Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

865-888 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Oriol Grau: La realitat de la televisió i l'ofici d'actor
Oriol Grau i la seva visió del món televisiu L'actor i creador Oriol Grau reflexiona sobre la seva trajectòria professional, l'impacte de la fama i el funcionament intern dels mitjans de comunicació. Després d'una etapa de desconnexió a la seva terra natal, comparteix la seva experiència sobre el que implica ser una cara coneguda i la necessitat de tocar de peus a terra. La fama i la pressió de la pantalla Grau defineix la televisió com el mitjà de comunicació que més crema i subratlla que ser famós no és un ofici en si mateix. Els punts clau de la seva reflexió inclouen: La distinció entre ser actor de professió i ser un personatge mediàtic buit de contingut. La dificultat de passar de ser un observador de la realitat a ser l'objecte observat per la gent. L'existència de mecanismes d'èxit que sovint són una "loteria" i no responen a una lògica clara. El mercat televisiu i la innovació L'entrevista aborda el salt d'humoristes catalans cap al mercat espanyol, exemplificat per figures com Andreu Buenafuente o Santi Millán. Grau ho atribueix a factors econòmics i a la limitació d'audiència de Catalunya: "A Catalunya et paguen una cosa, quan treballes per Espanya et paguen una altra, bastant diferent. Penso que és un procés natural." També critica la manca de risc dels directius de televisió, recordant les dificultats per estrenar "Plats Bruts", que inicialment va ser rebutjada per ser considerada massa "ordinària" abans de convertir-se en un èxit d'audiència massiu. Diferències entre la televisió pública i privada En la seva etapa treballant a Madrid per a cadenes privades ( Telecinco), Grau va notar un control excessiu dels continguts en comparació amb la televisió pública catalana, on existeix una major llibertat creativa malgrat les paradoxes del sistema.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
23'
Periodisme local i reptes digitals al Comunica 04
Repàs de la Situació Professional a Tarragona El debat se centra en la realitat del periodisme al Camp de Tarragona, destacant que, tot i les limitacions de personal a les redaccions locals, aquests mitjans actuen com una escola fonamental per als joves periodistes. S'analitza el contrast entre la formació universitària i la pràctica labora: • Hi ha un cert divorci entre la universitat i el món real; la base teòrica és necessària, però l'ofici s'aprèn en el dia a dia. • Es destaca la importància d'una bona cultura general per sobre d'una especialització excessiva. El Valor del Periodisme de Proximitat Contràriament a la idea que el periodisme local és només un tràmit, els ponents el defensen com una opció professional vàlida per a tota la vida. "L'actitud personal del professional és exactament la mateixa anant a entrevistar l'alcalde de Tarragona que el president de la Generalitat." L'Impacte de la Digitalització i la TDT Es discuteix profundament l'arribada de la Televisió Digital Terrestre (TDT) i com el pla tècnic inicial posava en risc la supervivència dels mitjans locals: • La obligació de migrar al digital abans que les grans cadenes estatals podria haver estat una "condemna a mort" per falta d'audiència real amb decodificadors. • La viabilitat econòmica de mantenir fins a 8 televisions locals en una mateixa zona és un dels grans interrogants del sector. Comunicació Pública vs. Privada Ricard Lahoz explica les funcions de Tarragona Ràdio com a emissora municipal: • El seu objectiu no és la rendibilitat econòmica, sinó la rendibilitat social. • Ofereix continguts minoritaris i serveis que les emissores privades no poden assumir per falta de marge comercial. Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació S'anuncien les activitats del Comunica 04, incloent-hi el lliurament de premis on es reconeixen trajectòries de professionals com Toni Soler i figures locals del fotoperiodisme i la il·lustració.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
2004-11-04 FRANCESC DOMENECH.RICARD LAHOZ
La situació del periodisme local i comarcal L'anàlisi de la professió a Tarragona revela que el periodisme local no es troba en una situació millor ni pitjor que el nacional, sinó que està condicionat per la dimensió reduïda de les seves redaccions. Aquests mitjans es caracteritzen per tenir estructures curtes de personal i una gran càrrega de feina, fet que limita la creativitat si no hi ha una forta voluntat personal del professional per anar més enllà. Formació universitària vs. Món real Es debat la distància existent entre la base teòrica de la universitat i la realitat dels processos de producció als mitjans. Els punts clau són: El "divorci" entre l'ensenyament acadèmic i el món laboral. La necessitat de recuperar una base de cultura general davant d'una especialització excessiva. La importància dels mitjans locals com la gran escola de periodisme del país, on els joves assumeixen responsabilitats ràpidament. Reptes tecnològics: La digitalització L'arribada de la Televisió Digital Terrestre (TDT) es presenta com un repte de supervivència per a les televisions locals. S'adverteix que un pla tècnic mal executat podria condemnar el sector si s'obliga a una migració digital prematura sense que els grans operadors nacionals hagin apagat el senyal analògic. "Si les televisions locals han d'emetre en digital i deixar l'analògic mentre les grans cadenes no ho fan, ens estan condemnant a mort." El model de mitjà públic i la comunicació corporativa Es diferencia clarament entre el mitjà privat (basat en publicitat) i el públic (com Tarragona Ràdio), que prioritza la rendibilitat social i els continguts minoritaris. Així mateix, s'observa que el sector que més ha crescut en l'última dècada és el dels gabinets de comunicació i marketing d'empreses.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
