Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

817-840 de 3423

Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
52'
L'evolució humana i la crisi sistèmica actual
Una crisi de sistema, no de cicle El podcast planteja que l'actual conjuntura econòmica no és una crisi passatgera, sinó una crisi sistèmica que indica l'esgotament d'un model. • Eudald Carbonell argumenta que ens trobem davant la fi d'un sistema que s'ha metabolitzat des de la Revolució Industrial. • Jordi Agustí destaca que, a diferència de les crisis del passat (causades per factors externs com el clima), l'actual és generada per la pròpia complexitat del sistema creat per l'espècie humana. L'acceleració de l'exponencial convergent Els interlocutors discuteixen com la humanitat ha entrat en una fase de creixement accelerat que ja no pot mantenir-se per més temps: • En només 200 anys, la població ha passat d'uns pocs milions a prop de 8.000 milions. • El consum de recursos com l'aigua i el petroli ha crescut en forma de pal de jockey (exponencialment). • S'ha arribat a la plena ocupació del planeta; ja no queden nous continents per colonitzar de manera productiva. "Hem entrat amb exponencials convergents... l'entropia del sistema s'accelera i tendeix naturalment al desequilibri." Consciència d'espècie i el futur de l'evolució Davant el caos d'un sistema tancat que s'esgota, els científics proposen una via de sortida basada en la humanització i la ciència: • Progrés conscient: La necessitat d'intervenir sobre l'atzar mitjançant la lògica i el coneixement organitzat. • Evolució responsable: Atès que ja estem modificant la selecció natural a través de la medicina i la tecnologia, cal fer-ho amb un criteri clar. • Socialització del coneixement: L'ús de xarxes d'intel·ligència col·lectiva per gestionar la incertitud, més enllà dels líders individuals o les cúpules de poder. La paradoxa de la informació Finalment, es reflexiona sobre el fet que, encara que individualment hàgim reduït la incertitud (vivim millor, controlem el fred, ens comuniquem), a nivell global la incertitud augmenta a causa de la ingent quantitat d'informació nova acumulada que encara no sabem digerir.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
10'
Rutes de primavera: De Montral al riu Brugent
En aquesta conversa amb en Pep Calvet, s'exploren diverses opcions d'activitat física i natura per a la primavera, destacant esdeveniments esportius i una proposta de ruta senderista pels voltants de les Muntanyes de Prades. Esdeveniments i curses destacades Marxa a Prades: La sisena edició d'aquesta marxa tindrà lloc el proper dissabte amb un recorregut exigent de 66,5 quilòmetres i un desnivell acumulat de 4.750 metres. S'ofereix un marge de 24 hores per completar-la. Raid al Garraf: Una prova d'orientació i multiaventura (mountain bike, ràpel, caiac) enfocada a la competició d'un sol dia. Caminada a Bràfim: Setena edició d'aquesta cursa de 14 quilòmetres que passa pel riu Gaià i l'ermita del Llurito. Mitja Marató de la Calçotada (Valls): Es realitzarà el següent cap de setmana comercialitzant també la Cursa del Calçot d'11,5 km per a qui no vulgui fer la distància de mitja marató. Proposta de ruta: De Montral a Capafonts L'expert proposa una excursió d'uns 12 quilòmetres que connecta Montral amb Capafonts, ideal per a fer en família amb una bona logística (dos cotxes). Els punts clau del recorregut inclouen: * La Punta Coroneta, amb vistes privilegiades a les valls dels rius Brugent i Glorieta. * El pas pels Mollats, evitant entrar-hi gaire per no perdre's. * Zones amb aigua com la Font del Cremalló i la Font del Rei. * El Toll de l'Olla al riu Brugent, un dels indrets més emblemàtics pel bany i el paisatge. * Visita final als Molins del més Amunt i del més Avall abans d'arribar a Capafonts. "El Toll de l'Olla és potser una de les formes més boniques que hi ha del riu Brugent; t'hi pots banyar si t'agrada l'aigua fresqueta."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
13'
Agenda esportiva i ruta pels castells del Gaià
Agenda de curses i activitats esportives En Pep Calvet ens presenta un calendari farcit d'esdeveniments per als amants de l'esport a l'aire lliure, destacant tant el running com la bicicleta de muntanya (BTT): Curses de proximitat: Destaca el Primer Cross Popular del Catllà, amb una gran participació infantil (200 nens), on l'atleta olímpica Natàlia Rodríguez farà el lliurament de premis. Mitges Maratons: S'esmenten les cites de Cunit, Calella i Berga, a més de la Mitja Marató de la Calçotada a Valls, que inclou una modalitat més curta de 11 km anomenada Cursa del Calçot. Grans esdeveniments: Es fa ressò de la Cursa de Bombers de Barcelona (5 d'abril), amb un límit de 17.500 participants, i la festa de la BTT a l'Esquirol, el Cabreres BTT (23-24 de maig). Ruta pels Castells de la Conca del Gaià Es detalla una excursió d'unes quatre hores per la part alta del riu Gaià, una zona solitària però amb gran valor històric: Recorregut: Sortida des de Querol cap al Puig d'en Rovira (904m). Punts d'interès: Visita al castell de Montagut i l'ermita de Sant Jaume. El camí permet veure antigues torres de guaita de l'època de la reconquesta. Connexions: La ruta enllaça amb el GR 172 (marques blanques i vermelles) i passa prop de la Torre de Pinyana abans de retornar a la carretera del Pont d'Armentera. Esports d'aventura i exposicions Finalment, es fan recomanacions per a la Setmana Santa i activitats culturals: Turisme d'aigua: Gràcies al desgel i les pluges, rius com la Noguera Pallaresa són ideals per al ràfting i el caiac. Cultura de muntanya: Invitació a visitar l'exposició sobre l'Antàrtida al Palau de la Diputació, que inclou material original de travessies polars. "És una part que no s'hi va molt, és molt solitària, però té el seu encant."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
16'
El fascinant món de les orquídies a Tarragona
