Tots els episodis

62635 episodis disponibles

episodis

48697-48720 de 62635

Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
22'
Excavacions al Molí del Salt i la vida a l'alta muntanya
Balanç de la campanya al Molí del Salt L'espai d'avui compta amb la presència de Manuel Vaquero, director de les excavacions al jaciment del Molí del Salt (Vimbodí), i Itxasso Euba, doctora en arqueologia. Vaquero destaca que la campanya d'enguany, tot i les males condicions climatològiques, ha estat un èxit rotund, consolidant el jaciment com un dels més rics de Catalunya. Els punts clau del jaciment inclouen: * Cronologia: Restes compreses entre els 15.000 i els 8.000 anys d'antiguitat. * Art Moble: S'han recuperat unes 10 peces d'art paleolític, incloent plaques d'esquist i còduls amb gravats d'animals (cavalls, cèrvols) i, fins i tot, una rara representació humana. * Densitat de troballes: Es recuperen prop de 300 peces diàries entre indústria lítica i restes de fauna. La tesi d'Itxasso Euba: Els Pirineus no eren marginals La doctora Euba presenta la seva tesi doctoral, que desmunta el mite que l'alta muntanya va ser una àrea marginal durant la prehistòria. Mitjançant l'estudi als valls del Madriu i de la Vansa (Serra del Cadí), s'ha demostrat que: * Hi havia activitat humana continuada des del Neolític. * Es practicava el pastoreig i la transhumància, així com el carboneig. * S'han trobat restes de cabanyes, llavors i tallos de cereal que confirmen el sedentarisme i l'agricultura en aquestes zones elevades. L'Antracologia: El secret dels carbons El programa explica, amb el suport de la investigadora Ethel Allué, en què consisteix l'antracologia. Aquesta disciplina analitza els carbons vegetals recuperats en contextos arqueològics per reconstruir el passat. "La fusta, en carbonitzar-se, conserva la seva estructura cel·lular, fet que ens permet identificar l'espècie utilitzada com a combustible." Aquestes anàlisis permeten conèixer: 1. L'entorn vegetal: Quins arbres i arbustos existien (pins, roures, etc.). 2. L'impacte humà: Com l'explotació del bosc per a l'agricultura o el carbó va fer baixar el límit forestal. 3. El clima: Les condicions de creixement de l'arbre segons l'estacionalitat i el fred.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
25'
Excavacions al Camp del Ninot i la Canaleta
Descobriments Arqueològics a Catalunya L'episodi d'avui se centra en els recents descobriments realitzats en dos jaciments clau: el Camp del Ninot (la Selva) i la Canaleta (conca de la vall del Francolí). A través dels seus directors, explorem la importància de la paciència en l'arqueologia i com la geologia condiciona la preservació del passat. La Canaleta: Tecnologia i Comparació amb Atapuerca El jaciment de la Canaleta s'ha convertit en un referent per a l'estudi del Paleolític inferior a Catalunya, amb una antiguitat d'uns 400.000 anys. • S'han recuperat més de 700 eines de pedra (indústria lítica) en l'última campanya. • Destaca la presència de bifassos i fenedors, grans instruments utilitzats principalment per a l'esquarterament d'animals. • La seva cronologia i tipologia de materials el fan comparable al nivell TE-10 de la Gran Dolina a Atapuerca. • Tot i l'abundància d'eines, la fauna no s'ha conservat a causa de l'acidesa i carbonatació del sediment. El Camp del Ninot: Un Escenari Subtropical Ubicat en un antic cràter volcànic a Caldes de Malavella, aquest jaciment destaca per una conservació excepcional de matèria orgànica gràcies a les aigües termals riques en sílice. • L'esquelet de tapir: Troballa extraordinària d'un esquelet complet de fa 3,5 milions d'anys. Aquest animal, actualment absent a Europa, indica un clima subtropical antic. • Causa de la mort: S'especula amb una catàstrofe natural, com una emanació de gasos tòxics del volcà, similar al que va succeir al llac Nyos (Camerun) el 1986. • Absència de carronyers: El fet que els esquelets estiguin sencers suggereix que els depredadors no van poder accedir a les carcasses, possiblement per la toxicitat de l'entorn. Paleontologia i Macromamífers El programa conclou amb una breu lliçó sobre els macromamífers (animals de més de 5 kg): "Si trobem animals complets en un jaciment, normalment vol dir que no hi ha presència humana, ja que els humans fracturaven els ossos per menjar-se el moll i el cervell." • Els animals funcionen com a indicadors climàtics: per exemple, la presència d'hipopòtams delata aigua abundant i climes benignes.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
15'
L'Art Rupestre: Els Primers Mitjans de Comunicació
L'Art Rupestre com a Llenguatge Humà L'expert Ramon Viñas proposa una visió renovada de l'anomenat art rupestre, definint-lo més aviat com els mitjans de comunicació gràfics de la prehistòria. Aquesta expressió no és només estètica, sinó que respon a una necessitat profunda de permanència i memòria històrica. Conceptes clau de la investigació Complexitat simbòlica: L'art rupestre abasta des de la mitologia i les creences religioses fins a la transmissió de trances i la comunicació amb forces sobrenaturals. Diversitat de suports: No es limita a les parets de les coves; inclou ceràmica, escultura, penjolls, gravats i elements arquitectònics que convergeixen en un mateix pensament. L'essència de la humanitat: "L'art és un dels elements que determinaria en quin moment som més humans... en el moment en què tenim una inquietud de comunicar un sentiment." La Interpretació i el Treball de Camp L'estudi de les pintures i gravats s'enfronta a diversos reptes. Actualment, la datació cronològica és relativament senzilla gràcies a tècniques com l'anàlisi d'oxalats o aglutinants. Malgrat això, el verdader repte és la interpretació, és a dir, entendre el codi que hi ha darrere de cada representació. Funció social: Les imatges servien per marcar el territori, descriure activitats quotidianes (caça, recol·lecció) o reflectir ritus de pas i estats psicotròpics. Context etnogràfic: En zones com el desert de Sonora (Mèxic) o Austràlia, encara hi ha grups que utilitzen l'expressió gràfica per escriure cançons o representar elements de clan (com l'os), cosa que ajuda els arqueòlegs a obtenir pistes per a la seva recerca. El Projecte a Sonora i Catalunya L'episodi destaca la importància de les col·laboracions internacionals, com la que es duu a terme al desert de Sonora amb la UNAM. Es busquen paral·lelismes entre les poblacions de Baixa Califòrnia (amb pintures de fa 8.000 anys) i les de Catalunya, analitzant similituds i diferències abismals en el seu desenvolupament històric.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
