Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

1369-1392 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Homenatge a Antonio Machín i el seu llegat musical
El documental sobre la figura d'Antonio Machín Aquest episodi de la mà d'Andrés i Andrés se centra en la figura de l'icònic cantant cubà Antonio Machín. Tot i que no va ser un actor prolífic en el món del cinema, la seva presència a la pantalla gran s'ha vist reflectida a través de les seves cançons i, darrerament, mitjançant un documental homenatge que serveix de fil conductor per a la narració. Detalls del documental i protagonistes A la pel·lícula hi participen una gran varietat d'artistes i figures rellevants de la cultura espanyola i llatinoamericana, com ara: * Músics i cantants: Sara Montiel, Joan Manuel Serrat, Joaquín Sabina, Caco Senante i Amparanoia. * Equip tècnic: Una producció de Nuria Villazán, Arold Sánchez i Àngel Durandès. L'essència de Machín: Més enllà del mite El programa destaca que, malgrat algunes èpoques de menor visibilitat a la capital, Machín mai va deixar de treballar, recorrent les províncies amb els seus espectacles. En una de les entrevistes recuperades, el mateix artista afirma: "Antonio Machín siempre estuvo latente... yo no me dejaba caer, no." Testimonis dels seus músics Un dels punts més emotius és la trobada amb els seus antics col·laboradors en una estació de tren, on músics com Antonio Galindo (contrabaix), José Luis Medrano (trompeta), Jorge Reyes i Tito Duarte recorden la seva figura com un home rigorós, amb categoria i un gran sentit de l'humor. L'episodi conclou amb la interpretació de la cèlebre peça "Solamente una vez", reafirmant la immortalitat del seu repertori.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
20'
Salutació repetitiva: Bona nit
Descripció General del Contingut El document presenta una seqüència altament repetitiva i estructurada d'una única salutació: "Bona nit". Aquesta interacció es manté constant al llarg de tota la transcripció, produint-se a intervals d'aproximadament 30 segons. Punts Destacats La consistència del missatge és absoluta, sense variacions en el registre ni en la forma. L'estructura del text se centra exclusivament en l'acte de la salutació nocturna. Existeixen breus silencis o pauses en la comunicació en segments específics (per exemple, als segons 419, 539 i 599). Estructura de la Interacció El diàleg (o monòleg compartit) no evoluciona cap a cap altre tema ni desenvolupa cap argument addicional, limitant-se a: Inici de la salutació: Es comença des del segon zero. Manteniment del ritme: Es repeteix el patró sistemàticament cada mig minut. Finalització: La seqüència conclou de la mateixa manera que ha començat. "Bona nit" Aquesta frase constitueix la totalitat del corpus textual analitzat.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Fortunio Bonanova: El gran actor mallorquí a Hollywood
L'impacte de Fortunio Bonanova al cinema internacional En aquesta cloenda dedicada a la vida de Josep Lluís Moll, conegut artísticament com Fortunio Bonanova, es repassa la seva sorprenent i prolífica trajectòria a l'edat d'or de Hollywood. Malgrat ser un desconegut per a gran part del públic actual, la seva presència a la pantalla gran va ser constant i al costat de les estrelles més rutilants del moment. Fites clau de la seva carrera El salt a la fama: La seva carrera va agafar un impuls definitiu després de col·laborar amb el prestigiós director Billy Wilder. Consolidació artística: El punt d'inflexió màxim va arribar amb la seva participació a la mítica pel·lícula Ciudadano Kane (1941) d'Orson Welles, on va interpretar l'icònic paper de professor de cant. Un volum de feina impressionant: Es calcula que va participar en unes 72 pel·lícules, compartint cartell amb figures com Anthony Quinn, Tyrone Power, Gary Cooper i Ingrid Bergman. Filmografia destacada i col·laboracions D'entre la seva extensa llista de títols, el programa subratlla obres mestres com: 1. Sangre y arena, on va coincidir amb una joveníssima Rita Hayworth. 2. Por quien doblan las campanas, interpretant un membre de la resistència. 3. Cinco tumbas al Cairo, fent el paper d'un oficial italià amb el seu característic toc musical. "Tots l'hem vist, però sovint no prestem atenció als crèdits on apareix el seu nom: Fortunio Bonanova, un actor mallorquí que va conquerir la meca del cinema." L'episodi finalitza recordant la seva mort l'any 1969 a Califòrnia, deixant un llegat cinematogràfic incalculable que reivindica la figura d'aquest intèrpret balear en la història del setè art.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Gastronomia literària al restaurant Barhaus
