Tots els episodis

62518 episodis disponibles

episodis

56977-57000 de 62518

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
El teatre i la sarsuela a la Tarragona de postguerra
L'època daurada del teatre a Tarragona L'avi recorda amb nostàlgia la gran activitat cultural que hi havia a la ciutat, especialment al Teatre Modern i al Cine Tarragona, ambdós situats a la Rambla. Malgrat l'absència de televisió, la vida social girava entorn dels espectacles en directe. Artistes i gèneres destacats La Sarsuela i l'Òpera: Eren els gèneres estrella. Es menciona l'actuació de grans veus com Pau Vidal (cantant de la Canonja que va arribar al Metropolitan) i el famós Marcos Redondo. L'anècdota de Marcos Redondo: L'avi destaca un moment molt emotiu quan el baríton, després de la mort de la seva mare, va decidir no suspendre l'actuació a Tarragona. Durant l'obra El Divo, en el moment d'acomiadar-se de la mare en la ficció, l'emoció va fer que se li escapés un "gall", provocant una ovació tancada del públic. Varietats i Revista: A banda de la sarsuela, també hi passaven artistes de la revista de varietats com Machín, Valderrama, Carmen de Lirio o Mercedes Vecino. L'afició local i el teatre amateur "Hi havia molta afició al teatre i molts aficionats a fer teatre." Teatre Clàssic: Era una tradició ineludible anar a veure Don Juan Tenorio per Tots Sants, una representació que barrejava actors locals tarragonins amb professionals que venien de Barcelona. Els espais: A més dels grans teatres, s'esmenta el teatret de l'antic Ateneu (posteriorment vinculat a la Falange), que malauradament es va acabar cremant. Conclusions sobre el públic L'ambient a Tarragona era molt participatiu; la gent s'esperava a la sortida per demanar autògrafs i els teatres s'omplien sovint, ja que l'espectacle en viu era la principal font d'entreteniment de l'època.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
El Real Cinema: Memòria històrica del carrer Reial
Història i esplendor de l'Ideal Cinema En aquesta conversa, l'Avi Ramon recorda amb detall el cinema del carrer Reial de Tarragona, inaugurat originalment l'any 1928 com a Real Cinema. Amb l'arribada de la República, el nom es va canviar a Ideal Cinema. L'edifici no era només una sala de projeccions; era un espai polivalent amb una decoració luxosa: Escenari ric: Decorat amb cortines de satí, elements metàl·lics i escultures d'un reconegut artista tarragoní. Gran capacitat: Tenia un aforament total de 1.400 persones, distribuïdes entre la platea (unes 380 butaques), el primer pis i els laterals. La vida social i els espectacles L'any 1929 va marcar un punt d'inflexió amb l'actuació de la famosa vedet Celia Gámez. A més de cinema, l'espai acollia sarsueles i teatre amb els millors artistes de l'època. L'Avi Ramon descriu anècdotes curioses sobre el servei durant les mitges parts: "No hi havia bar encara... passaven amb un cistell amb caramels i un canti d'aigua per si la gent tenia set." També recorda els preus populars: l'entrada a la zona de preferència costava 25 cèntims, però si s'hi anava en parella, el preu es reduïa a 35 cèntims pels dos, permetent estalviar per comprar pomes caramel·lades o cacauets. Cinema mut i el final del barri El testimoni evoca l'experiència de veure grans clàssics del cinema mut com Ben Hur o Los crímenes del museo de cera. Malgrat ser mudes, algunes escenes estaven acompanyades de sons acoblats, com el ritme de les galeres a Ben Hur. Finalment, es desgrana el trist final d'aquest patrimoni. El barri del carrer Reial, degut a la seva proximitat estratègica al port, l'estació de tren i la CAMPSA, va ser durament castigat pels bombardejos durant la guerra, la qual cosa va suposar l'ensorrament del cinema i de moltes cases de la zona.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Recorregut pels cinemes i teatres històrics de Tarragona
La història dels cinemes i teatres de Tarragona L'Avi Ramon realitza un repàs nostàlgic pel passat cultural de Tarragona, centrant-se en l'època daurada del cinema i el teatre local després de la guerra. La conversa destaca com la ciutat ha anat perdent edificis històrics per motius polítics o urbanístics, lamentant la destrucció de sales emblemàtiques que formaven part de la identitat tarragonina. Els espais més emblemàtics Teatre Principal: Un espai amb una acústica excepcional on es compaginaven les arts escèniques amb les projeccions. Cinema Modern (El Tiburón): Situat a la Rambla, a tocar del carrer Sant Agustí, era un dels referents de l'època. Cinema Tarragona: Ubicat prop del Balcó del Mediterrani, feia competència directa al Modern. La programació i la censura post-guerra Durant els anys 40, la cartellera estava fortament influenciada pel context polític: Es projectava principalment cinema alemany i italià, mentre que el cinema americà tardava més a arribar. Per llei, era obligatori incloure produccions espanyoles per protegir la indústria nacional, sovint centrades en el folklore andalús o temes madrilenys. El teatre i la sarsuela tenien una gran afició. Era comú veure grans figures de l'òpera i el cant com Marcos Redondo o Ricardo Mayral compartint escenari en obres com El manojo de rosas o La tempestad. "Coses bones que tenim les estiren en terra... moltes coses d'història de Tarragona, edificis i coses, que ha sigut llàstima tirar-les."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