24'
Els Estudis de Comunicació a la URV amb Bernat López
Panorama dels Estudis de Comunicació a la URV El coordinador Bernat López analitza l'estat actual dels estudis de comunicació a la Universitat Rovira i Virgili (URV), destacant la llicenciatura de Periodisme i la de Publicitat i Relacions Públiques. Tot i formar part de la Facultat de Lletres, els estudis gaudeixen d'una gran autonomia en un edifici singular, el Seminari, que aviat serà substituït per una nova seu més funcional. Model Docent i Proximitat L'element diferenciador de la URV és el seu tamany mitjà, amb un sostre d'uns 450 alumnes. Aquesta escala permet: • Una relació de proximitat real entre professor i alumne. • Docència de qualitat amb grups reduïts. • Una càrrega de pràctiques molt superior a altres centres. "Aquí s'imparteixen les millors classes de comunicació de Catalunya; ho diem amb convicció pel model docent i l'actitud del professorat." Polivalència i Mercat Laboral Es discuteix la controvèrsia del primer cicle comú, defensant que el mercat actual exigeix professionals polivalents. • La formació en habilitats àmplies facilita la mobilitat laboral entre mitjans. • Les pràctiques externes (a 3r i 5è curs) són claus per a la inserció. • L'índex d'atur en el sector se situa entre el 6% i el 8%, xifres positives respecte a altres carreres. Vocació i Futur dels Estudiants En un col·loqui amb diversos alumnes (Isabel, Roger, Ariadna i Hélder), s'explora el pes de la vocació en l'elecció de la carrera: • La ràdio apareix com el mitjà amb més component romàntic i atractiu per als estudiants de Tarragona. • El periodisme de tribunals es presenta com una oportunitat per a perfils amb formació jurídica prèvia. • Els gabinets de comunicació i les relacions públiques s'identifiquen com els sectors amb més creixement i estabilitat laboral actualment.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
Model docent i futur professional a la URV
Estudis de Comunicació a la URV: Un Model Propi L'episodi explora la realitat dels Estudis de Comunicació a la Universitat Rovira i Virgili (URV), destacant que, tot i pertànyer formalment a la Facultat de Lletres, gaudeixen d'una personalitat i espai físic propi. El creixement de l'alumnat es preveu fins als 450 estudiants, una dimensió que es considera idònia per mantenir la qualitat. Diferenciació i Metodologia El factor clau que diferencia la URV d'altres institucions com l'UAB o l'UPF és el seu model docent d'escala mitjana, que permet: Proximitat mestre-alumne i grups de pràctiques reduïts. Una càrrega pràctica intensiva des del primer curs. Un sistema de doble període de pràctiques externes (a tercer i cinquè). La formació de professionals polivalents capaços d'adaptar-se a la mobilitat del mercat laboral actual. Transició d'Espais i Integració de l'Alumnat Es discuteix la futura mudança de l'antic seminari a un nou edifici, un canvi que suposarà perdre l'"esperit romàntic" de l'actual seu però guanyar en funcionalitat i serveis (biblioteca, cafeteria, consergeria). Pel que fa al perfil de l'estudiant, es destaca la bona marxa del segon cicle, que acull alumnes provinents de carreres com Dret, Història o Biblioteconomia. Aquesta diversitat aporta maduresa i coneixements interdisciplinaris, essencials per a especialitzacions com el periodisme de tribunals. El Futur del Sector Respecte a la inserció laboral, el missatge és de realisme optimista: "El mercat és complicat i inestable, però també és expansiu i genera nous perfils constantment." Es conclou que la comunicació corporativa, política i digital són camps en creixement que requereixen una mentalitat oberta per part dels futurs graduats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Alumnes de comunicació entrevisten l'alcalde a Tarragona Ràdio
El futur de la comunicació a Tarragona En aquesta sessió especial de Tarragona Ràdio, emesa des del seminari on s'imparteixen els estudis de comunicació, s'analitza l'experiència dels estudiants en un entorn radiofònic real. L'emissió compta amb la participació de docents com Nani Rodríguez, Marta Montagut, Jordi Ferrer i Toni Portavella. L'entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal Els alumnes s'han preparat per a una prova de foc: entrevistar l'alcalde de la ciutat. Els punts clau de la pròxima intervenció són: Llibertat de preguntes: Es destaca que els alumnes tenen una llibertat que els professionals sovint perden, ja que poden plantejar qüestions directes sense les pressions de la vida adulta (com els impostos o les hipoteques). Recursos polítics: Es comenta que l'alcalde té moltes "tables" i sap gestionar la comunicació de crisi, essent capaç de "torejar" les preguntes més compromeses. Experiència docent i aprenentatge Els professors comparteixen les seves reflexions sobre la implantació d'aquests estudis innovadors: La por escènica: S'ha observat com el salt de la teoria a la pràctica real amb micròfons connectats intimida inicialment els alumnes, tot i el seu caràcter habitualment dinàmic. Innovació educativa: Jordi Ferrer subratlla que s'està explorant un terreny nou a Catalunya amb un model d'ensenyament ambiciós, malgrat les limitacions de recursos tècnics inicials. Intercanvi mutu: Els docents confessen que sovint aprenen tant dels alumnes com viceversa. "Has de saber torejar i dir el que vols dir, però no deixar que et facin dir allò que no vols."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
