Tots els episodis

62521 episodis disponibles

episodis

56929-56952 de 62521

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Civisme a Tarragona i records de l'extraperlo
Reflexió sobre el civisme i la convivència En aquesta conversa, l'avi Ramon i la seva interlocutora debaten sobre la importància de les minutesses o petits detalls del dia a dia que mantenen una ciutat neta i agradable. Es mostren crítics amb la falta d'educació de certs ciutadans a Tarragona: Manca de civisme: Expliquen anècdotes de persones que llencen deixalles (com caixes d'hamburgueses o bosses de brossa) al terra estant al costat mateix d'una paperera. Reaccions defensives: L'avi comenta que, sovint, quan es crida l'atenció amb bones paraules, la gent se sent ofesa en lloc de rectificar. Transport públic: Es parla del gest de cedir el seient a l'autobús, lamentant que ja no sigui una pràctica tan comuna i com això afecta la percepció de la pròpia edat. "Amb bones paraules se pot arreglar tot." Memòria històrica: L'època de l'extraperlo La segona part del diàleg es trasllada als records de la postguerra, un temps de necessitat on l'enginy i l'estraperlo eren claus per sobreviure: Bescanvi de proximitat: L'avi recorda com els pescadors que dormien a les coves del Llorito intercanviaven peix per ous o verdura amb els veïns de la zona del Gimnàstic. L'extraperlo organitzat: Es defineix com la venda "de sota mà" de productes prohibits o racionats. L'avi destaca que, mentre els petits s'exposaven a càstigs, els grans estraperlistes funcionaven com una màfia que subornava les autoritats. El transport del pa i l'arròs: Es descriu com la gent anava a l'Arboç o a Tortosa amb tren per portar productes bàsics a Barcelona, utilitzant amagatalls enginyosos als combois.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
L'estraperlo i la vida quotidiana de postguerra
L'estraperlo i la supervivència en la postguerra L'Avi Ramon relata les vivències d'una època marcada per l'escassetat de la postguerra espanyola, on l'estraperlo (mercat negre) era una eina fonamental per a la supervivència de moltes famílies. A través de les seves memòries, viatgem en trens de fusta entre Tortosa i Barcelona per descobrir els enginyosos mètodes de transport il·legal de mercaderies. Tècniques de transport ocult Els estraperlistes utilitzaven qualsevol recurs per evitar els controls policials a les estacions: El forat del vàter: Els trens antics descarregaven directament a la via. Els traficants penjaven bosses allargades d'arròs pel forat que, en punts calculats com el Prat de Llobregat, eren recollides abans d'arribar a la vigilància de Sants. Dipòsits d'aigua: Es buidaven els dipòsits dels trens per omplir-los de productes de contraban. Solidaritat militar: Ramon recorda com ell, anant d'uniforme, ajudava la gent del poble que portava menjar per a les seves famílies per evitar que la guàrdia els requisés el gènere. Cartilles de racionament i mercat negre El subministrament oficial es gestionava mitjançant les llibretes de racionament, però sovint eren insuficients: El tabac es convertia en una moneda de canvi molt potent, gairebé com una droga, que es bescanviava per sacs de patates o verdura. A Barcelona, el carrer Nou era un punt neuràlgic on la gent venia amb cistells i s'avisaven entre ells quan apareixia la policia. Hi havia una certa permissivitat o "consens" per part d'alguns guàrdies que, a causa de les baixes pagues, també havien de buscar-se la vida treballant al moll. Anecdotari tarragoní: Forners i boxejadors Ramon destaca curiositats locals de Tarragona, com la relació entre els forners i la boxa amateur de l'època, i la necessitat imperant de fer el pa a casa amb farina buscada sota mà per complementar el pa negre o de moresc que repartia l'Estat. "A vegades si es fan coses és perquè en part es consenteixen; unes vegades per no ser massa dur, d'altres per amistat o per no comprometre't."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Picaresca, cinema i records de Tarragona amb l'avi Ramon
Picaresca i llibertat sexual a través de la història L'avi Ramon comparteix les seves reflexions després de veure la pel·lícula El Decameró de Pasolini. A partir d'aquesta obra, s'analitza com la naturalesa humana i la sexualitat han estat presents en totes les èpoques: El llibre original detallava aventures eròtiques i picaresques durant la pesta a Itàlia. Es discuteix com col·lectius que avui estan normalitzats (com els gais o les lesbianes) han existit sempre, tot i que abans es portaven amb "la boca petita". L'aristocràcia europea, especialment a França i Itàlia, utilitzava la moda (com els grans escots o mirinyacs) i objectes (com el ventall o el mocador) per dissimular aventures amoroses i enviar missatges secrets. "Sempre hi ha hagut una picaresca amb tot això. El que passa és que hi ha gent que no pot dissimular perquè la categoria no respon a poder fer segons quines coses." El llegat natural de Tarragona En la segona part de la conversa, l'entrevistat recorda la seva vinculació directa amb la fisonomia de la ciutat de Tarragona, concretament amb la Plaça Pallol: Els arbres de la plaça: L'avi Ramon explica amb orgull que ell mateix va plantar i cuidar els arbres que avui són grandiosos, protegint-los de les malifetes dels nens quan només feien pocs centímetres. Crítica a la gestió local: Expressa un cert sentiment de nostàlgia i pèrdua, qüestionant si els responsables s'han preocupat prou per preservar les essències més profundament tarragonines. L'episodi tanca amb una reflexió oberta sobre el futur de la ciutat i un comiat patriòtic.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Memòries de la Guerra Civil i Postguerra a Tarragona