24'
L'Art Rupestre: Comunicació i Història de l'Evolució
Introducció a l'Art Rupestre L'episodi explora el concepte de l'art rupestre no només com a simples pintures en una paret, sinó com un complex mitjà de comunicació previ a l'escriptura. Ramon Vinyas defineix aquestes expressions com un codi d'imatges que permetia transmetre creences, mitologies i sentiments. El valor de l'art en l'evolució humana • L'art es considera un marcador fonamental de la humanitat. En el moment que un ésser té la inquietud de comunicar un sentiment, fa el pas de pre-homínid a humà. • Les mostres més antigues es troben a Europa (30.000 anys), però a Àsia i Àfrica se n'han trobat de fins a 300.000 i 500.000 anys d'antiguitat. • Existeix una continuïtat cultural: la mateixa mà que fabricava eines de pedra fa mig milió d'anys era capaç de crear elements artístics. Projectes i Exposicions a Catalunya Es destaca el centenari de la descoberta científica de la Roca dels Moros del Cogul (Lleida). Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, anuncia la signatura d'un conveni amb l'IPHES per enfortir la col·laboració en recerca i difusió. • Exposició itinerant: S'ha dissenyat una mostra lleugera per recórrer les Garrigues, utilitzant gàbies metàl·liques i audiovisuals didàctics per explicar la superposició de pintures al Cogul. • Centre d'interpretació: S'anuncia la futura creació d'un espai de recepció de visitants i la neteja de les pintures per a una millor conservació i visibilitat. Recerca Internacional: El desert de Sonora Ramon Vinyas detalla la seva propera expedició a Mèxic, en col·laboració amb la UNAM, per estudiar gravats en condicions extremes de calor. "L'art rupestre és una biblioteca impressionant en el planeta que tenim per estudiar; no són milers, són milions d'imatges." Reptes de la recerca • Dificultat burocràtica: El 70% del temps dels investigadors es perd en gestions, permisos i cerca de finançament. • Interpretació vs. Datació: Tot i que avui dia és fàcil datar pintures mitjançant oxalats o aglutinants, el gran repte és interpretar el codi visual perdut. • Antropologia comparada: L'ús d'imatges com a part de cançons o marques de territori (clans) en pobles indígenes moderns d'Austràlia o Amèrica del Nord serveix de guia per entendre el passat.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
31'
Com es localitzen els jaciments arqueològics
Introducció a la recerca arqueològica L'episodi se centra en el procés de localització i identificació de nous jaciments arqueològics, comptant amb experts de l'IPES. S'explica que la descoberta de restes del passat no és només fruit de l'atzar, sinó d'una combinació de recerca sistemàtica, metodologia científica i, ocasionalment, esdeveniments naturals. Metodologies de localització Es discuteixen les diferents maneres en què apareixen els jaciments: • Descobriments accidentals: Molts llocs surten a la llum a causa de fenòmens naturals com esllavissades provocades per pluges intenses (com en el cas de la Boella) o per grans obres d'infraestructura. • Prospeccions sistemàtiques: Consisteixen en rastrejos visuals sobre el terreny, on els arqueòlegs busquen indicis de cultura material en superfície, com ceràmiques o eines de pedra. • Prospeccions selectives: Ús de fotografia aèria per identificar formes del relleu i dipòsits geològics on és probable trobar restes. Conceptes clau: Prospecció vs. Sondeig Els investigadors aclareixen la terminologia tècnica fonamental: • Prospecció: Estudi superficial o territorial per detectar indicis. • Sondeig: Una intervenció en el subsol (sovint anomenada pou de sondeig) per obtenir una mostra vertical del que s'amaga sota terra i avaluar-ne el potencial científic. L'entorn i la paleocologia Un punt crucial de l'episodi és la importància de reconstruir el paisatge antic. A través de la palinologia (estudi del pol·len fòssil), els científics poden saber quin clima i quina vegetació envoltaven els homínids. S'esmenta que: "Conèixer l'evolució geomorfològica del territori és vital per entendre per què un jaciment es troba avui en un lloc que sembla inaccessible, com un penjat sobre el riu Francolí." Projectes actuals i Atapuerca Es detallen intervencions recents com la Balma de la Massana, un nou jaciment neolític localitzat gràcies a informants locals. Finalment, es parla de la campanya d'estiu a Atapuerca, descrita com l'escenari de l'"arqueologia total" pel seu volum de dades i investigadors.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
31'
Com es localitza un jaciment arqueològic
Metodologies de Localització de Jaciments L'episodi explora les diverses maneres en què es descobreixen nous enclaus arqueològics, diferenciant clarament entre les troballes fortuïtes i la recerca sistemàtica. Tipus de Descobriments • Troballes accidentals: Molts jaciments, com el de la Boella, surten a la llum a causa de fenòmens naturals com riuades o esllevissades, o bé per grans obres d'infraestructura. • Prospeccions sistemàtiques: L'equip de l'IPHES realitza un treball de camp organitzat per identificar zones amb potencial arqueològic. Tècniques de Recerca i Estudi Es detallen les eines i mètodes científics utilitzats per l'equip multidisciplinari: • Prospecció de superfície: Rastreg de materials (ceràmica, sílex) que han quedat exposats per l'erosió o l'arada. • Sondeig de subsol: Extracció de mostres verticals per conèixer la seqüència estratigràfica d'un lloc abans d'excavar en extensió. • Pal·linologia: L'estudi del pol·len fòssil permet reconstruir el clima i la vegetació de fa milers d'any. "L'arqueologia no és només fer troballes; és entendre com les comunitats humanes es movien en un territori que ha canviat dràsticament." Projectes Destacats • Balma de la Massana: Un nou jaciment neolític on s'ha identificat indústria lítica d'alt interès gràcies a la col·laboració de la població local. • Atapuerca: S'esmenta com el centre neuràlgic on es concentra gran part de l'equip durant l'estiu, integrant totes les disciplines de l'evolució humana.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
