Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

2209-2232 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Reflexions de l'Avi Ramon sobre Santa Tecla
Les Festes de Santa Tecla: Entre la Devoció i la Massificació En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix les seves impressions i vivències personals sobre les festes de Santa Tecla a Tarragona. Tot i reconèixer la bellesa i l'atractiu de les celebracions, reflexiona sobre la necessitat d'una millor gestió dels espais i la seguretat dels assistents. La Gestió de l'Espai Urbà Un dels punts clau de la reflexió és la concentració dels actes al casc antic. L'Avi Ramon suggereix que la festa hauria de «respirar» més enllà de la Part Alta: Centralització: Els actes principals queden «embotits» al centre, deixant zones com el Serrallo o el carrer Real una mica aïllades. Impacte veïnal: Es destaca la necessitat de repartir els espais perquè els veïns de les places més concorregudes (Plaça de la Font o del Rei) puguin descansar. Ocupació comercial: Els canvis en l'ús de les places, on ara les terrasses i cadires dominen l'espai públic. Perillositat i Tradició: El Correfoc L'Avi Ramon mostra una mirada crítica però constructiva sobre el Correfoc, especialment en carrers estrets com el carrer de la Nau: L'estretor d'alguns carrers impedeix que la gent pugui protegir-se o gaudir de l'espectacle sense risc de cremades. Critica que molts portals ara estiguin tancats amb clau, eliminant els antics refugis de la gent davant les espurnes. Proposa que en certs trams s'hauria de respectar el carrer, ballant i fent soroll però sense cremar pirotècnia. Moments de Recolliment i Emoció Malgrat les crítiques, l'Avi Ramon destaca la seva experiència més positiva d'aquest any al Pla de la Seu: "A Tarragona, quan comences a viure una miqueta, l'estimes... no t'has de fixar perquè està, sinó perquè ho sents." L'Ofici a la Catedral: Un moment de gran bellesa amb l'escolania i els goigs. L'arribada del Braç: La gran petardada final i l'ambient emocional que es genera entre els tarragonins, creant imatges que defineix com a postals.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
10'
Anècdotes de Sant Joan i les Falles a Tarragona
La celebració de Sant Joan i la història de les Falles a Tarragona L'episodi presenta una conversa propera i plena de records sobre la festivitat de Sant Joan, l'arribada de l'estiu i el passat històric de les falles a la ciutat de Tarragona durant els anys trenta. Experiències personals i salut L'avi comparteix una anècdota divertida sobre la seva salut després d'una operació de ronyó fa 40 anys. Malgrat les recomanacions mèdiques de fer bondat, va decidir saltar-se la dieta en un casament familiar: Va gaudir d'un plat d'escamarlans i gambes acompanyat d'una ampolla de cava. Davant la pregunta del doctor sobre com es trobava, ell va respondre: > "Com un toro". Remarca la importància d'escoltar el propi cos, definint-lo com una màquina perfecta que cal cuidar amb seny. Les antigues Falles de Tarragona (1933-1935) Es recorda una tradició poc coneguda: l'existència de falles a Tarragona abans de la Guerra Civil. Esmenten diversos monuments i fets curiosos: Falles destacades: La de la plaça d'Escarré (amb una figura de l'Eva i la serp), la de la Rambla (motius romans) i la de la plaça de la Font (ironia sobre el Museu Arqueològic). Sentit de l'humor: L'ús de la ironia i el doble sentit en els monuments, com el joc de paraules entre cults (religiosos) i l'anatomia humana. El final de la tradició: L'any 1935 va ser l'últim; la darrera falla (un Pont del Diable gegant) no es va poder cremar pel perill que suposava per als arbres propers i va haver de ser desmuntada. Tradicions i desitjos Finalment, es parla de les celebracions actuals, el costum de menjar coca de Sant Joan, beure cava i el ritual de cremar els desitjos escrits en un paper a la foguera per la nit de la revetlla.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
11'
Conversa de Sant Joan i balanç de temporada amb l'avi Ramon
Resum de l'episodi En aquesta sessió de tancament de temporada, l'avi Ramon i els seus col·laboradors mantenen una conversa distesa que barreja l'actualitat festiva amb reflexions personals i socials. L'episodi comença amb una anècdota personal sobre l'aniversari de noces de l'avi, celebrat fa pocs dies, i continua amb una anàlisi de les festes de Sant Joan i el comportament cívic actual. La celebració del 51è aniversari de noces L’avi Ramon recorda amb humor que el passat 21 de juny va complir 51 anys de casat. Malgrat el retard en la felicitació, l'avi expressa una gran satisfacció per: * Poder celebrar més de mig segle de vida conjunta amb la seva dona. * Haver passat aquestes dates en família, un entorn que ara valora més que les grans festes. * La doble celebració que ha suposat ajuntar l'aniversari amb la revetlla de Sant Joan. Reflexions sobre el civisme i la convivència La conversa deriva cap a una reflexió més profunda sobre la societat actual i els incidents que es veuen sovint a les notícies. L'avi Ramon posa l'accent en: * La pèrdua de civisme: Lamenta la falta de respecte i el tarannà violent que impera en alguns sectors. * Tolerància excessiva: L'avi opina que molts problemes de seguretat i convivència neixen d'una excessiva tolerància cap als petits delictes o la falta de mà dura en la gestió pública. * Convivència: Fa un desig explícit per a la recuperació de la convivència sana entre les persones, sense distincions de "jo o tu". "Un dels desitjos meus és que hi hagi convivència amb la gent. Que no hi hagi aquell jo, ni aquell tu... Que hi hagi convivència és molt bonic." Comiat i plans de futur L'episodi marca el final de la temporada radiofònica. L'avi Ramon agraeix el tracte rebut per l'equip, a qui anomena carinyosament els seus "nets de la ràdio". Per a l'estiu, ja té diversos projectes amb el Sindicat d'Iniciativa i Turisme: Preparació del concurs de Romesco. L'exposició de Tema Lliure. Descans a l'apartament de la platja de Tarragona. La secció clou amb un desitj de retrobament per a la propera temporada, coincidint amb les festes de Santa Tecla.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Les primeres falles de Tarragona de 1933