En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix records i anècdotes viscudes a Tarragona durant la Guerra Civil i els anys posteriors, destacant la supervivència i la picaresca de l'època. El Nàstic i l'incident al front de l'Ebre L'avi relata un episodi al camp del Gimnàstic de Tarragona, on durant un homenatge a una pianista local, un home va interrompre els discursos oficials per criticar els comandaments. El motiu era la desesperació per no tenir notícies del seu fill, que es trobava lluitant al Front de l'Ebre. Poc després d'aquest incident, es va cremar la grada de fusta de l'estadi, un fet que oficialment es va atribuir a una galleda de cigarrets, tot i que el misteri va quedar en l'aire. Defensa i vida quotidiana durant els bombardeigs Es descriu la situació de perill constant amb l'arribada de les bombes: * La Pava: Nom amb què es coneixia l'avió que venia de Mallorca per bombardejar la ciutat. * Senyals d'alarma: El toc de la campana Capona avisava la població del perill imminent. * Defenses improvisades: Es van instal·lar reflectors i armament lleuger al campanar de l'església de Sant Joan per intentar forçar els avions a volar més alt. L'ús de les esglésies i el saqueig Durant el conflicte, moltes esglésies van canviar la seva funció religiosa per convertir-se en magatzems o economats de la CNT-FAI: * L'església de Sant Joan servia d'economat. * L'església de Sant Agustí s'utilitzava per guardar queviures com sucre i farina. L'avi recorda amb ironia com, durant el buit de poder entre la retirada i l'entrada dels nacionals, molta gent va anar a saquejar aquests magatzems. Explica l'anècdota d'un home que va carregar un sac pesadíssim pensant que era sucre, només per descobrir en arribar a casa que era sal. Picaresca amb les targetes de racionament En els temps de postguerra marcats per l'escassetat, la població recorria a l'enginy per aconseguir més menjar: "Amb una miqueta de saliva i l'ungla... el tornaves a posar a lloc [el forat de la targeta] i anàvem a un altre forn per tenir una altra ració de pa." Aquesta picaresca permetia duplicar les racions de pa si aconseguien enganyar el sistema de marcatge de les targetes de racionament en diferents establiments.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Records del Nàstic i la Tarragona d'abans
Història viva del Nàstic de Tarragona En aquesta conversa, l'avi comparteix records entranyables sobre l'època daurada del Nàstic de Tarragona i la seva relació amb la ciutat. Es destaca la fita històrica de quan el club va eliminar el Barça a la Copa del Generalissimo, així com la sorprenent victòria contra el Real Madrid. Futbol, societat i rivalitats locals Rivalitat amb el Reus: S'explica com els derbis amb els reusencs eren esdeveniments de gran intensitat, on els jugadors del Serrallo sovint tornaven "amb esparadrap" degut a la duresa del joc. Jugadors de casa: Es recorda amb nostàlgia que els futbolistes d'aquell temps eren gent de la ciutat que anava a entrenar després de la seva jornada laboral, fins i tot competint a la Primera Divisió. Vàlvula d'escapament: El futbol servia com una eina de distracció social durant la postguerra. Segons l'avi: "El futbol va ser un gran invent per poder pensar en altres coses i dissimular la realitat del moment." Anecdotari i misteris del passat El resum també recull anècdotes curioses, com la presència de capellans al camp que aprofitaven els partits per cridar i desfogar-se, o la ubicació de l'antic estadi a l'Avinguda Catalunya. Finalment, s'introdueix un matís històric sobre un homenatge durant la guerra amb líders republicans com Líster i Campesino, deixant la resolució d'aquesta història per a l'endemà.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
L'èxit de l'exposició pictòrica de Maurici a Tarragona
L'èxit de l'exposició pictòrica de Maurici a Tarragona En aquest episodi de Minuts de Ràdio, l'avi Ramon presenta el seu bon amic, el pintor Maurici, per comentar el gran èxit de la seva recent exposició al Port de Tarragona. L'espai radiofònic serveix per reflexionar sobre la trajectòria de l'artista i la recepció de la seva obra per part del públic local. Dades clau de l'exposició Gran afluència: Han passat més de 2.500 persones per la mostra. Durada estesa: Tot i que s'havia d'acabar el 30 d'octubre, l'èxit ha obligat a prorrogar-la una setmana més. Ubicació: Les instal·lacions del port han estat lloades per la seva qualitat. Temàtica i estil L'obra de Maurici se centra principalment en paisatges de Tarragona, sovint capturant racons que ja han desaparegut a causa del creixement urbà i el formigó. L'artista destaca la dificultat actual de trobar «racons verges» per pintar i la necessitat de buscar fora de la ciutat per trobar paisatges naturals. L'impacte emocional El pintor i l'avi discuteixen com, de vegades, un artista és més conegut a l'exterior que a la seva pròpia ciutat. Maurici explica que el que més l'ha colpit ha estat la visita de vells amics del servei militar, fet que li ha permès retrobar-se amb la seva gent en un context de reconeixement professional. "Molta gent sense conèixer jutgen... però llavors ve la sorpresa de dir: 'Ah, doncs no era tan dolent, no sabia que pintessis així'." Futur i nous reptes Amb l'exposició a Tarragona finalitzada amb èxit, Maurici ja té la mirada posada en el futur. L'objectiu immediat és tornar a crear obra nova per poder exposar properament fora de la ciutat, mantenint l'esperit de superació constant que l'avi Ramon li atribueix en contraposició a altres artistes que es queden estacionats.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Subhasta benèfica de l'UNICEF a la Galeria Òdena