28'
Primats i Evolució: La Recerca de l'IPHES i la Fundació Mona
Connexió Evolutiva i Identitat Primat L'espai Evoluciona de Tarragona Ràdio, en col·laboració amb l'IPHES, explora la nostra identitat com a primats. La investigadora Marina Mosquera subratlla que l'ésser humà sovint té reticències a reconèixer-se com a part de l'ordre dels primats per un desig de distinció psicològica. • Som els parents vius més propers als ximpanzés, amb qui compartim un elevat percentatge de codi genètic. • L'estudi del comportament dels ximpanzés permet rastrejar les bases de la capacitat simbòlica, el llenguatge i la tecnologia. La Tasca de la Fundació Mona Olga Feliu, directora de la Fundació Mona, detalla el procés de rescat i rehabilitació de primats provinents de situacions d'explotació (circs, publicitat o tràfic il·legal). Rehabilitació i Deshumanització "L'objectiu és que oblidin les conductes humanes adquirides i recuperin les pròpies de la seva espècie." • El procés es basa en la ressocialització: integrar l'individu en grups per reduir el contacte amb humans. • Es destaca la personalitat individual de cada ximpanzé, amb trets de lideratge, col·laboració o timidesa, molt similars als perfils humans. Recerca Científica i Etologia L'investigador Miquel Llorente explica com la col·laboració entre l'IPHES i Mona permet realitzar estudis d'etologia aplicada no invasius. • Tecnologia i Creativitat: S'observa com els ximpanzés utilitzen i modifiquen instruments (branquetes) per resoldre problemes complexos, com extreure aliment de nius artificials. • Lateralitat Manual: Un dels descobriments més fascinants és que els ximpanzés mostren preferència per una mà (lateralització) principalment quan s'enfronten a tasques difícils, un tret que es creia gairebé exclusiu de l'evolució humana. Per què som "especials"? La Marina Mosquera planteja que la gran diferència rau en la flexibilitat cerebral i de comportament. Aquesta plasticitat ens ha permès crear la cultura, un nínxol ecològic que ens permet mitigar les pressions de la selecció natural, com ara sobreviure a malalties o catàstrofes mitjançant la tecnologia.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
27'
Projectes de futur al jaciment de la Boella
El Jaciment de la Boella i el seu llegat L'espai de la Boella, situat a la Canonja (el Tarragonès), representa un dels escenaris més significatius de les primeres poblacions humanes al Camp de Tarragona. Les recerques situen el jaciment en un període comprès entre un milió i mig milió d'anys d'antiguitat, un arxiu geològic i paleontològic de primer ordre. Context Ecològic i Fauna El paisatge d'aquella època era un entorn fluvial i d'aiguamolls, similar a una desembocadura natural molt rica en vegetació i aigua. Aquesta abundància de recursos facilitava la presència de grans animals: • Mamuts (proboscidis) que requerien grans quantitats d'aigua per sobreviure. • Poblacions d'homínids anteriors als neandertals, possiblement vinculades a l'espècie Homo antecessor. Conveni de Col·laboració i Futur S'ha consolidat una aliança estratègica entre l'Ajuntament de la Canonja, l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el Centre d'Estudis Canongins. Aquest conveni permet: • Planificar campanyes d'excavació a mig i llarg termini (previsions de 5 anys). • Garantir el finançament necessari per a la recerca i el manteniment dels investigadors. • Projectar la creació d'un passeig arqueològic i un futur museu a la localitat. "Allò que la societat ens dona, nosaltres ho hem de tornar a la societat." Divulgació i Impacte Social Un dels pilars del projecte és la socialització de la ciència. Es vol que la població conegui i se senti orgullosa del seu passat mitjançant: • El sanejament de la llera de la riera per fer-la visitable a peu. • Publicacions divulgatives a càrrec del Centre d'Estudis perquè el lector no especialitzat entengui les troballes. • La publicació de resultats en revistes científiques internacionals per donar relleu global al jaciment.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
Recerca sobre Mamuts i Neandertals al Camp de Tarragona
Investigació Arqueològica al Camp de Tarragona L'espai Evoluciona de Tarragona Ràdio, en col·laboració amb l'IPES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social), analitza les darreres troballes arqueològiques del territori. L'episodi se centra en dos eixos principals: la restauració de restes de mamuts i el descobriment d'un campament Neandertal. Restauració de Mamuts a la Boella Al jaciment de la Boella (la Canonja), s'han recuperat defenses de mamut de grans dimensions (uns dos metres de llarg). El procés és extremadament complex a causa de la fragilitat del material: Ivori fòssil: A diferència de l'ivori actual, el fòssil ha perdut el col·lagen (l'adhesiu natural), fent que les capes de dentina s'inflin i se separin. Tècniques de conservació: Per evitar que les peces es desintegrin, s'apliquen adhesius sòlids diluïts en acetona per substituir el col·lagen original. Extracció: S'utilitzen caixes rígides de poliuretà per traslladar les restes des del camp fins al laboratori de l'ajuntament de la Canonja. Neandertals a Puig d'en Fí i Vinyes Grans Les obres de l'AVE han permès excavar el jaciment de Vinyes Grans, on s'han documentat ocupacions nòmades d'època mesolítica i del paleolític mitjà: Troballa massiva: Més de 2.500 eines prehistòriques recuperades en quatre nivells d'ocupació diacrònics. Campaments a l'aire lliure: Es tracta d'assentaments temporals vora el riu Francolí, on els grups fabricaven estris de sílex per a la caça i el descarnament. Evidències del foc: S'han trobat moltes peces de sílex cremades, ja que els neandertals feien servir el foc com a mètode de "neteja" de l'espai d'habitat. Què és la Traceologia? Al final del programa s'introdueix la traceologia, la disciplina que estudia les marques d'ús en les eines: "La traciologia ens permet interpretar els usos de les eines de pedra prehistòriques mitjançant l'anàlisi microscòpica del tall." Mitjançant l'experimentació directa i el microscopi electrònic, els investigadors poden determinar si una eina es va utilitzar per tallar carn, fusta o raspar pell, observant com es deformen els cristalls de quars.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
