Tots els episodis

62518 episodis disponibles

episodis

57025-57048 de 62518

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Evolució i anècdotes del Carnaval de Tarragona
Records històrics del Carnaval de Tarragona L'Avi Ramon recorda com ha canviat la celebració del Carnestoltes a la ciutat, comparant la grandiositat de les comparses actuals amb les festes de segles passats. Destaca que la Tarragona d'avui pot competir amb qualsevol celebració de primer nivell, fins i tot amb les de les Canàries, gràcies a la qualitat de les seves disfresses i desfilades. La dualitat entre la Part Alta i el Port Històricament, existien dues celebracions diferenciades a la ciutat, marcades pel context social i econòmic de finals del segle XIX: La Part Baixa (el Port): Gràcies a la riquesa generada pel transport del vi cap a França durant l'època de la fil·loxera, es feien grans balls al reconegut Cafè dels Set Portes (situat a la Plaça dels Carros), on participaven boters i gent de mar. La Part Alta: Un ambient més aristocràtic i pagès on la festa s'iniciava oficialment al Portal de Sant Antoni amb timbals i autoritats. Es combinaven disfresses de luxe amb bromes irreverents. La pèrdua de la sàtira i la ricsa d'humor L'Avi Ramon fa una reflexió sobre com s'ha perdut el component de sàtira i crítica política que caracteritzava els carnavals antics. Recorda anècdotes sobre la rivalitat històrica amb Reus i l'ús de la ironia per recordar esdeveniments com la invasió francesa: "S'ha de tenir una miqueta d'humor, però un humor fi. Sàtires, però en molts llocs." Finalment, es menciona que la festa culminava amb l'enterrament de la sardina, un tema que es deixa pendent per aprofundir en la següent conversa.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
La passió pel col·leccionisme al Pati Jaume I
El valor cultural de l'intercanvi En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix la seva experiència personal en la recent trobada de col·leccionistes de Catalunya celebrada al Pati Jaume I. L'entrevista destaca com el col·leccionisme no és només una afició, sinó una forma de preservar la història i la cultura. Punts clau de la trobada: Naturalesa de l'esdeveniment: No es tractava d'una fira de compravenda, sinó d'un espai compartit per a l'intercanvi pur entre aficionats. Diversitat cultural: Hi van participar col·leccionistes d'arreu (Berga, Reus, Tarragona), demostrant que el col·leccionisme motiva a la gent a viatjar i connectar amb altres territoris. Objectes curiosos: Es van veure des de clàssics com segells, monedes o xapes de cava, fins a objectes insòlits com curadents, posagots o calendaris de butxaca. "El col·leccionisme és història... veus coses que no t'ho esperes i entens com tot és col·leccionable." Reflexions sobre l'afició L'avi Ramon reflexiona amb humor sobre el pas del temps i les dificultats de l'espai a casa per guardar les col·leccions. També es subratlla la importància de la difusió i propaganda d'aquests actes per garantir que la gent conegui les activitats culturals que es fan a la ciutat, ja que sovint passen desapercebudes per manca de promoció.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
L'art del col·leccionisme i l'intercanvi amb l'Avi Ramon
El món del col·leccionisme a Tarragona L'Avi Ramon ens convida a una trobada especial de col·leccionistes de tot Catalunya que tindrà lloc diumenge al Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona. Aquest esdeveniment, organitzat per la Societat Filatèlica i Numismàtica de Tarragona i la revista El Troc, està obert a tothom, tant si s'és professional com si simplement es té curiositat. Estratègies i anècdotes de l'intercanvi Durant la conversa, es destaca que l'objectiu principal és l'intercanvi de peces més que la compravenda. L'avi comparteix alguns consells magistrals per moure's en aquest món: Ser murri: Mai mostrar un interès excessiu per una peça, ja que el venedor podria apujar-ne el preu. La tècnica de la distracció: Preguntar primer per objectes sense valor per despistar el venedor abans d'anar a la peça que realment ens interessa. El valor subjectiu: Sovint, el valor no resideix en el preu de mercat, sinó en la necessitat de completar una col·lecció personal. Experiències personals i gangues L'Avi Ramon relata una de les seves millors troballes al mercat de la Catedral: uns galls de plata que va comprar a preu de ganga perquè estaven bruts i el venedor no els va saber valorar. També recorda la seva etapa al taller de restauració de la Plaça del Pallol, on sovint prioritzava el sentiment del col·leccionista per sobre del benefici econòmic. "Si veuen que hi entens i t'interessa, et doblen el preu. S'ha de preguntar amb desgana."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
La Trobada de Col·leccionistes a Tarragona i l'art de guardar
