Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

793-816 de 3423

Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
27'
El riu Francolí i els orígens del Jazz
Exploració del riu Francolí En aquesta edició del programa, es realitza un recorregut detallat pel riu Francolí amb l'expert Ferran Aguilar, analitzant la seva riquesa ecològica i la seva relació amb la ciutat de Tarragona. Característiques i Origen • El nom llatí del riu era Tulcis, que significa o referència un riu suau i pacífic. • Neix a la Cova Fonda (l'Espluga de Francolí) i té un recorregut total de 87 quilòmetres. • És un riu singular a Catalunya pel fet de no tenir cap embassament, mantenint la continuïtat del seu cabal natural. • Una part important de la seva circulació és subterrània (aigua freàtica), vital per a la supervivència del bosc de ribera. Gestió d'Espais i Riscos • Es discuteix la importància de recuperar els espais fluvials com a pulmons verds en lloc de tractar-los com zones marginals. • Es recorden les tràgiques riuades de l'any 1994, que van demostrar la força destructora del riu quan se n'ocupen les zones inundables. • Actualment, el Parc del Francolí ofereix més de 3 hectàrees d'espai públic recuperat per a l'ús ciutadà i la conservació de la biodiversitat. "Al costat del riu no et facis el niu." — Cultura popular per recordar la perillositat de les zones inundables. El Festival Dixieland i el Jazz La segona part del programa se centra en la cultura musical local, concretament en el festival de jazz que se celebra a la ciutat. El Jazz des de la mirada infantil • La jove convidada Jordina comparteix la seva experiència en un concert escolar de jazz. • Descriu el gènere com una música ràpida, alegre i forta. • Explica, mitjançant una metàfora, l'origen del jazz com una unió d'instruments de diferents pobles i classes socials per crear una cosa nova. • Es destaquen instruments clau com el contrabaix, la trompeta i el clarinet (la flauta negra).
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
21'
Músics tarragonins debaten sobre jazz i cultura
El Festival Dixieland i la realitat dels músics locals En aquesta edició especial d'El Matí de Tarragona Ràdio, s'ha posat el focus en el Festival Dixieland i el paper fonamental que juguen els grups i músics locals en l'escena cultural de la ciutat. Els convidats, reconeguts músics de formacions com la Big Band de l'Aula de Músics i l'Small River Dixieland, han compartit la seva visió sobre les dificultats del sector. Reptes i crítiques al model cultural El debat ha girat al voltant de diversos punts crítics per a la professió musical a Tarragona: Retallades pressupostàries: Es denuncia una reducció dràstica del pressupost per a cultura a causa de la conjuntura econòmica, afectant la dignitat de les condicions laborals. Traves administratives: Els músics lamenten la impossibilitat de tocar en locals i al carrer degut a ordenances municipals restrictives i la por de les multes. Falta d'espais: S'evidencia la manca de sales de concerts permanents i llocs per assajar a preus assequibles. La candidatura Tarragona 2016 S'ha reflexionat sobre l'aspiració de la ciutat a ser Capital Europea de la Cultura el 2016: "Si volem ser capital cultural, primer hem de creure-nos-ho i no retallar en cultura a la primera de canvi." Els interlocutors coincideixen que el talent existeix, però que cal una millor coordinació entre l'administració pública, la iniciativa privada i el públic per fer de la cultura una "forma de vida" quotidiana i no només un esdeveniment puntual anual. Pròximes actuacions Es convida a la ciutadania a participar i donar suport als grups locals durant el festival: * Small River Dixieland: Actuacions al Kennedy's i Piscolabis. * Big Band de l'Aula de Músics: Presentació a l'Antiga Audiència (dissabte 4 a les 18:30 h).
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
22'
El menú maridatge del festival Dixieland al restaurant
En aquesta sessió des d'una cuina professional, el xef Francesc ens detalla l'elaboració d'un menú especial concebut pel festival Dixieland de Tarragona, maridat amb vins de la DO Tarragona i inspirat en la cuina dels anys 20. El xef aposta per una cuina tradicional, saludable i lliure d'excessos de greix i farines. Els secrets del rebost i la inspiració Espècies i aromes: El xef mostra el seu organitzador on destaca el pebre vermell de la Vera, l'all granulat i, sobretot, els bolets secs i triturats (ceps i trompetes de la mort) que utilitza per potenciar el sabor dels plats. Inspiració històrica: El menú evoca el naixement del jazz, amb plats d'estil internacional de principis de segle XX però amb ingredients de proximitat. Detalls del menú degustació Amanida de poma i maduixa: Combina fulles de mostassa, bleda vermella i iceberg. La poma es caramel·litza amb llavors de rosella i sèsam, i s'amaneix amb una vinagreta de maduixa i vinagre de collita pròpia. Risotto de carxofes, faves i bolets: Un plat d'estacionalitat que utilitza xampinyons frescos, ceps rehidratats i camagrocs. El xef destaca la importància de cuinar les faves i carxofes al moment per evitar l'amargor. Osobuco de vedella: Carn marinada 24 hores en vi negre (Mas Vicenç). Com a tècnica saludable, el xef segella la carn a la planxa en lloc de fregir-la amb farina, aprofitant el moll de l'os i la reducció de les mateixes verdures per lligar la salsa. Postres de poma: Unes tartaletes de pasta de full amb poma banyada en almívar, acabades amb una salsa de xocolata al Calvados. "Hem d'intentar caminar cap a una cuina més saludable però sense renunciar als gustos." Tècniques professionals Abatiment de temperatura: S'explica l'ús de l'abatidor per refredar plats ràpidament de 200 graus a 4 graus en pocs minuts, garantint la seguretat alimentària i la conservació de les qualitats del producte.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
28'
Càncer de Còlon: Prevenció, Cribratge i Tractament
