Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

865-888 de 3423

Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
14'
Novetats de curses i l'Open Ride de Cambrils
Actualitat de l'Excursionisme i la Muntanya En aquesta secció, el col·laborador Pep Calvet ens acosta les darreres cites del calendari de muntanya, destacant la varietat de proves que s'aproximen al territori català. La Cameta Coixa a Miravet Aquest cap de setmana se celebra la cursa de la Cameta Coixa a Miravet. - Ofereix dues distàncies: una de 19 quilòmetres i una altra de 6 a 8 quilòmetres per a caminants. - Destaca per l'entorn de l'Ebre, amb vistes al castell dels Templaris i el pas de la barca. - Llegenda: El nom prové d'una criatura mitològica de tres potes que, segons la tradició local, vivia al castell i feia por als infants. Open Ride de Cambrils Es tracta d'una competició multiesportiva d'aventura (raid) que se celebra el dia 7 de març. L'organitzador, el Xavi, detalla les característiques d'aquesta competició que forma part de la Copa Catalana: Categories: n'hi ha tres segons el nivell: Èlit: 104 quilòmetres molt exigents. Aventura: 64 quilòmetres (nivell mitjà-baix). Iniciació: 29 quilòmetres pràcticament plans, ideal per a principiants. Disciplines: Inclou orientació urbana, trekking, BTT, escalada, ràpel, caiac de mar i patins en línia. Equips: Els participants competeixen en grups de tres persones que han d'anar sempre juntes. Altres cites destacades Marxa dels Castells de la Segarra: Una marxa de 51 quilòmetres amb inici a Guissona. Té un vessant solidari, ja que el 5% de la inscripció es destina a una ONG per a l'alfabetització al Nepal. Cursa del Catllà: Prevista pel diumenge 15 de març. Club Excursionista Mare Nostrum: Sortida el dia 1 al Grau de la Xota (Capafonts). "L'esport de muntanya i el lleure tenen bona salut; la gent s'està abocant més a la natura independentment de la crisi econòmica."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
15'
Rutes pels Castells del Gaià i agenda esportiva
Agenda Esportiva i Properes Cites En Pep Calvet de Daniel Travel destaca la gran quantitat d'activitat esportiva que hi ha actualment, fet que obliga a realitzar les inscripcions amb mesos d'antelació. Alguns exemples d'èxit de participació són: La Marxa dels Castells de la Segarra, que ja té les inscripcions exhaurides malgrat ser una prova de 55 km. La mítica Quebrantahuesos, que ja ha esgotat places per al mes de juny. L'Ultratrail del Montblanc, amb llistes d'espera i una alta exigència física (175 km). També s'esmenten proves de raquetes de neu a Guils i Tuixent, així com l'Open Fred a Castellterçol i el Duatló de Muntanya a Vilanova i la Geltrú. Rutes Culturals i Naturalesa: Els Castells de la Marca Hispànica Com a alternativa al Carnaval, es proposa una immersió en la història a través dels castells de la part alta del riu Gaià, una zona caracteritzada per la seva soledat i paisatges silvestres. Opció a peu (Familiar) Recorregut: Des de Can Batlle fins al Castell de Saborella, passant pel Coll de les Agulles i el Castell de Salmella. Dades tècniques: Un circuit d'uns 11 quilòmetres, amb un desnivell de 350 metres i una durada aproximada de 3 hores i mitja. Interès: Vistes panoràmiques de Santa Coloma de Queralt i les muntanyes de Prades. Opció en BTT (Nivell expert) Recorregut: Sortida des del Pont d'Armentera cap a la carena de la Voltorera i Vall d'Espinosa. Dificultat: Requereix experiència a causa de la gravilla i el terreny trencadís, amb constants pujades i baixades que suposen un desgast físic important. "És una muntanya molt despoblada d'arbres i està molt trencada... la sensació d'estar sol és total." Tradició de Carnaval: El Vol del Doctor Mistela Finalment, es recorda la participació clàssica de l'equip en el Carnaval amb la tirolina del Doctor Mistela, que té lloc després de la Rua d'Alluïment. Un espectacle que requereix un muntatge complex per garantir la seguretat en un entorn patrimonial com és l'Ajuntament.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
