d'una tradició que han mantingut viva durant dècades. Disseny i Crítica Social Enguany, les figures presenten una estètica aparentment clàssica i elegant, amb referències a l'alta costura, però amaguen elements de sàtira i doble lectura: Estètica monàrquica i conservadora: Els ninots vesteixen de negre i plata, amb un aire distant que critica el conservadorisme social actual. Detalls satírics: La Ninota presenta esgarrapades i pèl blanc, suggerint una "doble vida" nocturna. La Bota futurista: Inspirada en un estil Mad Max, la bota inclou elements de crítica social com referències a la sanitat, l'habitatge i el terrorisme, barrejats amb elements de la cultura popular local. El procés creatiu i la tradició Els artistes reflexionen sobre l'evolució de la festa i la necessitat d'adaptar-se als nous temps sense perdre l'essència: "El carnaval s'ha transformat en una qüestió estètica, però la bota ens permet conservar la part satírica envers la societat." Inspiració local: Les gàrgules del claustre de la Catedral de Tarragona han servit de model per a les màscares de la bota. Interactivitat: S'han amagat dotze ratolins petits per tota la figura perquè la canalla els busqui, seguint la llegenda de la processó de les rates. El destí final: Malgrat el greu que sap que les figures es cremin, els autors defensen que el foc és essencial per tancar el cicle i permetre que la creativitat torni a començar l'any següent. Història del Gremi La tradició de la bota es remunta a fa més de 120 anys, quan el gremi de boters plantava una bota a la plaça. L'associació actual ha recuperat aquesta pràctica, transformant-la en un element monumental que marca l'inici del carnaval tarragoní.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Presentació del Rei, la Reina i la Bota del Carnaval
El tret de sortida del Carnaval de Tarragona L'emissió en directe des de la plaça de la Font marca l'inici oficial de les festes amb la presentació de la Bota, el símbol emblemàtic on s'incineraran els ninots el proper dimarts de Carnaval. L'acte ha servit per mostrar les dimensions d'aquest element que presidirà els escenaris naturals de la ciutat durant la setmana de disbauxa. Entrevista amb Ses Majestats: El Rei i la Reina El programa ha comptat amb la presència de Dani (C.R. 10:45) i Laura (Som i Serem), que enguany ostenten els títols de Rei i Reina del Carnaval. Tot i anar vestits "de paisà" fins a l'arribada oficial de l'endemà, han compartit diversos detalls sobre la seva preparació: Elecció democràtica: Lluny de l'herència genètica, ambdós han estat escollits mitjançant processos assemblearis o votacions internes de les seves respectives comparses. Requisits del càrrec: Per ser escollit cal tenir, sobretot, disponibilitat total, capacitat de ball, ganes de gresca i, segons expressen amb humor, "molt de morro". Innovació musical: Enguany, una de les grans novetats de la Reina serà l'aposta per la música en directe amb una batucada que els acompanyarà en tots els actes. Els secrets de la festa i la sàtira Pel que fa als continguts més esperats, s'ha destacat: El Discurs: Prometen un pregó amb doble sentit i paròdia, defugint el sermó solemne per oferir un diàleg proper al "populatxo". La Bota: Els creadors (Pere Estadella i Jordina Ros) han estat enguany prudents amb els missatges polítics de la bota per assegurar la continuïtat del projecte en futurs anys. "És un rei més aviat republicà; és la paradoxa que té el Carnaval."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
8'
César Ferrando analitza la situació crítica del Nàstic
Diagnòstic de la situació actual L'entrenador César Ferrando es mostra contundent en la seva anàlisi sobre l'estat del Nàstic. Tot i admetre que disposa d'una bona plantilla, afirma amb rotunditat que encara no té un equip. Segons el tècnic, la situació classificatòria actual obliga a deixar de banda el passat i centrar-se exclusivament en la permanència i en la capacitat de competir. "Jo crec que tenim una bona plantilla, però no hi ha equip... la situació demana gent que competisca." Necessitats del mercat de fitxatges Ferrando confirma que el club disposa de tres fitxes lliures i té la intenció clara de reforçar-se. Les prioritats són: Mig del camp: Es busca un perfil similar a Sebastián Chabaud, que aporti ordre, serietat i control del joc. Banda esquerra: Cal doblar la posició per donar descans o alternativa a Antonio López. Davantera: L'equip està curt d'efectius, especialment per les lesions. L'entrenador aposta per incorporar algun jugador veterà amb mentalitat guanyadora, que sàpiga gestionar la pressió del vestuari i la realitat del club. Rendiment individual i compromís David García: Ferrando destaca el seu bon partit a Salamanca, tot i que li demana més prudència en la presa de decisions a causa del seu excés de confiança en la qualitat tècnica. Antonio: El tècnic lamenta la seva mala sort amb les lesions i subratlla la ràbia i el compromís del jugador jove per voler ajudar l'equip. Sebastián Chabaud: Sobre la seva marxa, l'entrenador és clar: el jugador no va fer res per quedar-se i el club no pot mantenir algú que vol marxar. Expectatives de futur El missatge cap a la plantilla ha canviat cap a una exigència màxima. Els propers partits, començant pel Còrdoba, es preveuen com a batalles duríssimes on l'únic que importa és el resultat positiu per sobre de l'estètica del joc.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