Prevenció i Cribratge: Claus per a la Supervivència El càncer de còlon és el més freqüent, però presenta una taxa de curació del 90% si es detecta a temps. El doctor Joan Maria Adserà i la doctora Esther Martí subratllen que el factor determinant és el diagnòstic precoç mitjançant: • Cribratge poblacional: Tot i que no està tan sistematitzat com el de mama, es recomana la rectosigmoidoscòpia o colonoscòpia a partir dels 50 anys. • Detecció de sang oculta en femta: Una prova senzilla i no invasiva que pot alertar de lesions internes. • Identificació de pòlips: Molts càncers s'inicien com a pòlips (creixements a la mucosa) que poden ser extrets abans de malignitzar-se. Factors de Risc i Estil de Vida Els especialistes identifiquen diversos elements que influeixen en l'aparició de la malaltia: • Alimentació: El pas de la dieta mediterrània al fast food (baixa en fibra i alta en greixos) ha augmentat la incidència. • Herència: Existeixen condicions com la poliposi intestinal crònica amb una clara tendència hereditària. • Edat: Tot i que afecta majoritàriament a majors de 50 anys, cada cop es detecten més casos en pacients joves. El Paper de la Patologia i la Cirurgia La figura del patòleg és essencial per determinar el tractament posterior. No només confirma si una lesió és maligna, sinó que analitza: El tipus microscòpic del tumor i el seu grau d'agressivitat. La profunditat de la infiltració en les capes del budell. La possible invasió de vasos sanguinis o nervis, que indicaria risc de metàstasi (especialment al fetge). "El càncer s'ha de treure; aquesta és la primera regla. Després ja decidirem si cal quimioteràpia o radioteràpia en funció de la seva intensitat." Avenços en Tractaments Personalitzats L'evolució de la medicina en l'última dècada ha permès passar de tractaments genèrics a la medicina personalitzada. Avui dia s'estudien les mutacions genètiques de cada tumor per aplicar l'arsenal terapèutic més efectiu per a cada pacient específic, millorant radicalment el pronòstic de la malaltia.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
26'
La socialització de la ciència a l'IPHES
Introducció a l'Àrea de Socialització En aquesta edició de l'espai de l'IPHES a Tarragona Ràdio, l'enfocament es desplaça de les restes arqueològiques cap a la difusió i comunicació científica. Els responsables de l'àrea expliquen com transformen el coneixement acadèmic en continguts accessibles per a la societat mitjançant propostes didàctiques, multimèdia i museogràfiques. El concepte de Socialització vs. Difusió Els convidats subratllen que el seu departament no es limita a la difusió, sinó que busca la socialització de la ciència amb l'objectiu de: • Generar esperit crític en la ciutadania, no només transmetre dades enciclopèdiques. • Facilitar la reflexió i el pensament racional davant l'excés d'informació digital. • Avaluar constantment l'impacte dels missatges per millorar la comunicació. Estratègies de Difusió i Finançament La gestió del coneixement en l'era digital implica l'ús de diversos canals i la recerca de recursos en un context econòmic complex. • Eines Digitals: Ús intensiu de webs (evoluciona.org), blogs, interactius i xarxes socials per adaptar el coneixement a l'aire digital. • Finançament: Combinació de subvencions públiques (Ministeris, Europa) i la col·laboració amb l'empresa privada. Es destaca la importància que el sector privat s'impliqui en la cultura científica. • Municipalització de la ciència: Un projecte innovador per crear una xarxa de municipis amb "regidors de ciència" que promoguin espais científics locals. "La ciència ha d'estar al carrer, i aquesta és una de les nostres feines principals." El Repte de la Museografia i la Reconstrucció Adaptació al Públic L'institut dissenya continguts específics segons el receptor, des del públic escolar fins a la tercera edat, utilitzant un llenguatge planer i recurs visualment atractius com: • Escenografies i reconstruccions 3D: Recursos que, tot i ser més costosos, són essencials per fer la prehistòria entenedora. • Emoció en les peces: El repte actual és anar més enllà de la rèplica exacta per captar l'ànima i les emocions dels homínids a través de les seves expressions facials. Projectes Actuals i Futur • Troballes mediàtiques: S'aprofita l'interès per temes transversals o curiosos (com el canibalisme en homínids) per atreure el públic cap a conceptes més profunds. • La Boella: Es perfila com el jaciment de referència a Tarragona amb un gran potencial per a la creació d'un futur parc temàtic arqueològic. • Editorial: Llançament de la col·lecció de llibres Evoluciona, amb volums breus de preguntes i respostes.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
32'
Cicles de Formació Esportiva a l'IES Cal·lípolis
Formació Professional en l'Àmbit Esportiu El programa explora l'oferta formativa de la família d'activitats físiques i esportives a l'institut IES Cal·lípolis de Tarragona. Es destaca que aquests estudis són una via acadèmica reglada que ha substituït els antics cursos federatius, oferint una titulació homologada a nivell europeu. Tipus de Cicles Disponibles • Grau Mitjà (CAFEM): Centrat en activitats en el medi natural com l'equitació, el senderisme i la bicicleta de muntanya. • Grau Superior (AFE): Prepara monitors i tècnics per a gimnasos, activitats extraescolars i entrenament general. • Règim Especial: Estudis d'especialització en esports concrets com el futbol, bàsquet o atletisme. Avantatges i Sortides Laborals L'aparició de la Llei de les professions de l'esport a Catalunya obliga a molts professionals a obtenir una titulació oficial per poder exercir. Segons els experts, el sector té una alta demanda per: • Gestió de clubs i entitats esportives. • Animació en l'àmbit turístic i de lleure. • Integració social mitjançant l'esport per a persones amb discapacitat. "L'esport és una eina educativa; un educador esportiu és, en realitat, un educador social que transmet valors." El Camí cap a la Universitat Es desmunta el mite que la Formació Professional és una via morta. Els alumnes poden accedir directament a la universitat (com a la llicenciatura d'INEF) amb el títol de grau superior, sovint amb convalidacions de crèdits i una base pràctica molt més sòlida que els alumnes que provenen del batxillerat. Requisits d'Accés i Proves Específiques Per als cicles de règim especial (com el futbol), no n'hi ha prou amb la titulació acadèmica (ESO o Batxillerat), sinó que cal superar una prova física específica que sol realitzar-se durant el mes de juny. La inscripció telemàtica és crucial per no perdre l'oportunitat de cursar aquests estudis.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
