Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

2185-2208 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Records del Nàstic i la Tarragona d'abans
Història viva del Nàstic de Tarragona En aquesta conversa, l'avi comparteix records entranyables sobre l'època daurada del Nàstic de Tarragona i la seva relació amb la ciutat. Es destaca la fita històrica de quan el club va eliminar el Barça a la Copa del Generalissimo, així com la sorprenent victòria contra el Real Madrid. Futbol, societat i rivalitats locals Rivalitat amb el Reus: S'explica com els derbis amb els reusencs eren esdeveniments de gran intensitat, on els jugadors del Serrallo sovint tornaven "amb esparadrap" degut a la duresa del joc. Jugadors de casa: Es recorda amb nostàlgia que els futbolistes d'aquell temps eren gent de la ciutat que anava a entrenar després de la seva jornada laboral, fins i tot competint a la Primera Divisió. Vàlvula d'escapament: El futbol servia com una eina de distracció social durant la postguerra. Segons l'avi: "El futbol va ser un gran invent per poder pensar en altres coses i dissimular la realitat del moment." Anecdotari i misteris del passat El resum també recull anècdotes curioses, com la presència de capellans al camp que aprofitaven els partits per cridar i desfogar-se, o la ubicació de l'antic estadi a l'Avinguda Catalunya. Finalment, s'introdueix un matís històric sobre un homenatge durant la guerra amb líders republicans com Líster i Campesino, deixant la resolució d'aquesta història per a l'endemà.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
L'Avi Ramon celebra 50 anys de casat a Santa Susanna
Celebració de les Noces d'Or de l'Avi Ramon L'Avi Ramon torna a la ràdio després d'uns dies d'absència per explicar la seva experiència celebrant els 50 anys de casat. El viatge ha consistit en una estada de cinc dies en un hotel de Santa Susanna, al Maresme, on ha compartit l'experiència amb unes 400 persones que també celebraven el seu aniversari de noces. Detalls de la trobada i convivència Durant la conversa, es destaquen diversos aspectes de l'organització i el comportament dels assistents: Generositat institucional: L'Avi reflexiona sobre com aquests avantatges s'ofereixen a tothom que resideix a Catalunya, independentment del seu origen. Conflictes lingüístics: L'Avi narra una anècdota sobre un participant que exigia que les explicacions es fessin en castellà, malgrat haver fet tota la documentació prèvia en català. Activitats programades: Han gaudit d'un sopar de gala, excursions a llocs com Girona i serveis complets de transport i manutenció. Reflexions sobre la societat L'entrevista inclou un matís crític sobre la condició humana: "És que si no critiquem no estem a gust... no seríem raça humana, aquí fallaria alguna cosa." L'Avi Ramon defensa la bona convivència general amb gent d'arreu, tot i que lamenta les actituds d'aquells que critiquen el sistema del qual s'estan beneficiant. Properes activitats Finalment, l'Avi avança que per al proper dijous hi ha pendent una exposició-subhasta organitzada per l'Òdenes, de la qual donarà més detalls en la següent intervenció.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Tradicions i anècdotes de la festivitat de Tots Sants
Evolució de la tradició de Tots Sants En aquesta conversa, s'analitza com ha canviat la manera de viure el dia de Tots Sants. Antigament, la visita al cementiri era considerada una tradició gairebé sagrada, on les famílies dedicaven dies previs a netejar i guarnir les tombes amb flors. Actualment, el ritme de vida accelerat i els ponts festius han diluït la rigidesa d'aquesta data, fent que molta gent avanci la visita per evitar les aglomeracions. El cementiri com a punt de trobada social Un dels aspectes més curiosos comentats és la funció social que tenia el cementiri en el passat: Era un lloc per retrobar-se amb amics i coneguts que feia temps que no es veien. S'utilitzava com una mena de distracció informativa per saber qui havia traspassat recentment. Generava moments de xoc emocional en descobrir fotografies de persones joves o amics que es creien encara vius. Anècdotes i curiositats: del dol al festeig L'avi comparteix una visió poc convencional de la festivitat, destacant que el cementiri també servia per establir nous contactes: "Sempre s'ha aprofitat la vida per a tot... fins i tot el cementiri ha estat un punt de contacte per buscar amistats." Estratègies de seducció: Es comenten casos de persones que es feien passar per vidus o vídues per despertar la compassió d'altres i iniciar converses. Celebració familiar: La part més lúdica es vivia a casa amb la castanyada, menjant panellets, bevent vi dolç i explicant històries de por als nens. Urbanisme i memòria: Es fa esment de carrers emblemàtics de Tarragona, com Rovira i Virgili, i com la gent es desplaçava a peu amb escales i galledes per a la neteja de nínxols.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Memòries de guerra, fantasmes i supersticions
