Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

841-864 de 3423

Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
23'
Tarragona 2016: Debat sobre la Candidatura Cultural
Situó actual i potencial cultural de Tarragona El debat se centra en l'aspiració de Tarragona per esdevenir Capital Europea de la Cultura el 2016. Els participants analitzen tant els punts forts com les mancances del sector cultural actual a la ciutat. Actius i recursos propis • Patrimoni històric i material: Lluís Valar destaca la importància d'edificis i restes arqueològiques que cal posar en valor. • Art contemporani i fotografia: Rosa Ricomà posa el focus en el Museu d'Art Modern i la Fundació Fòrum de Fotografia, qualificant la darrera com a instal·lació capdavantera. • Gestió independent: Joan Negri explica l'èxit de la Sala Trono com a model d'activitat cultural privada i estable que aposta pel petit format. Repte del consens i la coordinació Un dels temes més crítics discutits és la manca de coordinació en la programació. Es posa de manifest que sovint s'encavalquen activitats de gran interès el mateix dia, mentre que altres dies no hi ha oferta. Proposta d'un portal únic de difusió Es proposa la creació d'un portal digital de cultura actualitzat que centralitzi tota l'activitat (música, teatre, museus). És vital que aquest canal disposi de personal dedicat per evitar errors i guanyar la confiança del públic. "El que ens falla aquí és de tenir un portal únic de difusió de tot" — Rosa Ricomà. L'efecte de Barcelona i l'autocrítica Es discuteix com la proximitat a Barcelona actua com a imant que engoleix la visibilitat dels artistes locals de Tarragona. Els tertulians fan una crida a l'autocrítica ciutadana: • Cal valorar més el que es fa a casa sense necessitat d'anar sempre a Barcelona. • És necessari que els artistes que marxen tinguin oportunitats per retornar i mostrar el seu talent a la pròpia ciutat. El camí cap al 2016 La candidatura es veu com una reil·lusió possible, malgrat les dificultats i la competència (prop de 16 ciutats interessades). El procés de selecció final s'espera cap al 2010 amb un comité d'experts europeus i estatals.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
28'
Candidatura Tarragona 2016 i el paper dels Barris de Ponent
Reflexió sobre la Capitalitat Cultural i la realitat veïnal L'episodi se centra en la tertúlia sobre la candidatura de Tarragona com a Capital Europea de la Cultura 2016 (i les subsiguents per al 2017), posant el focus en la relació entre el centre de la ciutat i els anomenats Barris de Ponent (Torreforta, Campclar, Bonavista, entre d'altres). Reptes i necessitats dels Barris de Ponent Els representants veïnals i culturals de la zona de Ponent exposen una sèrie de reivindicacions històriques i reptes actuals: • Manca d'espais de trobada: Es subratlla la necessitat de locals on el jovent pugui reunir-se sense haver de marxar del barri o, fins i tot, de la ciutat. • Gestió dels Centres Cívics: Una crítica recurrent és el tancament dels centres cívics durant els caps de setmana o la burocràcia excessiva per utilitzar equipaments com el Teatre Metropol. • Identitat pròpia: Amb gairebé 30.000 habitants, s'emfatitza que Ponent té una identitat molt forta, on els veïns se senten abans de Torreforta o Campclar que de Tarragona. El teixit associatiu com a motor "La cultura no només és consum, s'ha de generar. El projecte de capitalitat ha de servir per coordinar tot aquest teixit social que molts ciutadans desconeixen." • Hi ha més de 52 entitats registrades als barris de Ponent, però sovint treballen de forma aïllada. • Es reclama una millor coordinació municipal per evitar el clientelisme històric i fomentar una participació real. • Els representants fan autocrítica demanant que les entitats abandonin les seves petites "parcel·les" per treballar de forma conjunta. Estratègies per a la candidatura Els tertulians coincideixen que l'èxit de Tarragona 2016 depèn directament de: Informació i transparència: La ciutadania encara no coneix prou el projecte ni què pot aportar-los a nivell pràctic. Implicació ciutadana: Es posen exemples com el de l'Expo de Saragossa o Barcelona 92 per destacar la importància del voluntariat i la il·lusió col·lectiva. Cultura de base: Cal potenciar la producció cultural des dels barris (com el cinema o el teatre local) i no només els grans esdeveniments de consum centralitzats.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
23'
Música i reptes de Tarragona 2016
La Candidatura de Tarragona 2016 i el Sector Musical En aquest espai dedicat a la candidatura de Tarragona com a Capital Europea de la Cultura 2016, s'analitza l'estat actual de la música a la ciutat des de diverses perspectives professionals. La conversa se centra en la paradoxa d'una ciutat amb un gran teixit creatiu però amb greus deficiències en infraestructures i suport institucional. Problemàtiques del Sector Musical Els convidats exposen una visió crítica sobre la gestió cultural actual: • La manca de sales de concert de mitjà aforament (unes 500 persones) en una ciutat de 120.000 habitants. • La inexistència d'una orquestra simfònica professional estable, malgrat el gran nombre de músics locals. • Les condicions dels nous convenis municipals, que obliguen els mateixos músics a assumir despeses de producció com tarimes, llums i personal d'acomodació. El Paper de les Institucions vs. el Teixit Associatiu Es debat sobre qui realment sosté la cultura a la ciutat: "Si fos per les institucions, Tarragona optaria a la candidatura menys cultural. El que hi ha és gràcies a l'esforç de la gent que s'ho curra." Es destaca que la música és una de les arts que menys subvencions rep en comparació amb el cinema, tot i generar un gran retorn social i omplir les escoles i sales. El Model de Capitalitat Cultural Europea Teresa León explica que el model de la Unió Europea ha canviat cap a: • Potenciar ciutats petites o mitjanes que necessiten un impuls per crear infraestructures. • Valorar la reconversió d'espais industrials en equipaments culturals i socials, posant l'exemple de Liverpool. • Fomentar la participació de la ciutadania anònima i el voluntariat com a motor principal de l'èxit del projecte.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
25'
Tarragona 2016: Debat sobre la Capitalitat Cultural Europea