18'
L'Airsoft a Tarragona: Tàctica, Esport i Agenda
Introducció a l'Airsoft i l'Agenda Esportiva En aquesta sessió, Pep Calvet de Daniel Travel presenta, juntament amb un expert anomenat Basquet, la pràctica de l'airsoft a Tarragona, una activitat sovint comparada amb el paintball però amb matisos diferenciadors importants. A més, es repassa l'agenda de competicions populars per a les properes setmanes. Diferències clau entre l'Airsoft i el Paintball L'expert descriu l'airsoft com una experiència "a la carta" en comparació amb el menú tancat que ofereix el paintball. Les principals característiques són: Rèpliques i munició: S'utilitzen reproduccions d'armes que disparen boles de plàstic de 6 mil·límetres. Potència controlada: El grup de Tarragona aplica normes estrictes, limitant la potència a 100 m/s (aproximadament 1 juli) per garantir la seguretat i evitar lesions. Equipament: És obligatori l'ús d'ulleres de protecció, tot i que els participants solen portar vestimenta militar completa per realisme i protecció addicional. Dinàmica del Joc i Estratègia El joc no es limita a l'eliminació de l'adversari, sinó que es basa en la consecució d'objectius: Es realitzen missions organitzades que poden durar des de mitja hora fins a partides especials de 24 hores. S'apliquen estratègies de sigil i orientació, on de vegades el guanyador és qui menys trets ha realitzat. Els practicants s'organitzen en clans (terme derivat dels jocs online) on prima l'honestedat i el compliment del codi de conducta. "L'airsoft seria com anar a un restaurant i demanar la carta: tens moltes més possibilitats i opcions a mida." Agenda d'Esports d'Aventura Pep Calvet destaca diverses cites esportives a Catalunya: Mitja Marató de Gavà a Castelldefels (dia 15). Cursa popular i Canicròs a Puigverd (Lleida), amb modalitats infantils. Marxa dels Castells de la Segarra: Una caminada de 51 quilòmetres amb finalitat solidària per al Nepal. Volta a Eivissa en BTT: Una proposta tot inclòs per a la Setmana Santa. Situació a Tarragona Actualment, el col·lectiu d'airsoft de Tarragona (uns 15 membres fixos i molts convidats) no disposa d'un espai municipal habilitat. Utilitzen espais com l'antiga zona de la presó o entorns naturals, sempre sota un comportament exemplar i sense haver generat conflictes en els seus 7 anys d'activitat.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
14'
Agenda esportiva de muntanya i triatló infantil
Agenda i propostes esportives En aquesta sessió, el Pep i el Santi ens presenten diverses opcions per als amants de l'esport a l'aire lliure, posant especial èmfasi en les duatlons, les triatlons infantils i les curses de muntanya a les Terres de l'Ebre. Duatló i tecnificació infantil Duatló de Calaf: Es realitza aquest diumenge amb un format de 6 km a peu, 20 km en bicicleta de muntanya i 3 km finals a peu. Es destaca la dificultat del canvi de musculació entre les disciplines. Triatló de Gavà: Orientada a la detecció de talents d'entre 6 i 18 anys. La Federació Espanyola de Triatló organitza aquestes proves de natació i cursa a peu per identificar joves que puguin entrar en programes de tecnificació. Rutes i curses a les Terres de l'Ebre La conversa se centra en l'activitat de les Terres de l'Ebre, destacant el bon ambient i la duresa del terreny: Travessia Rasquera-Tortosa: Una marxa de caràcter no competitiu que transcorre per les serres de Cardó i el Boix. El seu tret diferencial és el bon rotllo i els reagrupaments constants entre els amics que hi participen, finalitzant amb un dinar