Un maridatge entre lletres i fogons El programa Ja Tardes rep l'Andrea Muñoz, gerent del restaurant Barhaus, i la seva cuinera, la Magda Batista, per presentar la seva proposta dins del cicle Tardor Literària. Aquest any, el restaurant ha centrat el seu exclusiu menú degustació en l'obra de l'escriptora Margarida Aritzeta. Detalls del Menú Literari La proposta culinària destaca per la seva elaboració artesanal i noms inspirats en la literatura: Aperitiu: Delícia de coques de verdures trinxades amb rodelles de naps fregits. Entrant: Amanida de micuit de foie (fet al bany maria amb poma i codony) i formatge de cabra. Primer plat: Una tradicional escudella catalana (l'Escudella de l'àvia Eleonora). Plat de peix: Carpaccio de peix espasa marinat i escabetxat. Plat de carn: Cibet de porc senglar, macerat durant dos dies amb vi, canyella i fruites per estovar la carn. Postres: Tirallonga de fruites exòtiques amb carambolo, fissalis i culis de maduixa. "Aquest any ens hem basat completament en textos de Margarida Aritzeta i la setmana passada vàrem fer un sopar de presentació amb ella on anava explicant els relats mentre els comensals tastaven els plats." Participació i Recomanacions Durant l'entrevista, es regala un menú per a dues persones a una oient. A més, les convidades comparteixen les seves preferències personals: Andrea Muñoz recomana el llibre El Codi Da Vinci i l'obra El verí de la mateixa Margarida Aritzeta. Magda Batista, centrada en la seva passió pels fogons, confessa que consumeix principalment llibres de cuina i reivindica la sal com l'ingredient indispensable per donar vida als aliments.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Cine Club i la trajectòria de Fortunio Bonanova
Actualitat del Cine Club i Reformes a la Sala d'Actes L'episodi comença amb un repàs de la programació actual del Cine Club de la Casa de la Generalitat, destacant el cicle Els animals en el cinema. Es menciona la projecció de la pel·lícula El Duque (1999), una comèdia sobre un gos que hereta una fortuna. Tanmateix, s'anuncia una notícia important per als usuaris: * Suspensió de les sessions: A causa d'obres de remodelació a la sala d'actes, totes les activitats queden suspeses des del dia 14 de novembre fins al 31 de desembre. * Millores tècniques: Les obres inclouen la renovació dels sistemes de so i projecció digital, eliminant instal·lacions precàries per adaptar-se a les noves tecnologies. * Activitat alternativa: Tot i el tancament de la sala principal, l'activitat cinematogràfica continuarà a l'Antiquari. La fita de Fortunio Bonanova a Hollywood La segona part de la conversa se centra en la figura de Fortunio Bonanova, un actor mallorquí de gran rellevància internacional a principis del segle XX. Els inicis del cinema sonor L'any 1929, productores com Empire Films de Nova York van començar a filmar versions en castellà de les seves produccions per al mercat llatí. Bonanova va ser una peça clau en aquestes produccions, destacant en títols com: * Sombra Vengadora * Cafixio Viejo * Granada * Cabaret El prototip de "Latin Lover" La crítica de l'època el va elevar a la categoria de seductor apassionat, destacant la seva gran capacitat dramàtica i el seu domini de la veu. "Buena Nova ha creado un seductor apasionado, empujado por la fatalidad a un amor absurdo que le cuesta la vida." Es remarca que, malgrat la seva fama a Hollywood com a Latin Lover i la seva participació en nombroses produccions americanes, és un actor sovint desconegut per al gran públic local.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
18'
El grup Absents presenta 'Després de la pluja' al Metropol
Entrevista al Grup de Teatre Absents En aquesta sessió, ens visiten els membres del Grup de Teatre Absents per presentar la seva darrera producció, l'obra Després de la pluja de l'autor Sergi Belbel. La companyia, que té els seus orígens l'any 1995, destaca per la seva estructura professionalitzada malgrat ser un grup amateur, comptant amb figures de director i productor ben definides. Detalls de l'obra i la producció Argument: L'obra se situa al terrat d'un gratacels d'oficines on vuit personatges es troben clandestinament per fumar. Aquest espai es converteix en l'escenari de girs argumentals sorprenents i situacions quotidianes denses. Personatges: Es tracta d'una obra coral amb vuit perfils molt marcats, incloent-hi un programador informàtic amb inestabilitat emocional, un missatger ambiciós i un cap administratiu en plena crisi personal. Escenografia: Han realitzat una inversió específica per crear un terrat realista, buscant una estètica neta i contemporània. Trajectòria i Gira L'obra ha tingut una gran acollida durant l'estiu gràcies al catàleg de la Diputació, el que els ha permès actuar a diverses localitats com Bràfim, Tona, La Pobla de Mafumet i Vespella de Gaià. Els integrants destaquen la duresa i la il·lusió de la vida del teatre itinerant: "Fem 400 quilòmetres per fer una hora de teatre... la il·lusió és sortir, un bon dinar i carretera i manta." Representació al Teatre Metropol La funció tindrà lloc aquest dissabte, dia 13, a les 20:00h al Teatre Metropol de Tarragona. Els actors conviden al públic local a omplir la sala i gaudir d'una obra que barreja la comèdia i el drama amb un regust agredolç sobre la vida moderna.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Fortunio Bonanova: El baríton mallorquí que va conquerir Amèrica
