Tots els episodis

62635 episodis disponibles

episodis

48673-48696 de 62635

Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
27'
Brasil: Entre tòpics, realitat i sostenibilitat
Una visió polièdrica del Brasil En aquesta conversa amb Joan Fuster, responsable del Centre de Cooperació al Desenvolupament URV Solidària, s'explora la complexitat d'un país que és, en realitat, un mosaic de molts països. Fuster hi va viatjar originalment per realitzar una recerca sobre sostenibilitat i turisme a l'Amazònia, una experiència que va acabar convertint-se en un compromís vital i personal amb les comunitats locals. Els tòpics contra la realitat El resum trenca amb els estereotips de la caipirinha, el tanga i la festa permanent: • Diferències regionals: Els habitants de Sao Paulo (paulistes) s'assemblen als catalans pel seu perfil emprenedor i seriós, mentre que els baianos tenen fama de poetes i intel·lectuals. • Seguretat i justícia: Es descriu una realitat dura on la criminalitat i la corrupció política estan, en molts casos, normalitzades. • Desenvolupament humà: Tot i ser una potència econòmica emergent comparable a la Xina o l'Índia, el Brasil ocupa llocs baixos en l'índex de desenvolupament humà, amb grans mancances en salut sanitària. L'Estat de Rondònia i l'Amazònia Fuster descriu l'estat de Rondònia com el Far West modern. És un territori de frontera on la colonització forçada i l'esgotament de recursos com l'or o el cautxú (seringa) han deixat una població aïllada i zones fortament degradades. "Quan la teva investigació té nom, cognoms, cares, ulls i sentiments, ja estàs perdut: el compromís personal supera l'acadèmic." Cultura, Gastronomia i Turisme El podcast també ofereix una visió més amable a través dels sentits: • Música: La rellevància internacional de la Bossa Nova i la curiosa percepció de Carlinhos Brown, considerat un "friki" en alguns sectors del seu propi país. • Menjar: La importància de la ramaderia amb vaques dissenyades pel clima tropical i la riquesa del peix de riu com el pirarucú o el tambaquí. • L'art de compartir: El costum pràctic de posar tots els plats a taula alhora, sense l'estructura rígida de primer i segon plat.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
28'
Viatge al Sud d'Itàlia: Història, Paisatge i Costums
Explorant l'Essència del Mediterrani En aquesta conversa, l'escriptor Jordi Tiñena ens convida a realitzar un recorregut pel sud d'Itàlia, centrant-se especialment en les regions de Nàpols i Sicília. A través de la seva experiència personal, ens apropa a una cultura que, tot i la seva fama de caòtica, manté una connexió profunda amb les nostres pròpies arrels grecollatines. Nàpols i el seu Entorn Nàpols es descriu com una ciutat d'una intensitat vital aclaparadora. Tiñena destaca diversos punts clau: • L'experiència de caminar: Més enllà dels museus o monuments, l'essència napolitana es troba en el teixit de la ciutat i en la seva gent. • Conducció extrema: Circular per Nàpols és tot un repte d'adrenalina, superant fins i tot la dificultat d'altres ciutats mediterrànies. • Patrimoni històric: Visites obligades al Vesuvi, que ofereix vistes espectaculars de Capri, i a Pompeia, on el teixit urbà romà es conserva de manera excepcional. Tresors Arqueològics i la Costa Amalfitana L'escriptor recomana encaridament visitar Paestum, un lloc menys conegut però amb temples grecs en un estat de conservació superior al del mateix Partenó de Atenes. Sobre la Costa Amalfitana, destaca la complexitat de la seva carretera, on la conducció es converteix en un exercici de precisió de centímetres. També menciona l'apartat de la informalitat en serveis com l'aparcament, sovint controlat per grups locals, que tot i ser il·legal, ofereix solucions eficaces als viatgers. Sicília: L'Illa de les Llegendes Sicília es presenta com un destí ideal per a una ruta en cotxe d'uns deu dies. Alguns punts destacats són: • Piazza Armerina: On es troba la Villa del Casale, famosa pels seus mosaics perfectament preservats gràcies a una esllavissada de fang. • Contrast de paisatge i gent: Un territori volcànic, sec i de colors terrosos, poblat per una gent més reservada i distant que la de Nàpols. • Cinema i literatura: Referències a pobles com Palazzo Adriano (escenari de Cinema Paradiso) i la influència de clàssics com el Tirant lo Blanc. "Una manera de conèixer el món és primer conèixer-te a tu mateix. Reconèixer que la nostra és una cultura d'arrel clàssica i, per tant, Itàlia és una visita obligada." Gastronomia i Vins La cuina mediterrània és el denominador comú: pizza napolitana, peix fresc, pasta i verdures com l'albergínia. També ressalta els vins negres crescuts en terra volcànica, tant als vessants del Vesuvi com als de l'Etna.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
27'
Perú: Un viatge iniciàtic de Machu Picchu a l'Amazones
Un somni d'infantesa fet realitat La periodista Nani Rodríguez relata la seva experiència personal al Perú, un viatge que va trigar mig segle a realitzar però que va superar totes les seves expectatives. Tot i que el seu objectiu inicial era el Machu Picchu, va descobrir que la riquesa del país anava molt més enllà de les ruïnes arqueològiques. L'experiència al Machu Picchu i el Guaina Picchu La Nani descriu el contrast entre la massificació turística i la màgia del lloc: • El primer dia li va semblar excessivament comercial, comparant-ho amb unes "rebaixes". • L'experiència realment significativa va ser pujar al Guaina Picchu a les 6 del matí per veure sortir el sol sense multituds. • Curiosament, van lluir la samarreta del Nàstic de Tarragona durant l'ascens, coincidint amb l'any del seu ascens a primera divisió (2006). Lima i la societat peruana L'arribada a la capital va estar marcada per la boira característica del Pacífic, coneguda com Lima la triste. • La gent: Destaca la humilitat i el somriure sincer de la població rural, malgrat les dures condicions de vida i la desnutrició. • El paper de la dona: Observa una societat on el paper de la dona encara és secundari i submís en comparació amb l'occidental. • Seguretat: Tot i la fama de perillós, la Nani afirma no haver sentit por, més enllà del robatori d'una càmera en un moment de distracció del seu company. Endinsant-se a la selva de l'Amazones A la zona del Parc Nacional del Manu, l'experiència es torna més salvatge i autèntica: • Allotjament en palafits per evitar la humitat i els insectes. • Observació de fauna: petjades de pecari, micos i els ulls de caimans petits. • Gastronomia exòtica: L'anècdota més rellevant és el consum de termites (amb gust de menta) com a font de proteïnes, a més de tastar el cui (conill d'índies) i la beguda nacional Inca-Cola. "Els somnis s'han de complir per tenir-ne de nous, perquè t'ajuden a viure." Reflexió política i ambiental Tot i que els líders de Sendero Luminoso estan empresonats a zones com Guaraz, la política és un tema absent de les converses quotidianes pel carrer, segurament per por o desconnexió. Pel que fa a l'ecologia, es mostra optimista gràcies a la protecció de zones com el Manu i el respecte pel territori.