En aquest espai de natura, Ferran Aguilar ens endinsa en l'univers de les orquídies, unes plantes extremadament evolucionades amb estratègies de supervivència sorprenents. Característiques i Origen Etimologia: El nom prové del grec orchis (testicle), degut a la forma de dos bulbs simètrics que algunes espècies tenen a les arrels per emmagatzemar energia. Tipologies: Existeixen unes 35.000 espècies al món. El 90% són epífites (viuen sobre els arbres en selves tropicals), mentre que a les nostres contrades predominen les terrestres. Biodiversitat local: A Catalunya hi ha unes 60 espècies, i la província de Tarragona destaca per la seva riquesa, especialment a les muntanyes de Prades i el Montsant, amb prop de 50 varietats. Estratègies de Reproducció i Seducció L'orquídia és coneguda per "l'engany de la seducció": 1. Mimetisme i feromones: La flor imita la forma i l'olor sexual de certs insectes (abelles o escarabats) per atraure'ls i aconseguir la pol·linització. 2. Hibridació: Tenen una gran capacitat per barrejar-se de forma natural, tot i que els híbrids resultants no solen ser fèrtils. 3. Simbiosi amb fongs: Les seves llavors són microscòpiques i no tenen reserves d'energia. Per germinar, necessiten trobar un fong específic al sòl que les alimenti. Conservació i Sensibilitat "El fet de perdre un exemplar adult repercuteix molt en l'espècie, és una estratègia natural molt lenta." Són plantes altament sensibles als canvis en el sòl i als productes químics. Per això, la presència d'un exemplar indica una excel·lent salut mediambiental de l'entorn. S'aconsella no collir-les mai i extremar la precaució en zones com el Pont del Diable per no trepitjar-les.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
18'
Recorregut pel riu Gaià: Biodiversitat i Gestió Ambiental
Un viatge sonor pel curs del riu Gaià El naturalista Ferran Aguilar ens convida a explorar el riu Gaià, des del seu naixement a la Font dels Comtes (Santa Coloma de Queralt) fins a la seva desembocadura a Tamarit. A través d'enregistraments reals, s'analitza aquest ecosistema mediterrani que destaca per tenir un dels índexs de biodiversitat més alts de Catalunya, malgrat ser un territori encara desconegut per a molts. Punts clau del recorregut i l'ecosistema Patrimoni i Paisatge: El riu es defineix per la tríada d'aigua, castells i vinyes. Durant el seu curs, passa per punts emblemàtics com els cingles de Carol, l'Albareda de Santes Creus i diversos castells que actuen com a referents visuals. L'impacte de l'embassament del Catllà: El riu queda "escapçat" pel pantà, la qual cosa altera el règim hídric, impedeix l'arribada de sediments a les platges i afecta la fauna i flora associades. Problemàtiques ambientals: Grafiosi: Malaltia provocada per un fong (transportat per un escarabat) que ha afectat greument els oms europeus. Qualitat de l'aigua: La mala depuració en alguns trams provoca un excés de nitrats i algues, generant episodis de anòxia (falta d'oxigen) i males olors. Accions de conservació i voluntariat L'Associació Ambiental La Sínia i altres entitats realitzen una tasca fonamental a la desembocadura: 1. Lluita contra espècies invasores: S'està eradicant la canya americana (espècie amb rizomes molt resistents) per replantar arbres autòctons com albers, xops i gatells. 2. Control de la tortuga de Florida: Es capturen aquests exemplars exòtics i carnívors per protegir el galàpag autòcton. 3. Protecció del cordó dunar: Es treballa per fixar la sorra de les platges mitjançant la vegetació natural i la conscienciació sobre el valor de les restes orgàniques com la Posidònia. "La natura, a més de sons, també són olors, sentiments i, fins i tot, indicadors de salut ambiental com el cant del russinyol."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
40'
Cicles formatius d'electrònica a l'IES Comte de Rius
L'oferta formativa d'electrònica i informàtica L'episodi se centra en els ensenyaments del seminari d'electrònica de l'IES Comte de Rius de Tarragona, destacant la forta connexió entre la formació acadèmica i les necessitats actuals del mercat laboral. Es detallen les opcions de futur per als joves a través de la Formació Professional (FP). Grau Mitjà vs. Grau Superior • El Grau Mitjà (com el d'Equips Electrònics de Consum) permet formar operaris especialitzats en instal·lació d'antenes, reparació d'electrodomèstics i manteniment informàtic bàsic. • El Grau Superior ofereix una especialització més alta en àmbits com l'electrònica industrial o les telecomunicacions, permetent l'accés directe a la universitat amb convalidació de crèdits. Experiència professional i emprenedoria L'espai compta amb el testimoni d'exalumnes que ara són directius o gerents de les seves pròpies empreses. Es destaca que: • La formació actual inclou competències en gestió empresarial i aplicacions informàtiques que abans no existien. • Existeix una gran demanda de perfils tècnics per part de les empreses, superior sovint a la de llicenciats universitaris. "Els cicles formatius no tanquen portes, sinó que les obren totes, fins i tot a la universitat." Reptes i orientació acadèmica • Es discuteix la necessitat de trencar el prejudici social de les famílies que prioritzen el batxillerat per sobre de la FP per una qüestió de prestigi social mal entès. • La FP és una eina clau per a la recuperació de l'autoestima de l'alumne, ja que veu resultats pràctics i immediats del seu esforç. • S'anima a la incorporació de la dona en els àmbits tècnics i industrials, on la presència femenina encara és molt reduïda.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
31'
Treballs Forestals i Conservació del Medi Natural a Reus