popular. La Cameta Coixa (Miravet): Primera prova del circuit de curses de les Terres de l'Ebre, prevista per a l'1 de març. Ofereix dues modalitats: Cursa: 19 km amb un desnivell positiu de 1.000 metres. Marxa: 9 km amb 300 metres de desnivell. "A la cursa de muntanya pateixes quan vas pujant, però després tens temps d'anar recuperant quan planeges o vas baixant." Consells per a principiants S'anima els corredors d'asfalt a provar la muntanya, destacant que el factor clau és el desnivell, que pot arribar a duplicar el temps necessari per completar la mateixa distància que en pla. Per entrenar a prop de Tarragona, es recomanen zones com: La Selva del Camp fins a la Mussara. Pica Moixons per provar els primers desnivells. Els Motllats per a un terreny més planer.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
14'
Activitats de Neu i Ruta BTT per Tivissa
Propostes d'Hivern i Esports de Muntanya En aquesta edició, en Pep Calvet ens porta una agenda farcida d'activitats vinculades a la neu i una exigent ruta per als amants de la bicicleta de muntanya. Es destaca la importància d'aprofitar les condicions meteorològiques actuals per gaudir dels esports d'hivern. Esdeveniments de Neu i Gel S'han presentat diverses cites clau per als propers caps de setmana: Raquetes de neu: Esmenta la Traça Muga 2009 a la Seu d'Urgell, una prova que combina l'aspecte competitiu amb el popular i familiar. Construcció d'iglús: La trobada O-Mami-Glu a la Molina (Pla de l'Anyella). Una activitat ideal per a nens on es pot experimentar la diferència tèrmica dins d'aquestes construccions. > "Dins de l'iglú, encara que sembli mentida, hi ha 0 graus o fins i tot 4 o 5 positius mentre a fora n'hi ha 10 sota zero." ICER 2009 a la Vall de Boí: Inclou esquí de muntanya i l'escalada en gel a la presa de Cavallers, una disciplina molt tècnica que requereix material específic com piolets especials. Ruta BTT: Circular per Tivissa La proposta de la setmana és una ruta de 28 quilòmetres amb sortida i arribada a Tivissa, recomanada per a ciclistes amb certa experiència per la seva duresa física. Recorregut: Passa per l'ermita de Sant Blai, la Serra de la Llena i el nucli de Gabadà. Punts d'interès: Les coves de Vilella (art rupestre), el Mas de l'Aumet i el poble abandonat de Fatges. Dificultat: Presenta desnivells importants, amb rampes d'asfalt que oscil·len entre el 8% i el 12%. Turisme: Pels acompanyants que no facin bici, es recomana visitar el poblat ibèric del Castellet. Finalment, s'anuncia un canvi d'etapa per a la botiga Namasté, que es reorientarà cap a un perfil encara més muntanyenc.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
14'
Activitats de muntanya i ruta pels Boscos de Poblet
Esports d'aventura i rutes de cap de setmana En aquesta edició del programa, el col·laborador Pep Calvet (NilTravel) ens acosta les millors propostes per gaudir de la natura i l'esport a les comarques tarragonines i més enllà. L'episodi combina la celebració personal amb l'agenda d'esdeveniments d'alta competició i recomanacions familiars. Esdeveniments destacats del cap de setmana Wildboer-Rogaining: Una prova d'orientació de nivell internacional que se celebra a l'Espluga Calva. Amb més de 650 participants i 60 balises, és un referent on participen figures com Mònica Aguilera i Antonio de la Rosa. BTT a Picamoixons: La prova de La Pica ofereix dos recorreguts per als amants del ciclisme de muntanya. Raquetes de neu: Per als que busquen fred, el Campionat de Catalunya realitza una prova de 10 km a la zona de l'Arànser. Ruta recomanada: El Mirador de la Pena Es proposa un itinerari circular pels Boscos de Poblet, ideal per fer a peu o amb bastons de nordic walking: Inici: Sortida des de les Masies, davant l'alberg Jaume I. Punts clau: Pas pel barranc de Sant Bernat, la cova de Fra Farginet i la Font dels Buxets. El cim: Arribada al Mirador de la Pena, amb vistes espectaculars al monestir de Poblet. Tornada: Descens pel GR passant pel pou de gel i la casa forestal. "Quan arribes al mirador de la pena... és que realment ha valgut la pena." Orientació en família El Pep posa èmfasi en l'orientació com una activitat educativa per als infants. La cerca de balises es converteix en una motivació extra per caminar, transformant el senderisme convencional en un joc d'exploració amb mapes i fites.