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
27'
La Transpirinenca al GR11 amb Pitu Rovira
L'Esperit de l'Excursionisme L'episodi comença amb una reflexió sobre la passió per la muntanya de Pitu Rovira, qui va iniciar-se en aquest món a través de l'escoltisme. Per a ell, caminar no és només un exercici físic, sinó una manera de conèixer el territori i trepitjar el país. La Travessa del Pirineu: El GR11 L'eix central de la conversa és la realització del GR11, el sender de gran recorregut que travessa els Pirineus des del Cap de Creus (Mediterrani) fins al Cap Higuer (Cantàbric). Detalls de la Ruta • La distància total supera els 700 quilòmetres, tot i que la part catalana comprèn uns 300 km. • El grup de Rovira va completar la ruta en un total de 39 etapes dividides en diversos anys. • La millor època per fer-ho és entre finals de maig i juny a causa de les llargues hores de llum. Experiències i Paisatges "Per gaudir d'una travessa d'aquesta magnitud, no has de córrer." El convidat destaca la bellesa de llocs emblemàtics com la Vall de Núria, el Pallars Sobirà (Vall Farrera) i zones de l'Aragó on van haver d'utilitzar grampons per creuar collades de gairebé 3.000 metres. També es discuteix el contrast entre el paisatge ascendent fins a l'Aneto i la baixada progressiva cap al País Basc. Logística i Convivència • Intendència: Portar motxilles de fins a 13 quilos durant 10 o 12 hores de marxa diàries. • Grup: Una expedició de 12 amics on la convivència i el suport mutu van ser claus. • Suport familiar: Es destaca el paper de les famílies i, especialment, de la dona del Pitu, que en les darreres etapes va donar suport logístic amb un vehicle tot terreny. Rituals Final i Futurs Projectes El viatge va acabar amb un gest simbòlic: portar aigua del Mediterrani i sorra per abocar-les al Cantàbric. Actualment, el grup continua la seva aventura realitzant el Camí de Sant Jaume del Nord, seguint la costa asturiana.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
Itinerari botànic i natural pel Parc de la Ciutat de Tarragona
Exploració del Parc de la Ciutat de Tarragona En l'últim lliurament dels itineraris guiats per l'àrea de medi ambient, els col·laboradors es desplacen al Parc de la Ciutat (també conegut com a Quinta de Sant Rafel) per realitzar un recorregut botànic i naturalista sobre el terreny. L'itinerari, que habitualment dura una hora i mitja, destaca per la seva gran biodiversitat en ple centre urbà. Història i Context de la Finca El parc té el seu origen en la residència de la família Puig i Valls. Rafael Puig i Valls va ser un pioner en la defensa de la natura, impulsor de la Festa de l'Arbre i de la creació dels parcs naturals a Catalunya. El jardí original fou concebut sota una estètica romàntica, amb plantes portades de tot el món, especialment per indians. Diversitat Botànica Al llarg del passeig s'identifiquen diverses espècies amb propietats i històries particulars: Margalló: L'única palmera autòctona, amb fruits (dàtils) de propietats medicinals per a problemes digestius. Ginkgo biloba: Considerat un fòssil vivent, originari del Japó, conegut per la seva extraordinària resistència (va sobreviure a la bomba d'Hiroshima) i beneficis per a la longevitat. Lladoner: Arbre d'ús tradicional pagès per fer eines (forques) i famós pel joc infantil dels lladons amb serbatanes. Tamariu: Arbre vinculat a la costa, resistent a la salinitat i que dona nom a la zona de Tamarit. Xiprers i Palmeres Monumentals: Exemplars que superen els 20 metres d'alçada. Fauna i Microclimes El parc es divideix en zones diferenciades que afavoreixen la presència de diversos ocells: Zones ombrívoles: Ideals per a ocells insectívors com la cotxa fumada, el pit-roig (anomenat popularment cagamànex) i la merla. Corredors biològics: La proximitat amb el riu Francolí permet l'arribada d'espècies com la cuareta torrentera. "Aquests ocells fan una feina terrible; des que surt el sol fins a la nit no paren de menjar insectes i cucs. Són el millor insecticida que hi ha." Restes Arqueològiques El recorregut també passa prop de restes romanes situades al parc, que alguns arqueòlegs identifiquen com un antic alberg o centre de descans previ a l'entrada a la ciutat de Tàrraco.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
16'
Itinerari naturalista per la llera del riu Francolí
Descobriment de la Biodiversitat al Riu Francolí En aquesta edició del Matí de Tarragona Ràdio, el naturalista Ferran Aguilar ens guia a través de l'itinerari número 7 de l'Àrea de Medi Ambient: la llera del riu Francolí. Aquest recorregut, d'uns 3 quilòmetres i unes dues hores de durada, destaca per la seva gran riquesa ecològica i la recuperació d'espais que antigament eren marginals. Detalls de l'itinerari i el riu Punt d'inici: Parc del Francolí, a l'alçada del carrer Pau Clarís (entre Joan XXIII i el nou parc). Característiques: Itinerari totalment planer, ideal per fer-lo a peu o amb bicicleta, connectat amb diverses línies d'autobús urbà. Valor ecològic: El parc compta amb unes 12,7 hectàrees i acull més de 70 espècies d'arbres i un nombre sorprenent d'ocells. Observació d'ocells (Birdwatching) Aquesta zona és un punt clau per a l'avifauna, amb un registre de fins a 240 espècies d'ocells. Ferran Aguilar subratlla