Formació en Treballs Forestals i Medi Natural L'espai Eines de Tarragona Ràdio, amb el suport de la CEPTA, dedica aquesta sessió a l'IES d'Horticultura i Jardineria de Reus. En la conversa participen el professor Isidre Canela i les alumnes Andrea Saavedra, Frem Llorac i Marina Vallverdú, que comparteixen els detalls sobre el cicle formatiu de grau mitjà de Treballs Forestals i Conservació del Medi Natural. Accés i Sortides Professionals • Es pot accedir directament amb el títol d'ESO. • La formació combina la teoria amb la gestió pràctica de boscos, essent un sector amb una creixent demanda d'ocupació pública i privada. • Les sortides laborals inclouen sectors clau com: - Gestió forestal: Neteja de sotabosc i prevenció d'incendis. - Administració pública: Cossos d'agents rurals, bombers forestals i vigilància d'espais naturals. - Educació i control: Vigilància de la caça i pesca (manteniment cinegètic) i educació ambiental. Continuïtat Acadèmica i Pràctiques Els estudis no es limiten al grau mitjà. Existeix un itinerari clar per accedir a cicles de grau superior i, posteriorment, a la universitat per cursar estudis com Enginyeria Tècnica Forestal o Agrícola. S'accentua que els alumnes de formació professional solen tenir un millor domini de les matèries tècniques. L'Experiència Pràctica al Bosc El cicle inclou 400 hores de pràctiques en empreses i entitats del sector. Les alumnes expliquen la seva vivència: • Estades de convivència: Treballs de desbrossament de camins amb ADF o consorcis naturals. • Viatges tècnics: Intercanvis a l'estranger (Alps francesos, Lisboa) o a zones com Galícia i les Illes Cies per conèixer sistemes de silvicultura diferents. "És un curs que t'ensenya a valorar els boscos i a conèixer els ecosistemes, la fauna i la flora del nostre país." Reivindicació del Món Rural Durant la tertúlia, es reivindica la necessitat de professionals que mantinguin el medi davant l'abandonament de la pagesia. Es demana a l'administració que inverteixi en la creació de places públiques per al manteniment forestal, equiparant-ho en importància a altres cossos de seguretat com els Mossos d'Esquadra per evitar els grans incendis d'estiu.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
22'
Sons de la Setmana Santa de Còrdova amb Jordi Bertran
Exploració de la Setmana Santa a Còrdova En aquesta sessió, l'expert en cultura popular Jordi Bertran ens submergeix en l'univers sonor i ritual de la Setmana Santa cordovesa, desgranant la seqüència que va de Dilluns Sant a Dimecres Sant. El Dilluns Sant: Rituals i Contrasts L'activitat comença amb la sortida de la primera processó, la de la Mare de Déu de la Mercè. Es destaca el contrast entre diferents tipus de confraries: Confraries d'alegria: Caracteritzades per la interacció entre el capatàs i els costaleros, l'ús del llamador (el martell que dóna l'ordre d'aixecar el pas) i un ambient més popular. Confraries de silenci: Com el Via Crucis, una de les més antigues (talla de 1590), que processiona només amb el so de quatre timbals secs i vestimenta de dol negre. La Sentència: Es menciona la marxa Ante Pilatos, una peça que aporta un to dramàtic i sobri, reflectint el moment bíblic de la condemna. Dimarts Sant: Tradicions Singulars El Dimarts Sant a Còrdova presenta elements molt particulars del folklore andalús: El "Buen Suceso": Una confraria amb un nom extremadament llarg (39 paraules oficialment) que destaca per una tradició olfactiva única: la crema d'herbes aromàtiques (romer) en determinats carrers del recorregut, una pràctica que Bertran vincula amb antics rituals presents també a Catalunya. Dedicatòries i respecte: S'explica el concepte de chicotada i com es realitzen dedicatòries personals quan un pas s'aixeca, especialment en moments de dol per la mort d'algun confrare. Dimecres Sant i l'Equador de la Setmana El dimecres marca l'inici del gran volum de públic i turisme. Es destaca la confraria de La Passió, vinculant la tradició dels nazarenos cordovesos amb la de Tarragona. L'episodi conclou escoltant la peça musical insígnia d'aquesta jornada. "Aquest so és el que realment il·lustra i ambienta el que pot suposar la Setmana Santa... cada confraria té la seva personalitat."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
26'
La Setmana Santa de Còrdoba: Història i Diumenge de Rams
Evolució Històrica de les Confraries a Còrdoba L'episodi d'avui realitza un recorregut detallat per la història de la Setmana Santa cordobesa des del segle XIX fins a l'actualitat, analitzant com els diferents contextos polítics han influït en la festa. Els segles XIX i XX: Entre la decadència i el control • El període d'Espartero (1840): Una època de forta decadència on el govern castigava les confraries per considerar-les un poder al marge de l'exèrcit. • L'impuls d'Isabel II (1843): La reina, gran devota, va professionalitzar les confraries incorporant les classes adinerades i la figura del conciliari per al control eclesiàstic. • Dictadura i República: Mentre que Primo de Rivera va donar suport als desfiles (però amb control numèric de socis), la Segona República va portar els cultes a l'interior dels temples a causa de la prohibició de manifestacions religioses al carrer. "Sovint la festa o la celebració és el tret d'identitat més important que té una comunitat." El ressorgiment contemporani • Durant el franquisme, es van crear les agrupacions de confraries, tot i que als anys 60 va haver-hi una certa desafecció social. • Als anys 80, amb l'arribada d'ajuntaments democràtics, personatges com l'alcalde Julio Anguita (el califa rojo) van normalitzar la presència de les autoritats civils en les processons, potenciant el valor identitari de la festa. La Seqüència del Diumenge de Rams S'analitza el primer dia gran de la celebració a Còrdoba, que destaca per la sortida de sis confraries principals: • La Borriquita: Obre el dia a les 10 del matí des de Sant Lorenzo. Es caracteritza per la gent vestida a la manera hebrea amb palmes. • Las Penas de Santiago: Una de les més antigues (segle XIV-XV) amb una talla gòtica anònima. • El Huerto i El Rescatado: Confraries amb gran arrelament popular i imatges barroques de gran valor artístic. • L'Esperanza: Molt vinculada històricament al món dels toreros. Cultura Sonora i Tradicions El programa destaca la importància de la ràdio (Canal Sur) com a eina indispensable per seguir els horaris i els canvis meteorològics. Es descriuen conceptes com la revirada, que és el moviment complex i precís que fan els passos en girar carrers estrets.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
8'
La Biblioteca de Tarragona i el Festival Dixieland