Fortunio Bonanova: Un artista polifacètic a l'exili El programa d'avui a l'Antiquari aprofundeix en la figura de Fortunio Bonanova, un artista mallorquí d'un èxit aclaparador als Estats Units i Sud-amèrica, però injustament oblidat a la seva terra natal. La seva carrera és un testimoni de versatilitat, excel·lint en disciplines tan variades com el cinema, el cant i la composició. La seva etapa discogràfica i el tango Tot i ser un prestigiós baríton format en la sarsuela i els temes clàssics, Bonanova va saber adaptar-se als gustos populars de l'època. Va gravar amb les millors discogràfiques del moment: Columbia, Odeon i Oquec. Curiosament, va ser promocionat com "El rei del tango argentino", amb èxits com Francesita, Talán, Talán, Mano a Mano o Nubes de Humo. Els seus discos es venien a l'emblemàtica Casa Castellanos i altres establiments hispans d'Amèrica. Cine, oparetes i polèmica La conversa destaca la duresa del sistema d'estudis de Hollywood, que obligava els actors a una preparació física física intensa (esgrima, boxeig). A més, es revelen detalls menys coneguts: Produccions perdudes: Es parla de la seva faceta com a autor d'operetes com El pecado de mis Alicia o Frivolidad, estrenades amb èxit a Barcelona i Buenos Aires, però les partitures de les quals han desaparegut. Cinema per l'aristocràcia: S'esmenta la seva participació en pel·lícules rodades per a Alfonso XIII, una etapa que ell mateix va decidir tancar per protegir el seu prestigi artístic. Reconeixement internacional La crítica internacional de l'època no escatimava elogis. Diaris de Nova York, Chicago i Santiago de Xile el descrivien com un artista capaç de dominar qualsevol repertori: "Només un artista com aquest gran espanyol pot portar a terme un programa tan variat amb l'èxit aconseguit ahir a la nit." Cinema japonès a l'Antiquari Abans de tancar, es recorda la programació del cineclub amb la projecció de Rashomon (1951) del mestre Akira Kurosawa, protagonitzada per l'icònic Toshiro Mifune.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
7'
Entrevista a Enric Alfonso, premi TINET de narrativa
Guanyador del VIII Premi de Narrativa Curta TINET L'entrevista gira entorn del periodista i escriptor Enric Alfonso, qui ha estat guardonat amb el prestigiós Premi de Narrativa Curta per Internet TINET per la seva obra titulada "Petons amb Llengua". Alfonso explica la seva experiència en el concurs i els detalls de la seva creació literària. Claus de l'obra: "Petons amb Llengua" L'autor aclareix que el títol és un joc de paraules i no té contingut eròtic. Els punts principals del relat són: L'argument: Una dona amb fòbia als catalans s'enamora d'un home d'aquesta nacionalitat gràcies a la seva passió per la gastronomia catalana. El secret: La trama es desenvolupa al voltant d'un misteri que guarda el protagonista masculí, en Jaume, i que no es desvetlla fins al final. Estructura: Segueix un esquema clàssic de plantejament, nus i un desenllaç sorprenent. El procés de creació i el format digital Alfonso destaca els avantatges de participar en concursos a través d'Internet, ja que agilitza els tràmits burocràtics i evita el procés feixuc de les còpies físiques i els registres presencials. "L'important és provar-ho fins que sona la flauta, però al darrere hi ha una insistència." Futur i estil literari L'escriptor es defineix com a eclèctic, alternant l'humor amb estils més intimistes i llenguatges plans. Tot i que actualment es dedica al periodisme, aquest premi l'estimula per plantejar-se reptes més ambiciosos com la novel·la, sempre que el temps i la musa ho permetin.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
7'
Santi Arisa: 'Taverna de Poetes' al Teatre del Magatzem
Santi Arisa: De les baquetes a la veu dels poetes El reconegut músic Santi Arisa, amb una trajectòria de més de 40 anys dalt dels escenaris, presenta el seu nou projecte personal titulat Taverna de Poetes. Aquesta proposta neix de la voluntat de l'artista de retornar al cant, activitat que va iniciar de ben jove abans de dedicar-se plenament a la bateria i a projectes com Pegasus o la mítica orquestra La Tribu. Un projecte literari i musical L'espectacle és una aposta per la cultura catalana on Arisa musica versos de grans autors. Aquest canvi de registre es caracteritza per: Poetes de referència: Textos de Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu i Carné, entre d'altres. Estils variats: Tot i ser un format més íntim, la música beu del jazz, el funky, el rock i fins i tot hi ha pinzellades de heavy en algunes peces. Format de quintet: Arisa no està sol a l'escenari; l'acompanyen quatre músics experimentats (molts d'ells provinents de La Tribu), incloent el seu fill Dan a la bateria. Una proposta íntima i personal A diferència de la vessant purament lúdica i de festa major que ofereix amb la seva orquestra habitual, Taverna de Poetes busca la complicitat del "petit comitè". Segons el propi Arisa: "No és un concert de rock, més aviat és un concert íntim, encara que hi ha alguns moments que hi ha força." L'artista destaca especialment la seva relació amb l'obra de Miquel Martí i Pol, de qui recomana el Romanço com una de les peces més representatives d'aquest viatge sensorial i literari que tindrà lloc al Teatre del Magatzem de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Cicle de cinema d'animació per a adults a Tarragona
