Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

2161-2184 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Evolució de les confiteries a Tarragona des del 1934
Transformació del sector de la pastisseria a Tarragona L'Avi Ramon repassa la història de les confiteries i pastisseries de Tarragona a partir d'un document del gremi de confiters de l'any 1934. La conversa destaca com ha canviat el comerç local i la manera de consumir dolços al llarg de les dècades. Els establiments històrics Es fa un recompte detallat de les confiteries que existien durant la República (1934), moltes d'elles situades a la Rambla (anomenada llavors 14 d'Abril) i al nucli antic: * Josep Martorell (carrer Merceria) i Josep Pasqual (carrer Major). * Casa Palà, Casa Requesens i Josep Toset. * Negocis que encara perduren o són recordats com Pastisseria Palau i Pastisseria Vivert (que va celebrar el 75è aniversari). Canvis en el model de negoci L'entrevista analitza la pèrdua de l'especialització en favor de la hibridació: * Forns de pa que ara venen pastes i actuen com a pastisseries. * Cafeteries que incorporen degustació de dolços. * La irrupció dels supermercats amb seccions de pastisseria industrial. L'especialització i el tracte humà Malgrat la competència, es reivindica el valor de l'artesania i el producte singular: * Cada pastisseria tenia la seva especialitat (els vivertins de la Vivert, el tortell de Reis de la Rebassó, els xuts o la xocolata especial). * La importància de mimar el client i oferir un tracte personalitzat que no es troba a les grans superfícies. "Cadascú té el seu punt de la seva cosa... la gràcia és això: de mimar una miqueta el que fas." La percepció a través dels ulls Es reflexiona sobre com el menjar entra primer per la vista. Es posa l'exemple dels torrons artesans i es tanca amb una anècdota sobre la reticència a tastar aliments per l'aspecte, com els musclos o els caragols, fins que finalment es descobreix el seu gust.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Entrevista a l'Avi Ramon i l'artista Camarassa
El valor de l'artista i la cultura a Tarragona En aquesta conversa, l'Avi Ramon presenta un convidat especial, l'amic Camarassa, destacant la seva faceta com a artista i pintor per sobre del seu càrrec com a president de l'Ateneu de Tarragona. La tertúlia gira al voltant de la importància de donar a conèixer el talent local i les dificultats de trobar espais expositius adequats a la ciutat. L'exposició "Una mica de tot" Camarassa presenta la seva mostra actual a l'Ateneu, una col·lecció que destaca per la seva diversitat tècnica. Els punts clau de la seva obra són: * Varietat de mètodes: Ús de tinta, pastel, oli i tècniques mixtes. * Formats diversos: Obres que van des de mides petites (20x20) fins a formats més grossos. * Trajectòria: Malgrat la seva modèstia, fa aproximadament 20 anys que es dedica a la pintura, impulsat originalment per la insistència d'amics. La història de la pintura monumental a la ciutat Es recorda com va sorgir la iniciativa de la pintura monumental i turística a Tarragona, una proposta que va néixer per trencar amb els temes clàssics (bodegons) i centrar-se en el patrimoni de la ciutat. "El pintor és com aquell alcohol o drogadicta, està enganxat. El pintor igual a les 10 o a les 12 de la nit ja té el llapis a la mà fent un apunt." Reivindicació d'espais culturals Es fa una crítica a la manca de sales municipals o espais institucionals per als artistes locals. S'agraeix la col·laboració del Port de Tarragona per cedir el Tinglado, però es lamenta que molts pintors hagin d'acabar exposant en llocs poc adequats com bars o granges on l'obra no llueix correctament.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
10'
Memòries de la Rambla, el Nadal i el civisme
Nostàlgia i transformació de Tarragona L'episodi presenta una conversa pausada on l'Avi Ramon recorda com ha canviat la ciutat de Tarragona, especialment durant les festes de Nadal. El diàleg transita des dels records del mercat d'aviram fins a una crítica constructiva sobre la gestió urbana i el civisme actual. La Fira de Nadal i els canvis urbans Es recorda l'antiga fira que es feia a la Plaça de la Font abans de les seves múltiples reformes. Es destaca la desaparició del Gall dindi viu com a element central del Nadal; abans era una festa veure'ls, mentre que ara es venen ja preparats i tallats. Es critica la transformació de la Rambla, lamentant especialment la pèrdua dels antics plataners que donaven ombra i servien per penjar fanalets durant les revetlles. Urbanisme i propostes per a la ciutat L'Avi Ramon explica una anècdota sobre la construcció del pàrquing al final de la Rambla: ell va proposar un pas soterrani cap a la Plaça Imperial Tàrraco per millorar la seguretat dels vianants i evitar semàfors, però la idea va ser rebutjada pel cost i la gestió. S'analitza el fracàs d'alguns projectes de replantació d'arbres, on no es va calcular l'espai necessari a les voreres, obligant a arrencar-los posteriorment. Una reflexió sobre el civisme i el respecte Els interlocutors debaten sobre la falta de cura pel mobiliari públic, les pintades a les parets i l'excés de permissivitat dels pares amb els nens. Es conclou amb una distinció filosòfica entre educació i valors: "Jo trobo més important el respecte que l'educació. Perquè l'educació es pot tenir, però el respecte és el principal de tot." L'episodi tanca amb la promesa de continuar parlant de les festes de Nadal en la propera trobada.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