Història dels antics cinemes i teatres de Tarragona
Memòria històrica de l'oci a Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon recorda la transformació dels espais culturals de Tarragona, especialment durant la transició de la República i la Postguerra. Es destaca com els canvis polítics no només van afectar els noms dels carrers, sinó també la identitat dels cinemes de la ciutat. Els canvis de nom i la República El Cinema Reial va passar a anomenar-se Ideal amb l'arribada de la República (1931). Noms de carrers emblemàtics van canviar per homenatjar figures com els capitans Fermín Galán i García Hernández, executats a Jaca. El Teatre Principal i l'afició local L'Avi recorda amb especial detall el Teatre Principal, situat a la Rambla Vella, un espai polivalent que va marcar una època: Va ser el centre de grans festes de Carnaval a finals del segle XIX i principis del XX. Va acollir grans vedettes, cantants i actors locals de renom com Josep Maria Terras. Es destaca la gran afició tarragonina al teatre, afirmant que: "Tarragona ha sigut una capital de molta afició al teatre. Hi ha hagut molt bons actors." El cinema de postguerra i la censura Després de la Guerra Civil, el cinema va viure una etapa marcada per la censura ideològica: Es passaven pel·lícules d'actors que havien estat partidaris de la República, però els seus noms eren tatxats dels cartells i de la propaganda. Predominaven les pel·lícules de gènere folklòric, històries de la Guàrdia Civil i l'auge del cinema mexicà amb figures com Jorge Negrete i Cantinflas. Esmenta també la presència de companyies de sarsuela juvenils on van destacar talents locals com Lluís Comas (Faroles).
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
Memòria històrica del carrer Reial de Tarragona
Història i evolució del carrer Reial En aquesta conversa s'explora el passat industrial, social i cultural del carrer Reial de Tarragona, destacant el seu paper com a eix vertebrador de la ciutat. L'activitat industrial: El sofre Es recorda l'existència d'una fàbrica de sofre al carrer Reial i una altra prop de Torreforta. El sofre es tractava i s'emmagatzemava en sacs. Utilitats del sofre: S'utilitzava principalment per a l'agricultura (tractament dels ceps), per a la neteja de les botes de vi i, fins i tot, en la formulació de medicaments d'antany. La fàbrica va acabar tancant per les queixes dels veïns a causa de les molèsties que generava el producte en una zona que s'estava urbanitzant. L'entrada a la ciutat i els impostos Antigament, a l'alçada de Torres Jordi, hi havia un portal monumental similar a un arc de triomf que servia d'accés principal a Tarragona. En aquest punt es trobaven els borots, on els transportistes i pagesos havien de pagar un impost per introduir mercaderies a la ciutat. "A l'entrar allà, el que venia el pagès... havia de passar per allà i pagar un impost." Nomenclàtor i vida cultural Influència religiosa: Es destaca que molts carrers del barri (Smith, de Mar, Sant Miquel, Santa Tecla) porten noms de sants, bisbes o personatges vinculats a l'Església. El Cine Verdura: Inaugurat l'any 1928, va ser un edifici emblemàtic dissenyat per l'arquitecte Toni Pujol. Aquest teatre-cine comptava amb escultures de l'artista local Pallàs i servia com un espai d'esplai fonamental per als veïns, projectant pel·lícules de la Metro-Goldwyn-Mayer.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
Memòries del carrer Reial i el comerç de Tarragona
Transformació i esplendor del carrer Reial L'avi Ramon ens transporta a una època on el carrer Reial de Tarragona era l'epicentre d'una gran activitat econòmica, especialment vinculada al negoci del vi. Aquesta prosperitat no només va permetre la construcció de cases senyorials, sinó que va dinamitzar tot un barri amb botigues de roba, drogueries i pastisseries. La Casa Muller: del Vaticà a la decadència Un dels punts més destacats de la conversa és el record de la Casa Muller, una família de l'aristocràcia local amb una influència internacional sorprenent: Disposaven d'un magatzem emblemàtic construït a finals dels anys 20 per l'arquitecte Pujol, destacat pels seus vitralls de colors. Eren els proveïdors oficials del vi del Vaticà, una tradició que sembla haver continuat des de Reus. "El vi del Vaticà el portaven d'aquella Casa Muller d'allà." Canvis urbanístics i figures locals L'entrevista també repassa el declivi d'aquestes indústries després de la guerra i el posterior creixement urbanístic: Patrimoni perdut: Molts dels antics magatzems i cases romàntiques han estat enderrocats per construir nous blocs de pisos. Anècdotes escolars: L'avi recorda com els nens de l'escola servien de "conillets d'índies" per a les estudiants de la Normal durant els exàmens a canvi de caramels. Mecenatge esportiu: Es menciona un magatzem de ferros el propietari del qual va ser un gran mecenes del Nàutic i del futbol local, patrocinant regates i activitats esportives.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
La Transformació de la Marina de Tarragona