Relats de Postguerra i l'Imaginari Popular En aquesta conversa s'entrellacen records personals de la Guerra Civil amb llegendes urbanes i tradicions culturals. L'interlocutor principal rememora l'experiència de viure en un xalet durant els bombardejos, compartint espai amb moltes famílies que buscaven refugi. Es destaca el paper de les dones de l'època, com la seva mare, que ajudava els coneguts empresonats portant-los menjar i roba neta. L'Ombra de la Por i el Teatre El record d'anar a veure l'obra Don Juan Tenorio marca un punt d'inflexió en la narrativa sobre el respecte i la por: La suggestió després de veure escenes de fantasmes i aparicions. El trajecte fosc per l'Avinguda Catalunya de Tarragona, llavors plena d'oliveres. La creença infantil en les animetes que sortien de nit. Els Fantasmes de Casa Castellarnau Es detalla una anècdota curiosa sobre la creació de mites a la Casa Castellarnau. L'avi admet haver alimentat la idea d'un fantasma per tranquil·litzar el personal de neteja, tot i que s'esmenten fets inexplicables com: "De nit, els fantasmes de Casa Castellarnau havien estat jugant al billar." Supersticions i Manies Quotidianes Finalment, el diàleg deriva cap a les supersticions modernes i les manies que tothom conserva, encara que no es vulgui admetre: L'ambivalència del gat negre: per a uns és mala sort i per a altres, com a l'administració de loteria de Barcelona, és un símbol de fortuna. Accions quotidianes com entrar amb el peu dret o tancar unes tisores obertes. La conclusió que, sovint, el "fantasma" es crea quan una coincidència s'ajunta amb la suggestió personal.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Don Juan Tenorio i les tradicions de Tots Sants
Recordant el teatre clàssic per Tots Sants En aquesta conversa, s'explora la profunda connexió històrica entre la festivitat de Tots Sants i la representació de l'obra Don Juan Tenorio. El narrador recorda com, antigament, no es podia concebre aquesta festa sense el teatre o la visita al cementiri. La complexitat de les representacions teatrals L'avi detalla per què actualment és difícil veure aquesta obra representada amb la freqüència d'abans: - Escenografia i vestuari: Es tracta d'una obra molt complexa amb canvis constants de decorat, cosa que genera una despesa econòmica elevada. - Tradició amateur: Antigament, les companyies d'aficionats comptaven amb pintors, apuntadors i tragidors que elaboraven els seus propis decorats o llogaven el vestuari per abaratir costos. - Teatres històrics: S'esmenten espais emblemàtics de Tarragona com el Teatre Tarragona, el Modern, el Metropol i l'antic escenari de la Rambla on ara hi ha l'hotel Lauria. Anecdotari i actors de l'època Es recorden figures destacades del panorama teatral tarragoní i català: - L'actor Terrassa, que triomfava fent de Don Juan tant a Tarragona com a Barcelona. - L'actriu Elvira Jofre, que venia de Barcelona per interpretar Doña Inés. - Una anècdota personal on l'avi recorda haver ajudat a portar part del vestuari a l'actriu principal mentre s'allotjava a la Plaça del Peix. Reflexió sobre la modernització Es lamenta que les versions modernitzades de les obres clàssiques sovint fan que es perdi l'essència original. Tot i que algunes institucions com la Filmoteca intenten recuperar aquestes peces, la seva presència a la cartellera ha disminuït. ". . . un Tots Sants sense Tenorio no era festa. És igual que un Tots Sants sense anar al cementiri, és com si no ho fos."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Records de tardor: Panellets, vins i tradició
Tradició culinària i els records de l'Avi Ramon En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix la seva visió sobre com ha canviat la celebració de la tardor i l'elaboració dels panellets. Fa un contrast entre la producció industrial actual i la tradició artesanal de les mestresses de casa d'abans. L'elaboració dels panellets i la cuina de caliu Ingredients humils: Antigament, els panellets es feien sovint amb una base de moniato o patata, ja que l'ametlla i el sucre eren productes cars. La cuina econòmica: Es destaca l'ús de les antigues cuines de ferro, que permetien cuinar amb un caliu especial i una paciència que avui dia s'ha perdut amb l'ús del microones. El toc personal: Cada família tenia els seus trucs, com l'afegit de nous o unes gotes de suc de llimona. El consum de licors i vins a granel La xerrada s'endinsa en el món de la beguda, recordant com es comprava antigament a Tarragona: Licors a granel: S'esmenta la fàbrica de les 100 escales, on la gent anava a buscar anís o conyac amb les seves pròpies ampolles per estalviar-se el cost de l'embotellat de marca. Conservació del vi: Es comenta la qualitat del vi de pagès, destacant que el vi amb bona graduació (com el de 14 graus) es conservava millor sense fer-se agre. "Abans cada pagès tenia el seu vi... anaves al Perelló i tots et convidaven a un tast, cada casa tenia el seu paladar." La xafada del raïm i la convivència L'Avi Ramon recorda amb nostàlgia el procés del trull, on es xafava el raïm descalç i aguantant-se amb cordes. Aquesta activitat no era només una feina, sinó un moment de convivència social on es compartien pastissets i porrons de vi entre veïns i familiars.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Records de la Tarragona d'abans amb l'Avi Ramon