Les Falles de 1933 a Tarragona En aquesta conversa, l'avi Ramon recorda amb detall el naixement de la tradició de les falles a Tarragona, situant l'inici l'any 1933. El relat transporta l'oient a una època de transformació urbana i social, on la ciutat s'organitzava per celebrar festes multitudinàries per Sant Joan. L'organització i la primera falla Comissió organitzadora: Va néixer amb la col·laboració de l'Ajuntament, sindicats i veïns de barris com la Marina, el carrer Unió i el Serrallo. La primera falla: Es va instal·lar a la Rambla, davant del carrer Fortuny. Tenia una simbologia satírica molt marcada: Representava una tortuga gegant que portava una estació de tren nova i moderna a sobre. A la part inferior, es mostrava la brossa i l'antiga estació, en crítica a la lentitud en les obres de la ciutat. Impacte social i anècdotes Atractiu turístic: L'èxit va ser tan gran que es van noliejar trens especials des de Lleida que esperaven fins a mitjanit perquè els visitants poguessin veure la crema. Crítica urbana: L'avi reflexiona sobre com, malgrat el pas dels anys, Tarragona encara ha patit molt per tenir una estació digna de la seva capitalitat. Ambient festiu: Es destaca la presència de bandes de música valencianes i l'ús de grans traques que recorrien la ciutat. "La tortuga es veu que s'ha perdut perquè a Tarragona encara no ha arribat l'estació nova que es demanava." La conversa també inclou una introducció personal sobre la vida quotidiana i el paper dels avis, així com una anècdota divertida a l'autobús sobre el tracte de senyora o senyoreta.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
9'
Les falles a la Tarragona republicana de 1936
Les falles a Tarragona: Una tradició de 1936 El testimoni recorda amb detall les falles que es celebraven a Tarragona l'any 1936, una festa que va tenir un gran èxit inicial i que va aglutinar comissions de veïns a diversos punts de la ciutat com la Mitja Lluna, la Rambla i el Port. Estructura i temàtica de les festes Les falles tarragonines tenien característiques pròpies que les diferenciaven: Simbolisme romà: Moltes construccions incorporaven elements que recordaven el passat de Tarragona com a capital romana, com ara columnes o quàdrigues. Satira i llibertat: En temps de la República, les falles servien per expressar idees amb ironia. Destacava una figura de l'Estàtua de la Llibertat de 15 metres a la Plaça dels Carros (llavors Francesc Macià) i escenes que capgiraven els rols socials. Participació valenciana: Cada comissió portava bandes de música de València que desfilaven per la ciutat, creant una gran harmonia entre valencians i tarragonins. Celebració i costums socials La festa no només eren els monuments, sinó també la convivència al carrer: La durada: Els actes començaven el dia 22 de juny i culminaven amb la cremada la nit de Sant Joan (el 24). Gastronomia i beguda: Es consumia el clàssic moscatell, mistela, anís i conyac comprat a granel als magatzems del Port o de la Plaça dels Carros. Els pescadors i portuaris tenien el costum de fer la "copeta" abans d'anar a la feina. Turisme religiós i festiu: La companyia de ferrocarrils posava trens especials fins a mitjanit per portar gent de les Terres de l'Ebre (Tortosa, Ampolla, Cambrils) per veure la cremada. "Hi havia llibertat, en la República hi havia llibertat, però llibertat normal, correcta... es podia expressar-te, poder dir les coses."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
9'
Records de la platja del Miracle i les falles de Tarragona
L'avi Ramon i la vida a la platja del Miracle En aquesta conversa, l'avi Ramon rememora com era la vida social i lúdica a la Tarragona de fa unes dècades, centrant-se especialment en la platja del Miracle. Explica que les relacions personals eren més autèntiques, neixien de manera improvisada i sense l'obstacle dels títols socials, especialment a la platja on tothom anava en banyador. Les casetes i el balneari L'avi descriu les estructures que hi havia a la sorra: Apartaments petits: Casetes independents que tenien cuina, bany i habitació. Vestuaris municipals: Barracons de fusta destinats a canviar-se de roba, dividits per sexes. Activitat social: Es feien curses de canoes i natació, organitzades sovint per les comissions de festes dels barris. "A la platja passa el mateix... en el vestit de bany no hi ha res, no hi ha títols, ni despatxos, ni res." Tradicions i festes: De les foguerades a les falles El diàleg també s'endinsa en les celebracions de Sant Joan. L'avi recorda com l'any 1933 van començar les falles a Tarragona, originades al carrer Podaca. Abans de les falles modernes, es feien les foguerades: La canalla recollia mobles vells i fusta dels fusters. Es creaven pantomimes o ninots amb escombres per fer la punyeta a algú. Es cremaven en els creuaments de carrers, que llavors no estaven asfaltats. Finalment, es fa una referència històrica a les "pires" medievals i a la crema de la ciutat per part de pobles germànics com els gots, com a antecedent emocional del foc a la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