17'
Cicles de vida i mort al CaixaForum Tarragona
Reflexions sobre la medicina i el final de la vida L'episodi se centra en la nova programació del CaixaForum Tarragona, destacant especialment un cicle de conferències sobre la vida i la mort. Carles Marqués, director del centre, i el doctor Javier Gómez Batista, expert de l'OMS en cures pal·liatives, discuteixen la necessitat de normalitzar el procés de morir en una societat que sovint el nega. Punts clau de la conversa: Visió filosòfica i mèdica: El cicle va començar amb una introducció a les corrents filosòfiques de la mort i continua amb la taula rodona "La medicina i la mort". Dignitat en el morir: Es defineix la mort digna no només com un procés medicalitzat, sinó com un acompanyament integral que inclou aspectes emocionals, socials i espirituals. Cures pal·liatives: El doctor Gómez Batista emfatitza que el sistema sanitari ha d'evolucionar per alleujar el patiment i humanitzar el final de la vida, tornant a donar importància al confort del pacient. Programa de la Fundació "la Caixa": Es destaca l'èxit d'un programa que ja ha atès més de 5.000 pacients, oferint suport de psicòlegs i treballadors socials a equips de cures pal·liatives. "Morir és l'afer més personal; el sistema ha de crear les condicions de confort i seguretat que permetin un procés lliure de dolor." Altres activitats culturals L'agenda del centre per a la setmana també inclou una gran varietat de temàtiques: Història: Una videoconferència de Gabriel Cardona sobre les estratègies militars de la Guerra Civil. Música i Festival Dixieland: Participació activa amb concerts de formacions com els Pixi i Dixi i els Batua Lolla. Família i tradició: Un espectacle de titelles guant sobre la llegenda de Sant Jordi per avançar-se a la diada.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
17'
Activitats per Sant Jordi a la Biblioteca de Tarragona
Sant Jordi i la Literatura Infantil a la Biblioteca de Tarragona En aquesta sessió dedicada a la Biblioteca Pública de Tarragona, l'Aima Pujol ens presenta la programació de la sala infantil per al mes d'abril. La temàtica central gravita al voltant del mes de Sant Jordi i la cultura catalana, amb un èmfasi especial en el foment de la lectura des de les edats més primerenques. Commemoracions i Activitats Destacades Dia Internacional del Llibre Infantil (2 d'abril): Se celebra coincidint amb el naixement de Hans Christian Andersen. Es llegirà un missatge d'un escriptor internacional per motivar els infants cap al món de la fantasia. L'Hora del Conte: Sessions especials com "L'home just" amb la Sílvia Palazón i rondalles d'enric Valor i Joan Amades, adaptades segons les edats. Mercat de Contes (21 d'abril): Una activitat on els propis lectors (infants i adults) prenen el paper de contacontes i comparteixen històries amb la resta de la comunitat. Sessions per a nadons: Descoberta de la secció Vallmanetes per a menors de tres anys, amb un enfocament dinàmic que inclou música i relaxació. Recomanacions Literàries i Fenòmens Es repassa l'èxit de diversos títols i gèneres que triomfen a la sala infantil: Geronimo Stilton: Un fenomen de boca-orella que segueix sent el més prestat, especialment per a la franja de 7 a 9 anys. Narrativa Juvenil: Destaca "Chats" d'Andreu Martín, que aborda els perills d'internet, i la trilogia de La guerra de les bruixes de Maite Carranza. Llibres de Coneixement: Obres com "Boques", que desperten la curiositat científica a través d'il·lustracions detallades sobre el món animal. "L'important és que els nens llegeixin, perquè això es veu després en el seu aprenentatge i en el seu nivell de comprensió." Convivència i Bons Usos La biblioteca ha editat noves normatives per a la BBT (secció de nadons) per garantir que l'espai sigui útil i còmode per a tothom. Se subratlla la importància que els nens vagin acompanyats dels pares i que el temps d'estada s'adeqüi a la capacitat d'atenció dels més petits.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
38'
L'actualitat immobiliària i empresarial al Tarragonès
Anàlisi de la Conjuntura Econòmica i Immobiliària En aquesta edició d'El Perímetre, representants dels promotors, constructors i agents de la propietat analitzen l'estat crític del sector a la regió del Tarragonès. El debat se centra en la necessitat de mesures estructurals i el paper de les entitats financeres. Mobilitzacions i Reivindicacions Empresarials Els convidats debaten sobre la històrica manifestació d'empresaris a Madrid i la Nit de l'Empresari a Tarragona: • Inversió de papers: Es destaca el fet insòlit que el món empresarial surti al carrer per reclamar atenció política davant una situació precària. • Soledat de l'empresari: Hi ha una profunda decepció per la "immobilitat dels polítics" i el sentiment que l'administració posa traves en lloc de facilitar l'activitat. • Reconeixement al sector: Es valora la trajectòria d'Urbano Rifaterra i Construccions Ferrer, destacant l'esforç de les empreses familiars. El Mercat de l'Habitatge: Compra vs. Lloguer Es realitza una radiografia sobre els preus i les tendències de consum a la zona: Els Preus de Cost i la Crisi d'Oferta • Els experts afirmen que a Tarragona els preus ja estan al límit del cost de producció. No poden baixar més sense generar pèrdues inassumibles. • Es preveu una crisi absoluta d'habitatge per al 2011 a causa de la paralització de noves promocions durant el 2008. Obstacles al Finançament "L'esforç que fa el promotor en ajustar el preu es veu contrarestat pels majors diferencials que demanen els bancs." • Es critica que l'euríbor baixi però les entitats bancàries apugin els diferencials, dificultant l'accés real a la hipoteca per al client final. El Fracàs del Model de Lloguer • Existeix una manca de garanties jurídiques per als propietaris davant els impagaments. • La cultura de compra segueix arrelada com una necessitat de seguretat per a la jubilació, ja que el lloguer es percep com una solució temporal o "a precari".