9'
Loteria, Fires de Nadal i Tradicions de l'Avi Ramon
Conversa sobre la Fatídica Sort i el Nadal L'Avi Ramon comparteix les seves reflexions sobre l'arribada del Nadal, centrant-se en la dualitat entre la salut i la sort que marca el sorteig de la loteria del 22 de desembre. La Suada Loteria i les seves Conseqüències El dilema del guanyador: Es comenta el cas d'un home que va guanyar 45 milions d'euros i ha desaparegut. L'Avi Ramon reflexiona sobre com els diners poden canviar les relacions familiars i d'amistat. La pèrdua d'anonimat: Encara que es vulgui ocultar, "es nota" quan algú té diners, i la confiança sovint fa que la notícia s'escampi ràpidament. L'anècdota de l'excursió: L'Avi explica amb humor com, en guanyar un petit premi en una excursió, li van fer pagar els cafès de tothom. Les Fires de Nadal i el Patrimoni de Tarragona La conversa es desplaça cap a les celebracions locals a llocs emblemàtics de la ciutat: * Ubicacions històriques: Es recorda el paper de la Plaça de la Font, el Carrer Merceria i la Rambla com a epicentres de la festa i el comerç tradicional. * Transformació urbana: Es discuteix com la Plaça de la Font s'ha convertit en un espai purament turístic i ple de terrasses, perdent part de l'essència de mercat que tenia antigament. Del Pessebre al Negoci: El Caganer i el Tió Evolució del Caganer: El que era una figura humorística i discreta del pessebre s'ha convertit en un negoci global basat en el col·leccionisme de cares de famosos. El Cagatió: L'Avi reivindica la innocència del Tió de Nadal, recordant la il·lusió de picar el tronc per rebre dolços i carbó de sucre. "Aquesta confiança és la pitjor que hi ha... i quan t'adones ja s'ha escampat i tens una cua a la porta de casa que tira d'esquena."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Memòries de la postguerra a Tarragona amb l'Avi Ramon
En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix records personals de la postguerra a la ciutat de Tarragona, destacant la diferència entre la història estudiada i la història viscuda. El relat se centra en la situació dels presoners i la transformació urbana del carrer Rovira i Virgili. Punts clau de la xerrada La història viscuda: L'avi emfatitza que el seu relat no prové de llibres, sinó de la seva pròpia experiència i memòria, tot i el risc d'equivocar-se en dates concretes. Els centres de reclusió: Es descriu la situació a les Monges de la Vetlla i la presó de Pilats. Molts dels reclusos no eren militars ni culpables de delictes, sinó joves atrapats pel context bèl·lic o víctimes de denúncies per enveges personals i odis polítics. Solidaritat ciutadana: Els presoners llançaven paperets per les finestres demanant que algú avisés les seves famílies. La gent del carrer, malgrat el perill, recollia aquestes notes per ajudar-los. La reconstrucció de Tarragona: Després dels bombardeigs, grups de presoners voluntaris i soldats netejaven la runa dels carrers amb pales i carros. Aquesta tasca permetia el contacte amb la família, que sovint els portava menjar sota la mirada permissiva dels guardes. "La meva història és aquesta, la viscuda. Puc equivocar-me amb un nom o una data, però és la que tinc a la memòria." Transformació urbana L'Avi Ramon recorda quan la zona de l'actual carrer Rovira i Virgili eren tot horts i finques que arribaven fins al gimnàstic, espais que van desaparèixer amb l'obertura de nous carrers i la construcció de casernes durant i després de la guerra.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Records de Tarragona: de les presons al Nadal
Memòria d'una època passada a Tarragona En aquesta conversa, s'explora el contrast entre els records durs de la postguerra i l'alegria de les festes de Nadal que s'apropen. El protagonista comparteix les seves reflexions sobre com el pas del temps i la memòria influeixen en el benestar emocional, destacant la importància de transmetre aquestes experiències vitals a les noves generacions. De les presons a la modernitat Es recorda l'antic centre de concentració de Pilats a Tarragona, on la gent vivia amuntegada en condicions precàries, un contrast fort amb l'actual visió turística de les bòvades. Es reflexiona sobre el paper de l'avi en la família actual: d'un element fort i referent a ser algú que, a vegades, queda apartat de la dinàmica moderna. Es critica la desconnexió de la joventut amb l'origen dels aliments (com el cas dels nens que creuen que la llet surt del cartró). La quotidianitat i la salut Es recorda l'antiga venda de llet a peu de carrer amb les letxeres, on la llet era natural i feia nata, davant la hiper-regulació i els medicaments actuals. L'interlocutor explica la seva experiència personal amb la salut i els assaigs clínics, ironitzant sobre els prospectes i els efectes secundaris de la medicina moderna. "L'avi era un element fort dintre la família. Ara sembla que l'avi és un element més... que a vegades t'has d'apartar." Expectatives de Nadal La conversa tanca amb un to més positiu, convidant a visitar la Rambla de Tarragona, ja engalanada per a les festes, amb les parades de pessebres, caganers i arbres de Nadal, deixant per al proper dia el debat sobre les supersticions i la loteria.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Memòries de la postguerra a Tarragona amb l'avi Ramon
