Tots els episodis

62480 episodis disponibles

episodis

59185-59208 de 62480

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
6'
Trajectòries i llegat de Janis Joplin i Carl Perkins
La curta però intensa carrera de Janis Joplin El contingut repassa l'evolució de la mítica cantant passat per les seves diverses etapes musicals i els seus greus problemes personals: Inicis i èxit: Després de col·laborar amb els Waller Creek Boys, es va unir a la banda Big Brother and the Holding Company, on el seu prestigi va explotar amb l'àlbum Cheap Thrills. Etapa en solitari: L'any 1968 deixa el grup per formar les seves pròpies bandes, com la Kozmic Blues Band, encara que amb una recepció més freda per part del públic. Decadència i final: Les addiccions a l'alcohol, les amfetamines i l'heroïna van marcar el seu deteriorament físic i artístic, fins a la seva mort per sobredosi el 4 d'octubre de 1970. "I trade all of my tomorrows for one single yesterday" Posteriorment es va publicar el seu disc pòstum, Pearl, amb grans col·laboracions. Carl Perkins: El pioner del rockabilly a l'ombra d'Elvis Es recorda la figura de Carl Perkins, un dels arquitectes del rock and roll que no va tenir la sort a favor seu: Fusió d'estils: D'origen humil, va saber unir les seves arrels blanques amb la cultura musical negra, perfilant un estil country amb l'expansió rítmica del blues. L'èxit de Blue Suede Shoes: Va ser el seu gran clàssic, però un accident de cotxe quan anava a actuar a Nova York el 1956 va estroncar la seva progressió. L'ombra d'Elvis: Durant la recuperació de Perkins, Elvis Presley va gravar la seva versió de Blue Suede Shoes, captant tota l'atenció i l'èxit comercial. Llegat i influència: Tot i no recuperar mai el cim de les llistes, el seu estil de guitarra va ser una influència fonamental per a figures com George Harrison o Eric Clapton.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
26'
The Doors, Llibertat de Premsa i Crònica Històrica
The Doors i Jim Morrison: El Llegat del Rock i la Poesia El programa dedica una part central a la història de la mítica banda californiana The Doors. Es destaca la figura de Jim Morrison, la seva formació a mitjans dels anys 60 i la innovadora mescla de rock and roll amb poesia. • Es repassa la trajectòria del grup des de 1967 fins a la mort de Morrison el 1971. • S'analitza l'àlbum L.A. Woman, destacant cançons com "Riders on the Storm". • Es comenta l'evolució de la veu de Morrison, més ronc i potent a causa dels excessos, i la seva marxa a París per centrar-se en la seva faceta de poeta. Actualitat Internacional i Drets Humans Llibertat de Premsa i Repressió L'any 2003 es qualifica com un any negre per a la premsa, amb xifres alarmants de periodistes morts i detinguts. "Fins a 42 o 43 periodistes van morir al llarg del 2003, la xifra més alta des de 1995." Es discuteix la situació a l'Iraq i la paradoxal millora a l'Amèrica Llatina, tot i que s'alerta sobre la dictadura del dòlar i l'autocensura. Seqüeles de l'11 de Setembre Es parla de la retallada de llibertats civils als Estats Units: • Detencions arbitràries de membres de la comunitat musulmana sense càrrecs ni advocats. • La criminalització de col·lectius innocents arran dels atemptats. Conflicte Índia-Pakistan S'informa d'un possible procés de distensió al Caixmir. Tot i que ambdues són potències nuclears amb un conflicte històric des de 1948, s'estan impulsant mesures de construcció de confiança. Efemèrides i Curiositats Històriques El programa tanca amb un recull de dates clau: • Televisió i Cultura: L'emissió del primer capítol d' Els Simpson (1990) i la publicació de Superman (1939). • Invencions: La patent del telèfon per Graham Bell i l'ascensor a vapor d'Otis. • Història política: L'ascens de l'emperador August, el regnat d'Ivan el Terrible i la caiguda de Tarragona el 1939.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
5'
Efemèrides del Rock: Paul McCartney i Little Richard
Paul McCartney i el llegat dels Beatles El 16 de gener de 1980, l'exmembre dels Beatles, Paul McCartney, va ser detingut a Tòquio per possessió de marihuana. Més enllà d'aquest incident, el relat repassa la seva trajectòria com a motor creatiu del grup i la seva evolució posterior: Innovació musical: Va ser pioner en introduir quartets de corda en el rock a Yesterday (1965). Visió artística: Va impulsar projectes psicodèlics com Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band i Magical Mystery Tour. Carrera en solitari: Després de la ruptura del grup, que ell mateix va anunciar, va iniciar la seva etapa solista amb àlbums com McCartney i Ram, marcats per un gran èxit comercial malgrat les crítiques inicials. L'escenari de Liverpool: The Cavern El 1957 s'inaugura The Cavern, el local emblemàtic de Liverpool on els Beatles van forjar el seu so després del seu aprenentatge a Hamburg. Va ser aquí on Brian Epstein va quedar captivat per la seva actuació i va decidir convertir-se en el seu mànager. La trajectòria fulgurant de Little Richard També un 16 de gener, però de 1957, Little Richard gravava el seu mític tema Lucille. La seva carrera es divideix en etapes fortament contrastades: L'època daurada (1955-1957): Va gravar més de 50 temes per a Specialty Records, assolint nombrosos números 1 amb clàssics com Long Tall Sally o Jenny Jenny. Retir espiritual: En el punt àlgid de la seva fama, va abandonar el rock and roll per estudiar teologia i esdevenir predicador de l'Església Adventista. El retorn: L'any 1962, la pulsió musical el va portar de nou als escenaris amb gires massives per Anglaterra i Europa, on va ser rebut com un autèntic déu del gènere. "Va demostrar ser el primer en usar un quartet de cordes en un disc de rock."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
4'
Efemèrides musicals: Diana Ross i Elvis Presley