Perspectives sobre la candidatura de Tarragona L'episodi se centra en un debat profund sobre la candidatura de Tarragona a Capital Cultural Europea 2016, comptant amb la participació de creadors locals i representants de l'oficina tècnica. Es discuteix no només el projecte institucional, sinó també la realitat del teixit cultural de la ciutat. Punts Clau del Debat • L'escepticisme crític: Jordi Tiñena expressa els seus dubtes basant-se en experiències passades, com el Llibre Blanc de la Cultura, que no va arribar a materialitzar-se malgrat l'esforç ciutadà. Es posa èmfasi en el perill que el projecte sigui només un producte polític d'immediatesa. • L'entusiasme com a motor: Jesús Montlleó defensa el valor dels projectes col·lectius com a eina per situar la ciutat al mapa i generar una indústria cultural pròpia que superi el complex d'inferioritat. • La visió des de l'exterior: Hector Mir (dels Glósters) aporta la seva experiència a Liverpool, destacant com la capitalitat pot revitalitzar espais urbans i infraestructures, tot i mantenir un esperit crític sobre l'autocreença local. Reptes i Oportunitats • La necessitat de passar del suport passiu a la implicació activa de la ciutadania. • La crítica a la manca de visibilitat actual del projecte i la confusió amb altres esdeveniments (com els Jocs del Mediterrani). • El contrast entre l'èxit de la iniciativa privada (especialment en la música) i la gestió de les institucions públiques. "Un projecte cultural el fan les persones, fonamentalment, no es redacta només sobre un paper."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
21'
Avenços en fibromiàlgia i debat sobre la vacuna del papil·loma
Debat i precaució davant la vacuna del papil·loma virus L'epidemiòloga Cinta Daufí planteja una reflexió crítica sobre la implementació sistemàtica de la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH). S'analitza la manca d'evidència clara en el moment de la seva implantació i el paper dels mitjans de comunicació i la indústria farmacèutica. Manca de moratòria: Molts professionals van demanar temps per estudiar-ne l'efectivitat i els possibles efectes secundaris abans de fer-la massiva. Interrogants pendents: No es coneix si caldran revacunacions ni si la cobertura és total per a tots els tipus de càncer d'úter. Prevenció tradicional: Es recorda que la vacuna no substitueix les citologies periòdiques ni l'educació en una sexualitat segura. "Quan es proposa un nou mitjà terapèutic o preventiu que es ven com la gran panacea, cal mantenir un cert escepticisme i precaució." La fibromiàlgia: de malaltia "psicosomàtica" a evidència orgànica La secció central de l'episodi se centra en els avenços científics que estan canviant la percepció de la fibromiàlgia, una patologia que històricament ha patit el prejudici de l'androcentrisme mèdic. Troballes de l'Hospital del Mar i l'IMIM Investigadors de Barcelona han identificat lesions a nivell molecular i intracel·lular en pacients amb fibromiàlgia, oferint una base científica al dolor crònic: Estrès oxidatiu: Les cèl·lules musculars mostren indicadors de patiment biològic i no respiren correctament. Defecte en la reparació: A diferència de les persones sanes, les cèl·lules dels afectats es lesionen més i es reparen malament. Esgotament extrem: El nivell d'alteració muscular en un episodi de dolor és comparable al d'una persona que acaba de córrer una marató. Resposta cerebral: Mitjançant ressonàncies magnètiques funcionals, s'ha vist que el cervell d'aquests pacients activa àrees diferents davant el dolor. Aquestes troballes permetran, en un futur proper, diagnosticar la malaltia mitjançant proves analítiques objectives, acabant amb l'estigma de la subjectivitat i millorant el reconeixement social i laboral dels pacients.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
22'
La ciència de la felicitat a les xarxes socials
L'estudi científic de la felicitat com a fenomen col·lectiu El text explora la felicitat no com un estat purament individual, sinó com un fenomen que es pot estudiar des d'una perspectiva científica i longitudinal. Es pren com a base un prestigiós estudi publicat al British Medical Journal (2008), basat en l'anàlisi de dades de l'estudi Framingham durant més de 20 anys. Metodologia i la mesura de la felicitat L'estudi va seguir un grup de més de 4.200 persones per entendre com la felicitat es transmet a través de les xarxes socials (família, amics i veïns). Per mesurar-la, es va utilitzar un test validat basat en quatre ítems clau: Esperança respecte al futur. Sensació de ser feliç. Capacitat de gaudir de la vida. Absència d'enveja o comparació negativa amb els altres. Conclusions principals sobre el contagi social La recerca determina que la felicitat funciona com una mena de contagi emocional que es propaga a través dels vincles socials fins a tres graus de separació: La felicitat és contagiosa: Tenir contacte amb una persona feliç augmenta en un 15% la probabilitat pròpia de ser feliç. Asimetria emocional: La felicitat té més força de propagació que la infelicitat. Proximitat física: Els veïns i els amics que viuen a prop tenen més impacte en el nostre benestar que la parella o els companys de feina (influència del 34% en el cas dels veïns). Adaptació hedònica: Amb el temps, tant els pics de felicitat (com guanyar la loteria) com les desgràcies tendeixen a estabilitzar-se cap a una línia de base personal. "La felicitat és un fenomen col·lectiu que té la capacitat de disseminar-se i circular a través de les xarxes socials." Diferències de gènere i estudis L'estudi també apunta que les emocions es transmeten amb més facilitat entre persones del mateix sexe, destacant la importància dels grups d'amigues per al benestar emocional femení, a causa dels circuits cerebrals de recompensa que s'activen en compartir experiències.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
22'
La hipòtesi de l'àvia i el paper biològic femení