Recordant la Tarragona del passat L'avi Ramon comparteix una conversa plena de nostàlgia i detalls històrics sobre la vida quotidiana a Tarragona durant la postguerra. El diàleg s'inicia amb el record de la plaça del Rei i la necessitat d'anar a buscar aigua a les fonts públiques quan el subministrament a les cases era insuficient. Les normes estrictes i el militarisme Un dels punts centrals de la conversa és la descripció de la plaça Verdaguer i l'antic quartel militar. L'avi recorda l'estrictes que eren les normes socials influenciades pel règim: Aturada obligatòria: Tothom s'havia d'aturar i posar-se en firmes quan sonava l'himne nacional durant l'aixecament o la baixada de la bandera. Sense excuses: No importava si es tenia pressa per anar a la feina o agafar el tren; saltar-se aquesta norma comportava esbroncades o problemes greus. El paper dels "més papistes que el Papa": Persones que volien demostrar el seu fervor polític vigilant i recriminant els altres. "En aquelles èpoques les excuses no existien." Formació, oficis i aprenentatge L'avi reflexiona sobre les diferències entre el sistema educatiu i laboral d'aquell temps i l'actual: Aprenentatge prematur: Als 14 anys, els joves ja entraven als tallers com a aprenents, cosa que els permetia convertir-se en oficials experts amb molta experiència pràctica. Pèrdua de l'ofici tècnic: Es lamenta que avui dia es prefereixi canviar peces senceres o comprar aparells nous en lloc de reparar-los, a causa de la falta de mans tècniques amb experiència real. Instrucció i doctrina: Recorda com a l'Escola del Treball, a més de gimnàstica, rebien xerrades amb una forta càrrega ideològica i religiosa on se'ls obligava a saludar amb el braç enlaire. La repressió i les presons Finalment, es fa un breu repàs als centres de reclusió que hi havia a la ciutat, com la torre de Pilats (per a penes de mort) i altres indrets com la Punxa o el convent del Carme, on es classificava els presos segons la seva graduació militar o intel·lectual durant la guerra.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Memòria de les fonts perdudes de Tarragona
La desaparició del patrimoni hídric urbà En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona sobre com ha canviat el paisatge urbà de Tarragona, centrant-se específicament en la gran quantitat de fonts públiques que han anat desapareguent amb el pas dels anys. Es destaca que antigament les fonts no eren només elements decoratius, sinó punts vitals on la gent anava a beure directament quan tenia set, abans de la generalització de l'aigua embotellada. Un recorregut per la nostàlgia local L'Avi Ramon fa un repàs detallat de diverses ubicacions on abans es podien trobar aquests punts d'aigua: Plaça del Rei: Una font que abans era un punt de referència constant. Carrer Santana i carrer Granada: Fonts de barri que formaven part del dia a dia dels veïns. Avinguda Catalunya i Saavedra: Zones que han sofert grans transformacions urbanístiques. Plaça dels Infants i el Serrallo: Punts estratègics propers al port i a centres educatius. Carrer Barcelona: On antigament s'ubicava el mercat. Conservació i vandalisme La conversa també aborda la instal·lació de noves fonts modernes, com la de l'estació, però amb un cert escepticisme respecte a la seva durabilitat i al risc de vandalisme. L'Avi Ramon recorda haver intervingut personalment per evitar que es tragués la font de la Plaça del Pallol, destacant-ne la seva importància històrica i social per a la gent que tornava de caminar de l'Oliva. "És curiós que hi ha coses que les tens i llavors passen les pressegudes i passes, passes i no te'n recollis. Llavors dius, ara vaig a mirar això. I llavors, quan vas mirant, dius, sí que falta això, sí que falta allò."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
9'
Ponts festius, anècdotes i la picardia de les aparences
Conversa sobre la quotidianitat i la picaresca humana En aquesta tertúlia, en Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre diversos aspectes de la vida diària, centrant-se especialment en l'arribada dels ponts festius de desembre (dia 6 i 8) i com aquests afecten el ritme del país i les relacions familiars. Els reptes del pont festiu Es debat com la concentració de dies festius pot convertir-se, paradoxalment, en un mal de cap per a moltes famílies: * Logística i consumisme: La pressió per fer reserves, anar a grans superfícies i preparar les festes de Nadal amb massa antelació. * Relacions familiars: El desgast que suposa tenir els fills a casa i el reconeixement de la tasca sovint infravalorada dels professors. * Pressió econòmica: Les demandes de diners i l'ús dels vehicles familiars per part dels joves. L'art de l'aparença i la juguesca L'avi Ramon comparteix anècdotes personals sobre com la gent intenta projectar una imatge de riquesa o sofisticació que no sempre és real: 1. Vacances fictícies: Persones que demanen que s'enviïn postals des d'altres països per fer creure que estan de viatge mentre es queden a casa. 2. Souvenirs falsos: En Ramon explica com, en el seu antic taller de ceràmica, va haver de fabricar peces suposadament portades de Portugal per a un client que no volia carregar pes durant el viatge. 3. Presumir a la plaça: L'anècdota de la senyora que renyava la carnissera per una carn que era la de sempre, només per aparentar davant d'una veïna. "A la vida, a vegades, rius interiorment quan te diuen coses o veus coses... s'ha fixat que cada vegada que volem presumir d'alguna cosa sempre és a l'inrevés?" Reflexió final La conversa conclou amb una mirada amable sobre la condició humana. En Ramon convida a riure's d'aquestes situacions i destaca que la millor font d'inspiració per als escriptors és, precisament, l'observació de la gent i les seves petites punyeteries.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Memòries de la Costa, les Havaneres i la Burgesia