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
9'
Agenda de natura i aventura: Pirena i raquetes
Agenda d'Activitats i Esdeveniments de Muntanya L'expert Pep Calvet ens detalla les propostes més destacades per als amants de l'esport a l'aire lliure, amb un focus especial en les disciplines d'hivern i les curses de resistència. Proves i Competicions Destacades Raquetes de neu: Inici de l'Open a Tavascan (11 de gener) amb un recorregut de 7.500 metres, seguit de la Traça Muga el 25 de gener. Atletisme i Orientació: Destaca la Mitja Marató de Sitges (11 de gener) i una cursa d'orientació familiar a l'Espluga de Calba amb més de 60 balisses. Canyoning hivernal: Segona edició del Canyo Nonais a Bourg-Madame, una modalitat exigent que inclou descents en engorjats i cascades de gel. BTT: Cursa "La Pica" a Pira, organitzada pel BTT Tarragona, amb circuits de 25 i 43 quilòmetres. Pirena 2009: L'Aventura Blanca Es presenta la 19a edició d'aquesta emblemàtica travessa amb trineus de gossos, que recorrerà els Pirineus des d'Aragó fins a la Molina. "El nom de Pirena prové de la deessa d'una obra de Jacint Verdaguer, l'Atlàntida." La història d'aquestes curses es remunta a una epidèmia de diftèria a Alaska el 1925, on el trineu era l'únic mitjà per fer arribar les medicines. Consells per al Senderisme amb Raquetes Per a aquells que es vulguin iniciar, es recomana: 1. Material bàsic: Raquetes (aprox. 70€) i bastons (20€). 2. Vestimenta: Sistema de capes amb pantalons impermeables i transpirables (evitar els d'esquí si fa sol per l'excés de calor) i botes de muntanya impermeables. 3. Accessibilitat: És una activitat apta per a tothom, ja que només cal saber caminar.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
15'
Agenda d'aventura i curses de muntanya per al 2009
Inici d'any esportiu a Tarragona i el Pirineu L'episodi comença repassant l'èxit de participació a les activitats de cap d'any a Tarragona, com el primer bany a la platja del Miracle i la multitudinària Cursa de Sant Silvestre. Es destaca la gran afició local al running, amb inscripcions esgotades ràpidament, cosa que suggereix la necessitat de plantejar nous formats per a futures edicions. Agenda de neu i muntanya El Pep Calvet presenta diverses cites per als amants dels esports d'hivern i la resistència: Circuit de raquetes de neu: El dia 11 de gener a la pleta del Prat de Tavascan. Una prova ideal per gaudir del Pirineu lleidatà, amb possibilitat de lloguer de material. Trofeu Petit Pirinès: Una competició internacional d'esquí de muntanya (esquí alpí) que inclou l'ús de pells de foca i grampons en zones emblemàtiques com el Tourmalet i Luz-Ardiden. Esdeveniments de running: Esment especial a la Mitja Marató de Sitges (11 de gener), molt popular entre els corredors per la seva proximitat al mar. L'especialitat del Rogaining S'introdueix el concepte de Rogaining, una modalitat d'orientació de llarga durada (fins a 24 hores) realitzada per equips d'entre 2 i 5 persones. Les claus d'aquesta disciplina són: Estratègia: L'equip disposa del mapa dues hores abans i ha de decidir l'ordre de pas per les fites. Gestió de grup: És vital mantenir el ritme de la persona més lenta per garantir que tothom passi unit pels controls. Cita destacada: La cursa del Wild Boar (porc senglar) a l'Espluga Calva el 17 de gener. "Hem de seguir sempre el ritme del qui va més lent per no deixar-nos ningú pel camí." Tradició i meteorologia La secció clou recordant que el 17 de gener coincideix amb la Setmana dels Barbuts, tradicionalment considerada la més freda de l'any a Catalunya, acompanyant-ho de dites populars sobre el fred i els encostipats.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