9'
Records de l'Avi Ramon: Tradicions, Barris i Sant Joan
En aquesta conversa entranyable a Tarragona Ràdio, l'Avi Ramon comparteix les seves vivències i records sobre la vida social i les tradicions de la ciutat. Tradicions i Festes de Sant Joan L'Avi explica com se celebraven antigament les fogueres al carrer, destacant l'enginy de l'època davant la manca de recursos: * S'utilitzava sal grossa per llançar al foc, ja que en cremar feia un soroll similar al dels petards. * Es feien servir les martiniques, unes tires de paper amb pasta que petaven en rascar-les contra el terra, tot i que es van acabar prohibint per la seva toxicitat. * La vida era més lliure i comunitària abans de l'arribada massiva de la televisió, que segons ell, ha tancat la gent a casa. Història dels Barris i Urbanisme Es fa un repàs per la geografia històrica de Tarragona: * El Barri de la Marina: Antigament situat des de la plaça de Sant Joan cap avall, connectat amb la Rambla a través de l'actual carrer de la Unió. * Diferenciació entre el barri mariner i el Serrallo, que és el nucli pescadors per excel·lència. * La presència de la mar: Recorden que cap al 1800 l'aigua arribava pràcticament fins al carrer del Mar. El Ferrocarril i l'Origen de les Falles L'Avi Ramon destaca la importància del col·lectiu ferroviari a la ciutat i la seva influència cultural: * Tarragona era un punt neuràlgic on confluïen diverses companyies ferroviàries (Nord i MZA). * L'arribada de treballadors de València per treballar al ferrocarril va portar la tradició de les falles i la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats. "La vida és això, ser obert. Problemes sempre en tindràs, però el més important és conviure i ser amic de tothom."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Memòries de festes i platges a la Tarragona d'abans
En aquesta conversa, l'Avi Ramon ens ofereix un retrat nostàlgic de la vida social i festiva a Tarragona durant les dècades passades. A través dels seus records, explorem com les celebracions ocupaven l'espai públic i com ha evolucionat la fesomia de la ciutat. La música i les festes a la Rambla L'Avi Ramon detalla com s'organitzaven les revetlles i les festes majors, destacant la presència d'orquestres i conjunts musicals: Formacions musicals: Predominaven els duos i trios de guitarres que interpretaven cançons mexicanes de Jorge Negrete. L'escenari de la Rambla: Durant Santa Tecla o Sant Magí, la Rambla s'omplia de fanalets i comptava amb diverses orquestres situades en punts estratègics (com el Balcó del Mediterrani o el Metropol) que es combinaven per no trepitjar-se el so. Diversitat d'actes: Era habitual compaginar el ball d'orquestra amb les sardanes en diferents racons de la via pública. Les tradicions matinals i Sant Joan La festa no s'aturava a la nit. Segons l'Avi, les tradicions començaven ben d'hora: Cercaviles i cocanyes: A les set de la matinada ja hi havia activitat per despertar la ciutat. La revetlla de Sant Joan: Es feia a la Plaça de Braus i molts acabaven la festa a la platja del Miracle per veure sortir el sol i banyar-se, una tradició que encara perviu. El paisatge de la platja del Miracle Un dels records més interessants és la descripció del litoral abans de la Guerra Civil: Casetes de fusta: La platja tenia una mena de barri de xalets portàtils que servien com a petits apartaments amb cuina i habitació per passar-hi tot el dia. Segregació i puritanisme: Existien balnearis on homes i dones estaven separats per una xarxa, i l'Avi recorda l'anècdota d'unes noies alemanyes que van causar enrenou per banyar-se nues a primera hora del matí. "Tarragona ha sigut una capital que, en les èpoques que eren, també ha sigut adelantada en moltes coses."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
9'
Records de la Platja del Miracle i el tren de Lleida
La Vida a la Platja del Miracle l'any 1933 L'avi Ramon ens transporta a la Tarragona de l'any 1933, recordant com era la vida a la platja del Miracle. En aquella època, la platja no era només un espai de bany, sinó que estava configurada com un autèntic barri estiuenc amb característiques molt particulars: Estructures i habitatges: Hi havia dos carrers de cases que funcionaven com a apartaments de primera i segona fila. Tenien habitacions, cuina i terrassa. Serveis i oci: Existia un bar-restaurant anomenat Mediterrani i un balneari situat dins de l'aigua. Normativa social: L'avi recorda que els serveis del balneari estaven segregats, amb zones diferenciades per a homes i dones. La connexió amb Lleida i el ferrocarril Un aspecte clau de la narració és el vincle entre Tarragona i els estiuejants de Lleida. Per potenciar el turisme i les festes de Sant Joan, es van dur a terme gestions rellevants amb les companyies ferroviàries d'aquell temps: Transport: El viatge de Lleida a Tarragona durava dues hores i mitja en trens de carbó que patien en les pujades. Acords comercials: Es va aconseguir que la Companyia del Nord oferís bitllets d'anada i tornada el cap de setmana al mateix preu que els dies laborables. "Hi ha moments a la vida que hi ha coses que les recordes més que altres... quan penses que si tenia 13, 14 o 15 anys." Festes i convivència L'episodi destaca la gran germanor que es va viure durant les festes de Sant Joan de 1933, on els tarragonins de la platja i els visitants de Lleida compartien espais i celebracions, creant un ambient de convivència familiar únic a la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