Presentació de la segona edició del cicle La Pantalla Animada L'entrevista presenta el segon cicle de cinema d'animació per a adults organitzat per l'Obra Social de Caixa Tarragona en col·laboració amb Animats Serveis Culturals. Aquesta iniciativa sorgeix de l'èxit de l'anterior edició i busca consolidar un espai per a l'animació que vagi més enllà del públic infantil. Detalls de la programació i sessions El cicle consta de quatre sessions consecutives que tindran lloc cada dimecres a les 20:00 h l'Auditori de Caixa Tarragona, amb entrada lliure: Primera sessió: Inclou vuit curtmetratges procedents de l'Animac (Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Lleida), destacant l'obra de Segundo de Chomón. Segona sessió (17 de novembre): Projecció del clàssic Hace un millón de años, coneguda per l'ús pioner de la tècnica stop-motion amb figures de plastilina. Tercera sessió: Historias de amor y masacre (1976) de Jordi Amorós, una obra coral amb humoristes de la revista El Papus. El director serà present per a un col·loqui. Quarta sessió (1 de desembre): Un recorregut històric amb curts de principis del segle XX, incloent personatges com Betty Boop i un precedent del cinema manga japonès de 1967. L'animació com a llenguatge adult Els interlocutors emfatitzen que l'animació és un llenguatge audiovisual complex i versàtil. David Tarragonès destaca la importància de conèixer els orígens per entendre l'actualitat: "Sense entendre el passat mai podem saber què hi ha al present." Es remarca que, tot i que sovint s'associa als nens, aquest cicle ofereix propostes amb contingut i tècniques (com la plastilina o el dibuix satíric) específicament orientades al públic adult i a cinèfils interessats en la història del gènere.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
La Cooperativa Obrera Tarraconense rep la Creu de Sant Jordi
Reconeixement a un segle d'història L'entrevista se centra en la recent concessió de la Creu de Sant Jordi a la Cooperativa Obrera Tarraconense, una distinció que coincideix amb la celebració del seu centenari. Sergi Xirinacs, president de l'entitat, valora aquest guardó com una "cirereta" que culmina una trajectòria històrica vinculada al moviment cooperatista català. Significat del guardó Segons Xirinacs, el premi transcendeix l'entitat actual i representa: Un homenatge a les milers de persones que han format part de la cooperativa des dels seus inicis fa cent anys. Un reconeixement al cooperativisme històric de Catalunya, un moviment social que va ser punter a Europa. Un esperó o repte per impulsar l'entitat de cara als pròxims cent anys, evitant quedar-se només en l'autocomplaença. "Això ens posa un repte al davant... és una punxada per veure si ens espavilem en els cent anys que vénen." Projectes de futur i modernització L'entitat preveu utilitzar aquest impuls per consolidar el seu paper com a centre sòcio-cultural al cor de Tarragona. Els punts clau de la seva estratègia són: Modernització de l'edifici: Rehabilitació de la façana i instal·lació d'aire condicionat al Teatre Magatzem. Dinamització cultural: Establir un programa estable d'activitats i consolidar la sala d'espectacles. Fòrum Ciutadà: Recuperar la vessant de participació cívica i política, promovent l'associacionisme com a eina de regeneració democràtica. Actes de celebració L'entrega oficial de la distinció tindrà lloc el 14 de desembre a Barcelona. Posteriorment, el dia 16 de desembre, la Cooperativa organitzarà una celebració oberta a tota la ciutat a la seva seu física per compartir el reconeixement amb socis i entitats col·laboradores.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Cinema a la Casa de la Generalitat i Fortunio Bonanova
Agenda Cultural i Reformes a la Casa de la Generalitat L'episodi comença amb l'anunci de la programació del Cine Club dels Dimarts. Aquesta tarda es projecta el documental Machín, toda una vida, una obra que repassa la trajectòria del cèlebre cantant Antonio Machín amb entrevistes a personalitats com Joan Manel Serrat i Sara Montiel. No obstant això, s'informa d'un canvi important en l'agenda cultural de l'espai: A partir del 14 de novembre, la sala d'actes de la Casa de la Generalitat tancarà per reformes estructurals. Les obres inclouen la millora de la instal·lació elèctrica, el so, l'ampliació de l'escenari i la instal·lació d'un piano. Tota l'activitat (cinema, conferències i presentacions) quedarà suspesa fins a finals d'any. La Trajectòria Internacional de Fortunio Bonanova La secció central es dedica a recuperar la figura de l'actor i baríton Fortunio Bonanova, un artista català que va triomfar a Hollywood però que és poc recordat actualment. "Preguntis a qui preguntis aquí qui és Fortunio Bonanova, et diuen que no saben ni qui és." Els punts clau de la seva vida inclouen: Inicis al cine mut: Va destacar el 1922 amb el film Don Juan Tenorio, rodat en localitzacions de Tarragona i Barcelona. Exigència a Hollywood: El text descriu el dur entrenament físic (hípica, esgrima, boxa i natació) que els estudis nord-americans li imposaven per preparar els seus papers. Polifacètic: A més d'actor, va ser periodista per al Noticiero Universal i va gravar diversos discos de gramòfon. L'episodi clou amb la cançó Toda una vida, fent lligam amb el documental d'Antonio Machín esmentat a l'inici.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