La Biblioteca i el Festival Dixieland Aquesta setmana, la Biblioteca Pública de Tarragona s'integra plenament en la celebració de la setzena edició del Festival Dixieland. La Núria Gondalveu ens detalla les iniciatives especials preparades per a l'ocasió, enfocades a la difusió de la música jazz i el blues. Nova Guia d'Audició i Fons Musicals Dimecres es presenta oficialment la guia titulada "El Festival Dixieland a la Biblioteca". Aquesta eina recull un fons documental molt valuós gràcies a la donació de l'organització del festival: Inclou una selecció de 50 discos originals específicament d'estil Dixie. Conté enregistraments de formacions locals (Tandarica, Pixi-Dixi) i europees (Lituània, Itàlia, Països Baixos). El material estarà disponible tant per a consulta a la sala com per a préstec d'audiovisuals. Conferència amb Big Mama: "Les Dames del Blues" La setmana vinent, concretament el dijous 2 d'abril, la biblioteca acollirà una activitat destacada amb la reconeguda artista Big Mama (Montse Prat de Saba): No es tracta d'un concert, sinó d'una conferència audiovisual. L'objectiu és retre homenatge a les dones creatives que han marcat la història del blues. Es parlarà i es projectaran imatges de figures icòniques com Bessie Smith, Billie Holiday o Dinah Washington. Gestió de Préstecs Audiovisuals Com a recordatori pràctic per als usuaris, s'especifiquen les condicions del servei de préstec de CD i DVD: Es poden agafar fins a 4 discos i 4 pel·lícules simultàniament. El termini fix és d'una setmana i, a diferència dels llibres, no es pot prorrogar. L'entrada a les activitats és gratuïta, però l'aforament a la sala polivalent és limitat.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
22'
Art, filosofia i novetats literàries a la Biblioteca
Reflexió filosòfica i divulgació En aquesta sessió, Anabel Lambea ens apropa a la filosofia contemporània francesa, allunyant-se del concepte feixuc de la matèria per centrar-se en autors divulgatius i polèmics. Destaca la figura d'André Comte-Sponville, autor que reflexiona sobre temes universals sense caure en l'autoajuda: La felicitat: Un tema clàssic que el filòsof recupera davant l'oblit de la filosofia contemporània, defensant que la seva recerca és un dret democràtic i universal. L'amor i la soledat: Es planteja la necessitat d'aprendre de l'experiència. Lambea comparteix una reflexió clau de l'autor sobre l'evolució de la passió cap a un amor basat en la trajectòria personal. "Creia cada vegada menys en la passió i més en l'amor... no pots enamorar-te sempre com la primera vegada, perquè has de veure la persona que tens al davant." L'art contemporani i les seves curiositats La conversa es desplaça cap a l'art amb llibres que busquen donar claus per entendre l'experimentació actual. Es parla de títols com "Això també ho sé fer jo" i "Pero ¿esto es arte?", que exploren: Anècdotes i contextualització: Com la vida personal d'artistes com Caravaggio (marcada per la violència i l'exili) influeix directament en la seva obra. Crítica i sentit: La reflexió sobre si tot pot ser considerat art o si certes repeticions han buidat de contingut algunes pràctiques modernes. Joieria d'avantguarda: Es descobreix el catàleg "Adorno", que mostra peces impossibles, des de sostenidors metàl·lics amb canelobres fins a sabates amb rodes. Literatura local i serveis bibliotecaris Finalment, es presenta la novel·la d'un autor local, Andreu Carranza: "Impremta Babel". Es tracta d'una obra que ret homenatge al món del llibre imprès i a la història familiar vinculada a les arts gràfiques. Lambea aprofita per recordar l'ampliació dels serveis de la Biblioteca Pública: Préstec ampliat a 21 dies i fins a 8 llibres per carnet. Tots els serveis i activitats són totalment gratuïts.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
42'
L'aventura de la vida: Convivència i resolució de conflictes
Gestió de la Convivència al Col·legi Sant Domènec En aquest episodi del programa L'aventura de la vida, alumnes de tercer de primària del Col·legi Sant Domènec de Tarragona, acompanyats per la seva tutora Natàlia Batalla i la coordinadora Isabel Matas, comparteixen la seva experiència sobre com millorar la convivència escolar. Els Conflictes Quotidians Els nens i nenes identifiquen situacions comunes que generen tensions en el seu dia a dia: • A l'aula: Problemes d'espai amb els estutxos, carpetes que cauen i la gestió de les fitxes durant els exàmens. • Al pati i menjador: Conflictes derivats de l'organització dels equips de futbol, la competitivitat per guanyar o el sentiment d'exclusió en grups d'amics. La "Capsa Amiga": Una Solució Creativa La classe ha implementat un mètode innovador per resoldre les disputes de manera autònoma. Han creat la Capsa Amiga, que conté frases i consells redactats per ells mateixos per mitjançar en les baralles: • Autoreflexió: Analitzar quina part de la culpa té un mateix abans d'acusar l'altre. • Comunicació: Parlar de les coses que no han agradat amb educació. • Reconciliació: Saber demanar perdó i acceptar les disculpes de forma sincera. "Hem de pensar què ha passat realment, respirar fons i reflexionar si val la pena estar enfadats." Noves Eines: Les Targetes de Color Isabel Matas proposa ampliar el sistema de la capsa utilitzant targetes grogues (per a conflictes lleus) i targetes vermelles (per a situacions més greus). Aquestes targetes inclouen recomanacions escrites perquè nens d'altres cursos o fins i tot adults aprenguin a gestionar les seves emocions. Projecte de Teatre Final de Curs Com a tancament festiu, els alumnes expliquen que estan preparant una obra de teatre basada en el musical Mamma Mia. Destaquen la importància de fer activitats on tothom participi per enfortir els vincles i evitar nous conflictes a través de la música i el ball.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
44'
Neteja i Civisme: L'Aventura de la Vida a l'Estonac