la importància de portar binocles i mantenir un comportament respectuós: Camallarga (Cigüenyuela): Un ocell limícola de potes molt llargues que s'alimenta als fangs del riu. Una curiositat és que els seus pollets són nidífugs, és a dir, abandonen el niu pocs segons després de néixer. Bernat Pescaire i Martinet Blanc: Grans ocells pescadors amb becs en forma de daga, capaços de corregir l'efecte òptic de l'aigua per caçar amb precisió. Blauet: Descrit com una "joia" de color blau metal·litzat i pit taronja, conegut per la seva velocitat i gran habilitat per pescar fins a 25 peces en una sola hora. Xivitona: Un ocell més petit i simpàtic que s'acostuma fàcilment a la presència humana. "Són itineraris per gaudir i no per caminar... l'objectiu és gaudir del que trobem, perquè cada dia trobem coses diferents." Finalment, s'anuncia la propera presentació d'un nou llibre de Ferran Aguilar dedicat íntegrament al riu Francolí, consolidant aquest espai com un pulmó verd essencial per a Tarragona.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
19'
Natura i biodiversitat al Parc del Miracle de Tarragona
Explorant la biodiversitat del Parc del Miracle En aquesta entrega, en Ferran Aguilar proposa un itinerari pel Parc del Miracle, a la façana marítima de Tarragona. La ruta comença al Fortí de Sant Jordi, un espai històric del segle XVIII amb una clara missió de defensa costanera, i s'estén fins al Fortí de la Reina. El recorregut destaca per la seva riquesa botànica i la fauna urbana que hi habita. Flora: El valor de la xero-jardineria El parc és un exemple excel·lent de xero-jardineria, utilitzant espècies que requereixen poca aigua i estan adaptades al clima mediterrani: Plantes aromàtiques: S'hi troben l'emblemàtic espígol, la sàlvia i el romaní, totes amb propietats medicinals i aromes potents. Aloe vera: Una planta crassa molt resistent, d'origen sud-americà, que floreix al maig-juny aportant tons taronges al paisatge. Palmeres: S'aclareix que, botànicament, la palmera no és un arbre sinó una herba gegant, ja que no té anells de creixement i el seu tronc és un manat de fibres. Fauna: La fascinant vida del falciot L'ocell protagonista d'aquesta zona és el falciot (Apus apus), una criatura plena de curiositats biològiques: Vida aèria: Són ocells que fan pràcticament tota la seva vida volant: mengen, s'aparellen i dormen a l'aire. Incapacitat de caminar: El seu nom científic Apus significa "sense potes", ja que les tenen tan petites que, si toquen terra, no poden remuntar el vol per si mateixos. Control de plagues: Un sol falciot pot arribar a menjar fins a 5 quilos de mosquits en un sol estiu, actuant com un insecticida natural. Adaptació i intel·ligència animal També s'analitza el comportament dels estornells, destacant la seva capacitat d'adaptació a les ciutats per seguretat i temperatura. Aguilar destaca la seva gran intel·ligència: "L'estornell és un dels pocs ocells que sap comptar; aprenen ràpidament els sistemes d'alarma i s'hi adapten." Finalment, es convida els visitants a gaudir de la passejada posant en marxa tots els sentits, especialment l'olfacte, per captar les fragàncies de les herbes mediterrànies i la brisa marina.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
22'
Rutes per Tarragona: Natura al Camp de Mart i Muralles
Explorant la natura urbana de Tarragona En aquesta edició d'El Matí de Tarragona Ràdio, el naturalista Ferran Aguilar ens convida a descobrir una mirada diferent sobre el Camp de Mart i les Muralles. L'itinerari, que forma part dels projectes de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament, proposa una ruta d'un quilòmetre per gaudir amb calma. Fauna i Flora del Camp de Mart El resum destaca la diversitat biològica que s'amaga en aquest espai emblemàtic: L'heura com a refugi: Tot i que pot ser agressiva amb els arbres, l'heura de les muralles crea un microclima d'humitat ideal perquè molts ocells puguin niuar. Ocells del parc: Es pot observar la tortora turca, la merla negra (amb el seu cant melòdic i el seu dimorfisme sexual marcat) i, fins i tot, el mussol banyut durant les nits de maig. Arbres exòtics i resistents: El pi canari: Conegut per la seva immensa capacitat de resistència al foc (com el mite del fènix). L'araucària: Un arbre d'origen xilè vinculat als indígenes Maputxes. Els xipresos: Actualment afectats per un fong que n'obtura els conductes de la saba. Civisme i conservació L'entrevista conclou amb una crida a la responsabilitat ciutadana: "Hem de procurar ser molt més cívics; s'ha trobat un niu d'una merla fet totalment de plàstic i paper, cosa que és un indicador preocupant dels nostres hàbits." Es recorda que els itineraris complets estan disponibles al web de l'Ajuntament i a les oficines de turisme per a aquells que vulguin aprofundir en el patrimoni natural i arqueològic de la ciutat.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
19'
Itinerari ecohistòric pel Parc del Pont del Diable
Descripció de l'itinerari En aquesta col·laboració entre Tarragona Ràdio i l'àrea municipal de Medi Ambient, l'ambientalista Ferran Aguilar ens proposa un recorregut pel Parc del Pont del Diable (Mas dels Arcs). Es tracta d'un itinerari que combina perfectament el binomi d'arqueologia, història i natura. Característiques de la ruta Distància: Entre 800 metres i 1 quilòmetre (anada i tornada). Durada estimada: Una hora i mitja aproximadament, ideal per gaudir amb calma. Accessibilitat: Es pot arribar fàcilment amb les línies d'autobús urbà 5 i 85. Recomanacions: Calçat còmode i atenció a la previsió meteorològica. Punts d'interès destacats Figura de Rafael Puig i Valls: Enginyer forestal pioner a Europa i instaurador de la Festa de l'Arbre. La seva influència és visible en els jardins romàntics de la finca. La Caseta del Guarda: Una petita edificació amb trets modernistes que actualment serveix com a centre d'informació. L'Aqüeducte Romà: Una infraestructura de 200 metres de llarg i 26 metres d'alçada, construïda amb una precisió absoluta sense l'ús d'argamassa. "Qui estima els avis i la natura, també estima el país." Biodiversitat i natura Fauna: Presència abundant d'esquirols, especialment actius a primera hora del matí i última de la tarda. Flora: Destaca el margalló (única palmera autòctona d'Europa) i la gran biodiversitat d'orquídies (fins a 12 espècies diferents), que floreixen principalment a la primavera. Evolució del paisatge: Actualment és una pineda jove, però la dinàmica natural tendeix cap a l'alzinar mediterrani.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