En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta al passat per analitzar l'evolució urbana i social de la zona del port de Tarragona (la Marina). El diàleg destaca com les circumstàncies històriques, especialment els bombardeigs de la Guerra Civil, i els interessos particulars han transformat completament la fisonomia dels barris marítims. Els Eixos de la Vida Portuària El relat se centra en carrers emblemàtics com el carrer Apodaca i el carrer Real, descrivint una convivència singular de classes socials i activitats: Cases Senyorials i Oficines: Existien grans edificis de famílies influents com la Casa Graset, la casa del Comte de Rius o els Mullers. El Sector del Vi: Un element clau eren els magatzems de vi situats al costat de les residències i l'enorme activitat d'exportació de gra i vi. Hostaleria de Luxe: Es destaca l'existència d'un hotel al carrer Apodaca que era comparable al Ritz de Barcelona, atraient visitants d'alt nivell. Oficis en Desús: L'Art dels Boters L'avi posa un èmfasi especial en la indústria dels boters (artesans que feien botes de vi). Mentre molts magatzems només reparaven botes, existien tallers especialitzats, com el que se situava a l'actual cantonada del carrer Pere Martell, que es dedicaven exclusivament a la seva fabricació artesanal. L'avi lamenta la pèrdua d'aquest ofici per la mecanització modern, "I dius, com és possible que ets canvis? I clar, les circumstàncies de la vida i dels interessos particulars de la gent fan canviar també a vegades tot un tros de barri."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
10'
Activitats i futur de la Casa del Mar a Tarragona
Cloenda de la setmana amb la Casa del Mar En aquesta sessió final, s'aprofundeix en les arrels i l'activitat frenètica del Club de Pensionistes i Jubilats de la Casa del Mar. L'entrevistat, mecànic de marina de professió, explica la seva vinculació vital amb el sector naval, tot i admetre amb humor que mai va tenir vocació d'embarcar-se a causa del mareig. Calendari de festes i tradicions L'activitat de l'entitat no s'atura durant l'estiu, vinculant-se estretament amb el barri del Serrallo: Sant Pere (28 i 29 de juny): Participació activa en la processó i les festes majors del barri mariner. Verge del Carme: Celebracions en honor a la patrona dels mariners amb actes religiosos i culturals. Activitats culturals: Exposicions de manualitats, conferències i la col·laboració de la coral de cors joves. Competicions i relacions institucionals El club destaca per una intensa agenda social que culmina a mitjans de juliol: Final de curs: Entrega de premis de competicions de dòmino i esports el 14 de juliol, amb presència de personalitats locals. Dinar de germanor: Celebració final el 15 de juliol amb una missa a la parròquia de Santa Clara, un dinar (on no falta el romesco) i ball. Neutralitat política: Es remarca que la relació amb l'Ajuntament i l'Autoritat Portuària és excel·lent gràcies al caràcter apolític de l'entitat. Projectes i noves infraestructures Malgrat la manca d'espai físic per créixer, l'entitat manté un esperit actiu: Viatges internacionals: S'organitzen sortides a l'estranger, com un proper viatge a Egipte amb 60 participants dividits en dos torns. Pistes de petanca: S'anuncia l'obertura de noves pistes municipals a la cruïlla dels carrers Francesc Bastos i Vidal i Barraquer, gestionades pel club però obertes a tota la ciutadania. "Allò està a disposició no pas exclusiu pel Club de Pensionistes, sinó que tothom sàpiga que a partir d'ara poden fer ús d'aquelles pistes."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Activitats i vida social a la Casa del Mar de Tarragona
La vida social a la Casa del Mar En aquesta conversa amb l'Aureli Porta, president del club de pensionistes de la Casa del Mar, s'expliquen les diverses activitats que fomenten l'envelliment actiu i la cohesió social entre la gent gran del barri del Serrallo a Tarragona. El ball i la música en viu L'activitat estrella dels dissabtes és el ball, una eina fonamental per a la salut física i mental dels assistents: * Beneficis: Ajuda a oblidar dolors com el reume o l'artrosis gràcies a la distracció de la música. * Format: Es realitza amb un organista en directe que toca música clàssica de l'època (balsos, pasdobles, tangos). * Repertori: Triomfen cançons com Beguin de Beguin, Viva el Pasodoble o Islas Canarias. * Obert a tothom: No és exclusiu per a socis; hi participen persones de diverses edats que gaudeixen de la música tradicional. Esbarjo i jocs de taula El club disposa d'una sala d'esbarjo molt activa on es practiquen diversos jocs que fomenten la interacció: * Jocs populars: Parxís, cartes, dòmino i billar. * Socialització: Tot i que hi ha moments de "darull" o xivarri, l'ambient es descriu com una gran família on tothom s'exterioritza amb naturalitat. * Control: Com a curiositat, es comenta que es porta un control estricte dels tacos de billar per evitar qualsevol incident durant les discussions. L'herència marinera i les "batalletes" Gran part dels socis (un 70%) prové del Serrallo, amb un passat lligat a la mar i al port: * Llegendes locals: S'explica la història d'un vaixell carregat de cebes que va naufragar a l'entrada del port i com els pescadors van salvar la tripulació. * Dit popular: D'aquí neix l'expressió per tancar discussions familiars: "Deixeu estar la família, que es va enfondre a l'entrada del port." * Caràcter: Es destaca la noblesa i el sentiment profund de la gent de mar, malgrat el seu parlar directe i de vegades rude.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Activitats i Cultura al Club de Pensionistes