13'
Maridatge literari i gastronòmic al restaurant Piscolabis
Gastronomia i Literatura al Cor de Tarragona En el marc de la iniciativa Lletres a taula de la Tardor Literària, el restaurant Piscolabis, representat per la seva encarregada Rosabel Rolant, proposa una experiència sensorial que uneix els fogons amb la creació literària. Després de tres anys de consolidació, el projecte ha evolucionat cap a una col·laboració més estreta entre xefs i autors. Les Novetats de la Temporada La principal innovació d'aquest any és la introducció de menús infantils literaris, una proposta pionera per apropar els més petits a la lectura a través del joc gastronòmic: Menú d'adults: Elaborat conjuntament amb l'escriptora Rosa Pagès. En aquest cas, els textos s'han creat específicament a partir dels plats ja dissenyats pel restaurant. Menú infantil: Creat amb la col·laboració de Fina Anglès. El diumenge es realitzarà un acte especial on l'autora llegirà contes que funcionen com a endevinalles; els nens no sabran què mengen fins que resolguin el misteri literari. Una Experiència Interactiva "La gràcia és llegir-ho i, a partir d'aquí, interpretar i vincular-se amb el text literari." L'experiència no es limita a l'acte central, sinó que durant tot el mes, les cartes del restaurant inclouen els textos literaris: Immersió: El client pot triar entre la carta habitual o el menú especial Lletres a taula. Participació: En el cas dels infants, aquests participen activament en l'elaboració d'algun dels plats, posant literalment les mans a la massa. Promoció: El restaurant fomenta el coneixement dels escriptors locals i ofereix premis i rifes a través de les seves cartes especials.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
8'
Entrevista a J Mayúscula sobre el Hip-Hop Nacional
El Hip-Hop i l'Escena Urbana amb J Mayúscula En aquesta conversa, un dels referents més importants del hip-hop a Espanya, J Mayúscula, reflexiona sobre la seva trajectòria, el seu nou àlbum i l'estat actual del gènere musical. L'artista es presenta com una figura dual que combina les facetes de DJ i productor per crear una identitat musical completa. La dualitat entre el DJ i el Productor J Mayúscula descriu les seves dues vessants com el yin i el iang de la seva professió: El DJ: Representa el contacte directe amb el públic i l'energia del moment en viu. El Productor: És un treball més solitari i introspectiu a l'estudi, centrat en la composició i la creació de bases. L'artista afirma que té la ment oberta i beu de nombroses fonts d'influència, des del reggae, el funk, el jazz i el soul fins al rock, evitant quedar-se encasillat en un sol so. Projectes i Col·laboracions L'entrevista destaca el llançament del seu nou projecte, l'àlbum 'Más que Hip Hop' (mencionat com el seu nou treball del 2004), un disc ambiciós on ha coordinat diversos artistes de l'escena: Presenta col·laboracions amb La Mala Rodríguez, Kultama i membres del col·lectiu CPV (Club de los Poetas Violentos). Actualment combina la seva pròpia promoció amb la gira de 'Lujo Ibérico' i 'Alevosía' de La Mala Rodríguez, que ha estat un gran èxit en vendes. L'Evolució del Hip-Hop a Espanya Segons J Mayúscula, el gènere ha deixat de ser una moda passatgera per convertir-se en el so que defineix la cultura urbana actual. "Si abans érem deu, ara som mil. El hip-hop ha desplaçat altres gèneres i representa el so de la ciutat." També destaca el paper fonamental de Radio 3 amb el seu programa El Rimadero, que durant set anys ha estat pioner en la difusió d'aquesta cultura en un país musicalment conservador.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
La trajectòria de Fortunio Bonanova a Amèrica
Fortunio Bonanova i l'etapa llatinoamericana En aquesta sessió es repassa la prolífica etapa del polifacètic Fortunio Bonanova durant els anys 20 a l'Amèrica del Sud i el seu posterior salt als Estats Units. Bonanova no només va destacar com a actor, sinó que va demostrar una gran capacitat com a director, editor i guionista. L'aventura a Veneçuela i la productora Raza Films L'any 1928, Bonanova va arribar a Veneçuela, on va ser una peça clau en la incipient indústria cinematogràfica local: Va fundar la productora Raza Films, anomenada així per la diversitat de nacionalitats dels seus integrants (espanyols, veneçolans, xilens i porto-riquenys). Va participar en l'adaptació i el muntatge de la pel·lícula Las cuatro plumas (1928). Va dirigir, protagonitzar i editar el film Pacto con el Diablo (1929), també conegut en