Un viatge pels records de l'Avi Ramon En aquesta conversa, l'Avi Ramon i la senyora Maricarme ens transporten a una Tarragona d'altres temps, marcada per les tradicions populars i el ritme pausat del dia a dia. L'episodi comença amb una reflexió sobre la punctualitat i com les obres actuals (com les del carrer Gasòmetre) han alterat el paisatge urbà, obligant a repensar itineraris que evoquen records a cada cantonada. Les tradicions del Mercat i el Nadal La conversa se centra inicialment en la Plaça Corsini i el mercat de pagès de l'època de preguerra i postguerra. Es destaca la diferència entre el menjar d'abans i l'actual: El gust natural de les verdures i fruites collides directament pel pagès. La presència de galls indis i gallines vives al mercat durant les festes de Nadal. L'ambient festiu d'anar a buscar el millor exemplar del galliner per als àpats assenyalats. Els personatges de la postguerra L'Avi Ramon recorda amb especial detall la figura dels vividors i vidents que proliferaven en llocs com la baixada de la Mitja Lluna o el carrer de l'Hospital. Segons l'avi, aquests personatges feien servir la picardia per treure informació a la gent desesperada per la guerra: "No deien de tu a tu, deien que anessis preguntant, i ells ja respondrien... anaven fent connexions entre un i l'altre i ho endevinaven tot." Aquesta part del relat descriu com s'aprofitaven de la incertesa sobre familiars desapareguts o en camps de concentració per guanyar-se la vida. Anecdotari popular Finalment, es recorden escenes pintoresques com el sorteig de la Loteria de Nadal escoltat per la ràdio mentre se sentia l'escàndol dels galls indis pel mercat, i la feina especialitzada d'una dona al carrer Gasòmetre que es dedicava a capar galls per preparar els capons de festa.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
11'
Costums d'abans, canvis ambientals i plaça Corsini
Memòries, tradicions i el medi ambient Aquesta conversa entre l'Avi Ramon, la Mari Carme i el presentador transita des de les anècdotes històriques de Tarragona fins a reflexions sobre la qualitat de vida actual i els canvis en l'entorn natural. Anècdotes del passat i regals tradicionals Es recorda com era la vida a la Plaça Corsini, on antigament es podien veure galls d'indi passejant, una imatge impensable per als joves d'avui dia. S'explica la tradició de regalar productes naturals per Nadal: un pollastre o una dotzena d'ous de pagès eren obsequis de gran valor per a figures d'autoritat com el metge, el capellà o l'alcalde. Es destaca la diferència de qualitat entre els productes ecològics o de galliner i els industrials, mencionant detalls com el color de la gemma de l'ou. Problemes locals i adaptació Contaminació acústica: Es comenta un problema persistent de sorolls a la Plaça Corsini que afecta el descans dels veïns. Qualitat de l'aire: Es reflexiona sobre com el cos s'habitua a la pol·lució de les zones industrials i com es nota el contrast d'oxigen quan se surt a la muntanya (com al Mas del Plata o Osca). Medi ambient i l'acció humana "Ens queixem del que està passant i nosaltres en som els culpables." Es fa una crítica a la intervenció humana en el clima, recordant com antigament es tiraven coets al Delta de l'Ebre per desfer les tormentes de l'arròs, i com les accions actuals (bombes, contaminació) alteren l'atmosfera de manera irreversible. L'oci i les platges Finalment, xerren sobre els canvis en els hàbits de bany, recordant la platja del Miracle i la Cala de la Descapellada, i les dificultats actuals per aparcar i trobar tranquil·litat.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Memòria de la Guerra Civil i el patrimoni a Tarragona
Memòria Històrica i Pèrdua de Patrimoni a Tarragona Aquesta conversa entre l'Avi Ramon i la interlocutora gira entorn dels records viscuts durant la Guerra Civil i la postguerra, centrant-se especialment en la destrucció i salvaguarda del patrimoni cultural de la ciutat de Tarragona. La destrucció de l'art i la cultura L'Avi Ramon detalla com gran part del tresor artístic i litúrgic de la ciutat es va veure amenaçat durant el conflicte: Pèrdua de llibres i art: Es descriuen fogueres de llibres, quadres i documents històrics que es van cremar per ignorància o per l'estigma d'estar en edificis religiosos. El paper de la resistència: S'esmenta que, malgrat la revolució, alguns ciutadans d'esquerres van actuar per salvar obres d'art que s'haurien perdut per sempre. Censura i por: Moltes obres, com l'antiga Enciclopèdia Catalana o llibres sobre la Inquisició, van desaparèixer no només pel foc, sinó per la por de les represàlies dels dos bàndols. Repressió lingüística i social Un dels punts més emotius és el relat de la vida quotidiana sota la vigilància de la Guàrdia Civil durant la postguerra: "Deixa de lladrar i parla en cristiano." Aquesta frase il·lustra la prohibició de parlar en català en l'espai públic, on qualsevol gest, com una salutació innocent d'un infant a un sergent, podia ser interpretat com una mofa i castigat. Reflexions sobre el pas del temps Finalment, el diàleg clou amb una reflexió sobre la rapidesa amb què avança el calendari, mencionant la proximitat de Tots Sants i el cicle festiu que porta fins al Nadal, recordant que encara hi ha moltes històries que es mantenen en silenci per prudència.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
9'
Queixes veïnals per sorolls i obres a la plaça Corsini