33'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal amb estudiants
Diàleg sobre Política, Comunicació i Ciutat L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, participa en un col·loqui amb estudiants de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili. La conversa discorre entre l'anàlisi de l'actualitat política internacional, la gestió municipal i la relació sovint tensa entre polítics i periodistes. Política i Resiliència • Nadal analitza la derrota de John Kerry als EUA, descrivint el sistema americà com una estructura de "tot o res" (top gang o la gasolinera). • Reflexiona sobre la frustració política i la manca de segones oportunitats en la política nord-americana comparada amb l'europea. Indústria, Riscos i Mobilitat • L'alcalde defensa la indústria petroquímica, argumentant que és un risc mesurat i mesurable, i el compara amb altres perills socials com els accidents de trànsit o el SIDA. • Pel que fa a la manca d'aparcament, afirma de manera contundent que el cotxe és una prolongació de la persona i que la solució passa inevitablement per pàrquings de pagament. Ètica i Dimissió • Es discuteix el cas d'Àngel Fernández i el Nàstic. Nadal és categòric en afirmar que els errors polítics s'han de pagar amb la dimissió. • Sorgeix el debat sobre la corrupció ideològica dels periodistes, on l'alcalde sosté que molts professionals es venen als interessos de l'empresa per la qual treballen. El Conflicte de l'Aigua i la Solidaritat "La solidaritat està limitada a segons què i a segons quina manera? Per què ens preocupa l'aigua de l'Ebre i no el petroli que traiem d'altres països?" • Nadal critica la hipocresia social respecte al Pla Hidrològic i la gestió de lo riu, defensant la interconnexió de xarxes per garantir el subministrament a Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
32'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal
Diàleg amb l'Alcalde i Estudiants de Periodisme L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, participa en un debat obert amb quatre estudiants de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La conversa gira al voltant de la relació entre política i mitjans, la gestió municipal i l'actualitat política de l'època. Temes de Gestió i Política Local • Terres Cavades i Àngel Fernández: L'alcalde respon sobre la polèmica de Terres Cavades i la dimissió del regidor Àngel Fernández, defensant que en política els errors es paguen amb la dimissió. • Indústria Química i Risc: Es debat la consciència ciutadana sobre la petroquímica. Nadal argumenta que el risc químic està mesurat i controlat, comparant-lo amb altres riscos socials com el SIDA o els accidents de trànsit. • Mobilitat i Aparcament: Davant les queixes pel preu i la manca de parking, l'alcalde defineix el cotxe com una prolongació de la persona i defensa la intervenció privada i el pagament per l'espai públic. Polítiques Hidràuliques i Solidaritat • El Pla Hidrològic i l'Ebre: Es discuteix el sentiment de les Terres de l'Ebre respecte al transvasament. Nadal critica la manca de comunicació de Convergència i Unió en el passat i qüestiona la coherència de la solidaritat global: "Com és que la societat moderna no té cap mena d'escrúpol amb agafar el petroli... i tenim aquest problema amb l'aigua?" • Interconnexió de xarxes: L'alcalde expressa la seva preocupació per l'abastiment d'aigua a Tarragona i la necessitat d'infraestructures com la dessalinitzadora. Reflexions sobre la Professió i el Periodisme • Duresa i Corrupció: Nadal admet ser un polític distant i dur, però rebutja la generalització sobre la corrupció. Introdueix el concepte de corrupció ideològica, referint-se a la dependència dels periodistes respecte a les línies editorials de les empreses on treballen.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
La Basílica Paleocristiana sota el Parc Central de Tarragona
Descobriment d'un Tresor Paleocristià a Tarragona L'arqueòleg Jordi López presenta els resultats de la seva tesi doctoral, qualificada amb un excel·lent cum laude, sobre les restes de la basílica paleocristiana situada sota el centre comercial Parc Central. Malgrat no ser unes restes visualment espectaculars per al públic general, la seva transcendència científica és immensa per entendre la Tàrraco dels segles IV i V. Característiques i Importància Històrica Les restes arqueològiques configuren un dels conjunts martirials més importants de la península Ibèrica, destacant per diversos motius: Arquitectura única: Presenta elements gairebé inexistents a la resta d'Hispània en aquella època, com un atri col·lumnat i una planta de creu llatina amb transepte, similar a la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Funció funerària: L'edifici estava destinat a enterraments, amb una gran densitat de tombes al subsol (especialment d'homes adults). Context martirial: El conjunt es relaciona amb la necròpolis de Sant Fructuós i els primers màrtirs documentats de la península (any 259 d.C.). "És el conjunt martirial més important i més imponent d'Hispània... el que s'ha trobat aquí pràcticament és únic." Aportacions de la Investigació L'estudi detallat de l'excavació ha permès analitzar dades demogràfiques i socials de l'època: Perfil dels enterrats: L'anàlisi de 170 esquelets revela una presència masculina del 70%, amb tombes privilegiades a la zona de l'altar que podrien correspondre a càrrecs eclesiàstics. Recuperació del patrimoni: La tesi serveix per posar en valor dades que sovint queden oblidades en arxius, convertint l'excavació en un referent per a la recerca arqueològica clàssica. Publicació: Està previst que el treball es publiqui a la primavera vinent per apropar aquest coneixement a la ciutadania i a la comunitat científica.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
