Constitució de la setena legislatura del Parlament de Catalunya

Discurs d'Ernest Benach i constitució de la Mesa L'acte institucional marca l'inici de la setena legislatura amb el nomenament de l'històric diputat de Reus, Ernest Benach (ERC), com a nou president de la cambra. En el seu discurs inaugural, Benach ha volgut destacar el relleu generacional i la necessitat de modernitzar les institucions catalanes per adaptar-les al segle XXI. Eixos principals de la nova etapa política El president ha posat èmfasi en diversos objectius estratègics per al seu mandat: Reforma del Reglament: Prioritat absoluta per donar dinamisme a la feina dels diputats i agilitzar els processos legislatius. Proximitat i transparència: Impuls del Canal Parlament i de l'ús de les noves tecnologies per fer la política accessible a totes les llars del país. Participació ciutadana: Continuïtat de les comissions mixtes amb experts i societat civil per enriquir el debat parlamentari. Projecció internacional: Consolidació de les relacions amb Europa i amb altres nacions sense estat com Escòcia, Flandes i el Quebec. Valors i memòria històrica Benach ha recordat la figura de Lluís Companys i ha agraït la tasca del seu predecessor, Joan Rigol, definint-lo com un "mestre". Ha fet una crida solemne a utilitzar el diàleg i la paraula com a úniques eines, reivindicant la política feta des de la convicció però allunyada de l'agressivitat. "Vostès poden començar a escriure el guió de la utopia. Els encoratjo a assumir-ne la responsabilitat." Composició de la nova Mesa El resum dels resultats de la votació deixa una Mesa plural amb representants de diverses formacions: Presidència: Ernest Benach (ERC). Vicepresidències: Higini Clotas (PSC) i Ramon Camp (CiU). Secretaries: Anna Miranda (CiU), Carme Carretero (PSC), Rafael Luna (PP) i Marina Llansana (ERC).

Constitució de la Mesa del Parlament de Catalunya

Resum de la sessió constitutiva del Parlament L'episodi detalla el seguiment en directe de la sessió de constitució del Parlament de Catalunya, centrant-se en les votacions clau per als càrrecs de la Mesa. Després de l'elecció d'Ernest Benach com a nou president de la cambra amb 111 vots, la sessió ha continuat per definir les vicepresidències i secretaries. Elecció de les vicepresidències S'ha completat el recompte de la segona ronda de votacions, amb els següents resultats oficials: * Higini Clotas (PSC): Elegit vicepresident primer amb 77 vots. Ha comptat amb el suport del PSC, el Partit Popular, Iniciativa per Catalunya i part d'Esquerra Republicana. * Ramon Camp (CiU): Elegit vicepresident segon amb 57 vots. Ha rebut el suport del seu grup parlamentari i de l'altra meitat del grup d'Esquerra Republicana. "És vicepresident primer amb 77 vots, el diputat senyor Higini Clotas; vicepresident segon amb 57 vots, el senyor Ramon Camp." Acords polítics i properes passes L'estructura de la Mesa respon a un acord entre les forces majoritàries (PSC, CiU i ERC) per repartir-se els càrrecs principals. Els punts clau del matí inclouen: * La divisió del vot d'ERC per complir amb els acords de suport a ambdós candidats a la vicepresidència. * Queda pendent una tercera votació per escollir els quatre secretaris. * La incògnita de la quarta secretaria, que es disputa entre Iniciativa per Catalunya i el Partit Popular. Si finalment recau en Rafel Luna (PP), la demarcació de Tarragona tindria una presència destacada a l'òrgan rector.

Elecció d'Ernest Benach com a nou president del Parlament

Nou president per a la setena legislatura El Parlament de Catalunya ha escollit Ernest Benach i Pasqual, cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per Tarragona, com a nou president de la cambra catalana. Amb 44 anys, Benach es converteix en el president més jove del Parlament des de la restauració de la democràcia l'any 1980. Detalls de la votació L'elecció ha estat marcada per un ampli suport parlamentari fruit d'un acord entre les formacions majoritàries: 111 vots a favor: Provenents de Convergència i Unió (CiU), el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana (ERC). 24 vots en blanc: Corresponents als diputats del Partit Popular (PP) i d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). Trajectòria i context polític Ernest Benach, delegat fins ara a la demarcació de Tarragona i amb experiència prèvia com a tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Reus, és el sisè president de la institució en l'etapa democràtica actual. Succeeix en el càrrec a figures històriques com: "Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy, Joan Reventós i Joan Rigol." Pròxims passos en la sessió constitutiva Un cop finalitzada l'elecció de la presidència, la sessió del Parlament continua amb el procediment per escollir la resta de membres que configuraran la Mesa: Elecció dels dos vicepresidents. Elecció dels quatre secretaris. L'acord polític preveu un repartiment representatiu entre les forces principals per garantir l'estabilitat de la cambra en aquesta nova legislatura.