Problemes de Convivència i Urbanisme a Tarragona En aquesta conversa s'exposen les queixes d'una veïna de la plaça Corsini de Tarragona, qui detalla els inconvenients acústics i de mobilitat que pateixen els residents de la zona fruit de les infraestructures i les obres constants. Molèsties Acústiques i Fallades de Planificació Els interlocutors debaten sobre la manca de coordinació en les obres públiques i el soroll constant que generen certs elements del mobiliari urbà: Manca de previsió: Es critica que, sovint, s'aixequen carrers acabats de pavimentar per instal·lar serveis com el gas, generant molèsties innecessàries. El xiulet del pàrquing: La Carme denuncia un xiulet continu (possiblement dels extractors d'aire) que se sent dia i nit des que es va inaugurar l'aparcament fa tres anys. Soroll a les reixes: El pas dels vehicles per les reixes de ventilació del pàrquing provoca un fort impacte sonor (clac-clac) que afecta els carrers Canyelles, Lleida i Soler. Mobilitat i Civisme L'espai també convida a la reflexió sobre com els ciutadans interactuen amb l'administració: Sinceritat ciutadana: En Javi Ramon reflexiona sobre la "hipocresia" de queixar-se al carrer però no dir la veritat als polítics per un excés de respecte o falta de confiança. Rutes alternatives: Es comenten les dificultats per accedir al centre a causa de les obres al carrer Governador González i Gasòmetre, que obliguen a fer recorreguts excessius. "Si per cada cosa que ens molesta hem de marxar de la plaça Corsini, Tarragona quedaria deserta." Un Record pel Passat El programa tanca amb una nota de nostàlgia, recordant les colades de galls d'indi que es feien antigament al mercat per Nadal, una tradició que contrastava amb la realitat actual de la zona.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Memòria històrica de Tarragona: Guerra i Postguerra
Relats de l'Avi Ramon sobre la Història de Tarragona En aquesta conversa s'entrellacen records personals recents amb cròniques històriques de la ciutat de Tarragona, destacant el paper de la memòria oral per entendre el passat. La Família de la Ràdio L'episodi comença amb una reflexió sobre el sopar de cloenda de la Setmana de la Comunicació, organitzat per l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (Tarragona Ràdio). Es destaca: * La importància de les trobades personals més enllà dels micròfons. * L'ambient de germandat i intimitat compartit amb els premiats i col·laboradors. Tarragona i la Guerra del Francès L'Avi Ramon relata com la ciutat va quedar devastada per la Guerra de la Independència: * La destrucció va obligar els ciutadans a reconstruir cases usant runes, el que explica la presència de pedres romanes del circ en parets d'edificis posteriors. * Els invasors francesos van utilitzar espais emblemàtics com la Torre de Pilats i la Casa Castellarnau com a quadres de cavalls. * Els tapissos de la catedral van ser mutilats per fer-ne tendes de campanya per als oficials francesos. Repressió i Postguerra Es detallen els moments més foscos del segle XX a la ciutat: * L'ús de barcos-presó al port de Tarragona durant el conflicte. * La transformació de Pilats en una presó on s'aplicava el garrot vil. * Les execucions a la zona de l'Oliva, on es fusellava els presoners procedents de la ciutat. "Convé que se sàpiguen aquestes coses... no tot ha sigut flors i violes, hi ha hagut moments molt forts entre nosaltres." Curiositats i Llegat L'episodi tanca amb una anècdota sobre l'origen del nom de la casa Cal Cefos, vinculat al trasllat del tresor de Tarragona en carros de pagès i la pèrdua d'un paquet que "s'havia fos".
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Memòria històrica de la Tarragona antiga i el seu urbanisme
La Tarragona de l'avi Ramon Aquesta conversa és una crònica viva sobre la transformació de la ciutat de Tarragona, passant per records d'infantesa i la descripció d'espais que han canviat radicalment de funció amb el pas dels decennis. L'avi Ramon ens transporta a una època on la ciutat estava delimitada per les seves muralles i on la vida gravitava entorn dels oficis artesanals. Espais emblemàtics i transformacions L'antic escorxador (matadero): Situat prop del Portal de Sant Antoni, actualment és la seu de la Universitat Rovira i Virgili. Es recorda especialment l'arribada d'animals (bous i cavalls) i la venda de carn de toro durant les temporades de corrides. Cases Senyorials: S'esmenten edificis com la Casa Canals i la Casa Castellarnau, destacant la relació entre les famílies benestants i el seu personal de confiança. Nomenclatura dels carrers: Molts carrers encara conserven el nom de l'ofici que s'hi exercia, reflectint una ciutat d'artesans: Carrer dels Calderers (caldereria). Plaça de l'Oli. Carrer del Vidre. El Barri Jueu i la vida social L'avi explica la curiosa història del barri jueu, situat en aquell moment en un racó secundari de la ciutat emmurallada. Es destaca la seva influència econòmica i com, durant la Setmana Santa, la dinàmica del barri canviava totalment per motius religiosos i de seguretat. "Són coses que s'anen perdent i fent allò... és arribat un moment que els jueus haguessin sigut els que manaven si no s'haguessin reclòs en aquell barri." Una ciutat d'oficis i vivències Finalment, es fa èmfasi en com la ciutat era molt més petita i concentrada. Es recorden anècdotes com la de toros escapats que corrien pels carrers de baixada cap a la zona del Port, creant situacions de perill i sorpresa per als veïns.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Memòria històrica de Tarragona: Mercats i Vivències