L'experiència de viatjar a Cuba i l'enginy de la postguerra
Viure el Món: L'Experiència a Cuba L'avi comparteix les seves vivències d'un viatge de tres setmanes a Cuba, destacant especialment el respecte i la civilitat de la societat cubana. Explica anècdotes sobre el funcionament dels camells (autobusos articulats) i com la gent respectava escrupolosament el torn de paraula i la cua, un fet que el va marcar profundament. La Filosofia de Viatjar Durant la conversa, s'extreuen consells fonamentals per a qualsevol viatger: Conviure amb la gent: L'avi defensa que la millor manera de conèixer un país és anar per lliure i utilitzar el transport públic (com el tren) per relacionar-se amb els locals. Respecte cultural: Cal adaptar-se i entendre els costums del lloc on es va, sense pretensions. Viatges reposats: Es critica el turisme de masses que visita tres països en una setmana; es recomana dedicar temps a cada regió per captar el caràcter real de la seva gent. El Contrast i els Records de la Postguerra L'episodi estableix un paral·lelisme entre les cartilles de racionament que l'avi va veure a Cuba i les que es van viure a Espanya durant la postguerra. "Llavors havia de ser el cap el que havia de funcionar per poder arribar a final de mes." Es descriu l'enginy que tenien per intentar duplicar les racions de pa, utilitzant mètodes manuals per tapar els forats de les cartilles i poder tornar al forn en un intent de sobreviure a la carència d'aliments.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Records de festes populars, picaresca i el Serrallo
Festes tradicionals al Serrallo En aquesta conversa, s'evoquen amb nostàlgia les celebracions al barri del Serrallo, descrivint-lo com un poble dins de la ciutat on la complicitat entre veïns era absoluta. Es destaquen jocs tradicionals avui dia gairebé desapareguts: El cucanya marítima: Consistia en un pal untat amb sabó o cera que s'estenia sobre el mar. Els participants havien de fer equilibris per agafar un premi al final, corrent el risc de caure a l'aigua. Trencar l'olla: Un joc on, amb els ulls embenats, s'havien de trencar olles que podien contenir caramels, aigua o farina. L'avi recorda una anècdota personal on es va fer un tall al genoll amb un tros de ceràmica. La cavalcada de Reis i l'incivisme Es produeix un contrast entre la solidaritat d'abans i la picaresca actual. Es comenten conductes com: * L'ús de paraigües del revés per recollir el màxim nombre de caramels possible. * Accions perilloses des dels balcons, com tirar caramels amb força per fer diana en la gent o en els mateixos Reis. Solidaritat, política i postguerra L'avi comparteix vivències de la postguerra a Tarragona, mencionant una escola de català on les taules d'alumnes tenien noms polítics com Dorruti o República. També explica l'origen de la paga extra de juliol, que prové dels dinars que els empresaris estaven obligats a oferir als treballadors el 18 de juliol. "Abans hi havia una solidaritat i una convivència que ara s'ha perdut; ara cadascú escombra cap a casa seva." Picaresca empresarial i oficis Finalment, es parla de com els antics amos (pintors, ferrers) gestionaven els negocis amb les esglésies i convents, oferint facilitats de pagament que sovint amagaven un cobrament d'interessos o preus inflats a llarg termini.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Memòries de Tarragona: Barris, Balls i Respecte
L'Evolució Urbana i Social de Tarragona L'Avi Ramon ens transporta a una Tarragona que ja no existeix física ni socialment. En aquesta conversa, es contrasten els paisatges d'abans amb els actuals, destacant com espais que avui són viles i carreteres principals eren, no fa tant, simples descampats o zones de pins. La ciutat dels espais buits Geografia urbana: Molts dels edificis actuals no existien. Zones com la Font del Centenari fins a l'Imperial eren erms amb prou feines un parell de cases. El Zigzag i els pins: El final de la Rambla Nova era considerat ja les afores. El zigzag de pins era un punt de reunió fosc i discret on sovint hi havia gent amb llanternes i, de tant en tant, alguna redada policial. La societat del silenci i el control Vigilància ideològica: En aquella època, les autoritats prioritzaven el control polític. Estava molt més perseguit ser roig que ser un lladre. Discreció social: Existia una cultura del silenci on molts escàndols no sortien a la llum pública perquè, com diu l'avi: "Amb boca tapada no entren mosques." La vida festiva als barris El Serrallo i les revetlles: Es destaca el sentiment de comunitat al barri del Serrallo durant festes com Sant Pere o Sant Magí. Els veïns eren extremadament oberts, convidant a tothom a entrar a casa per fer un traguet de vi. Competició veïnal: Hi havia una rivalitat sana entre carrers i barris (com Maria Cristina) per veure qui guarnia millor els balcons o qui organitzava la millor xocolatada o sardinada. Respecte vs. Educació: L'Avi Ramon fa una reflexió final sobre la pèrdua de valors, distingint el respecte com a pilar socràtic més important que la simple educació formal.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Memòria de les festes i l'ofici a la Tarragona d'abans