2003-12-09 PARLAMENT 1+ART EN L

Dotzena edició de la Mitja Marató de Tarragona

Preparatius per a la Mitja Marató de Tarragona Aquest diumenge, Tarragona celebra la dotzena edició d'una de les proves esportives més consolidades de la ciutat. Amb un límit d'inscripció assolit de 1.500 participants, l'esdeveniment destaca per la seva qualitat organitzativa i pel fet que dues terceres parts dels corredors provenen de fora de la localitat. Punts clau de l'edició: Consolidació i qualitat: L'organització prioritza un bon servei al corredor limitant el nombre de places per garantir la seguretat i l'atenció personalitzada. El circuit: Enguany presenta lleugeres variacions per fer-lo més planer i atractiu, incloent un recorregut complet per la Rambla i passant per la façana marítima. Perfil del participant: Des de joves de 14 anys fins a veterans de 76, la prova és un repte de superació personal més enllà de la competició professional. La força del voluntariat L'èxit de la cursa depèn d'un equip de 300 voluntaris que treballen des de fa mesos i que el dia de la prova es mobilitzen des de les 5 del matí. Entre les seves tasques destaquen: 1. Senyalització i control del circuit. 2. Avituallament i assistència sanitària. 3. Serveis exclusius com podologia i massatges a l'arribada. Cultura i comunitat: El III Certamen Fotogràfic Paral·lelament a la cursa, es convoca el tercer concurs de fotografia, obert a professionals i aficionats, que busca capturar l'essència de l'esforç i l'ambient de la ciutat. "El corredor és el veritable protagonista de l'activitat; per això intentem mimar-lo amb cada detall i millora anual." L'exposició de les obres premiades es podre visitar al Pati de Jaume I de l'Ajuntament durant les festes de Nadal.

FEM ESPORT 2003-12-11

Guia pràctica per iniciar-se en el món de l'esquí L'expert Rafa Olivier ens ofereix una visió detallada sobre com afrontar la primera experiència a la neu, destacant la importància de la preparació prèvia i l'elecció correcta del material per evitar frustracions i lesions. Lloguer i adaptació del material Lloguer inicial: Es recomana llogar l'equip la primera vegada en lloc de comprar-lo, ja que la inversió és elevada i el material de lloguer actual és de primeríssima qualitat. L'elecció de les botes: És el punt més crític. Cal passar almenys 10 minuts amb la bota posada a la botiga per assegurar-se que no fa mal. Una bota mal ajustada pot arruïnar la jornada. On llogar?: Llogar a la ciutat (com Tarragona) permet estalviar temps, però llogar a pistes facilita el canvi immediat si el material no és còmode. Preparació física i seguretat Tot i que sembli una activitat lúdica, l'esquí requereix una base física mínima per gaudir plenament i evitar accidents: * Treball de cames: Es recomana enfortir els quàdriceps i els adductors, a més de realitzar activitat aeròbica prèvia (caminar, bicicleta). * Hidratació i descans: És fonamental beure líquids cada dues hores i fer parades per recuperar forces, especialment en condicions de fred o calor extrema a la primavera. * La primera baixada: Ha de ser sempre lenta, servint com a escalfament muscular i mental per evitar l'estrès de les cues i les pulsacions altes. Formació i alternatives a la neu La figura del monitor: Per a un aprenentatge menys traumàtic i més ràpid, és ideal comptar amb un professional que eviti l'adquisició de vicis i males postures. Alternatives lúdiques: Per a aquells que no volen esquiar, les raquetes de neu o l'esquí de fons són opcions fantàstiques per gaudir de la natura i el paisatge d'una forma més relaxada. "S'ha de tindre paciència, prendre-s'ho com una diversió i no com una obligació; riure de les caigudes forma part de l'experiència."