altres mercats com El Socio. L'arribada a Hollywood i la transició al sonor Amb l'arribada del cinema sonor, Bonanova es va traslladar a Hollywood. A diferència d'altres actors de l'època, la seva formació com a baríton li va permetre adaptar-se sense dificultats al canvi de paradigma. Va ser conegut com la "Spanish Sensation of Hollywood". Va realitzar gires com a cantant pel Circuito Pantagis al costat d'estrelles com Mae Murray. En una carta enviada a El Noticiero Universal, destacava la duresa del treball als Estats Units però també les grans oportunitats econòmiques: "Se gana mucho dinero una vez metido en harina." L'episodi subratlla la importància que Bonanova donava a l'aprenentatge de l'idioma anglès per poder consolidar una carrera internacional d'èxit, essent un home avançat al seu temps i molt meticulós en la seva feina.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Fortunio Bonanova: La veu espanyola a Hollywood i Amèrica
L'ascens de Fortunio Bonanova: Música, Teatre i Cinema En aquest episodi, l'expert Andrés ens submergeix en la fascinant etapa inicial de la carrera de Fortunio Bonanova durant els anys 20 i principis dels 30. Tot i ser un gran desconegut a la seva terra natal, la seva activitat als Estats Units i Mèxic va ser frenètica i multidisciplinària. Carrera Musical i Gires Internacionals Abans de consolidar-se en el cinema sonor, Bonanova va destacar pel seu talent vocal: - Va protagonitzar nombroses representacions d'òpera i sarsuela. - Va realitzar gires triomfals per teatres emblemàtics com el Philharmonic Auditorium de Los Ángeles i diversos escenaris de Nova York. - A Mèxic va ser batejat com el "Príncipe de la Opereta", actuant amb figures com Luz Segovia. Curiositats del Cinema Mut Un dels punts més sorprenents de la conversa és la participació de Bonanova a la pel·lícula Amor de Sònia (1927) al costat de la llegendària Gloria Swanson. "Els quatre interpretàvem papers lírics i ens esgargamellàvem de debò davant les càmeres sense que ni tan sols s'hagués inventat el micròfon." Aquesta anècdota subratlla la passió de l'artista, que cantava en escenes de cinema mut malgrat que el públic no el pogués sentir a la pantalla, mantenint el realisme de l'actuació. Grans Produccions i l'Herència Cultural Andrés destaca la superproducció Cristóbal Colón, una cinta amb un pressupost de 3 milions de pessetes (una xifra astronòmica per a l'època) que comptava amb l'autorització del rei Alfons XIII. Aquest document històric, protagonitzat per Bonanova en la seva gira americana, hagués pogut convertir Barcelona en un "mini Hollywood" si s'hagués mantingut el nivell d'inversió i suport industrial.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Resum de l'intercanvi Aquest document recull una seqüència prolongada de salutacions nocturnes que es repeteixen de manera sistemàtica cada 30 segons aproximadament. El contingut és altament homogeni i se centra exclusivament en l'expressió de cortesia Bona nit. Punts clau de la interacció Periodicitat: Les salutacions es produeixen en intervals regulars d'uns 30 segons. Contingut únic: No s'observa cap altra variació lingüística ni intercanvi d'informació addicional. To de la comunicació: Es manté un to cordial però repetitiu durant tota la sessió. "Bona nit" Aquest és l'únic missatge transmès, subratllant una naturalesa possiblement ritual o de prova de canal de comunicació.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Cicle de cinema amb animals i Fortunio Bonanova
Cinema i Animals: Nou cicle a la Generalitat L'Andrés presenta un nou cicle cinematogràfic titulat Els animals en el cinema, patrocinat per la Societat Protectora d'Animals i Plantes. Les sessions tindran lloc a la Casa de la Generalitat (carrer Major, 14, Perpinyà) cada tarda a les 18:00h. Pel·lícula inaugural: La Mula Francis, una comèdia clàssica ambientada a la Segona Guerra Mundial. Repartiment estel·lar: Inclou el còmic i ballarí Donald O'Connor i l'actriu del cinema mut Zassu Pits. Detall important: La pel·lícula que es projectarà està completament doblada al català, un fet destacable per a obres d'aquesta època. La trajectòria de Fortunio Bonanova als Estats Units Es continua el repàs biogràfic de l'artista mallorquí Fortunio Bonanova durant la seva etapa americana als anys 20: Èxits a Nova York: L'any 1926, juntament amb la cantant Pilar Arcos, va triomfar en teatres com el Mecca Temple i el Lyric Theatre. Gèneres diversos: Des de la sarsuela (Maruxa, Los Gavilanes) fins a l'opereta (La duquesa del Tabarín). Vessant musical: Bonanova era molt aclamat per la seva interpretació de tangos, on la crítica el descrivia com un intèrpret amb "ànima de gaucho". "El senyor Bonanova va cantar amb tota l'ànima sentimental i romàntica d'un veritable gaucho." L'Andrés destaca la presència imponent de Bonanova, descrivint-lo com un "Latin Lover" de gran planta, superant en físic a figures com Rodolfo Valentino.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
La llibreria La Capona i la Tardor Literària