El Paper Cultural de l'Associació de Gent Gran En aquesta conversa, l'Aureli Porta, president del Club de Pensionistes de la Casa del Mar de Tarragona, i l'avi Ramon detallen la intensa activitat que es duu a terme a la seva entitat. L'associació no és només un punt de trobada, sinó un autèntic centre cultural que busca enriquir la vida dels seus socis a través de diverses iniciatives: Excursions Culturals: Es realitzen sortides a llocs d'interès històric i tècnic, com les mines de sal de Cardona o els molins d'oli de les Borges Blanques. Aquestes visites permeten als socis: Recordar oficis i vivències del passat. Descobrir nous indrets de la geografia catalana. Gaudir de places subvencionades per la Generalitat. Xerrades Informatives: S'organitzen conferències durant tot l'any, especialment durant la setmana cultural de la Mare Déu del Carme. Els temes són variats i adaptats a les necessitats de la gent gran: Salut i medicina. Arqueologia i història local. Assessorament sobre pensions i temes socials. Gestió i Participació L'èxit de l'associació es reflecteix en l'alta afluència de públic, que sovint obliga a utilitzar cadires suplementàries a la sala d'actes. Tot i que l'accés és obert per visitar les instal·lacions, l'ús de material i la participació preferent en excursions està reservada als socis. "La nostra missió és enriquir la cultura d'una associació i d'una gent, de socis." Finalment, s'apunta l'existència d'activitats més lúdiques, com el ball dels dissabtes, que es tractarà en la següent sessió.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Activitats i cultura a la Casa del Mar
Cultura i serveis a la Casa del Mar En aquesta conversa amb l'avi Ramon i el seu convidat, Aureli Porta, s'explora el funcionament intern de la Casa del Mar, destacant especialment la seva vessant cultural i social. Tot i les limitacions d'espai, el centre es postula com un punt de trobada clau per a la gent gran de la zona. La Biblioteca i l'espai de lectura La institució compta amb una biblioteca sense pretensions però molt operativa, caracteritzada per: * Material disponible: Revistes, premsa diària i llibres provinents majoritàriament de donacions de la Generalitat. * Perfil d'usuari: Tot i que a les manualitats predominen les dones, la lectura és una activitat realitzada majoritàriament per homes. * Limitacions: No disposen de servei de préstec; la lectura s'ha de fer a les instal·lacions per falta de pressupost i control del fons. Gestió i participació social L'entitat funciona com una associació de caire benèfic i social amb unes xifres de participació remarcables: * Compten amb uns 640 socis. * La quota és simbòlica: només 4 euros l'any. * Organitzen una setmana cultural al juny amb conferències i actes diversos. "Allà un se'n va tranquil·lament, se senta, llegeix, passa el rato i està tranquil; a vegades a casa estorbes quan freguen." Requisits per als socis Per formar-ne part, s'han de complir certs criteris basats en la situació laboral i l'edat: 1. Jubilats: Amb una edat mínima de 60 anys. 2. Pensionistes: Poden accedir-hi a qualsevol edat, sempre que acreditin el cobrament d'una pensió (per invalidesa, viduïtat, etc.).
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
La Casa del Mar de Tarragona: Història i activitats
La Casa del Mar: Un punt de trobada per a la gent gran En aquesta conversa, l'Avi Ramon ens presenta la Casa del Mar de Tarragona acompanyat del seu president, el senyor Porta. L'entitat, originalment dedicada als treballadors del sector marítim i portuari, s'ha convertit en un espai de convivència i esbarjo obert a tota la gent gran i jubilats de la ciutat. Origen i evolució de l'entitat Fundació: L'associació es va crear l'any 1983, essent el casal de gent gran més antic de Tarragona. Transformació: Inicialment era un recurs exclusiu per a pescadors i mariners, però avui dia té una funció social molt més àmplia. Reconeixements: L'Avi Ramon va ser homenatjat recentment com el soci més antic de la institució. "No certament molta importància... ha arribat un moment que allò ja no és una casa, allò és un palau." Activitats destacades Dins de la programació setmanal de la Casa del Mar, destaquen especialment dues àrees que fomenten l'envelliment actiu: Gimnàstica: Es realitzen tres torns de gimnàstica (dilluns, dimecres i divendres) amb grups de fins a 30 persones cadascun. Tot i que és oberta a tothom, la participació depèn de l'estat de salut de cada soci. Tallers de manualitats: Una activitat amb gran pes femení on s'elaboren figuretes i treballs manuals de gran precisió. Els resultats s'exposen durant la Setmana Cultural. L'Avi Ramon destaca la sensibilitat i delicadesa de les dones en aquests tallers, mentre que el senyor Porta convida a tothom a vèncer els complexos i participar en qualsevol de les seccions d'aquesta comunitat tan activa.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
18a Mostra de pintura sobre Tarragona Monumental
