Tots els episodis · 2002

262 episodis disponibles

episodis

73-96 de 262

Arxiu Sonor 2002 Ja tardes
5 de maig del 2002
16'
Gastronomia tradicional de Tarragona i l'Espineta amb Cargolins
Recuperació de la Tradició Gastronòmica a Tarragona L'entrevista a Eugeni Pinyol, propietari del restaurant Eugeni i Montse - Palau del Baró, se centra en la importància de mantenir vives les costums culinàries durant les festes de Santa Tecla. El punt clau de la conversa és el tast de l'espineta amb cargolins, una tradició que s'havia perdut temporalment i que ara es recupera a la Plaça del Fòrum. L'Espineta amb Cargolins: Un Plat de Pescadors L'espineta és un producte humil però amb un gran valor històric: * Consisteix en l'espina de la tonyina conservada en salmorra en barriques de fusta durant un any. * Té un origen lligat als pescadors, que aprofitaven aquest peix salat combinat amb cargolins purgats, patates i carinyo. * Tot i ser considerada la part "lletja" del peix, el resultat guisat és valorat pel seu contrast de sabors i la seva capacitat per saciar. "És l'espina de l'atun posat en sal amb barriques de fusta i conservat durant un any... és la part més lletja del peix, però guisada amb carinyo pot donar un resultat fabulós." Innovació i Homenatges Culinaris El restaurant no només aposta pel passat, sinó que crea menús temàtics per celebrar la cultura local: * Menú Gaudí: Creat per al 150è aniversari de l'arquitecte, utilitza productes de la terra com l'avellana de Riudoms, mel i bacallà. * Cuina de Mercat: Treballen amb productes de temporada com els bolets i mantenen l'elaboració artesanal, destacant l'all i oli fet a mà amb morter. Detalls de l'Esdeveniment El tast popular tindrà lloc el proper divendres a les 18:30h a la Plaça del Fòrum. S'han preparat unes 500 racions a un preu popular de 2,5€, que inclouen el plat, pa i coberts.
Arxiu Sonor 2002 Ja tardes
5 de maig del 2002
10'
Sonora Cocuyo: Ritmes Afro-cubans a Tarragona
Entrevista a Sonora Cocuyo: Autenticitat Cubana des del Camp de Tarragona L'episodi presenta una entrevista amb el Quimi i la Cati, membres de l'orquestra Sonora Cocuyo, una formació musical multicultural amb arrels a Tarragona, Vila-seca i Salou. El grup destaca per la seva aposta per la música afro-cubana tradicional i per la seva gran envergadura escènica. Configuració i Estil de la Formació El grup és una formació estable composta per 15 membres, un repte logístic que mantenen amb assajos setmanals. La seva instrumentació és rica i variada: * Secció de vent: Flauta, saxo, trompeta i trombó. * Corda i percussió: Dos violins, quatre percussionistes i un tres (guitarra tradicional cubana). * Veus i base: Tres cantants i baix elèctric. Els músics combinen la seva formació clàssica i moderna per interpretar estils com la rumba, el son, la guaratxa, el bolero i la timba (la variant més moderna de la música cubana). Viatge a Cuba i Formació Professional Recentment, el grup ha realitzat una estada d'estudi a Cuba per perfeccionar el seu estil: "Hem estat a Cuba estudiant amb cubans per refinar una mica el tema." Durant deu dies, van rebre classes de músics de primer nivell, incloent col·laboradors de referents com Chucho Valdés o Omara Portuondo. Aquesta experiència ha permès al grup allunyar-se de la música comercial o de "paxanga" per oferir un so més visceral i autèntic. Concerts i Directe L'orquestra prefereix el format de carrer i el contacte amb el públic. Han anunciat un concert especial per al dissabte a les 12:00h a la Plaça de les Cols, en el marc d'un vermut popular. Tot i que expliquen que el format de matí és atípic per a ells, animen al públic a ballar i a participar activament de l'espectacle. Actualment no tenen un disc d'estudi degut a la complexitat de gravar a tants músics simultàniament, prioritzant sempre la màgia del directe.
Arxiu Sonor 2002 Ja tardes
5 de maig del 2002
8'
Entrevista a Alaska: Concert de Fangoria a Santa Tecla
Entrevista amb Olvido Gara (Alaska) per al concert de Fangoria a Tarragona L'artista Olvido Gara, coneguda popularment com Alaska, concedeix una entrevista telefònica durant el seu viatge cap a Tarragona per actuar en les festes de Santa Tecla. El grup Fangoria presenta el seu aclamat disc Naturaleza Muerta en un context de gran èxit comercial i de crítica. Detalls del Concert i Formació Ubicació i Hora: El concert tindrà lloc a la Plaça del Rei a les 23:00h. S'ha previst un canvi d'escenari per protegir l'espectacle en cas de pluja. Repertori: Inclourà temes del darrer àlbum, alguns èxits del disc anterior i versions especials adaptades al directe. Músics de suport: Tot i que Fangoria és originalment el duo format per Alaska i Nacho Canut, en directe s'acompanyen de: Chris Puck (guitarra). Ricardo Moreno (percussió). Rafa Spanky (vocals). Reflexions sobre la Indústria i la Societat Alaska analitza amb sinceritat diversos temes d'actualitat: 1. Èxit Independent: Destaca les 50.000 còpies venudes de Naturaleza Muerta com una fita increïble per a una discogràfica independent. 2. Operación Triunfo: Ho defineix com un concurs televisiu que no li treu la feina, tot i que critica l'excés de promoció que sovint no reflecteix la realitat musical del país. 3. Pirateria: L'artista fa una crida a apreciar la cultura i els originals, però alhora critica l'elevat preu dels discos i la manca d'inversió de les multinacionals en nous talents. 4. Compromís Social: Es solidaritza amb el col·lectiu de persones transsexuals, reivindicant millors oportunitats laborals i de reinserció social. "No planegem mai per endavant com serà un disc o si farem un gir determinat; les coses simplement passen i només les podem analitzar quan mirem enrere."