La Galeria Òdena i el seu compromís social L'Avi Ramon presenta un esdeveniment destacat a la ciutat de Tarragona: una exposició i subhasta d'art que tindrà lloc a la Galeria Òdena, situada al carrer Cervantes. L'activitat està organitzada pel senyor Òdena, un conegut pintor i galerista local apreciat pel seu tracte proper i professional. Detalls de l'esdeveniment Objectiu: Tota la recaptació es destinarà íntegrament a l'UNICEF per ajudar els nens. Participants: Hi participen més de 40 pintors, tant novells com reconeguts (entre ells Maurici Montaner). Horari: Avui mateix a les 20:00 h. Dinàmica i ambient de la subhasta El text destaca l'atmosfera familiar de la galeria, descrivint-la com un punt de trobada on els artistes i els compradors poden interactuar directament. L'Avi Ramon fa una comparació molt visual sobre l'experiència d'assistir-hi: "Clar, quan anirà una persona allí a veure l'exposició per comprar un quadre... se trobarà com si hagués estat ja drogat d'art." Reflexions sobre el mercat de l'art Es discuteix la naturalesa de les subhastes, tot comparant-les amb un mercat obert on el preu final és incert i depèn de la passió dels licitadors. L'Avi Ramon expressa certa cautela sobre el funcionament d'algunes subhastes professionals, però subratlla que en aquest cas l'important és la recaptació benèfica i el preu raonable de sortida. Es posa en relleu la importància de donar visibilitat a aquestes causes sense que ningú busqui el lluïment personal, sinó el benefici de l'entitat social.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Memòries de guerra, fantasmes i supersticions
Relats de Postguerra i l'Imaginari Popular En aquesta conversa s'entrellacen records personals de la Guerra Civil amb llegendes urbanes i tradicions culturals. L'interlocutor principal rememora l'experiència de viure en un xalet durant els bombardejos, compartint espai amb moltes famílies que buscaven refugi. Es destaca el paper de les dones de l'època, com la seva mare, que ajudava els coneguts empresonats portant-los menjar i roba neta. L'Ombra de la Por i el Teatre El record d'anar a veure l'obra Don Juan Tenorio marca un punt d'inflexió en la narrativa sobre el respecte i la por: La suggestió després de veure escenes de fantasmes i aparicions. El trajecte fosc per l'Avinguda Catalunya de Tarragona, llavors plena d'oliveres. La creença infantil en les animetes que sortien de nit. Els Fantasmes de Casa Castellarnau Es detalla una anècdota curiosa sobre la creació de mites a la Casa Castellarnau. L'avi admet haver alimentat la idea d'un fantasma per tranquil·litzar el personal de neteja, tot i que s'esmenten fets inexplicables com: "De nit, els fantasmes de Casa Castellarnau havien estat jugant al billar." Supersticions i Manies Quotidianes Finalment, el diàleg deriva cap a les supersticions modernes i les manies que tothom conserva, encara que no es vulgui admetre: L'ambivalència del gat negre: per a uns és mala sort i per a altres, com a l'administració de loteria de Barcelona, és un símbol de fortuna. Accions quotidianes com entrar amb el peu dret o tancar unes tisores obertes. La conclusió que, sovint, el "fantasma" es crea quan una coincidència s'ajunta amb la suggestió personal.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Tradicions i anècdotes de la festivitat de Tots Sants
Evolució de la tradició de Tots Sants En aquesta conversa, s'analitza com ha canviat la manera de viure el dia de Tots Sants. Antigament, la visita al cementiri era considerada una tradició gairebé sagrada, on les famílies dedicaven dies previs a netejar i guarnir les tombes amb flors. Actualment, el ritme de vida accelerat i els ponts festius han diluït la rigidesa d'aquesta data, fent que molta gent avanci la visita per evitar les aglomeracions. El cementiri com a punt de trobada social Un dels aspectes més curiosos comentats és la funció social que tenia el cementiri en el passat: Era un lloc per retrobar-se amb amics i coneguts que feia temps que no es veien. S'utilitzava com una mena de distracció informativa per saber qui havia traspassat recentment. Generava moments de xoc emocional en descobrir fotografies de persones joves o amics que es creien encara vius. Anècdotes i curiositats: del dol al festeig L'avi comparteix una visió poc convencional de la festivitat, destacant que el cementiri també servia per establir nous contactes: "Sempre s'ha aprofitat la vida per a tot... fins i tot el cementiri ha estat un punt de contacte per buscar amistats." Estratègies de seducció: Es comenten casos de persones que es feien passar per vidus o vídues per despertar la compassió d'altres i iniciar converses. Celebració familiar: La part més lúdica es vivia a casa amb la castanyada, menjant panellets, bevent vi dolç i explicant històries de por als nens. Urbanisme i memòria: Es fa esment de carrers emblemàtics de Tarragona, com Rovira i Virgili, i com la gent es desplaçava a peu amb escales i galledes per a la neteja de nínxols.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