Presentació de l'Exposició al Moll de Costa Demà divendres s'inaugura la 18a Mostra de pintura sobre Tarragona Monumental i Turística al tinglado número 1 del Moll de Costa. Aquesta exposició, organitzada pel Sindicat d'Iniciativa i Turisme, aplega prop de 90 quadres de temàtica local. Característiques de la Mostra Diversitat d'estils: S'accepten tècniques variades com l'oli, l'aquarel·la i l'acrílic. Criteris de participació: L'únic requisit és que el tema giri entorn del patrimoni tarragoní. Cada pintor pot presentar una sola obra. Absència de selecció prèvia: No es realitza cap tria per evitar la discriminació, tot i que es demana als artistes un cert rigor i una evolució estilística per no caure en la mediocritat de presentar obres sense prou dedicació. Reflexions sobre els Concursos i la Venda L'organitzador explica per què l'exposició no és un concurs ni té finalitat comercial directa: "Si fes selecció discrimines i desenganyes a molta gent." Evitar conflictes: L'experiència en concursos anteriors (com el de pintura ràpida al Serrallo o els de col·legis professionals) va demostrar que els jurats i els premis solen generar enveges i malentesos. Gestió comercial: Les obres no tenen preu d'exhibició per evitar confusions amb les comissions de venda. Si un visitant està interessat en una peça, el Sindicat facilita el contacte directe amb l'artista per garantir la transparència total.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
18a Exposició de Pintura: Tarragona Monumental
Una tradició consolidada a la ciutat L'avi Ramon presenta la 18a edició de l'exposició de pintura dedicada a la Tarragona monumental i turística. L'esdeveniment s'inaugura avui a les 20:00 hores al Tinglado número 1 del Moll de Costa de Tarragona, amb la presència de nombrosos artistes i autoritats. Caràcter i condicions de l'obra L'exposició manté uns criteris de qualitat i renovació molt clars per garantir l'interès del públic i el prestigi dels participants: Originalitat absoluta: No s'admeten quadres repetits d'edicions anteriors per evitar que el pintor sembli estancat. Estils variats: Tot i que predominen l'aquarel·la i l'oli, la mostra és oberta a l'escultura i a estils més moderns o abstractes. Temàtica geogràfica: Tot i que el nucli és Tarragona ciutat (catedral, amfiteatre, muralles), s'ha ampliat l'abast a tota la comarca del Tarragonès, incloent-hi llocs com Tamarit o Torredembarra. L'esperit de la mostra L'organitzador destaca el caliu humà que es genera entre els pintors veterans i els joves que comencen. Malgrat el pas dels anys i el cansament físic, l'avi Ramon subratlla que la il·lusió dels participants el fa "reviure". "A Tarragona, pictòricament, hi ha molta cosa per fer. Qualsevol carrer em recorda una cosa o em fa inventar una història viscuda." L'exposició és possible gràcies al suport del Port de Tarragona i romandrà oberta al públic durant un mes sencer.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
L'Exposició de Pintura Monumental i Turística a Tarragona
L'Exposició del Sindicat d'Iniciativa i Turisme El Sindicat d'Iniciativa i Turisme celebra la 18a edició de la seva exposició pictòrica anual dedicada a la Tarragona Monumental i Turística. L'esdeveniment s'inaugura aquest divendres al Tinglado 1 del Port de Tarragona, espai on romandrà oberta durant un mes sencer. Creixement i Suport Institucional Col·laboració portuària: L'organització destaca la importància del Port de Tarragona per cedir l'espai i facilitar el muntatge, ja que el volum d'obres ha crescut considerablement. Orígens i patrocinis: Es recorda amb agraïment el suport inicial de l'empresa Bayer i de Josep Giner, que van donar impuls a la categoria de l'exposició en els seus inicis. Una Comunitat d'Artistes L'exposició ha aconseguit formar una autèntica família de pintors. Tot i que l'eix central és Tarragona, la participació s'ha obert a artistes de tota la demarcació: Procedència: Artistes de Reus, Valls, Tortosa i tota la comarca del Tarragonès. Requisit: Per participar-hi cal ser soci del Sindicat, amb una quota simbòlica de 15 euros anuals. Varietat de nivells: Coexisteixen pintors novells amb artistes consolidats que tenen obra a l'estranger (Amèrica i Europa). Impacte Cultural i Motivació L'exposició serveix com a motor de creació, ja que molts artistes pinten quadres ex professo per a aquesta cita. A més, té un vessant comercial i sentimental: "Molta gent s'emporta un record de Tarragona o compra un quadro d'un carrer on va viure; i és curiós veure com un mateix lloc, com la Catedral, canvia segons l'estil de cada pintor." L'entitat organitza també xerrades, excursions i edita una revista, mantenint viu l'ambient cultural de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
L'evolució de les exposicions de pintura a Tarragona