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
19'
El món dels amfibis: Biologia, cants i supervivència
Descobrint els amfibis amb Ferran Aguilar En aquesta sessió dedicada a la natura, el naturalista Ferran Aguilar ens submergeix en l'apassionant món dels amfibis, un grup d'animals vertebrats que van ser els pells pioners a conquerir la terra ferma. L'espai combina la biologia rigorosa amb la cultura popular, desmitificant creences i posant veu a les espècies més comunes del nostre entorn. Classificació i Morfologia Els amfibis es divideixen principalment en dos grans grups segons la seva forma: Anurs: Inclou granotes i gripaus. Es caracteritzen per tenir potes posteriors musculoses adaptades al salt i la manca de cua en estat adult. Urodels: Com les salamandres i els tritons, que conserven la cua i tenen un cos més allargat, similar al d'una sargantana. Es diferencia popularment la granota (més esvelta i lligada a l'aigua) del gripau (més robust, de pell rugosa i vida més terrestre), tot i que aquesta distinció és més morfològica que científica en alguns casos. Estratègies de Supervivència i Curiositats Colors d'avís: Moltes espècies usen combinacions de colors críptics o vius (negre, groc, vermell) com un "semàfor natural" per indicar la seva toxicitat. Respiració cutània: Mantenen un lligam estret amb la humitat, ja que respiren en gran part a través de la pell. Resistència extrema: Algunes espècies han desenvolupat anticongelants naturals que els permeten sobreviure sota el gel en estats latents. Longevitat: Tot i la seva mida, en captivitat alguns gripaus poden arribar a viure fins a 40 anys. El llenguatge dels cants L'episodi analitza els sons particulars de diverses espècies, enregistrats directament en la natura: La Reineta: Una granota petita (5 cm) amb una capacitat de ressonància increïble que se sent a quilòmetres. El seu cant marca l'arribada de la primavera i el seguici. El Tòtil (Alytes obstetricans): Conegut com a "gripau parter", destaca perquè el mascle carrega els ous a les seves potes per protegir-los fins que estan a punt de néixer. El Gripau Corredor: Famós per la seva proteïna bufotalina, que actualment s'estudia en farmacologia per combatre el càncer. La Granota Verda: L'espècie més típica de les basses, que malauradament es troba en retrocés. Una alerta ecològica El programa finalitza amb un advertiment seriós sobre l'estat de conservació dels amfibis. A causa del canvi climàtic, la pèrdua d'hàbitats (basses i recs) i la radiació ultraviolada, es calcula que l'any 2020 podria haver desaparegut la meitat de les espècies mundials. "Són els primers vertebrats que van conquerir la terra, però avui són dels animals més afectats pel canvi climàtic."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
22'
Discapacitat i cultura: el camí cap a la normalització social
Cap a un nou paradigma: de la integració a la normalització En aquesta tertúlia a Tarragona Ràdio, representants de diversos col·lectius de persones amb discapacitat debaten sobre el seu paper en la societat i la cultura, especialment amb la mirada posada en la candidatura de Tarragona com a Capital de la Cultura Europea 2016. Conceptes clau del debat Barreres socials vs. físiques: S'argumenta que la barrera física és només una conseqüència de la barrera social. Un cop la societat accepti la diversitat, les traves arquitectòniques desapareixeran de forma natural. Crítica al terme "integració": Els ponents qüestionen l'ús de la paraula integració per considerar-la errònia o paternalista; defensen que ells ja formen part de la societat i el que cal és una presència activa i normalització. Educació i sensibilització: Es destaca la importància de la convivència des de l'escola per evitar situacions de desconeixement que sovint porten a la falta d'ajuda o a judicis erronis (com confondre símptomes de Parkinson amb embriaguesa). Cites i anècdotes destacades Els interlocutors relaten experiències personals punyents per il·lustrar la incomprensió social: "Hi ha gent que s'ofèn... han arribat a insultar persones amb Parkinson de borratxos o toxicòmans perquè en un moment d'of (bloqueig) el seu cos no respon." La cultura com a eina de transformació La cultura no s'entén només com a espectacle, sinó com una forma de pensar i viure. Es posen exemples d'actuacions inclusives a la ciutat: Teatre inclusiu: Obres representades per persones amb paràlisi cerebral al Teatre Metropol que arriben a tot tipus de públic. Festa per a Tothom: El model de les festes de Santa Tecla, on el lema ja no és integració, sinó la participació de tothom en actes com el correfoc. Activisme associatiu: Es subratlla que els col·lectius amb discapacitat solen ser més actius i motivats que la mitjana, ja que l'associacionisme és la seva via per garantir drets i oci sa.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
22'
Vins, Sommelleria i Maridatges al Festival Dixieland
Gastronomia, Vi i el Món de la Sommelleria L'episodi d'avui compta amb la presència de Francesc Lledó, del restaurant Quim Quima, per parlar sobre l'actualitat del món del vi a Tarragona i les properes cites gastronòmiques. Formació i Humilitat a la Sala Es destaca la recent graduació de la segona promoció de sommeliers de la Fundació URV. L'acte va comptar amb la lliçó magistral de Josep "Pitu" Roca, del cèlebre Celler de Can Roca. El paper del sommelier: No ha de ser un personatge pedant, sinó una figura humil que acompanyi el client i sàpiga explicar la història darrere de cada ampolla. Rendibilitat: Un bon professional a la sala s'amortitza sol gràcies a una millor gestió d'estocs i a l'augment de la satisfacció del client, que es tradueix en una major rotació. Autoestima professional: La formació ajuda a dignificar el servei de sala, sovint eclipsat per la figura del cuiner. Cuina Inspirada en el Vi S'explica la revolucionària tècnica dels germans Roca, on no només es busca un vi per a un plat, sinó que es creen plats que capturen l'essència aromàtica d'un vi concret (terres, hidrocarburs, fruita), integrant-los en la recepta sense necessitat d'utilitzar el líquid directament. Cicle de Conferències i la Fil·loxera Es recomana el cicle sobre la història del vi al Sarcòfag d'Hipòlit, destacant l'impacte de la Fil·loxera: "La Fil·loxera va revolucionar el món del vi: va crear un problema econòmic brutal i va provocar canvis en el conreu, les espècies i fins i tot va donar peu a l'invent dels whiskeys de mescla (blends) per la falta de raïm." Menú Especial Dixieland al Quim Quima Amb motiu del Festival Dixieland, el Quim Quima presenta un menú degustació maridat amb vins de la DO Tarragona i música en directe: Amanida de poma i maduixes: Maridada amb un blanc aromàtic (Adernats). Risotto de faves, carxofes i bolets: Acompanyat d'un Xarel·lo fermentat amb les seves mares. Osso Buco tradicional: Cuinat al buit i maridat amb el vi Mas Vicenç. Bunyols de poma i xocolata: Amb el clàssic Moscatell de Muller.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