L'Avi Ramon celebra 50 anys de casat a Santa Susanna
Celebració de les Noces d'Or de l'Avi Ramon L'Avi Ramon torna a la ràdio després d'uns dies d'absència per explicar la seva experiència celebrant els 50 anys de casat. El viatge ha consistit en una estada de cinc dies en un hotel de Santa Susanna, al Maresme, on ha compartit l'experiència amb unes 400 persones que també celebraven el seu aniversari de noces. Detalls de la trobada i convivència Durant la conversa, es destaquen diversos aspectes de l'organització i el comportament dels assistents: Generositat institucional: L'Avi reflexiona sobre com aquests avantatges s'ofereixen a tothom que resideix a Catalunya, independentment del seu origen. Conflictes lingüístics: L'Avi narra una anècdota sobre un participant que exigia que les explicacions es fessin en castellà, malgrat haver fet tota la documentació prèvia en català. Activitats programades: Han gaudit d'un sopar de gala, excursions a llocs com Girona i serveis complets de transport i manutenció. Reflexions sobre la societat L'entrevista inclou un matís crític sobre la condició humana: "És que si no critiquem no estem a gust... no seríem raça humana, aquí fallaria alguna cosa." L'Avi Ramon defensa la bona convivència general amb gent d'arreu, tot i que lamenta les actituds d'aquells que critiquen el sistema del qual s'estan beneficiant. Properes activitats Finalment, l'Avi avança que per al proper dijous hi ha pendent una exposició-subhasta organitzada per l'Òdenes, de la qual donarà més detalls en la següent intervenció.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Records de tardor: Panellets, vins i tradició
Tradició culinària i els records de l'Avi Ramon En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix la seva visió sobre com ha canviat la celebració de la tardor i l'elaboració dels panellets. Fa un contrast entre la producció industrial actual i la tradició artesanal de les mestresses de casa d'abans. L'elaboració dels panellets i la cuina de caliu Ingredients humils: Antigament, els panellets es feien sovint amb una base de moniato o patata, ja que l'ametlla i el sucre eren productes cars. La cuina econòmica: Es destaca l'ús de les antigues cuines de ferro, que permetien cuinar amb un caliu especial i una paciència que avui dia s'ha perdut amb l'ús del microones. El toc personal: Cada família tenia els seus trucs, com l'afegit de nous o unes gotes de suc de llimona. El consum de licors i vins a granel La xerrada s'endinsa en el món de la beguda, recordant com es comprava antigament a Tarragona: Licors a granel: S'esmenta la fàbrica de les 100 escales, on la gent anava a buscar anís o conyac amb les seves pròpies ampolles per estalviar-se el cost de l'embotellat de marca. Conservació del vi: Es comenta la qualitat del vi de pagès, destacant que el vi amb bona graduació (com el de 14 graus) es conservava millor sense fer-se agre. "Abans cada pagès tenia el seu vi... anaves al Perelló i tots et convidaven a un tast, cada casa tenia el seu paladar." La xafada del raïm i la convivència L'Avi Ramon recorda amb nostàlgia el procés del trull, on es xafava el raïm descalç i aguantant-se amb cordes. Aquesta activitat no era només una feina, sinó un moment de convivència social on es compartien pastissets i porrons de vi entre veïns i familiars.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Don Juan Tenorio i les tradicions de Tots Sants
Recordant el teatre clàssic per Tots Sants En aquesta conversa, s'explora la profunda connexió històrica entre la festivitat de Tots Sants i la representació de l'obra Don Juan Tenorio. El narrador recorda com, antigament, no es podia concebre aquesta festa sense el teatre o la visita al cementiri. La complexitat de les representacions teatrals L'avi detalla per què actualment és difícil veure aquesta obra representada amb la freqüència d'abans: - Escenografia i vestuari: Es tracta d'una obra molt complexa amb canvis constants de decorat, cosa que genera una despesa econòmica elevada. - Tradició amateur: Antigament, les companyies d'aficionats comptaven amb pintors, apuntadors i tragidors que elaboraven els seus propis decorats o llogaven el vestuari per abaratir costos. - Teatres històrics: S'esmenten espais emblemàtics de Tarragona com el Teatre Tarragona, el Modern, el Metropol i l'antic escenari de la Rambla on ara hi ha l'hotel Lauria. Anecdotari i actors de l'època Es recorden figures destacades del panorama teatral tarragoní i català: - L'actor Terrassa, que triomfava fent de Don Juan tant a Tarragona com a Barcelona. - L'actriu Elvira Jofre, que venia de Barcelona per interpretar Doña Inés. - Una anècdota personal on l'avi recorda haver ajudat a portar part del vestuari a l'actriu principal mentre s'allotjava a la Plaça del Peix. Reflexió sobre la modernització Es lamenta que les versions modernitzades de les obres clàssiques sovint fan que es perdi l'essència original. Tot i que algunes institucions com la Filmoteca intenten recuperar aquestes peces, la seva presència a la cartellera ha disminuït. ". . . un Tots Sants sense Tenorio no era festa. És igual que un Tots Sants sense anar al cementiri, és com si no ho fos."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