19'
Els Ocells Rapinyaires Nocturns del Camp de Tarragona
Exploració de la Fauna Nocturna amb Ferran Aguilar El naturalista Ferran Aguilar ens endinsa en el fascinant món dels rapinyaires nocturns, ocells carnívors que han evolucionat de forma convergent amb els diürns però amb adaptacions específiques per a la foscor. L'espai combina la descripció morfològica amb l'escolta dels seus cants característics, registrats al Camp de Tarragona. Anatomia i Fisiologia: El Domini de la Nit L'anàlisi d'un crani de duc revela les adaptacions extremes d'aquests animals: * Visió Frontal: A diferència dels rapinyaires diürns (visió lateral), els nocturns tenen els ulls frontals per a una millor percepció de la profunditat. * Dimensions Oculars: Els ulls poden ocupar fins al 70% de la cara, amb una pupil·la que es dilata enormement per captar el mínim haz de llum. * Egagròpiles: Restes solidificades de pèl i ossos que l'animal no pot digerir i que voreja; una eina clau per als naturalistes per estudiar-ne la dieta. Principals Espècies Analitzades L'episodi fa un repàs des de l'exemplar més gran fins al més petit: 1. El Duc (Bubo bubo): És el superpredador per excel·lència. Amb una envergadura d'1,20 metres i una pressió a les urpes equivalent a 150 kg, pot caçar des de rates fins a guineus o gats. Tarragona presenta una de les densitats més altes de Catalunya a causa de l'abundància de rosegadors. 2. El Gamarús: Conegut com el "músic" pel seu ventall de vocalitzacions. És un ocell forestal i un excel·lent raticida natural, capaç de capturar 500 rates en una sola temporada de cria. 3. El Mussol Banyut: Característic per les seves plomes en forma d'orelles. És especialment curiós i acostuma a utilitzar nius abandonats d'altres espècies. 4. El Mussol i el Xot: Els exemplars més petits (15-20 cm), amb dietes basades principalment en insectes, amfibis i petits rèptils. "Aquests ocells són raticides naturals extraordinaris que no contaminen; matar-los o usar verins és pitjor el remei que la malaltia." Cultura i Literatura Es destaca la relació històrica amb la cetreria i la presència d'aquests ocells en la cultura popular (Harry Potter). Finalment, es recomana el llibre Rapaces nocturnas d'Heimo Mikkola per aprofundir en la matèria.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
19'
La brolla mediterrània i la riquesa de la nostra flora
La brolla mediterrània: Un ecosistema de resistència El naturalista Ferran Aguilar ens descobreix la importància de la brolla mediterrània, una comunitat vegetal que sovint passa desapercebuda però que posseeix una riquesa extraordinària. Aquestes plantes han desenvolupat estratègies úniques per sobreviure en terrenys pobres i sota condicions de sequera extrema. Característiques i beneficis La brolla no és només un paisatge autòcton, sinó un motor de biodiversitat: * Reservori d'insectes: Són espais vitals per a les abelles i altres pol·linitzadors que beneficien directament l'agricultura (hortalitzes i fruiters). * Usos antropològics: Moltes d'aquestes plantes són aromàtiques i medicinals, utilitzades històricament tant en la cuina com en la farmàcia natural. * Resiliència: Tenen una gran capacitat per colonitzar espais degradats o recuperar-se després d'un incendi forestal. Espècies destacades i les seves curiositats Romaní: Destaca per la seva floració llarga i la seva