Memòria Viva: De la Història a les Vivències L'episodi explora la riquesa de la memòria oral de Tarragona a través dels records compartits, diferenciant la història acadèmica de les vivències personals. Es fa un recorregut nostàlgic per la configuració dels carrers i places de la Part Alta, on els noms de les vies reflectien directament les activitats comercials que s'hi duien a terme. Els Mercats i el Comerç Tradicional El cor de la conversa se centra en com molts espais oberts funcionaven com a mercats a l'aire lliure: La Plaça de les Coques: Es descriu com un centre neuràlgic on els pagesos venien productes de proximitat: gallines, conills, fruita i verdura. La Plaça de l'Oli: Antigament el punt de venda de l'oli utilitzat per a la il·luminació domèstica. El Peix i el Serrallo: S'explica com el peix fresc pujava del Serrallo fins a la zona del Fòrum i la plaça de la Peixateria. Relació de confiança: Es destaca el caràcter familiar de les botigues d'abans, basades en el coneixement mutu i el tracte personal. Un Passat de Reconstrucció Es reflexiona sobre la capacitat de resiliència de Tarragona davant les destruccions històriques, especialment després de la Guerra del Francès: Reutilització de materials: La ciutat es va reconstruir aprofitant pedres de monuments romans o d'altres èpoques, com les pedres del circ o plaques hebrees visibles en façanes actuals. Secrets dels carrers: S'esmenten curiositats com les cases senyorials del carrer de la Nau o les argolles a la torre de Pilats que recorden el seu passat militar. "Tarragona ha estat sempre superant... hem sortit com hem pogut, però aquí estem."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
L'ètica del col·leccionisme i el patrimoni tarragoní
L'Ètica en el Col·leccionisme: Valor Sentimental vs. Econòmic En aquesta conversa, l'avi Ramon reflexiona sobre la figura del col·leccionista i l'arreplegador, destacant que aquest últim és una persona amb una sensibilitat especial que guarda objectes no pel seu preu, sinó perquè hi veu un significat. La discussió se centra en com el valor d'un objecte canvia segons qui el posseeix i amb quina intenció el busca. Experiències personals en la compra-venda L'avi explica anècdotes viscudes en el seu taller de restauració i botiga de ceràmica, on sovint prioritzava l'amistat i l'apreciació de l'art per sobre del benefici purament monetari: El rebuig a l'especulació: Descriu un cas on un comprador li va oferir inicialment 1.000 pessetes per una peça i, en veure la negativa, va pujar ràpidament a 4.000. L'avi va decidir no vendre-li, sentint-se decebut per la falta d'honestedat i l'intent de fer negoci amb la seva confiança. L'acte de regalar: Sosté que prefereix regalar un objecte a un veritable expert que l'apreciï per completar una col·lecció, ja que hi ha situacions que "el diner no t'ho paga". "Aquesta actitud teva d'aixòs, mira, m'has desaguinjat de tal forma que no t'ho venc." La pèrdua del patrimoni a Tarragona La part final de la conversa tracta sobre la manca d'infraestructures per conservar el passat local. L'avi Ramon proposa la creació d'una casa de col·leccionisme a Tarragona per evitar que les grans col·leccions privades es perdin o acabin marxant de la ciutat. Critica que es vulgui fer cultura mentre es deixen escapar peces històriques per falta d'atenció institucional. Rememora la Tarragona antiga i el valor de les peces d'època (com les d'Hisenda del 1800) que encara es conserven en mans particulars.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
La Tarragona de l'avi Ramon: una ciutat dividida
En aquesta conversa, l'avi Ramon ens transporta a la Tarragona del passat, descrivint una ciutat que, tot i ser més petita geogràficament, funcionava com un conjunt de poblacions diferenciades amb identitats molt marcades. Una ciutat fragmentada en barris L'avi explica que Tarragona no era una unitat homogènia, sinó que es vivia de manera diferent segons la zona: La Part Alta: Dividida internament entre la zona de la Catedral i el carrer Major (habitada per pagesos i botiguers) i el carrer de l'En Granada, on la gent solia treballar al port o anar a pescar. L'eix Central: Des de la Rambla Vella fins a la plaça de la Mitja Lluna i el Mercat, amb un caràcter més comercial. La Part Baixa: El carrer Reial i el carrer Apodaca, una zona amb vida cultural pròpia, cines i riquesa provinent del comerç del vi. El Serrallo: El barri mariner per excel·lència, amb una identitat totalment separada de la resta. Curiositats i memòria històrica Ramon recorda detalls pintorescs com l'existència d'un cinema al carrer Reial que va desaparèixer amb la guerra, on havien actuat estrelles com Raquel Meller. També esmenta la curiosa afició dels tarragonins d'anar a pescar a la zona de la cloaca de l'estació, on hi havia molt de peix que després acabaven tornant a l'aigua. "A Tarragona s'ha fet d'una manera que un mateix barri podien ser com si fossin dos barris." La sessió acaba sent una introducció o un pròleg per anar desgranant, en propers dies, l'entrellat de carrers i vivències que formen la història local des del prisma del seu record personal.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
13'