La Tarragona de barris i festes populars L'avi Ramon ens transporta a una Tarragona pretèrita, especialment a l'època d'abans de la guerra i la postguerra, on la vida social s'articulava al voltant del carrer. Contràriament a l'actualitat, on la festa es concentra en caps de setmana i locals privats, antigament la ciutat vivia una celebració constant gràcies a la forta identitat de cada barri. Festes de barri: Llocs com el carrer Merceria, el Cos del Bou, la Plaça de la Font o el carrer Sant Miquel celebraven les seves pròpies festes patronals. Eren espais on tothom es coneixia i la relació era molt més familiar. Contrast urbanístic: Mentre la Part Alta i els barris mariners eren focus de convivència, zones com la Rambla (fins a la Mitja Lluna) es percebien com a espais més freds i amb menys contacte veïnal. El món laboral: aprenents i oficis El resum també aborda la dura realitat dels joves que havien d'incorporar-se al mercat laboral als 14 anys. Es diferenciaven clarament dues vies: Els privilegiats: Aquells que podien entrar a aprendre un ofici (fuster, pintor, ebanista). Inicialment gairebé no cobraven, ja que la seva prioritat era la formació a l'Escola del Treball. El sector de la construcció: Molts joves optaven per fer de manobres o aprenents de paleta perquè, tot i ser una feina més dura, permetia cobrar un sou des del primer dia, necessari per ajudar les famílies en temps de crisi. Evolució dels costums socials Es fa una reflexió sobre com ha canviat el concepte de celebració, passant de la senzillesa popular a l'ostentació actual: "Abans, amb menys es disfrutava igual... ara, com més gastes, més festa és." L'avi Ramon recorda amb humor anècdotes com la moda de l'americana blanca durant les festes de Santa Tecla, que feia que tots els joves semblessin cambrers, o la transformació de batejos i comunions en esdeveniments pomposos que s'assemblen a grans casaments on sovint es perd l'essència de la trobada familiar.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Les revetlles i el control social a la Tarragona de postguerra
Memòries de la festa i la repressió a Tarragona L'avi Ramon recorda una època de contrastos a la ciutat, on malgrat les dificultats de la postguerra i la vigència de la cartilla de racionament, la joventut trobava espais per a la celebració constant. Les barbenes als carrers La ciutat viva una efervescència festiva gairebé diària que no depenia d'un calendari de festes majors: Barris actius: Zones com Maria Cristina (els camps) i el carrer Soler eren epicentres de celebracions populars. Espais improvisats: Es feien barbenes que ocupaven des del Balcó del Mediterrani fins als xalets de la via de Barcelona. En aquell temps, la circulació era pràcticament inexistent (bicicletes o algun carro), cosa que permetia ballar amb llibertat. Música: S'utilitzaven des d'orquestres i petits conjunts de guitarres fins a tocadiscos per mantenir la festa viva. El context social i la prohibició La festa no era només oci, sinó una via d'escapament necessària en un moment polític i econòmic asfixiant: "Era una època que convenia distreure altres coses... això també distreia una miqueta, perquè la gent ja no hi pensava [en la precarietat]." Tot i això, aquest excés de llibertat nocturna va acabar sota la lupa de les autoritats: La prohibició: El governador, influenciat per la Falange i el clero, va acabar prohibint moltes d'aquestes festes. L'excusa oficial era la salut pública, ja que molts joves emmalaltien dels pulmons per la combinació de falta d'aliment, cansament i falta de son. Control moral: L'Església veia aquestes trobades com un focus d'
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
Anècdotes i vivències del cinema i el teatre d'abans
Records del cinema i el teatre de l'època L'Avi Ramon comparteix les seves vivències personals sobre l'oci d'abans, destacant el pas del teatre amateur al cinema modern i les dificultats de la censura. El teatre i l'honor L'avi explica una anècdota curiosa sobre una representació teatral titulada La comèdia de l'honor. En l'obra, ell interpretava el paper de galant malvat que deshonrava la protagonista. La reacció del públic era tan visceral que, en acabar l'obra, la gent el mirava malament i el recriminava. La confusió entre actor i personatge era habitual per la intensitat amb què es vivien les representacions. El cinema i la censura Durant la conversa es repassa com es vivia l'arribada de les pel·lícules estrangeres i el control social de l'època: Gèneres populars: Es recorden pel·lícules de l'Oeste, bèl·liques (com les de la ciutat de Montiel) i musicals. L'impacte de la censura: L'avi recorda com moltes escenes clau eren tallades per la censura, fent que les històries perdessin sentit fins que, anys més tard, es van poder tornar a veure íntegres. Modernització: El cinema italià i l'inici del destape a Espanya van suposar una obertura cultural, tot i que avui dia aquelles pel·lícules es vegin amb una mirada humorística. El funcionament de les sales El dia a dia a les sales de cinema també tenia les seves particularitats: Control i ordre: Hi havia un control rigorós sobre la vestimenta i el comportament. Els acomodadors: Molts eren treballadors que feien hores extres o jubilats. Havien de lidiar amb les bromes i gamberrades dels joves al galliner, com el soroll constant de trencar avellanes durant les escenes més intenses. "Quan venia l'escena una miqueta que esperaves, pam! S'acabava. És que hi havia la censura."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