Reflexions sobre la Neteja i el Civisme En aquesta edició del programa L'Aventura de la Vida, els alumnes de tercer de primària del Col·legi L'Estonac de Tarragona ens conviden a fer un examen de consciència sobre com mantenim el nostre entorn. Acompanyats pel seu tutor, en Jaume López, els nens i nenes han realitzat un treball de camp basat en l'observació directa i enquestes als veïns de la Part Alta. L'Escola com a Segona Llar Els alumnes han identificat diversos comportaments a millorar dins del centre educatiu: • La mandra a l'hora de recollir restes de treballs manuals o embolcalls de l'esmorzar. • La falta de punteria o de cura quan es tiren papers a la paperera o es fa punta als llapis. • El poc respecte per l'ordre dels espais comuns com el pati, els passadissos i els lavabos. "Nosaltres volem respectar a la Isabel, la senyora de la neteja, procurant deixar les coses el millor possible." Observació del Barri i la Ciutat El debat s'amplia cap als carrers de Tarragona, on els infants han detectat problemes crònics de civisme: • Presència d'excrements de gos i burilles de cigarreta a la via pública. • Manca de papereres en llocs clau com el Carrer de les Coques o prop de la Catedral. • Acumulació de bosses de brossa i cartrons fora dels contenidors per deixadesa d'alguns ciutadans. Compromís Personal i Familiar El programa finalitza amb un debat sincer sobre la corresponsabilitat a casa. Els alumnes reconeixen que el civisme comença a l'habitació pròpia, arribant a un pacte simbòlic per començar a fer-se el llit els caps de setmana i ajudar amb les mascotes. Es destaca que no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
19'
Candidatura de Tarragona a Capital Cultural Europea 2016
Presentació de la Candidatura Tarragona 2016 L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio dóna el tret de sortida a una col·laboració setmanal per informar sobre el camí de la ciutat cap a la Capitalitat Cultural Europea el 2016. Es destaca que aquesta no és només una fita institucional, sinó un projecte que requereix la participació i l'orgull de tota la ciutadania. Com participar i adherir-se Teresa León, tècnica de l'oficina de la candidatura, detalla les vies de col·laboració: Web oficial: A través de www.tarragona2016.org, on els ciutadans es poden adherir i registrar-se com a voluntaris. Presencialment: A l'oficina provisional de Casa Castellarnau i, pròximament, a Casa Sefus (Platja del Pallol). Punts d'informació: Fulls d'adhesió disponibles en espais musealitzats com el Pretori, Casa Canals i el Museu d'Història. Èxit de participació: Ja s'han assolit més de 500 voluntaris i s'han realitzat nombrosos actes previs. Perspectives i potencial de la ciutat El programa compta amb la presència de Javier Tudela, president del Buró Internacional de Capitals Culturals, qui analitza les possibilitats reals de Tarragona: Candidatura única de Catalunya: Tarragona compta amb el suport unànime del Parlament de Catalunya i de prop de 500 municipis catalans, un factor diferencial respecte a altres comunitats amb candidatures fragmentades. Vibració emocional: Tudela subratlla que el projecte fracassarà si no hi ha una "il·lusió col·lectiva" similar a la de Barcelona 92 o la nominació de Tàrraco com a patrimoni mundial. Criteris de selecció: El 90% de la puntuació dependrà de la qualitat del projecte tècnic i la seva dimensió europea, mentre que el 10% restant recau en el suport social i institucional. "Si la candidatura no té una vibració emocional ciutadana, està abocada al fracàs; cal la il·lusió de tota una ciutat." Actualitat Esportiva: El Nàstic Finalment, es repassa l'última hora del Gimnàstic de Tarragona, marcada pel fred intens que ha obligat a entrenar al Nou Estadi per les gelades a Camp Clar, i les baixes per grip i lesions de jugadors clau com Jordi Alba i Pablo Redondo.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
Urbanisme, Mobilitat i Educació a Tarragona
Debat sobre Urbanisme i Gestió Municipal El podcast aborda temes crucials per a la ciutat de Tarragona, començant per la possible recompra de terrenys per part de l'Ajuntament de Tarragona per destinar-los a habitatge de protecció oficial (HPO). Aquesta operació respon a la paràlisi del sector privat degut a la crisi immobiliària. Impacte de la Crisi i Inversió Pública • L'Ajuntament estudia adquirir terrenys que anteriorment formaven part de l'operació Tabacalera. • Es discuteix la viabilitat financera i el canvi de paradigma: de la gestió privada a la intervenció pública per reactivar l'economia. • S'analitza el Fons d'Inversió Local (Pla Zapatero) i les seves 46 actuacions previstes a la ciutat, que preveuen crear uns 200 llocs de treball temporals. "Els temes socials mai es poden valorar amb mentalitat i visió de caixa o de balanços." Mobilitat i Civisme Urbà Un altre gran bloc del programa se centra en la gestió de l'espai públic i el trànsit: Aparcament i Zones de Pagament • Parc Central: Després de 15 anys de gratuïtat, l'aparcament del centre comercial passarà a ser de pagament, una decisió que busca penalitzar l'ús abusiu per part de no clients. • Plaça Imperial Tàrraco: Polèmica per la instal·lació de pilons davant l'OpenCor per frenar l'incivisme dels conductors que aparquen sobre la vorera. Peatonalització de la Part Alta • Debat sobre el projecte de reduir el trànsit al casc antic per prioritzar els vianants. • Els tertulians coincideixen en la necessitat d'actuar, tot i reconèixer la complexitat pels serveis existents (Conservatori, Rectorat, etc.) i el futur Pàrquing Jaume I. Educació i Planificació Territorial L'episodi tanca amb la reclamació dels veïns de Sant Salvador per disposar d'una línia de batxillerat. • Hi ha opinions contraposades: la necessitat de concentrar recursos per garantir la qualitat educativa vs. el dret a la proximitat i l'equilibri entre barris.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
Anàlisi de la derrota del Nàstic a Castàlia