L'apassionant món del col·leccionisme a Tarragona En aquesta conversa amb l'avi Ramon, s'explora el sentit i la importància de col·leccionar objectes, arran de la celebració de la 10a Trobada de Col·leccionistes de Catalunya a Tarragona. L'esdeveniment tindrà lloc el diumenge 6 de març, de 9:00 a 13:00 h, al Pati de Jaume I de l'Ajuntament. Diferència entre guardar i col·leccionar L'avi reflexiona sobre com, sovint, la societat critica aquells que guarden objectes aparentment inútils, fins que aquests esdevenen peces clau per a una tesi doctoral o apareixen com a tresors a la televisió. Es distingeixen tres perfils de col·leccionistes: L'inversor: Aquell que té recursos i compra col·leccions completes per la seva rendibilitat. L'hereu: Qui continua la tasca iniciada per pares o avis. L'entusiasta de l'intercanvi: El qui gaudeix de la recerca activa i el canvi de peces. Objectes per a l'intercanvi A la trobada no només es podran veure objectes clàssics, sinó una varietat impressionant de memorabilia: Elements clàssics: Monedes, segells i postals. Peces de curiositat: Vitoles (les faixes de paper dels cigars puros), plaques de cava i punts de llibre. Objectes quotidians: Calendaris, bosses de sucre, escuradents, encenedors i targetes telefòniques. La nostàlgia dels àlbums comercials Es recorda amb especial afecte la picaresca i la il·lusió dels antics àlbums de Nestlé, on les xocolatines portaven cromos educatius sobre història o geografia. Aquests cromos fomentaven la interacció social a les petites botigues de barri, on es practicava el bescanvi (sovint de dos per un) per aconseguir les peces més difícils de trobar. "Una cosa és col·leccionar una cosa i l'altra cosa és tindre una miqueta de cosa; si ho guardes tot dins d'una capsa i no li fas cas, no és el mateix."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
L'escola durant la Guerra Civil i la postguerra
Memòries de l'escola i la transformació social L'avi Ramon relata la seva experiència educativa durant un període de gran convulsió històrica. Descriu el pas d'una escola convencional a una de revolucionària situada en un antic convent de Tarragona al començament de la Guerra Civil. Un model educatiu innovador i polititzat Durant els primers mesos del conflicte, l'ensenyament va adoptar mètodes sorprenents per a l'època: * Pedagogia activa: S'utilitzaven mètodes com la impremta a l'aula i el treball en grups de quatre alumnes amb un cap de colla. * Simbolisme polític: Els grups d'alumnes s'identificaven amb noms de forta càrrega ideològica com Llibertat, Durruti o República. * Cultura catalana: S'accentuava l'aprenentatge del català, un fet diferencial respecte a altres períodes. Jocs populars i anècdotes L'avi recorda amb nostàlgia el joc de trencar l'olla, una tradició on, amb els ulls tapats, calia trencar olles de fang que contenien des de caramels fins a aigua o serradures. > "No saps si tocarà l'aigua o els caramels". Aquesta etapa escolar va acabar bruscament quan els mestres joves van ser cridats al front. La postguerra: De col·legi a camp de concentració Amb la fi de la guerra, l'edifici va canviar dràsticament de funció, convertint-se en un camp de concentració definitiu o de passada segons el perfil del pres: * Solidaritat ciutadana: Els veïns recollien paperets que els presos llançaven per les finestres per avisar les seves famílies. * Escassetat alimentària: Es menciona el consum de garrofes com a aliment de supervivència, un costum portat per refugiats d'altres zones com Madrid. * Classificació de presos: A Tarragona existien diversos centres per a penats de mort, presos polítics o persones de pas.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
Escoles i espies a la Tarragona de postguerra
Memòries de la Tarragona d'abans i principis de la guerra L'avi Ramon ens transporta a una època de contrastos a la ciutat de Tarragona, recordant la distribució dels col·legis i la situació política durant la Segona Guerra Mundial. Les escoles de la zona baixa L'avi descriu diversos centres educatius que marcaven la vida del barri: * Les monges de la teula: Anomenades així per la forma del seu vel blanc. Estaven situades entre el carrer Protectorat de la Pau i el carrer Santian. * Col·legis de l'Estat: Situats a llocs com Sant Joan o la Plaça dels Infants. * L'Escola Normal: On estudiaven les futures mestres i on els nens feien de voluntaris per a les pràctiques a canvi de caramels, un bé molt preuat en aquella època. Informació clandestina i el Cònsul Anglès Un dels records més fascinants és el paper del Cònsul Anglès a Tarragona. En un context on el règim espanyol era afí als alemanys, el consolat era una finestra al món exterior: * Els joves anaven d'amagat a buscar propaganda i revistes per conèixer l'altra versió de la guerra. * Es rebia informació en portuguès, espanyol o material de l'exèrcit nord-americà. * Existia un risc real, ja que els falangistes vigilaven la zona per interceptar els qui anaven a buscar aquesta documentació prohibida. "Anàvem a buscar informació i ens donaven propaganda de l'altra part que no sabies... havies de mirar que no t'enganxessin els falangistes." L'impacte de la guerra en el patrimoni L'avi lamenta com molts d'aquests edificis, inclosos els col·legis religiosos, van ser destrossats per les bombes i posteriorment abandonats o ocupats per altres institucions com la policia.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Sabó casolà, remeis naturals i vida quotidiana amb l'avi Ramon