El ball a la Tarragona d'abans: costums i sales
Les sales de ball i l'oci a Tarragona L'Avi Ramon recorda com era la vida social a Tarragona quan la televisió encara no havia arribat i el ball era una de les principals formes de distracció. Més enllà del cinema i el teatre, existia tota una cultura al voltant de les sales de ball, amb codis de conducta molt marcats. Espais i aprenentatge Acadèmies informals: Abans de la guerra, existien cafès prop de l'església de Sant Agustí on hi havia noies que, a canvi d'un pagament, ensenyaven a ballar als joves. Balls particulars: Era habitual que colles d'amics organitzessin balls privats. L'Avi Ramon recorda haver comprat un gramòfono portàtil (una caixa amb la trompa integrada) per a aquestes ocasions. Entitats socials: Llocs com la Cooperativa Obrera (carrer Fortuny) o el local de la Puda al Serrallo acollien balls familiars en dies concrets, normalment els dissabtes. Les figures de control i protocol Un element clau de l'època era la presència de la carabina, una figura familiar (sovint una mare o tieta) que acompanyava les noies per vigilar-les. "Controlant, a veure fins a quin punt s'agafaven." L'enginy dels joves consistia a aprofitar els moments en què passaven per darrere de les columnes de la sala —l'Equador, com en deien— per gaudir d'uns segons d'intimitat lluny de la mirada de la carabina. El ball segons els dies de la setmana Existia una distinció clara segons el públic: * Dijous: Era el dia festiu típic de les noies de servei. En aquests balls s'hi aplegaven soldats i joves treballadors, creant un ambient més cosmopolita i menys familiar. * Dissabtes i festius: Balls més seriosos i familiars on es ballaven tangos, pas dobles i xotis amb gran compenetració. L'aspecte econòmic Finalment, es destaca el canvi en els costums de pagament. Antigament, l'home havia de pagar l'entrada de la seva acompanyant i de la seva carabina, fet que suposava un esforç econòmic considerable, a diferència de l'actualitat on cadascú sol pagar el seu.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Records de les sales de ball i l'oci a Tarragona
L'època daurada del ball a Tarragona L'avi Ramon comparteix les seves vivències sobre les sales de ball a la Tarragona de mitjans del segle XX, destacant que el ball era un passatemps legal, comú i respectat. Segons explica, l'objectiu principal de la gent era "ballar per ballar", tot i que existien dinàmiques socials molt marcades, com la de les noies que esperaven a ser convidades a la pista pels nois. Espais i anècdotes destacades Les Verbenes de la Rambla: Eren esdeveniments massius on acudien famílies senceres dels pobles veïns en carros. El Ramon recorda el fort control familiar sobre les noies joves: "Anaves a treure'l a ballar i quan anaves, com t'estaves rodejada? ... de germans i gent per controlar." La Sala d'Esports: Una sala especialitzada amb música en directe i orquestres de qualitat. Es feien sortejos de premis lúdics a través de números pintats a terra (rodones), generant moments de gresca i distracció quan la música s'aturava de cop. La Secció de Ball del Gimnàstic: Situada a la Rambla, era una iniciativa per als socis que oferia una certa selecció social mitjançant el carnet. Com a anècdota curiosa, recorda una exhibició de patinatge per la inauguració que, contra tot pronòstic, va ser protagonitzada per dos homes i no per una parella mixta. Les Canyes a la Platja del Miracle: Un espai d'estiu creat per un forner popular que oferia un ambient molt més informal, on no calia anar d'etiqueta i era freqüentat per la gent jove. Estils de ball i altres formes d'oci Es ballaven ritmes variats com el bolero, el tango, el pas-doble i el vals. Mentre el pas-doble era accessible per a tothom, el tango i el vals requerien un nivell superior de destresa i eren ideals per a "enlluir-se", fins i tot per a la gent gran. També es mencionen els "nius d'art", punts de trobada els dissabtes a la nit on es feien recitals, cants i balls improvisats en un ambient de bar molt distès. Finalment, es fa una pinzellada sobre la importància de la Universitat Laboral, per on van passar personatges cèlebres com Joan Manel Serrat.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
L'Avi Ramon i la nostàlgia dels antics cinemes de Tarragona
Records de Cuba i la Tarragona d'abans L'Avi Ramon inicia la seva secció recordant una coneguda havanera que l'ha transportat a la seva joventut. Explica que conserva fotografies de l'època en què el vaixell americà (el Maine) va ser enfonsat a Cuba, un fet històric que va servir d'excusa per a l'entrada dels Estats Units en la guerra. Per a ell, aquestes imatges i cançons són documents gràfics fonamentals per recordar com ha canviat el món. El luxe i les anècdotes del Cinema Fémina La conversa se centra en els cinemes que omplien la Rambla de Tarragona, especialment el Cinema Fémina, situat on actualment hi ha l'Ajuntament Nou. L'Avi destaca diversos detalls curiosos: L'elegància: El cinema era molt senyorial, amb acomodadores uniformades de forma molt elegant. Menjar: En aquella època no es menjaven crispetes, sinó que era habitual consumir cacauets. Gamberrades: Recorda un incident en què uns joves van rebentar boles fètides, obligant a evacuar tota la sala per la mala olor. Moralitat i censura de l'època L'Avi Ramon descriu amb humor el contrast entre la llibertat actual i el control moral de la postguerra: "Hi havia inspectors que, si t'enganxaven fent-te un petó dins del cine, et podien multar." Explica que les parelles buscaven les últimes files per tenir intimitat, mentre que als teatres més atrevits (com el Teatro Argentino), la gent gran es disputava les primeres files. També recorda la censura estricta al carrer i a la platja, on es controlava rigorosament la vestimenta de les dones i dels estrangers.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