Arxiu Sonor 2002 Ja tardes
5 de maig del 2002
20'
L'univers de Clown Lear i Natural Clown Killers
L'obra: La tràgica història de Clown Lear En aquesta entrevista, la companyia Natural Clown Killers presenta la seva nova producció: La tràgica història de Clown Lear. Es tracta d'una adaptació lliure i atemporal del clàssic de Shakespeare, dirigida per Miquel Fernández. L'obra destaca per: L'ús del clown com a llenguatge principal per explorar els conflictes del rei. Una posada en escena que inclou l'ús de titelles orientals (estil bunraku). La voluntat d'oferir un text que, tot i mantenir l'essència tràgica i la violència original, sigui proper i llegible per a tots els públics. "Shakespeare tenia bones idees, però no ho acaba de desenvolupar bé... nosaltres hem fet una panyo per fer-ho bonic." Dificultats en el sector teatral Els membres fundadors (Gerard Martí, Ferran Vidilla i Miquel Fernández) reflexionen sobre la realitat de les companyies joves a Catalunya. Han expressat que: És extremadament difícil entrar a la cartellera de Barcelona sense contactes o una gran repercussió mediàtica. Sovint els criteris de selecció dels teatres no prioritzen la qualitat artística. Curiosament, els ha estat més fàcil actuar a Madrid (Festival Internacional del Clown) que a casa seva. La coproducció amb teatres com el Bartrina de Reus ha estat clau per a la seva supervivència. Trajectòria de Natural Clown Killers Fundada l'any 1999, la companyia segueix una filosofia de crear un espectacle per any (estil Woody Allen). La seva evolució ha passat d'espectacles sense paraules com Killers, fins a propostes de teatre de text com Les Criades de Jean Genet o l'actual Lear.
Arxiu Sonor 2002 Ja tardes
5 de maig del 2002
16'
Emissió Continuada de Tarragona Ràdio
Descripció General de l'Emissió Aquest segment correspon a una retransmissió continuada de l'emissora municipal Tarragona Ràdio. Durant el període analitzat, el contingut se centra principalment en la identificació corporativa i el manteniment del senyal en directe de l'estació. Punts Clau del Segment Presència de marca: Es realitza una repetició sistemàtica del nom de l'emissora per consolidar la identitat sonora. Continuïtat: El servei manté la transmissió activa sense interrupcions tècniques significatives. Àmbit local: Es referma el paper de l'emissora com a referent de la comunicació a la ciutat de Tarragona. "Tarragona Ràdio: la veu de la nostra ciutat en emissió constant." Estructura del Contingut La transmissió segueix un patró de blocs de 30 segons on la prioritat és la senyalització del canal i la preparació per als següents continguts informatius o d'entreteniment de la graella radiofònica.
Arxiu Sonor 2002 Ja tardes
5 de maig del 2002
11'
Rafel Bazaga presenta 'Cops amagats' amb la Salseta
Rafel Bazaga i el seu vessant creatiu L'entrevista se centra en la figura de Rafel Bazaga, músic de La Salseta del Poble Sec, que presenta el seu nou treball discogràfic en solitari titulat Cops amagats. Bazaga es defineix com un artista polifacètic: no només canta i composa, sinó que també és lutier i fabrica les seves pròpies guitarres sota la marca Saga. Característiques del nou disc A diferència d'anteriors col·laboracions, aquest disc és gairebé íntegrament compost per ell, amb un estil que ell mateix defineix com a camaleònic. Entre els seus punts clau destaquen: Diversitat d'estils: Inclou pop, rock'n'roll, country i fins i tot seccions de vents (anomenades pitús). Influències clares: L'autor reconeix que els Beatles són el seu referent absolut i la raó per la qual és músic. Col·laboracions: Ha comptat amb l'ajuda dels músics de la Salseta i lletres de Jaume Rufí (conegut per escriure èxits per a Sopa de Cabra). "Si jo soc músic, és gràcies als Beatles. Els tinc com a punt de referència i en aquest compacte es nota molt." Trajectòria amb La Salseta del Poble Sec Bazaga repassa els seus 18 anys a l'orquestra, destacant la celebració del 25è aniversari de la formació amb un concert multitudinari al Poble Espanyol. També explica com integren aquestes noves cançons pròpies dins dels concerts habituals de la Salseta, combinant-les amb el repertori festiu i de versions que els caracteritza, com el cèlebre ball de "cafè, copa i puro" a Tarragona.