estructura floral dissenyada per facilitar l'aterratge dels insectes. Històricament, s'ha usat com a antisèptic i per perfumar amb sentit espiritual. Farigola (o Timó): Coneguda pel seu principi actiu, el timol, amb potents propietats antitusives i antibacterianes. Llardern (Llentiscle): També anomenat "la mata" a Tarragona. De la seva resina (almàciga) se n'extreia un quitrà utilitzat antigament per impermeabilitzar vaixells. Estepes: Espècies com l'estepa blanca van ser usades durant la Guerra Civil per a la higiene dental o com a succedani del tabac. "Aixugueu-vos les llàgrimes i poseu romer sobre el seu cos..." – Cita de Shakespeare (Romeu i Julieta) sobre el caràcter purificador del romaní. Una crida a la comprensió de la natura Aguilar insisteix que el paper de l'ésser humà no ha de ser el de "dominar" la natura, sinó el de comprendre-la. Fomentar l'ús d'aquestes plantes en jardins urbans i terrasses no només estalvia aigua, sinó que crea un equilibri ecològic que ens protegeix de plagues foranes, com la papallona del gerani.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
19'
La brolla mediterrània i el patrimoni natural de Tarragona
Introducció al nou espai de natura L'episodi marca l'inici d'una col·laboració estacional amb Ferran Aguilar i la regidoria d'espais naturals de l'Ajuntament de Tarragona, representada per Carme Crespo. L'objectiu principal és la difusió i revalorització de la riquesa biològica urbana i periurbana de la ciutat. Estratègies de conservació i difusió Recuperació d'espais: Es destaca la feina feta als rius Gaià i Francolí. El concepte de seducció: Ferran Aguilar proposa "seduir" la ciutadania a través del coneixement per fomentar l'estima i el respecte pel medi ambient. Qualitat de vida: Es vincula directament la preservació dels espais verds amb el benestar dels tarragonins. La Brolla Mediterrània: Una comunitat intel·ligent El tema central del programa és la brolla mediterrània, una comunitat vegetal que s'agrupa per optimitzar recursos en condicions extremes: Resistència: Són plantes adaptades a sols pobres, molta insolació i poca aigua. Sostenibilitat econòmica: Utilitzar plantes autòctones a la jardineria urbana estalvia costos i recursos hídrics. Biodiversitat: Les flors de la brolla atreuen insectes pol·linitzadors com les abelles, essencials per a l'ecosistema. Espècies i usos tradicionals Es mencionen diverses plantes característiques com el romaní, la farigola, el bruc d'hivern, l'estepa i el margalló. S'emfatitza el seu valor com a "farmàcia natural" i els seus usos culinaris i aromàtics. "Les olors són un dels records més forts que tenim; simplement tocant les fulles ens impregnem d'una experiència que no cal arrencar del bosc."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
41'
Debat sobre el sector immobiliari i el fons estatal local
Anàlisi del Fons Estatal d'Inversió Local El debat se centra en la injecció de 8.000 milions d'euros (24 milions a Tarragona) per part del govern central. Els experts coincideixen que, tot i ser una mesura positiva sobre el paper, pateix de greus deficiències: • Manca de planificació: Es considera que les mesures s'han pres massa ràpidament, prioritzant la creació de treball temporal davant la creació d'ocupació estable. • Invisibilitat del deute previ: Es critica que els fons no s'hagin destinat primer a sanejar els deutes històrics dels ajuntaments amb les empreses. • Saturació de concursos: S'ha passat de 6 empreses per licitació a gairebé 50, moltes de les quals no tenen ni l'experiència ni la classificació adequada. El Paper de les Entitats Financeres i la Crisi de Confiança Un dels punts més crítics de la tertúlia és el comportament de la banca. Els tertulians denuncien un circuit tancat de capital: "Els diners que l'Estat presta a les