Anècdotes de la censura al teatre i pobles amb l'avi Ramon
El control de la moralitat i la censura en l'espectacle L'avi Ramon recorda com era la vida sota una censura estricta, no només en el cinema, sinó també en el teatre i en la vida quotidiana. Explica que existien inspectors i persones extremadament puritanes que controlaven el comportament públic, arribant a ser «més papistes que el papa». La revisió de les obres de teatre Abans de qualsevol estrena, les companyies havien de passar per un procés de validació: Preestrenes de control: Els censors miraven fragments de l'obra a la Rambla per decidir si l'acceptaven. El paper del «caricato»: Fins i tot els humoristes (llavors anomenats caricatos) havien de presentar prèviament els seus xistes per assegurar-se que no fossin irreverents. Anècdotes als pobles de Tarragona L'avi comparteix experiències viscudes mentre anava de gira amb la seva companyia per la demarcació de Tarragona, on la reacció del públic i les autoritats era molt diversa: L'escàndol del genoll: Durant una representació de Manojo de Rosas, una actriu va mostrar accidentalment el genoll en ballar, provocant les queixes de dones puritanes que van arribar a protestar al bisbat. L'avi destaca la hipocresia d'aquestes crítiques, recordant el passat d'aquestes mateixes persones durant la guerra. L'emoció de «L'emigrant»: En contrast amb la censura, recorda un moment emotiu en un poble aïllat on un tenor va cantar la cançó prohibida L'emigrant, fent plorar el públic que feia anys que no la sentia. Confusions culturals: Explica com el títol de la sarsuela La Reina Mora va causar recel inicial en un poble que havia patit les calamitats de les tropes colonials («els moros») durant la Guerra Civil, tot i que finalment va ser un èxit de públic. "Inclús havies d'anar allà a explicar els xistes que havies de dir... que no n'hi hagués cap d'irreverent." Finalment, l'avi reflexiona sobre la familiaritat i el contacte directe que existia amb la gent dels pobles en una època sense televisió, on el teatre era el gran nexe d'unió social.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
La història dels antics cinemes de Tarragona
Records de l'Època Daurada del Cinema a Tarragona En aquesta conversa s'explora tota la xarxa de sales de projecció i teatres que van donar vida cultural a Tarragona durant el segle XX. Es destaca la transició entre el cinema mut i el sonor, així com la gran oferta d'oci de la ciutat. Espais Emblemàtics de la Ciutat Rambla Nova i Rambla Vella: Concentraven gran part de l'activitat amb sales com el Teatre Tarragona, el Teatre Modern i el Teatre Principal. Cine Coliseum: Situat a la plaça Verdaguer, un espai grandiós que actualment ocupa un aparcament. Cine Capitol: Curiosament construït sobre restes romanes al costat del circ romà, decorat amb columnes i un escenari elegant. Formats i Experiències Socials El Central Cinema: Situat al carrer Gasòmetre, oferia sessió contínua i tenia un caràcter molt familiar. Com a fet curiós, les pel·lícules es retransmetien per ràdio per a aquells que no tenien televisió. Cinemes a la fresca: Es recorden les projeccions d'estiu al carrer Corrado González, al Port (en un antic xiringuito familiar) i al Passeig de les Palmeres. Visites de Grans Estrelles La ciutat va ser parada obligatòria per a artistes de renom: "La Sarita Montiel va vindre a Tarragona per l'èxit de 'El Último Cuplet' i es va allotjar a l'Hotel Europa, un punt de trobada de la intel·lectualitat i toreros de l'època." Finalment, es lamenta la desaparició d'aquests edificis històrics, molts dels quals s'han convertit avui dia en bancs o solars.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
El teatre i la sarsuela a la Tarragona de postguerra
L'època daurada del teatre a Tarragona L'avi recorda amb nostàlgia la gran activitat cultural que hi havia a la ciutat, especialment al Teatre Modern i al Cine Tarragona, ambdós situats a la Rambla. Malgrat l'absència de televisió, la vida social girava entorn dels espectacles en directe. Artistes i gèneres destacats La Sarsuela i l'Òpera: Eren els gèneres estrella. Es menciona l'actuació de grans veus com Pau Vidal (cantant de la Canonja que va arribar al Metropolitan) i el famós Marcos Redondo. L'anècdota de Marcos Redondo: L'avi destaca un moment molt emotiu quan el baríton, després de la mort de la seva mare, va decidir no suspendre l'actuació a Tarragona. Durant l'obra El Divo, en el moment d'acomiadar-se de la mare en la ficció, l'emoció va fer que se li escapés un "gall", provocant una ovació tancada del públic. Varietats i Revista: A banda de la sarsuela, també hi passaven artistes de la revista de varietats com Machín, Valderrama, Carmen de Lirio o Mercedes Vecino. L'afició local i el teatre amateur "Hi havia molta afició al teatre i molts aficionats a fer teatre." Teatre Clàssic: Era una tradició ineludible anar a veure Don Juan Tenorio per Tots Sants, una representació que barrejava actors locals tarragonins amb professionals que venien de Barcelona. Els espais: A més dels grans teatres, s'esmenta el teatret de l'antic Ateneu (posteriorment vinculat a la Falange), que malauradament es va acabar cremant. Conclusions sobre el públic L'ambient a Tarragona era molt participatiu; la gent s'esperava a la sortida per demanar autògrafs i els teatres s'omplien sovint, ja que l'espectacle en viu era la principal font d'entreteniment de l'època.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Història dels cinemes i el teatre a la Tarragona de postguerra