Arxiu Sonor 2002 Ja tardes
5 de maig del 2002
26'
Món i fira de la radioafició a Tarragona
Introducció i Context En motiu de la celebració de la fira Inforradio a Tarragona, el president del Ràdio Club del Tarragonès, Santiago Mosquera, explora la passió i la tècnica darrere la radioafició. L'episodi detalla des dels requisits per iniciar-se fins a la funció social i tecnològica d'aquest col·lectiu. Perfil del Radioaficionat Es distingeixen clarament dos perfils dins el mon de les ones: • L'aficionat a la ràdio: Persona que utilitza equips senzills (com la banda de 27 MHz) sense necessitat de grans coneixements tècnics. • El radioaficionat titulat: Requereix superar diversos exàmens oficials de l'administració sobre electrònica i legislació per obtenir una llicència i un indicatiu personal (com Ecoalfa). Equipament i Tecnologia • La peça clau no és l'emissora, sinó l'antena. Com diu la dita americana: > "Gasta't un dòlar amb un equip i deu dòlars amb una antena." • Tot i que els equips moderns són molt sofisticats, es manté l'esperit de l'artesania electrònica i el manteniment propi mitjançant el soldador. • S'utilitzen mètodes avançats de comunicació com el rebot lunar o l'ús de repetidors en satèl·lits. La Fira Inforradio Aquest esdeveniment representa un repte organitzatiu de tres anys que aglutina per primer cop a l'Estat la ràdio i la informàtica. • Format d'ocasió: Els assistents poden portar els seus propis equips per vendre o intercanviar sense inscripcions prèvies. • Ubicació: Se celebra en una carpa de 600 m² al Moll de Costa (Tarragona) gràcies al suport de l'Autoritat Portuària. Funció Social i Curiositats • Servei d'emergència: En cas de catàstrofe, quan les xarxes elèctriques i de telefonia cauen, els radioaficionats poden comunicar-se amb tot el món només amb una bateria de cotxe. • Codi Q: Ús d'un argot internacional heretat de la telegrafia per facilitar la comunicació entre idiomes. • Personalitats: S'esmenta que figures com el Rei d'Espanya o personatges del Vaticà són radioaficionats actius. "Quan aquí és de dia, a l'altra punta del món és de nit; sempre hi ha algú disposat a parlar a l'emissora."
Arxiu Sonor 2002 Ja tardes
5 de maig del 2002
28'
Santa Tecla: Canvis per pluja i concert de Els Pets
Gestió de les Festes de Santa Tecla L'Ajuntament de Tarragona ha hagut de realitzar canvis en la programació a causa de les previsions de pluja per garantir la seguretat de les actuacions massives. Modificacions d'actes i ubicacions • El concert de Fangòria es trasllada de la plaça del Mercat a la plaça del Rei per disposar d'un escenari cobert. • La presentació del Vi Gaudí 2 canvia el seu horari de les 18:00 h a les 19:00 h. • En cas de pluja intensa, es preveu la suspensió d'actes infantils a la plaça de la Font i concerts al Passeig de les Palmeres. Cancel·lacions i reprogramacions "Molt ha de ploure per suspendre res de Santa Tecla, no ens arroncem fàcilment." • Miquel Gil: Suspèn la seva actuació per un trencament fibril·lar a la gola. • Cavalls de la cultura berber: Es trasllada el seu acte al dissabte dia 21 a les 12:00 h a la plaça de la Font per motius veterinaris i de tràmits fronterers. Els Pets: Inici de Gira i Nou Disc Lluís Gabaldà ha presentat el concert inaugural de la gira 2002-2003, que tindrà lloc a la plaça de Braus de Tarragona. Detalls del concert i gira • Es tracta d'una preestrena exclusiva de la gira de grans èxits un mes abans de la sortida del disc. • L'espectacle tindrà una durada de dues hores amb la tornada de les Llufes a la formació. • Inclourà una nova escenografia, vestuari d'uniforme i un repertori que repassa els 17 anys de carrera del grup. El primer recopilatori del grup • El disc sortirà a finals d'octubre i contindrà 17 cançons, dues cançons inèdites i una nova versió de Vespre. • Inclourà un bonus disc amb un concert directe gravat a l'espai de Barcelona. • Gabaldà explica que han decidit fer el recopilatori ara per poder controlar la selecció de temes abans de finalitzar la seva etapa amb l'actual discogràfica.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
27 d’abr. del 2002
11'
Inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio
Inauguració i modernització de les instal·lacions L'episodi se centra en l'acte oficial d'inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio i de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (EMMC), situats a l'Avinguda Roma 5B. Aquesta fita coincideix amb l'inici de les festes de Sant Magí i representa un salt qualitatiu respecte a les antigues oficines de la Rambla. Motius del trasllat i inversió política Modernització tecnològica: Després de més de 10 anys, les instal·lacions anteriors havien quedat obsoletes davant l'evolució dels mitjans. Unificació d'espais: El trasllat permet que tota l'empresa municipal i l'emissora treballin juntes en un mateix local. Aposta pública: La tinent d'alcalde destaca la forta inversió econòmica com una clara voluntat política de potenciar els mitjans de comunicació locals i públics. El paper de la ràdio a la ciutat Segons Maria Mercè Martell, la ràdio municipal és el "pols de la ciutat" i un referent en situacions d'emergència i esdeveniments clau: "Tarragona Ràdio és aquella informació directa que ja s'ha convertit en un més de la família dels tarragonins." Immediatesa: Referent informatiu per a la vida municipal, els plenaris i l'esport local (Nàstic). Servei Públic: Peça fonamental en els plans d'emergència ciutadans. Diversificació: L'empresa municipal també gestiona publicacions com el Butlletí Tarragona Municipal i la revista cultural Públics. Agraïments i futur La presidenta expressa un agraïment especial a tot el personal de l'empresa, subratllant l'esforç de traslladar l'emissió en temps rècord (un mes i mig) sense interrompre el servei, treballant simultàniament amb les obres de condicionament.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
27 d’abr. del 2002
23'
Inauguració de la nova seu de Tarragona Ràdio (2002)