La hipòtesi de l'àvia i l'evolució de l'espècie En aquest episodi, l'epidemiòloga Cinta Daufí ens explica el concepte científic de la hipòtesi de l'àvia, una teoria biòlogica i evolutiva que intenta donar resposta a un fenomen gairebé exclusiu de la nostra espècie: la supervivència de la dona durant molts anys després de finalitzar la seva etapa reproductiva. Fonaments de la hipòtesi Segons aquesta teoria, la menopausa no és un error biològic, sinó un mecanisme adaptatiu: Les dones deslliurades de la criança dels seus propis fills poden dedicar la seva experiència i energia a la supervivència dels nets. Estudis en cultures de subsistència (Gàmbia, Japó del s. XVII, Canadà o la Finlàndia rural) demostren que la presència d'una àvia materna augmenta dràsticament les probabilitats de vida de les criatures, fins i tot més que la presència del pare. Permet a les filles augmentar la seva eficàcia reproductiva, ja que compten amb un suport logístic i de cures fonamental. Biologia vs. Societat Actual Es produeix un conflicte entre els circuits cerebrals ancestrals i el ritme social modern: Circuits de cura: Tot i el descens d'estrògens en la menopausa, els circuits cerebrals de la criança no desapareixen; es reactiven intensament en tenir contacte amb els nets, sovint d'una manera més serena i gratificant. El desfasament temporal: Actualment, moltes dones tenen el seu primer fill a l'edat en què, biològicament, ja haurien de ser àvies segons els patrons ancestrals. La Síndrome de l'Àvia Esclava Un punt crític de la conversa és la transformació d'aquest avantatge evolutiu en un problema de salut contemporani: "Les àvies són l'estat del benestar paral·lel; una força de treball gratuïta indispensable per a la conciliació laboral actual." Aquest excés de responsabilitat genera la síndrome de l'àvia esclava, identificada per cardiòlegs en observar pacients amb hipertensió o colesterol incontrolable a causa de l'estrès per cuidar fills i nets simultàniament. S'alerta sobre el xantatge emocional i la pressió cultural que impedeix a moltes dones gaudir de la seva pròpia vida un cop finalitzada la seva etapa de criança.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
18'
Protocol de coordinació per al càncer de laringe
Coordinació territorial contra el càncer de laringe L'episodi se centra en el nou protocol de coordinació establert entre els centres hospitalaris de la zona de Tarragona (Hospital de Santa Tecla, Joan XXIII, Sant Joan de Reus i l'hospital de Tortosa). Aquesta col·laboració permet que qualsevol pacient, independentment de la seva procedència, rebi el mateix tractament i accedeixi a les millors tècniques disponibles, com el làser quirúrgic. Detecció i factors de risc El càncer de laringe té una incidència de prop de 20 casos anuals per cada 100.000 habitants a la zona. Els doctors destaquen els següents aspectes clau: Factors de risc: El tabac és el principal causant, especialment quan es combina amb l'alcohol. Simptomatologia: Canvis en la veu (disfonia) que duren més de tres setmanes, sensació de "nosa" a la gola o carraspere. Diagnòstic: Es realitza mitjançant una endoscòpia (exploració visual) i es confirma amb biòpsies i proves d'imatge (TAC o ressonància). Tractament i rehabilitació L'estratègia terapèutica es decideix en un comitè oncològic multidisciplinari. Els objectius prioritaris són: Guarir la malaltia. Mantenir l'autonomia per respirar i menjar. Preservar la parla. "Com més parcial és la cirurgia, més complexa és la rehabilitació, perquè el pacient ha de reaprendre a usar un òrgan modificat." Per als casos on s'ha de sacrificar la laringe (laringectomia total), existeixen sistemes de rehabilitació de la veu com l'eritmofonia o la implantació de pròtesis fonatòries que permeten una comunicació eficaç en pocs dies. Prevenció i estil de vida Els especialistes emfatitzen que, més enllà de restringir hàbits tòxics, cal potenciar accions positives com fer esport, mantenir una dieta adequada i una bona hidratació per minimitzar els riscos.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
16'
Avenços en la biòpsia de pròstata a la Xarxa de Santa Tecla
Diagnòstic per la imatge i noves tècniques intervencionistes En aquesta sessió de Curem-nos en salut, el doctor Marc Adé i el doctor Anguera, cap de diagnòstic per la imatge, expliquen l'evolució de les tècniques radiològiques. Destaquen que, més enllà de les radiografies convencionals, actualment s'utilitzen mètodes com l'ecografia, la mamografia, el TAC i la ressonància magnètica, que sovint actuen de forma complementària per millorar la precisió diagnòstica. La biòpsia de pròstata dirigida per ecografia El focus principal de la conversa és la biòpsia prostàtica transrectal, una tècnica de radiologia intervencionista que permet: Identificar possibles neoplàsies a través d'una guia ecogràfica. Realitzar un rastreig exhaustiu mitjançant unes 10 o 15 punxades (mostres) per tota la glàndula. Obtenir un diagnòstic fidedigne que posteriorment el patòleg analitzarà per determinar la gravetat i agressivitat del possible tumor. Processos i prevenció Els doctors subratllen la importància del PSA (antigen específic de la pròstata) com a indicador clau. Un canvi sobtat en els nivells d'aquest antigen és el que sol disparar l'alerta de l'uròleg per demanar la biòpsia. Tot i que és una prova que pot resultar incòmoda, es realitza de forma ambulatòria amb anestèsia local i cobertura antibiòtica per evitar infeccions. "L'ecografia amb biòpsia prostàtica és el punt final d'un procés previ de diagnòstic clínic." Expansió del servei a Tarragona i El Vendrell Davant l'augment de la demanda, la Xarxa ha incrementat la seva capacitat assistencial: Augment de l'activitat a l'Hospital de Santa Tecla de Tarragona. Descentralització del servei: a partir del mes de març s'ofereix també a l'Hospital del Vendrell, evitant desplaçaments als pacients del Baix Penedès. Inversió en nou equipament (transductors i pistoles de biòpsia) i formació especialitzada.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
29'
L'Al·lèrgia: Diagnòstic, Prevenció i Nous Reptes