FEM ESPORT 2003-12-18

Consolidació d'una Tradició Històrica El contingut destaca la importància d'una data significativa que representa la consolidació d'una activitat vital per a la comunitat. Es posa èmfasi en el valor històric i social d'aquest esdeveniment, subratllant que es mereix un reconeixement oficial. L'objectiu de la recuperació L'eix central de la intervenció és la voluntat de recuperar la mítica peonada, un acte que antigament aconseguia: Aplegar a famílies senceres en un context participatiu. Fomentar la pràctica de córrer com una activitat col·lectiva i cohesionadora. Mantenir viu el record de les edicions de fa molts anys. Compromís institucional S'explicita que ja hi ha un grup de treball actiu per fer realitat aquest retorn: "Intentarem buscar el que puguem, tot el que puguem fer. Estem treballant-hi sobre aquest tema ja." Això demostra una voluntat política i organitzativa ferma per restaurar aquesta activitat tan estimada pels vilatans.

Havaneres des del balcó: Especial Fi d'Any 2003

Tancament de l'any i Selecció d'Havaneres Aquest episodi de Havaneres des del balcó marca l'últim programa de l'any 2003, oferint una retrospectiva musical que connecta Catalunya amb Cuba i la tradició marinera. L'espai destaca la importància cultural de l'havanera com a gènere d'enyorança i celebració. Peces Musicals Destacades • L'exotisme de Cuba: Es presenten cançons que evoquen els paisatges caribenys, la canya de sucre i la bellesa de l'illa, servint com a pont emocional entre les dues ribes de l'Atlàntic. • Versions de Cinema: El grup Mestre Deixa interpreta una versió de la cèlebre peça Yo te diré, pertanyent a la banda sonora del film Los últimos de Filipinas, destacant-ne la qualitat de l'enregistrament. • Clàssics i Tradició: Es recuperen peces antigues com Adiós mi península hermosa interpretada per Valparadís y la Popular, que narra el comiat d'un soldat que marxa cap a l'Havana. Homenatges i Col·laboracions • Miquel Martí i Pol: El programa ret homenatge al poeta, traspassat poc abans d'aquesta emissió, amb la cançó Mare, si fos mariner, amb lletra seva i música de Josep Bastons, interpretada pel grup Peix Fregit. • Vestida de Nit: S'inclou la interpretació d'aquest duet que destaca per la seva instrumentació i una lletra plena d'imatges poètiques sobre el mar i la nit. "Pinto les notes d'una havanera blava com l'aigua d'un mar antic." Comiat i Desitjos El locutor tanca el cicle del 2003 agraint a l'audiència i a l'equip de Tarragona Ràdio, emplaçant els oients al retorn de la programació el diumenge 11 de gener amb l'havanera popular La vella Lola com a cloenda festiva.

Havaneres des del Balcó: Història, Veus i Tradició

La tradició de l'havanera En aquesta edició del programa Havaneres des del balcó, en Javier ens submergeix en la riquesa cultural d'aquest gènere musical. Tradicionalment associat a les veus masculines de pescadors i mariners, el programa reivindica també el paper fonamental de les veus femenines i la història social que s'amaga darrere de cada partitura. Peces musicals i interpretacions destacades El programa fa un recorregut per diverses peces emblemàtiques: Sílvia Pérez Cruz: Interpreta havaneres cubanes del segle XIX d'autor desconegut com "A mí no me gusta el coco" i la sensual "Vivir en La Habana". Duet Arjau: Presenten "La Cimarrona", una peça de 1890 provinent del repertori de les corals de tapers (treballadors del suro) de Palafrugell, que narra la fugida d'una esclava cap a la llibertat. El Pensament: Una composició de Narcissa Oliver i Josep Bastons, interpretada pel duet amb acompanyament de Cástor Pérez. L'agenda de cantades Es detallen diversos esdeveniments per als amants del gènere: Garoïnades a Calella de Palafrugell: Actuacions cada dissabte fins a mitjans de març. Cantada a Valls: Trobada de grups de les comarques tarragonines el 2 de febrer al Centre Cultural Municipal. Restaurant Les Bruixes (Altafulla): Actuació el dissabte 1 de febrer. "Si a tu ventana llega una paloma, trátala con cariño que es mi persona." L'episodi clou amb el clàssic "La Paloma" de Sebastián Iradier, recordant la immortalitat d'aquestes melodies que uneixen Cuba i Catalunya.