entitats financeres, aquestes els tornen a invertir en bons de l'Estat en lloc de fer-los arribar a l'economia real." • La manca de crèdit està asfixiant tant els promotors com els compradors particulars. • Hi ha una crítica directa a les autoritats monetàries i al Banc d'Espanya per la seva falta de supervisió durant els anys d'excessos. Comparativa amb el Sector Automobilístic Es discuteix el greuge comparatiu entre les ajudes directes que rep l'automoció i l'abandonament del sector de la construcció: • La vivenda és un dret constitucional i un bé de primera necessitat, a diferència de l'automòbil. • El sector immobiliari està totalment intervingut per l'administració (normatives, densitats, planejaments), de manera que el govern és el director d'orquestra i hauria d'assumir la responsabilitat del seu fracàs. Estat Actual de la Vivenda i Preus Els experts suggereixen que el preu de la vivenda ha començat a tocar fons, especialment la vivenda nova, que ja es ven a preus concertats per la Generalitat. S'observa que la vivenda de segona mà ha hagut de baixar preus dràsticament per diferenciar-se de la nova.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
36'
Debat sobre la Crisi Immobiliària i el Futur del Sector a Tarragona
Anàlisi del Sector Immobiliari i la Crisi Econòmica En aquesta tertúlia a Tarragona Ràdio, representants del Gremi de la Construcció i de l'Agrupació de Promotors Immobiliaris debaten sobre la situació crítica del sector, desmentint certs rumors sobre la caiguda de preus i assenyalant els culpables de la paràlisi actual. El Mite de la Baixada de Preus i la Desinformació Els experts critiquen durament les estadístiques de les societats taxadores: • S'indica que la previsió d'una baixada del 20% en el preu de l'habitatge és una generalització perillosa que genera desinformació. • Es diferencia clarament entre primera residència (on hi ha demanda i falta d'estoc) i segona residència (on sí que hi ha sobreoferta). • Els costos actuals de construcció, impostos i sòl fan pràcticament impossible reduir més els preus de venda. El Col·lapse del Sistema Financer i el Crèdit Es discuteix que el problema real no és la manca de compradors, sinó el tancament de l'aixeta del crèdit per part dels bancs: "Si no hi ha crèdit, continuarem sense vendre habitatges." • Els bancs mantenen un miedo escénico i no presten diners entre ells ni als ciutadans. • Al contrari, s'ha creat un sistema on les entitats financeres es converteixen en immobiliàries per donar sortida als seus actius adjudicats, oferint el 100% de finançament que neguen als promotors privats. Habitatge de Protecció Oficial (HPO) i Urbanisme L'anàlisi de la situació a Tarragona revela diversos punts crítics: • El preu del sòl i les càrregues urbanístiques del POUM de Tarragona fan inviable la construcció de pisos protegits sense encarir en excés l'habitatge lliure. • El sòl per a HPO en molts projectes té un valor real pràcticament de zero a causa dels elevats costos d'urbanització. Comparativa Sectorial i Previsions de Futur • L'Automòbil vs. Construcció: Es qüestiona que l'Estat ajudi el sector de l'automòbil amb milions mentre ignora la construcció, que ha estat el motor de l'economia. Es demana, com a mínim, que les administracions públiques paguin els deutes pendents amb les constructores. • Dades Espectaculars: L'any 2008 s'han construït a Catalunya els mateixos habitatges que l'any 1965. Es preveu que el 2009 i 2010 la meitat de la demanda quedi sense cobrir, el que provocarà una manca d'habitatge i un futur increment de preus.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
36'
Crisi i futur immobiliari al Tarragonès