Introducció i Context Històric El Dr. Joan Maria Atzarà i el Dr. Rafael Llatzar repassen la trajectòria de l'al·lergologia a la Xarxa de Santa Tecla, destacant la seva aposta per aquesta especialitat des de l'any 1992. L'al·lèrgia es defineix com una patologia complexa on el sistema immunitari comet un error de resposta davant agents externs. Creixement de les Al·lèrgies en la Societat Moderna S'analitza per què les al·lèrgies estan en augment constant en els països desenvolupats: • Teoria de la higiene: L'excés de neteja, l'ús de calçat i la manca de contacte amb bacteris naturals fan que el sistema immune es projecti contra elements inofensius. • Factors ambientals: A Tarragona destaca la influència dels àcars i la flora local (parietària, avellaners). • Al·lèrgies alimentàries: La complexitat dels processos culinaris actuals fa aparèixer al·lèrgens ocults. Tipologies i Diagnòstic Es diferencia clarament entre nens i adults: • Les al·lèrgies infantils solen estar lligades a la predisposició genètica (atòpia) i moltes es resolen amb el temps. • En els adults, les reaccions solen ser fruit de la potència dels agents o exposicions repetides. Importància del Diagnòstic Diferencial És crucial no confondre episodis puntuals amb al·lèrgies cròniques. El diagnòstic ha de ser conduit per l'especialista mitjançant: 1. L'estudi de l'agent causal (fàrmacs, pol·len, aliments). 2. Proves específiques (com les del braç o analítiques avançades). 3. Diferenciació de malalties immunitàries com la celiaquia, que tot i tenir base immunitària, no és una al·lèrgia en sentit estricte. Estratègies de Control i Tractament "L'al·lèrgia no es resol només donant medicació en el moment de l'episodi; cal estudiar el procés científicament en temps 'fred'." Les intervencions es basen en: • Prevenció: Evitar l'agent causal un cop identificat. • Educació del pacient: Especialment en casos greus on la vida pot estar en perill (xocs anafilàctics). • Vacunació selectiva: S'ha passat d'un ús abusiu a una aplicació molt més precisa i selectiva segons el perfil del pacient.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
24'
Acupuntura Pública a la Xarxa Santa Tecla
Integració de l'Acupuntura en la Sanitat Pública L'episodi detalla la pionera iniciativa de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla d'incorporar una unitat d'acupuntura dins del servei de traumatologia. Aquesta pràctica, tot i ser mil·lenària, compta amb el suport de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i ha superat un exhaustiu procés d'acreditació pel Departament de Salut. Objectius i Pacients Diana L'enfocament principal no és substituir la medicina convencional, sinó actuar com a tractament coadjuvant en casos on altres teràpies han fracassat. Els pacients seleccionats presenten perfils molt concrets: • Persones amb patologia de ràquis (columna lumbar, dorsal i cervical). • Pacients amb lumbàlgies cròniques que no han millorat després de cirurgies d'hèrnia discal. • Casos de cervicalgialges secundàries a fuetades cervicals. Evidència Científica i Resultats Tot i que el mecanisme biològic exacte encara s'està investigant (possiblement relacionat amb els neurotransmissors), els estudis preliminars i les proves pilot a hospitals com el de Mataró mostren: • Una millora del 70-80% en la percepció del dolor. • Una reducció significativa en el consum d'antiinflamatoris. • Una alta satisfacció del pacient en casos de resistència al dolor. "L'acupuntura no és miraculosa, és una medicina que circula per unes altres vies i una altra concepció de la salut." Gestió i Sostenibilitat del Sistema Es discuteix obertament que l'acupuntura és una tècnica que requereix més temps i dedicació per pacient (sessions de 20 minuts enfront de la rapidesa de receptar un fàrmac). Per aquest motiu, el sistema públic la reserva exclusivament per a casos de dolor crònic i complex, on és més efectiva i necessària per recuperar la qualitat de vida del malalt.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
29'
La Bioètica i els Comitès de Salut a Tarragona
Introducció als Comitès de Bioètica L'episodi se centra en la tasca fonamental que realitza el comitè de bioètica de la Xarxa Social i Sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. Encara que no és obligatori per llei, moltes organitzacions sanitàries opten per crear aquests ens com a instruments d'assessorament per a professionals i usuaris. Marc Legal i Funcionament • La bioètica a Catalunya està regulada per normatives de la Generalitat que defineixen la composició i el caràcter no vinculant de les seves decisions. • El comitè actua com un suport davant de situacions de gran complexitat moral o legal. • Catalunya va ser pionera l'any 2000 en regular l'autonomia del pacient i el consentiment informat. "Les decisions d'un comitè de bioètica no són vinculants, però serveixen per orientar professionals i famílies en moments de gran incertesa." Composició i Perfils Professionals Els comitès de bioètica són equips pluridisciplinaris formats per unes 20 persones que aporten diferents perspectives: • Professionals sanitaris: Metges i infermeres (essencials pel seu contacte directe). • Àmbit psicosocial: Treballadors socials que avaluen el context familiar. • Àmbit jurídic: Un advocat o jurista per marcar els límits de la legalitat i evitar actuacions punibles. • Altres figures: Representants de la institució (com el capellà) i especialistes en geriatria o cures intensives. Casos Pràctics i Dilemes Ètics Durant la conversa s'analitzen diversos escenaris on la intervenció del comitè és clau: • Dret a la informació: El malalt és el propietari únic de la seva informació mèdica, trencant la vella pràctica d'explicar diagnòstics greus (com el càncer) primer a la família. • Dignitat al final de la vida: El respecte pel mort digna i el testament vital, evitant intervencions innecessàries que no aporten qualitat de vida. • Testimonis de Jehovà i menors: Situacions on els pares es neguen a determinats tractaments o vacunes; en aquests casos, es busca el suport de la justícia per preservar els drets del menor. • Diversitat cultural: Conflictes derivats de preferències religioses o culturals, com la negativa que algunes dones musulmanes siguin ateses per ginecòlegs homes. El Paper de la Justícia Es destaca la coordinació amb la fiscalia de menors i els jutges, que solen actuar amb rapidesa i eficàcia quan hi ha un risc real per a la salut d'un indefens.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
25'
Detecció i prevenció del maltractament infantil