Records de la Costa Catalana i la Tradició En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix una visió nostàlgica i detallada de l'evolució del litoral català, començant per la seva passió per les havaneres. El diàleg transita des de la tradició musical fins a la transformació urbanística de la Costa Brava i la Costa Daurada. L'encant de les havaneres L'avi destaca la peça "El meu avi" i recorda amb entusiasme la seva assistència a festivals. Esmenta la curiositat de sentir havaneres en diversos idiomes i estils internacionals. Recorda les cantades típiques a la platja, amb la gent en barques, un espectacle molt popular a les zones de Girona. Transformació del paisatge i turisme Es lamenta que la Costa Brava s'hagi bolcat excessivament al turisme, perdent part de la seva essència verge i rocosa. Fa una comparativa amb la Costa Daurada, destacant l'encant de Tarragona i Salou, on tradicionalment estiuejava la gent de Saragossa. "La Costa Brava ara s'ha anat també en pla turista... s'ha anat desfent, desfent." Vila i Burgesia: Les "Torres" d'estiueig Es descriu com la burgesia de l'època (com els indians) construïa grans xalets o "torres" a llocs com Torredembarra o el Pla de Santa Maria. Es menciona la decadència de grans patrimonis, com el de la família Castellarnau a Vilafortuny, a causa dels canvis generacionals i les herències. L'avi subratlla que moltes propietats històriques s'han perdut o fragmentat perquè els hereus ja no tenen la mateixa cura que els fundadors.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Història del Canal de Reus i el Turisme a Tarragona
Una Conversa sobre Història i Identitat Local L'episodi comença amb una reflexió informal sobre l'arribada del mes de desembre i la varietat de torrons actuals, però ràpidament deriva cap a temes de memòria històrica local, comparant les ambicions de Reus i Tarragona. El Projecte del Canal Reus-Salou L'avi Ramon recorda una iniciativa històrica de Reus que pretenia construir un canal fluvial per connectar la ciutat amb el port de Salou. L'objectiu era competir amb el port de Tarragona, ja que Reus necessitava una sortida directa al mar per al transport de mercaderies. Es destaca la capacitat dels reusencs per "vendre la seva ciutat", utilitzant qualsevol excusa per aparèixer a la premsa i promocionar-se. Salou era, en aquella època, un punt comercial gairebé tan rellevant com Tarragona per a l'embarcament de productes. El Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona La conversa fa un gir cap a la història de l'associacionisme a Tarragona, centrant-se en el Sindicat d'Iniciativa i Turisme, creat el 1910. Va ser una de les primeres entitats turístiques d'Espanya (després de Sant Sebastià). Impulsors desinteressats: Figures com l'escultor Ripoll hi treballaven "per amor a l'art", sense cobrar, amb l'objectiu de promocionar la ciutat. Fites importants: Van organitzar la primera Cavalcada de Reis (on els participants es pintaven amb carbó de suro), trobades internacionals d'Esperanto i la commemoració del centenari de l'ocupació francesa. "Eren uns tarragonins que sentien Tarragona i es pogaven per Tarragona." Reflexió sobre el Voluntariat i el Temps L'avi compara l'esperit d'aquella època amb l'actual, assenyalant que, tot i que l'esperit cultural encara existeix, les circumstàncies econòmiques i laborals actuals fan difícil que la gent dediqui tant de temps de forma altruista com feien els fundadors del sindicat.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Records de Tarragona: Vi, Pescadors i Picaresca
Records de la Tarragona d'Abans En aquesta conversa distesa de dilluns, l'Avi Ramon comparteix records personals i anècdotes sobre la vida quotidiana a la Part Alta de Tarragona i el barri del Serrallo, posant èmfasi en la convivència i les tradicions de l'època. Els Jocs i la Verema Tot i que no era gaire jugador, l'avi recorda jocs de cartes clàssics com la botifarra, el solitari i l'expressió de "cantar les 40". Es descriu el procés artesanal de fer el vi: la gent xafava el raïm descalça en soterranis amb terra de ciment, usant cordes per no relliscar. La generositat d'abans: els pagesos que passaven amb els carros carregats sovint oferien raïm o vi als veïns sense esperar res a canvi. El Serrallo i la Picaresca del Peix "Abans els pescadors, quan treien les caixes, si anava un conegut i treia el mocador, li donaven un croat de peix. Era una cosa normal." L'avi lamenta com l'abús d'aquesta confiança va obligar a tancar el pòsit i posar guàrdies, ja que el que era un favor es va convertir en un negoci per a alguns. La Picaresca i la Sanitat Es parla obertament de les cases de prostitució declarades a la Part Alta, com la coneguda Calacarola. Es destaca el control sanitari rigorós d'aquell temps: les dones havien d'anar dos cops per setmana a Sanitat (al Camp de Mart) per certificar que estaven sanes. S'expliquen anècdotes divertides sobre el xoc visual entre aquestes noies i els seminaristes que baixaven pel Portal del Roser.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Memòries de la Tarragona d'abans: Vida i costums