L'elaboració artesanal de productes d'higiene En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta a una època de màxima autosuficiència, on molts productes bàsics no es compraven, sinó que es fabricaven a casa. El sabó era un element clau d'aquesta economia domèstica: Producció casolana: Moltes famílies elaboraven el seu propi sabó barrejant sosa càstica, aigua i olis de baixa qualitat o sobrants dels molins d'oli (residus). Ús de la cendra: Per a la roba menys delicada o "de batalla", s'utilitzava la cendra de la llenya cremada als forns, que actuava com un lleixiu natural. Tipus de roba: El sabó més fi o comprat es reservava per a peces especials, mentre que el casolà servia per als pantalons de bellut i la roba de treball. Bellesa i estètica: Del fixador a les colònies L'avi també recorda com es gestionava la imatge personal amb els recursos de l'entorn: Fragàncies: Les colònies es preparaven a casa mitjançant la maceració d'herbes aromàtiques en alcohol. Fixadors naturals: Per imitar els artistes brillants de l'època, com Carlos Gardel, s'utilitzaven llavors de plantes "pagaloses" que, barrejades amb aigua, creaven un gel fixador. Moda i imitació: Tot i la pobresa, existia el desig d'imitar els pentinats dels artistes del cinema, especialment entre les dones joves. L'aprofitament i la roba pedaçada La cultura del malbaratament zero era la norma generalitzada: Pedaços i parxes: Era totalment normal portar la roba pedaçada, especialment als colzes i genolls, per allargar-ne la vida útil. Manteniment: L'avi recorda l'exigència materna per mantenir la roba neta i les conseqüències (clatellades) si s'arribava a casa brut de fang després de jugar. "Llavors la roba s'aprofitava... era un altre temps que la gent no criticava perquè tothom anava igual, a pedaçat per tot arreu."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
Costums de bugada i l'ús de l'aigua a Tarragona
El rastre de l'aigua a la Tarragona d'abans En aquesta conversa amb l'Ave Ramon, es recorda com era la gestió de l'aigua i la higiene en una època de manca de recursos hídrics a la ciutat. La conversa se centra principalment en com es rentava la roba i l'ús quotidià de les fonts i els pous. Els safrejos i la vida veïnal Organització comunitària: Molts edificis tenien un safreig compartit al terrat o a l'entrada. El seu ús estava estrictament regulat per torns entre els veïns; cada família tenia el seu dia assignat per rentar i estendre. Mesura de l'aigua: Es comenta que l'aigua es pagava per la quantitat que arribava a les cases, utilitzant una unitat de mesura anomenada plumes (com ara un quart de pluma). Rentadors públics: Per a aquelles persones que no disposaven de dipòsit propi a casa, existien grans rentadors públics, com els que hi havia a la zona de Carajama Primer (proper a l'actual carrer Pere Martell). El riu i el safreig social Anar al Francolí: Els veïns dels barris baixos, especialment del Serrallo, aprofitaven el corrent del riu Francolí per fer-hi la bugada, estenent la roba sobre les herbes del voltant. L'espai femení: El rentador era un espai exclusivament femení on no es veia mai cap home. De l'acte de xerrar mentre es rentava prové l'expressió de "fer safreig". "Feien safrejos, vaja. Per això en deien safrejos, no? Sí, perquè hi anaven les dones a rentar..." Oficis i expressions populars L'avi també reflexiona sobre els rols de gènere en oficis com el de peixater, destacant que a Andalusia era habitual veure homes venent el peix, mentre que aquí sovint s'associava a dones amb molta gràcia i ironia per vendre el gènere, compartint el tret de la xerrameca amb els espais de bugada.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
La història de l'aigua i les fonts a Tarragona
L'abastiment d'aigua a la Tarragona d'abans En aquesta conversa, l'avi Ramon ens descriu com era la gestió de l'aigua a la ciutat de Tarragona en el passat, una època en què l'aigua corrent a les cases era escassa i de poca qualitat. El relat destaca la figura del repartidor, un jove que amb un petit carro i un cavall anava fins al Llorito per carregar garrafes de vidre amb aigua de font natural i distribuir-les pel casc antic a canvi d'unes monedes. Les fonts públiques com a centre neuràlgic Davant la manca de pressió i la mala qualitat de l'aigua canalitzada, les fonts públiques esdevenien punts vitals per a la ciutadania: Fonts destacades: S'esmenten la font de la Pitja, la de la mitja lluna (la preferida de la part baixa) i les situades a la plaça del Pallol, la plaça del Rei o la Rambla. Qualitat i frescor: Tot i que moltes provenien del mateix dipòsit situat a l'Oliva, la canalització feia que algunes fonts fossin molt més apreciades per la seva frescor. Picaresca i control social: Es tancaven les fonts prop dels cinemes (Cine Modern o Teatre de Tarragona) durant la mitja part per obligar la gent a consumir als bars. Les fonts servien com a lloc de trobada per a parelles, ja que anar a buscar aigua era l'excusa perfecta per sortir del control familiar. Transformació urbana L'avi lamenta la desaparició de moltes d'aquestes fonts emblemàtiques a causa del creixement urbanístic i la modernització de la ciutat, que ha ocupat els espais on antigament la gent feia cua amb les seves garrafes. "Amb l'excusa d'anar a buscar l'aigua, doncs s'entretenia un ratet més... sempre hi ha hagut una miqueta de picaresca."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
El repartiment del gel a la Tarragona d'abans