Introducció al maltractament infantil silent L'episodi aborda la problemàtica dels maltractaments a menors, sovint invisibilitzats per ocórrer en l'àmbit de la llar de manera silenciosa. El doctor Javier Oliach i la treballadora social Sílvia Rollo expliquen que, més enllà dels casos aguts que arriben a urgències, existeix un gran nombre de situacions reincidents per acció o omissió. Tipologies i àmbits de detecció Es distingeixen diversos tipus de maltractament que requereixen protocols diferents: • Maltractament físic: Inclou lesions cutànies, fractures, cremades i danys causats per sacsejar nadons. • Maltractament psicològic: Comprèn l'abandonament, les vexacions, el menyspreu i la manca de cura emocional. • Negligència: Deficiències en la higiene, alimentació o el seguiment del calendari de vacunació. La detecció es produeix principalment a través de: • Centres d'Atenció Primària (CAP): El pediatre de capçalera és clau per detectar casos continuats. • Escoles i entitats de lleure: L'entorn on el nen es manifesta fora de la supervisió parental. • Urgències hospitalàries: On es detecten les agressions físiques més greus i evidents. Protocols i indicadors de risc Els especialistes destaquen que l'exploració física va acompanyada d'una anamnesi (entrevista) detallada per buscar contradiccions entre la versió dels pares i la de l'infant o les proves mèdiques. Nous perfils i factors de risc "No és exclusiu d'entorns desfavorables; a les famílies benestants també hi ha maltractaments, especialment en separacions patològiques on l'infant s'utilitza com a moneda de canvi." Els principals factors de risc actuals són: 1. Separacions conflictives: Ús del menor en benefici propi o maltractament verbal/físic derivat del conflicte parental. 2. Vulnerabilitat social: Famílies desestructurades, consum de tòxics o situacions de prostitució. 3. Factors estressors: L'atur i la crisi econòmica com a detonants de desequilibris emocionals en els cuidadors. L'actuació en xarxa i la prevenció Quan se sospita d'un cas greu, s'activa la maquinària de protecció que implica la DGAIA i ordres judicials de retenció hospitalària. En casos aguts, la separació del nucli familiar és immediata per protegir el menor, avaluant-se l'acollida en famílies extenses o centres especialitzats. L'episodi conclou remarcant el canvi social cap a una major conscienciació, deixant enrere mètodes passats d'agressió física educativa i apostant per una detecció precoç des de l'embaràs gràcies a la coordinació entre llevadores i treballadors socials.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
28'
L'Evolució del Part Natural i el Context Demogràfic Actual
Anàlisi del Context Econòmic i Social L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre la crisi econòmica del 2008 i com aquesta afecta la salut mental de la població. Es destaca que la falta de feina genera somatització d'angoixes que saturen el sistema sanitari. Noves Dinàmiques Familiars • El retorn dels fills al domicili familiar per impossibilitat de mantenir un habitatge propi. • El fenomen de l'àvia esclava: dones grans que assumeixen la cura dels néts i les tasques de la llar, patint problemes d'estrès i hipertensió. • El pas de la família nuclear de nou cap a la família extensa per necessitat econòmica. La Revolució del Part Natural El doctor Santís explica l'increment del 14% en els naixements i l'èxit del model de part natural als centres de la xarxa, especialment a l'Hospital del Vendrell. L'Autonomia de la Pacient El concepte de part a la carta permet a la dona decidir aspectes clau: • La posició per parir (vertical, ajupida, amb corda o cadira). • L'ús o no d'anestèsia peridural i música ambiental. • La presència d'acompanyants i el control no invasiu del fetus. "El part natural ha vingut donat pel fet de l'autonomia del pacient, que té dret a ser assistit com a ell li agradaria, però sempre dins d'uns límits de seguretat." Dilemes Ètics i Tendències Contemporànies Es discuteixen fenòmens contraposats: 1. Cesàries a la carta: Un augment de peticions de cesàries per motius estètics o de conveniència d'agenda, arribant a xifres alarmants en països com el Brasil (70%). 2. Risc del part domiciliari: El retorn als parts a casa sense supervisió mèdica és vist com un perill per al nadó. 3. Moviments antivacunes: Una tendència preocupant que posa en risc la salut pública i podria fer reaparèixer malalties ja eradicades.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
24'
La Nutrició i l'Arribada del Virus de la Grip
Inici de l'Any Sanitari i la Grip L'episodi comença analitzant la situació als serveis d'urgències després del període de festes i l'esperada arribada del virus de la grip a la demarcació de Tarragona. El doctor Joan Maria Terà destaca que el pic màxim s'espera, com cada any, per a la segona quinzena de gener. La Importància del Dietista-Nutricionista Es presenta la figura de l'Albert Martorell, dietista a l'Hospital del Vendrell, per reivindicar una disciplina universitària jove però essencial en la recuperació i el manteniment de la salut. La Nutrició en l'Àmbit Hospitalari El nutricionista s'encarrega de l'atenció individualitzada segons la patologia (diabetis, insuficiències, etc.). Es desmitifica la «mala qualitat» del menjar a l'hospital: a l'hospital es menja de forma estrictament saludable, mentre que a casa solem abusar de processats. Hàbits Alimentaris i Etapes de la Vida Els interlocutors discuteixen com els hàbits han canviat i com afecten diferents col·lectius: Gent Gran: Pateixen sovint de malabsorció o malnutrició perquè intenten mantenir la mateixa dieta que quan eren joves sense adaptar-la a un metabolisme envellit. Infants: L'augment de l'obesitat infantil es vincula a la pèrdua de l'hàbit de l'entrepà tradicional en favor de la bolleria industrial, rica en greixos inadequats i conservants. "L'entrepà de tota la vida és segurament el millor que pot prendre un nen per esmorzar o berenar." Reivindicacions del Sector Temps: Menjar bé requereix temps tant per cuinar com per consumir els aliments en un entorn social/familiar. Seguiment: La clau no és només el diagnòstic mèdic, sinó el monitoratge continuat per part d'un expert per evitar el cansament del pacient en les dietes a llarg termini. Consum de vegetals: Es recorda que la recomanació és consumir verdura dues vegades al dia, un objectiu que la majoria de la població no assoleix.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
49'
Línia Directa amb l'Alcalde: Gestió de Barris i Urbanisme