11'
Costums d'abans, canvis ambientals i plaça Corsini
Memòries, tradicions i el medi ambient Aquesta conversa entre l'Avi Ramon, la Mari Carme i el presentador transita des de les anècdotes històriques de Tarragona fins a reflexions sobre la qualitat de vida actual i els canvis en l'entorn natural. Anècdotes del passat i regals tradicionals Es recorda com era la vida a la Plaça Corsini, on antigament es podien veure galls d'indi passejant, una imatge impensable per als joves d'avui dia. S'explica la tradició de regalar productes naturals per Nadal: un pollastre o una dotzena d'ous de pagès eren obsequis de gran valor per a figures d'autoritat com el metge, el capellà o l'alcalde. Es destaca la diferència de qualitat entre els productes ecològics o de galliner i els industrials, mencionant detalls com el color de la gemma de l'ou. Problemes locals i adaptació Contaminació acústica: Es comenta un problema persistent de sorolls a la Plaça Corsini que afecta el descans dels veïns. Qualitat de l'aire: Es reflexiona sobre com el cos s'habitua a la pol·lució de les zones industrials i com es nota el contrast d'oxigen quan se surt a la muntanya (com al Mas del Plata o Osca). Medi ambient i l'acció humana "Ens queixem del que està passant i nosaltres en som els culpables." Es fa una crítica a la intervenció humana en el clima, recordant com antigament es tiraven coets al Delta de l'Ebre per desfer les tormentes de l'arròs, i com les accions actuals (bombes, contaminació) alteren l'atmosfera de manera irreversible. L'oci i les platges Finalment, xerren sobre els canvis en els hàbits de bany, recordant la platja del Miracle i la Cala de la Descapellada, i les dificultats actuals per aparcar i trobar tranquil·litat.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Records de la Tarragona d'abans amb l'Avi Ramon
Un viatge pels records de l'Avi Ramon En aquesta conversa, l'Avi Ramon i la senyora Maricarme ens transporten a una Tarragona d'altres temps, marcada per les tradicions populars i el ritme pausat del dia a dia. L'episodi comença amb una reflexió sobre la punctualitat i com les obres actuals (com les del carrer Gasòmetre) han alterat el paisatge urbà, obligant a repensar itineraris que evoquen records a cada cantonada. Les tradicions del Mercat i el Nadal La conversa se centra inicialment en la Plaça Corsini i el mercat de pagès de l'època de preguerra i postguerra. Es destaca la diferència entre el menjar d'abans i l'actual: El gust natural de les verdures i fruites collides directament pel pagès. La presència de galls indis i gallines vives al mercat durant les festes de Nadal. L'ambient festiu d'anar a buscar el millor exemplar del galliner per als àpats assenyalats. Els personatges de la postguerra L'Avi Ramon recorda amb especial detall la figura dels vividors i vidents que proliferaven en llocs com la baixada de la Mitja Lluna o el carrer de l'Hospital. Segons l'avi, aquests personatges feien servir la picardia per treure informació a la gent desesperada per la guerra: "No deien de tu a tu, deien que anessis preguntant, i ells ja respondrien... anaven fent connexions entre un i l'altre i ho endevinaven tot." Aquesta part del relat descriu com s'aprofitaven de la incertesa sobre familiars desapareguts o en camps de concentració per guanyar-se la vida. Anecdotari popular Finalment, es recorden escenes pintoresques com el sorteig de la Loteria de Nadal escoltat per la ràdio mentre se sentia l'escàndol dels galls indis pel mercat, i la feina especialitzada d'una dona al carrer Gasòmetre que es dedicava a capar galls per preparar els capons de festa.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
9'
Queixes veïnals per sorolls i obres a la plaça Corsini
Problemes de Convivència i Urbanisme a Tarragona En aquesta conversa s'exposen les queixes d'una veïna de la plaça Corsini de Tarragona, qui detalla els inconvenients acústics i de mobilitat que pateixen els residents de la zona fruit de les infraestructures i les obres constants. Molèsties Acústiques i Fallades de Planificació Els interlocutors debaten sobre la manca de coordinació en les obres públiques i el soroll constant que generen certs elements del mobiliari urbà: Manca de previsió: Es critica que, sovint, s'aixequen carrers acabats de pavimentar per instal·lar serveis com el gas, generant molèsties innecessàries. El xiulet del pàrquing: La Carme denuncia un xiulet continu (possiblement dels extractors d'aire) que se sent dia i nit des que es va inaugurar l'aparcament fa tres anys. Soroll a les reixes: El pas dels vehicles per les reixes de ventilació del pàrquing provoca un fort impacte sonor (clac-clac) que afecta els carrers Canyelles, Lleida i Soler. Mobilitat i Civisme L'espai també convida a la reflexió sobre com els ciutadans interactuen amb l'administració: Sinceritat ciutadana: En Javi Ramon reflexiona sobre la "hipocresia" de queixar-se al carrer però no dir la veritat als polítics per un excés de respecte o falta de confiança. Rutes alternatives: Es comenten les dificultats per accedir al centre a causa de les obres al carrer Governador González i Gasòmetre, que obliguen a fer recorreguts excessius. "Si per cada cosa que ens molesta hem de marxar de la plaça Corsini, Tarragona quedaria deserta." Un Record pel Passat El programa tanca amb una nota de nostàlgia, recordant les colades de galls d'indi que es feien antigament al mercat per Nadal, una tradició que contrastava amb la realitat actual de la zona.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Memòria de la Guerra Civil i el patrimoni a Tarragona