36'
El Sanedrí de l'IPES: Retrat de l'Evolució Humana i Socialització Científica
Resum del Col·loqui: Ciència, Evolució i Societat Aquesta sessió especial del programa Evoluciona a Tarragona Ràdio aplega quatre figures clau de l'IPES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Els investigadors reflexionen sobre el passat de l'espècie, els reptes de la disciplina i la responsabilitat de transmetre el coneixement a la ciutadania. Els Protagonistes i la seva Trajectòria • Eudald Carbonell: Director i figura central, destaca els 20 anys de projecte a Tarragona i la importància del treball generacional. • Policarp Hortolà: Biòleg especialitzat en l'estudi de taques de sang i ADN, actualment treballa en la determinació del sexe en restes humanes no identificables osteològicament. • Francesc Burjachs: Palinòleg, explica com el pol·len fòssil permet reconstruir paisatges de fa milers d'anys, com els aiguamolls d'Eivissa i Formentera. • Jordi Agustí: Paleontòleg amb una àmplia experiència en jaciments d'Euràsia, com els de Geòrgia, claus per entendre la primera sortida d'Àfrica. Conceptes Clau de l'Evolució Humana Els científics discuteixen com la selecció natural ha deixat de ser el motor principal de la nostra espècie per donar pas a la selecció cultural. Alguns punts destacats inclouen: • L'espècie com a experiment únic: L'Homo sapiens és l'única espècie que ha assolit un control global de l'ambient i una superpoblació sense precedents. • Ateneisme i lògica: Es planteja que el futur de l'evolució està a les nostres mans; l'atzar ha estat substituït per la capacitat de decisió humana. • Humanització incompleta: Carbonell argumenta que la crisi dels aliments i les desigualtats globals demostren que el procés de humanització encara no ha acabat. La Socialització de la Ciència Un dels temes centrals és la relació entre el món acadèmic i la societat: • Es debat la dificultat de comunicar temes complexos i la necessitat de la figura del periodista científic com a mediador. • S'analitza la receptivitat del públic: mentre alguns perceben interès genuí, altres noten una certa indiferència o preferència per continguts d'entreteniment superficial. "L'evolució no té una meta, és el fruit de l'atzar i la necessitat, però el nostre destí ara està a les nostres mans."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
25'
Sabater-Pi, Primatologia i la Conservació del Machu Picchu
Homenatge a Jordi Sabater-Pi El programa ret homenatge a la figura de Jordi Sabater-Pi, el primatòleg català més universal. Tot i ser popularment conegut per la troballa d'en Floquet de Neu, els experts destaquen que la seva carrera és molt més profunda, sent un pioner en la publicació a revistes com Nature en una època de poca tradició científica a l'estat. Aspectes clau de la seva trajectòria: • Dibuix científic: Sabater-Pi subratlla la importància del dibuix com a eina fonamental per al naturalista per observar i registrar la realitat. • Descobriment tecnològic: Va ser el primer a documentar el comportament tecnològic en ximpanzés (ús de bastonets per obtenir insectes). • Visió de futur: Alerta sobre la ràpida extinció dels goril·les a causa de l'èbola i la manca d'humilitat de l'espècie humana cap a la natura. Recerca en Primatologia i Evolució La professora Marina Mosquera analitza per què els humans som intel·ligents a través de l'estudi dels grans simis. La recerca se centra en rastrejar l'origen de trets que crèiem exclusivament humans: • La lateralitat manual (preferència per una mà). • L'aprenentatge social i la transmissió de cultura. • La flexibilitat conductual gràcies a un desenvolupament cerebral extraordinari. El Projecte Trazas al Machu Picchu L'investigador Antoni Canals detalla un projecte d'innovació tecnològica de cinc anys de durada destinat a la conservació de la ciutadella inca: • Diagnòstic: Estudi de la degradació dels murs de granit per la colonització de molses, líquens i la percolació d'aigua en un clima amazònic. • Metodologia: Ús d'aplicacions informàtiques i sensors per recollir dades durant tres anys i analitzar-les durant els dos següents. • Objectiu: Establir polítiques de conservació basades en dades científiques diacròniques en comptes de només la pràctica diària.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
26'
La Roca dels Moros i l'Arqueologia a Catalunya
Introducció i Història de la Roca dels Moros L'episodi explora la rellevància històrica i científica de la Roca dels Moros (Cogul), un dels jaciments d'art rupestre més importants de la Mediterrània. La seva descoberta fa cent anys va ser una autèntica odissea per a investigadors com Safarí Roquefort i Henri Breuil, considerat el pare de l'art prehistòric. Característiques de les Pintures El conjunt destaca per la seva complexitat i evolució temporal: • Conté 48 figures d'entre 20 i 50 centímetres. • Presenta una famosa dansa fàlica, interpretada com un ritu de fecunditat. • Les figures femenines mostren detalls com faldilles llargues i pits descoberts, indicant una organització social complexa. • S'hi combinen tècniques de pintura (ocres vermells i negres) amb gravats previ, cosa que suggereix que el lloc va ser utilitzat durant milers d'anys, des de l'epipaleolític fins al neolític. "No es van pintar en un sol moment, sinó que va haver-hi un procés evolutiu de milers d'anys." Col·laboració Institucional i Difusió Pere Izquierdo, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, explica l'acord amb l'IPHES per apropar el patrimoni a la ciutadania. Destaca la creació d'una exposició itinerant dissenyada per ser lleugera i fàcil de muntar, que ja ha rebut més de 30.000 visites a Lleida. Restauració i Accessibilitat Actualment, la visibilitat de les pintures originals és reduïda a causa de la pols i la proximitat d'un camí rural. No obstant això, s'ha anunciat: • El desviament del camí per permetre tasques de neteja. • L'ús de rèpliques d'alta precisió als museus per facilitar l'estudi sense danyar l'original. Altres Recerques: El Cabet i Micromamífers L'arqueòloga Marta Fontanal detalla les excavacions al jaciment del Cabet, un assentament de neolític antic (6.600 anys d'antiguitat) on s'han trobat: • Sitges: Forats al substrat per emmagatzemar excedents de gra. • Indústria lítica en sílex i ornamentació amb petxines marines. Finalment, s'introdueix la importància dels micromamífers (ratolins, ratpenats, conills). Les seves restes diminutes s'extreuen mitjançant el tamisat de terra i serveixen per a dues funcions clau: 1. Datació relativa del jaciment. 2. Reconstrucció del paleoambient i el clima d'èpoques passades.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