Comiat de Diana Ross i Les Supremes El 14 de gener de 1970 marca una fita en la història del pop amb l'últim concert de Diana Ross amb el grup Les Supremes a Las Vegas. Aquest esdeveniment va iniciar una carrera en solitari fulgurant que la portaria a ser coronada com la reina de la música disco. Trajectòria en solitari i èxits cinematogràfics Primers èxits: El senzill Reach Out and Touch va obrir el camí, seguit pel gran hit Ain't No Mountain High Enough. Incursió al cinema: L'any 1972 va debutar a Lady Sings the Blues, interpretant a Billie Holiday, paper pel qual va rebre una nominació a l'Oscar i va guanyar un Globus d'Or. Col·laboracions destacades: Va treballar amb artistes de la talla de Michael Jackson (a la pel·lícula The Wiz), Stevie Wonder, Marvin Gaye i Lionel Richie. "Diana es va convertir en la reina de la música disco als 70 i 80." L'impacte d'Elvis Presley: Aloha from Hawaii Tres anys més tard, el 14 de gener de 1973, Elvis Presley va protagonitzar el mític concert Aloha from Hawaii, convertint-se en el primer show d'un artista en solitari retransmès via satèl·lit per a més d'un bilió de persones. El declivi del Rei Malgrat l'èxit massiu de les seves actuacions a Las Vegas, els seus últims anys van estar marcats per aspectes tràgics: Problemes de salut: Deteriorament físic derivat de l'obesitat. Addiccions: L'abús de drogues i pastilles va afectar greument la seva imatge pública i benestar. Llegat: Tot i el final gris, la seva figura continua sent una icona absoluta de la música popular.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
Marató de 48 hores pel 15è aniversari de Cops i Flames
Celebració històrica a Punt 6 Ràdio L'emissora de Reus celebra els 15 anys del seu emblemàtic programa de música en català, Cops i Flames, amb un repte sense precedents: una marató de 48 hores de ràdio en directe. El responsable del programa, Josep Cartanyà, detalla que aquesta iniciativa neix d'una promesa feta durant el 13è aniversari i s'allargarà des del divendres 16 de gener fins al diumenge 18. Característiques de la Marató L'esdeveniment no serà només una emissió continuada, sinó una gran festa participativa que inclourà: Música en directe: Una quinzena de grups passaran pels estudis per oferir actuacions en format acústic. Col·laboracions especials: Participaran antics locutors del programa i professionals de referència com Lluís Marçal de Tarragona Ràdio. Contingut variat: Entrevistes, reportatges, anècdotes històriques i la recuperació de documents sonors inèdits en formats diversos com vinils i cassets. Repàs a la història de la música en català Cartanyà reflexiona sobre l'evolució de l'escena musical des del 1989: Dels orígens amb la cançó d'autor i el rock laetà fins al boom dels anys 90. La reivindicació de les bandes que van quedar a l'ombra de l'èxit massiu. La situació actual: es destaca una gran qualitat i diversitat d'estils, però es lamenta la falta de "normalitat" en l'oci nocturn de la Costa Daurada. "No et cremes els dits si poses un CD on algú canti en català; s'hauria d'actuar amb normalitat i combinar estils com es fa amb altres llengües." Grups i participació Entre la llarga llista de confirmats destaquen noms com Els Pets, Pepet i Marieta, Roger Benet, Ull de Kona, Glissando i Titot de Berga. A més, l'audiència tindrà un paper actiu, podent visitar l'estudi o participar des de casa per obtenir premis.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
2'
L'ascens de les Supremes i el segell Motown
L'inici d'una llegenda musical El 15 de gener de 1961 marca una fita històrica en la música popular: la signatura del contracte de les Supremes amb el prestigiós segell Motown. Tot i el seu talent, l'èxit massiu no va arribar de forma immediata, sinó que es va cuinar a foc lent fins a l'any 1964. Les claus de l'èxit comercial L'esclat del grup es va produir gràcies a una tríada de cançons que van definir el so de tota una generació: Where Did Our Love Go Come See About Me Baby Love La figura de Diana Ross i Berry Gordy La relació entre el propietari de la discogràfica, Berry Gordy, i Diana Ross va ser determinant per al futur del grup. Gordy tenia la visió estratègica que un grup de veus femenines seria la gran novetat del panorama musical. Per aconseguir un producte que agradés tant al públic blanc com al negre, es va dur a terme un procés de refinament de la imatge de les components. Com a curiositat, abans de triomfar, Diana Ross va arribar a treballar com a secretària a la Motown, tot i que, segons s'explica, va ser un desastre en aquesta tasca administrativa mentre s'anava consolidant el seu vincle personal i professional amb Gordy.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
27'
La història desconeguda de les falles de Tarragona
Origen i context històric Aquest episodi ens acosta a la figura de Magí Benito, artífex d'una exposició dedicada a les falles que es van celebrar a Tarragona entre els anys 1933 i 1936. Aquest moviment cultural va ser impulsat originalment per un grup de ferroviaris valencians destinats a la ciutat, que enyoraven les seves festes. Evolució i canvi de nom Encara que van començar com a falles tradicionals, a partir del 1934 van buscar una identitat més pròpia: • Es van traslladar a la festivitat de Sant Joan per diferenciar-se de Sant Josep de València. • Van rebre el nom de Pires Romanes per destacar el vincle amb el passat imperial de la ciutat. Les falles més emblemàtiques Durant l'entrevista es detallen diversos monuments històrics que destacaven per la seva sàtira i grandàries monumentals: • L'estació de la tortuga (1933): Una crítica a la lentitud del servei ferroviari i l'estat de l'estació de Renfe. • El Pont del Diable (1935): Considerada una de les més estimades pel seu nivell de detall i per incloure referències a les llegendes locals. • La sàtira política i social: Es mencionen crítiques a empreses com la Telefònica (per l'edifici de la Rambla) o la companyia elèctrica El Canadiense. Cultura i societat La festa no només consistia en els monuments (pires), sinó que generava tot un ecosistema social: • Figures claus: Es va coronar la primera Fallera Major de Tarragona, Antonieta Bonachí, el 1933. • El Coso Iris: Una cavalcada de carrosses on participaven des de la Tabacalera fins al regiment d'Infanteria. • Música i teatre: Es va compondre un himne faller i fins i tot una sarsuela titulada La fallera del barri (1935). "No era una fogarada qualsevol, eren veritables monuments que van moure més de 20.000 forasters en trens especials des de Lleida i tota la província." El final d'una tradició L'activitat fallera a Tarragona es va veure truncada l'any 1936 pelclat de la Guerra Civil Espanyola. Des de llavors, la tradició no es va tornar a reprendre, quedant moltes fotografies i documents guardats per col·leccionistes particulars fins a l'actual recopilació realitzada per Benito durant més de 20 anys.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