Connexió des de la Llibreria La Capona En aquesta unitat mòbil, la reportera Sílvia García entrevista el llibreter Pitu Rovira, responsable de la històrica llibreria La Capona de Tarragona. La conversa se centra en la participació del sector en la Tardor Literària i l'estat actual del món del llibre a la ciutat. Participació en la Tardor Literària El sector llibreter tarragoní s'involucra activament en aquest esdeveniment cultural mitjançant diverses iniciatives: Mostra al Pati de Jaume I: Instal·lació d'una exposició de llibres centrada en el modernisme (temàtica de l'any) i en els autors del Camp de Tarragona. Assignatura pendent: Pitu Rovira reflexiona sobre la dificultat que el públic general s'apropiï de l'esdeveniment, que encara percep com una activitat per a un col·lectiu molt tancat. Lletres a taula: El llibreter destaca positivament aquesta iniciativa que marida la literatura amb la gastronomia, descrivint-la com a "aliment de l'ànima i del cos". Recomanacions i Tendències del Mercat L'entrevista també repassa quines obres estan captant l'atenció dels lectors en aquest període: Lectura actual: Pitu recomana personalment L'hivern del tigre d'Andreu Carranza, una novel·la sobre el general carlí Ramon Cabrera. Autors locals: Es destaca l'èxit de vendes de personatges coneguts com l'Olga Xirinacs. Proximitat de Nadal: Ja es comença a notar l'arribada de les novetats editorials per a la campanya nadalenca, incloent-hi els darrers Premis Planeta i fenòmens inspirats en temàtiques de misteri històric. "Hem de continuar treballant perquè encara falta que el públic en general es faci seva la Tardor Literària."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
Debat sobre Literatura Mediàtica a la Tardor Literària
Taula Rodona: Literatura Mediàtica, Eines i Feines Dins del marc de la Tardor Literària de Tarragona, el Teatre Magatzem acull una taula rodona per analitzar el fenomen dels escriptors mediàtics. L'acte, que s'inicia als Dimecres Literaris de la APELC, busca definir un concepte sovint polèmic i analitzar-ne el seu impacte en el sector editorial català. Participants i Perfils El debat comptarà amb figures rellevants del panorama comunicatiu i cultural: * Xavier Graset: Periodista de llarga trajectòria a Catalunya Ràdio i televisió, que combina la vessant informativa amb la còmica. * Xavier Cassador: Cap de continguts d'El Terrat i guionista clau en l'èxit de programes com els d'Andreu Buenafuente. * Antoni Mas (Ferrer de Vilaseca): Escultor i col·laborador radiofònic que aporta una visió costumista i de cronista. * Jordi Ferrer: Editor que aportarà la perspectiva del negoci i l'aposta comercial per aquests perfils. Temes Clau del Debat La moderadora, Cinta Olivan, planteja diverses qüestions fonamentals: 1. Definició del concepte: Establir què considerem realment literatura mediàtica i on són les seves fronteres. 2. Qualitat vs. Quantitat: Analitzar si aquests llibres, que sovint encapçalen les llistes de vendes per Sant Jordi, ajuden a la salut de la literatura catalana o si, per contra, l'empobreixen. 3. L'humor com a vehicle: La gran presència de la comèdia i els monòlegs en aquest tipus de publicacions. Altres Actes Destacats L'entrevista també serveix per recomanar altres activitats de la programació tarragonina: * L'espectacle poètic de Daudé, No en el nostre nom, un crit contra la guerra previst per al 12 de novembre a l'Auditori de la Caixa. * El cicle Lletres a taula, que fusiona gastronomia i literatura.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
27'
Quimi Portet: La Terra és Plana i l'art de la música popular
Presentació del nou disc: La Terra és Plana El músic Quimi Portet visita l'estudi per parlar del seu darrer treball discogràfic, un àlbum que defineix com a menys artificiós i més suau que els anteriors. Durant l'entrevista, reflexiona sobre la seva evolució creativa, afirmant que es troba en una etapa on ha decidit deixar de dissimular les seves mancances per mostrar-se de forma més autèntica. Col·laboracions i influències L'artista destaca la participació de grans amics i músics en aquest projecte: • Albert Pla i Judit Ferrer en el tema Rius de Bàbilon. • Antonio Fidel i Juan Carlos García, companys de llarga trajectòria des de l'època de Los Rápidos i El Último de la Fila. Portet també ret homenatge a la música popular i a figures de la cultura catalana com el filòsof Francesc Pujols, a qui reivindica pel seu humor i les seves frases brillants. Sobre el seu estil, sovint titllat de surrealista, ell prefereix considerar-se algú normal dins d'una tradició cultural molt pròpia. El procés de composició i producció El programa explora les dues facetes del seu treball: • La música: La descriu com un joc pueril i una explosió lúdica on s'encarrega personalment de gairebé tots els instruments. • La lletra: Un procés més introspectiu que fa amb paper i llapis, on filta més prim per capturar l'emoció. "Un fracàs no s'improvisa." Retorn als escenaris i faceta de productor Després de cinc anys sense tocar en directe, Portet torna per presentar el disc en sales petites per mantenir la proximitat amb el públic. També es comenta la seva tasca com a productor per a altres artistes com Gerard Quintana, Adrià Puntí o Albert Pla, on destaca que existeix una afinitat estètica natural que fa que els treballs comparteixin una empremta sonora comuna.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Fortunio Bonanova i l'èxit als Estats Units