Memòria Històrica i Pèrdua de Patrimoni a Tarragona Aquesta conversa entre l'Avi Ramon i la interlocutora gira entorn dels records viscuts durant la Guerra Civil i la postguerra, centrant-se especialment en la destrucció i salvaguarda del patrimoni cultural de la ciutat de Tarragona. La destrucció de l'art i la cultura L'Avi Ramon detalla com gran part del tresor artístic i litúrgic de la ciutat es va veure amenaçat durant el conflicte: Pèrdua de llibres i art: Es descriuen fogueres de llibres, quadres i documents històrics que es van cremar per ignorància o per l'estigma d'estar en edificis religiosos. El paper de la resistència: S'esmenta que, malgrat la revolució, alguns ciutadans d'esquerres van actuar per salvar obres d'art que s'haurien perdut per sempre. Censura i por: Moltes obres, com l'antiga Enciclopèdia Catalana o llibres sobre la Inquisició, van desaparèixer no només pel foc, sinó per la por de les represàlies dels dos bàndols. Repressió lingüística i social Un dels punts més emotius és el relat de la vida quotidiana sota la vigilància de la Guàrdia Civil durant la postguerra: "Deixa de lladrar i parla en cristiano." Aquesta frase il·lustra la prohibició de parlar en català en l'espai públic, on qualsevol gest, com una salutació innocent d'un infant a un sergent, podia ser interpretat com una mofa i castigat. Reflexions sobre el pas del temps Finalment, el diàleg clou amb una reflexió sobre la rapidesa amb què avança el calendari, mencionant la proximitat de Tots Sants i el cicle festiu que porta fins al Nadal, recordant que encara hi ha moltes històries que es mantenen en silenci per prudència.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Memòria històrica de Tarragona: Guerra i Postguerra
Relats de l'Avi Ramon sobre la Història de Tarragona En aquesta conversa s'entrellacen records personals recents amb cròniques històriques de la ciutat de Tarragona, destacant el paper de la memòria oral per entendre el passat. La Família de la Ràdio L'episodi comença amb una reflexió sobre el sopar de cloenda de la Setmana de la Comunicació, organitzat per l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (Tarragona Ràdio). Es destaca: * La importància de les trobades personals més enllà dels micròfons. * L'ambient de germandat i intimitat compartit amb els premiats i col·laboradors. Tarragona i la Guerra del Francès L'Avi Ramon relata com la ciutat va quedar devastada per la Guerra de la Independència: * La destrucció va obligar els ciutadans a reconstruir cases usant runes, el que explica la presència de pedres romanes del circ en parets d'edificis posteriors. * Els invasors francesos van utilitzar espais emblemàtics com la Torre de Pilats i la Casa Castellarnau com a quadres de cavalls. * Els tapissos de la catedral van ser mutilats per fer-ne tendes de campanya per als oficials francesos. Repressió i Postguerra Es detallen els moments més foscos del segle XX a la ciutat: * L'ús de barcos-presó al port de Tarragona durant el conflicte. * La transformació de Pilats en una presó on s'aplicava el garrot vil. * Les execucions a la zona de l'Oliva, on es fusellava els presoners procedents de la ciutat. "Convé que se sàpiguen aquestes coses... no tot ha sigut flors i violes, hi ha hagut moments molt forts entre nosaltres." Curiositats i Llegat L'episodi tanca amb una anècdota sobre l'origen del nom de la casa Cal Cefos, vinculat al trasllat del tresor de Tarragona en carros de pagès i la pèrdua d'un paquet que "s'havia fos".
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Memòria històrica de Tarragona: Mercats i Vivències
Memòria Viva: De la Història a les Vivències L'episodi explora la riquesa de la memòria oral de Tarragona a través dels records compartits, diferenciant la història acadèmica de les vivències personals. Es fa un recorregut nostàlgic per la configuració dels carrers i places de la Part Alta, on els noms de les vies reflectien directament les activitats comercials que s'hi duien a terme. Els Mercats i el Comerç Tradicional El cor de la conversa se centra en com molts espais oberts funcionaven com a mercats a l'aire lliure: La Plaça de les Coques: Es descriu com un centre neuràlgic on els pagesos venien productes de proximitat: gallines, conills, fruita i verdura. La Plaça de l'Oli: Antigament el punt de venda de l'oli utilitzat per a la il·luminació domèstica. El Peix i el Serrallo: S'explica com el peix fresc pujava del Serrallo fins a la zona del Fòrum i la plaça de la Peixateria. Relació de confiança: Es destaca el caràcter familiar de les botigues d'abans, basades en el coneixement mutu i el tracte personal. Un Passat de Reconstrucció Es reflexiona sobre la capacitat de resiliència de Tarragona davant les destruccions històriques, especialment després de la Guerra del Francès: Reutilització de materials: La ciutat es va reconstruir aprofitant pedres de monuments romans o d'altres èpoques, com les pedres del circ o plaques hebrees visibles en façanes actuals. Secrets dels carrers: S'esmenten curiositats com les cases senyorials del carrer de la Nau o les argolles a la torre de Pilats que recorden el seu passat militar. "Tarragona ha estat sempre superant... hem sortit com hem pogut, però aquí estem."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Memòria històrica de la Tarragona antiga i el seu urbanisme