La 3a Baixada del Pajarito: Cursa de Carretons a Tarragona
El Retorn dels Carretons al Carnaval de Tarragona L'espai de Tarragona Ràdio presenta la tercera edició de la Baixada del Pajarito, una cursa de carretons que s'ha consolidat com un dels actes més esperats i satírics del Carnaval. Amb la presència de Jordi Llort, responsable de l'organització, i l'Ignasi Sarla, participant veterà, es detallen les novetats i el funcionament de l'esdeveniment. Detalls de l'Esdeveniment Data i hora: Dissabte a les 11:00h (s'avança una hora respecte a edicions anteriors). Ubicació: Concentració a la Plaça del Rei i recorregut fins al final del Cós del Bou. Modalitats: Clàssica: Carretons amb rodes de coixinet. Pajarito: Carretons amb qualsevol tipus de rodes, permetent més velocitat i llibertat creativa. Novetats i Organització Enguany, l'organització ha implementat canvis per millorar la fluïdesa de l'acte: Votació Popular: Els assistents podran votar els seus carretons preferits durant el vermut mitjançant butlletes. Agilitat: S'elimina la pujada intermèdia dels carretons per evitar esperes excessives, fent que tots baixin primer i pugin conjuntament al final. Seguretat: El circuit estarà protegit amb bales de palla per garantir la integritat de participants i públic. Premis i Esperit Satíric L'acte fuig de la competició professional i busca la sàtira i el divertiment. Els premis inclouen productes locals i obsequis originals: "No pretenem mai ser una competició esportiva... volem que la gent vingui a passar-s'ho bé, a criticar i a fotre canya." Els guanyadors podran endur-se des de pernil i llangonissa fins a premis més curiosos com pets de monja o menjar blanc de Reus.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
29'
Entrevista a Josep Fèlix Ballesteros sobre l'actualitat de Tarragona
Actualitat Institucional i Projectes Estratègics L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, repassa els temes clau que marquen l'agenda de la ciutat, començant per la visita del ministre d'Indústria, Joan Clos. Aquesta visita serveix per donar impuls a projectes tecnològics i econòmics vitals per al territori. Infraestructures i Urbanisme • Parc Tecnològic i Centre Tecnològic de la Química: Es confirma una inversió de 6 milions d'euros amb un enfocament renovat cap a la sostenibilitat i les energies renovables. • POUM i consens veïnal: L'alcalde destaca l'acord amb els veïns de Torreforta, garantint que no es tocaran propietats actuals i solucionant un dels punts més conflictius del pla urbanístic. • Façana Marítima i Soterrament: S'anuncia la signatura d'un conveni al febrer per a l'estudi informatiu del nou traçat ferroviari, buscant alliberar la costa del pas del tren. "Les ciutats són els ciutadans i el que diuen s'ha de tenir molt en compte; aquest era un mal pla que s'havia fet d'esquena a la gent." Equipaments Culturals i Esportius • Teatre Tarragona: Inici imminent de les obres per garantir-ne el funcionament l'any 2009. • Museu Nacional Arqueològic: Ballesteros aposta per situar-lo a la Tabacalera i convertir-lo en un referent del món clàssic al sud d'Europa, dissenyat per un arquitecte de prestigi. • Complex Sant Jordi: Es garanteixen els equipaments esportius de pavelló i piscina, desmentint polèmiques sobre la prioritat de construir-hi un hotel de luxe. Projecció Internacional i Turisme L'alcalde detalla l'estratègia que es portarà a FITUR per promocionar Tarragona a través de tres grans eixos: 1. L'Any Jubilar. 2. La candidatura a Capital Cultural Europea 2016. 3. Els Jocs del Mediterrani 2017. L'objectiu final és assolir el milió de visitants anuals i augmentar les pernoctacions mitjançant una oferta cultural i patrimonial potent.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
1h 40min
Debat Municipal: Habitatge, Cultura i Serveis a Tarragona
Resum del Plenari Municipal de Tarragona Aquest episodi recull el debat polític del plenari de l'Ajuntament de Tarragona, centrat en diverses mocions i el torn de precs i preguntes. Els temes principals han girat entorn de l'atenció social, la gestió cultural i els projectes d'infraestructures de la ciutat. Temes Socials i Convivència • Persones sense sostre: S'ha debatut una moció del PP per garantir els drets dels sense sostre i la convivència. L'equip de govern ha defensat que ja s'estan aplicant programes de seguiment individualitzat i coordinació amb la Guàrdia Urbana. • Llibertat religiosa i convivència: Discussió sobre el respecte a les confessions religioses i la politització de l'Any Jubilar. Cultura i Promoció de la Ciutat • Pla Cultural: Debat sobre l'estat del Pla Cultural