Havaneres des de Castella: Unió Musical amb Cuba

L'Havanera com a Pont Cultural En aquesta edició del programa Habaneras desde el balcó, la presentadora Núria i col·laborador Javier exploren la connexió emocional i melòdica entre Cuba i Espanya. Tot i que l'havanera té les seves arrels a l'Havana, el programa destaca com aquest gènere ha arrelat profundament a l'interior de la península, concretament a Castella. Característiques de la Melodia El gènere es defineix per diversos elements tècnics i sensorials que el fan únic: És una melodia dolça i engrescadora. Estructurada en un compàs binari. Destaca pel seu ritme sincopat i el que anomenen la "sabrosura caribeña". Havaneres de Terra Endins Es presenta la peça Recordando Habaneras de Carlos Maniega, interpretada pel grup Habaneras Castilla. Aquesta obra demostra que l'havanera no és exclusiva de les zones costaneres, sinó que: Serveix de llenguatge d'unió entre pobles llunyans. Expressa la felicitat d'un poble que canta. Fusiona elements castellans amb el sentiment de l'illa. "Canta Castilla, canta Habaneras de aquí y de allá, que el pueblo que canta es feliz."

Salutació repetitiva i inici d'una cançó

Anàlisi de l'enregistrament Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva que consisteix gairebé íntegrament en la salutació "Bona nit". El fragment es caracteritza per una estructura constant i minimalista. Punts clau del contingut Salutació constant: L'expressió "Bona nit" es repeteix de forma sistemàtica cada 30 segons aproximadament. Interrupció puntual: Hi ha una breu variació cap al final de l'àudio on apareix un element diferent. Transició a l'acció: S'identifica un canvi de conducta verbal amb la instrucció o acció de cantar. "Canta" En conjunt, el text no presenta una narrativa complexa, sinó que sembla una prova de so, una ritualització de la benvinguda o un bucle d'espera abans d'iniciar una activitat vocal.

Cuba i el llegat de les habaneres a Catalunya

L'origen i la influència de l'habanera L'episodi explora la profunda connexió cultural entre Cuba i Espanya, especialment a través de la música. Se centra en el gènere de l'habanera, que va florir durant els intercanvis comercials i culturals de finals del segle XIX i principis del XX. Conceptes clau sobre Cuba Etimologia: La paraula Cuba prové d'un vocable indígena que significa "lloc cèntric". Cultura i paisatge: Més enllà dels tòpics com el rom, els cigars i les platges, es destaca la riquesa dels seus paisatges, com els manglars i els palmars. Referents musicals esmentats Llop de Mar: El grup interpreta la cançó La canya dulce, un exemple de la tradició sonora compartida. Grups pioners: Es fa referència a grups històrics de Catalunya que van popularitzar el gènere des dels anys 70. "Cuba, paraula derivada del vocable indígena, que significa lloc cèntric." Expansió internacional del gènere El programa subratlla que l'habanera no és exclusiva d'un sol territori, sinó que té presència en diversos països com: * Xile * Mèxic * Argentina * Catalunya

Havaneres des del Balcó: L'origen de Carmen i l'Arreglito

Introducció al gènere de l'Havanera En aquesta edició de l'espai Havaneres des del balcó dins del programa Ja Tardes, la Núria i en Javier Pardena ens conviden a explorar la història i l'evolució d'aquest gènere musical tan arrelat a la nostra cultura. L'eix vertebrador d'avui és la curiosa relació entre la música clàssica europea i les composicions populars d'influència caribenya. L'objectiu és demostrar com melodies que considerem universals tenen arrels compartides. La connexió Bizet i Iradier El punt central de la discussió és la similitud musical extrema, gairebé idèntica, entre dues peces cèlebres: • L'havanera de l'òpera Carmen del compositor francès Georges Bizet. • L'havanera titulada L'arreglito, obra del compositor basc Sebastián Iradier. "Escolteu amb una mica d'atenció les dues melodies, a veure si us adoneu que són una." Segons s'explica, Bizet va utilitzar la melodia d'Iradier pensant que era una cançó popular anònima, creant així una de les peces més famoses de la història de la lírica. El programa ofereix una comparativa directa mitjançant la interpretació del grup AXIVIL CRIOLLO, permetent a l'oient identificar el famós ritme i la línia melòdica que defineix l'amor rebel. Evocació del paisatge cubà L'episodi obre i tanca amb referències poètiques a l'origen de l'havanera, mencionant elements clàssics de la geografia i la vida a l'illa com: • Els manglars i els palmars. • La figura del guajiro i el ritme de la badia. • La llibertat del vent i la llum de l'alba. Tot plegat serveix per mantenir viu el fil conductor de la història de l'havanera com una excusa per gaudir de la música.