21'
Ruta a la Font del Garrot: Natura i Història a Tarragona
Exploració de la Font del Garrot En aquesta conversa amb el naturalista Ferran Aguilar, s'exposa un itinerari poc conegut però amb un gran valor natural i sentimental situat entre Sant Salvador, els Pallaresos i el Pont del Diable. El recorregut destaca per la seva transició d'un entorn urbà a una massa forestal amb un microclima propi. Biodiversitat i Fenòmens Naturals L'itinerari comença al barranc del Comellà, on es produeix un fenomen de condensació que manté la humitat i crea boires baixes. Aquest ambient afavoreix la presència d'espècies que no es troben en zones properes més seques: Flora singular: S'han identificat fins a 11 espècies d'orquídies terrestres a la zona, unes plantes altament evolucionades que requereixen d'una simbiosi amb fongs per germinar. Arbres monumentals: Destaca l'Alzina del Garrot, una alzina centenària de 25 metres de diàmetre que actualment es vol catalogar com a arbre monumental. El Gaig com a repoblador: Aquest ocell actua com a "alarma" del bosc i és el responsable de la plantació de noves alzines gràcies a la seva falta de memòria en amagar seglans. Patrimoni Cultural i Paisatgístic El bosc actual ocupa antics espais de conreu de vinya i avellaners abandonats fa uns 30-40 anys. El paisatge és ric en pedra seca, amb marges i barraques que testimonien un ofici tradicional basat en l'encaix mecànic de les pedres sense cap aglutinant. "El bosc ens explica el que ha passat durant 30, 40 o 50 anys; podem traduir el paisatge i entendre la seva història." El valor sentimental de la ruta La Font del Garrot va ser un espai clau de resistència cultural durant la postguerra, on els tarragonins es reunien per parlar català, ballar sardanes i menjar la mona en una època de clandestinitat.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
18'
Itinerari naturalista per la costa: de la Savinosa a l’Arrabassada
Exploració del Litoral Tarragoní i el seu Patrimoni Natural El naturalista Ferran Aguilar ens presenta el segon itinerari de la guia editada per l’Ajuntament de Tarragona, un recorregut que transcorre pels penya-segats entre les platges de la Savinosa i l’Arrabassada. Tot i la seva gran bellesa, s'adverteix que no és apte per a persones amb mobilitat reduïda a causa del terreny rocós. Geologia i Fòssils Mil·lenaris La costa de Tarragona té una antiguitat que es remunta a l’època terciària (fa entre 12 i 20 milions d'anys). En aquell període, el Mediterrani era un mar càlid tropical on habitaven espècies sorprenents: Taurons gegants: Es poden identificar restes de depredadors de fins a 20 metres. Riquesa fòssil: Només observant les roques es poden trobar dents de tauró, vèrtebres calcificades i petxines antigues (semblants a les del pelegrí). Fauna Singular: El Dragó Rosat Prop de l’antic sanatori de la Savinosa (actiu entre 1927 i 1969), hi habita el dragó rosat (Hemidactylus turcicus). "Aquest animal viatjava com a polissó amb els vaixells grecs i romans, i per això la seva distribució coincideix amb les antigues capitals mediterrànies." Aquesta espècie té un paper ecològic fonamental com a insecticida natural, ja que s'alimenta de les arnes que fan forats a la roba, desmentint així el mite popular que són els dragons qui la malmeten. Botànica i Fenòmens Marins Durant la passejada es poden observar elements vegetals i geològics únics: Margalló: L'única palmera autòctona d'Europa, actualment espècie protegida. Sabina: Arbust aromàtic que dóna nom a la zona de la Savinosa. Bufadors: Formacions rocoses on l'erosió marina crea canals subterranis que fan sortir l'aigua a pressió, simulant l'efecte visual d'un geyser. Finalment, s'esmenta la presència d'ocells marins com el mascarell o gavines que arriben des de llocs tan llunyans com Finlàndia o Florida, sovint desviades per temporals a alta mar.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
18'
Itineraris per la Natura: El Bosc de la Marquesa
Exploració del Bosc de la Marquesa i el Litoral de Tarragona En aquest segon episodi de l'espai Itineraris de Natura, l'ambientalista Ferran Aguilar ens guia a través d'una de les joies ecològiques més ben conservades de Catalunya: el Bosc de la Marquesa. La conversa destaca no només la bellesa del paisatge, sinó també els fenòmens biològics i històrics que s'hi amaguen. Fauna i Fenòmens Naturals Curiosos Migracions d'insectes: S'explica la presència de la llagosta migratòria, un saltamartí que pot arribar als 12 cm i que viatja cap al nord d'Àfrica per completar el seu cicle vital. El misteri de les petxines foradades: Es descobreix que el responsable dels forats perfectes en les closques de la platja és el cargol lluna, que utilitza mètodes mecànics i químics per alimentar-se. Passos de fauna: Es fa una reflexió sobre la necessitat de crear corredors ecològics per evitar l'atropellament d'animals com els esquirols. Patrimoni i Vegetació Pedreres Romanes: L'itinerari passa per pedreres a peu de mar on s'extreien blocs de pedra calcària fa 2.000 anys, aprofitant que l'aigua salada n'endureix la superfície. Riquesa Forestal: El bosc destaca pels seus pins pinyoners i la sabinà litoral. Els pins més propers al mar creixen de forma horitzontal o en "taulada" per protegir-se del salnitre. Patrimoni Històric: Es menciona la Torre de Mas d'en Grimau (segle XV), part de l'antiga xarxa de torres de guaita per defensar-se dels atacs pirates. "El litoral català resta conservat només en un 2% i, gràcies a la Marquesa de Marrabassa, podem gaudir d'aquest bosc tan aromàtic." Recomanacions per al Visitant L'itinerari és apte per a tots els públics i es recomana fer-lo de manera pausada, gaudint de la barreja d'ambients: platja, roquissar, bosc i zones de conreu.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
18'