28'
Excavacions a Mal Travieso i l'art de l'IPHES
Descobriments a la Cova de Mal Travieso L'episodi d'avui de l'espai Evoluciona, realitzat en col·laboració amb l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), se centra en les recents excavacions a la cova de Mal Travieso (Càceres). Antoni Canals, director del projecte, explica la riquesa d'aquest jaciment urbà que presenta restes de tres períodes clau: • Paleolític Mitjà (fa 130.000 anys): Restes de fauna (hienes, cavalls, línxs) i caçadors mustarians. • Paleolític Superior (fa 22.000 anys): Famosa per les pintures rupestres de mans i troballes recents de petxines marines (Patella vulgata). • Calcolític: Ús de la cova com a espai sepulcral, tot i que molt afectat per l'espoli històric. La connexió amb l'interior i la costa Un dels punts més rellevants és la descoberta de petxines amb perforacions artificials. Aquesta troballa demostra que fa 22.000 anys existia una relació o desplaçament entre els pobles de l'interior de la península i la costa portuguesa, ja que aquests objectes s'utilitzaven com a ornaments o joieria. "Això fa que s'apropin molt aquests personatges cap a la nostra vida contemporània, quan els veiem a la seva vida quotidiana." Art i Socialització del Coneixement El programa també destaca la faceta artística dels investigadors de l'IPHES, que actualment exposen les seves obres al bar Coimbra de Tarragona. Gala Gómez, comissària de la mostra, i els artistes Ramon Vinyas i Jaume Vilalta, discuteixen el trencament del mite del científic tancat en una "torre d'ivori". • Gala Gómez: Presenta una obra sobre el Triturus marmoratus, inspirada en la fauna d'Atapuerca. • Ramon Vinyas: Expert en art rupestre que utilitza la pintura a l'oli com a via d'expressió personal. • Jaume Vilalta: Reflexiona sobre la fragilitat humana i l'evolució a través de quadres de petit format. L'objectiu d'aquesta iniciativa, així com de la Fira de la Prehistòria a Càceres, és la socialització de la ciència per fer-la comprensible i propera al gran públic. L'Estudi de les Matèries Primeres En la secció final, la investigadora Maria Dolors García Anton detalla la importància de l'estudi de la procedència de les eines de pedra: • La cerca de sílex o pedernal per la seva aptitud per a la talla. • La identificació de xarxes d'intercanvi que podien portar materials des de zones molt distants (com l'actual França fins a la península). • La reconstrucció de la mobilitat dels grups humans a partir de la geologia.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
31'
Descobertes a Atapuerca i Formació en Evolució Humana
La Troballa Històrica a Atapuerca El podcast se centra en la recent repercussió internacional de la troballa d'una mandíbula d'homínid al jaciment de la Sima del Elefante, a Atapuerca. Els responsables de la descoberta, Rosa Oguet i Andreu Oller, expliquen que aquest fòssil pertany al primer homínid conegut a Europa, amb una antiguitat superior al milió d'anys. Punts clau de la recerca: • La troballa reforça la hipòtesi d'un poblament continuat a Europa molt abans del que es pensava anteriorment. • No només s'ha trobat el fòssil humà (Homo antecessor), sinó també el seu context: eines de pedra i restes d'animals amb marques de consum. • Els investigadors destaquen la importància de la publicació a la revista Nature com un segell de qualitat científica. "Aquesta descoberta suposa un salt molt gran respecte al que sabíem del poblament europeu." Formació Acadèmica i Recerca: El Màster IPHES-URV Robert Sala detalla l'oferta docent de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili. • Màster Erasmus Mundus: Un programa d'excel·lència internacional adaptat al Pla de Bolonya que atrau alumnes d'arreu del món (Etiòpia,Tailàndia, Xina, Amèrica). • Doctorat: L'objectiu és formar especialistes que participin directament en les excavacions, integrant la recerca amb la docència. Conceptes Científics: Els Fitòlits En la secció final, es defineixen els fitòlits com a "pedres de planta" o motlles minerals de silici que es formen a les cèl·lules vegetals. • Són crucials per a la paleoecologia, ja que permeten reconstruir el paisatge i la dieta d'espècies de fa milions d'anys, inclosos els dinosaures.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
24'
Divulgació Científica i Evolució a Eivissa i Formentera