6'
L'inici de The Police: L'àlbum Outlandos d'Amour
L'origen d'una banda llegendària El 1978 marca un abans i un després en la història del rock amb l'inici del projecte més ambiciós de The Police. El grup, format originàriament el 1977, va començar a gravar el seu àlbum debut, Outlandos d'Amour, establint les bases del que seria la seva exitosa carrera. Formació i Estil Musical La banda es va configurar inicialment amb una estructura rítmica bàsica, però amb una riquesa sonora excepcional: Membres clau: Sting (baix i veu), Stuart Copeland (bateria) i Henry Padovani (guitarra), qui aviat seria substituït per Andy Summers. Fusió única: El seu so es caracteritza per barrejar el pop britànic clàssic, el punk i, sobretot, el reggae i l'ska. Reggae blanc: Aquest estil propi els va definir com els pioners del reggae blanc en el panorama internacional. Anàlisi de l'Àlbum Debut L'LP es descriu com un treball a mig camí entre el rock de garatge i el pop més elegant, sent un dels primers pilars de la New Wave. Èxits comercials: Inclou clàssics immortals com Roxanne. Temàtiques complexes: Cançons com Can't Stand Losing You o So Lonely aborden temes profunds com la solitud i el suïcidi. L'esperit punk: Gràcies a la influència de Stuart Copeland, el disc té moments viscerals amb temes com Next to You o Hole in My Life. "Masoko Tanga, la cançó que tanca el disc, utilitza un idioma inventat per accentuar l'aire africà i el mestissatge en una època on això no era tendència." Conclusió Outlandos d'Amour no és només el primer disc de la banda, sinó una peça imprescindible per entendre els orígens d'un trio que va canviar les regles del joc musical combinant energia i sofisticació.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
4'
Elvis Presley: El llegat del Rei del Rock and Roll
La vida i trajectòria del Rei del Rock Aquest relat commemora la figura d'Elvis Aaron Presley, nascut el 8 de gener de 1935 a Tupelo. A través d'un recorregut cronològic, s'explora com un jove amb un talent innat per la música va transformar el panorama cultural dels Estats Units i del món sencer. Els inicis i l'ascens a la fama L'etapa inicial d'Elvis destaca per la seva fusió revolucionària d'estils, que va trencar barreres racials i culturals: Formació a Memphis: Tot i les males notes escolars, la seva passió musical el va portar a gravar el seu primer senzill el 1953 com a regal per a la seva mare. El so revolucionari: L'any 1954, juntament amb Scotty Moore i Bill Black, va començar a mesclar elements del rhythm and blues amb la música country. Èxits fundacionals: L'any 1956 va marcar un abans i un després amb el llançament de "Heartbreak Hotel" i la seva incursió en el cinema amb la pel·lícula Love Me Tender. Consagració i declivi La carrera d'Elvis va estar marcada per grans contrastos entre l'èxit massiu i les dificultats personals: L'ídol de masses: Cap al 1957, la seva capacitat de combinar balades dolces amb balls salvatges el va convertir en un fenomen de seducció sense precedents. L'etapa comercial: Durant els anys 60, va protagonitzar nombroses pel·lícules de baixa qualitat que van anar desgastant la seva figura artística, tot i el seu matrimoni i el naixement de la seva filla, Lisa Marie. Retorn a Las Vegas: El 1968 va aconseguir un retorn triomfal a la televisió i als escenaris de Las Vegas. Un final tràgic i un llegat etern Els últims anys del cantant van estar marcats per la decadència física i el consum de substàncies. "Finalment, el 16 d'agost de 1977, Elvis mor a Graceland." Actualment, la seva residència a Memphis s'ha convertit en un lloc de culte on milers de seguidors acudeixen anualment per retre homenatge al músic que va obrir les portes al rock and roll modern.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
6'
Efemèrides Musicals: Maurice Gibb i el naixement de Roxette
Homenatge a Maurice Gibb i la trajectòria dels Bee Gees El 12 de gener marca el primer aniversari de la mort de Maurice Gibb (2003), membre fonamental del llegendari grup Bee Gees. Maurice, que va créixer musicalment amb els seus germans Barry i Robin, va ser una peça clau en la creació d'un dels fenòmens pop més importants de la història. Fites clau dels Bee Gees: Inicis a Austràlia: Van signar el seu primer contracte amb Festival Records i van aconseguir el seu primer número 1 amb Spooks and Specs. Èxit al Regne Unit: Amb l'àlbum Bee Gees' 1st (1967), van consolidar-se amb himnes com Holiday i To Love Somebody. Llegat Cultural: La seva participació a la banda sonora de Fiebre del Sábado Noche (1977) va catapultar el disc a ser un dels més venuts de la història, amb clàssics com Stayin' Alive. Compositors d'elit: Van escriure èxits per a icones com Barbra Streisand, Diana Ross i Dolly Parton. "Els Bee Gees van pertànyer, sense dubte, als grans del món del pop i del rock, tan inoblidables com els Beatles o els Rolling Stones." El naixement de Roxette i l'aniversari de Per Gessle Un altre protagonista de la jornada és Per Gessle, nascut el 1959. Es destaca la curiosa història darrere de la formació del duet suec Roxette juntament amb Marie Fredriksson: Canvi de nom: El grup original de Per, Gyllene Tider, va adoptar el nom de Roxette (inspirat en una cançó de Dr. Feelgood) per facilitar-ne la pronunciació al mercat nord-americà. Èxit accidental: Tot i que a Suècia ja triomfaven, l'èxit mundial els va arribar quan un estudiant va portar la cançó The Look a una ràdio de Minneapolis, convertint-la en un fenomen global que vendria milions de còpies.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