Noves rutes per gaudir de la Tarragona natural
Descobriment del Patrimoni Natural de Tarragona L'Ajuntament de Tarragona, a través de la seva Conselleria de Medi Ambient, ha impulsat una iniciativa per donar a conèixer la riquesa ecològica i paisatgística del terme municipal. Mitjançant una nova sèrie de guies autoguiades, es proposen itineraris assequibles per a famílies i amics que combinen el patrimoni històric amb el natural. Característiques de la Guia Pràctica La guia ha estat dissenyada per ser una eina extremadament útil i sostenible: * Accessibilitat: Inclou informació detallada sobre les línies d'autobús urbà per evitar l'ús del vehicle privat. * Dades Tècniques: Especifica el tipus de calçat necessari, la distància, el temps estimat i el nivell de dificultat. * Filosofia: No és una guia esportiva, sinó una invitació a la passejada conscient i al gaudi de l'entorn. * Disponibilitat: Es pot adquirir físicament per dos euros a l'oficina de turisme o descarregar-la gratuïtament al web municipal, incloent-hi audioguies sonores per a rutes com la del Pont del Diable. Itinerari Destacat: Platja Llarga i Bosc de la Marquesa En aquesta primera sessió, s'analitza una de les rutes més emblemàtiques que amaga secrets sovint ignorats pels mateixos tarragonins: 1. Ecosistema Dunar: Es conserven restes del sistema d'unars amb flora única, com l'estepa de sorral, que només es troba en punts molt concrets de la costa mediterrània. 2. Fauna Específica: Presència de la sargantana coarroja i aus marines hivernals com el mascarell (alcatraz) o el fraret. 3. Curiositats Biològiques: L'explicació sobre el carregol lluna, responsable dels forats perfectament circulars que trobem en moltes cloïsses a la platja. "Hem de mirar la ciutat amb ulls de foraster per veure realment tot allò que tenim." L'espai radiofònic continuarà explorant aquests vuit itineraris inicials (quatre urbans i quatre periurbans) per fomentar el coneixement de l'anomenada Anella Verda de la ciutat.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
21'
Arqueologia experimental: l'estudi dels llops a l'IPHES
En aquesta edició del programa, s'aprofundeix en el concepte d'arqueologia experimental mitjançant una investigació pionera de l'IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social). L'objectiu principal és comprendre com els depredadors actuals interaccionen amb les restes animals per interpretar millor el registre fòssil. L'estudi sobre el terreny a Zamora La investigadora Montserrat Esteban i l'agent forestal Carlos Tarazona expliquen un experiment realitzat a la Sierra de la Culebra (Zamora). El procediment va consistir en: * Dipositar el cadàver d'un ruc en una zona controlada. * Realitzar esperes de fins a vuit dies sota condicions meteorològiques extremes (fins a -10 °C). * Observar el comportament de les canades de llops silvestres davant l'aliment. Conceptes clau i metodologia Agents tafonòmics: Es refereix a animals com el llop, l'os o la guineu que modifiquen les restes òssies. L'estudi busca identificar les marques de mossegada i els patrons de fractura que deixen aquests animals. Actualisme: Metodologia que utilitza processos observables avui dia per validar dades que després s'apliquen a jaciments de fa milers d'anys. Diferència entre captivitat i llibertat: Mentre que a Zamora es van observar llops salvatges (que finalment es van endur totes les restes sense deixar rastre), en experiments al Parc de la Cuniacha (Osca) s'aconsegueix recuperar ossos per anàlisi detallada de laboratori. "L'arqueologia experimental intenta reproduir processos actuals de forma controlada per després aplicar aquestes dades al registre fòssil." Treball de laboratori Un cop recuperades les restes (quan és possible), aquestes se sotmeten a un procés d'enterrament temporal per eliminar la matèria orgànica sense productes químics. Posteriorment, s'analitzen amb lupes binoculars per catalogar el tipus de danys i crear una base de dades que permeti diferenciar, per exemple, la mossegada d'un llop de la d'una hiena o un os.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
25'
Recerca prehistòrica a Sicília: el jaciment Vallone Inferno
Descobriment i Importància del Jaciment L'episodi se centra en el jaciment de Vallone Inferno, a Sicília, una troballa excepcional fruit de diverses campanyes de prospecció iniciades el 2007. Aquesta cavitat, tipificada com un abric, presenta una seqüència estratigràfica única que permet estudiar l'evolució humana de forma diacrònica. Cronologia i Evolució del Paisatge El jaciment destaca per oferir una continuïtat temporal sorprenent: • Neolític Mitjà: Les capes més profundes revelen un ús de la cova amb finalitats sepulcrals. • Edat del Coure i del Bronze: Evidències d'estabulació de ramats (corral per a cabres i ovelles). • Època Medieval i actual: El registre arriba fins pràcticament l'actualitat. "Aquest jaciment és excepcional perquè et permet estudiar tota l'evolució diacrònica en una sola seqüència." L'Impacte Humà i la Navegació Neolítica Un dels punts clau de la discussió és com l'home del Neolític va transformar radicalment el paisatge italià. L'aparició de l'agricultura i la ramaderia va comportar la desforestació i una pressió ambiental sense precedents. Capacitats Nàutiques i Comerç La troballa d'obsidiana (un vidre volcànic que no és originari de Sicília, sinó de les illes Eòlies) demostra que: • Existia un comerç marítim actiu i ràpid. • Les poblacions neolítiques tenien habilitats de cabotatge superiors a les que es pensava. • L'expansió del Neolític vers l'occident es va realitzar en gran part per via marítima. Context Internacional i Futur de la Investigació El projecte s'emmarca en la recerca de les arrels africanes del primer poblament d'Europa, explorant la hipòtesi de Sicília com un pont entre el nord d'Àfrica i el continent europeu. Tot i la riquesa clàssica de l'illa, la prehistòria ha estat poc estudiada a nivell local, motiu pel qual l'IPHES col·labora amb la Universitat de Palerm per formar un equip de recerca autòcton.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
25'
Reconstrucció 3D de l'Homo antecessor de l'IPES