L'Avi Ramon i Maurici Montaner: Art, Paisatges i Cuina
Conversa sobre art, vivències i tradicions L'episodi presenta una xerrada distesa entre l'Avi Ramon i el pintor Maurici Montaner, on s'entallen anècdotes personals amb la passió per la pintura de paisatges i la vida quotidiana a Tarragona. La visió de l'Avi Ramon sobre la cuina i la vida L'Avi Ramon reflexiona sobre la importància de la cuina tradicional i senzilla, reivindicant els menjars "de poble" sense complicacions ni noms estranys. Destaca idees com: * L'ús d'ingredients bàsics i l'aprofitament dels aliments. * La crítica a l'artifici modern en la gastronomia. * L'anècdota del "repollo", que exemplifica com els noms poden confondre sobre la realitat del producte. Maurici Montaner i l'art de pintar paisatges El pintor Maurici Montaner detalla la seva experiència portant la realitat al llenç: * Viatges pictòrics: Descriu racons d'Andalusia, com el poble de Capileira a l'Alpujarra, i el contrast entre el verd de la muntanya i el blanc de les cases. * L'evolució del paisatge: Lamenta la pèrdua de paratges verges a causa de l'excés de ciment i carreteres, explicant les dificultats actuals per trobar bons punts de vista a llocs com l'Arboç o el Serrallo. * Procés creatiu: Explica que el temps per fer un quadre depèn de l'estat d'ànim i de la necessitat de deixar reposar l'obra per poder veure els defectes des d'una perspectiva objectiva. "Quan al cap d'uns dies veus aquell quadre, no penses que l'has pintat tu... i llavors veus els defectes." Recomanacions culturals Es convida l'audiència a visitar dues exposicions rellevants: 1. L'exposició de Maurici Montaner al Tinglado número 4 del Moll de Costa (fins al 30 d'octubre). 2. L'exposició anual de filatèlia, numismàtica i col·leccionisme a la Diputació de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
L'avi Ramon i el valor del col·leccionisme a Tarragona
El valor emocional del col·leccionisme En aquesta conversa, l'avi Ramon reflexiona sobre la vitalitat que li aporta mantenir-se actiu i compartir els seus coneixements amb els altres. Destaca com la interacció amb el públic en esdeveniments culturals, com l'exposició de Maurici Montaner, li permet donar sentit a l'art explicant el que hi ha darrere de cada obra. L'exposició a la Diputació de Tarragona L'eix central de l'episodi és l'exposició de filatèlia, numismàtica i col·leccionisme que se celebra a la Diputació de Tarragona. L'avi Ramon critica que, sovint, la ciutat no sap promocionar la seva cultura tan bé com altres localitats, malgrat la riquesa del material exposat: Objectes variats: Segells, etiquetes, monedes, medalles i clauers. Peces retrospectives: Una col·lecció de postals d'estil Art Déco dels anys 20 i 30 amb pentinats de l'època. Records personals: Cromos antics i objectes quotidians que transporten el visitant a la seva infantesa. Tipologies de col·leccionistes Segons l'avi Ramon, existeixen tres perfils clarament diferenciats en el món de la recerca d'objectes: L'inversor: Aquell que compra per pur interès econòmic i acumulació de riquesa. L'hereu: Qui conserva col·leccions familiars per tradició, tot i que de vegades no en sigui conscient del seu valor fins que les veu exposades. El col·leccionista sensible: Persones que recullen objectes de manera desinteressada per pur carinyo i sensibilitat artística. "Hi ha persones amb una sensibilitat que t'ho transporten a tu quan t'hi trobes. I és molt bonic, això." L'episodi finalitza amb una crida a visitar l'exposició per descobrir un "món que per si sol no hi caus", reivindicant la cultura popular de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
11'
L'art del paisatge: L'experiència de pintar a l'aire lliure
La diversitat del paisatge i la seva influència en l'art En aquesta conversa s'explora com l'experiència de viatjar i exposar a diferents indrets ha marcat la trajectòria del pintor Montaner. S'emfatitza la importància de sortir de l'àmbit local per obtenir reconeixement i per enriquir la paleta de colors. Els reptes tècnics de la pintura al natural El pintor i els seus acompanyants detallen les dificultats de captar la realitat de diversos territoris: La química del color: La necessitat de fer barreges complexes per captar els blaus i verds específics de cada regió (Pirineu, Andalusia, Galícia o França). L'atmosfera: Com la boira, la llum del nord o el mar influeixen en les tonalitats que l'artista ha d'aplicar. L'evolució de l'entorn: La crítica a la pèrdua de paratges naturals a causa de l'avanç de l'hormigó. L'expressió emocional a través del pinzell Es reflexiona sobre com l'estat d'ànim de l'artista es transmet al quadre, més enllà del motiu pintat: "El pintor, a vegades sense donar-se'n compte, treu de dintre el que no pot dir amb paraules i ho manifesta amb els quadres." Exposició al Tinglado 4 Es fa una crida a visitar la mostra de 43 quadres situada al Port de Tarragona (Tinglado 4), un espai que ara és més accessible gràcies a la nova urbanització de la zona del Serrallo i la Marina Port. L'exposició estarà oberta fins al 30 d'octubre amb horaris de matí i tarda.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
11'
L'art del paisatge: Cels, llum i personalitat pictòrica