Havaneres d'Aragó: Tradició i Instruments

Les Havaneres a la Terra Aragonesa En aquest episodi, explorem la riquesa de les havaneres a l'Aragó, trencant el mite que aquest gènere és exclusiu de les zones costaneres. Tot i que l'arribada del bon temps convida a gaudir-ne a l'exterior, el programa destaca que qualsevol època de l'any és idònia per a la seva escolta. Instruments Tradicionals La sonoritat de l'havanera aragonesa es diferencia per l'ús d'instruments autòctons de la regió, que aporten un caràcter folklòric únic. Alguns dels instruments esmentats són: • La dulzaina i la gaita de Boto. • El clarín i el xiflo. • El salterio i el pínfano. Interpretació Musical El focus central de la sessió és la col·laboració del grup Biella Nuei de Saragossa, que presenta una peça singular titulada Hermosa Noche. "Interpreten dues havaneres en una, recollides en diferents zones de l'Aragó." Aquesta obra permet apreciar com el gènere s'ha adaptat i ha arrelat en la cultura d'interior, mantenint la seva essència melòdica però integrant els matisos de la tradició musical aragonesa.

L'evolució de l'havanera: de la sarsuela a la taverna

L'havanera: Un gènere entre la sarsuela i el mar Aquest espai musical, amb la participació d'en Javier, explora la riquesa i la història de l'havanera, un gènere que va més enllà de la tradició popular de taverna per endinsar-se en la música clàssica i teatral. La influència de la sarsuela L'havanera va trobar en la sarsuela un vehicle de propagació fonamental a mitjans del segle XIX. Es destaquen obres clau com: * Marina d'Emilio Arrieta (1855), considerada una de les primeres a incloure ritmes d'havanera. * Luisa Fernanda de Federico Moreno Torroba (1932), interpretada per l'Orfeó Donostiarra. La vida a la taverna i la mar El programa ret homenatge a la tradició marinera de la costa catalana, des de Sant Pol fins a Tossa, descrivint l'ambient on els pescadors cantaven per oblidar les penes quan el mal temps impedia sortir a feinejar. Els ritmes habituals incloïen: * Havaneres i balsets. * Boleros, xotis i balades. Humor i tradició popular Es presenten peces amb un toc humorístic sobre la vida quotidiana, com el balset La xalana, que narra les desventures d'un pescador novell que pateix de mareig i acaba decidint que és millor anar a comprar el peix al mercat. També es recuperen temes populars que parlen de productes icònics com el ron, element inseparable d'aquest context cultural. "Si el mareig fos havanera, jo en seria un recital."

Habaneres i Tradició Musical: El Llegat de Ricardo Lafuente

El Cor de les Habaneres Aquest episodi ens submergeix en l'univers sonor de les habaneres, gènere musical que fusiona l'ànima de Cuba amb la tradició costanera de localitats com Torrevella. A través d'una selecció de peces clau, s'explora la connexió emocional entre el Carib i la península Ibèrica. Peces Clau i Autoria El programa destaca de manera especial la figura de Ricardo Lafuente, compositor fonamental per a la lírica torrevellenca i les habaneres. S'analitzen i reprodueixen obres com: • El amor de la mulata: Una peça que descriu la passió i la intensitat de l'amor amb metàfores de foc i volcans. • A manera salada: Cançó que reflexiona sobre el viatge de l'habanera, que neix dolça entre les canyes de sucre de Cuba però s'impregna de sal en arribar a les platges de Torrevella. • Torrevieja: Considerada un himne de la ciutat, aquesta peça descriu la població com un mirall on Cuba es mira per sentir-se feliç. Torrevella i el Concurs d'Habaneres Es fa menció especial a la importància cultural de Torrevella com a epicentre d'aquest gènere: • La ciutat celebra cada estiu un prestigiós concurs internacional de corals i polifonia. • Es descriu la relació de fraternitat amb l'Havana, transmesa a través de les ones i les brises marines. "Torrevieja es un espejo donde Cuba se mira y al verse suspira y se siente feliz." L'espai conclou amb una successió de comiat en un ambient nocturn i reflectiu, posant fi a la jornada dominical.