3'
Eddie Cochran: Vida i Tràgic Final d'una Llegenda del Rock
La Trajectòria d'Eddie Cochran L'episodi d'avui repassa la vida i la carrera musical d'Eddie Cochran, una figura cabdal de la història del rock and roll que va destacar no només per la seva veu, sinó també pel seu domini magistral de la guitarra i la seva capacitat com a compositor. Inicis i Formació del seu Estil The Cochran Brothers: Els seus inicis es remunten al 1954, quan coneix el cantant hillbilly Hank Cochran. Tot i no ser germans de sang, la seva química a l'escenari va portar a la creació d'aquest duo. L'aliança amb Jerry Capehart: El 1955 s'uneix al compositor i músic Jerry Capehart, qui l'empeny definitivament cap al rockabilly amb temes com Tried and Sleepy. L'ascens a la fama: Després de versionar grans com Elvis o Chuck Berry, el 1957 aconsegueix l'èxit massiu amb el single d'or Sitting in the Balcony. Moments Clau i Maduresa Musical Un dels seus èxits més recordats és, sens dubte, el clàssic Summertime Blues. Cochran va demostrar ser un artista amb una gran sensibilitat social i personal: "Eddie va rebre la notícia de la mort de Buddy Holly amb desil·lusió i va crear, en homenatge als seus amics, el tema Three Stars para ajudar les seves famílies." El Tràgic Final al Regne Unit L'any 1960, durant una gira mítica pel Regne Unit amb el seu amic Gene Vincent, el destí es va truncar prematurament: 1. Va fer la seva última actuació a l'hipòdrom de Bristol. 2. De camí a l'aeroport per tornar als Estats Units, el taxi en què viatjava va patir un accident de trànsit. 3. Eddie Cochran va morir el 17 d'abril de 1960, deixant un llegat musical que perdura fins avui.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
6'
Efemèrides musicals: El llegat de Kenny Loggins i Mike McGuire
Rememorant la Història de la Música Aquest episodi repassa les trajectòries de dues figures rellevants del panorama musical que comparteixen data de naixement el 7 de gener: el cèlebre Kenny Loggins i l'històric Mike McGuire (nascut McCartney). Kenny Loggins: La veu de l'èxit internacional Nascut el 1947, Kenny Loggins ha consolidat una carrera brillant amb fites destacades: Formació del duet Loggins & Messina l'any 1970, convertint-se en una parella llegendària de la dècada. Èxit com a solista a partir de 1976, aconseguint vendes de més de 20 milions de discos. Reconeixement de la crítica amb dos premis Grammy i múltiples discos d'or i platí. Projectes personals com el llibre La vida inimaginada, escrit amb la seva dona Júlia. Actualment, el músic continua en actiu treballant en un nou projecte discogràfic per a Columbia Records. Mike McGuire: Més enllà de l'ombra dels Beatles El 1944 neix Mike McGuire, germà de Paul McCartney, qui va decidir canviar el seu cognom per intentar forjar una identitat pròpia en el món de l'espectacle. Els seus punts clau són: Relació amb els Beatles: Va col·laborar en gravacions primerenques dels Quarrymen i va ser present en moments històrics com la transmissió d'All You Need Is Love. Fotografia i Arxiu: Gràcies a ell existeix la primera fotografia en color dels Beatles; el seu arxiu documental ha estat vital per als estudiosos de la banda. Etapa Satírica: Als anys 70 va destacar amb el trio The Scaffold, aconseguint èxits com el single Thank U Very Much. "Mike va canviar McCartney per McGuire en un intent de no ser eclipsat pel seu cognom familiar."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
44'
Nadal multicultural: Tradicions del món a Tarragona
Diversitat i Tradicions de Nadal al Món Aquest episodi presenta una xerrada enriquidora amb persones de diversos països (Xina, Japó, Bulgària, Polònia i Singapur) que resideixen a Tarragona, per explorar com se celebra el Nadal a les seves cultures d'origen i com s'adapten a les tradicions catalanes. Celebracions i Significats Religiosos • Polònia i Bulgària: Mantenen una base fortament cristiana (catòlica i ortodoxa respectivament), on el Nadal és la festa familiar més important de l'any. • Japó i Xina: La celebració és principalment comercial o importada. Al Japó es viu com un dia per als nens, mentre que a la Xina la festa realment rellevant és l'Any Nou Xinès (Festa de la Primavera). • Singapur: Es descriu com un exemple de convivència multirracial, on budistes, musulmans i hindús celebren el Nadal com una festa d'unió social. Gastronomia Típica Les taules nadalenques varien dràsticament segons la geografia: • A Polònia, la nit del 24 és tradicionalment vegetariana i destaca la sopa de remolatxa. • A Bulgària, es cuina un pa gran amb sorpreses i monedes a l'interior, similar al nostre tortell. • A la Xina, el peix és el plat estrella de l'Any Nou perquè el seu nom sona igual que la paraula prosperitat. • Al Japó, s'han importat els pastissos d'estil europeu per a aquestes dates. Simbolisme i Supersticions "A la Xina, el color vermell és sinònim de sort, mentre que el blanc es reserva per al dol." Es discuteixen curiositats com les 108 campanades dels temples japonesos per acomiadar l'any o la importància de menjar tallarines llargues a l'Àsia per simbolitzar una vida longeva. Adaptació a Catalunya Els convidats expressen la seva sorpresa per tradicions locals com el Tió de Nadal i el Pessebre. També es comenta el contrast climàtic, especialment per als búlgars i polonesos que troben estrany un Nadal amb sol i palmeres en lloc de neu.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
26'
Festes i Setmana Cultural al barri de Torreforta