Un nou capítol per a la comunicació local L'any 2002 marca una fita històrics per a Tarragona Ràdio amb la inauguració de les seves noves instal·lacions a l'Avinguda de Roma. Després de 16 anys de trajectòria, l'emissora municipal es consolida amb una infrastructura tecnològica avançada i una clara aposta per la redacció integrada. Els pilars del projecte • Modernització tecnològica: Els nous locals permeten millorar la qualitat del producte radiofònic i ampliar continguts. • Unitat de mitjans: S'unifiquen en un sol espai la ràdio i les publicacions escrites com Públix i el Butlletí Municipal. • Servei a la ciutadania: Es reafirma el compromís amb l'ètica professional, la pluralitat i la independència. Trajectòria i futur L'acte destaca el recorregut de l'emissora des dels seus inicis l'any 1986, passant per diverses seus fins a arribar a l'actual. Les autoritats posen l'accent en la funció social de la ràdio, no només com a canal d'entreteniment i informació, sinó també com a eina estratègica en la seguretat industrial de la zona. "Tarragona necessita mitjans propis que siguin l'altaveu per vehicular les inquietuds, opinions i emocions de tots els seus ciutadans." Reconeixements Durant els parlaments, s'agraeix la tasca de: • Professionals, tècnics i col·laboradors històrics. • El Consell d'Administració i el govern municipal per la seva aposta política. • Els oients fidelitzats que han permès el creixement de l'emissora.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
27 d’abr. del 2002
4'
Inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio
Estrena d'instal·lacions i nova freqüència El dimarts 2 de juliol marca una fita històrica per a Tarragona Ràdio i l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació. L'emissora inicia una nova etapa amb el trasllat als estudis situats a l'Avinguda Roma 5B i l'activació de la seva nova freqüència de dial: el 96.7 FM. Un salt de qualitat professional Durant l'entrevista amb el gerent, Francesc Valls Calçada, s'ha destacat que aquest canvi no és només estètic, sinó una millora tecnològica fonamental per als professionals del mitjà: Modernització: Es compara el canvi tecnològic com el pas de conduir un 600 a un Ferrari. Eines de futur: Els periodistes disposen ara de millors eines per a la seva tasca diària, posant-se al nivell de qualsevol gran mitjà de comunicació. Il·lusió col·lectiva: Tot i que encara se sent l'olor de pintura i fusta, es destaca l'entusiasme del personal per aquest nou projecte. Agraïments i futur pròxim L'esforç de coordinació ha estat intens durant el darrer mes i mig de treballs a contrarrellotge. El gerent ha volgut reconèixer la feina de: Les empreses col·laboradores (Unitécnic, Link, Ramos, Pebex). L'equip de coordinació interna (Rosó, Judit, entre d'altres). "Ara els bons professionals tenen la capacitat i la possibilitat de poder pilotar bones eines." Finalment, s'ha fet una crida a la ciutadania a visitar les instal·lacions, tot i advertir que alguns elements ornamentals, com el cartell exterior definitiu, s'acabaran d'instal·lar en els pròxims dies.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
27 d’abr. del 2002
29'
Inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio a l'Avinguda Roma
Estrena de les Noves Instal·lacions i Freqüència L'episodi marca una fita històrica per a Tarragona Ràdio i l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació amb el trasllat a la seva nova seu a l'Avinguda Roma, 5B. Durant el programa, es destaca que aquest canvi no és només físic, sinó un salt de qualitat tecnològic i de servei a la ciutadania. Punts Clau de la Millora • Nova Freqüència: L'emissora passa a emetre pel 96.7 FM. • Modernització Tècnica: S'han instal·lat equips d'última generació, incloent-hi sistemes de gravació de vídeo per a potenciar l'arxiu d'imatges municipal i la col·laboració amb televisions. • Ampliació Horària: S'anuncia que, després de l'estiu, les emissions començaran a les 7 del matí, un repte pendent des de feia anys. Valoracions del Consell d'Administració La presidenta de l'empresa, Maria Mercè Martorell, juntament amb diversos consellers (Frederic Adam, Ramon Civit, Pere Valls, entre d'altres), expressen la seva satisfacció per la rapidesa del trasllat, realitzat en només un mes i mig. "Aquest és un salt qualitatiu a tot nivell: local, mobiliari i equips tècnics per oferir el millor servei durant molts anys." Es subratlla el paper de la ràdio com a servei públic essencial i l'objectiu compartit de convertir l'emissora en el número 1 de referència a la ciutat, superant les limitacions d'espai i d'accés (com la manca d'ascensor) que presentava l'antiga seu de la Rambla Nova. Perspectiva Històrica i Futur L'acte serveix per recordar l'evolució des de la fundació el 1934 i el pas per les diferents seus (Radio Fòrum). Tot i que l'emissió ja ha començat, la inauguració oficial i institucional s'ha programat per al 16 d'agost, coincidint amb les festes de Sant Magí.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
24 d’abr. del 2002
1h 15min
Santa Tecla 2002: Seguici Popular i Actualitat del Nàstic
Retransmissió de les Festes de Santa Tecla i Esports L'episodi combina la cobertura en directe de la vigília de Santa Tecla a Tarragona amb l'actualitat esportiva del Gimnàstic de Tarragona. La narració es desplaça entre la plaça de les Cols, centre neuràlgic de la festa, i el Nou Estadi. Actualitat Esportiva: El Nàstic de Tarragona • Es comenta el vibrant empat 4-4 contra l'Alacant al Nou Estadi. • Entrevista al president Josep Maria Andreu, qui destaca la imatge positiva de l'equip malgrat haver deixat escapar dos punts. • Es repassen els marcadors de la jornada a Segona Divisió B, incloent partits del Reus, Sabadell i Figueres. El Seguici Popular a la Plaça de les Cols La part central de l'episodi se centra en l'arribada dels elements del Seguici Popular a la part alta de la ciutat: • Elements de foc: El Ball de Diables, el Drac, el Bou i la Víbria, destacant la perillositat i l'emoció de les espurnes en directe. • Bèsties i Gegants: L'Àliga (símbol de la ciutat), la Mulassa amb la seva tradicional pujada a les escales de la Catedral, i la Cucafera llançant caramels. • Balls tradicionals: Actuacions del Ball de Serrallonga, Ball de Bastons, Pastorets, Turcs i Cavallets, Cercolets, Valencians i la Moixiganga. Cultura i Tradició • Es debat sobre la importància de la reuperació de símbols festius i el paper de les colles. • Es destaca la presentació de les clonacions dels Nanos Vells per preservar les figures originals. • S'emfatitza el sentiment d'identitat tarragonina i la transmissió de la festa a les noves generacions amb la Santa Tecla Petita. "Aquí el que es transmet és un sentiment d'identitat molt arrelat; la festa és una cosa viva que evoluciona amb la societat."