Innovació en la Comunicació Científica L'investigador Apolicar Portolà proposa un nou sistema ergonòmic per a la publicació d'articles científics. Aquest mètode busca que el sistema s'adapti a l'usuari i no a l'inrevés, fent la lectura més ràpida, visual i eficaç. • Problema actual: Els articles científics solen ser feixucs i excessivament normativitzats, cosa que dificulta que els investigadors llegeixin el treball complet. • La solució: Utilitzar taules aniuades i síntesi extrema per a recerques curtes, permetent conèixer els principis bàsics en pocs minuts. • Metodologia: Es basa en el cicle de Deming (planificar, fer, verificar i actuar), una eina de millora contínua aplicada a la comunicació. "Un sistema ergonòmic és aquell que s'adapta al seu usuari i no pas al revés." Recerca Paleoclimàtica a les Illes Pitiüses Els investigadors Ricar Hill i Francesc Burjachs expliquen les campanyes de sondeig realitzades a les zones humides d'Eivissa i Formentera per reconstruir l'evolució del clima i la vegetació dels darrers 10.000 anys. Treball de Camp i Extracció de Sediments • S'han obtingut columnes de sediments de fins a 7 metres de profunditat. • Les zones d'estudi inclouen les Feixes a Eivissa i l'estany de l'Espalmador a Formentera, una de les zones millor preservades. • La presència de matèria orgànica i gas metà (que genera mala olor) és un indicador excel·lent per a la conservació de microfòssils. Anàlisi de Laboratori i Interdisciplinarietat • S'utilitza el Carboni 14 per datar les mostres i identificar la cronologia dels canvis ambientals. • La feina és altament artesanal: els biòlegs han de comptar els grans de pol·len un per un sota el microscopi, ja que la tecnologia actual encara no supera la capacitat discriminatòria humana. Conceptes Clau: La Geoarqueologia L'episodi clou amb una definició de la geoarqueologia, l'estudi geològic del passat (Plistocè i Quaternari) per: • Contribuir a la datació relativa dels jaciments. • Reconstruir els ecosistemes antics i les interaccions amb les activitats humanes.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
26'
Evolució tecnològica i vida als Pirineus fa 10.000 anys
Introducció a l'espai Evoluciona En col·laboració amb l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), aquest espai radiofònic aprofundeix en la recerca sobre la prehistòria, la tecnologia antiga i la divulgació educativa. Tecnologia a la Prehistòria L'Etel Allué explica que la tecnologia no és un concepte modern, sinó que engloba totes les eines i sistemes que els humans han utilitzat per sobreviure. • Materials principals: Tot i que la pedra tallada és el que millor es conserva als jaciments, també s'utilitzaven l'os i la fusta. • Eines primerenques: Les primeres llances eren exclusivament de fusta apuntada, abans de l'aparició de les puntes de pedra lligades. • Evolució del temps: A diferència de la tecnologia actual, que canvia en mesos, a la prehistòria els canvis tecnològics podien trigar milions o milers d'anys a consolidar-se. Projecte educatiu als Pirineus La Montse Esteban presenta una guia didàctica i un conveni amb el Parc Faunístic de la Cuniacha (Osca) per apropar la prehistòria als escolars. • Objectiu: Utilitzar la prehistòria com a vehicle per entendre la biodiversitat i la conservació. • Fauna recuperada: El parc permet observar animals que vivien al Pirineu fa 10.000 anys, com el bisó, el linx boreal, els rens i els cavalls de Przewalski. • Activitats: Els alumnes aprenen a identificar rastres i petjades, a més de participar en una excavació arqueològica simulada. La disciplina de la Tafonomia Es presenta la tafonomia com una mena de "CSI de la prehistòria". "La tafonomia ens permet conèixer què ha passat des de la mort d'un animal fins que les seves restes queden enterrades." • Estudia les marques als ossos causades per eines humanes, mossegades de carnívors, arrels de plantes o l'erosió del sol. • Permet determinar si un animal va ser processat per humans o consumit per depredadors.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
21'
Eudald Carbonell: La ciència com a eina de socialització
La Socialització de la Ciència i el Coneixement Humà En aquesta conversa, l'arqueòleg i antropòleg Eudald Carbonell reflexiona sobre la importància de portar el coneixement científic a tota la societat. Ja no es tracta només de fer divulgació pedagògica, sinó d'una socialització real que integri el coneixement en el pensament col·lectiu. Punts clau de la discussió: Coneixement i consistència: Carbonell argumenta que el coneixement no ens fa necessàriament més feliços, però sí més consistents. Ens dóna la capacitat de tenir una opinió fonamentada sobre el funcionament de la natura i la societat. Ciència vs. Filosofia: La ciència es pregunta com passen les coses, mentre que la filosofia busca el perquè. Ambdues han de confluir per generar un pensament crític. L'honestedat del mètode: Tot i que l'objectivitat absoluta no existeix perquè la ciència està condicionada per ideologies i contextos socials, l'honestedat resideix en el mètode mesurable i parametritzable. El paper de l'IPHES en la recerca actual L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) treballa sota tres pilars: la recerca, l'acadèmia i la socialització. De la seva tasca en destaquen: Treball interdisciplinar: Superació de les antigues "capelles" científiques per treballar en equips col·lectius que confronten dades. Temes de frontera: Estudi de la cognició (en humans i ximpanzés), els orígens d'Europa, l'evolució tècnica i social, i l'impacte de malalties com l'Alzheimer des d'una perspectiva evolutiva. Planetització vs. Globalització: > "La globalització és l'homogenització i la pèrdua de diversitat. La planetització és integrar la diversitat i unificar el coneixement sense destruir el que hi ha." Perspectiva de futur i col·lapse d'espècie Carbonell alerta sobre un col·lapse d'espècie imminent (abans del 2050) degut a la manca de socialització tecnològica i al canvi climàtic accelerat. Aclareix que col·lapse no és sinònim d'extinció, sinó un coll d'ampolla evolutiu on la nostra espècie patirà restriccions i dificultats significatives per la seva incapacitat de gestionar els recursos i la socialització de manera òptima.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
18'
L'aventura de l'equip Costa Daurada al Raid d'Abu Dhabi