Celebració del 11è Aniversari de les Festes de Torreforta L'Associació de Veïns Progressistes de Torreforta celebra una nova edició de les seves festes, coincidint amb la seva Setmana Cultural. Les convidades, Pepita Montero i Maria Dolores Prat, expliquen com el barri s'ha convertit en un punt neuràlgic d'activitat a Tarragona, sent les primeres festes de barri de la temporada. Actes Inaugurals i Reconeixements Les festes van començar amb una exposició de manualitats impulsada pel Col·lectiu de Dones, on es mostren treballs de pintura a l'oli, marqueteria i labors realitzats durant tot l'any. Un moment clau va ser el nomenament de la Sòcia d'Honor, que enguany ha recaigut en Carmen Borbonés pel seu suport històric al barri. Programació Destacada per a Totes les Edats L'agenda és intensa i diversa, pensada per incloure tots els col·lectius: • Gent Gran (Dijous): Berenar popular amb 500 entrepans, homenatge a la parella més gran del barri i concurs de ball amb música en directe. • Joventut (Divendres): Espectacle d'aeròbic, karate i dansa modern a càrrec de gimnasos locals, seguit de concerts de rock amb grups com Silencio Oculto. • Activitats Curioses (Dissabte): El tradicional concurs de moixons (ocells silvestres) que atrau participants de tota la província, i un circuit de conducció de ciclomotors per a infants i joves. • Cena de Germanor: El dissabte a la nit se celebra el sopar a la fresca on cada veí porta el seu menjar, seguit de la revetlla amb l'orquestra Xanadú. Cloenda i Tradició El diumenge se centra en els actes religiosos amb una missa i ofrena floral a Sant Josep Obrer, seguida d'un aperitiu popular. La festa acaba amb un gran espectacle de foc. "Promocionem el que realment surt dels barris, com la colla juvenil de foc de Riu-Clar." Nota important: La xerrada de l'Enric Marco, president de l'Amical de Mauthausen, s'ha posposat per al proper 14 de juny.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
3 de maig del 2004
40'
25 anys del primer Ajuntament Democràtic de Tarragona
Memòria Històrica: La Transició a Tarragona Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora el 25è aniversari de la constitució del primer consistori democràtic (1979). A través d'una tertúlia amb els protagonistes de l'època, s'analitza el pas del franquisme a la democràcia local. Context i Vida Quotidiana • La ciutat vivia una efervescència musical i social, amb discoteques emblemàtiques com Tòtem, Zodiac o Egipcis. • El període 1975-1979 es descriu com una "olla de pressió" on un consistori post-franquista sense legitimitat havia de gestionar una ciutadania que exigia canvis immediats. Reivindicacions i Problemàtiques Locals • L'aigua salada: Va ser el tema central de la campanya electoral. Tarragona era coneguda com "la ciutat de les garrafes" per la mala qualitat de l'aigua corrent. • Diferències entre barris: Els barris perifèrics patien mancances extremes: falta d'enllumenat, carrers sense asfaltar, absència de clavegueram i falta de centres sanitaris o escoles. • Solidaritat veïnal: Es destaca el paper de la Candidatura per la Participació dels Veïns (CPV) i el fort esperit de lluita col·lectiva. El Paper de la Dona a la Política • Teresa Batet, l'única regidora de l'ajuntament de 1979, recorda la seva entrada com un acte de reafirmació del feminisme. • En aquella època, la política era un món gairebé exclusivament masculí i el feminisme no era una prioritat a les agendes dels partits. Gestió i Limitacions Econòmiques • Els regidors admeten ser "aficionats" amb molta il·lusió però sense experiència prèvia en gestió pública. • L'ajuntament disposava de recursos molt limitats (un pressupost d'uns 300 milions de pessetes) i tenia grans dificultats per accedir a crèdits oficials. "No podíem comparar res d'ara amb aquelles primeres eleccions... Érem aficionats i prou, de política no en sabíem res, però teníem tota la il·lusió."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
3 de maig del 2004
18'
Memòria dels primers ajuntaments democràtics de Tarragona
Records de la Transició i la Vida Municipal el 1979 L'episodi proposa un viatge nostàlgic a l'any 1979, prenent com a punt de partida el festival d'Eurovisió i la cançó de Betty Missiego. A través de la mirada de periodistes veterans com Tomàs Carot i Enric Pujol, s'analitza el context social, cultural i polític d'aquella època a Tarragona. Context Històric i Social Es repassen fets clau que van marcar l'any, com: * La invasió soviètica de l'Afganistan. * L'aprovació en referèndum dels Estatuts de Catalunya i Euskadi. * La cultura popular del moment: des de cinema de Woody Allen fins al cinema d'art i assaig que acabava convertint-se en sales X, passant per sèries com Dallas o Los Roper. Les Primeres Eleccions Municipals del 79 Els interlocutors recorden com es van viure aquelles jornades històriques des del punt de vista periodístic: * Manca de tradició: Els periodistes van haver de fer un autoaprenentatge intensiu de termes com l'escrutini o el "ball de l'escó". * Centres de dades: En lloc d'esperar el Govern Civil, la informació més àgil provenia de les seus dels partits, on l'ambient era molt familiar (amb coques i truites fetes per les afiliades). * Tecnologia: No hi havia telèfons mòbils; els periodistes havien de baixar a les cabines telefòniques per transmetre les dades. El Funcionament de l'Ajuntament Es destaca la transformació de la política local: * Del silenci al debat: Es passa de plens que duraven 10 minuts durant el franquisme a sessions llargues i tenses, com la del debat sobre la municipalització de l'aigua. * Polítics amateurs: Es defineix els regidors de l'època com a "amateurs que entrenaven cada dia", persones molt entregades que, tot i no ser professionals de la política, tenien una gran vocació de servei. * Consens: S'esmenta el famós Pacte de Progrés i un tarannà general de "fer ciutat" per sobre de les sigles partidistes. "No es va acabar el franquisme però no hi havia aquella figura que aglutinava unes maneres de fer i d'entendre la vida."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