Homenatge i reptes de la Societat d'Investigacions Espeleològiques
Reconeixement a la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona L'entitat ha estat guardonada per la Federació Catalana d'Espeleologia coincidint amb el seu 25è aniversari. El premi reconeix la trajectòria històrica de la societat i, molt especialment, la seva tasca de divulgació i exploració a la cova urbana de Tarragona. Josep Lluís Alminyana i Àngel Samaniego, representants de l'entitat, destaquen que aquest reconeixement també premia la lluita iniciada als anys 70 per aconseguir una federació pròpia i independent de la de muntanyisme. L'exploració de la cova urbana: passat i futur La cova urbana s'ha convertit en un referent per a la ciutat, amb prop de 1.500 visitants en els darrers tres anys. Tanmateix, l'exploració científica encara té reptes pendents: * Noves galeries: S'han realitzat incursions subaquàtiques que situen el recorregut sota la Rambla i zones emblemàtiques com el Negresco. * Dificultat tècnica: L'aigua és el principal obstacle, requerint equips de suport de fins a 15 persones per a cada exploració. * Seguretat: S'emfatitza la importància de la titulació professional per guiar neòfits, ja que un rescat sota terra pot durar hores. El futur de l'espeleologia i el relleu generacional Durant el primer congrés de la federació, es va evidenciar la passió que aquest esport genera, incloent projectes com l'Espeleo Kinder per a infants. "Això de l'espeleologia es porta a la sang, és l'única manera d'aguantar tants anys." L'entitat segueix activa amb nous cursos d'iniciació al novembre i l'objectiu de realitzar una gran incursió exploratòria de cara al gener de l'any vinent per ampliar el mapa de les cavitats tarragonines.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Conclusions al judici pel crim de Tamara Navas
Gir inesperat en el judici contra Juan Miguel Cerrillo Durant la sessió a l'Audiència Provincial de Tarragona, s'ha produït una novetat significativa en la fase de conclusions definitives. L'advocat de la defensa, Òscar Cabrero, ha modificat la seva posició inicial. Tot i que continua negant l'autoria de la violació i l'assassinat de la menor Tamara Navas, ara reconeix un delicte d'encobriment. Les peticions de penes i els arguments de la defensa Defensa: Sol·licita 3 anys de presó per encobriment, admetent que l'acusat no va notificar la presència del cadàver al seu domicili. Atribueix aquesta omissió a un trastorn de personalitat. Acusacions: Tant la Fiscalia com les acusacions particulars (família i Ajuntament de Salou) mantenen les seves peticions originals: 14 anys per violació. 18 anys per assassinat. L'informe d'indicis de la Fiscalia El fiscal Ángel Vilafranca ha basat el seu informe en la suma d'indicis, argumentant que, encara que no hi hagi proves directes irrefutables, el comportament de l'acusat és concloent: "Amb una suma d'indicis es pot arribar a la conclusió que aquella persona ha comès el delicte." Entre els comportaments demostrats durant el judici destaquen: 1. Aproximacions inapropiades i regals a altres nens i nenes. 2. Seguiment de menors fent-se passar per periodista. 3. Mirades i comentaris impropis cap a dones i menors. 4. Presència de l'acusat a la mateixa zona on va desaparèixer la víctima. Recta final del procediment judicial Un cop finalitzin els informes de totes les parts, l'acusat tindrà l'oportunitat de fer una darrera intervenció. Posteriorment, el jurat popular —format per 11 membres, 9 d'ells amb dret a vot— s'aïllarà per dictaminar un veredicte en un termini màxim de 48 hores.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Setmana de la Comunicació de Tarragona i Premis 2004
Presentació de la Setmana de la Comunicació Aquesta edició, batejada com Comunicador 04, inclou una sèrie de conferències i actes institucionals que consoliden l'esdeveniment a la ciutat de Tarragona. La programació compta amb la participació de figures rellevants com Francesc Escribano, director de TV3, i el periodista Frederic Porta. Els Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona L'esdeveniment central és el lliurament de premis el proper dissabte al Saló de Plens de l'Ajuntament. Alguns detalls clau són: * Participació rècord: S'han presentat 81 treballs, superant els 57 de l'edició anterior. * Categories: Hi ha 7 modalitats, incloent premsa escrita, ràdio, televisió, internet i fotoperiodisme. * Premiats especials: Es reconeixerà el programa Minoria Absoluta de RAC1, el fotògraf Ramon Segú i l'il·lustrador Bernabé. L'art aplicat als premis Dos artistes locals expliquen la seva col·laboració directa amb el certamen: 1. Jordi Borràs (joier): Ha creat el guardó oficial, una reproducció en plata i marbre d'un fragment del sarcòfag del pedagog, fusionant l'estètica clàssica de Tarragona amb un disseny modern. 