Memòries sobre el comerç i l'ús del gel En aquesta conversa s'explica com el gel era un producte de primera necessitat que es repartia directament a domicili a la ciutat de Tarragona. Juntament amb el carbó, formava part de la rutina de proveïment de les llars abans de l'arribada dels electrodomèstics moderns. El procés de fabricació i distribució Es recorden fàbriques emblemàtiques al barri del Serrallo i al carrer Fortuny, on es produïen grans barres de gel mitjançant sistemes de refrigeració industrials. La distribució es feia amb furgonetes o camionets petits que recorrien els barris. Els veïns feien senyals des de casa o baixaven amb una galleta (recipient) per recollir la seva part. La venda es fraccionava segons les necessitats de cada client: mitja barra, un quart de barra o trossos específics. La conservació domèstica i les neveres de fusta Abans de les neveres elèctriques, s'utilitzaven les geleres de fusta. El sistema consistia en: 1. Posar el gel a la part superior. 2. El fred descendia per conservar els aliments situats als departaments inferiors. 3. Calia tenir la precaució de buidar l'aigua que s'anava acumulant a mesura que el gel es fonia per evitar inundacions. Usos socials i professionals Refresc de begudes: S'utilitzava gel trinxat en cocis o barrenys amb aigua per refredar porrons de vi en trobades populars o sopars d'amics i familiars. Conservació del peix: Al mercat i a la plaça, les peixateres feien servir el gel per mantenir el producte fresc i brillant a les paneres de canya. "Normalment ja sabien les cases el tros de gel que es quedaven: mitja barra, un quart de barra... també ho repartien per les cases."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Vivències i cases d'abans amb l'avi Ramon
La vida quotidiana i l'habitatge en el passat En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta a les cases d'abans, especialment a la zona de Tarragona, recordant com la fisonomia de la ciutat va canviar dràsticament degut als bombardejos i al pas dels anys. Les cases no eren unifamiliars, sinó edificis on compartien espai diverses famílies en pisos de mides variades, sovint amb els pares, fills i néts vivint sota un mateix sostre. L'organització de la llar i la conservació d'aliments Mobilitat i espai: Les vivendes tenien el mobiliari necessari; no s'acumulaven objectes com actualment. Els habitatges solien tenir cuina, un rebedor, un passadís amb habitacions i un vàter senzill al fons, sovint amb tapa de fusta. La refrigeració: Abans de les neveres elèctriques, s'utilitzaven: Neveres de gel: on es col·locaven blocs de gel comprats a fàbriques especialitzades. Fresqueres: estructures de tela metàl·lica fina per mantenir aliments com la verdura al fresc gràcies al corrent d'aire. Alimentació i aprofitament "Abans s'aprofitava tot. Amb les espines i el cap del peix es feia un brou interessant." Consum directe: El peix es comprava i es menjava al dia per la manca de refrigeració persistent. Alguns peixos petits, com el morull, s'assecaven a la fresquera. Autosuficiència: Era habitual tenir petits horts o criar animals en terrats i galeries. Es criaven conills, gallines i coloms. El colomí era especialment valorat com a "vitamina" per a les dones que acabaven de donir a llum. Finalment, l'avi destaca el caràcter solidari i familiar d'aquella època, on les vivències compartides feien la vida més senzilla malgrat les mancances materials.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
El carbó i la vida domèstica d'abans a Tarragona
La Revolució del Carbó a la Tarragona d'Antany En aquesta conversa amb l'Avi Ramon, es recorda com el carbó era l'eix vertebrador de la vida domèstica i industrial a Tarragona abans de l'arribada del petroli i el gas. El relat ens transporta a una època de logística complexa i feines d'una duresa física avui oblidada. Els Punts Logístics: El Palau del Carbó Les grans reserves de combustible se situaven al Pla de la Pedrera, a la zona on actualment trobem el Palau de Congressos. El material arribava per mar en vaixells i es distribuïa mitjançant camions i, sobretot, carros de tracció animal. Existien diversos tipus segons la procedència i l'ús: carbó de pi per als brasers, carbó de pedra o de llenya, i varietats específiques per a les calderes industrials. L'Ofici del Carboner i el Repartiment L'Avi Ramon destaca la figura del carboner, un ofici marcat pel sacrifici: * Els repartidors portaven els cabassos de mimbre o espart directament al cap, una imatge que recorda mètodes artesanals de transport. * Els punts de venda principals es trobaven en llocs cèntrics com el carrer August o la plaça de la Font. De la Cuina de Carbó al Petroli L'evolució tecnològica a les llars va ser gradual però transformadora: * La Cuina Econòmica: Les cases disposaven de cuines amb fogons i forn integrat, on el foc del carbó escalfava tot el bloc de ferro. * El Petroli i l'Alcohol: Van aparèixer els fogonets de petroli amb metxa, més nets i ràpids, tot i que inicialment es consideraven més perillosos. "Qui tenia l'ofici de carboner devia anar negre tot el dia. El carbó era el combustible bàsic per tot: per la casa i per la indústria." Altres Costums de l'Època L'aigua: Moltes cases no tenien aigua corrent i calia anar a la font amb cantis al cap. El pa: Es repartia a domicili i tenia una conservació molt superior a l'actual; el pa de tres dies es mantenia en condicions òptimes.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Memòries del Mercat i Anecdotari de la Tarragona Antiga