24'
La Setmana Santa de Còrdova: Tradicions i Confraries
Exploració del Dijous i Divendres Sant a Còrdova L'episodi se centra en la riquesa ritual i històrica de la Setmana Santa cordobesa, destacant la intensitat de les jornades del Dijous i Divendres Sant. A diferència d'altres ciutats, a Còrdova aquests dies representen el punt culminant de la celebració, amb característiques pròpies que la diferencien radicalment de la madrugada sevillana. Confraries i Curiositats del Dijous Sant Jordi Bertran analitza diverses germandats amb segles d'història i elements visuals o socials únics: • La Caritat (1469): Una de les més antigues, originalment dedicada a la cura de presoners i a l'enterrament de persones sense recursos. Destaca per la seva vinculació militar amb la Legió. • Confraria de Gràcia (L'Esparraguero): Famosa pel seu guarniment floral a base d'espàrrecs, una singularitat que ha derivat en el seu sobrenom popular. • Les Angústies (1558): Compta amb una imatge del cèlebre imaginer Juan de Mesa i destaca per la seva sortida ininterrompuda des del segle XVI. • El Nazareno: Manté un vincle estret amb els franciscans, simbolitzat en el seu hàbit amb un cordó d'espart. Espais i Evolució de la Tradició L'espai urbà juga un paper fonamental en l'estètica de la festa: • La Mezquita-Catedral: El contrast visual de les confraries entrant en aquest monument històric és un dels moments més potents. • El Puente Romano: Descrit com un espai màgic, el pas dels misteris sobre el riu Guadalquivir ofereix una perspectiva única de les imatges en moviment. • La transformació dels anys 70: Es destaca el paper dels estudiants en la represa d'antigues confraries i la substitució dels costaleros professionals (mercenaris) per voluntaris, un canvi que va revitalitzar la festa en plena transició política. "S'ha de llegir la Setmana Santa com un fet que té tentacles i que mostra moviments coetanis en llocs que semblen llunyans." Música i Innovació Contràriament a la creença que tot el repertori és antic, Bertran explica que les confraries encarreguen partitures noves i estrenen marxes cada any, mantenint viva la creació artística dins la tradició.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
50'
Crisi sistèmica i l'evolució de la consciència humana
Una perspectiva evolutiva sobre la crisi actual En aquesta conversa, els paleontòlegs Eudald Carbonell i Jordi Agustí analitzen la situació global no només com una crisi econòmica, sinó com una crisi sistèmica profunda. Argumenten que el sistema actual, fruit de la Revolució Industrial i el capitalisme, ha arribat al seu esgotament natural. Conceptes clau del sistema • Exponencial convergent: L'espècie humana ha entrat en una fase de creixement accelerat (població, consum de recursos, tecnologia) que és insostenible a llarg termini. • Entropia i desequilibri: L'augment de l'energia i la complexitat del sistema genera un desordre que ens aboca a una bifurcació o un possible col·lapse. • El castell de naips: Jordi Agustí utilitza aquesta metàfora per explicar com la complexitat actual fa que qualsevol petit accident pugui desestabilitzar tot el sistema. El paper de la ciència i la tecnologia Els interlocutors debaten si la tecnologia ens salvarà o si som víctimes de la nostra pròpia complexitat. Destaquen que: • Mai abans una espècie havia tingut tanta capacitat d'intervenció sobre el planeta. • La revolució científico-tècnica actual podria marcar el final de l'era industrial. • Existeix una manca de subjecte històric: no hi ha una cúpula que dirigeixi el món, sinó milers de nòduls interaccionant en un caos autoorganitzat. Cap a un futur conscient "Hem de passar de l'atzar a la lògica mitjançant el coneixement." Proposen dos conceptes fonamentals per a la supervivència de l'espècie: Progrés conscient: La capacitat d'humanitzar-nos i dirigir la nostra evolució amb pensament crític. Evolució responsable: Atès que ja intervenim en la selecció natural (medicina, bioenginyeria), cal fer-ho amb una consciència d'espècie global. Finalment, conclouen que, tot i la incertitud, vivim un moment fascinant on la gran quantitat d'informació acumulada ens permetria, per primera vegada, intentar parametritzar el nostre futur.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
28'
Excavacions de l'IPES a Oaxaca: Mamuts i Megateris
Una Troballa Atzarosa a la Mixteca Alta L'episodi narra com dos nois de l'estat d'Oaxaca, Mèxic, van descobrir accidentalment restes de megafauna mentre passejaven pel bosc. Aquesta descoberta va posar en marxa la maquinària de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPES) per iniciar un projecte de rescat arqueològic a la Barranca del Muerto. El Jaciment de Santiago Chazumba L'arqueòleg Ramon Viñas i el fotògraf Jordi Mestres detallen les particularitats d'aquest jaciment situat a la Mixteca Alta: • La profunditat de la troballa se situa als 5,5 metres, dins una paret vertical d'uns d'11 metres d'argila i fangs. • El terreny és un antic meandre o zona pantanosa on els animals quedaven atrapats. • S'apliquen mesures de seguretat extremes i plataformes auxiliars per evitar desprendre la paret vertical. Més que Mamuts: El Megaterio i la Megafauna Tot i que el projecte inicial se centrava en el mamut americà, l'excavació ha revelat una riquesa paleontològica excepcional: • Parasòs gegant (Megaterio): Un mamífer que podia arribar als 6 metres d'alçada, essent el més gran de la seva espècie. • Altres animals: S'han identificat restes de Gliptodont (armadillo gegant), Milodont, cavalls prehistòrics i altres desdentats. • Associació humana: La troballa de 17 peces de sílex (indústria lítica) i incisions en ossos confirmen que els humans (Homo sapiens) van interactuar amb aquesta fauna fa uns 11.000 o 12.000 anys. Reptes Logístics i Tècnics L'excavació a la Sierra Madre presenta dificultats úniques descrites pels convidats: "Vam haver de traslladar una pelvis de mamut de 100 quilos com si fos un pas de Setmana Santa, amb quatre persones fent palanca." • Conservació: Per extreure ossos fracturats s'utilitzen motllos de poliuretà i plàstic per mantenir la integritat de la peça durant el transport. • Cooperació: El projecte es finança mitjançant l'AECID i compta amb la col·laboració de l'INAH (Mèxic), assegurant que tot el material es quedi al país d'origen per a una futura museïtzació local. Futurs Projectes i Socialització L'objectiu final no és només la recerca científica, sinó la socialització del coneixement per ajudar la comunitat de Santiago Chazumba a crear un museu que atregui turisme i doni nom al poble. L'excavació té una potència de sediments que podria oferir feina durant dècades.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