Història i Creixement de la Mostra Pictòrica L'Avi Ramon repassa la trajectòria de les exposicions artístiques a Tarragona, recordant els inicis fa 18 anys i com el projecte ha crescut gràcies a la col·laboració ciutadana i institucional. Els Inicis i el Suport Local En les primeres edicions, l'èxit va ser possible gràcies a la implicació de diverses entitats i empreses locals que hi van col·laborar desinteressadament: * El Patronat de Turisme i l'Ajuntament de Tarragona van oferir el suport institucional necessari. * Empreses com Brasília (aportant fruits secs i cafè) o Vi Verd van participar per agraïment a la ciutat. * L'antic Ajuntament al carrer Major va ser el primer escenari, aprofitant el gran flux de vianants de la zona. Diversificació i Consolidació Arran de l'èxit de la primera mostra, es va decidir ampliar l'oferta artística: * Es van establir dues exposicions anuals: una de temàtica monogràfica turística (centrada en Tarragona) i una altra de tema lliure. * A causa de l'augment de pintors (passant de 36 a més de 70), els espais van quedar petits. * L'exposició es va traslladar a les Voltes del Pallol i, finalment, als Tinglados del Port, on es disposa d'espai suficient per a la gran quantitat de participants actuals. Un Èxit que Perdura "Ara, als 18 anys, encara n'hi ha alguns que participen des del primer dia." L'Avi destaca que la mostra no només ha servit per donar a conèixer nous talents, sinó també per observar l'evolució dels pintors consolidats i mantenir viu el vincle cultural de les famílies tarragonines amb l'art.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
18 anys de pintura monumental i turística a Tarragona
L'Avi Ramon i la tradició pictòrica de Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon ens apropa a la història de l'exposició "Tarragona monumental i turística", un projecte que ja suma 18 anys de trajectòria. L'esdeveniment, que s'inaugura aquest divendres a les 8 del vespre al Tinglado número 1 del Moll de Costa, va néixer de la necessitat de promocionar els paisatges urbans de la ciutat, un tema que antigament era poc explorat pels artistes locals en favor de temàtiques més comercials com els bodegons o les figures. Els orígens de l'exposició Gènesi: La idea va sorgir de Rafael Tatall, del Patronat Municipal de Turisme, qui va proposar a l'Avi Ramon crear una iniciativa que vinculés l'art amb el potencial turístic de Tarragona. Primera edició: Es va celebrar a l'antic ajuntament del carrer Major amb la participació de 36 pintors. Evolució: Tot i que inicialment hi havia pocs pintors centrats en la ciutat, l'èxit de la primera convocatòria va consolidar la mostra com un referent anual. El vincle de l'Avi Ramon amb l'art L'Avi comparteix la seva trajectòria personal, explicant com el món de la pintura va esdevenir una passió gairebé addictiva per a ell: "Aquest món que t'entra dintre és com una espècie de droga." Formació: Als 14 anys va començar a treballar amb Castellarnau, un reconegut restaurador i decorador, on va entrar en contacte amb pintors que tornaven de l'exili o de París. Ofici: Tot i que també va pintar quadres, finalment es va dedicar professionalment a la restauració de pintura, mantenint sempre el pinzell i els colors a prop. El Sindicat d'Iniciativa i Turisme L'exposició compta amb el suport d'aquesta entitat històrica: Fundació: Creada l'any 1910 per potenciar Tarragona com a destinació turística. Curiositat històrica: Originalment s'anomenava Atracció de Foresters. L'entitat ha mantingut el nom de "Sindicat" malgrat les pressions polítiques d'èpoques passades gràcies a la seva inspiració en models internacionals.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Evolució de la lectura: de Verne al Quixot i la televisió
Reflexions sobre la lectura i el pas del temps En aquesta conversa, l'avi comparteix la seva experiència personal com a lector al llarg dels anys, analitzant com han canviat els hàbits de consum cultural amb l'arribada de les noves tecnologies. Els llibres de joventut i d'ofici L'interlocutor recorda amb nostàlgia les lectures que el van marcar durant la seva joventut, destacant autors clàssics d'aventures i literatura universal: Julio Verne i Alejandro Dumas com a pilars de l'entreteniment de l'època. La transició dels còmics cap a la literatura considerada més "sèria". La importància dels llibres tècnics i d'ofici per als aprenents, que suposaven un gran esforç econòmic en relació amb els sous baixos de l'època. El mite del Quixot i la dificultat de la lectura Es debat sobre el valor real i la recepció del Quixot en el passat en comparació amb l'actualitat: "Francament, era un llibre lent... se li donava valor, però no tant com el que se li dona ara." L'avi confessa que molta gent no arribava a acabar-lo perquè resultava una lectura feixuga. El fenomen actual es deu, segons ell, a la seva presència en el cinema i un cert boom mediàtic que n'ha facilitat la popularitat. Canvis en els hàbits: de la calma a la interrupció Finalment, es reflexiona sobre com la societat actual consumeix cultura: La pèrdua de la tranquil·litat: Abans es dedicaven tardes senceres a llegir, mentre que ara es llegeix a batzegades al metro o al bus. L'impacte de la televisió: Es considera el principal competidor de la lectura, ocupant les hores que abans es dedicaven als llibres. Subjectivitat de la recomanació: L'avi conclou que és difícil recomanar un llibre sense conèixer els interessos específics d'una persona, ja que la lectura és tan diversa com el menjar.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
Mercat i col·leccionisme de llibres de postguerra