Presentació de la Reconstrucció Facial de l'Homo antecessor Experts de l'Institut Català per l'Ecologia Humana i Evolució Social (IPES) han presentat la primera reconstrucció en tres dimensions d'un Homo antecessor a partir de les restes trobades als jaciments de Atapuerca, concretament al nivell de la Gran Dolina. Aquest projecte destaca per combinar tècniques de restauració clàssiques amb tecnologies digitals avançades. Procés de Reconstrucció: Del Fòssil al Model 3D El procés s'ha dividit en tres fases fonamentals que uneixen ciència i art: • Fase Analògica i Restauració: A partir dels motlles de dos fragments d'un crani d'un mateix individu (un adolescent d'uns 12 anys), es va fer una reconstrucció física utilitzant plastilina per completar les parts mancants per simetria. • Fase Digital i Escaneig: La peça física es va escanejar per obtenir un model de vèrtexs i polígons, optimitzant la informació per fer-la manejable digitalment. • Texturització i Faccions: S'han afegit músculs, pell i detalls facials basant-se en criteris científics de volum i anatomia comparada. Característiques i Habilitats de l'Espècie L'episodi aprofundeix en el que sabem d'aquest homínid de fa 800.000 anys: • Dieta i Canibalisme: S'han trobat evidències clares de canibalisme (marques de tall amb eines de pedra als ossos), que sembla ser de caràcter alimentari i no pas ritual. • Morfologia: Tenien una alçada d'uns 1,70 metres, eren corpulents i posseïen un cervell aproximadament d'un litre de capacitat (mig litre menys que l'humà actual). • Fisonomia Facial: Es caracteritzaven per no tenir mentó i per tenir un front baix i inclinat cap enrere. "Aquesta reconstrucció té la vitalitat que li manca als fòssils; ens permet mirar als ulls un homínid de fa gairebé un milió d'anys." El Futur de la Recerca Científico-Artística L'equip preveu aplicar aquesta metodologia a altres espècies com els Neandertals. Gràcies a l'estudi de l'ADN, ja se sap que alguns Neandertals eren pèl-rojos, mentre que l'absència del gen dels ulls blaus en restes de més de 20.000 anys indica que l'homínid d'Atapuerca tenia, amb seguretat, els ulls i la pell fosca.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
19'
Canvi climàtic i micromamífers a la prehistòria
Estudi del clima a través dels micromamífers L'episodi explora la recerca liderada per Juan Manuel López García, autor d'una tesi doctoral a l'IPHES, centrada en la reconstrucció del clima a la península ibèrica durant el Pleistocè superior. Acompanyat per Hugo Blain, expert en amfibis i rèptils, s'analitza com les restes de petits animals permeten entendre les variacions ambientals del passat. La metodologia científica L'estudi del passat climàtic requereix un treball de camp i laboratori extremadament minuciós: Recuperació de mostres: Es realitza mitjançant el tamisat de grans quantitats de terra de les coves per trobar restes diminutes, com dents de ratolins. Triat manual: Un cop sec el sediment, s'utilitzen pinces per separar els ossos dels micromamífers de la resta de pedres. Bioestratigrafia: Els roedors són clau per datar jaciments, ja que evolucionen molt ràpidament i són molt sensibles als canvis de temperatura. Principals conclusions de la recerca A partir de l'estudi de vuit jaciments distribuïts per tota la península, s'han pogut extreure dades rellevants sobre el paisatge prehistòric: Clima a Catalunya: El període estudiat era significativament més humit i fred que l'actual. Nivell del mar: La presència d'espècies de plana en zones que avui són penya-segats costaners indica que la línia de costa estava molt més allunyada cap a l'interior. Dades paleoambientals: L'anàlisi de musarañes, tops, eriçons i ratolins permet dibuixar un mapa precís de la vegetació i l'entorn. La naturalesa del canvi climàtic Els investigadors reflexionen sobre la concepció del canvi climàtic des de la perspectiva geològica: "El clima mai ha estat estable; el planeta ha variat en totes les escales del temps i ho continuarà fent naturalment més enllà de l'activitat humana." S'emfatitza que, tot i que els canvis actuals estan influïts per l'home, la Terra ha experimentat variacions constants. La dificultat resideix a determinar la rapidesa d'aquests canvis (teories de canvis abruptes vs. lents) a causa de les limitacions en la precisió de les datacions absolutes.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
L'entorn prehistòric de la cova de la Font Major
Investigació sobre el Paisatge Neolític En col·laboració amb l'Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES), s'ha presentat una investigació liderada per Anna Ballesteros i Francesc Burjachs sobre l'entorn natural de la cova de la Font Major (l'Espluga de Francolí). L'estudi revela que fa uns 6.500 anys, la zona presentava un paisatge radicalment diferent de l'actual: • Tenia el doble de superfície boscosa que avui dia. • El bosc estava compost principalment per alzines, roures i pins. • S'ha identificat la presència del roure-reboll, una espècie que actualment només sobreviu com a relicte a les muntanyes de Prades gràcies a la protecció històrica del monestir de Poblet. Metodologia: La Palinologia Per reconstruir el passat, els investigadors han utilitzat la palinologia, l'estudi del pol·len fòssil pres d'uns testimonis de sediment que encara es conservaven a la cova. El procés inclou: Extracció de sediments: Mostreig sistemàtic cada 10 centímetres. Processament de laboratori: Separació física i química del material fòssil del sediment mineral. Anàlisi microscòpica: Identificació dels gèneres vegetals per determinar la composició del bosc antic. "Hem vist que l'extensió del bosc era molt més àmplia que actualment; s'havien perdut més de 9 hectàrees respecte a les 19 estudiades." Divulgació i Futur de la Investigació L'episodi també aborda la importància de la divulgació científica i els reptes que troben els investigadors per fer arribar el coneixement a la societat i als joves. Es discuteixen projectes futurs com: • La recreació d'un campament neolític exterior a la cova amb vegetació autòctona de l'època. • La continuació de les excavacions al poblat neolític de l'Estany de Banyoles, on la humitat ha permès conservar eines de fusta intactes. • La reflexió sobre l'arqueologia experimental i com els cultius ancestrals eren, en molts casos, més productius i sostenibles que els actuals dominats per interessos econòmics.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