El Mercat del Carrer Barcelona L'Avi Ramon ens transporta a una Tarragona pretèrita, recordant amb detall un mercat estable i familiar que s'ubicava entre els carrers Barcelona i Orosi. Aquest espai era vital per a la vida del barri del port i presentava una arquitectura singular: Estructura mixta: Una plaça quadrada amb el centre a l'aire lliure però envoltada de passadissos porxats amb columnes on s'ubicaven les botigues. Varietat de productes: S'hi podia trobar producte fresc com carn, peix, verdura i fruita, a més de llegums cuits i parades d’esmorzars on se servien xocolata amb ensiamades. Entorn social: Fora del recinte hi havia una font pública, un punt de trobada per als veïns en una època on el port funcionava com un poble autònom. Altres records de la vida quotidiana L'entrevista també repassa elements de la logística militar i comercial de l'època: El Forn d’Intendència: Situat a prop per subministrar pa al quartel de la Rambla Vella mitjançant carros de quatre rodes estirats per cavalls. L'accident de l'avioneta: Es relata un fet insòlit al carrer Orosi, on un aviador que feia piruetes per impressionar la seva parella va acabar estavellant-se contra una casa, provocant una tragèdia local. "Tarragona, els que som grans, principalment, han vist el canvi i no te'n dones compte. Ho has assimilat, i quan hi penses..." Finalment, es reflexiona sobre la metamorfosi urbanística de la ciutat, mencionant la desaparició de grans magatzems particulars davant l'estació de tren que marquen el contrast entre la ciutat dels records i l'actual.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Memòria històrica de Tarragona: dels costums a la guerra
Transformació urbana i social de Tarragona L'avi Ramon realitza un recorregut nostàlgic per l'evolució de la ciutat, contrastant la vida quotidiana d'abans de la guerra amb la modernitat actual. El relat destaca com els espais que avui ocupen pubs i zones d'oci nocturn eren antigament el cor industrial i comercial de la ciutat. Costums alimentaris i el comerç local La llet: Santes de la guerra, la llet es venia directament de les cabres que passaven pel carrer. Els veïns la munyien i la bullien a casa per seguretat. Estructura comercial: La ciutat s'organitzava en botigues especialitzades com esperdanyeries, bodegues i colmados, a diferència de la centralització dels supermercats actuals. La Bodega Martí: Es manté com un símbol de resistència generacional. L'avi recorda com el tenor Hipólito Lázaro la visitava i com aquests espais servien de punt de trobada per fer un got de vi directament de la bota. L'impacte de la Guerra Civil La desaparició de grans indústries com la fàbrica de farina o la de llet no només es va deure a la modernització, sinó també a la destrucció bèl·lica: Bombardejos: La zona del port i els carrers adjacents van patir atacs constants de l'aviació (coneguda popularment com la pava), provinent de Mallorca. Defensa i logística: L'església de Sant Joan va ser reconvertida en un economat de la CNT-FAI i es van instal·lar metralladores al campanar per intentar frenar els júnquers alemanys. "L'aigua si la bulls ja perds... era un sistema i la gent també se'n moria una vegada com ara."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Records del carrer Sant Miquel i el Rec Major
En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta a la Tarragona d'anys enrere, centrant-se en l'activitat industrial i quotidiana del carrer Sant Miquel i els seus voltants. La xerrada destaca com la zona propera a l'estació era un autèntic motor comercial abans de l'existència dels polígons moderns. L'eix industrial del carrer Sant Miquel El carrer Sant Miquel es descriu com una via ampla i vital per a l'economia local, on destacaven: * Magatzems de ferro: Establiments potents com Ballver i Mossoles. * Indústria del vi: Magatzems de fusta especialitzats exclusivament en boters per a la fabricació de botes. * Fàbrica de farina: Situada al final del carrer, a la cruïlla amb el carrer Castanyos, on es processava el blat que arribava tant del camp de Tarragona com per via ferroviària. El Rec Major: energia i anècdotes Un element clau de la fisonomia urbana d'aquella època era el Rec Major, un canal amb prou força per moure la maquinària industrial: * El seu recorregut passava per punts emblemàtics com la Plaça Imperial Tàrraco, el carrer Prat de la Riba, la Plaça de Braus i les Cent Escales. * L'avi recorda una anècdota tràgica d'un nen que va caure al rec i va ser arrossegat pel corrent fins a sortir a les cloaques de l'estació. El subministrament de llet a peu de carrer Finalment, es recorda com era el consum d'aliments bàsics, especialment la llet: * Existien vaqueries dins la ciutat on la gent anava amb la seva letera a buscar llet munyida directament, encara amb l'escuma. * Era habitual veure ramats de cabres pels carrers; els veïns sortien al portal i el pastor els munyia l'animal al moment. "Llavors no s'entretenien a mesurar-la... quan te la donaven encara hi havia l'espuma de la vaca."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Sant Valentí i el romanticisme amb l'Avi Ramon