21'
Europa fa un milió d'anys: L'exposició de l'IPHES
Radiografia d'Europa fa un milió d'anys En aquesta edició de l'espai de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) a Tarragona Ràdio, s'analitza l'exposició "Europa ara fa un milió d'anys" al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Lluís Batista i Josep Vallverdú detallen com era el continent en una època de transició climàtica i evolutiva. Clima i Paisatge: Un món en canvi Contràriament al que es podria pensar, Europa no estava permanentment congelada, sinó que vivia una època de grans contrastos i herència subtropical: El clima era generalment més humit i càlid que l'actual, amb caràcters mediterranis muntanyosos. La fauna era sorprenentment similar a l'actual africana: coexistien hipopòtams, elefants i tigres de dent de sabre (Homotherium latidens). La vegetació ja comptava amb espècies familiars com oliveres, roures i alzines. La Revolució de l'Homo antecessor Un dels punts clau de la conversa és el canvi de paradigma científic gràcies als jaciments d'Atapuerca: "Fa just 15 anys es pensava que a Europa fa un milió d'anys no hi havia res." Les troballes recents han confirmat la presència humana a la Península Ibèrica fa 1,3 milions d'anys, retrassant la cronologia de l'Homo antecessor. Aquests primers humans ja presentaven territoris organitzats, domini dels recursos hídrics i les primeres traces d'ús eventual del foc. L'Exposició: Museologia Didàctica L'exposició al MAC de Montjuïc està dissenyada per a tots els públics, fugint de les vitrines tradicionals per oferir una experiència en tres dimensions: Reconstruccions realistes: Escultures de lleons, tigres de sabre i una escena d'Homo antecessor descarnant un avantpassat del cavall. Jaciments locals: Focus en llocs clau com la Boella (Tarragona), Incarcal i Atapuerca. Espai interactiu: Jocs didàctics per a nens sobre l'arbre filogenètic i l'anatomia humana comparada.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
27'
25 Anys de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils
Celebració del 25è Aniversari i Visita d'Estrelles Michelin L'episodi comença destacant l'èxit de l'acte commemoratiu dels 25 anys de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils, que va comptar amb la presència de figures de renom mundial com Ferran Adrià, Carme Ruscalleda i Juan Mari Arzak. "Ferran Adrià va explicar que rep unes 5.000 sol·licituds anuals per fer pràctiques, però sempre ens ha guardat un lloc per als nostres alumnes." Formació Professional en Cuina i Pastisseria Es detallen els cicles formatius que s'imparteixen al centre, posant èmfasi en l'evolució dels currículums: • Cuina: Un cicle de dos anys on s'aprenen des de les bases (fondos de cuina, salses) fins a la creació de plats complexos. • Pastisseria i Forneria: Actualment en procés de fusió per oferir una formació més integral de dos anys de durada. • El mètode d'aprenentatge és totalment pràctic, on els alumnes gestionen l'economat, netegen el material i cuinen els menús diaris per als seus propis companys. L'Experiència dels Emprenedors i la Vocació Dos exalumnes i actuals empresaris de Tarragona, el Jordi Boronat (Restaurant Al Terrat) i l'Eduard (Restaurant D'Agusta), comparteixen la seva trajectòria: • La importància de la vocació en un ofici que consideren un art i no només un treball. • El valor de l'escola com a accelerador: el que s'aprèn al centre permet assolir en 2 anys una maduresa que al sector podria costar 10 anys. • La necessitat de començar des de baix, incloent tasques de neteja i manteniment, per poder liderar un negoci propi en el futur. Perspectiva de Gènere i Futur de l'Ofici La directora, Mari Carme Duc, destaca que la cuina ha deixat de ser una professió "menystinguda" per les famílies per esdevenir una opció prestigiosa. A més, es subratlla la paritat a les aules, amb un 50% de presència femenina en totes les promocions històriques del centre.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
24'
Tarragona 2016: Debat sobre la Capitalitat Cultural
La Candidatura de Tarragona a Capital de la Cultura Europea En aquest episodi de Tarragona Ràdio, es reuneixen representants de l'oficina del projecte i periodistes locals per analitzar les possibilitats de la ciutat per esdevenir Capital Europea de la Cultura l'any 2016. El debat s'allunya de l'autocomplaença per centrar-se en els reptes reals i la situació actual del teixit cultural tarragoní. Reptes Pressupostaris i d'Infraestructura Un dels punts més crítics és la comparativa amb altres ciutats candidates, com Càceres, que disposen de pressupostos molt superiors. Malgrat això, els tertulians coincideixen que els diners no ho són tot, i que un projecte sòlid i innovador pot ser més determinant que la inversió publicitària inicial. No obstant això, s'assenyalen carències històriques, tal com apunta el debat: "El problema de Tarragona és el dèficit en infraestructures i equipaments culturals, en biblioteques, en places de teatre." Es discuteixen projectes futurs com la recuperació de la Tabacalera o la Ciutat de la Música, tot i que existeix escepticisme sobre si aquests estaran enllestits i operatius per a la data límit. La Cultura com a Indústria i Sentiment Ciutadà El debat posa èmfasi en el fet que el patrimoni romà, per si sol, no és suficient. Cal generar una veritable indústria cultural i fomentar l'hàbit de consum en la ciutadania. Alguns dels problemes detectats són: • L'hàbit de la gratuïtat: La tendència a omplir només els actes sense cost, dificultant la viabilitat de produccions professionals. • La falta de sentit crític: La necessitat que els mitjans locals facin una valoració qualitativa dels espectacles. • El desequilibri en l'agenda: Moments d'excessiva concentració d'actes simultanis que divideixen el públic. La Implicació de la Ciutadania Finalment, es destaca que l'èxit de candidatures anteriors com la de Liverpool va dependre de l'entusiasme popular. Actualment, es percep la candidatura de Tarragona com un projecte encara massa institucional i poc visible per al ciutadà del carrer. Els periodistes insten a l'oficina a fer el projecte més participatiu i menys centrat en convenis administratius per aconseguir que la gent realment "se'l faci seu".