22'
Art Rupestre i Cohesió Social amb Ramon Viñas
Exploració de l'Art Rupestre a Amèrica i la Mediterrània En aquesta conversa amb l'investigador de l'IPES, Ramon Viñas, s'analitza el valor de l'art prehistòric com una eina de comunicació gràfica i cohesió social. Viñas comparteix les seves experiències recents a l'estat de Sonora i la Baixa Califòrnia (Mèxic), on ha treballat en excavacions de megafauna i en l'estudi de pintures rupestres monumentals. Diferències entre l'art americà i el mediterrani El contrast entre les pintures trobades a la península Ibèrica i les de les penínsules mexicanes és sorprenent: Dimensions: Mentre que a la Mediterrània les figures solen fer entre 5 i 10 centímetres, a la Baixa Califòrnia es troba l'anomenat Gran Mural, amb figures que arriben als quatre metres d'alçada. Narrativa vs. Simbolisme: L'art mediterrani és narratiu (escenes de caça clarament identificables), mentre que l'art americà és molt més conceptual i abstracte; es mostren figures humanes i animals amb fletxes, però sense una acció directa de disparar, funcionant com un codi simbòlic. Tecnologia: La presència de pintures a 10 metres d'alçada suggereix que aquests grups ja utilitzaven estructures o bastides. L'impacte de la imatge en la ment humana Viñas planteja una reflexió profunda sobre com la capacitat de codificar imatges va transformar el cervell humà. No es tracta només de tecnologia (com el foc o la pedra tallada), sinó de la creació de símbols que generen identitat i pertinença. "L'art ha tingut canvis de continguts al llarg de la història... però en el fons, l'art està en totes les activitats de l'ésser humà." Desafiaments de la investigació i futur del projecte L'entrevista també destaca la duresa del treball de camp al desert de Sonora, amb temperatures de fins a 50 graus a l'ombra. Malgrat les dificultats burocràtiques, l'equip ha rebut l'aprovació per continuar datant les més de 1.500 figures de la Cova Pintada, amb l'objectiu final de socialitzar el coneixement i entendre l'evolució del llenguatge i el pensament humà.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
Excavacions a la Boella: El passat de Tarragona
Investigació Arqueològica al Barranc de la Boella L'espai dedicat a l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ens acosta a la darrera campanya d'excavacions al jaciment de la Boella, a la Canonja (Tarragonès). Els arqueòlegs Josep Vallverdó i Palmira Saladier expliquen la importància cabdal d'aquest espai per entendre les primeres migracions humanes a Europa. Descobriments i Història del Jaciment • El jaciment va ser descobert a finals dels anys 20, però va quedar oblidat durant dècades fins que es van recuperar els treballs fa uns 30 anys. • S'han identificat dues fases cronològiques principals: una d'un milió d'anys i una altra d'uns 800.000 anys d'antiguitat. • La Boella destaca per la seva riquesa paleontològica, sent qualificat com un "hipermercat de la paleontologia" a Catalunya. Reconstrucció del Paisatge i Fauna Gràcies a les restes trobades, s'ha pogut reconstruir un entorn d'estuari i riberes d'aigua amb molta vegetació, similar a una albufera: • Herbívors: S'han localitzat restes de mamuts (ullals), hipopòtams, rinocerons, cavalls i cèrvids. • Carnívors: Destaca la presència de hienes, que competien amb els homínids pels recursos. • Eines: S'han trobat eines de sílex que confirmen la presència humana en aquestes cronologies tan remotes. La Metodologia del "CSI Arqueològic" Els investigadors utilitzen tècniques d'anàlisi de traces per determinar la conducta dels homínids: "Una ratlla sobre un os és una marca feta amb una eina de sílex; així sabem si hi va accedir un homínid o una hiena." L'estudi de les marques de tall permet distingir si els humans caçaven o eren carronyaires, un debat científic que encara continua vigent des de fa més de 30 anys.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
21'
Neandertals i tortugues: Descobriments a la Cova de Bolomor
La dieta dels Neandertals: Més enllà de la gran caça Recentment, un estudi de l'IPES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social) publicat en revistes de prestigi internacional ha revelat detalls fascinants sobre la dieta dels Neandertals. La investigació, liderada per Ruth Blasco, demostra que aquests homínids consumien tortugues de forma habitual fa més de 120.000 anys. Les troballes a la Cova de Bolomor L'estudi s'ha centrat en el jaciment de la Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna, València). Els punts clau de la recerca inclouen: Processament antròpic: S'han identificat marques de tall en els ossos de les tortugues, indicant que van ser descarnades amb eines de pedra. Complexitat gastronòmica: Les restes presenten signes de cremació, demostrant que les tortugues eren cuinades al foc, probablement rostides sobre les brases. Adaptabilitat: Aquest descobriment trenca el mite que els Neandertals només caçaven grans mamífers, mostrant la seva capacitat per aprofitar "petites preses" o fast food prehistòric. "Els neandertals tenen una sèrie de comportaments tan apresos i tan complexos que el seu origen ha de ser molt anterior." La tècnica de les marques de tall L'especialista Rosa Oguet explica que les marques de tall són petits solcs allargats deixats per la indústria lítica. Aquestes marques són crucials per determinar: 1. La presència humana en un jaciment. 2. L'activitat realitzada: extracció de pell, desarticulació o obtenció de carn. 3. El temps d'ocupació del campament segons l'abundància de les restes. Un ecosistema mediterrani ric El paisatge on vivien aquests homínids era una combinació entre Àfrica i Euràsia, amb una fauna extraordinària que incloïa elefants, rinocerons, lleons i panteres, convivint amb espècies més familiars com el cérvol, el llop o l'os.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
13'
Eudald Carbonell i la 31a campanya d'Atapuerca