La vida quotidiana a la Tarragona històrica En aquesta conversa, es fa un repàs nostàlgic i detallat de com era la vida quotidiana a la Tarragona d'abans, centrant-se en els costums, el comerç de proximitat i les dificultats de l'època per mantenir els productes frescos. L'arribada dels mariners i la Part Alta Es descriu l'ambient de la Part Alta quan arribaven vaixells al port (americans, francesos, etc.). Els mariners buscaven zones d'oci com Sant Francesc o el carrer de Sant Domènec, conegut popularment com el "niu". * Es menciona la conflictivitat amb els "xulets" locals que sovint acabava en baralles. * La necessitat de patrulles de vigilància pròpies dels vaixells per controlar la situació. Els animals i el subministrament de llet Un dels punts clau és el record de quan els animals encara formaven part del paisatge urbà: - El trasllat de ramats de cabres i ovelles cap al matadero (escorxador). - L'existència de vaqueries i llocs per munyir directament al centre de la ciutat. - El costum de baixar al carrer amb una lletxera per comprar llet acabada de munyir, destacant la diferència de gust amb la llet actual. La conservació dels aliments Abans de l'electricitat generalitzada, els mètodes de conservació eren molt diferents: - Les fresqueres: Gàbies de tela metàl·lica que es penjaven a l'exterior. - Les neveres de gel: Mobles de fusta on es posaven barres de gel comprades al carrer. - L'ús del càntir al balcó durant la nit per refrescar l'aigua. "Abans hi havia la nevera de fusta de gel... passaven unes barres de gel, un quart de gel, mitja barra, depèn de la nevera que tenies."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
9'
Memòries i anècdotes del carrer Cavallers de Tarragona
Records del Carrer Cavallers i la seva evolució En aquesta conversa, es fa un recorregut nostàlgic per la història viva de Tarragona, centrant-se especialment en el carrer Cavallers. Els interlocutors recorden com era la vida quotidiana i els establiments que definien el caràcter d'aquesta zona del nucli antic. Establiments emblemàtics i vida comercial Es mencionen diversos llocs que han canviat amb el temps: - L'antic forn que més tard es va convertir en el restaurant Merlot. - El Rancho Grande, una bodega típica on la gent es reunia per compartir un porronet de mosquatell amb avellanes i ametlles torrades, lluny dels costums actuals de cerveses i whiskys. - La quadra del Trip, un espai de grans dimensions on es guardaven cavalls. - La lampisteria Guinobar, un negoci gairebé centenari que ara acull una bodega. Espectacles tradicionals i anècdotes Un dels records més vius és el pas dels cavalls guarnits que es dirigien a la plaça de toros des del carrer Cavallers, passant pel Pallol. Segons els testimonis, era un espectacle visual i sonor únic gràcies als adoquins i les campanes dels animals. "Tot el tors de carrer Cavallers... les campanes... era com un espectacle veure passar els cavalls." La Festa de Santa Llúcia i les modistetes Es recorda amb especial afecte la celebració de Santa Llúcia, patrona de les modistetes. En aquella època, Tarragona bullia d'activitat relacionada amb la costura: - Les noies i mestresses es reunien a l'església de Sant Miquel per a la missa. - La concentració de joves aprenentes (de 15 a 17 anys) i les oficials grans omplia de vida i de cert "perill" (en referència a la gresca) els carrers del voltant. - La festa servia per a moltes noies de barris com el Serrallo o el carrer Unió per descobrir racons del casc antic que normalment no visitaven per cert recel o ignorància.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Vivències i seguretat als carrers de la Tarragona antiga
Història viva i seguretat ciutadana En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix els seus records sobre la configuració i la vida quotidiana de la Part Alta de Tarragona, comparant-la amb la realitat actual. El diàleg transita des d'esdeveniments històrics fins a la percepció de la justícia i la seguretat en els nostres dies. El carrer Cavallers i l'arribada de la relíquia Es destaca la importància històrica del carrer Cavallers, recordant el moment en què la relíquia de Santa Tecla va entrar a la ciutat per la baixada del Roser: El carrer estava ple de cases senyorials com la de Castellarnau. En una època sense electricitat, la il·luminació es feia mitjançant torxes. Encara avui es poden veure els ferros que les sostenien en algunes cantonades. Justícia, seguretat i personatges d'abans L'Avi Ramon reflexiona sobre la reincidència delictiva i la pèrdua de figures clau en el control dels barris: Expressa la seva frustració davant la llei actual, on els delictes menors no comporten presó malgrat la reincidència. Es reivindica la figura del sereno, qui portava les claus i obria les portes a canvi d'una propina, i la del vigilant, una figura oficial. Subratlla la proximitat de l'urbà de barri, que coneixia tots els veïns i mantenia l'ordre de manera més personal. "Abans la llei era molt més dura i la gent es coneixia; els carrers es vigilaven els uns als altres."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Records de la Tarragona antiga i el barri dels pagesos