2. Rosa Marquès (pintora): Ha realitzat una litografia numerada de l'Avi Virgili per celebrar els 150 anys de la Rambla, utilitzant una tècnica detallada de llapis de colors. "Vam trobar aquest sarcòfag del pedagog, que també és una manera de comunicar, i vam treballar a partir d'aquesta figura." Projectes locals a la Part Alta Durant l'entrevista es destaquen noves iniciatives culturals, com l'obertura de la nova botiga de Jordi Borràs al carrer de la Nau, especialitzada en joies temàtiques sobre el patrimoni romà i popular de Tarragona, i els projectes de Rosa Marquès relacionats amb el seguici popular.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Presentació de la Setmana de la Comunicació i els Premis Ciutat de Tarragona
Consolidació del certamen i novetats de l'edició Comunicador 04 La Setmana de la Comunicació de Tarragona neix com una evolució natural dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona. En aquesta edició, denominada Comunicador 04, l'esdeveniment s'institucionalitza amb l'objectiu de convertir-se en una cita anual de referència per al sector periodístic. Programació i actes principals La setmana inclou un ventall divers d'activitats que cobreixen múltiples disciplines: * Conferències magistrals: Destaquen les intervencions de Francesc Escribano (director de TV3) i el director general de Mitjans Audiovisuals, qui parlarà sobre el futur digital de la ràdio i televisió local. * Periodisme casteller: Presentació d'un llibre especialitzat en aquesta temàtica el dijous 11 de novembre. * Cerimònia de lliurament: L'acte institucional tindrà lloc al Saló de Plens de l'Ajuntament el proper dissabte, seguit d'un vessant més lúdic amb un sopar a l'Hotel Imperial Tàrraco. Creixement en la participació i noves categories L'èxit d'aquesta convocatòria es reflecteix en les xifres de participació: * S'han presentat 81 treballs, xifra que supera significativament els 57 de l'any anterior. * El certamen s'ha estructurat en 7 categories: premsa escrita, ràdio, televisió, internet, fotoperiodisme, publicitat i videolits. * Com a novetat destacada, cada categoria tindrà un guanyador propi amb dotació econòmica, a diferència d'anys anteriors on el premi era únic. Reconeixements a la trajectòria professional A més dels concursos sectorials, es lliuraran premis honorífics a figures rellevants: "Aquest any hi haurà un clàssic de la fotografia de la nostra ciutat, el Ramon Segur, i un altre clàssic com a il·lustrador, que és el Bernabé Bernabé." També s'ha confirmat la presència de l'equip del programa Minoria Absoluta de RAC1 per recollir el seu guardó, seguint el camí de premiats anteriors com Mònica Terribas.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
La reivindicació dels papers de Salamanca a Tarragona
Context de la Comissió de la Dignitat L'entrevista se centra en la recent presentació a Tarragona d'una taula de suport a la Comissió de la Dignitat. Aquesta entitat, nascuda l'any 2002, té com a objectiu prioritari el retorn a Catalunya dels documents espoliats durant la Guerra Civil, coneguts popularment com els papers de Salamanca. Crònica d'un procés polític complex Magí Sunyer, escriptor i president de la taula de suport, repassa la història contradictòria d'aquesta reclamació: Inicis sorprenents: La primera proposta de retorn va ser l'any 1980 per part d'Antoni de Senillosa (Alianza Popular), amb el vistiplau de Manuel Fraga. Oposició inicial del PSOE: Durant els anys 80, el govern socialista es va oposar al retorn basant-se en el principi d'unitat d'arxiu. Bloqueig i desídía: Malgrat diversos acords del Parlament de Catalunya (1989, 2000) i un acord de Consell de Ministres el 1995 que mai es va executar, els papers continuen a Salamanca per motius que Sunyer considera estrictament polítics i ideològics, més que no pas tècnics. Més que un arxiu bèl·lic: Una identitat espoliada Un dels punts clau de l'entrevista és la naturalesa del contingut espoliat. No es tracta només de documents militars, sinó de la memòria civil i progressista de la societat catalana anterior al 1939: Arxius personals: Com la biblioteca d'Antoni Rovira i Virgili. Entitats diverses: Papers de sindicats, ateneus, centres espiritistes, naturistes i lògies maçòniques. Destrucció massiva: Es calcula que dels 11 vagons de tren que van sortir de Barcelona, si es produeix el retorn, només en tornaria menys d'un; la resta va ser destruïda pel règim franquista. "No és un arxiu sobre la Guerra Civil; és un arxiu sobre un món que el franquisme va voler esborrar del tot." Estratègies de futur Actualment, la Comissió i la taula de suport de Tarragona consideren que el moment polític és favorable per fer una pressió màxima. Si l'acció política no resol el conflicte en un temps prudent, s'obrirà la via judicial per recuperar una propietat que consideren robada a particulars i institucions.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
El llarg procés pel retorn dels Papers de Salamanca