L'essència de la pintura i la identitat de l'artista En aquesta conversa amb l'avi Ramon i el pintor Maurici Montaner, s'aprofundeix en el que realment defineix un artista. Al contrari de qui només busca vendre o copiar estils aliens per moda, el veritable pintor és aquell que desenvolupa una personalitat pròpia. Segons s'exposa, la clau resideix en la lluita interna per trobar un segell personal que permeti reconèixer l'autor només veient l'obra. La fascinació pels cels i la natura El text destaca la importància de saber observar el medi natural, especialment els cels de Tarragona. Es descriuen amb passió els canvis cromàtics i les textures que ofereix la natura: La tardor com la millor època pels contrastos lumínics. Els cels de la postposta de sol amb tons carmís, grisos i blancs. La comparació dels núvols amb "cotofluix" per la seva suavitat i formes irreals. L'ús de les marines i els reflexos de l'aigua al Serrallo com a font d'inspiració constant. "L'artista és captar la cosa, interpretar aquella cosa, però amb naturalitat; viure-la." De la pintura a l'aire lliure a l'estudi modern Es debat sobre l'evolució de la tècnica pictòrica. Antigament, els pintors havien de carregar amb el cavallet i pintar del natural per necessitat, fet que comportava grans dificultats per la variació constant de les ombres i la llum. Actualment, es defensa l'ús de la fotografia com una eina complementària que permet captar l'instant per després treballar-lo amb calma a l'estudi, tot i que es recalca que el toc final i la "vida" del quadre provenen sempre de la memòria visual i el sentiment del pintor.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
9'
L'art i l'amistat de Maurici Montaner al Moll de Costa
Inauguració i Reconeixement a Tarragona L'episodi se centra en la recent exposició del pintor Maurici Montaner al tinglado número 4 del Moll de Costa, al Port de Tarragona. L'Avi Ramon expressa la seva satisfacció per l'èxit de la inauguració, destacant que, tot i que Montaner és un artista modest que sovint exposa fora de la ciutat, el valor artístic de la seva obra ha sorprès gratament el públic tarragoní. L'Exposició en Detall Magnitud de l'obra: La mostra consta de 43 quadres, alguns de grans dimensions (fins a 1,50 x 1,60 metres), que omplen l'ampli espai del tinglado. Selecció meticulosa: L'artista explica la dificultat de triar les peces i comenta que, malgrat l'extensió de la sala, encara li ha sobra obra per a futures mostres. Trajectòria i Aprenentatge de l'Artista Montaner repassa els seus inicis i la seva formació amb grans mestres de l'art local com Salvador Martorell, Garcia Enguera i, especialment, Josep Bordeus. De la seva etapa de formació en destaca: L'esforç físic d'ajudar a picar pedra amb el mestre Martorell. La duresa i l'exigència de Josep Bordeus, qui a vegades el feia rascar quadres sencers per tornar a començar. La filosofia de la superació personal: l'artista afirma que pinta cada dia, fins i tot de matinada, perquè el motor de la seva pintura és el cor i l'ànima. "Pintar cada dia... és una de les coses que no puc passar sense fer-ho. Encara que sigui a les tres de la nit, has de pintar." El Valor de l'Amistat L'Avi Ramon i Maurici Montaner reflexionen sobre la seva llarga relació personal, forjada durant anys a través de la pintura i la col·laboració en jurats d'art. Coincideixen que, amb el pas del temps, el més important és conservar les amistats autèntiques que no es basen en l'interès.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Memòries de Santa Tecla: El setge de Tarragona de 1811
Memòria històrica de Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon i el seu interlocutor comencen felicitant el Ricard Laot pel seu aniversari abans d'endinsar-se en una profunda reflexió històrica sobre les festes de Santa Tecla i el passat cruent de la ciutat. El setge de 1811 i la invasió napoleònica L'eix central de la narració és el record del setge de Tarragona el 1811 per part de les tropes del mariscal Suchet. L'Avi Ramon descriu amb detall l'horror de la invasió: Resistència i saqueig: Malgrat que els francesos creien que la ciutat cauria fàcilment, la resistència va ser tan ferotge que van acabar saquejant-la amb violència extrema. El paper dels anglesos: S'esmenta amb ironia com els aliats anglesos, en veure la ciutat quasi perduda, van preferir no descarregar l'armament per no perdre'l. La massacre de la Catedral: El moment més emotiu és la recreació de la matança a les escales del Pla de la Seu. L'avi descriu la visió de la sang baixant pels graons com si fos pluja. Reflexions sobre la destrucció i el present "A les escales de la Catedral va arribar un moment que semblava que hagués plogut de la sang d'allí." L'Avi Ramon reflexiona sobre la manca de respecte pel patrimoni, com els tapissos gobelins van ser tallats per fer tendes de campanya, i fa un contrast amb la societat actual: Comparació amb el present: Mentre que antigament es patia per la supervivència, avui dia el patiment és per qüestions econòmiques com les hipoteques o per la pressió de la societat de consum. L'herència de Tarragona: Es destaca la ciutat com un indret que ha sofert històricament, però que ha sabut conservar tresors com el de la catedral gràcies a la previsió de l'època.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Records de les festes i el transport a la Tarragona dels anys 40