Memòries de la Part Alta de Tarragona L'Avi Ramon comparteix una crònica viva sobre la configuració arquitectònica i social de la Tarragona antiga, centrant-se en la riquesa dels patis i la vida quotidiana dels pagesos al centre històric. Arquitectura de Pedigrí i Espais Verds Es descriu el carrer Cavallers i la plaça Ripoll, on les cases senyorials destacaven pels seus jardins interiors i patis amb carrosses. L'existència de patis verds era un símbol de prestigi: > "Si no tenies un pati o un lloc així en pla verd, semblava que no fos una casa en pedigrí." Aquests espais formaven una xarxa de pulmons verds, gairebé com un parc de la ciutat amagat entre vivendes. La Vida a les Cases de Pagesos El barri estava habitat majoritàriament per pagesos. Les cases tenien una estructura funcional on la planta baixa servia d'estable per a cavalls i carros. Un detall curiós era la gestió de la calor: l'escalfor dels animals i les quadres ajudava a escalfar els pisos superiors. Es detalla la distribució típica: planta baixa per al bestiar, entresòl per a la vida diària (cuina i menjador) i planta superior per a les habitacions. Tradicions i Curiositats Locals L'embutada: Una tradició al carrer del Comte on es bevia vi directament d'un embut d'alumini que feia la funció de porró. Senyalització del vi: Els productors locals penjaven una branca de pi a la porta per indicar que venien vi de collita pròpia. Reconstrucció històrica: S'esmenta com, després de la destrucció de la ciutat pels francesos, es van reutilitzar pedres romanes i marbres del circ per a rehabilitar les cases.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
9'
Memòria històrica: El carrer Cavallers i les cases nobles
En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix records detallats sobre la configuració històrica del carrer Cavallers de Tarragona i les vivències quotidianes d'èpoques passades. La xerrada transita des d'anècdotes personals sobre la vellesa fins a una descripció minuciosa del patrimoni local. Reflexions sobre la vida i la societat L'inici de l'episodi se centra en una petita caiguda de l'avi, que serveix per reflexionar sobre el pas del temps i la picaresca humana. L'avi destaca que: * Moltes modes actuals, com les botigues de segona mà, ja existien antigament sota altres formes. * L'egoisme i l'enveja són trets humans constants que han marcat la història personal i col·lectiva. * > "Tot ja està inventat. El que passa és redescobrir-ho i tindre l'iniciativa." Recorregut pel carrer Cavallers L'avi situa l'oient a la Plaça del Pallol per iniciar un viatge visual per la banda dreta del carrer Cavallers, destacant edificis emblemàtics: Casa Castellarnau: Es mencionen els seus baixos, que antigament van allotjar tallers, i la seva estructura amb quadres i cotxeres per a carrosses. Casa d'Ixar: Es recorda el tràgic destí del seu propietari durant la guerra, víctima de les enveges més que dels ideals. Durant el conflicte, l'edifici va servir de refugi per a nens evacuats de Madrid. Casa Montoliu: Residència del marquès de Montoliu, on l'avi recorda una antiga bodega regentada per un tabaquer molt característic i un col·legi de noies situat als pisos superiors. L'era de les carrosses L'avi descriu com aquestes grans cases senyorials connectaven el carrer Cavallers amb el carrer Ferrers a través de patis interiors on es guardaven els cavalls i les carrosses, dibuixant una Tarragona noble i activa que avui ja ha desaparegut.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Memòria viva del carrer Cavallers de Tarragona
Recuerdos i història local de la Part Alta En aquesta conversa, l'Avi Ramon ens transporta al passat del carrer Cavallers de Tarragona, oferint una visió que va més enllà dels llibres d'història. El relat destaca el valor de l'experiència viscuda i l'observació directa per comprendre l'evolució d'una ciutat. L'estat actual i la nostàlgia L'autor expressa la seva enyorança en veure la degradació de certs edificis històrics. Es denuncia l'estat de la Casa Foixà, una antiga casa senyorial que actualment presenta perill d'ensorrament i està protegida per estructures de fusta provisionals. Es recorden detalls arquitectònics únics, com el sistema de calefacció d'aquesta casa, on la calor passava per l'interior de les parets. Comerços i vida social d'antany El recorregut pel carrer ens descobreix una activitat comercial vibrant i diversa que ha desaparegut o s'ha transformat: Botigues d'ultramarins: Establiments on es venia de tot, des d'escombres fins a sardines. El "penja i despenja": Un curiós antecedent de les botigues de segona mà dels anys 40, on la gent venia roba o sabates per poder comprar peces millors, com abrics o gabardines. Oficis tradicionals: S'esmenten fusters, lampistes, tallers de reparació de ràdios, bacallaneries i magatzems. Reflexions sobre el coneixement "La vida l'aprens amb llibres o viatjant... però a vegades el llibre no recull el que l'ull de qui ho ha viscut pot apreciar." L'Avi Ramon posa en valor la memòria oral i el fet de caminar pels carrers reconeixent on vivia cada veí i què passava en cada racó, una riquesa que sovint queda fora de les guies turístiques oficials.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
L'estraperlo i la vida quotidiana de postguerra