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
22'
Tarragona 2016: Camí cap a la Capital Cultural
Tarragona 2016: Estratègia i Participació Ciutadana El coordinador general de la candidatura, Joan Cavallé, i la tècnica Teresa León, expliquen l'estat actual del projecte per convertir Tarragona en Capital Europea de la Cultura l'any 2016. Tot i que la convocatòria oficial no es publicarà fins a finals del 2009, la ciutat ja es troba en una fase de pre-escalfament i recerca de sinergies. El procés de selecció i el calendari Fase prèvia (actual): Treball discret, contactes polítics i cerca de suports. Convocatòria oficial (2009): Inici formal del procés per part de l'Estat espanyol. Selecció final (2012): Una comissió d'experts independents de la Unió Europea designarà la ciutat guanyadora seguint criteris tècnics, evitant així la influència política directa. La importància de l'adhesió ciutadana Un dels pilars fonamentals per a l'èxit de la candidatura és el suport popular. Segons expliquen els convidats: * No s'ha de confondre una votació a internet (que pot ser manipulable) amb una adhesió formal a través del web oficial tarragona2016.org. * La Unió Europea exigeix un consens polític i un suport social demostrable. * Les entitats locals estan signant convenis per actuar com a ponts de difusió cap a la resta de Catalunya. Projecció exterior i llegat Encara que no s'aconseguís el títol, el procés ja genera beneficis: "El fi és important, però el camí també ens deixarà un rendiment importantíssim en imatge i presència exterior." Gràcies a un acord amb l'Institut Ramon Llull, la candidatura es promocionarà a ciutats clau com Londres, Berlín i París, consolidant Tarragona com la candidata de referència del territori català.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
25'
La tuberculosi avui: reptes, tractament i realitat social
La Tuberculosi i el seu Marc Social Aquest episodi ens apropa a la realitat de la tuberculosi, una malaltia que, malgrat els avenços mèdics, continua estant estretament lligada a la precarietat i la misèria. El doctor Joan Marietxerà i el doctor Antonio Delegido analitzen per què encara no s'ha pogut erradicar. Característiques del Bacil La tuberculosi és provocada per un bacil de replicació extremadament lenta, fet que dificulta tant el seu cultiu en laboratori com el seu diagnòstic ràpid. • El contagi es produeix exclusivament per via aèria. • El germen pot romandre en estat de latència dins l'organisme durant anys sense manifestar-se. Situació Epidemiològica Actualment, la incidència a Catalunya i especialment al Camp de Tarragona es troba al voltant dels 19-25 casos per cada 100.000 habitants, una xifra superior a la mitjana espanyola i europea. Factors de Risc Moderns Encara que històricament s'associava a la desnutrició, avui dia els principals factors són: • Tabac i Alcohol: Són els precursors principals en la societat actual. • Inestabilitat Social: La mobilitat geogràfica de certs col·lectius dificulta el seguiment del tractament. • VIH/Sida: Tot i que va ser un factor clau en els anys 90, actualment està més controlat gràcies als medicaments antiretrovirals. Tractament i Curació "Si hi ha tuberculosi al món, és que el món no està bé." La malaltia és totalment curable, però requereix un compromís estricte del pacient: • El tractament estàndard dura un mínim de 6 mesos. • S'utilitza una combinació de quatre fàrmacs per evitar l'aparició de resistències bacterianes. • El diagnòstic precoç es realitza mitjançant la prova de la tuberculina i radiografies. L'Estigma i la Desdramatització Els doctors emfatitzen la necessitat de desdramatitzar la malaltia. Un 38% dels pacients no presenten factors de risc evidents (poden ser esportistes o persones amb vida estable). Amb dues setmanes de tractament correcte, la persona deixa de ser infectiva i pot començar a recuperar la seva vida normal.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
14'
Implantació de la recepta electrònica a Tarragona
Digitalització del sistema sanitari El programa Cura't en salut de Tarragona Ràdio, en col·laboració amb la Xarxa de Santa Tecla, analitza la transició cap a la recepta electrònica. Els doctors Marcadé i Casas expliquen com aquesta innovació substitueix la recepta tradicional de paper per un pla de medicació digital. Beneficis claus per a l'usuari Estalvi de temps: Els pacients crònics ja no han de visitar el metge cada mes només per renovar receptes. Seguretat farmacològica: El sistema evita duplicitats i incompatibilitats entre medicaments de forma automàtica. Comoditat: Es pot recollir la medicació en qualsevol farmàcia de Catalunya presentant la targeta sanitària i el full del pla de medicació. Procés d'implantació i formació L'ABS de Llevant ha estat el centre pioner per la seva dimensió i facilitat tècnica. El calendari d'expansió preveu que durant l'abril el sistema estigui operatiu a: 1. Vilaseca i Torredembarra. 2. Calafell i el Vendrell. 3. L'Arboç. "Deixarem de fer receptes a consulta per fer plans de medicació, un full amb un codi de barres que conté tot el tractament del pacient." Reptes i futur del sistema Tot i que el desplegament a Catalunya és gairebé total, encara existeixen limitacions quan es viatja a la resta de l'Estat. Actualment, no hi ha una història clínica compartida ni interoperabilitat total entre comunitats autònomes, de manera que fora de Catalunya caldrà seguir demanant receptes ordinàries als metges locals presentant el pla de medicació català.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
26'
Humanització del part: el mètode pell a pell