Atenció a les demandes ciutadanes i seguiment de compromisos L'alcalde Josep Feliç Ballesteros respon a diverses consultes sobre el manteniment de la via pública i projectes urbanístics. En l'inici, es confirma la resolució de problemes previs a Bona Vista i gestions amb Foment per les inundacions a l'Avinguda d'Andorra. Urbanisme, Mobilitat i Seguretat • L'any de la Part Alta: Es confirma que el 2009 serà clau per al Pla Integral de la Part Alta (PIPA), amb focus en la peatonalització consensuada amb veïns i comerciants. • Gestió de la mobilitat: Es debaten millores en les freqüències dels autobusos municipals i la instal·lació de bandes reductores de velocitat al carrer Vidal i Barraquer per garantir la seguretat dels vianants. • Infraestructures: Es discuteix la ubicació de l'estació de velocitat alta al sud de l'aeroport (considerada un error històric) i la promoció de Tarragona sota la marca Costa Daurada. Administració i Serveis Municipals • Llicències d'obres: L'alcalde admet que els terminis de concessió (actualment de 14 mesos) són inacceptables i es compromet a reduir-los a 2 o 3 mesos mitjançant una reforma administrativa. • Iniciatives culturals: Es comenta la polèmica beca per incentivar el nom de Tecla, amb l'objectiu de preservar el patrimoni immaterial de la ciutat. "No pot ser que l'administració tardi més d'un any a donar una llicència; legalment han de ser dos mesos." Manteniment del Barris • S'anuncia el desplegament de la Guàrdia Urbana de Barri, començant per Camp Clar, per millorar la percepció de seguretat. • Es preveu una inversió de 4,9 milions d'euros per renovar l'enllumenat públic amb tecnologia més eficient i menys contaminant.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
47'
Línia Directa: Gestió municipal i consultes ciutadanes a Tarragona
Balanç i Respostes a la Ciutadania L'episodi comença amb l'alcalde de Tarragona responent a qüestions pendents del mes anterior. Destaca la millora de la neteja a l'Avinguda Catalunya i la reparació de l'enllumenat als carrers Fortuny i Reding, on s'han instal·lat nous punts de llum després d'anys de reivindicació. Celebracions i Inclusió L'alcalde rep felicitacions per la inclusió de caramels sense gluten a la Cavalcada de Reis i anuncia que el tradicional Braç de Santa Tecla també tindrà una versió apta per a celíacs. "Totes les activitats organitzades directament per l'Ajuntament seran aptes per a gent amb trastorns alimentaris." Seguretat i Mobilitat Es discuteixen diversos temes crítics per a la convivència: • Policia de barri: Es confirma una prova pilot a Campclar durant el primer trimestre per combatre el vandalisme. • Aparcament: Es preveuen centenars de places d'aparcament dissuasori gratuït a la perifèria, tot i que es descarta l'ús de serveis comunitaris per pagar multes econòmiques. • Accessibilitat: L'Ajuntament continua pressionant RENFE i l'entitat Adif per instal·lar escales mecàniques a l'estació de tren. Urbanisme i Infraestructures Projectes de Futur i Polèmiques L'Antena de Cala Romana L'alcalde explica la complexitat de l'antena de telefonia mòbil compromesa per sentència judicial. El dilema rau en el fet que el desmantellament immediat deixaria el barri sense cobertura de telefonia fixa i mòbil, pel que es busca una ubicació alternativa consensuada. Arquitectura i Cultura Respecte a l'estètica urbana, es debaten els següents punts: • La necessitat d'edificis més singulars i moderns (vidre i acer) enfront de l'obra vista. • El suport als artistes locals per recuperar exposicions mensuals a les places. • La reivindicació del nom Tarragona en infraestructures clau com l'aeroport i les noves estacions ferroviàries del Corredor del Mediterrani.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
26'
El Paleolític inferior a Catalunya i al Rosselló
Una nova mirada a la prehistòria catalana L'entrevista a Joan García Garriga, investigador de l'IPHES, se centra en la presentació del seu llibre El paleolític inferior a Catalunya i al Rosselló. Aquest treball, fruit d'una tesi doctoral, reivindica la importància del patrimoni prehistòric català, sovint oblidat en comparació amb altres regions europees. Conceptes clau i descobriment històric • Singularitat cultural: L'estudi demostra que, fa entre 800.000 i 100.000 anys, ja existien a Catalunya comunitats amb cultures i tecnologies diferenciades segons l'ecosistema on vivien. • Eficàcia tecnològica: Es discuteix per què la tecnologia lítica (les eines de pedra) va romandre gairebé inalterable durant centenars de milers d'anys. "L'important realment era l'eficàcia dels instruments; una vegada aconseguida, permet mantenir continuïtats culturals durant lapsos temporals molt llargs." Jaciments i recerca actual L'investigador destaca el paper fonamental de l'Escola de Paleolítistes de Girona i la influència d'Eudald Carbonell. També es posen en relleu jaciments clau com: • Vallparadís (Terrassa): Un referent internacional que demostra com la recerca pot rendibilitzar-se socialment. • La Cauna de l'Aragó (Rosselló): Un jaciment extraordinari amb nivells que cobreixen gairebé tot el Paleolític inferior. Socialització i integració Finalment, García Garriga fa una crida a la socialització de la ciència. Argumenta que la recerca no ha de ser un procés tancat en el món acadèmic, sinó que cal integrar els esforços dels afeccionats a l'arqueologia per despertar l'entusiasme de tota la societat. Defineix la diversitat cultural com una riquesa que ens acompanya des dels orígens dels nostres avantpassats.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
28'
Charles Darwin: 200 anys de llegat i evolució