L'estraperlo i la supervivència en la postguerra L'Avi Ramon relata les vivències d'una època marcada per l'escassetat de la postguerra espanyola, on l'estraperlo (mercat negre) era una eina fonamental per a la supervivència de moltes famílies. A través de les seves memòries, viatgem en trens de fusta entre Tortosa i Barcelona per descobrir els enginyosos mètodes de transport il·legal de mercaderies. Tècniques de transport ocult Els estraperlistes utilitzaven qualsevol recurs per evitar els controls policials a les estacions: El forat del vàter: Els trens antics descarregaven directament a la via. Els traficants penjaven bosses allargades d'arròs pel forat que, en punts calculats com el Prat de Llobregat, eren recollides abans d'arribar a la vigilància de Sants. Dipòsits d'aigua: Es buidaven els dipòsits dels trens per omplir-los de productes de contraban. Solidaritat militar: Ramon recorda com ell, anant d'uniforme, ajudava la gent del poble que portava menjar per a les seves famílies per evitar que la guàrdia els requisés el gènere. Cartilles de racionament i mercat negre El subministrament oficial es gestionava mitjançant les llibretes de racionament, però sovint eren insuficients: El tabac es convertia en una moneda de canvi molt potent, gairebé com una droga, que es bescanviava per sacs de patates o verdura. A Barcelona, el carrer Nou era un punt neuràlgic on la gent venia amb cistells i s'avisaven entre ells quan apareixia la policia. Hi havia una certa permissivitat o "consens" per part d'alguns guàrdies que, a causa de les baixes pagues, també havien de buscar-se la vida treballant al moll. Anecdotari tarragoní: Forners i boxejadors Ramon destaca curiositats locals de Tarragona, com la relació entre els forners i la boxa amateur de l'època, i la necessitat imperant de fer el pa a casa amb farina buscada sota mà per complementar el pa negre o de moresc que repartia l'Estat. "A vegades si es fan coses és perquè en part es consenteixen; unes vegades per no ser massa dur, d'altres per amistat o per no comprometre't."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Civisme a Tarragona i records de l'extraperlo
Reflexió sobre el civisme i la convivència En aquesta conversa, l'avi Ramon i la seva interlocutora debaten sobre la importància de les minutesses o petits detalls del dia a dia que mantenen una ciutat neta i agradable. Es mostren crítics amb la falta d'educació de certs ciutadans a Tarragona: Manca de civisme: Expliquen anècdotes de persones que llencen deixalles (com caixes d'hamburgueses o bosses de brossa) al terra estant al costat mateix d'una paperera. Reaccions defensives: L'avi comenta que, sovint, quan es crida l'atenció amb bones paraules, la gent se sent ofesa en lloc de rectificar. Transport públic: Es parla del gest de cedir el seient a l'autobús, lamentant que ja no sigui una pràctica tan comuna i com això afecta la percepció de la pròpia edat. "Amb bones paraules se pot arreglar tot." Memòria històrica: L'època de l'extraperlo La segona part del diàleg es trasllada als records de la postguerra, un temps de necessitat on l'enginy i l'estraperlo eren claus per sobreviure: Bescanvi de proximitat: L'avi recorda com els pescadors que dormien a les coves del Llorito intercanviaven peix per ous o verdura amb els veïns de la zona del Gimnàstic. L'extraperlo organitzat: Es defineix com la venda "de sota mà" de productes prohibits o racionats. L'avi destaca que, mentre els petits s'exposaven a càstigs, els grans estraperlistes funcionaven com una màfia que subornava les autoritats. El transport del pa i l'arròs: Es descriu com la gent anava a l'Arboç o a Tortosa amb tren per portar productes bàsics a Barcelona, utilitzant amagatalls enginyosos als combois.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Memòries de la Guerra Civil i Postguerra a Tarragona
En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix records i anècdotes viscudes a Tarragona durant la Guerra Civil i els anys posteriors, destacant la supervivència i la picaresca de l'època. El Nàstic i l'incident al front de l'Ebre L'avi relata un episodi al camp del Gimnàstic de Tarragona, on durant un homenatge a una pianista local, un home va interrompre els discursos oficials per criticar els comandaments. El motiu era la desesperació per no tenir notícies del seu fill, que es trobava lluitant al Front de l'Ebre. Poc després d'aquest incident, es va cremar la grada de fusta de l'estadi, un fet que oficialment es va atribuir a una galleda de cigarrets, tot i que el misteri va quedar en l'aire. Defensa i vida quotidiana durant els bombardeigs Es descriu la situació de perill constant amb l'arribada de les bombes: * La Pava: Nom amb què es coneixia l'avió que venia de Mallorca per bombardejar la ciutat. * Senyals d'alarma: El toc de la campana Capona avisava la població del perill imminent. * Defenses improvisades: Es van instal·lar reflectors i armament lleuger al campanar de l'església de Sant Joan per intentar forçar els avions a volar més alt. L'ús de les esglésies i el saqueig Durant el conflicte, moltes esglésies van canviar la seva funció religiosa per convertir-se en magatzems o economats de la CNT-FAI: * L'església de Sant Joan servia d'economat. * L'església de Sant Agustí s'utilitzava per guardar queviures com sucre i farina. L'avi recorda amb ironia com, durant el buit de poder entre la retirada i l'entrada dels nacionals, molta gent va anar a saquejar aquests magatzems. Explica l'anècdota d'un home que va carregar un sac pesadíssim pensant que era sucre, només per descobrir en arribar a casa que era sal. Picaresca amb les targetes de racionament En els temps de postguerra marcats per l'escassetat, la població recorria a l'enginy per aconseguir més menjar: "Amb una miqueta de saliva i l'ungla... el tornaves a posar a lloc [el forat de la targeta] i anàvem a un altre forn per tenir una altra ració de pa." Aquesta picaresca permetia duplicar les racions de pa si aconseguien enganyar el sistema de marcatge de les targetes de racionament en diferents establiments.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