Resum de la Tertúlia Esportiva En aquesta edició de la tertúlia de Tarragona Ràdio, s'analitza en profunditat la derrota del Nàstic de Tarragona per 2-1 davant del Castelló a l'estadi de Castàlia. Els tertulians coincideixen que el partit va estar marcat per diversos factors negatius que van tallar una ratxa de vuit jornades sense perdre. L'Arbitratge i l'Ambient a Castàlia Un dels punts més discutits ha estat la pèssima actuació de l'àrbitre Ontanaya López. Segons els convidats, l'arbitratge va ser condicionant i sense un criteri uniforme: • L'expulsió del debutant Maxi Caire al minut 37 va ser el punt d'inflexió del matx. • Es crítica la falta de rigor en no expulsar jugadors del Castelló en situacions similars. • El segon gol del Castelló va estar envoltat de polèmica per un possible fora de joc que l'assistent va marcar però l'àrbitre va desautoritzar. "Castàlia és un camp on sempre te'n vas amb la sensació que t'han pres la cartera." Decisions Tècniques de César Ferrando Els analistes posen en dubte el plantejament inicial de l'entrenador: • Es qüestiona la titularitat de Maxi Caire en un camp tan complicat en lloc de jugadors amb més experiència o velocitat. • El canvi de Moisés va ser vist com a contraproduent, ja que va descompensar l'equip i el va fer jugar amb un sistema (3-4-3) que va generar desconcert defensiu. • Es lamenta que jugadors com N'Gal o Campano no entressin abans o no fossin titulars a causa del seu estat físic o l'estat del terreny de joc. Balanç de l'Any de Ferrando i Perspectives de Futur Coincidint amb el primer aniversari de César Ferrando al club, els tertulians puntuen la seva tasca: • Les notes oscil·len entre el 6 (Bé) i el 8 (Notable). • Es valora molt positivament que salvés l'equip la temporada passada. • No obstant això, es critiquen certes incoherències en la gestió de la plantilla i la falta de minuts per a alguns jugadors que perden el ritme de competició. L'objectiu immediat segueix sent arribar als 51 punts per assegurar la permanència abans de somiar amb l'ascens.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
29'
Tertúlia: Crisi, atur i reptes de Tarragona el 2009
Anàlisi de l'actualitat: Meteorologia i Crisi Econòmica El programa inicia amb una reflexió sobre la influència mediàtica de la meteorologia. Els tertulians debaten si existeix un alarmisme excessiu davant les previsions de neu a la costa, tot destacant la dificultat tècnica de predir el temps en l'entorn mediterrani. La situació del mercat laboral Es discuteixen les preocupants dades de l'atur a la demarcació de Tarragona, amb un increment del 63% durant l'any 2008. Els punts clau inclouen: • La sensació d'haver viscut en un "núvol" durant el Nadal, ignorant la gravetat de la situació. • El debat sobre si el sistema capitalista necessita una perestroika o reforma profunda. • La manca de líders polítics forts, comparant la situació espanyola amb l'arribada d'Obama als EUA. "Si tornem a estar com abans, aquesta crisi no haurà servit de res; cal un canvi de valors." El futur d'Occident i el model de coneixement Es planteja una reflexió filosòfica sobre el declivi d'Europa enfront de les economies emergents com la Xina. Es destaca la preocupació per la manca de vocacions científiques i la pèrdua de teixit industrial cap a la deslocalització. Reptes per a la ciutat de Tarragona el 2009 En clau local, els convidats exposen les seves peticions per a l'any que comença: • Manteniment i micromanagement: Millorar la supervisió de les obres públiques (com el carrer August) i les reparacions ràpides. • Grans projectes: Definició de la façana marítima, el Banc d'Espanya i el trasllat del Museu Arqueològic a la Tabacalera. • Sostenibilitat: Protecció d'espais naturals vitals com el Pont del Diable, el Bosc de la Marquesa i la Platja Llarga. • Infraestructures: La urgència d'un pla de mobilitat i rodalies propi per a Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
29'
Grip, rebaixes i mobilitat a Tarragona
Gestió de la Salut i la Grip En aquesta secció s'analitza l'arribada de la temporada de grip i la importància de la vacunació. Es fa una crida a la responsabilitat ciutadana per no col·lapsar les urgències hospitalàries. • La diferència entre un refredat comú i la grip com a patologia més greu. • La recomanació d'utilitzar els Centres d'Atenció Primària (CAP) per a casos no urgents. • Segons els tertulians, molts ciutadans prefereixen l'hospital per una idea errònia de rapidesa, quan el CAP és més eficient per a aquests diagnòstics. Les Rebaixes i els Incidents a la Ciutat L'inici de la campanya de rebaixes de gener ha estat marcat per una gran afluència de públic, però també per disturbis al centre de Tarragona. Protestes Anticonsumistes Un grup de manifestants va realitzar una acció contra el consumisme i la utilització de la dona en el món de la moda, que va derivar en enfrontaments amb la Guàrdia Urbana. "Una cosa és el dret que té tothom a manifestar-se i un altre és comportar-se com a brètols malbaratant el mobiliari urbà." Impacte de la Crisi Econòmica Es debat si la crisi ha canviat els hàbits de consum: • La gent ha esperat més que mai a les rebaixes per fer compres necessàries. • S'observa una possible pèrdua de valor del preu real de les peces a causa de les promocions constants durant tot l'any. Infraestructures i Futur Comercial El Retard del Corte Inglés Es discuteix la paràlisi de les obres del nou centre comercial. Sembla que hi ha un desacord tècnic amb la façana de l'edifici i la falta de llicències definitives, cosa que podria endarrerir la inauguració prevista inicialment per al 2009. El Nou Pla de Transports La Generalitat ha aprovat un pla ambiciós per millorar la connectivitat al Camp de Tarragona: • Creació d'una xarxa de rodalies amb 4 línies noves. • Connexió Tarragona-Reus cada 10 minuts en hores punta. • Augment de la freqüència d'autobusos cap a Barcelona cada 30 minuts.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
29'
Tertúlia: Crisi, Comerç i Reptes de Tarragona 2009