Tertúlia sobre Sant Valentí i les vivències personals En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre el significat de la festivitat de Sant Valentí, tot diferenciant clarament entre la història oficial i les vivències personals. El diàleg s'estableix com una tertúlia informal, similar a les xerrades que es fan als bancs de la Rambla de Tarragona. Romanticisme vs. Comercialisme L'Avi Ramon sosté que, tot i que avui dia Sant Valentí és una festa 100% comercial impulsada per joiers i pastissers, l'essència de la celebració rau en el romanticisme genuí. Segons ell, aquest sentiment pot ser: * Platònic: Com l'admiració per un artista de cinema o el record d'algú que passava pel carrer. * Espontani: Un gest senzill com agafar-se de la mà després d'una festa. * Quotidià: L'amor que persisteix en el matrimoni més enllà de les discussions. Els records del passat i Sant Jordi L'Avi recorda que en la seva joventut no se celebrava el 14 de febrer. Els detalls romàntics no estaven lligats a una data fixa comercial, sinó a moments especials. Fa una comparativa amb la tradició catalana: * Sant Jordi: Es destaca com la festa autèntica de la flor i el llibre. * Evolució del llibre: Antigament, els llibres no eren objectes d'oci tan comuns i sovint es deixaven entre amics o s'utilitzaven els tebeos per aprendre a llegir sota la promesa dels pares. "Sant Valentí avui en dia ja és festa comercial, 100%, però el romanticisme és una cosa espontània que vol dir que el cor té un raconet especial."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Memòries de Tarragona: Picaresca i Tradicions Locals
Records Històrics de la Tarragona d'Abans En aquesta conversa amb l'avi Ramon, es recuperen fragments de la memòria històrica de diversos carrers i establiments emblemàtics de Tarragona, destacant la transformació de la zona baixa i l'activitat social d'altres èpoques. La Picaresca de les Vidents i Endevins Un dels relats més curiosos se centra en la figura d'una vident que s'instal·lava al carrer Nova de Sant Magí. L'avi descriu com funcionava aquesta picaresca, especialment intensa durant la postguerra: Enganys en grup: Molts "endevins" no feien consultes individuals, sinó que responien preguntes generals davant d'un grup per augmentar les possibilitats d'encertar. Necessitat emocional: La gent hi anava desesperada per saber dels familiars que eren als camps de concentració o desapareguts a la guerra. Superstició: Tot i que molts no volien reconèixer-se com a supersticiosos, tothom tenia les seves manies i acudia a aquestes consultes cercant respostes sobre el futur. "Preguntaven, i pel que preguntaven, contestaven... la persona que hi anava ja sabien el peu que calçava." Toponímia Popular i Costums Socials L'episodi també posa èmfasi en com els noms populars definien la ciutat: El Carrer del Cap de Cavall: Conegut oficialment com carrer de Cartagena, rebia aquest nom per l'escultura d'un cap de cavall que hi havia a la façana d'una ferreria important que reparava carros i matxos. La Tradició del Vermut: Es recorda la importància social de fer el vermut amb olivetes, patates i berberechos abans de dinar, una activitat molt arrelada entre els treballadors que venien del port. L'anècdota de "Calvaves": Un bar situat a la Boca Calle conegut popularment amb aquest sobrenom degut a la precària higiene de l'època, on els gots es rentaven tots en un mateix recipient d'aigua per la manca de subministrament corrent. Finalment, es fa referència a la fàbrica de sal que antigament ocupava la zona on ara es troben els bars del carrer Apodaca, testimonis d'un passat industrial i artesanal ja desaparegut.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Memòria del Barri del Port: Sal i Colmados
El Comerç d'Antany al Barri del Port de Tarragona En aquesta conversa amb l'Avi Ramon Ahiu, s'explora la vida quotidiana i comercial dels carrers adjacents al carrer Podaca i la zona portuària. La xerrada destaca com cada carrer tenia la seva pròpia activitat vital, des de tallers de fusteria fins a centres de distribució. La Factoria de Sal del Carrer Nova de Sant Magí Un dels records més vívids és l'existència d'un gran magatzem de sal situat a l'actual carrer Nova de Sant Magí. Aquest espai no era només un dipòsit, sinó un centre de processament on: Es triava i es classificava la sal segons la seva procedència (mar o muntanya). Es realitzava el procés d'apurement i empaquetat manual. Es preparaven diferents textures, com la sal fina o la més gruixuda. L'avi remarca la importància de la sal en una època sense tants conservants artificials, on les famílies la utilitzaven a casa per fer arrengades i conservar la sardina de forma artesanal. Els Colmados i la Vida de Barri La conversa també ens transporta als antics colmados, precursors dels supermercats actuals però amb un caràcter molt més familiar i proper. Abastiment local: Les botigues de barri oferien el producte bàsic per a la cuina diària (pasta, fideus i llegums). Productes preparats: Ja en aquella època es podien comprar llegums cuits (cigrons o llenties) per a àpats ràpids. Diferències regionals: S'esmenta la curiositat que certs articles especialitzats, com els claus per a ferrar cavalls, s'havien d'anar a buscar a Reus, ja que allà el comerç estava més enfocat a les necessitats dels pagesos de la comarca. "Abans la gent a casa seva feia molta cosa... ara ja ho troben tot fet. Avui dia vivim una miqueta de la fantasia."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
L'evolució del comerç al carrer Apodaca de Tarragona