Entrevista a Eudald Carbonell sobre la recerca a Atapuerca El codirector dels jaciments d'Atapuerca i director de l'IPHES, Eudald Carbonell, analitza l'estat actual de les excavacions i la importància de la divulgació científica en una connexió directa des del jaciment de la Gran Dolina (Sima del Elefante). La realitat del treball de camp Condicions extremes: Malgrat l'època de l'any, l'equip treballa amb temperatures molt baixes, utilitzant anoracs i guants durant l'excavació. Anecdotari: S'explica l'origen de noms curiosos com l'assentament Hotel California, anomenat així per l'afició dels arqueòlegs al grup Eagles durant les prospeccions hivernals. La divulgació com a pilar estratègic Carbonell subratlla que la ciència no té sentit si no arriba a la societat. L'estratègia de l'IPHES es basa en: 1. Socialització del coneixement: Integrar la ciència en el pensament col·lectiu de l'espècie. 2. Aliances tecnològiques: Col·laboracions amb empreses com Ibermática per potenciar la consciència d'espècie. 3. Presència mediàtica: La col·laboració amb mitjans de comunicació per explicar temes com l'ús del foc, la mentó humana de més d'un milió d'anys o l'evolució dels ximpanzés. "L'única forma que la ciència arribi a la nostra espècie és que la gent s'integri en el coneixement." Futur i infraestructures Atapuerca com a referent: Es preveu que en 20 o 30 anys sigui el jaciment més important d'Euràsia. Noves instal·lacions: La posada en marxa del Museu de l'Evolució Humana i el Centre Nacional de Recerca (CENIEH) cap al 2010 per gestionar les més de 100.000 visites anuals. Projectes personals: Carbonell manté la seva passió per la botànica i la seva col·laboració en campanyes solidàries, reafirmant el seu compromís ètic i social.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
18'
Descobriment del foc i arqueologia molecular
El domini del foc i la seva transcendència evolutiva En aquesta sessió de l'espai Evoluciona, l'arqueòleg Àlex Soler detalla com el descobriment i la domesticació del foc van marcar un abans i un després en la història de la humanitat. Més enllà de la visió cinematogràfica de la guspida casual, el control del foc va ser un procés gradual vinculat al desenvolupament tecnològic. Fases de la relació amb el foc Soler identifica tres moments clau en el registre arqueològic: Coneixement (fa 1,5 milions d'anys): Els homínids (Homo habilis o erectus) eren conscients del seu poder, però no el controlaven; n'hi ha evidències esporàdiques. Domesticació i producció: El pas fonamental es dona quan l'ésser humà aprèn a fabricar-lo mitjançant la fricció (fusta contra fusta) o la percussió (pedres amb sílice o ferro). Ús generalitzat (fa 400.000 anys): El foc esdevé un element quotidià que transforma la biologia i la cultura. Impacte social i biològic L'ús del foc va permetre avenços que ens diferencien de qualsevol altra espècie: Transformació de la dieta: Permet cuinar aliments, eliminant bacteris i fent els vegetals més comestibles. Adaptació al medi: Possibilita viure en zones fredes i il·luminar coves, guanyant hores a la nit per a la socialització i el llenguatge. Tecnologia extrasomàtica: A diferència dels depredadors que evolucionen físicament, els homínids usen el foc com una eina externa per transformar la natura. "El foc permet cuinar, escalfar-se i protegir-se, però sobretot permet als homínids allargar el dia i desenvolupar el llenguatge i les relacions socials." L'Abric Romaní: un arxiu únic de fogars El jaciment de l'Abric Romaní (Capellades) és referent mundial per la seva conservació. S'hi han trobat prop de 400 fogars que permeten fer paleoetnografia, estudiant com els Neandertals organitzaven el seu espai domèstic i jerarquizaven les seves tasques. Arqueologia Molecular i bioelements L'episodi clou amb una explicació de Policarp Portolà sobre l'arqueologia molecular, que estudia biomolècules en restes antigues per conèixer aspectes com: Dieta: L'acumulació de zinc indica consum de carn, mentre que l'estronci apunta a una dieta vegetal. Patologies històriques: Esmenta la teoria del plombisme (intoxicació per plom) com una possible causa de la decadència de l'Imperi Romà.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
22'
Arqueologia i activitat humana al Molí del Salt i al Pirineu
Arqueologia i Prehistòria: Noves Descobertes L'episodi compta amb la participació de Manuel Vaquero, director de les excavacions al Molí del Salt (Vimbodí), i Itxasso Euba, doctora que ha investigat la presència humana a l'alta muntanya mitjançant l'antracologia. La conversa se centra en com les noves troballes desmenteixen la idea tradicional que els Pirineus eren zones marginals durant la prehistòria. El jaciment del Molí del Salt Les excavacions a Vimbodí han revelat un jaciment excepcionalment ric del Paleolític Superior (entre 15.000 i 8.000 anys d'antiguitat). Entre els punts destacats hi ha: Art moble extraordinari: S'han trobat 10 peces d'art paleolític (plaques d'esquistos i còduls de calcària), una xifra que multiplica per cinc les evidències existents a Catalunya. Representacions animals i humanes: Destaquen gravats de cavalls, cèrvols i una figura humana, un element molt poc freqüent en l'art d'aquest període. Densitat de troballes: El jaciment és tan productiu que es desenterren unes 300 peces diàries de mitjana, incloent-hi indústria lítica i fauna. L'antracologia i la vida a l'alta muntanya La tesi doctoral d'Itxasso Euba aporta una nova perspectiva sobre l'ocupació de les zones d'altitud, com la Serra del Cadí: Estudi del carbó: L'antracologia permet identificar les espècies d'arbres utilitzades com a combustible analitzant l'estructura cel·lular de la fusta cremada al microscopi. Hàbitat continuat: S'ha demostrat que l'alta muntanya estava habitada des del Neolític, amb activitats de pastoreig, agricultura (troballa de llavors i cereals) i posteriorment carboneria. Indicador climàtic: L'estudi dels anells de creixement en els carbons arqueològics permet conèixer les condicions climàtiques i l'impacte de l'explotació humana sobre el bosc al llarg dels segles. "L'alta muntanya no ha estat mai una zona marginal; hem pogut constatar que ja s'hi habitava i s'hi feia activitat agrícola des del Neolític."