8'
Picaresca, cinema i records de Tarragona amb l'avi Ramon
Picaresca i llibertat sexual a través de la història L'avi Ramon comparteix les seves reflexions després de veure la pel·lícula El Decameró de Pasolini. A partir d'aquesta obra, s'analitza com la naturalesa humana i la sexualitat han estat presents en totes les èpoques: El llibre original detallava aventures eròtiques i picaresques durant la pesta a Itàlia. Es discuteix com col·lectius que avui estan normalitzats (com els gais o les lesbianes) han existit sempre, tot i que abans es portaven amb "la boca petita". L'aristocràcia europea, especialment a França i Itàlia, utilitzava la moda (com els grans escots o mirinyacs) i objectes (com el ventall o el mocador) per dissimular aventures amoroses i enviar missatges secrets. "Sempre hi ha hagut una picaresca amb tot això. El que passa és que hi ha gent que no pot dissimular perquè la categoria no respon a poder fer segons quines coses." El llegat natural de Tarragona En la segona part de la conversa, l'entrevistat recorda la seva vinculació directa amb la fisonomia de la ciutat de Tarragona, concretament amb la Plaça Pallol: Els arbres de la plaça: L'avi Ramon explica amb orgull que ell mateix va plantar i cuidar els arbres que avui són grandiosos, protegint-los de les malifetes dels nens quan només feien pocs centímetres. Crítica a la gestió local: Expressa un cert sentiment de nostàlgia i pèrdua, qüestionant si els responsables s'han preocupat prou per preservar les essències més profundament tarragonines. L'episodi tanca amb una reflexió oberta sobre el futur de la ciutat i un comiat patriòtic.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
Subhasta benèfica de l'UNICEF a la Galeria Òdena
La Galeria Òdena i el seu compromís social L'Avi Ramon presenta un esdeveniment destacat a la ciutat de Tarragona: una exposició i subhasta d'art que tindrà lloc a la Galeria Òdena, situada al carrer Cervantes. L'activitat està organitzada pel senyor Òdena, un conegut pintor i galerista local apreciat pel seu tracte proper i professional. Detalls de l'esdeveniment Objectiu: Tota la recaptació es destinarà íntegrament a l'UNICEF per ajudar els nens. Participants: Hi participen més de 40 pintors, tant novells com reconeguts (entre ells Maurici Montaner). Horari: Avui mateix a les 20:00 h. Dinàmica i ambient de la subhasta El text destaca l'atmosfera familiar de la galeria, descrivint-la com un punt de trobada on els artistes i els compradors poden interactuar directament. L'Avi Ramon fa una comparació molt visual sobre l'experiència d'assistir-hi: "Clar, quan anirà una persona allí a veure l'exposició per comprar un quadre... se trobarà com si hagués estat ja drogat d'art." Reflexions sobre el mercat de l'art Es discuteix la naturalesa de les subhastes, tot comparant-les amb un mercat obert on el preu final és incert i depèn de la passió dels licitadors. L'Avi Ramon expressa certa cautela sobre el funcionament d'algunes subhastes professionals, però subratlla que en aquest cas l'important és la recaptació benèfica i el preu raonable de sortida. Es posa en relleu la importància de donar visibilitat a aquestes causes sense que ningú busqui el lluïment personal, sinó el benefici de l'entitat social.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
1 de juny del 2005
7'
L'èxit de l'exposició pictòrica de Maurici a Tarragona
L'èxit de l'exposició pictòrica de Maurici a Tarragona En aquest episodi de Minuts de Ràdio, l'avi Ramon presenta el seu bon amic, el pintor Maurici, per comentar el gran èxit de la seva recent exposició al Port de Tarragona. L'espai radiofònic serveix per reflexionar sobre la trajectòria de l'artista i la recepció de la seva obra per part del públic local. Dades clau de l'exposició Gran afluència: Han passat més de 2.500 persones per la mostra. Durada estesa: Tot i que s'havia d'acabar el 30 d'octubre, l'èxit ha obligat a prorrogar-la una setmana més. Ubicació: Les instal·lacions del port han estat lloades per la seva qualitat. Temàtica i estil L'obra de Maurici se centra principalment en paisatges de Tarragona, sovint capturant racons que ja han desaparegut a causa del creixement urbà i el formigó. L'artista destaca la dificultat actual de trobar «racons verges» per pintar i la necessitat de buscar fora de la ciutat per trobar paisatges naturals. L'impacte emocional El pintor i l'avi discuteixen com, de vegades, un artista és més conegut a l'exterior que a la seva pròpia ciutat. Maurici explica que el que més l'ha colpit ha estat la visita de vells amics del servei militar, fet que li ha permès retrobar-se amb la seva gent en un context de reconeixement professional. "Molta gent sense conèixer jutgen... però llavors ve la sorpresa de dir: 'Ah, doncs no era tan dolent, no sabia que pintessis així'." Futur i nous reptes Amb l'exposició a Tarragona finalitzada amb èxit, Maurici ja té la mirada posada en el futur. L'objectiu immediat és tornar a crear obra nova per poder exposar properament fora de la ciutat, mantenint l'esperit de superació constant que l'avi Ramon li atribueix en contraposició a altres artistes que es queden estacionats.