El món dels llibres des de la mirada de l'Avi Ramon En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre el valor de la cultura escrita i com ha canviat el mercat del llibre des de la postguerra fins a l'actualitat. El testimoni destaca la transició del llibre com un objecte gairebé residual fins a convertir-se en una peça de col·leccionisme intel·lectual. Els llibres en la postguerra i el paper d'aquells que recollien cartró Un dels relats més interessants és com, després de la Guerra Civil, molts llibres van canviar de mans de manera poc convencional: * Els endrapaires o recol·lectors de cartró i paper sovint obtenien llibres de cases que es desfeien. * Aquests llibres es venien inicialment a preu de paper, sense considerar-ne el contingut o el valor històric. * Amb el temps, alguns venedors van començar a seleccionar les obres, augmentant-ne el preu segons la seva raresa o autor. Biblioteques, col·leccionisme i censura L'Avi Ramon subratlla la diferència entre el valor estètic i el valor històric d'una obra: * Menciona col·leccionistes locals com Gramunt, que van aconseguir crear biblioteques de gran valor històric amb llibres antics i arqueològics. * Destaca la importància dels llibres originals, ja que molts van ser víctimes de la censura, perdent així l'essència i el pensament original de l'escriptor. El fenomen del còmic i la lectura popular L'aparició dels còmics es descriu com una democratització de la lectura per a aquells que no tenien temps o no eren lectors habituals: "En comptes d'estar escrit, era amb còmic... llavors allò era més distret." Aquesta evolució va permetre que obres d'aventures o romàntiques arribessin a un públic molt més ampli, tot i que els intel·lectuals seguien buscant l'obra acadèmica i imparcial per entendre la història real.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
Evolució literària i llibreries a Tarragona
En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre la transformació de la celebració de Sant Jordi i el món del llibre a la ciutat de Tarragona. El relat transporta a èpoques passades on les llibreries i papereries tenien una funció molt més específica i vinculada a l'entorn escolar. Canvis en el sector del llibre Transformació dels quioscos: Actualment, molts establiments que abans només venien premsa i còmics s'han convertit en autèntiques llibreries amb una oferta molt més àmplia. L'impacte de la tecnologia: S'esmenta com Internet ha desplaçat els grans volums de diccionaris i enciclopèdies que abans eren el centre de les cases intel·lectuals. Pèrdua de patrimoni: Es recorda amb tristesa la crema de biblioteques durant la guerra i la pèrdua de col·leccions de gran valor per culpa de la ignorància. Literatura local i autors mítics L'Avi destaca algunes figures i llocs emblemàtics de la memòria tarragonina: 1. Llibreria Guàrdies: Situada a la plaça de la Font, el seu propietari era un reconegut poeta. 2. Autors de referència: Esmenta noms com mossèn Malendres o Montoliu, destacant que abans es coneixia personalment la categoria i el tema de l'autor. 3. Temàtiques: La producció literària d'aquella època a Tarragona se centrava en la poesia, l'arqueologia i la història local, sovint escrita per persones que no vivien exclusivament de la literatura. "Abans esperaves aquell llibre perquè sabies el tema i la categoria d'aquella persona que coneixies." Crítica a la modernitat L'interlocutor expressa un cert escepticisme davant el model actual de concursos literaris i el pes excessiu del mèrqueting per sobre de la qualitat del llibre, qüestionant com es poden predir guanyadors abans que les obres siguin realment llegides.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
4'
Sant Jordi: De la tradició del roser al comerç actual
Evolució de la diada de Sant Jordi segons l'avi Ramon En aquesta conversa, l'avi Ramon reflexiona sobre com ha canviat la celebració de Sant Jordi, comparant la senzillesa de les tradicions passades amb la massificació comercial del present. La rosa: De la cura personal al producte de consum L'avi recorda que antigament no existia el costum de comprar roses massivament. Les claus d'aquella època eren: L'origen natural: Les roses es collien directament dels rosers particulars que hi havia a les cases o jardins. L'esforç i el simbolisme: El fet de punxar-se amb una espina mentre es collia la flor es considerava un "senyal d'amor" i donava un valor especial al gest. El sentiment d'intriga: Rebre una rosa era una sorpresa real i un compromís fort, ja que no era un acte tan normalitzat com avui dia. El contrast amb l'actualitat Actualment, la diada s'ha transformat en un fenomen purament comercial: Massificació: Els carrers de Tarragona s'omplen de parades on tothom ven roses, perdent-se l'encant de buscar un lloc determinat. Varietat artificial: L'aparició de roses de colors inviables a la natura, com les blaves o verdes, i el fet que moltes ja no tinguin espines. La pèrdua de l'exclusivitat: Ara és habitual que una persona rebi múltiples roses (estimades en unes tres de mitjana) d'amics, familiars o parelles, mentre que abans rebre'n dues podia generar un conflicte o un compromís seriós. "Ara és molt bonic, per totes parades... però això ja per mi és comerç." Reflexió sobre les festes assenyalades Finalment, es destaca que tot i que l'amor s'ha de demostrar tot l'any, la societat actual va tan de pressa que necessita dies concrets com Sant Jordi o el Dia dels Enamorats per aturar-se i tenir detalls amb els altres.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
4'
Evolució de la lectura i Sant Jordi amb l'avi Ramon