Introducció i Context Històric En motiu del 200 aniversari del naixement de Charles Darwin i els 150 anys de la publicació de L'origen de les espècies, el programa analitza la transcendència de la seva obra amb el paleontòleg Jordi Agustí. Es destaca que, tot i el seu prestigi posterior, Darwin va començar la seva carrera no com a científic oficial, sinó com a acompanyant del capità Fitzroy en el vaixell Beagle. Fonaments de la Teoria de l'Evolució La gran aportació de Darwin no va ser la idea de l'evolució en sí (que ja havia estat plantejada per autors com Lamarck), sinó el descobriment del seu mecanisme motor: • Selecció Natural: Procés on la natura, davant de recursos limitats, selecciona els individus amb caràcters més aptes per sobreviure. • Auto-herència: Els supervivents transmeten aquestes característiques avantatjoses a la seva descendència. • Observació: La capacitat de Darwin per fer-se les preguntes adequades sobre la distribució geogràfica i els éssers extingits. Els Matisos del Darwinisme Modern Agustí explica com el darwinisme primitiu ha evolucionat cap a la biologia evolutiva actual, integrant coneixements que Darwin no posseïa: • La incorporació de les lleis de l'herència de Gregor Mendel. • El descobriment de les mutacions genètiques com a origen de la variabilitat (Darwin atribuïa l'evolució a la competència, però desconeixia l'atzar genètic). • El rebuig de l'herència dels caràcters adquirits (lamarckisme), que el propi Darwin encara considerava possible en alguns aspectes. Ciència, Ideologia i Societat El podcast aborda temes controvertits i interpretacions de la teoria: "Darwin va fer el descobriment científic més gran de tots els temps perquè afecta directament la nostra identitat com a éssers humans." • Creacionisme i Disseny Intel·ligent: Es descriu com un debat principalment nord-americà amb poc recorregut científic a Europa. • Darwinisme Social: El ponent aclareix com certs moviments racistes i extremistes del segle XIX i XX van manipular les idees de Darwin per justificar la superioritat de determinades races. • Hipòtesi de la Reina Roja: La idea que les espècies han de mantenir una evolució constant i una alta competitivitat només per poder mantenir el seu lloc en l'ecosistema. Reptes de la Recerca Actual Actualment, l'IPHES i la comunitat científica se centren en l'autogènia i l'embriogènesi—entendre com es passa del genoma a l'individu adult— i en l'estudi de les heterocronies, que expliquen canvis evolutius a través de l'acceleració o retard del desenvolupament biològic.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
23'
Recerca de l'IPHES: Fitòlits, Dents i Canvi Climàtic
Investigació Paleocològica a l'IPHES En aquesta edició del programa, coneixem la feina de tres investigadors de l'Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES): Florent Rivals, Hugo Blain i Dan Cabanes. La conversa se centra en com l'estudi de micro-restes i fòssils animals permet reconstruir el paisatge i el clima de fa milions d'anys. Els Fitòlits: Memòria de les Plantes Dan Cabanes explica la seva tesi sobre la cova del Mirador d'Atapuerca, on ha descobert que l'espai no només servia per a la ramaderia, sinó també per a l'agricultura. • Els fitòlits són partícules minerals (sílice) que les plantes creen a nivell cel·lular. • Funcionen com un motlle inorgànic que permet identificar l'espècie vegetal fins i tot després d'una cremació. • > "Com són inorgànics, resisten processos que la matèria orgànica no aguanta." • S'utilitzen per identificar cereals com el blat i per determinar els combustibles usats pels neandertals per escalfar-se o cuinar. El Desgast Dental i la Reconstrucció Ambiental Florent Rivals i Hugo Blain analitzen l'alimentació dels animals per entendre el canvi climàtic. • Macrofauna: L'estudi del desgast dental en cavalls, bisons i cérvols revela si s'alimentaven en estepes obertes (períodes glacials) o en boscos tancats. • Microfauna: L'Hugo treballa amb fòssils de rèptils i amfibis (boes, varans) que indiquen períodes molt més càlids en el passat d'Espanya, similars a l'Àfrica actual. • Metodologia: Utilitzen rèpliques de dents i lupes binoculars per observar microestriacions i forats provocats per la dieta. Interdisciplinarietat i Futur de la Recerca Els investigadors subratllen que la fotografia completa del passat només s'obté combinant dades de diferents disciplines (fitòlits, fauna gran i petita, pol·len). Actualment, la recerca s'estén a zones com Israel per comparar sistemes ecològics i aplicar mètodes de datació per carboni 14 a partir de la matèria orgànica atrapada en els minerals.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
21'
La gestió de les col·leccions i l'osteoteca de l'IPHES
Gestió i classificació del patrimoni arqueològic En aquesta col·laboració amb l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s'explora la tasca fonamental de catalogació i conservació de les restes trobades als jaciments. Les tècniques Montse Esteban i Núria Ibáñez detallen com es gestionen milers de registres que van des de grans fòssils fins a microfauna de pocs mil·límetres. Tipologia de col·leccions La feina es divideix principalment en dos grans àmbits que serveixen de suport mutu a la recerca científica: Col·leccions arqueològiques (Fòssils): Materials procedents de jaciments com Atapuerca, l'Abric Romaní o la Boella. Són dipòsits temporals mentre s'estudien abans de ser enviats als museus pertinents. Col·leccions de referència (Actuals): Inclouen l'osteoteca (biblioteca d'ossos actuals) i la tafoteca (mostres amb modificacions per agents externs). Serveixen per comparar i identificar per analogia les restes fòssils. Conceptes clau i terminologia Durant la conversa s'introdueixen termes científics específics per descriure els materials gestionats: Osteoteca: Col·lecció d'esquelets d'animals actuals per a identificació taxonòmica. Copròlits: Terme científic per als excrements fòssils que aporten dades climàtiques i de dieta. Egagròpiles: Restes de regurgitació d'ocells que contenen petits ossos. Sedimentoteca: Magatzem de mostres de terra d'on s'extreu la microfauna mitjançant el triatge amb malles. Protocols de conservació i logàstica "És com una gran biblioteca d'ossos... hem de saber sempre on està cada un per si ve un investigador." El procés d'ingrés de material segueix un protocol estricte: 1. Recepció i coteig: Comprovació que l'inventari de camp coincideix amb el material rebut. 2. Codificació: Assignació d'un codi alfanumèric únic. 3. Ubicació sistemàtica: Emmagatzematge per zones, prestatges i baldes per a la seva ràpida localització. 4. Control preventiu: Vigilància de la temperatura, la humitat i els paràsits per evitar la formació de microorganismes que puguin malmetre les peces fòssils més inestables, com el sílex neogen o els ossos porosos.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
28'
Investigació a Atapuerca: Marques de dents i vida de l'Homo antecessor