Havaneres des del Balcó: Peix Fregit i Cançons de Mar

Havaneres i Històries Marineres Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó de Tarragona Ràdio ret homenatge a la tradició musical marinera, centrant-se especialment en el grup Peix Fregit i el seu treball Sirenes. Temàtiques i Composicions El programa explora diversos relats on la mar és el protagonista absolut, barrejant realitat i mitologia: • Llegendes de Sirenes: Es presenten peces com La sirena i la lluna i La Sirena, que narren històries de pescadors enyorats i criatures mitològiques que habiten els esculls. • Influències Internacionals: Es destaca el caràcter global de l'havanera, viatjant fins a la península de Yucatán (Mèxic) per escoltar peces com Las Golondrinas. • Estampes de la Costa Catalana: El repertori inclou clàssics que evoquen l'enyorança per illes com Menorca o el treball dur dels mariners a la platja. Reflexions sobre la Mar Durant l'espai, el locutor reflexiona sobre el sentiment de pèrdua i l'amor cap a la mar i les embarcacions: "Com que res més puc donar-te, tota la mar és per tu." Es tanca l'episodi amb un reconeixement als Llops de mar, aquells homes que han dedicat tota una vida a lluitar contra els temporals i la tramuntana, i que ara, en la vellesa, passegen per la vora de l'aigua recordant el seu passat en els vaixells.

Avaneres, Boleros i Jazz: Un Viatge Musical

Introducci3 Musical i Tradici3 L'episodi d'avui comen3a amb un aire festiu i tradicional, destacant la participaci3 de la Tuna d'Aparelladors de Granada. Aquesta agrupaci3 universit3ria ens ofereix una interpretaci3 particular de la cl3ssica pe3a La Paloma, mostrant una faceta musical diferent de l'habitual. Viatge a trav3s del Bolero El programa ens convida a realitzar un viatge simbolic des del Port de Tarragona, utilitzant la m3sica com a vehicle: • Es presenta la can33 Viajera, un bolero amb ritme d'avanera. • Aquest tema va ser popularitzat l'any 1947 per Lolita Garrido amb l'acompanyament de l'orquestra de Fernando Garc3a. Homenatge a Ortega Monasterio i Luqui Guri La secci3 final de l'episodi se centra en una actuaci3 especial del reconegut pianista catal3 Luqui Guri durant un homenatge a Ortega Monasterio a Palafrugell. L'Avanera-Blues i la Broma Musical Guri introdueix el concepte de la "broma musical", on explora les connexions harm3niques entre el blues i l'avanera: • Presenta una versi3 curiosa del St. Louis Blues, rebatejada com a Avaneras Blues. • El pianista destaca que l'estructura del blues i el ritme de l'avanera poden conviure de manera sorprenent. "M'agradaria fer aquesta broma perque m'ho passo b3 fent-la." Reinterpretacions Personals L'actuaci3 conclou amb la pe3a La balada del Lucas, que el pianista adapta personalment sota el nom de La balada del Luqui.

Havaneres des del balcó: El Duet La Taverna

Resum de l'Episodi Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó de Tarragona Ràdio ret homenatge a la tradició marinera i musical de la costa catalana. Amb la col·laboració especial del Duet La Taverna, el programa combina interpretacions musicals en directe amb reflexions sobre la vida dels pescadors i la història de la pirateria al Mediterrani. Temàtiques Principals • Homenatge al Pescador: Es destaca la figura de personatges com Ricard Bastó, qui va dedicar 50 anys de la seva vida a la mar, representant l'esforç i la nostàlgia dels vells mariners. • Pintura de Paisatges Urbans: Es fa una descripció emotiva del barri antic, descrit com un espai ple de records, olors a mar, roba estesa i primers amors que perduren en la memòria. • Figures Històriques i Llegendes: S'introdueix la curiosa història de Joan Torrelles, un noble barceloní del segle XV que compaginava el seu càrrec de conseller marítim amb la pirateria. Repertori Musical Destacat • El programa inclou clàssics del gènere com La Gavina de Frederic Sirés, escrita l'any 1928, i peces contemporànies com A cau d'orella. • La cloenda es realitza amb una animada rumba habanera, L'ola tabernera, que trasllada l'oient a l'ambient festiu de les tavernes de Calella. "El mar és bo, el mar és blau, el mar és calma i és temporal."