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
24 d’abr. del 2002
52'
Inici de Santa Tecla 2002 a Tarragona
La Crida i el tret de sortida a les festes L'episodi recull la retransmissió en directe de la Crida, l'acte institucional que marca el començament oficial de les festes de Santa Tecla 2002 a Tarragona. Des del balcó de l'Ajuntament i la plaça de la Font, es descriu l'ambient de germanor i l'emoció dels ciutadans davant els 11 dies de celebració que s'inicien. Homenatges i Reconeixements Durant l'acte, s'entrega la distinció de Perpetuador de les Festes i es nomenen els Teclers d'Honor. • Ginés Blanco Martín: Nomenat perpetuador per la seva tasca com a mosso del Magí de les Timbales. Es destaca la seva trajectòria d'integració, sent una persona originària de Huelva que ha adoptat la cultura tarragonina com a pròpia. • Teclers d'Honor: Reconeixement a persones i entitats amb més de 25 anys de vinculació activa a la festa, com ara els responsables dels bars Tòfol i La Queveda, la cuidadora dels gegants vells Teresina Vicenç, i figures del seguici com Jordi Guasc, Jordi Magallón i Albert Vallvé. L'esperit de la festa i la tradició L'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor de festes Carles Sala recorden la importància de fer dels carrers un espai de trobada. Es fa un emotiu recordatori a Magí Requesens, figura clau del ball de bastons que va morir poc abans de les festes. "Aprofiteu aquests 10 dies de festa per fer dels carrers de Tarragona un espai de trobada." Actes Pirotècnics i Musicals La celebració culmina amb moments rituals clau: • El Toc de Crida: Interpretat pels cinc ministrers del Consell Municipal amb instruments tradicionals com el sac de gemecs i la xeremia. • La Tronada: L'encesa d'onze morters (un per cada dia de festa) i una espectacular tronada a càrrec de la pirotècnia Ricardo Caballé. • Folclore Viu: Es destaca la mostra de mules i elements equins, amb la presència especial de cavallers de Menorca representant les festes de Sant Joan de Ciutadella.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
11'
Verdaguer: Natura, Literatura i Activitats a Tarragona
L'Exposició 'Desencís d'un Paisatge' L'eix central de la commemoració de l'Any Verdaguer a Tarragona és l'exposició "Desencís d'un paisatge", una mostra que fusiona la natura amb la literatura del poeta. El títol s'inspira en una reflexió del mateix Jacint Verdaguer sobre la transformació humana del territori. Estructura Sensorial en Sis Àmbits L'exposició no està pensada només per ser llegida, sinó per ser experimentada a través dels sentits amb sons i imatges, dividint-se en els següents espais: Terra: Orígens del poeta i vinculació amb el territori. Aigua: Creixement literari i descoberta de nous horitzons. Foc: Època de plenitud creativa i publicació de Canigó. Aire: La darrera etapa vital, més intensa i espiritual. Pàtria: Síntesi dels quatre elements i l'impacte de la seva mort en la societat. Àmbit Tarragona: Espai dedicat a la relació específica del poeta amb la ciutat i el seu entorn. La Tardor Literària: Programa d'Actes La celebració s'emmarca dins la renovada Tardor Literària (anteriorment Setmana dels Premis Literaris), amb una agenda farcida d'activitats fins al final de novembre: Música i Espectacles: Destaca l'Oda a Verdaguer de Salvador Brotons a la Catedral, el cicle Verdaguer Pop amb Titot, La Carrau i Pastora, i l'espectacle de poesia i arpa Ales. Conferències: L'escriptora Isabel-Clara Simó oferirà la xerrada "El misteri de Verdaguer" el 19 de novembre. Rondalles i Tradició: Sessions de contacontes centrades en la faceta de Verdaguer com a compilador de folclore i llegendes. "Verdaguer ha estat el gran descriptor de Catalunya; no hi ha gairebé cap lloc del país del qual ell no hagi parlat." Objectiu: Apropar el Clàssic al Públic Actual Un dels reptes principals és que les noves generacions no coneguin Verdaguer només de nom, sinó que s'endinsin en la seva riquesa lingüística. Per això, s'han creat materials didàctics per a escoles i una activitat virtual on els usuaris poden crear textos utilitzant mots genuïns del poeta que han caigut en desús.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
18'
Humor gràfic: Entre la reflexió i el compromís social
L'Humor gràfic com a eina de transformació L'entrevista a l'humorista gràfic Andreu Faro ens apropa a la seva experiència al Congrés d'Humoristes Gràfics a Alcalá de Henares (Madrid). Més enllà de l'anècdota, es reflexiona sobre la figura de l'humorista com a consciència social i la seva capacitat per qüestionar el poder i la realitat. Els mestres i el factor humà Faro destaca la humanitat de grans figures mundials com Quino, Mordillo o Forges. Malgrat la seva fama, els descriu com a persones afebleixis i, en el cas del creador de Mafalda, sorprenentment humil i insegur. La relació entre col·legues d'arreu del món, especialment la connexió amb autors de Llatinoamèrica, reforça la idea d'una professió unida per una mateixa passió: el llapis. L'humor com a disciplina seriosa Contràriament al que es podria pensar, un congrés d'humoristes és un esdeveniment profundament seriós. Faro remarca diverses idees clau: L'humor gràfic és una expressió de l'intel·lecte, no només una qüestió de "gràcia". Sovint es tracten temes feixucs com contractes legals o drets d'autor. Existeix una distinció entre el humor blanc o de riallada i la crítica social profunda (exemplificada per autors com El Roto). La tasca de l'humorista és sovint una introspecció cerebral per obtenir un gag que faci pensar al lector. El compromís: L'ONU de l'humor S'esmenta la creació de l'ONUH (Organització de les Nacions Unides de l'Humor), una iniciativa que actua com una sort de "Humoristes sense fronteres". Aquesta organització treballa per: Protegir humoristes perseguits per governs autoritaris (com a l'Iran o Panamà). Revisar sentències judicials injustes derivades de la sàtira. Reivindicar el dret universal a riure. "L'humor és l'arma dels febles contra el poder. El poder no accepta acudits perquè no té sentit de l'humor." El futur de la professió a Espanya Faro elogia la tasca de la Universitat d'Alcalá en la creació d'un futur museu de l'humor gràfic i d'un portal a Internet per centralitzar les vinyetes diàries de tota Iberoamèrica, fet que projecta la professió cap a una nova dimensió d'arxiu i visibilitat pública.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