Revelant els secrets d'Atapuerca a través dels ossos En aquesta edició del programa realitzat amb l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s'explora la recerca pionera de Palmira Saladí, autora d'una tesi doctoral que ha analitzat prop de 7.000 restes òssies trobades al jaciment de la Gran Dolina a Atapuerca. Metodologia i la importància de l'actualisme L'estudi utilitza el mètode de l'actualisme per comparar les marques de dents prehistòriques amb les que deixen animals actuals en entorns controlats com el Zoo de Barcelona o zones naturals: • Comparativa morfològica: Les dents dels carnívors actuals són molt similars a les del Plistocè. • Diferenciació de traces: L'objectiu és distingir les marques deixades per eines de pedra de les mossegades de carnívors (hienes, lleons) o fins i tot d'homínids. L'estil de vida de l'Homo antecessor L'anàlisi de les restes d'animals (cèrvids gegants, porcs senglars, bòvids) revela dades fonamentals sobre el seu comportament: • Dieta omnívora i rica: Habitaven en un clima mediterrani càlid fa uns 800.000 anys, amb accés a una gran diversitat vegetal (lladons) i animal. • Estratègia i organització: La caça d'animals perillosos indica una cohesió social i una planificació del grup que fins ara es posava en dubte per a cronologies tan antigues. • Comunicació: La necessitat d'organitzar caces complexes i traslladar aliments a un campament base suggereix l'existència d'alguna forma de parla o comunicació abans de la parla articulada moderna. El debat sobre el canibalisme Un punt clau de la discussió és el canibalisme documentat a Atapuerca: "Sabem que no es produïa per estrès alimentari, ja que l'ambient oferia molts recursos; s'estudia si responia a estratègies de defensa territorial o rituals." L'eliminació d'individus joves de grups veïns suggereix una complexitat estratègica sorprenent per a l'espècie.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
25'
La Boella: Un jaciment de fa un milió d'anys a Tarragona
Confirmació Científica Internacional Recentment, el jaciment de La Boella (la Canonja) ha estat el centre d'atenció de la comunitat científica mundial gràcies a un workshop organitzat per l'IPHES. Una trentena d'experts internacionals han confirmat oficialment que el jaciment té una antiguitat aproximada d'un milió d'anys, situant-lo com un dels referents més importants d'Europa per estudiar les primeres migracions humanes. Troballes de Fauna i Datació La datació s'ha consolidat mitjançant diversos indicadors biològics i geològics: • Mamuts Meridionals: S'han localitzat restes de Mammuthus meridionalis, un avantpassat de l'elefant més gran que el mamut llanut posterior. La seva presència és clau per acotar la cronologia entre els 2,5 milions i els 800.000 anys. • Biodiversitat del Quaternari: També s'han identificat restes d'hipopòtams aquàtics (Hippopotamus antiquus), més grans que els actuals, i indicis de carnívors com les hienes, gràcies a la troballa de copròlits (excrements fòssils). • Paleiomagnetisme: L'ús de tècniques de polaritat magnètica de la Terra reforça la hipòtesi d'una ocupació propera al límit dels 800.000 anys. Indústria Lítica i Activitat Humana L'anàlisi de les eines de pedra revela dades fascinants sobre el comportament dels homínids: • L'escorxador de mamuts: L'estreta associació entre les eines de sílex i les defenses de mamut suggereix que els homínids van aprofitar la carn d'aquests animals en ocupacions curtes i ràpides. • Anàlisi de desgast: Els estudis amb microscopi electrònic de rastreig confirmen traces de carnisseria a la superfície de les eines. • Identitat dels pobladors: Tot i que encara no s'han trobat fòssils humans, els experts creuen que es tractaria de poblacions molt similars a l'Homo antecessor descobert a Atapuerca. "La Boella no és només un jaciment; és un conjunt de jaciments en diversos nivells que ens ofereix una fotografia fixa de la prehistòria." Context Ambiental i Futur de la Recerca Fa un milió d'anys, la zona de la Boella era un entorn de marismes i aiguamolls on el riu Francolí desembocava prop de l'actual Pineda. Aquest ecosistema ric en biomassa era un imant tant per a grans mamífers com per a grups humans nòmades. La recerca futura es preveu complexa per la necessitat de protegir el recinte, però es manté l'esperança de trobar el primer fòssil humà que confirmi definitivament qui eren els habitants de la zona.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
18'
Running a Tarragona: Experiències i Properes Curses
El Món del Running: Competició i Salut En aquesta edició del programa de natura i aventura, ens acompanya el Juanan, expert del món de la cursa i responsable de Runner's World Tarragona. Després d'haver completat la seva primera Marató de Barcelona, comparteix la seva experiència personal i repassa el calendari esportiu de la província. L'experiència de la Marató de Barcelona El Repte: El Juanan va completar els 42,195 km en un temps de 2 hores i 49 minuts, una marca notable per a un debutant. El Patiment: Destaca la duresa psicològica a partir del quilòmetre 35, on va haver d'esgotar les forces per arribar a la meta. La Satisfacció: Malgrat la duresa, subratlla la recompensa emocional i física derivada de les endorfines. "Com més pateixes, més gaudeixes d'aquest esport; la satisfacció d'arribar a la meta és increïble." Calendari de Curses i Esdeveniments Es detallen les properes cites clau per als corredors de la zona: Cross dels Bombers (Vilaseca): Un esdeveniment popular a la Torre d'en Dolça. I Cross Popular del Catllà (15 de març): Cursa de 8 km centrada en la natura per iniciar-se en el trail running, amb categories infantils gratuïtes. Cursa i Caminada de Bràfim (22 de març): 14 km amb desnivell, limitada a 700 participants. Marató de la Calçotada i Cursa del Calçot (Valls, 29 de març): Unió d'esport i gastronomia. Cursa de Bombers de Barcelona (5 d'abril): Un esdeveniment massiu de 10 km que espera 17.500 corredors. Iniciatives de Dinamització Punt de Trobada (Meeting Point): La botiga Runner's World no només ven material, sinó que actua com a centre de formació i inscripcions. Grups d'Entrenament: Sessions cada dimecres (19:00h) i dissabtes (09:00h) amb monitors especialitzats. Projecte per a Dones: De cara al maig, es crearà un grup específic per a dones que volen començar de zero, amb l'objectiu d'acompanyar-les en la transició de caminar a córrer de manera segura i evitar lesions.