Humanització i el mètode pell a pell L'episodi se centra en el nou programa implemented a la Xarxa Social i Sanitària de Santa Tecla, que permet realitzar el contacte pell a pell immediat fins i tot en cessàries programades. Aquesta iniciativa busca humanitzar un procés que tradicionalment era purament quirúrgic i fred. Beneficis de la immediatesa en el contacte • Reducció de l'ansietat materna: La mare, en tenir el nadó a sobre, es desconnecta de l'entorn hospitalari i de la pròpia intervenció quirúrgica. • Millora metabòlica i emocional del nadó: L'estimulació de l'hormona oxitocina (coneguda com l'hormona de l'amor) facilita la termorregulació i l'inici de l'alletament. • Protagonisme del pare: El mètode ja s'aplicava amb els pares mentre la mare es recuperava, però ara s'integra tota la unitat familiar des del primer segon. Noves formes de parir i llibertat d'elecció S'explora el concepte de "part a la carta", on la dona pot decidir aspectes fonamentals segons la seva comoditat i preferències personals: • Musicoteràpia: Ús de cançons significatives (com nanes o fins i tot ranxeres) per crear un ambient relaxat. • Posicions naturals: Ús de la cadireta de parts per aprofitar la força de la gravetat, en contraposició a la posició tradicional en llitera, més còmoda per al professional però menys per a la dona. • Tècniques d'anestèsia: L'ús de la walking epidural, que elimina el dolor però permet a la mare caminar i mantenir la sensibilitat a les cames durant el part. L'evolució del paper de la llevadora Les convidades destaquen com la figura de la llevadora ha passat de ser una assistent puntual a convertir-se en la referent de la salut integral de la dona: "La feina més maca del món és la que tinc jo; després de 40 anys i milers de parts assistits, encara m'esborrono amb cada naixement." • Cobreixen tot el cicle vital: adolescència, embaràs, postpart i menopausa. • Fomenten l'acompanyament continu i la creació de grups de suport per a l'alletament un cop la mare arriba a casa.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
50'
Línia Directa amb l'Alcalde: Gestió Municipal i Barri
Resum de l'Atenció Ciutadana de l'Alcalde En aquesta sessió de Línia Directa, l'alcalde de Tarragona, Josep Feliç Ballesteros, respon a les inquietuds dels veïns sobre infraestructures, mobilitat, neteja i serveis públics. El programa destaca per la seva immediatesa i el compromís de revisar in situ les problemàtiques plantejades. Infraestructures i Urbanisme • Manteniment de solars: Es compromet a la neteja immediata de solars abandonats amb presència de plagues a l'Hostal del Sol. • Pla Integral de Camp Clar: S'informa d'un avanç significatiu en les obres i la creació de llocs de treball després d'un període de paràlisi. • Millores a la Part Alta: Es discuteix la peatonalització i la substitució de pilones per jardineres per millorar l'estètica i la seguretat. • Projectes pendents: L'alcalde confirma que el projecte d'urbanització de la Ciutat Jardí ja té dotació pressupostària. Mobilitat i Transports • Empresa Municipal de Transports (EMT): Es justifica l'augment de preus del 2,4% (per sota de la mitjana catalana) i la gratuïtat per als menors fins a 12 anys com a fita social. • Seguretat viària: Revisió de la freqüència de semàfors a l'Avinguda Catalunya i millores en la visibilitat a la Via Augusta i carrer Ernest Lluch. • Connexió ferroviària: Crítica a la ubicació de l'estació de l'AVE i compromís per mantenir els trens de llarg recorregut al centre. Serveis i Equipaments • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): L'alcalde preveu que el nou edifici a la Chartreuse estarà operatiu el curs 2010-2011, actuant com a mediador davant la Generalitat. • Cultura i Oci: Davant el tancament de cinemes privats, es proposa utilitzar el Teatre Tarragona com a sala alternativa i es destaca la potència de festivals com Tàrraco Viva. • Gestió de Residus: Èmfasi en la campanya informativa abans de sancionar l'incivisme relacionat amb les escombraries i els excrements de gossos. "Un alcalde ha de fer l'impossible perquè la seva ciutat tingui els millors equipaments."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
18'
Anaglifia: Micrografia en 3D per a l'estudi de la sang
L'aplicació de l'anaglifia a l'arqueologia En aquest espai de l'IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social), els investigadors Robert Sala i Policarp Hortolà presenten una tècnica innovadora per a l'anàlisi de restes fòssils: l'anaglifia. Aquesta tècnica, tot i ser antiga en altres camps, permet ara observar micrografies de taques de sang i superfícies arqueològiques amb una precisió tridimensional inèdita fins al moment. Conceptes clau de la tècnica Què és un anaglif?: És la superposició de dues fotografies de diferents colors (generalment vermell i cian) que, en ser vistes amb ulleres especials, generen una il·lusió de tres dimensions. Ús del microscopi electrònic de rastreig: Gràcies a aquesta eina, s'obtenen imatges a escala microscòpica que després es processen per revelar relleus que semblaven plans. Relleu de la sang: S'ha descobert que les taques de sang no són planes, sinó que presenten una estructura vertical similar a les escames de peix. Arqueologia experimental i mètode científic L'estudi es basa en l'arqueologia experimental, on els investigadors reprodueixen processos del passat per contrastar hipòtesis. En aquest cas: Observació: Es troben eines o restes en excavacions (com la Sima de los Huesos a Atapuerca). Experimentació: L'investigador Policarp Hortolà ha utilitzat la seva pròpia sang sobre eines de sílex i ossos per veure com es degraden amb els anys. Contrast: Es comparen les traces de l'experiment amb les peces arqueològiques reals. "Això és donar la sang per la ciència... la nostra feina és de frontera, té connexions molt clares amb altres disciplines com la medicina forense." Aplicacions i futur de la recerca Aquesta metodologia no només serveix per a la prehistòria, sinó que té un gran potencial en el camp forense (escenes del crim) i en l'estudi de micropaleontologia (com dents de microvertebrats). Els resultats d'aquesta recerca seran publicats internacionalment a la revista Micron.