L'experiència de Mario Ortiz al Raid més internacional del món L'esportista Mario Ortiz, integrant de l'equip Costa Daurada La Pineda, relata la seva participació en un dels raids més prestigiosos i durs del planeta, celebrat als Emirats Àrabs Units. L'equip, format per tres homes (incloent-hi en Javi Mundet i en Joan Carbonell) i una dona (Carme Campoi), va ser un dels dos únics representants de l'estat espanyol en una competició amb 37 equips d'arreu del món. Crònica de la competició dia a dia La prova, que combina diverses disciplines d'orientació i resistència, es va estructurar en diverses etapes d'extrema duresa: Inici explosiu: Tot i ser una prova de sis dies, la sortida en bicicleta de muntanya (BTT) va ser inesperadament frenètica, posant a prova l'estratègia de l'equip per protegir els seus membres. L'illa de supervivència: Els participants van ser traslladats a una illa privada d'un xeic on van haver de ser autosuficients durant dos dies, convivint amb fauna exòtica com girafes i òrixs. El repte del caiac: Una de les proves més determinants, amb 125 quilòmetres de navegació que van marcar la diferència a favor dels equips neozelandesos i holandesos. L'infern del desert: Dos dies creuant dunes de fins a 200 metres d'alçada en condicions de calor extrema. Dificultats i logística L'equip va haver d'afrontar moments crítics, especialment a causa d'una planificació ajustada de l'aigua al desert, que els va obligar a racionar cada glop. A més, van destacar la importància de la convivència i el suport mutu: "Vam tenir un problema amb l'aigua que ens podria haver costat la cursa; ens vam haver de cronometrar els glops cada 10 minuts per poder arribar al següent punt." Èxit i classificació Malgrat els canvis d'última hora en la formació i el desgast físic, l'equip va aconseguir completar el raid, un èxit en si mateix ateses les condicions. Van quedar en una posició meritòria que els va permetre accedir als premis en metàl·lic, demostrant un gran nivell davant d'atletes professionals que fan d'aquestes proves el seu estil de vida.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
15'
Agenda d'activitats i excursions amb Pep Calvet
En aquesta sessió, en Pep Calvet ens presenta una agenda farcida de propostes esportives i culturals per als propers dies, amb un èmfasi especial en activitats per gaudir en família i a l'aire lliure. Esdeveniments Esportius Curses populars: Destaca la Pujada al Castell a Castelldefels (5 km), la Mitja Marató de Mataró i una cursa de 7 km a Porqueres. Duatló de muntanya: Se celebra la primera edició a Prats de Lluçanès, amb circuits adaptats tant per a bicicleta de muntanya com per córrer. Eternal Running: Una de les cites més esperades que enguany té lloc a Castellbisbal. Es tracta d'una cursa de 10 km plena d'obstacles, fang i humor, similar a una pista americana. Rutes i Turisme de Proximitat L'espai destaca la nova senyalització del Camí de Sant Jaume en el tram entre Tarragona i Lleida, una millora llargament reivindicada pels pelegrins catalans. També es recomana el portal ExploraTGN.cat, una eina pràctica per a famílies que busquen excursions adaptades amb nens. Proposta d'Excursió: Dels Íbers als Templers Es proposa un recorregut per la zona de l'Ebre: 1. Tivissa: Visita a l'ermita de Sant Blai i al poblat ibèric del Castellet de Banyoles. 2. Miravet: Experiència al pas de la barca i visita guiada al Castell Templer, que celebra el seu 850è aniversari amb guies vestits d'època. 3. Benifallet: Exploració de les Coves Meravelles, famoses per les seves formacions geològiques anomenades excèntriques. "No cal fer despeses extraordinàries per xalar molt; tenim coses ben xules per veure aquí mateix a prop."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
13'
Agenda esportiva i rutes pels castells del Baix Gaià
Agenda d'activitats i competicions esportives En Pep Calvet ens presenta una agenda farcida d'esdeveniments per als amants de l'esport a l'aire lliure, destacant especialment les activitats infantils i les proves de resistència: Esport infantil: Se celebra el cross escolar al Col·legi Marcelí Domingo, organitzat pel Consell Comarcal per fomentar l'atletisme entre la canalla. Corre Cuita a la Secuita: Una prova de resistència en BTT de tres hores en un circuit tancat de prop de 3 km. La participació és un èxit, superant ja el centenar d'inscrits. Curses de muntanya: Destaca la pujada al Castell de Burriac (23 km) i la mítica Matagalls-Granollers (40 km) per als corredors més experimentats. Preparació per a la Mitja Marató de Tarragona L'episodi posa el focus en la proximitat de la Mitja Marató Ciutat de Tarragona. Es fan les següents recomanacions: Entrenaments: Es recorden les sessions de formació els dissabtes a la Vall de l'Arrabassada amb Runners World. Ritmes de cursa: Per a corredors esporàdics, es recomana un ritme d'entre 5 i 5,5 minuts per quilòmetre, buscant els senyalitzadors de temps d'entre 1h 40min i 1h 50min. Crida al voluntariat: Es demanen voluntaris per col·laborar en l'organització a través del Patronat d'Esports. Ruta Cultural: Els Castells del Baix Gaià Com a proposta d'excursionisme, es presenta la guia "A peu pels castells del Baix Gaià", una iniciativa del Consell Comarcal del Tarragonès que es pot fer a peu o en BTT: Itinerari recomanat: Sortida des del Castell de Tamarit, passant per la desembocadura del riu Gaià fins al Castell de Ferran. Connexions: La ruta enllaça amb Altafulla (visitant el seu castell i el Camí de les Bruixes) i utilitza trams del GR-92. Punts d'interès: S'esmenten fins a vuit fortificacions, incloent el Catllà, la Nou de Gaià i Sant Miquel de Vespella.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
13'
Ruta romana amb bicicleta pel Tarragonès amb Pep Calvet
Explorant el Patrimoni Romà sobre Rodes En aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio, l'expert Pep Calvet ens proposa una completa immersió en la història i la natura del Tarragonès. La proposta central és una ruta de 44 quilòmetres coneguda com la ruta dels monuments romans, que uneix punts emblemàtics de les rodalies de Tarragona de forma senyalitzada i accessible. Detalls del recorregut ciclista Distància i temps: Aproximadament 44 quilòmetres, amb una durada estimada de 3 a 3,5 hores (a ritme tranquil o amb parades pot arribar a les 5-6 hores). Dificultat: Mitjana, principalment per la llargada del recorregut, tot i que el terreny és favorable. Principals fites: Mausoleu de Centcelles (Constantí). Pont del Diable. Pedrera del Mèdol (amb la seva mítica agulla). Torre dels Escipions i la Vila Romana dels Munts (Altafulla). Arc de Berà. Natura: El camí transcorre per paratges d'interès com l'ecosistema del riu Gaià, els aiguamolls de Torredembarra i el passeig marítim. L'Agenda Esportiva del Cap de Setmana Abans d'entrar en detalls de la ruta, s'han repassat diversos esdeveniments clau a la zona: 1. 26è Cross de Vila-seca: Un clàssic que se celebra a la zona de la Torre d'en Dolça. 2. Marxa del Llop: Caminada popular a la zona del Montseny (Girona). 3. La Correcuita de la Secuita: Cursa de resistència en bicicleta de muntanya (BTT) de 3 hores que tindrà lloc el proper diumenge. 4. Caminada de la Gent Gran: Activitat organitzada pel Consell Comarcal fins al Pont del Diable. 5. Preparació per la Mitja Marató: Entrenaments progressius els dissabtes al matí des de la platja de la Rabassada. "L'important és veure els monuments romans des d'un altre angle i arribar-hi des d'un camí diferent, amb bicicleta i combinant transport públic si cal."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