Havaneres des del Balcó: El Duet Mediterrà i el Mar

Havaneres i Cants de Taverna a Tarragona Ràdio L'episodi d'avui del programa Habaneras desde el Balcó ens submergeix en la tradició marinera a través de les veus del Duet Mediterrà de Begur. El programa fa un recorregut per peces clàssiques i composicions contemporànies que capturen l'essència de la vida al litoral català i les seves connexions amb Cuba. Temes i Peces Musicals Principals • L'amor al mar i la vida de pescador: S'exposen cançons que parlen de la duresa i la bellesa de l'ofici, com L'amor al mar i la reivindicativa Mare, vull ser pescador d'Antònia Vilàs. • La tradició de taverna: Es recorda com els cants de taverna s'acompanyaven originalment de ritmes fets amb els dits sobre les taules de fusta o culleretes sobre gots de vidre. • Paisatges i enyorança: Peces com Calamongó de Ramon Carreras i La xalana de Josep Bastons evoquen racons de pau, barques i el vent de tramuntana. Connexions Internacionals L'episodi destaca la fusió cultural amb les següents obres: La Gavina/La Gaviota: Una peça de Frederic Chirés presentada en una versió bilingüe (català i castellà) que simbolitza el desig de creuar l'oceà cap a l'estimada. Influències Llatinoamericanes: La cançó Camagüey ens trasllada directament a Cuba, mentre que el guitarrista del duet aporta una visió personal del Mediterrani des d'una perspectiva llatina a Qué bello lugar. "Catalunya hermosa, en ti se percibe la mano de Dios." El programa conclou reafirmant el vincle entre la llengua catalana, el paisatge de la costa i la música d'anada i tornada.

Havaneres des del Balcó: El grup Desplegabeles

Havaneres i Cultura Marinera amb Desplegabeles Aquest episodi del programa Havaneres, des del balcó se centra en la tradició musical marinera de Catalunya, especialment a través de les interpretacions del grup Desplegabeles de Barcelona. El programa explora la vida dels pescadors, les seves rutines i la nostàlgia del mar. Temes Principals i Cançons • Vida i feina al mar: Es presenten cançons que descriuen el cicle diari de la pesca, des de la sortida del port a l'alba fins al retorn amb les xarxes plenes. • La taverna com a centre social: Es destaca la importància de les tavernes com a espai de reunió, on el pescador trobava descans, jocs de cartes i companyonia. • Homenatges i localitzacions: Es fan dedicatòries especials a veïns del barri del Serrallo a Tarragona, subratllant el privilegi de viure amb vistes directe a la mar. • Composicions d'Antònia Vilàs: Gran part del repertori escoltat recull l'obra d'aquesta compositora, destacant peces com Sortim a la mar o Mare Vull ser Pescador. Cites i Conceptes Clau "Avui la pesca està bona, per això alegres cantem. Avui a les nostres dones molt contentes les farem." L'episodi conclou amb una invitació a les festes de Sant Magí de Tarragona, on se celebraran cantades d'havaneres amb grups com Cavall Bernat i Xarxa.