La història política del retorn dels arxius El debat sobre el retorn dels anomenats Papers de Salamanca a Catalunya ha estat marcat per girs polítics inesperats i una forta resistència institucional. Tot i que actualment es percep d'una manera diferent, la primera proposta de retorn l'any 1980 va venir de la mà d'Antoni de Senillosa amb el vistiplau de Manuel Fraga (Aliança Popular), mentre que el PSOE, aleshores amb majoria absoluta, s'hi va oposar inicialment. Cronologia i traves administratives 1989: El Parlament de Catalunya aprova una resolució pel retorn, però la proposta és tombada al Congrés dels Diputats. 1995: S'arriba a un acord del Consell de Ministres (encara socialista), que finalment no s'executa ni es publica degut a la pressió social i política a Salamanca. Anys 2000: Diverses comissions tècniques han informat favorablement al retorn, però governs posteriors del PP van ignorar aquests informes per motius estrictament polítics. Els arguments en disputa L'oposició al trasllat s'ha basat sovint en el concepte de la unitat d'arxiu, un argument que es considera invàlid per diversos motius: El dipòsit no actua com un arxiu orgànic, ja que conté peces com la biblioteca personal d'Antoni Rovira i Virgili. La magnitud de la pèrdua és ingent: dels 11 vagons de tren de documents que van sortir de Barcelona el 1939, actualment només en queda l'equivalent a menys d'un vagó; la resta ha estat destruïda. "És una autèntica barbaritat que es continuï argumentant la unitat arxivística quan el procés obeeix fonamentalment a interessos i posicions polítiques." El paper de la Comissió de la Dignitat Actualment, la Comissió de la Dignitat lidera la pressió pública i mediàtica. L'objectiu és el retorn de la totalitat dels documents. S'ha obert un marge per a l'acció política, però es contempla seriosament la via judicial si no s'arriba a una resolució definitiva en aquest context polític favorable.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Anàlisi de la victòria de George Bush el 2004
Anàlisi de les Eleccions als EUA L'episodi analitza la imminent victòria de George Bush sobre el demòcrata John Kerry en les eleccions del 2 de novembre de 2004. Tot i que els resultats a l'estat d'Ohio encara són ajustats, la tendència apunta clarament a un segon mandat del candidat republicà. Diferències culturals i polítiques El catedràtic Alberto Reig reflexiona sobre la percepció divergent entre Europa i els Estats Units: A Europa es busca un líder amb carisma i preparació intel·lectual. Als EUA, l'electorat prefereix un president que s'assembli a l'americà mitjà. Sorprèn que la gestió de Bush (mentides sobre les armes de destrucció massiva, dèficit econòmic o la Patriotic Act) no hagi passat factura electoral. Clau Interna i Relacions amb Espanya S'analitza com la continuïtat de Bush pot afectar el govern de Zapatero: Es discuteixen errors diplomàtics passats, com el gest de Zapatero davant la bandera americana o les declaracions a Tunísia. S'emfatitza la necessitat de recompondre relacions per l'interès mutu en la lluita contra el terrorisme internacional. "La bandera nord-americana els representa absolutament a tots; el gest de mantenir-se assegut va ser una ofensa gratuïta al poble." Factors de la Victòria Malgrat l'alta participació, que teòricament afavoria Kerry, s'ha produït una mobilització massiva de l'Amèrica profunda impulsada pel vot de la por i la confiança en la figura del Comandant en Cap en temps de crisi.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
L'Atlético de Madrid visitarà el Nàstic a la Copa
Reaccions al sorteig de la Copa del Rei Després de conèixer-se que l'Atlético de Madrid serà el rival del Gimnàstic de Tarragona per al partit del dimecres 10 de novembre, s'ha generat un clima de gran satisfacció al club grana. Les primeres impressions recollides al Nou Estadi apunten a un enfrontament d'alt voltatge que promet ser una gran celebració esportiva. Gestió i preparatius del partit El gerent del club, Xavier Monclús, ha expressat el següent sobre l'expectació del matx: "Esperem fer una bona entrada al camp i que sigui una festa perfecta." Els punts clau de la planificació immediata són: Consell d'Administració: Aquesta mateixa tarda es reunirà l'òrgan directiu per definir els aspectes logístics i els preus de les entrades. Televisió: L'emissió del partit depèn de les negociacions amb les plataformes i televisions autonòmiques (Audiovisual Sport). Venda de localitats: S'aprofitarà el partit de lliga d'aquest dissabte a casa per facilitar que socis i aficionats puguin adquirir els seus tiquets de forma còmoda. Impacte social i històric Es preveu que el partit tingui una tirada massiva, superant possiblement l'atractiu que va tenir el Saragossa o el Deportivo en eliminatòries anteriors. Monclús recorda que l'única vegada que es va omplir totalment l'estadi va ser durant la visita de l'Atlético de Madrid la temporada 2001, fet que demostra el cartell i la capacitat de convocatòria del conjunt madrileny.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Congrés d'Enginyeria d'Obres Públiques Romanes a Tarragona