Memòria del Cinema i el Teatre a Tarragona Aquesta conversa ofereix un recorregut nostàlgic i detallat per la vida cultural de Tarragona durant el segle XX, destacant la transformació dels espais d'oci i les dures restriccions socials de l'època. Els Cinemes de Proximitat i la Censura L'interlocutor recorda una Tarragona plena de sales de cine, especialment al voltant de la Rambla Vella i el Passeig de les Palmeres. S'esmenten diversos tipus d'establiments: Sales parroquials i religioses: On la programació s'aturava estrictament per Setmana Santa a causa del pas de les processons. Cinemes intel·lectuals: Sales més petites que projectaven pel·lícules en versió original per a un públic més específic. L'evolució dels espais: L'aparició de cinemes de dues plantes abans de la desaparició progressiva de les sales del centre de la ciutat. El Teatre i les Limitacions de Gènere Un dels punts més rellevants és la proliferació del teatre d'aficionats vinculat a centres catòlics com la Congregació Mariana o els Claretians. Segons el testimoni: Al principi, només podien actuar homes. Això obligava a adaptar les obres: "una criada passava a ser un criat" o es triaven peces sense trames romàntiques. Amb el temps, es va permetre l'entrada de dones, enriquint les produccions del Teatre Metropol. La Vida sota la Dictadura Es descriuen anècdotes que il·lustren el control social durant el franquisme: "A la mitja part, quan sortia la cara de Franco i tocava l'himne nacional, t'havies de posar dret i saludar." Normes de vestimenta: Per entrar al cinema a l'estiu, els homes no podien anar en màniga de camisa; calia portar una jaqueta o suèter. Impostos obligatoris: El pagament d'una "xapa" (donatiu social) de 30 cèntims amb cada entrada.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
5'
Història dels antics cinemes i teatres de Tarragona
Memòria històrica de l'oci a Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon recorda la transformació dels espais culturals de Tarragona, especialment durant la transició de la República i la Postguerra. Es destaca com els canvis polítics no només van afectar els noms dels carrers, sinó també la identitat dels cinemes de la ciutat. Els canvis de nom i la República El Cinema Reial va passar a anomenar-se Ideal amb l'arribada de la República (1931). Noms de carrers emblemàtics van canviar per homenatjar figures com els capitans Fermín Galán i García Hernández, executats a Jaca. El Teatre Principal i l'afició local L'Avi recorda amb especial detall el Teatre Principal, situat a la Rambla Vella, un espai polivalent que va marcar una època: Va ser el centre de grans festes de Carnaval a finals del segle XIX i principis del XX. Va acollir grans vedettes, cantants i actors locals de renom com Josep Maria Terras. Es destaca la gran afició tarragonina al teatre, afirmant que: "Tarragona ha sigut una capital de molta afició al teatre. Hi ha hagut molt bons actors." El cinema de postguerra i la censura Després de la Guerra Civil, el cinema va viure una etapa marcada per la censura ideològica: Es passaven pel·lícules d'actors que havien estat partidaris de la República, però els seus noms eren tatxats dels cartells i de la propaganda. Predominaven les pel·lícules de gènere folklòric, històries de la Guàrdia Civil i l'auge del cinema mexicà amb figures com Jorge Negrete i Cantinflas. Esmenta també la presència de companyies de sarsuela juvenils on van destacar talents locals com Lluís Comas (Faroles).
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
6'
Recorregut pels cinemes i teatres històrics de Tarragona
La història dels cinemes i teatres de Tarragona L'Avi Ramon realitza un repàs nostàlgic pel passat cultural de Tarragona, centrant-se en l'època daurada del cinema i el teatre local després de la guerra. La conversa destaca com la ciutat ha anat perdent edificis històrics per motius polítics o urbanístics, lamentant la destrucció de sales emblemàtiques que formaven part de la identitat tarragonina. Els espais més emblemàtics Teatre Principal: Un espai amb una acústica excepcional on es compaginaven les arts escèniques amb les projeccions. Cinema Modern (El Tiburón): Situat a la Rambla, a tocar del carrer Sant Agustí, era un dels referents de l'època. Cinema Tarragona: Ubicat prop del Balcó del Mediterrani, feia competència directa al Modern. La programació i la censura post-guerra Durant els anys 40, la cartellera estava fortament influenciada pel context polític: Es projectava principalment cinema alemany i italià, mentre que el cinema americà tardava més a arribar. Per llei, era obligatori incloure produccions espanyoles per protegir la indústria nacional, sovint centrades en el folklore andalús o temes madrilenys. El teatre i la sarsuela tenien una gran afició. Era comú veure grans figures de l'òpera i el cant com Marcos Redondo o Ricardo Mayral compartint escenari en obres com El manojo de rosas o La tempestad. "Coses bones que tenim les estiren en terra... moltes coses d'història de Tarragona, edificis i coses, que ha sigut llàstima tirar-les."