22'
Homenatge a la trajectòria periodística de Tarragona
Reconeixement a la comunicació tarragonina L'emissora Tarragona Ràdio dedica un espai especial a la celebració de la segona edició dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona. L'acte no només premia les modalitats actuals de premsa, ràdio i televisió, sinó que se centra en l'homenatge a figures històriques que han definit el periodisme a la ciutat durant les darreres dècades. Dues llegendes del periodisme local El programa compta amb la presència de dos professionals amb trajectòries dilatades: David Castillo: Amb mig segle de dedicació, recorda els seus inicis com a taquígraf de premsa i la importància del periodisme polifacètic dels diaris petits, on s'havia de fer des de cròniques esportives fins a necrològiques. Vicent Amiguet: Originari de Castelló, repassa la seva carrera per diverses ciutats espanyoles fins a establir-se definitivament a Tarragona, destacant el seu pas per la ràdio i la premsa escrita. Evolució del periodisme Durant la tertúlia, s'analitza com ha canviat la professió: S'ha passat d'un periodisme de "tertúlia i redacció" a un periodisme més individual davant l'ordinador, que Castillo defineix com a periodisme de laboratori. Es destaca la especialització actual en contraposició a la figura del periodista total d'abans. Maria Mercè Martorell, presidenta de l'EMMC, subratlla que l'èxit dels mitjans actuals és gràcies a la base sòlida deixada per aquests precursors. Cites i records destacats "A mesura que un avança per l'alta cornisa de l'edat, es fa més sensible a aquests reconeixements." Els convidats també evoquen moments clau com els èxits històrics del Nàstic a Primera Divisió o l'agermanament de Tarragona amb l'Alguer l'any 1977.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
41'
Premi de Comunicació Ciutat de Tarragona 2002
Acte de lliurament dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació L'esdeveniment, celebrat l'any 2002, serveix per consolidar una convocatòria periodística de referència a Tarragona. L'acte destaca el paper de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació i la importància de reconèixer la professió periodística tant en l'àmbit local com en el global. Conferència de Griselda Pastor: "Tarragona-Brussel·les" La periodista Griselda Pastor, corresponsal de la Cadena SER a Brussel·les, ofereix una lliçó magistral sobre els passadissos del poder europeu, traçant paral·lelismes amb la seva trajectòria a Tarragona: • El mètode comunitari: Basat en el consens i la necessitat d'evitar la minorització dels estats, tot i que el sistema comença a mostrar signes d'esgotament per la propaganda nacional. • L'ascens de l'extrema dreta: Es discuteix l'impacte de governs com el d'Àustria o els Països Baixos, i com Brussel·les reacciona davant el populisme. • Països grans vs. petits: L'explicació del sistema de votació i el poder de bloqueig, posant l'accent en el referèndum d'Irlanda sobre el Tractat de Niça. • Identitat i llengua: La reflexió sobre el reconeixement del català davant l'entrada de nous estats membres més petits en població però amb plens drets lingüístics. "A Brussel·les, igual que aquí, gran part del temps el passo al passadís; la informació real és la que no es dóna a les rodes de premsa oficials." Premis i Reconeixements El jurat, format per personalitats del món comunicatiu tarragoní, atorga diversos guardons: • Televisió: Premi per a Anna Masí i Glòria Loquizo pel seu treball sobre la Setmana Santa. • Trajectòria: Reconeixement a títol pòstum a Josep Maria Terrassa (creador de Maginet) i distincions a Vicente Amiguet i David Castillo. • Visió de Tarragona: La intervenció de Lluís de Santís (ponit destacat) aporta una visió històrica i imperial de la ciutat, lloant projectes de futur com la transformació de la façana marítima.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
10'
Griselda Pastor: Poder i Passadissos a Brussel·les
Conferència de Griselda Pastor als Premis Ciutat de Tarragona En el marc de la segona edició del Premi Ciutat de Tarragona de Comunicació, la periodista Griselda Pastor, corresponsal de la cadena SER a Brussel·les, ofereix una ponència titulada "Tarragona-Brussel·les, Poder i Passadissos". La presentació va a càrrec de la tinent d'alcalde Mercè Martorell, qui destaca la trajectòria de Pastor com a referent del periodisme local amb projecció internacional. Trajectòria Professional Griselda Pastor prové d'una nissaga de comunicadors tarragonins. El seu recorregut inclou: * Inicis a Ràdio Reus i l'agència EFE a Tarragona. * Corresponsalies i col·laboracions amb El Periódico de Catalunya. * Etapa a Ràdio Barcelona com a cap de política. * Consolidació com la veu de referència des de la capital europea per a Iñaki Gabilondo. La Realitat de Brussel·les: Entre el Poder i el Consens Durant la seva intervenció, Pastor reflexiona sobre el funcionament intern de les institucions europees, utilitzant la metàfora dels "passadissos" com el lloc on realment es cou la política: Rodes de premsa massives: Amb més de 800 periodistes acreditats (superant Washington), la Comissió Europea exerceix un poder mediàtic que els governs nacionals intenten contrarestar. El Mètode Comunitari: Tradicionalment basat en el consens per evitar la "minorització" (aïllament) de qualsevol país, un valor que Pastor defineix com l'essència de la diplomàcia europea. Propaganda i Titulars: L'autora ironitza sobre com cada país ven les cimeres europees com un "èxit nacional" en els seus diaris locals, tot i les divisions reals. L'Auge de l'Ultranacionalisme Pastor analitza les tensions polítiques recents (anys 2000-2002), citant exemples clau com l'arribada al poder de l'extrema dreta a Àustria o Holanda (Pim Fortuyn). Destaca com aquests moviments han trencat les dinàmiques clàssiques de les institucions, forçant situacions atípiques com les protestes formals de ministres francesos amb enganxines a les solapes. "A Brussel·les, igual que aquí, gran part del temps el passo al passadís. La crònica d'avui la faran sense el soroll del mòbil, buscant la resposta a qui mana realment."