3 de maig del 2004
8'
Memòria històrica: Els ajuntaments democràtics a Tarragona
Commemoració dels 25 anys de democràcia municipal L'episodi se centra en la recuperació de la memòria històrica a través del testimoni directe dels protagonistes que van encetar l'etapa dels ajuntaments democràtics l'any 1979. Més enllà de l'anàlisi polític, el programa busca oferir una visió humana i social des del pati del rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona. Context de l'època i canvis socials Evolució electoral: Es recorda que l'any 1979 l'edat mínima per votar eren els 21 anys i no els 18 actuals. Campanyes espontànies: Les campanyes electorals es caracteritzaven per la seva sinceritat i falta de professionalització publicitària, amb joves encarregats d'enganxar cartells manualment. Esdeveniments internacionals: L'any 1979 va estar marcat per l'exili del Shah de l'Iran, l'accident nuclear de Harrisburg i l'ascens del sandinisme a Nicaragua. La realitat de la Tarragona de 1979 L'historiador Jordi Piqué descriu una ciutat en transició amb reptes majúsculs: Creixement demogràfic: La població gairebé es va duplicar en 15 anys (de 43.000 a més de 100.000 habitants) a causa de la indústria petroquímica i la immigració. Fractura urbana: Existien "dues Tarragones": el nucli urbà i els barris perifèrics, aquests últims mancats de serveis, planificació i transport públic. Crisi econòmica i atur: Malgrat el sector químic, la ciutat patia el retrocés de la construcció i la indústria alimentària, amb l'atur convertint-se en el principal problema social. "En aquells moments es votava als 21 anys... les coses han canviat moltíssim, afortunadament."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
3 de maig del 2004
25'
25 anys d'ajuntaments democràtics a Tarragona
Tertúlia amb Joan Miquel Nadal i Josep Anton Burgasé L'episodi reuneix dues figures clau de la política tarragonina, l'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor i president de l'Autoritat Portuària Josep Anton Burgasé, per commemorar el seu 25è aniversari de servei ininterromput a l'Ajuntament. A través d'un diàleg distès, s'analitza l'evolució de la ciutat des de les primeres eleccions municipals del 1979. Anecdotari i Simbolisme del Vestuari • El debat comença amb el record de com la vestimenta marcava la política de l'època. Burgasé recorda haver estat qüestionat per anar amb camisa blanca i texans, un símbol de modernitat i progressisme que xocava amb la visió tradicional de l'autoritat. • L'alcalde Nadal explica com una ciutadana el va reprendre per no anar "vestit d'alcalde", fet que el va portar a adoptar la corbata com a mostra de respecte institucional. "El ciutadà vol que l'autoritat el representi amb dignitat, i la dignitat és anar vestit segons els cànons habituals." La Transició i els Temps Difícils • Es descriu el salt del règim franquista a la democràcia com un procés complex i, de vegades, perillós. Es mencionen les manifestacions de la Guàrdia Urbana vinculades a l'extrema dreta i les tensions amb les forces armades. • Es recorda la figura de periodistes icònics com el senyor Roca García, present a totes les fotografies oficials abans del canvi radical en la gestió de la premsa municipal. Inexpertesa i Aprenentatge Polític • Els convidats recorden la seva arribada a l'Ajuntament sense experiència prèvia, guiats només per un manual del regidor que poc s'assemblava a la realitat. • Nadal explica una anècdota curiosa i un punt macabra sobre la seva visita a l'empresa de Pompes Fúnebres, on va arribar a provar un taüt per demostrar la seva enteresa davant el personal. De l'Idealisme a la Professionalització • Es reflexiona sobre la visió dels antics caps de llista, qui consideren que la política actual ha perdut l'idealisme en favor de la professionalització. • Nadal i Burgasé defensen que la dedicació plena (amb salari i representació total) és el pas natural cap a una democràcia consolidada, a diferència dels alcaldes nomenats a dit durant la dictadura.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
27 d’abr. del 2004
9'
Valladolid a Fitur: Enoturisme, Patrimoni i Turisme d'Interior
L'Oferta Turística de Valladolid a Fitur En el marc de la fira Fitur a Madrid, el president de la Diputació Provincial de Valladolid, Ramiro Ruiz Medrano, presenta les principals apostes de la regió per potenciar el turisme d'interior. La proposta se centra en la qualitat, l'aprofitament dels recursos històrics i la col·laboració entre l'administració pública i el sector privat. Projectes Emblemàtics i Novetats La província destaca per una oferta diversificada que va més enllà del turisme convencional: Museu del Vi (Castell de Peñafiel): Ubicat en l'emblemàtic "Navili de Castella", és un actiu de primer nivell que ja ha rebut 400.000 visitants en tres anys. Turisme Fluvial al Canal de Castella: Una proposta sorprenent que permet navegar per un entorn natural de pau i assossec a través de localitats com Medina de Rioseco. Vil·la Romana d'Almenara-Puras: Una aposta didàctica i arqueològica inaugurada recentment per mostrar el passat romà de la zona. Futurs Projectes: La creació del Museu del Pa i el Sender Verd de la Vall de l'Esgueva (amb una inversió de 4 milions d'euros) per al 2005. Creixement del Turisme Rural i Gastronomia L'increment de l'oferta d'allotjament rural ha estat exponencial, passant de 3 cases rurals el 1997 a 55 el 2003. Aquest creixement es complementa amb una gastronomia d'alta qualitat on el llefrescat (lechazo) n'és el protagonista absolut. "Fitur és una cita obligada per a tothom que tingui alguna cosa a dir dins del sector turístic." Connexió amb el Públic Català Ruiz Medrano destaca que Catalunya és un mercat estratègic. Considera que el turista català sap valorar l'esforç inversor i la riquesa patrimonial de Castella i Lleó, convidant a tots els tarragonins a "treure el cap" (Asómate) a Valladolid per Setmana Santa o qualsevol escapada de cap de setmana.