Congrés de les Obras Públiques Romanes Amb motiu de la celebració del 150è aniversari de la professió de l'enginyeria tècnica d'obres públiques, Tarragona ha estat escollida per acollir una trobada d'experts d’àmbit estatal i internacional. El degà del Col·legi, Manuel Mas, destaca que la ciutat és l'escenari ideal pel seu patrimoni arqueològic i la seva infraestructura. Objectius i Temàtiques del Congrés L'esdeveniment té com a finalitat principal analitzar la metodologia constructiva dels romans i com aquesta ha perdurat fins als nostres dies. Els punts clau de les ponències inclouen: L'estudi tècnic de ponts, calçades, aqüeductes i ports. L'aplicació de l'enginyeria romana a la topografia i la mineria. La col·laboració entre enginyers i arqueòlegs per a una millor conservació del patrimoni. "Hem d'aprendre dels romans; les seves obres han perdurat fins ara, en molts casos per la seva estructura modèlica com la del Pont del Diable." Publicacions i Actes Commemoratius Durant el congrés es presentaran obres literàries tècniques com Elementos de Ingeniería Romana i Vías Romanas, llibres que recullen documentació gràfica i investigacions sobre les tècniques de l'època. Aquestes publicacions es distribuiran gratuïtament a universitats i centres de recerca. Finalment, el degà repassa altres actes del 150è aniversari, com la instal·lació d'un monument al centre geogràfic de Catalunya (Pinós) i la cloenda que tindrà lloc al Palau de la Música Catalana el desembre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Congrés d'Enginyeria Romana a Tarragona 2004
Celebració del 150è Aniversari de la Professió El congrés celebrat a Tarragona l'any 2004 commemora el 150è aniversari de la creació de la professió d'enginyer tècnic d'obres públiques (1854). La tria de la ciutat no és casual, ja que el seu patrimoni arqueològic i les seves infraestructures la converteixen en l'escenari ideal per analitzar les construccions clàssiques. Perfil de l'Enginyer de Camins i Obres Públiques L'especialitat ha evolucionat des d'un servei exclusiu per a l'Estat cap a una titulació universitària amb un ampli ventall d'actuacions: * Construccions civils i hidrologia. * Serveis urbans i transports en l'àmbit municipal. * Treball en l'administració pública, constructores i enginyeries privades. L'Enginyeria Romana com a Mestratge L'esdeveniment aplega un centenar de participants i experts internacionals per estudiar la persistència de les obres romanes: * Anàlisi de la metodologia constructiva en ponts, calçades, aqüeductes i ports. * Estudi de casos locals com el Pont del Diable. * Difusió de coneixement mitjançant l'edició de llibres especialitzats com Elementos de Ingeniería Romana i Vías Romanas. "Les seves obres han perdurat fins ara; tenim estructures modèliques com el Pont del Diable que, com a resistència estructural, encara hi són."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
Quim Vendrell: Objectius d'ERC a Tarragona i actualitat local
Entrevista a Quim Vendrell, president local d'ERC a Tarragona El reelegit president de l'executiva local d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Tarragona, Quim Vendrell, analitza el futur del partit i els reptes de la política municipal en un nou mandat de dos anys. L'entrevista se centra en el creixement de la formació i la seva estratègia per a les eleccions de 2007. Objectius electorals i creixement intern Creixement de l'afiliació: El partit ha viscut un increment notable de militants, fet que ha obligat a reforçar l'estructura organitzativa per canalitzar el nou treball. Fita 2007: El gran objectiu és assolir entre el 18% i el 25% dels vots, passant dels actuals dos regidors a quatre o cinc. Tasques pedagògiques: Vendrell destaca la necessitat d'apropar el projecte a tots els barris (centre i ponent) amb un discurs coherent i clar. Relació amb el Govern de la Generalitat El president local subratlla la importància de tenir un govern català amb pes de les "comarques" (consellers de fora de Barcelona) per garantir un equilibri territorial. Entre les prioritats de desbloqueig per a Tarragona hi ha: 1. L'Escola d'Idiomes. 2. La gestió de la Chart 3 (Hospital del Mar/Joan XXIII). 3. Millores en el finançament municipal. Crítica a la gestió municipal i urbanisme Vendrell és crític amb l'actual equip de govern (CiU) i la seva gestió del projecte de Terrescavades, que considera que hauria de tornar al "punt zero". "El gran problema és que tots els projectes urbanístics han estat plantejats des de la iniciativa privada... l'equip de govern no ha tingut voluntat per tirar un projecte propi." Infraestructures: La variant de la N-340 Sobre la polèmica de la variant de la N-340 entre la Móra i la Sabinosa, ERC manté una postura clara: * Rebuig al projecte de l'antic govern del PP perque "trinxa" el territori. * Aposta per un traçat paral·lel a l'autopista i l'ampliació d'accessos ja existents en lloc de crear-ne de nous (com el vial del Nàstic). Respecte al lideratge per al 2007, Vendrell confirma que el cap de llista continua sent Javier Almagro i que encara és prematur parlar de canvis.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
Novetats en el judici per la mort de Tamara Naves
Crònica judicial sobre el cas Tamara Naves Aquest segment informatiu detalla les darreres novetats de la vista oral a l'Audiència Provincial de Tarragona contra Juan Miguel Ferrillo. La sessió d'avui s'ha centrat en el testimoni clau de les metgesses forenses responsables de l'autòpsia. Conclusions dels informes forenses Les perits han ratificat les dures circumstàncies de la mort de la menor, responent a les preguntes de totes les parts i del jutge: Causa de la mort: La nena va morir a causa d'un xoc traumàtic derivat de la violació. Escena del crim: Es confirma que la mort es va produir exactament al llit on va ser trobat el cadàver. Evidències biològiques: S'ha corroborat que les cordes trobades al llit van ser utilitzades per lligar mans i peus de la víctima, ja que contenien restes de la seva sang. Incidents durant la sessió La jornada ha estat marcada per una elevada tensió emocional que ha afectat els assistents: Aturada de la vista: Cap a les 10:50 h, el jutge ha hagut de suspendre la sessió durant trenta minuts. Motiu: Un membre del jurat popular s'ha trobat malament davant de la duresa de les declaracions, que descriuen detalladament l'estat en què es va trobar la víctima. "Tamara Naves va morir d'un xoc traumàtic produït arran de la violació." La sessió continua amb la compareixença de les forenses en una jornada qualificada com a extremadament difícil per la cruesa dels fets exposats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