de la ciutat. L'oposició reclama conèixer els resultats d'estudis previs, mentre que el govern aposta per un nou Consell de Cultura i xarxes participatives. • Història de Tarragona: S'ha anunciat el desbloqueig d'un conveni amb la Diputació i una editorial per publicar una obra enciclopèdica sobre la història local. • Turisme i Fires: Crítiques a la gestió de fires com Movidec i celebració de la presència de Tarragona a Fitur sota la marca Costa Daurada. Infraestructures i Serveis Públics • Complex Esportiu Sant Jordi: Polèmica pel retard en les obres i el model de gestió. Es confirma que el projecte inclourà piscina coberta i pavelló poliesportiu d'ús públic. • Telefonia mòbil: Debat sobre la instal·lació de mesuradors de radiofreqüència per atendre les preocupacions veïnals per les antenes. • Llars d'Infants: Discussió sobre el ritme de construcció dels centres de les Clarisses i el Cèsar August, ambretrets mutus sobre l'herència de projectes i la gestió de restes arqueològiques. "El dret a la llibertat d'expressió és un dret fonamental reconegut; no farem dels valors de la convivència un debat polític electoral."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Impulsivitat i agressivitat en l'adolescència
Estudi sobre la impulsivitat i el rendiment escolar L'entrevista a Fàbia Morales, professora de la URV, analitza com la impulsivitat i l'agressivitat afecten els adolescents d'entre 12 i 17 anys. La investigació destaca que la impulsivitat no és un tret unitari i que la seva variant disfuncional té conseqüències directes en el fracàs escolar. Tipologies d'impulsivitat Es defineixen dos conceptes clau per entendre el comportament adolescent: - Impulsivitat funcional: Actuar ràpid quan la situació ho requereix i pot ser beneficiós (com en un concurs). - Impulsivitat disfuncional: Tendència a respondre ràpidament i amb poca reflexió, la qual cosa comporta errors i conseqüències negatives per a l'individu. Relació amb l'agressivitat L'estudi diferencia entre l'agressivitat premeditada (amb un objectiu) i la impulsiva (emocional i gratuïta). Les conclusions indiquen que: - Els adolescents impulsius tendeixen a una agressivitat física per sobre de la verbal. - Els nois mostren nivells d'agressivitat física més elevats que les noies, tot i que ambdós gèneres experimenten la mateixa resposta emocional de ira. Impacte en l'aprenentatge Una conclusió esperançadora de la recerca és que els joves impulsius mantenen les mateixes aptituds mentals innates que la resta. No obstant això, la seva impulsivitat dificulta l'adquisició de coneixements que depenen de l'aprenentatge continu. "Si es pogués fer una detecció precoç dels alumnes impulsius i aplicar mesures compensatòries, el rendiment escolar milloraria significativament." L'error de les etiquetes Es fa una crida a la prudència a l'hora d'etiquetar els nens com a "dolents" o "hiperactius", ja que l'adolescent tendeix a actuar conforme al rol que la societat o la família li ha assignat, identificant-se amb la definició externa.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
L'Esport Educa: Dinamització Comunitària al Barri de Riuclar
Integració i Esport al Barri de Riuclar El projecte L'Esport Educa s'ha consolidat com una eina d'intervenció social clau al barri de Riuclar (Tarragona). Aquesta iniciativa, impulsada per l'Associació de Veïns, el Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC) i la fundació Casal l'Amic (Peu de Carrer), ha transformat l'espai públic en un centre d'aprenentatge i convivència. Impacte del Projecte i Participació • Ha comptat amb la participació de 30 joves d'entre 6 i 14 anys. • Les activitats es realitzaven a la plaça del barri dos cops per setmana (dimarts i dijous). • S'han practicat esports com el futbol, bàsquet, vòlei i ping-pong, utilitzant-los com a ganxo per treballar valors educatius. El Paper de l'Educador a Peu de Carrer Els educadors no només dinamitzen l'esport, sinó que actuen com a referents i observadors de les necessitats del barri. La seva tasca es basa en la proximitat: "No arribem nosaltres sols i ja està, t'han de veure amb gent del barri, busquem la complicitat de les famílies i les entitats per ser validats." Problemàtiques Juvenils i Inserció Laboral Un dels temes més crítics discutits és la situació dels joves immigrants i el fracàs escolar: • Molts joves arriben amb l'objectiu de treballar, però es troben amb la barrera legal de l'edat o la manca de formació. • El servei Aprendre a aprendre del Punt Òmnia és vital per a la recerca de feina i l'alfabetització digital. • Es fomenta la reentrada al sistema educatiu mitjançant escoles-taller o programes de formació específica per evitar la frustració i l'exclusió. Vida Comunitària i Xarxa de Suport Riuclar destaca per una vida comunitària molt activa. L'associació de veïns ofereix suport integral, des de l'ajuda amb tràmits administratius (beques) fins a tallers d'inserció sociolaboral per a dones immigrants, creant una xarxa que facilita la integració dels nous veïns.