Arxiu Sonor Esports 2003-2004
23 de març del 2004
28'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: Història i Socis
Orígens i Fundació del Club L'episodi comença recordant el naixement del Club Bàsquet Tarragona (CBT) l'11 de setembre de 1978. La fundació va ser fruit d'una ruptura amb el Nàstic de Tarragona a causa de discrepàncies amb la directiva sobre la incorporació de nous jugadors. Els moments clau de la creació • Un grup de jugadors i l'entrenador Jesús San José van decidir abandonar el Nàstic per crear una entitat pròpia. • Es van adoptar els colors blaus, fugint del vermell tradicional del Nàstic, i es va utilitzar inicialment l'escut del FC Tarragona adaptat. • El club va néixer sota el paraigua del CIM (Club Integral Mixta) i va començar a competir directament a la Primera Catalana. La Veu dels Socis i la Filosofia de Club En una taula rodona, diversos socis històrics (alguns amb números tan baixos com el 22 o el 51) comparteixen la seva vinculació amb l'entitat. Coincideixen que ser soci del CBT ha estat, històricament, molt més que pagar una quota. Un club autogestionat i familiar • Autogestió: En els inicis, els mateixos socis i directius feien tasques de manteniment, com pavimentar el Tinglado al port de Tarragona per poder-hi jugar. • Evolució social: El club va passar de ser un grup d'exiliats esportius a una gran família gràcies a l'escola de bàsquet, que va captar l'atenció dels pares i fills de la ciutat. Èxits Esportius i Reptes de Futur A la part final, es repassen els moments de glòria i els fracassos més dolorosos, així com l'ambició de créixer cap a l'elit estatal. Balanç de 25 anys • El millor moment: L'ascens aconseguit l'any anterior contra el Gandia i les èpoques daurades del bàsquet femení (temporada 92-93). • Els pitjors records: Els descensos i, sobretot, la precarietat de les instal·lacions (com haver de posar monedes en un comptador per tenir llum per entrenar). "L'esperit del CBT és la filosofia autogestionària amb la qual va néixer: col·laborar i fer club per necessitat i per voluntat." L'horitzó de l'ACB Els tertulians expressen el somni compartit de portar el club a l'ACB, però subratllen que mai s'han de perdre les arrels de base que han permès al club sobreviure durant un quart de segle.
Arxiu Sonor Esports 2003-2004
23 de març del 2004
30'
25 anys del Club Bàsquet Tarragona: El Naixement
La fundació i els orígens del CBT L'episodi commemora el 25è aniversari de la fundació del Club Bàsquet Tarragona (CBT), recordant com un grup de joves entusiastes va decidir crear una entitat dedicada exclusivament al bàsquet l'any 1978. La motivació principal va ser deixar de ser un "segon esport" dins d'altres clubs poliesportius com el Nàstic. Els protagonistes i la ruptura amb el Nàstic Cinc dels fundadors i jugadors originals (Pere Ferrer, Jordi Escrivà, Joan Ruiz, Joan Tarragó i José Antonio Córcoles) relaten la transició des de la secció de bàsquet del Gimnàstic de Tarragona cap a la creació de la nova entitat independent. • La fundació oficial va tenir lloc l'11 de setembre de 1978. • Els fundadors tenien edats compreses entre els 15 i els 23 anys. • Es defineixen com a "romàntics del bàsquet" que actuaven amb una barreja d'il·lusió i inconsciència juvenil. Dificultats inicials i anècdotes El camí no va ser fàcil, ja que van haver d'enfrontar-se a la falta de recursos i a l'oposició d'altres entitats: • Recursos limitats: Les primeres reunions es feien a l'altell del Mesón del CIM, un espai tan baix que els jugadors havien d'anar ajupits. • Finançament creatiu: Es van organitzar festivals (com el de Pere Tàpies, que va ser un fracàs econòmic) i festes en discoteques per recaptar fons. • Gestió total: Els mateixos jugadors feien de directius, entrenadors de la base, delegats i fins i tot enganxaven cartells per la ciutat. "Preteníem deixar de ser el segon esport dels clubs on havíem estat per disposar d'un club que només pensés en el bàsquet." El llegat social i esportiu El resum destaca com el club es va mantenir gràcies a la forta amistat del grup i al suport de figures clau com Lluís Tió (llavors president de la federació) i Jesús San José (entrenador). Tot i una primera temporada esportivament complicada, la supervivència del projecte va assentar les bases del que avui és un referent de l'esport a Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
13 de març del 2004
2h 33min
Diada de Santa Úrsula 2004: Victòria de la Joves de Valls