Transformació de les Festes de Santa Tecla En aquesta conversa, l'avi Ramon recorda amb nostàlgia com han canviat les celebracions a Tarragona des dels anys 30 i 40 fins a l'actualitat. El focus principal es posa en l'evolució del Castell de Focs i l'ambient a la Rambla. Els Focs i l'Ambient d'Abans Ubicació i Tipologia: Antigament, el Castell de Focs no es feia a la platja com ara, sinó a la zona del Roig de Lúria. No eren tan sols coets aeris, sinó estructures fixes amb figures que «petaven» i creaven siluetes. Simbologia Política: L'avi recorda com, en la postguerra, s'utilitzaven els focs per projectar figures polítiques de l'època, com les de Franco o José Antonio. La Rambla en Festes: Era el centre neuràlgic on es concentrava tota la gent per veure orquestres i ballar sardanes. Estava decorada amb fanalets de tipus japonès o xinesos als plataners. Mobilitat: De Carros a Cotxes Un dels canvis més dràstics que s'esmenten és la manera com la gent de fora arribava a la ciutat: Transport Animal: Els veïns de pobles propers com La Canonja o Vila-seca no venien en cotxe, sinó amb carros i mules. Pàrquing d'Època: Els carros es deixaven aparcats a la Mitja Lluna o prop de la Plaça de Toros, mentre que els cavalls es portaven a quadres de pensions properes, com la del carrer Gasòmetre. Vida Quotidiana i Relacions Socials L'avi detalla les dificultats econòmiques i el canvi en el flirteig: "Havies de fer hores extres de prenent o fer algun remendet perquè et quedessin alguns sentiments per poder arribar a la convidada." Esforç Personal: Es caminava molt més; l'avi explica com pujava i baixava a peu des del Serrallo fins al carrer Cavallers per anar a treballar i dinar. Vigilància Familiar: Quan un noi volia sortir amb una noia, sovint aquesta anava acompanyada de la tieta o la cosina, i calia enginy per intentar quedar sols.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
9'
Records de Tarragona: Anecdotari i Barris amb l'Avi Ramon
Memòria Viva de la Ciutat de Tarragona En aquesta entrega, l'Avi Ramon comparteix una visió nostàlgica i detallada de la Tarragona pretèrita, convidant als oients a participar activament amb els seus propis records o suggeriments de temes. La conversa destaca per la seva autenticitat i l'ús de terminologia local. Anecdotari de Personatges i Oficis Es mencionen curiositats històriques que dibuixen la vida quotidiana de fa unes dècades: El transport a l'estació: Antigament, un carro tirat per cavalls portava els viatgers als principals hotels (Europa, París, Internacional). Com a curiositat, l'auriga feia servir una pastanaga (o safranòria, segons el parlar local) per motivar els animals a pujar les costes. L'incident del botxí: Una anècdota local on un mosso que esperava propina d'un senyor molt elegant va fugir en descobrir que es tractava del verdugo encarregat d'executar una sentència de Garrot Vil. Oficis perduts: Referències als netejasabates i als venedors ambulants de cacauets i tramussos davant dels cinemes (com el Modern). Una Ciutat Dividida en Pobles L'Avi Ramon descriu una Tarragona que, tot i ser una ciutat, funcionava com una agrupació de barris estancs amb caràcters molt diferenciats: La Part Alta: Des de la Plaça de la Font fins a l'Escorxador. Un sector dividit entre pagesos (prop del Portal del Roser, amb els seus cellers) i treballadors del moll o funcionaris. El sector de la Mitja Lluna: La connexió cap al sud. El Serrallo: Descrit com un nucli completament tancat i amb un caràcter molt propi, marcat pel transport del port i l'ofici de boter. "A Tarragona, els habitants quasi que es coneixien els uns als altres... era un gran poble dintre de la seva ciutat." Pròxims Temes La secció clou deixant oberts diversos fils conductors per a futures xerrades: la presó de Pilats, la història dels romans i una explicació més detallada sobre què representava el Garrot Vil i la seva presència a la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
20 anys de l'avi Ramon a Tarragona Ràdio
Presentació i trajectòria de l'avi Ramon L'avi Ramon, un col·laborador emblemàtic de Tarragona Ràdio, celebra prop de 20 anys de presència continuada a l'emissora. El seu personatge s'ha anat formant a través de la convivència amb l'equip del programa i la compartició de les seves experiències vitals, records i anècdotes sobre la ciutat de Tarragona. Els records i la ciutat El text repassa els diferents escenaris on ha crescut la relació entre l'avi i l'emissora, des de la plaça del Fòrum fins a la Rambla actual, passant pel carrer de la Nau: Vincle amb els barris: Tot i haver viscut a la Part Alta i prop del Gimnàstic, l'avi té una connexió especial amb el Serrallo, on es va casar i van néixer les seves filles. Amor per Tarragona: L'avi descriu la ciutat com la seva "nòvia", destacant-ne la bellesa però també lamentant la falta de civisme d'aquells que no la respecten. Estil col·laboratiu: El seu espai no pretén ser una lliçó d'història acadèmica, sinó un recull de vivències personals i memòria col·lectiva. "Tarragona és una nòvia que la dona m'ha permès tindre... però com una rosa, segons com l'agafes, té punxes." El futur de la secció En aquesta nova etapa, l'avi Ramon continuarà aportant el seu punt de vista particular, carregat d'ironia i bon humor, per parlar de sentiments, emocions i la realitat quotidiana dels tarragonins.