Anàlisi del Post-Nadal i la Realitat Econòmica La tertúlia se centra en el retorn a la normalitat després de les festes de Nadal i com la capital de la província afronta un any 2009 que es preveu complicat. Els convidats, periodistes i analistes locals, debaten sobre la percepció de la crisi econòmica en el consum nadalenc i les expectatives del nou any. Economia i Consum a Tarragona • Campanya de Nadal: Malgrat les previsions pessimistes, el comerç ha aguantat millor de l'esperat amb una baixada de vendes d'entre el 5% i el 10%. Es destaca el contrast amb l'oci nocturn, que ha patit una caiguda més severa d'aproximadament el 15%. • Rebaixes encobertes: Es discuteix la legalitat i l'impacte de les promocions i descomptes que molts comerços han aplicat abans de la data oficial (7 de gener). • Pujada de tarifes: Es critica que els serveis públics i transports apugin els preus per sobre de l'IPC en un moment de recessió, trencant el "pacte tàcit" amb la societat. El Sector Immobiliari i el Futur • Baixada de preus: A Tarragona els pisos nous han baixat un 4,8%, una xifra inferior a la d'altres capitals catalanes per la manca d'oferta nova. • La fi de la bombolla: Els tertulians coincideixen que s'ha viscut en un "món irreal" amb hipoteques a 70 anys i que cal una regularització dels preus. "Això no és normal: com pots firmar una hipoteca perquè la heretin els teus fills? Aquest era el primer símptoma que les coses anaven molt malament." Reptes Polítics i Municipals per al 2009 L'any 2009 marca l'equador del mandat de l'alcalde Ballesteros. Els principals reptes identificats són: Macroprojectes pendents: L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), el Mercat Central i el polèmic pàrquing Jaume I. Mobilitat: La necessitat urgent de crear pàrquings dissuasoris a les entrades de la ciutat i millorar les freqüències del transport públic. Desenvolupament urbà: L'aplicació pràctica del nou POUM aprovat amb consens.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
Anàlisi de la victòria del Nàstic davant el Girona i futur a la Lliga
Balanç del derbi contra el Girona La tertúlia comença amb una valoració molt positiva de la victòria del Gimnàstic de Tarragona per 3-0 contra el Girona. Els tertulians coincideixen que va ser un partit tranquil, on el Nàstic va dominar clarament i no es va patir en cap moment. Es destaca que, tot i les quatre baixes importants (Mayrata, Campano, Moisés i Jorge Pina), els jugadors menys habituals van respondre correctament. Factors clau del partit • El primer gol de cap va ser fruit d'una jugada afortunada a partir d'un xut que va acabar sent una centrada. • El Girona va decebre els analistes, mostrant una imatge molt freda i feble al Nou Estadi. • El Nàstic va mostrar una pressió intensiva a la sortida de la pilota que no s'havia vist gaire aquesta temporada. L'efecte de l'ultimàtum i la ratxa de victòries Es discuteix si les declaracions del president Javier Salvador, donant un ultimàtum de tres partits, han estat el motiu de la reacció de l'equip. Tot i que alguns ho veuen com una maniobra per distreure l'atenció abans de l'assemblea, la realitat és que l'equip ha sumat 9 punts de 9 possibles. Assistència al Nou Estadi i el paper de la televisió Hi ha una preocupació compartida pel descens de públic. Malgrat la xifra oficial de 5.800 espectadors, els tertulians dubten de la seva veracitat i apunten diversos culpables: • L'excés de futbol per televisió, que fa que molts aficionats prefereixin quedar-se a casa. • La coincidència d'horaris amb els partits del Barça. • Les inclemències meteorològiques (pluja i fred) i les dates nadalenques. Debat sobre el mercat d'hivern i l'ascens Tot i la sisena posició actual, el consens és mantenir els peus a terra i l'objectiu prioritari segueixen sent els 51-52 punts per a la salvació. No obstant això, hi ha discrepàncies sobre si un nou ascens a Primera seria un "mal de cap" per la falta d'infraestructures o una oportunitat que no es pot rebutjar. Reforços necessaris Pel que fa al mercat de gener, es suggereix la incorporació de: 1. Un central amb experiència que mani a la defensa. 2. Un migcampista organitzador que sàpiga gestionar els temps del partit. "Vegetar a Segona és una mort lenta però segura; si el tren de l'ascens passa, s'ha d'agafar."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
17'
Cultura i Història del Poble Gitano a Tarragona
La Identitat Gitana en la Cultura de Tarragona En aquesta conversa s'explora el paper fonamental del poble gitano en la història i el teixit social de Tarragona. Es destaca com la ciutat va ser un punt d'inflexió històric en el seu peregrinatge cap al sud de la península, essent un nucli receptor clau abans de la seva expansió cap a Andalusia. Punts clau del col·lectiu gitano tarragoní: Integració i Tradició: El col·lectiu reivindica una integració real basada en el respecte mutu. Se senten profundament tarragonins i catalans, mantenint simultàniament les seves arrels i costums sans. Aportació Cultural: S'esmenten elements icònics de la ciutat que tenen origen gitano, com la fesomia d'alguns gegants de Tarragona o la participació activa en festes tradicionals com Santa Tecla i Sant Magí. El paper de la dona: L'Enriqueta Piquero destaca l'evolució de la dona gitana actual, que aposta per la formació acadèmica i la inserció en el món laboral modern, sense abandonar el seu paper com a eix vertebrador de la família. Comunitat i Valors "No som iguals, però som diferents... el que el poble gitano pot aportar dins les seves particularitats és molt ric." La conversa subratlla el fort sentit de comunitat i solidaritat interna del poble gitano, un valor que sovint es troba a faltar en la resta de la societat contemporània. Finalment, es vincula aquesta riquesa amb la candidatura de Tarragona com a Capital de la Cultura 2016, defensant que la història gitana és patrimoni indissociable de la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
29'
Tarragona 2016: Debat sobre la Candidatura Cultural