La Tarragona de l'avi Ramon Aquesta conversa és una crònica viva sobre la transformació de la ciutat de Tarragona, passant per records d'infantesa i la descripció d'espais que han canviat radicalment de funció amb el pas dels decennis. L'avi Ramon ens transporta a una època on la ciutat estava delimitada per les seves muralles i on la vida gravitava entorn dels oficis artesanals. Espais emblemàtics i transformacions L'antic escorxador (matadero): Situat prop del Portal de Sant Antoni, actualment és la seu de la Universitat Rovira i Virgili. Es recorda especialment l'arribada d'animals (bous i cavalls) i la venda de carn de toro durant les temporades de corrides. Cases Senyorials: S'esmenten edificis com la Casa Canals i la Casa Castellarnau, destacant la relació entre les famílies benestants i el seu personal de confiança. Nomenclatura dels carrers: Molts carrers encara conserven el nom de l'ofici que s'hi exercia, reflectint una ciutat d'artesans: Carrer dels Calderers (caldereria). Plaça de l'Oli. Carrer del Vidre. El Barri Jueu i la vida social L'avi explica la curiosa història del barri jueu, situat en aquell moment en un racó secundari de la ciutat emmurallada. Es destaca la seva influència econòmica i com, durant la Setmana Santa, la dinàmica del barri canviava totalment per motius religiosos i de seguretat. "Són coses que s'anen perdent i fent allò... és arribat un moment que els jueus haguessin sigut els que manaven si no s'haguessin reclòs en aquell barri." Una ciutat d'oficis i vivències Finalment, es fa èmfasi en com la ciutat era molt més petita i concentrada. Es recorden anècdotes com la de toros escapats que corrien pels carrers de baixada cap a la zona del Port, creant situacions de perill i sorpresa per als veïns.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
La Tarragona de l'avi Ramon: una ciutat dividida
En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta a la Tarragona del passat, descrivint una ciutat que, tot i ser més petita geogràficament, funcionava com un conjunt de poblacions diferenciades amb identitats molt marcades. Una ciutat fragmentada en barris L'avi explica que Tarragona no era una unitat homogènia, sinó que es vivia de manera diferent segons la zona: La Part Alta: Dividida internament entre la zona de la Catedral i el carrer Major (habitada per pagesos i botiguers) i el carrer de l'En Granada, on la gent solia treballar al port o anar a pescar. L'eix Central: Des de la Rambla Vella fins a la plaça de la Mitja Lluna i el Mercat, amb un caràcter més comercial. La Part Baixa: El carrer Reial i el carrer Apodaca, una zona amb vida cultural pròpia, cines i riquesa provinent del comerç del vi. El Serrallo: El barri mariner per excel·lència, amb una identitat totalment separada de la resta. Curiositats i memòria històrica Ramon recorda detalls pintorescs com l'existència d'un cinema al carrer Reial que va desaparèixer amb la guerra, on havien actuat estrelles com Raquel Meller. També esmenta la curiosa afició dels tarragonins d'anar a pescar a la zona de la cloaca de l'estació, on hi havia molt de peix que després acabaven tornant a l'aigua. "A Tarragona s'ha fet d'una manera que un mateix barri podien ser com si fossin dos barris." La sessió acaba sent una introducció o un pròleg per anar desgranant, en propers dies, l'entrellat de carrers i vivències que formen la història local des del prisma del seu record personal.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
L'ètica del col·leccionisme i el patrimoni tarragoní
L'Ètica en el Col·leccionisme: Valor Sentimental vs. Econòmic En aquesta conversa, l'avi Ramon reflexiona sobre la figura del col·leccionista i l'arreplegador, destacant que aquest últim és una persona amb una sensibilitat especial que guarda objectes no pel seu preu, sinó perquè hi veu un significat. La discussió se centra en com el valor d'un objecte canvia segons qui el posseeix i amb quina intenció el busca. Experiències personals en la compra-venda L'avi explica anècdotes viscudes en el seu taller de restauració i botiga de ceràmica, on sovint prioritzava l'amistat i l'apreciació de l'art per sobre del benefici purament monetari: El rebuig a l'especulació: Descriu un cas on un comprador li va oferir inicialment 1.000 pessetes per una peça i, en veure la negativa, va pujar ràpidament a 4.000. L'avi va decidir no vendre-li, sentint-se decebut per la falta d'honestedat i l'intent de fer negoci amb la seva confiança. L'acte de regalar: Sosté que prefereix regalar un objecte a un veritable expert que l'apreciï per completar una col·lecció, ja que hi ha situacions que "el diner no t'ho paga". "Aquesta actitud teva d'aixòs, mira, m'has desaguinjat de tal forma que no t'ho venc." La pèrdua del patrimoni a Tarragona La part final de la conversa tracta sobre la manca d'infraestructures per conservar el passat local. L'avi Ramon proposa la creació d'una casa de col·leccionisme a Tarragona per evitar que les grans col·leccions privades es perdin o acabin marxant de la ciutat. Critica que es vulgui fer cultura mentre es deixen escapar peces històriques per falta d'atenció institucional. Rememora la Tarragona antiga i el valor de les peces d'època (com les d'Hisenda del 1800) que encara es conserven en mans particulars.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