Cinema i Història amb Andrés L'episodi comença amb la recomanació del Cine Club de la Filmoteca, que tindrà lloc a la sala d'art de l'Antiquari a Tarragona. Es destaca la projecció de la pel·lícula clàssica de 1952: Juegos Prohibidos, dirigida per René Clement. La figura de Fortunio Bonanova La conversa se centra en la trajectòria de Josep Lluís Moll, conegut artísticament com a Fortunio Bonanova. L'actor mallorquí va triar aquest pseudònim per reflectir les seves ambicions i la seva terra natal: Fortunio: Per la fortuna i l'èxit que aspirava a aconseguir. Bonanova: En honor al santuari i caseriu de la seva infantesa a Mallorca. El salt a les Amèriques Es detallen els inicis de la seva carrera internacional, especialment el seu viatge als Estats Units a mitjans dels anys 20. Existeixen diverses versions sobre el motiu del viatge, un fet comú en la vida de l'artista degut a la seva forta personalitat i a les cròniques de l'època: Presentació de la pel·lícula Don Juan Tenorio a Nova York (1925-1926). Gira amb la companyia d'Amadeu Vives interpretant zarzuela i òpera. "Em direu Fortunio Bonanova per la fortuna a la que jo desitjo i aspiro i crec que aconseguiré." Finalment, es comenten curiositats sobre els horaris de l'època, destacant que les sessions de tarda començaven a les 2:30, reflectint uns costums on es dinava molt més d'hora que en l'actualitat.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
21'
Presentació de l'obra 'Dos Más' a la Sala Trono
Teatre de proximitat: L'essència de 'Dos Más' La Sala Trono rep aquesta setmana una proposta teatral singular de la companyia Teatro de Cerca. L'obra, titulada 'Dos Más', es divideix en dos quadres independents però relacionats: 'La ceniza' i 'La carcoma'. Aquesta producció destaca pel seu format de microteatre, dissenyat originalment per a ser representat en salons privats i que ara s'adapta a l'escenari buscant una veracitat extrema. Els eixos de la representació: Exploració d'universos: L'obra dissecciona la realitat de gènere a través de converses íntimes. 'La ceniza' se centra en l'univers masculí, mentre que 'La carcoma' explora el femení. Naturalisme radical: El director, Quique Culebras, defineix l'experiència com la possibilitat d'escoltar la conversa de la taula del costat en una cafeteria de manera impune. Repartiment d'excepció: L'espectacle compta amb actors reconeguts, com Oriol Grau, que s'allunya del seu registre còmic habitual per oferir una interpretació continguda i dramàtica. L'experiència de l'espectador: "És un teatre despullat de tot artifici, un mirall on l'espectador no té més remei que veure's i reconèixer-se a si mateix." La proximitat física de la Sala Trono obliga els actors a un treball de concentració i matisos molt elevat, ja que la distància amb el públic és mínima. Segons la programadora Paloma Arza, l'espectador no és un element passiu, sinó que se sent partícip de la intimitat dels personatges, generant una sensació d'intensitat i, a vegades, d'una fructífera incomoditat.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
8'
Entrevista a J Mayúscula: El referent del Hip-Hop a Tarragona
El paper de J Mayúscula en l'escena Urbana L'entrevista se centra en la visita de l'emblemàtic DJ i productor a Tarragona per actuar a la Sala Golfus. Reconegut com una de les figures més influents de la península, l'artista reflexiona sobre la seva doble vessant professional i l'evolució del gènere a l'estat. Dualitat professional: DJ vs. Productor J Mayúscula descriu les seves dues facetes com un equilibri complementari, comparant-les amb el yin i el yang: Com a DJ: Destaca el contacte directe amb el públic i l'espontaneïtat del directe. Com a Productor: Es tracta d'un treball més solitari i introspectiu a l'estudi, centrat en la composició. Influències i Estil Musical L'artista afirma tenir una mentalitat oberta, bevent de diverses fonts per no quedar "encasellat": Música negra: Des dels anys 70 fins a l'actualitat. Gèneres: Reggae, funk, jazz, soul i, evidentment, hip-hop. Cita destacada: "Per crear has d'escoltar diferents músiques i beure de diferents fonts; m'agrada créixer com a músic." L'auge del Hip-Hop i nous projectes Durant la conversa es repassa la seva trajectòria, des dels inicis amb CPV (Club de los Poetas Violentos) el 1994 fins a l'actualitat: Projecte 'Más Vida Extra': El seu nou treball on col·labora amb artistes com La Mala Rodríguez i Kultama. L'explosió mediàtica: El gènere ha passat de ser minoritari a convertir-se en la música que representa la cultura urbana actual, desplaçant altres estils. Difusió a Radio 3: La seva experiència pionera amb el programa El Rimadero, clau per donar veu a noves maquetes i artistes consolidats.