Anàlisi Crítica de la Ciutat i la Candidatura En aquest episodi es debat l'aspiració de Tarragona a ser Capital de la Cultura Europea l'any 2016. A través de les mirades de tres perfils diferents —una escriptora, un matemàtic i un periodista—, s'analitzen les fortaleses i les nombroses mancances que la ciutat ha de resoldre per ser competitiva. Infraestructures i Experiència del Turista El debat s'inicia amb una simulació on els convidats narren la seva arribada a la ciutat, destacant problemes greus de mobilitat i accessibilitat: • L'estació de tren de Tarragona presenta barreres arquitectòniques insuperables per a persones amb discapacitat o amb equipatge pesat. • L'estació de l'AVE (Camp de Tarragona) es descriu com un "pàramo" aïllat de la ciutat, generant perplexitat en els visitants. • La manca d'infraestructures modernes fa que la ciutat sembli estancada en comparació amb fa dues dècades. Fortaleses i Identitat més enllà del Patrimoni Romà Tot i que el patrimoni de l'UNESCO és l'eix central, els ponents argumenten que no n'hi ha prou amb "ser guapos" o tenir passat. Cal demostrar què sap fer la ciutat avui dia: • Es destaca el patrimoni modernista i la gastronomia com a actius infrautilitzats. • Projectes futurs com la Tabacalera i el nou Teatre Tarragona es veuen com a eines clau per al canvi. • La cultura es defineix com un tot: des de la neteja dels carrers fins a la cohesió social. El Paper de la Ciutadania i la Comunicació Els convidats coincideixen que el factor emocional i la implicació ciutadana són vitals per a l'èxit, citant el model de Liverpool o el voluntariat de Barcelona 92. "L'important és el viatge, no Itaca. Aquesta candidatura ha de servir per enfortir-nos, encara que no guanyem." Reptes Socials i la Mirada als Barris Es fa una crida a no centrar-se només en la Catedral i la Rambla, sinó a cohesionar la ciutat a través dels barris i lluitar contra la desestructuració social i la pobresa, ja que la cultura ha de ser vista com la millor inversió per superar temps de crisi.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
21'
Tarragona, Capital de la Cultura de la Pau
Cap a una Capitalitat Cultural Europea basada en la Pau L'espai de debatt sobre la candidatura de Tarragona 2016 se centra en aquesta ocasió en el concepte de la Cultura de la Pau. A través de diversos experts, s'analitza com una ciutat amb un passat bèl·lic estratègic pot transformar-se en un referent de convivència i diàleg. Els fonaments del discurs de la pau El debat estableix que la pau no és simplement l'absència de guerra, sinó una realitat que es construeix diàriament: Gestió del conflicte: S'entén que el conflicte és inherent a la convivència humana. La pau consisteix a trobar mecanismes pacífics per gestionar aquestes diferències i sortir-ne enriquits. Justícia social: Segons els ponents, no pot haver-hi pau sense justícia i sense una integració real de tots els ciutadans. Vocació ciutadana: Es destaca que el discurs ha de néixer de la societat civil i no ser només una estratègia política. Reptes i compromís polític S'han posat sobre la taula diverses crítiques i matisos sobre la situació actual de la ciutat: Incoherències institucionals: Es denuncia la presència de vaixells de guerra al port i la manca de resposta de l'Ajuntament a propostes concretes de les entitats de pau. Integració i immigració: Es recorda que Tarragona té una llarga tradició d'acollida (des de les onades migratòries de l'Estat fins a l'actual immigració estrangera), però que cal evitar l'emarginació i els prejudicis en els barris. La dimensió internacional Els interlocutors coincideixen que Tarragona ha de projectar-se com un pont a la Mediterrània i mantenir una mirada solidària cap al Tercer Món i zones de conflicte com Gaza o l'Iraq. "El fonament de la pau és la justícia; si no hi ha integració, difícilment hi pot haver pau."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
26'
El Comerç i la Candidatura Tarragona 2016
La Candidatura de Tarragona a la Capitalitat Cultural En aquesta edició del programa, es destaca l'avenç de la candidatura de Tarragona 2016 com a Capital Europea de la Cultura. Teresa León, tècnica de l'oficina de la candidatura, informa sobre les noves adhesions estratègiques: • Adhesió formal de la ciutat de l'Alguer. • Suport d'institucions com el Parlament de Catalunya, ajuntaments i entitats cíviques. • Signatura d'un conveni clau amb les associacions de comerciants de la ciutat. El Paper dels Comerciants com a Informadors Els representants del sector comercial subratllen que les botigues de proximitat no només venen productes, sinó que actuen com a punts d'informació turística i ambaixadors de la ciutat: • El comerç és el sector amb més contacte directe amb els visitants i els ciutadans. • S'utilitzarà l'anagrama de la candidatura en la correspondència i la imatge corporativa de les botigues. • Entitats com la T de Tarragona ja distribueixen plànols i revistes especialitzades (Tarragona Shopping) en diversos idiomes per promocionar la ruta romana i el comerç local. Reptes i Crítiques del Model de Ciutat Tot i l'entusiasme per la candidatura, els convidats expressen un fort sentit de l'autocrítica i assenyalen mancances estructurals que cal resoldre per ser una capital de referència: • Senyalització deficient: Existeix una gran dificultat per als turistes a l'hora de trobar monuments o eixos comercials a peu. • Infraestructures i Aparcament: Es reclama la millora dels accessos de l'AVE i la solució definitiva als parkings del mercat central i zones com el carrer Ibiza. • Urbanisme: Critiquen la sensació que molts projectes (Mercat, Teatre Romà, Plaça de Braus) queden sempre "a mitges". "Tarragona ha de treballar molt més en infraestructures; no pot ser que la ciutat volguó ser capital europea i tingui tantes assignatures pendents." La Necessitat de Cooperació i Unitat Un dels punts més debatuts és la falta de cohesió entre els diferents col·lectius de la ciutat. Els ponents coincideixen en què: Cal superar el model de "capelletes" (grups que treballen aïllats). Es necessita una gestió coordinada entre Ajuntament, Generalitat i entitats privades. La comunicació cap al ciutadà sobre el projecte 2016 encara és massa feble. Finalment, es fa una crida a l'acció directa: menys reunions i més treball executiu per aprofitar l'oportunitat històrica que representa el 2016, més enllà de si s'obté el títol o no, pel benefici de la transformació urbana.