3'
Quarta jornada del judici pel cas Tamara Anaves
Desenvolupament de la quarta jornada del judici La vista oral contra Juan Miguel Cerrillo per la violació i l'assassinat de la nena de nou anys, Tamara Anaves, s'ha reprès aquest matí a la sala segona de l'Audiència Provincial de Tarragona. Aquesta sessió marca l'inici de la fase de proves pericials aportades per les acusacions per demostrar l'autoria de l'acusat. Testimonis clau i troballa del cadàver S'ha procedit a la lectura del testimoni d'un dels operaris que va trobar el cos, davant la impossibilitat d'ubicar-lo per a la seva compareixença directa. L'operari va descriure que el cadàver es trobava a l'habitatge de l'acusat, un lloc marcat per la manca d'higiene. El cos estava dins d'un paquet de grans dimensions embolicat en plàstic i presentava una forta presència d'insectes. Informes forenses sobre la causa de la mort Les metgesses forenses encarregades de l'autòpsia han detallat les circumstàncies del decés: "La mort va ser produïda per un xoc traumàtic que la nena va patir arran d'una violació." Properes compareixences Al llarg de la jornada d'avui, es preveu la declaració de: Psiquiatres encarregats del perfil de l'acusat. Altres metges forenses que van participar en la investigació del cas.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
2004-11-00 UM JOVENTUT ARQUITECTES
Resum de la Jornada sobre Habitatge i Joventut S'ha celebrat al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona una jornada de formació organitzada per la Secretaria General de Joventut. L'esdeveniment s'ha centrat en l'anàlisi de les dificultats que tenen els joves per emancipar-se i en la presentació d'un nou pla d'actuació del Govern català per facilitar l'accés a l'habitatge. Estratègies i mesures clau Ferran Banach, coordinador territorial de joventut, ha destacat diversos punts estratègics per abordar aquesta problemàtica: Masoveria urbana: Un projecte pilot que pretén recuperar pisos buits i degradats. Els joves poden viure-hi a canvi de fer-ne la rehabilitació, beneficiant tant el propietari (que recupera l'immoble posat al dia) com el jove (que accedeix a una llar sense els preus de mercat actua). Borses de lloguer jove: Desplegament de xarxes de mediació entre propietaris i llogaters amb garanties públiques, com les assegurances de l'INJUVE. Línies de crèdit: Ajuts específics per cobrir el 20% de l'entrada per a la compra d'habitatge protegit i crèdits per a la rehabilitació. Construcció d'habitatge protegit: L'objectiu és construir 42.000 habitatges en quatre anys, prioritzant el règim de lloguer i la promoció pública. La importància del món local S'ha emfatitzat que la solució no depèn només de la Generalitat, sinó de la col·laboració amb els ajuntaments: Els municipis han de fer reserva de sòl per a habitatges protegits. Cal una visió transversal als consistoris, on els regidors de Joventut i Urbanisme treballin conjuntament. "L'habitatge no és un problema, sinó el principal problema que tenen actualment els joves catalans per poder tirar endavant el seu projecte de vida."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
2004-11-00 SEAT 600
L'impacte de la firma Siata i el Seat 600 En aquesta entrevista, Jaume Capota detalla l'evolució del mític Seat 600 i el paper fonamental de la firma Siata a la ciutat de Tarragona. Durant els anys 50 i 60, petites empreses de carrosseria van transformar el panorama automobilístic espanyol. Història i fabricació d'un mite Origen italià: La firma Siata es va fundar a Torino el 1926, carrossant inicialment vehicles Fiat i Lancia. Arribada a Tarragona: A finals dels anys 50, es van associar amb empresaris catalans i es van instal·lar al Polígon d'Entrevies. Va ser la primera nau del polígon. Personalització a la carta: Inicialment, el client portava el seu Seat 600 i Siata feia transformacions personalitzades de color, tapisseria i carrosseria (descapotables o coupes). Models destacats i mecànica Variants comercials: Amb el temps, es van especialitzar en vehicles de càrrega com la Formigeta i la Minivan (de cabina avançada). Potència superior: Mentre que el 600 original tenia 633 cc i 21,5 CV, les versions de Siata es trucaven fins als 750 cc i 31 CV. El manteniment avui dia: Actualment, és senzill trobar peces mecàniques per al 600 (gràcies a la indústria auxiliar a Itàlia), però és gairebé impossible trobar recanvis de carrosseria específics per als models Siata fets a mà. "L'autèntic 600 és el que s'obren les portes al revés. Tenia el seu perill, però realment, amb una petita revisió constant, no s'obrien mai." Trobada nacional i patrimoni L'entrevista també serveix per anunciar la III Concentració Nacional de Siata al Camp de Tarragona, que inclourà visites a Siurana, Prades i la Tarragona romana. L'objectiu és reivindicar aquests vehicles com a patrimoni automobilístic exclusiu de la regió.