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
21'
69 anys de ràdio a Tarragona: El llibre de Cinta Bellmunt
Presentació del llibre 'Darrera el micro' L'episodi se centra en la presentació del llibre Darrera el micro, obra de Cinta Bellmunt publicada per Arola Editors. Aquesta publicació recull gairebé 70 anys d'història de la ràdio a Tarragona a través dels seus protagonistes. La presentació, celebrada al Café Barra Poetes, va comptar amb la participació de Carles Francino, qui va reflexionar sobre el passat, present i futur del mitjà. Reflexions sobre la professió periodística Durant l'acte, Francino va destacar diversos punts crítics sobre el panorama actual de la informació: Credibilitat sota mínims: La professió periodística pateix una manca de consideració social i d'autocrítica. El valor de la ràdio local: Ofereix una proximitat física i emocional que cap altre mitjà pot igualar, tot i que dificulta mantenir la distància periodística. Futur del mitjà: El futur dependrà de tenir periodistes compromesos amb l'honestedat i empresaris honestos que no se sotmetin als poders polítics. Records i evolució de la ràdio a Tarragona i Reus En la tertúlia posterior amb Pitu Terrassa, Francesc Domènech i Ferran Gerard, es contrasten les èpoques: Anys 80: Època de competència "brutal però divertida", sense rodes de premsa conjuntes i amb programacions locals que arribaven a les 12 o 24 hores diàries. Pessimisme vs. Realisme: Es discuteix la desinversió en la ràdio privada i la reducció dràstica d'hores de contingut local. Millores tècniques: Malgrat l'enyorança per la frescor del passat, es reconeix que els mitjans tècnics i les condicions laborals dures (com dormir a la redacció) han evolucionat. "La ràdio local serà el que nosaltres vulguem, sempre que tinguem periodistes compromesos i honestedat."
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
20'
La ràdio a Tarragona: del franquisme a la Transició
La ràdio com a testimoni del canvi històric Aquest episodi realitza un viatge a través de la memòria de la ràdio a Tarragona, centrant-se en el període crític que va des del final del franquisme fins a la consolidació de la Transició espanyola. L'emissió comença amb l'àudio històric de l'enterrament de Francisco Franco el 1975, servint com a punt d'inflexió per analitzar com el mitjà radiofònic va passar de la censura a la llibertat d'informació. Els inicis i la censura Els convidats, tres periodistes veterans, recorden les limitacions de l'època de la dictadura: Informatius prohibits: Tot el contingut informatiu s'havia de segellar prèviament per les autoritats de Turisme. Els únics butlletins oficials eren els de Ràdio Nacional d'Espanya (el conegut com a "Diari Hablado"). Creativitat forçada: Davant la impossibilitat d'oferir informació lliure, la ràdio es centrava en el ràdio teatre, la poesia i l'entreteniment, on es desenvolupava una gran tasca creativa. Bretxes de llibertat: Les primeres crítiques al poder es van filtrar a través de la informació municipal, els moviments veïnals o la secció d'esports. El boom de la informació local Amb l'arribada de la democràcia (1977-1979), es produeix una explosió de la informació local. Els periodistes destaquen: La professionalització de la ràdio i el naixement d'informatius que podien durar fins a una hora i mitja. La diferència entre les emissores públiques (encara lligades a l'estructura del Movimiento) i les privades, com les de Reus, que van ser més àgils a l'hora d'implementar els canvis. La importància de la comarcalitat, estenent la cobertura informativa a les Terres de l'Ebre i altres zones del Camp de Tarragona. Evolució tècnica i relació amb el poder Els interlocutors reflexionen sobre el contrast entre el passat i el present: "Abans hi havia molta més il·lusió; ara la ràdio és molt més perfeccionista però també més encursetada." Precarietat tècnica: Recorden l'ús de cabines telefòniques, gravadores de cinta i la inexistència del telèfon mòbil. Romanticisme polític: Descriuen una relació inicial molt propera i cordial amb els polítics de la primera legislatura democràtica, una proximitat que es va perdre quan el periodisme va començar a exercir una funció crítica més dura.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
22'
Història i veus de la ràdio a Tarragona (1930-1960)
Memòria històrica de la ràdio local En motiu de la presentació del llibre Darrere el Micro de Cinta Bellmunt, Tarragona Ràdio reuneix quatre figures emblemàtiques de l'emissora que van viure el mitjà entre els anys 30 i 60. L'espai serveix per retre homenatge a la trajectòria de Josep Maria Terrassa, conegut pel personatge de Maginet Pelacanyes, i per analitzar com ha evolucionat la comunicació radiofònica a la ciutat. Els protagonistes de l'època daurada Joan Juncosa Penedès: Guionista i mà dreta de Josep Maria Terrassa des de 1939. Se'l descriu com el "cervell" darrere dels grans èxits. Manel Pastor: Incorporat l'any 1950, va destacar per la seva polivalència, la gestió publicitària i els programes esportius i de varietats. Griselda Llopar: Representa la veu femenina