Memòries del carrer Apodaca i la indústria de la goma L'avi Ramon comparteix els seus records sobre l'evolució comercial de Tarragona, centrant-se en el carrer Apodaca i la transició d'articles tradicionals a productes de consum moderns. Es destaca la Indústria de la Goma, un establiment emblemàtic dels anys 30 que va introduir productes innovadors. Canvis en el consum i la moda El diàleg reflexiona sobre com la introducció de nous materials i estils va impactar en el mercat local: Competència i tradició: Es planteja si la innovació de la goma va afectar les espardenyeries tradicionals, tot i que l'avi Ramon destaca que molts clients mantenien la seva fidelitat al producte conegut i a la comoditat per sobre de la moda. Evolució de materials: Des de les espardenyes fins a l'arribada dels gots i plats de plàstic, un canvi que va marcar un abans i un després en la vida quotidiana. Poder adquisitiu: Als anys 30, les opcions eren limitades per la situació econòmica. L'avi recorda com el control dels salaris per part dels industrials frenava l'estatus social de l'obrer. El valor de la proximitat i la família Un dels punts clau de la conversa és la pèrdua del caràcter familiar en el món laboral i comercial: Antigament, els dependents i obrers eren considerats part de la família de l'amo, especialment a la zona del port. Els comerços eren punts de trobada on tothom es coneixia, una dinàmica que s'ha anat desfet amb el temps. Centres socialitzadors: El Cafè L'avi Ramon recorda amb nostàlgia un cafè del port on es concentraven diversos gremis com boters, fusters i ferroviaris. Aquest espai era vital abans de l'arribada de la televisió: "Poder sentir aquell senyor que jugava... escoltar la ràdio, que se sentia malament, però almenys s'anava seguint." Aquest ambient de tertúlia i ràdio compartida va ser el que va despertar el sentiment de pertinença a Tarragona en l'avi quan era infant.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Memòria històrica del carrer Apodaca i la Indústria de la Goma
Evolució i context històric del carrer Apodaca L'episodi explora la transformació del carrer Apodaca de Tarragona, destacant el seu passat com un eix comercial i logístic fonamental a causa de la seva proximitat al port. L'avi Ramon recorda com aquest carrer allotjava institucions clau abans del seu trasllat a la Rambla, com ara el primer Banc d'Espanya de la ciutat. La Indústria de la Goma: Un negoci de generacions Es posa un èmfasi especial en l'establiment conegut com la Indústria de la Goma, actiu des dels anys 30. Aquest negoci destaca per: Relleu generacional: Ha estat gestionat per tres generacions (avi, fill i nets). Atenció personalitzada: Més que venedors, els dependents actuaven com a consellers per als clients. Especialització: Tot i no ser una fàbrica pura, comptaven amb operaris especialitzats en l'adaptació i muntatge de productes derivats de la goma i el plàstic. El teixit social i comercial del barri El relat descriu una època on la vida al carrer era marcadament familiar i comunitària: La fresquita: Els veïns i comerciants (el pastisser, el serraller, etc.) treien les cadires a la vorera per fer tertúlies durant el vespre. Subministrament portuari: El carrer era el centre d'agències de transports marítims i botigues de queviures que proveïen els vaixells que fondejaven al port. Canvi de paradigma: Es contrasta la tranquil·litat d'aquells temps amb el trànsit i el vandalisme que es viu actualment els caps de setmana a la zona del port. "Anaves a preguntar una cosa i, si no ho tenien, et deien: 'mira, vés a tal lloc'. Eren com una espècie de consellers."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
L'evolució de la indústria de la goma i el plàstic
La Revolució de la Goma al Carrer Apodaca En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta als anys 30 per explicar la transformació d'un negoci familiar que ha sabut adaptar-se al llarg de tres generacions. L'arribada de la goma va suposar un punt d'inflexió radical per al comerç local de Tarragona, especialment en el sector del calçat. El pas de l'espart a la sola de goma Un dels canvis més significatius va ser la substitució de les soles d'espart per les de goma a les espardenyes. Aquesta innovació va portar avantatges determinants: Reducció de preu: Les espardenyes de goma costaven aproximadament la meitat que les tradicionals. Durabilitat i seguretat: A diferència de l'espart, la goma no s'inflava amb la humitat i oferia una millor adherència per no relliscar. Èxit de vendes: L'avi recorda com la gent feia cua els caps de setmana per adquirir aquest producte tan innovador. Adaptació i modernització del negoci L'establiment no es va quedar estancat en el cautxú. Segons avança el relat, s'explica com el negoci va ser pioner a introduir el plàstic a la ciutat, convertint-se progressivament en un gran magatzem de distribució al detall i a l'engròs. "Aquesta gent ha d'estar al dia. Va ser una de les primeres botigues a vendre plàstic a Tarragona." Actualment, l'empresa ha superat les dimensions del local original al carrer Apodaca, havent d'ampliar la seva activitat amb grans naus industrials als polígons per gestionar el volum de material i mantenir-se competitius en el mercat actual.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Tradicions pastisseres i l'evolució comercial de Tarragona