L'avi Ramon i el valor del col·leccionisme a Tarragona
El valor emocional del col·leccionisme En aquesta conversa, l'avi Ramon reflexiona sobre la vitalitat que li aporta mantenir-se actiu i compartir els seus coneixements amb els altres. Destaca com la interacció amb el públic en esdeveniments culturals, com l'exposició de Maurici Montaner, li permet donar sentit a l'art explicant el que hi ha darrere de cada obra. L'exposició a la Diputació de Tarragona L'eix central de l'episodi és l'exposició de filatèlia, numismàtica i col·leccionisme que se celebra a la Diputació de Tarragona. L'avi Ramon critica que, sovint, la ciutat no sap promocionar la seva cultura tan bé com altres localitats, malgrat la riquesa del material exposat: Objectes variats: Segells, etiquetes, monedes, medalles i clauers. Peces retrospectives: Una col·lecció de postals d'estil Art Déco dels anys 20 i 30 amb pentinats de l'època. Records personals: Cromos antics i objectes quotidians que transporten el visitant a la seva infantesa. Tipologies de col·leccionistes Segons l'avi Ramon, existeixen tres perfils clarament diferenciats en el món de la recerca d'objectes: L'inversor: Aquell que compra per pur interès econòmic i acumulació de riquesa. L'hereu: Qui conserva col·leccions familiars per tradició, tot i que de vegades no en sigui conscient del seu valor fins que les veu exposades. El col·leccionista sensible: Persones que recullen objectes de manera desinteressada per pur carinyo i sensibilitat artística. "Hi ha persones amb una sensibilitat que t'ho transporten a tu quan t'hi trobes. I és molt bonic, això." L'episodi finalitza amb una crida a visitar l'exposició per descobrir un "món que per si sol no hi caus", reivindicant la cultura popular de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
13'
L'Avi Ramon i Maurici Montaner: Art, Paisatges i Cuina
Conversa sobre art, vivències i tradicions L'episodi presenta una xerrada distesa entre l'Avi Ramon i el pintor Maurici Montaner, on s'entallen anècdotes personals amb la passió per la pintura de paisatges i la vida quotidiana a Tarragona. La visió de l'Avi Ramon sobre la cuina i la vida L'Avi Ramon reflexiona sobre la importància de la cuina tradicional i senzilla, reivindicant els menjars "de poble" sense complicacions ni noms estranys. Destaca idees com: * L'ús d'ingredients bàsics i l'aprofitament dels aliments. * La crítica a l'artifici modern en la gastronomia. * L'anècdota del "repollo", que exemplifica com els noms poden confondre sobre la realitat del producte. Maurici Montaner i l'art de pintar paisatges El pintor Maurici Montaner detalla la seva experiència portant la realitat al llenç: * Viatges pictòrics: Descriu racons d'Andalusia, com el poble de Capileira a l'Alpujarra, i el contrast entre el verd de la muntanya i el blanc de les cases. * L'evolució del paisatge: Lamenta la pèrdua de paratges verges a causa de l'excés de ciment i carreteres, explicant les dificultats actuals per trobar bons punts de vista a llocs com l'Arboç o el Serrallo. * Procés creatiu: Explica que el temps per fer un quadre depèn de l'estat d'ànim i de la necessitat de deixar reposar l'obra per poder veure els defectes des d'una perspectiva objectiva. "Quan al cap d'uns dies veus aquell quadre, no penses que l'has pintat tu... i llavors veus els defectes." Recomanacions culturals Es convida l'audiència a visitar dues exposicions rellevants: 1. L'exposició de Maurici Montaner al Tinglado número 4 del Moll de Costa (fins al 30 d'octubre). 2. L'exposició anual de filatèlia, numismàtica i col·leccionisme a la Diputació de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
11'
L'art del paisatge: Cels, llum i personalitat pictòrica
L'essència de la pintura i la identitat de l'artista En aquesta conversa amb l'avi Ramon i el pintor Maurici Montaner, s'aprofundeix en el que realment defineix un artista. Al contrari de qui només busca vendre o copiar estils aliens per moda, el veritable pintor és aquell que desenvolupa una personalitat pròpia. Segons s'exposa, la clau resideix en la lluita interna per trobar un segell personal que permeti reconèixer l'autor només veient l'obra. La fascinació pels cels i la natura El text destaca la importància de saber observar el medi natural, especialment els cels de Tarragona. Es descriuen amb passió els canvis cromàtics i les textures que ofereix la natura: La tardor com la millor època pels contrastos lumínics. Els cels de la postposta de sol amb tons carmís, grisos i blancs. La comparació dels núvols amb "cotofluix" per la seva suavitat i formes irreals. L'ús de les marines i els reflexos de l'aigua al Serrallo com a font d'inspiració constant. "L'artista és captar la cosa, interpretar aquella cosa, però amb naturalitat; viure-la." De la pintura a l'aire lliure a l'estudi modern Es debat sobre l'evolució de la tècnica pictòrica. Antigament, els pintors havien de carregar amb el cavallet i pintar del natural per necessitat, fet que comportava grans dificultats per la variació constant de les ombres i la llum. Actualment, es defensa l'ús de la fotografia com una eina complementària que permet captar l'instant per després treballar-lo amb calma a l'estudi, tot i que es recalca que el toc final i la "vida" del quadre provenen sempre de la memòria visual i el sentiment del pintor.