17'
Propostes d'esport i excursions familiars al Delta de l'Ebre
Agenda Esportiva i Propostes per al Cap de Setmana En aquesta sessió amb Pep Calvet de Daniel Travel, es repassen diverses cites esportives destacades a Catalunya i es proposa una ruta detallada per gaudir en família. Esdeveniments Esportius Destacats Mitges Maratons: Es destaca la 5a Mitja Marató de Salou i la 1a Mitja Marató de Jesús (Tortosa), ambdues com a preparació ideal per a la mítica mitja de Tarragona. Duatló de Muntanya: La 6a Duatló de Sant Feliu de Llobregat ofereix un recorregut exigent i bell per la zona de Collserola. Marxes i Caminades: La 20a Marxa del Port a Tortosa, amb un ascens exigent cap al refugi del Caro i la tradicional botifarrada final. La 4a Marxa del Llop a Girona, una caminada popular de 13 km vinculada a la Marató de TV3. Excursió Familiar al Delta de l'Ebre L'expert proposa una sortida guiada pensada per a famílies amb nens per evitar l'avorriment i fomentar la descoberta: L'Aventura del Riu: Arribar a Sant Jaume d'Enveja i creuar el riu amb el tradicional pas de la barca, una experiència impactant per als més petits. Deltarium: Visita a aquest centre de fauna que recrea l'ecosistema del Delta amb animals domèstics i salvatges, on els nens poden donar menjar als animals. Navegació i Gastronomia: Un creuer turístic des de la zona del restaurant Cala Nuri fins a la desembocadura, seguit d'un àpat típic amb arròs a banda. Natura i Paisatge: Visita a la Bassa de les Olles i l'itinerari per les dunes, amb vistes a les muscleres del Fangar. "Anar a caminar és una pràctica barata, inofensiva i sense impacte; tots són beneficis per a la salut." Consells de Seguretat a la Muntanya Es fa una crida a la prudència, recordant que mai s'ha d'anar sol a la muntanya, especialment durant la temporada de bolets, ja que el mòbil pot fallar o quedar-se sense cobertura en zones remotes.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
16'
Introducció al Senderisme i Senyalització de Camins
Guia i Senyalització en el Món del Senderisme En aquesta sessió, l'expert Pep Calvet ens endinsa en el món de la muntanya, posant un èmfasi especial en com entendre i mantenir els camins. La conversa s'origina a partir de la inquietud d'un oient sobre el marcatge de les rutes. Tipus de senders i la seva nomenclatura oficial És fonamental conèixer el codi de colors i sigles que trobarem a la natura per orientar-nos correctament: GR (Gran Recorregut): Senyalitzats amb franges blanques i vermelles. Són rutes de llarga distància que poden travessar països sencers. Un exemple destacat és el GR7. PR (Petit Recorregut): Identificats amb els colors blanc i groc. Tenen una distància inferior als 50 quilòmetres. SL (Sender Local): Marques de color blanc i verd. Són itineraris curts, generalment de menys de 10 quilòmetres. "Quan arribem a una cruïlla que no hem de travessar, trobarem una aspa del mateix color." Manteniment i voluntariat Calvet aclareix que la gestió oficial recau en la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya). Per a aquells particulars que vulguin col·laborar desinteressadament desbrossant o repintant marques, el procediment correcte és: 1. Contactar amb el Centre Excursionista local. 2. Obtenir una autorització formal de la federació per garantir la coherència del marcatge. Una proposta d'itinerari a mida Es proposa un mètode per dissenyar rutes pròpies utilitzant mapes (com els d'edicions Piolet) i combinant el transport amb dos cotxes. Com a exemple, es descriu una travessa des d'Arbolí fins al Coll de la Mussara, passant per punts d'interès com: * El pic de Gallicant. * Els Gorgs del Mas dels Frares. * Els Avencs de la Febró.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
17'
Agenda excursionista i l'expedició al Cutucú amb Pep Calvet
L'expert en activitats de muntanya Pep Calvet presenta diverses propostes per al cap de setmana, combinant l'agenda de curses locals amb una crònica d'aventura internacional i recomanacions de rutes familiars. Propostes i Curses de Muntanya Es detallen diverses activitats competitives i de senderisme a la demarcació: * 9a Caminada a les Muntanyes de Prades: Una ruta de 35 quilòmetres amb sortida des de Vilaplana. * 1a Cursa de Muntanya d'Ulldecona: Amb dues modalitats de 26 km i 13 km. * Dualó de Queralt: Una prova molt exigent que puja fins al Puigmal, amb les inscripcions ja exhaurides. * Mitja Marató del Vendrell: Prevista per a la setmana vinent al Baix Penedès. Crònica de l'Expedició a l'Amazònia Es comparteix el relat de l'Associació Espeleològica de Tarragona sobre la seva expedició a Cutucú: "Hem descobert sis cavitats amb rius, quilòmetres de galeries i pous immensos enmig de la selva." L'equip ha trobat espècies animals inèdites en coves que són llocs sagrats per als indígenes. La recerca s'ha vist dificultada per la pluja constant i el risc d'histoplasmosi. Ruta Familiar: La Font del Garrot Es proposa una excursió d'unes 3 hores apta per a tothom al voltant del Pont del Diable: * Itinerari a peu: Des del pàrquing del Pont del Diable cap al Mas de l'Àngel i la Font del Garrot, un espai humit amb arbres monumentals que serà restaurat properament. * Versió BTT: Una variant més tècnica que passa pel Mas dels Frares i el camí dels plans, incloent algunes trialeres exigents. Curiositats: El Caminito del Rey Finalment, es comenta la popularitat d'un vídeo viral a la xarxa sobre el Caminito del Rey a Màlaga, descrit com un dels passos més perillosos del món pel seu vertigen i estretor.