Reflexions sobre la Diada de Sant Jordi i el canvi en els hàbits de lectura L'avi Ramon reflexiona sobre com ha canviat la celebració de Sant Jordi i la relació de la societat amb els llibres al llarg dels anys. Destaca que, tot i que les tradicions com la rosa i el llibre perduren, la manera de viure-les i el tipus de literatura han evolucionat dràsticament. L'impacte de la tecnologia i el canvi de gèneres Relat de viatges i aventures: Antigament, quan no es viatjava tant, les novel·les d'aventures i llocs exòtics despertaven un gran interès. Avui dia, amb el cinema i la televisió, aquestes històries ja no capturen l'atenció de la mateixa manera. Novel·la romàntica: Eren un refugi per a la intimitat en una època on la llibertat d'expressió era limitada i la gent vivia de forma més tancada. La pèrdua de concentració: L'avi assenyala que actualment és difícil trobar temps per a una lectura reposada a causa de les distraccions constants de la televisió i les obligacions diàries. "Ens acostumem de seguir del que hi ha... Uns canvis i llavors no pensem d'una època amb l'altra." El contrast en l'educació escolar Finalment, es fa una comparativa entre els llibres de text d'abans i els d'ara: Abans: S'anava a l'escola amb pocs recursos: una enciclopèdia (que incloïa aritmètica i gramàtica) i el catecisme. Ara: Els infants han d'utilitzar carrets per transportar una quantitat ingent de llibres, un canvi que l'avi troba sorprenent.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Records històrics i mercats de la Part Alta de Tarragona
Un tomb per la història viva de la Part Alta En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix un recull de records i anècdotes sobre la configuració històrica de la Part Alta de Tarragona. El relat se centra en la transformació dels espais urbans, des de l'època romana fins a la vida quotidiana del segle XX. Espais sagrats i vestigis romans El Seminari i Sant Pau: Es destaca la importància del Seminari i una petita capella on, segons la tradició, Sant Pau va predicar. Es menciona una pedra específica que servia de púlpit natural. De Júpiter a la Catedral: L'avi recorda que on avui s'alça la catedral, antigament hi havia el temple de Júpiter. Església de Santa Tecla: Es descriu com un espai romànic més antic que la catedral actual, on les famílies es dividien per estatus o gènere durant els oficis religiosos. La vida comercial: Els mercats populars Pla de les Coques: Antigament un centre neuràlgic on els pagesos venien productes frescos com gallines, conills i verdura. Rep el seu nom per la configuració del carrer amb una zona central elevada. Plaça de la Peixateria: Lloc de venda de peix fresc portat directament pels pescadors del barri del Serrallo. Plaça del Fòrum: Recordada per ser el punt de venda especialitzat en la carn, envoltat de carrers que avui ja no existeixen. Tradicions i curiositats urbanes Sant Magí: Es descriu la devoció dels pescadors que pujaven des del Serrallo, sovint de genolls, fins a l'ermita del Portal del Carro. Els Tarongers: Una referència irònica als arbres ornamentals de la ciutat, coneguts pel seu gust amarg. Orografia peculiar: La reflexió sobre com Tarragona sembla estar feta només de pujades o de baixades depenent de l'optimisme de qui va batejar els carrers. "Qui va posar els noms dels carrers o era optimista o era una mica bromista."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
La vida quotidiana i els contrastos de la Part Alta de Tarragona
Memòries de la Part Alta: L'entrada pel Portal del Roser Aquesta conversa ofereix un retrat viu de la Tarragona de postguerra (anys 40), centrada en l'activitat al voltant del Portal del Roser i la plaça del Pallol. El relat destaca com la ciutat convivia entre la solemnitat religiosa i la realitat més mundana. Contrasts Socials i Històrics L'avi Ramon recorda l'arribada del braç de Santa Tecla i com els carrers de la Part Alta, especialment el carrer de Cavallers, eren el cau de l'aristocràcia local (famílies com els Castellarnau o els Montoliu) i, simultàniament, de la pagesia. La Vida al Carrer: Prostitució i Seminaristes Un dels punts més curiosos del relat és la descripció de la convivència a l'espai públic: Cases de prostitució: Es concentraven en zones com Cala Carola o la baixada de Salines. Eren llocs molt populars, fins i tot per als mariners que arribaven al port. El xoc visual: L'avi recorda amb ironia les trobades entre les prostitutes, que anaven a fer-se les revisions mèdiques a sanitat, i els seminaristes vestits amb les seves sotanes negres. L'anècdota dels americans: Es descriu l'arribada dels primers vaixells de guerra americans, els seus conflictes amb els joves locals i com la vigilància va haver de augmentar per controlar les baralles als bars. Altres Elements del Paisatge Urbà "A vegades es trobaven al portal aquests seminaristes... i aquestes prostitutes que anaven cortetes... i veies que tots miraven a terra, però de reull." El camí cap a l'escorxador: Era habitual veure passar ramats de cabres i cavalls vells pel mig del carrer cap al matadero, barrejant-se amb la gent que anava a missa o a passejar. El canvi del temps: Es reflexiona sobre com la vida abans es "vivia" amb més calma, malgrat la duresa o les desigualtats, en contraposició a les presses del món actual.