L'ofici de la pastisseria i la tradició familiar En aquesta conversa amb l'avi Ramon, es tanca el capítol dedicat a la història de la pastisseria Viver. Es destaca com aquest establiment no només venia productes acabats, sinó que formava part d'una convivència veïnal on fins i tot es donaven consells i matèries primeres (com xocolata o coco) perquè la gent acabés els seus pastissos a casa. Característiques de la producció artesana Estacionalitat: Antigament, els dolços respectaven estrictament el calendari (torrons per Nadal, mones per Pasqua, panellets per Tots Sants). Conservació: Es reivindica la qualitat dels ingredients d'abans, que permetien una conservació natural sense necessitat de recórrer a la congelació sistemàtica que domina el mercat actual. Aprofitament: Existia una cultura del reaprofitament total, com l'ús de pells de taronja gruixudes per fer fruita confitada. Canvis en els costums socials L'avi reflexiona sobre com el ritme de vida actual ha alterat el consum. Mentre que abans es buscava la qualitat del petit productor i del pagès, avui dia les circumstàncies econòmiques i les promocions comercials sovint obliguen a prioritzar el preu. "Per molt que es modernitzi la cosa, sempre es va a buscar el que és... si vols pastisseria, has d'anar a una pastisseria artesana." La picaresca i el contrast generacional L'episodi també recull anècdotes sobre la transició tecnològica. L'avi comenta amb humor la sorpresa que senten les generacions grans en veure gent parlant sola pel carrer (per l'ús de mans lliures i mòbils), una imatge que en altres èpoques s'hauria interpretat de manera molt diferent. Finalment, s'introdueix el tema de la setmana vinent: la història de l'Indústria de la Goma, un comerç emblemàtic de la zona del carrer Podaca que ha viscut una evolució constant des dels anys 30.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Memòries i Tradicions de la Pastisseria Vivert
Un Viatge a la Tradició Dolça L'avi Ramon ens transporta a la història de la Pastisseria Vivert, un establiment emblemàtic del carrer Podaca fundat l'any 1926. A través del seu relat, explorem no només l'evolució d'aquest negoci familiar, sinó també com ha canviat la nostra relació amb el dolç i les festivitats al llarg de les dècades. L'Art de l'Aparador i les Festes Un dels aspectes més destacats és la transformació visual de la pastisseria. L'avi recorda com l'artesania ha evolucionat cap a treballs gairebé escultòrics, especialment durant la Pasqua: Mones de xocolata: Considerades veritables obres d'art fetes per escultors. Festivitats tradicionals: Sant Valentí, Carnaval (amb els seus famosos caramels llargs i pirulis) i Reis. Comercialització: Es reflexiona sobre com festes com el dia dels enamorats s'han tornat marcadament comercials, tot i que serveixen perquè els artesans demostrin la seva gràcia. La Pastisseria de Postguerra i la Vida Familiar El contrast entre el passat i el present és evident en les formes de consum. Antigament, la pastisseria no era només un lloc de compra, sinó un centre de convivència: Elaboració casolana: Moltes famílies preparaven la massa a casa (pastissets, coc ràpid, corassons) i la portaven a coure al forn del poble o del barri. Productes fets a mà: Els pastissers elaboraven els seus propis ingredients, com la fruita endolçada o les melmelades, aprofitant fins i tot la pela de les taronges i llimones. Ambient familiar: La relació entre el pastisser i el client era de total confiança, sovint compartint moments i productes en dies assenyalats. "Cada època o cada festa venia la gràcia de l'artesà pastisser de saber adornar el seu aparador... t'entretenies, et paraves a veure aquella cosa."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Evolució i tradició de la Pastisseria Vivert
La nissaga dels pastissers Vivert En aquesta conversa amb l'Avi Ramon, s'explora el relleu generacional de la coneguda Pastisseria Vivert de Tarragona. L'Avi destaca la figura de Joaquim Vivert, fill del fundador, qui va haver de triar entre la seva vocació musical com a cantant de sarsuela i la continuïtat del negoci familiar. Finalment, es va imposar la tradició artesana, combinant el seu gust artístic amb l'ofici de pastisser. Creativitat, premis i innovació El resum de l'evolució de l'establiment inclou punts clau sobre la seva transformació: Reforma i decoració: Després de la Guerra Civil, el local es va modernitzar. L'Avi Ramon recorda haver participat personalment en les tasques de decoració de l'establiment gràcies al seu ofici. Reconeixements: Joaquim Vivert fill ha estat guardonat amb diverses medalles i diplomes, incloent-hi distincions de nivell nacional a Catalunya, que avalen la seva trajectòria professional. Creacions pròpies: Se subratlla la invenció dels biberins, una especialitat de xocolata i ametlla que ha esdevingut un producte emblemàtic de la casa. L'ofici com a art La conversa reflexiona sobre el valor de l'artesania en una època on no existien escoles reglades de pastisseria. L'aprenentatge es basava en l'experiència i la capacitat d'adaptar les noves maquinàries i materials amb gust i qualitat. "La gràcia consisteix en allò que va sortint nou, saber aprofitar i adequar amb tota la qualitat i necessitat." Adaptació als nous temps Actualment, la pastisseria ha evolucionat seguint la tendència de modernització de molts comerços històrics de la ciutat. L'establiment del carrer Apodaca no només ven dolços, sinó que s'ha adaptat com a cafeteria, oferint un espai on els clients poden degustar els productes en un ambient agradable i tarragoní.