per excel·lència, incorporada el 1956 i reconeguda per la seva dicció i connexió emocional amb l'audiència. Antoni Penedès: Conegut per programes com Tarragona Romàntica i per la creació d'una xarxa de corresponsals als 180 pobles de la província. Fites i anècdotes destacades El fenomen Maginet: El guió es preparava diàriament amb humor i ironia, sovint sota el fum d'un pur i amb música de fons per inspirar-se. L’esport i el Nàstic: La ràdio dels anys 40 i 50 era profundament "forofa", centrant-se en l'ascens del Nàstic a primera divisió i el bàsquet local. El català a les ones: Malgrat les restriccions de l'època, es van fer les primeres passes cap als informatius en català amb el Ràdio Enllaç Provincial, superant les dificultats d'aprenentatge del moment. "Aquella ràdio jugava amb l'avantatge que no existia la televisió. Ràdio Tarragona era Tarragona." Reflexió sobre la ràdio actual Els veterans coincideixen que la ràdio moderna ha perdut part de la seva ànima i connexió emocional amb l'oient en favor de la immediatesa i la política. Tot i que valoren el dinamisme actual i el caràcter més periodístic de les noves veus, lamenten la pèrdua de la qualitat en la veu i el ritme pausat del passat.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
27'
Línia Directa amb l'Alcalde: Obres, Habitatge i Civisme
Infraestructures i Obres Urbanes L'alcalde detalla l'estat de les obres a l'avinguda Vidal i Barraquer i la zona de Pere Martell, explicant que s'està treballant en la creació d'una rotonda darrere la Casa del Mar per millorar la seguretat víria. A causa de troballes de ruïnes romanes i el trasllat de la fàbrica de la Sofrera, els terminis s'han vist alterats. • Es preveu una configuració de carrils que permeti descongestionar el trànsit cap a la Tabacalera. • S'està procedint a l'enderroc de les instal·lacions interiors de l'antiga fàbrica de la Sofrera (Pallarés), que ja ha traslladat la seva activitat a Constantí. Civisme i Vigilància de Propietaris d'Animals Davant les queixes per la brutícia en zones verdes i pinars, especialment a Sant Pere i Sant Pau, l'Ajuntament anuncia una mesura innovadora: "Anirem amb un servei que serà una persona que, vestida de paisà, es dedicarà a la vigilància dels propietaris d'animals poc respectuosos." L'objectiu no és vigilar l'animal, sinó sancionar la conducta de les persones que no recullen els excrements, garantint així la convivència ciutadana. Suport a l'Habitatge per a Joves Es discuteix la problemàtica de l'emancipació juvenil. L'alcalde informa sobre els ajuts al lloguer gestionats pel Patronat Municipal de l'Habitatge: • L'Ajuntament paga un percentatge elevat del lloguer durant cinc anys. • És requisit que el pis no pertanyi a familiars directes i que hi visquin almenys dues persones. • Es planteja fer campanyes adreçades als pares per informar-los d'aquest recurs. Cultura i Projectes de Futur • Centre d'Art Contemporani: Es confirma que la Xarxa 3 (antic magatzem de tabac) acollirà part del fons d'art de la Generalitat, integrant-se en un pla de promoció de les arts visuals. • Casino de Tarragona: El projecte continua el seu tràmit administratiu normal, enfocat principalment a potenciar el sector del turisme professional i d'oci.
Arxiu Sonor 2002 Entrevistes
16 d’abr. del 2002
19'
Línia Directa amb l'Alcalde Joan Miquel Nadal
Resum de l'entrevista a l'Alcalde Joan Miquel Nadal En aquesta edició de la Línia Directa de Tarragona Ràdio, l'alcalde Joan Miquel Nadal respon directament a les inquietuds dels ciutadans sobre el manteniment urbà i l'actualitat esportiva. Gestió d'obres i neteja municipal Neteja a la Vall de l'Arrabassada: Una veïna es queixa de la manca de neteja al carrer Joan Fuster. L'alcalde nega que no s'hi netegi, tot i que admet que les obres en curs i el moviment de camions generen més brutícia de l'habitual. Anuncia que a partir de l'1 de novembre entrarà en vigor una nova contracta amb maquinària i contenidors nous. Obres al Passeig Rafael de Casanovas: Davant la queixa per la mala qualitat de les rajoles, Nadal aclareix que l'error prové d'una empresa externa i no dels enginyers municipals. L'Ajuntament es mostra disgustat amb l'empresa encarregada i garanteix que les reparacions es faran sota garantia. Manteniment a Torreforta i casc antic: Es demana la rebaixa de voreres a la urbanització Los Naranjos per a la mobilitat reduïda. S'informa del mal estat de les voreres al carrer de les Coques; l'alcalde reconeix que la solució definitiva podria ser la peatonalització. Es confirma el canvi de totes les marquesines d'autobús de la ciutat abans de finals del 2002. Actualitat del Gimnàstic de Tarragona L'alcalde es mostra molt crític amb la situació del Nàstic: "Hi ha hagut una enorme injustícia amb el Gimnàstic... la baixada de Segona A a Segona B ha sigut injusta." Crítica arbitral: Es comenta la polèmica per les declaracions de l'àrbitre Clos Gómez sobre la seva celebració a la ciutat. Estratègia del club: Nadal demana a la directiva "administrar la indignació" i evitar que els conflictes judicials trenquin el ritme de competició de l'equip.