Havaneres des del Balcó: L'essència del Duet Mediterrà

Introducció al programa El programa Havaneres des del Balcó de Tarragona Ràdio ens convida a gaudir d'una selecció musical dedicada al gènere de l'havanera i el cant de taverna, amb un protagonisme especial per al Duet Mediterrà. El programa explora tant les composicions clàssiques com les tradicions litorals que han donat forma a aquest estil. Repertori del Duet Mediterrà L'episodi presenta diverses peces clau interpretades pel conjunt de Begur: Peces clàssiques i marineres • L'amor al mar: Una peça que obre la sessió recordant les tasques dels pescadors i l'ambient de les tavernes. • La xalana: Obra dels reconeguts autors Carlos Casanovas i Josep Bastons. Una cançó que descriu amb nostàlgia el vaivé de les barques i el treball amb els ormeigs de pesca. • Calamongó: Una composició de Ramon Carreras que evoca paisatges de pau, penya-segats i la vida contemplativa dels pescadors al litoral. Històries i traduccions • Mare, vull ser pescador: De l'autora Antònia Vilàs, una havanera emotiva que narra la determinació d'un jove per seguir la tradició familiar tot i el patiment matern. • La Gavina / La Gaviota: Peça de Frederic Sirés. S'ofereix una interpretació única on s'intercalen les versions en català i castellà, recordant que originalment va ser escrita en llengua castellana. El context del cant de taverna Es fa una menció especial a l'atmosfera tradicional de les tavernes del litoral català, on la música es feia de manera espontània: "Es marcava el ritme de les cançons cantades a capella amb els dits colpejant la taula o amb les culleretes del cafè picant els gots de vi." Aquesta simplicitat i proximitat defineixen l'esperit d'aquest gènere musical.

Havaneres des del Balcó: El Serrallo i Marina Rossell

Concert Coral al Serrallo L'episodi d'avui de Havaneres des del Balcó ens transporta al concert celebrat el passat 22 de juny a l'església de Sant Pere del Serrallo. Aquest esdeveniment va comptar amb la col·laboració de l'Associació de Veïns del Serrallo, l'Autoritat Portuària de Tarragona i la participació conjunta de dues formacions destacades: • Cor Ciutat de Reus • Coral Serrallo Ambdues corals, sota la direcció de Maricarme Durant i Salvador, interpreten en directe peces com Blauet, una composició que evoca el silenci i la nostàlgia de la nit enamorada. Història i Identitat de la Coral Serrallo Es fa un repàs emotiu a la trajectòria de la Coral Serrallo, una entitat profundament arrelada al barri mariner de Tarragona: • Inicis i directors: Es recorda la figura d'Antoni Soler, un director exigent i amb una oïda prodigiosa que assajava amb els cantaires al Cafè Cascaró. • Formació actual: Creada l'any 1970, la coral actual manté l'esperit del barri. Per formar-ne part, només es requereix ritme, oïda i passió pel cant. • Espais culturals: Els assajos es realitzen a la Confraria de Pescadors, un edifici amb història (fundat el 1945) que ha estat centre de teatre, sarsuela i ball. La Reflexió de l'Havanera: Marina Rossell i Carlos Cano El programa dedica un bloc especial a analitzar què s'amaga darrere les lletres d'aquest gènere musical. A través de la mítica pregunta "> De què parles, havanera?", s'explora el contrast entre la melodia dolça i la realitat d'històries negres, guerres i cicatrius que moltes vegades amaga la cançó. S'inclouen interpretacions de: • Marina Rossell i Carlos Cano: Una versió bilingüe (castellà i català) que reflexiona sobre la nostàlgia, la pobresa i els records d'anada i tornada a Cuba. • Peces destacades: S'escolten cançons com L'avi pescador de Joan Andreu Garriga i Bahía de la Habana per tancar l'emissió.

Havaneres des del Balcó: El llegat dels Jovarros

Monogràfic sobre el grup Els Jovarros Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó a Tarragona Ràdio ret homenatge al conjunt musical Els Jovarros, de Molins de Rei. Tot i que el grup ja no està en actiu, el programa recupera les seves gravacions de l'any 1995, que es caracteritzen per un estil personal i innovador, sovint acompanyats per quartets de corda i instruments atípics en el gènere. Cançons i Temàtiques Marineres El recorregut musical inclou peces emblemàtiques que narren la vida a la mar i la història de Catalunya: • Llegendes i marineria: Es parla de figures històriques com el pirata Joan Torrelles (segle XV) i de la duresa de la vida al Cantàbric amb la cançó Els braus del nord. • Història i Indústria: S'esmenta la importància de les colònies industrials dels segles XIX i XX situades als marges dels rius Llobregat, Ter i Cardener. • Pau i Memòria: La interpretació de El canó de Palamós es presenta com un al·legat contra la guerra, destacant l'ús curiós d'una arpa de boca. Peces Destacades "El meu avi va anar a Cuba, a bordo del Català, el millor vaixell de guerra de la flota d'Ultramar." L'episodi culmina amb una versió molt treballada de El meu avi, recordant la tragèdia dels mariners a la guerra de Cuba i l'esperit patriòtic català.