Crònica de la Diada de Santa Úrsula 2004 Retransmissió de la històrica diada castellera a la Plaça del Blat de Valls, centrada en el duel directe entre la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. L'episodi analitza les estratègies, l'execució de les construccions i la tensió viscuda a la plaça. Actuació de la Colla Joves Xiquets de Valls La Joves ha dominat la diada amb una estratègia intel·ligent i una execució superior: • 2 de 8 sense folre: Carregat per primera vegada en la seva història a Valls, una fita que els ha donat avantatge moral des de l'inici. • 4 de 9 amb folre: Descarregat amb solvència en la segona ronda. • 3 de 9 amb folre: Descarregat amb fermesa per completar una tripleta de castells de nou. • Intent de 3 de 9 sense folre: Malgrat l'ambició, el castell ha cedit prematurament quan pujava la canalla, deixant una sensació "anticlimàtica". Actuació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls La Vella ha viscut una de les jornades més difícils dels darrers anys a Santa Úrsula: • Han iniciat amb un intent fallit de 2 de 8 sense folre, que ha marcat negativament la resta de la seva actuació. • Han patit una segona caiguda amb el 5 de 9 amb folre en la ronda de repetició. • Han aconseguit descarregar el 4 de 9 amb folre i han carregat el 3 de 9 amb folre, però sense poder igualar el nivell de la colla rival. Anàlisi Tècnica i Context Històric Els comentaristes destaquen diversos punts clau: • La fragilitat extrema dels castells nets (sense folre) i la dificultat de descarregar-los. • La importància de la mentalitat i l'estratègia en el duel vallenc: > "A Valls no es tracta de guanyar als punts, sinó de guanyar des del primer assalt." • Debat sobre el tractament mediàtic dels castells i la necessitat de millorar les retransmissions televisives per contextualitzar millor la realitat de les colles.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
13 de març del 2004
2h 28min
Diada Castellera de Santa Tecla 2004 a Tarragona Ràdio
Resum de la Jornada Castellera de Santa Tecla Retransmissió en directe de la Diada Castellera de Santa Tecla (23 de setembre de 2004) des de la plaça de la Font de Tarragona. L'episodi recull l'actuació de les quatre colles de la ciutat en una jornada marcada per la calor, la rivalitat local i la preparació per al proper Concurs de Castells. Dinàmica de les Colles Principals • Xiquets de Tarragona: Han estat els grans triomfadors en seguretat, completant la seva millor actuació en anys amb el 3 de 8, la torre de 8 amb folre i el 4 de 8. Han mostrat una solvència total i troncs consolidats. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Han viscut una jornada de contrastos. Tot i l'intent desmuntat inicial de 3 de 9 amb folre, han sabut refer-se descarregant un espectacular 5 de 8 (la Catedral) i la torre de 8 amb folre. Situació de les Colles de Set • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han hagut de renunciar al 5 de 7 per falta d'efectius a la pinya, però han completat castells de set bàsics amb determinació. • Xiquets del Serrallo: Han viscut una jornada difícil amb una caiguda de 3 de 7 que els ha obligat a baixar el nivell a castells de sis pisos, obrint un debat intern sobre la seva participació en el proper concurs. Debat Tècnic sobre l'Estat dels Castells L'expert convidat, Joan Badell, analitza la importància de lleugerir els troncs de cara a reptes superiors i la necessitat de dominar les estructures folrades. Es discuteix la norma no escrita de tirar el castell amunt al tercer intent i la gestió psicològica de la canalla durant una diada que s'ha allargat més de dues hores. "Un 5 de 8 és tan difícil i important com un castell de nou; fer-lo avui renta la cara a l'intent desmuntat de la Jove."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
13 de març del 2004
2h 22min
Diada Castellera de Sant Magí 2004 a Tarragona
Crònica de la Diada Castellera de Sant Magí La transmissió de Tarragona Ràdio narra una Diada de Sant Magí històrica a la plaça de les Cols, marcada per l'èxit de les colles locals en un ambient de calor intensa (32 graus). L'episodi recull l'actuació de les quatre colles de la ciutat amb comentaris tècnics de Xavi Castellví (Capgrossos de Mataró) i el periodista Guillem Soler. Actuacions Destacades de les Colles • Colla Jove i Xiquets de Tarragona: Ambdues colles han signat una actuació idèntica i de gran nivell, completant el triple de vuit: 3de8, 2de8 amb folre i 4de8. S'ha destacat especialment l'execució del 2de8f, considerat el castell més espectacular i èpic de la jornada. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han superat les expectatives descarregant els seus primers castells de set de la temporada: el 3de7, el 4de7 i han tancat amb el 2de6. • Xiquets del Serrallo: Tot i les dificultats d'assaig, han completat el 4de6 amb l'agulla i el 3de7, malgrat haver de desmuntar un intent de 4de7 per falta de confiança a la canalla. Anàlisi Tècnica i Perspectives de Futur "Tarragona torna a estar en el mapa casteller amb dues colles capaces de fer tres castells de vuit en una mateixa diada." • Els comentaristes subratllen la renovació de la canalla i la consolidació dels troncs, especialment a la Colla Jove, que ja mira cap a castells de nou pisos per Santa Tecla. • Es destaca el paper psicològic de l'actuació: la Diada de Sant Magí serveix com a impuls moral clau per afrontar el Concurs de Castells de Tarragona al mes d'octubre. • S'ha comentat l'actitud de col·laboració entre pinyes, tot i les puntuals polèmiques o gestos de rivalitat a la plaça. Context de Festa Major L'episodi inclou una breu intervenció de l'alcalde Joan Miquel Nadal, qui valora positivament la participació ciutadana i el repunt de nivell de les colles locals, reafirmant Tarragona com a plaça de referència.