L'estat del sector immobiliari i de la construcció En aquesta edició d'El Perímetre, es dóna veu a diversos experts i empresaris del sector per analitzar la situació actual marcada per la crisi financera. Els participants debaten sobre la manca de fluïdesa del crèdit i com les condicions bancàries s'han endurit malgrat la baixada de l'Euríbor. La relació amb la banca i el paper del govern • Es critica que els bancs han passat de la inversió desmesurada a un tancament gairebé total de l'aixeta del crèdit. • Els empresaris reclamen que el govern espanyol prengui mesures concretes i valentes més enllà de les reunions mediàtiques amb els grans bancs. • Es destaca la pèrdua de confiança entre les pròpies entitats financeres com un dels factors que bloqueja l'economia real. Perspectives de futur i consum • S'analitza el risc de deflació i com la psicologia del consumidor afecta la paràlisi del mercat. • Els tertulians coincideixen que, malgrat l'aturada actual, a mitjà termini hi haurà una manca d'estoc d'habitatge a Tarragona ciutat perquè no s'estan iniciant obres noves. "No serveix per res haver sigut un estricte complidor de les obligacions amb els bancs, perquè ara et tracten igual que a tothom." Estratègies de reactivació • Es proposa que davant la pèrdua d'empenta de la iniciativa privada, és el moment de la inversió pública en grans infraestructures per generar ocupació. • Es fa una crida a la innovació i a perdre la por per reactivar el consum en un moment on es poden trobar bones oportunitats de mercat.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
37'
Crisi immobiliària i l'estat del sector al Tarragonès (2009)
Diagnòstic de la Crisi i Mesures Governamentals En aquesta edició d'El Perímetre, es debat la profunda recessió econòmica de l'inici del 2009. Els representants del sector analitzen el reconeixement oficial de la crisi per part del govern central i critiquen les mesures adoptades fins ara. • Crítica al Fons d'Inversió Local: Es considera que els 8.000 milions d'euros destinats als ajuntaments són "pedaços" que no resolen l'atur de manera estructural. Segons els convidats, aquests diners s'inverteixen sovint en obres trivials o "decoratives" en lloc d'infraestructures productives. • Necessitat de reformes curatives: Reclamen mesures que ataquin la rel de l'atur i que incentivin directament el consum final i el sector productiu. "Els 8.000 milions no entren al sector productiu, que és el que genera riquesa. S'està fent un goteig d'iniciatives que generaran ocupació a molt curt termini." El Mercat de l'Habitatge a Tarragona Evolució del Preus i Stock Es realitza una distinció clara entre l'habitatge nou i l'usat a la demarcació: • Habitatge de segona mà: Ha patit una davallada dràstica, propera al 30%, ajustant-se a la realitat del mercat. • Habitatge nou: Els promotors afirmen que el preu ha arribat al seu sòl tècnic, ja que ven amb marges mínims propers al cost de construcció i la hipoteca. Adverteixen que els preus podrien pujar a finals del 2009 degut a les noves exigències del Codi Tècnic de l'Edificació. El Bloqueig Bancari Un dels punts més crítics és l'asfíxia financera. Denuncien una actitud "súper negativa" de les entitats bancàries que deneguen crèdits a persones solvents pel simple fet de treballar en sectors considerats de risc, com la construcció o l'automòbil. Col·laboració Públicoprivada i Gestió Municipal Els representants del Gremi i dels Promotors fan una crida als ajuntaments per millorar l'eficiència administrativa: • Retards burocràtics: Es denuncien demores de fins a tres mesos en llicències de primera ocupació que haurien de resoldre's en un mes, generant costos innecessaris per als compradors. • Habitatge de Protecció Oficial (HPO): El sector privat s'ofereix per construir HPO si l'administració posa sòl a preus assequibles, argumentant que ells són més ràpids i eficients que el sector públic en l'execució d'obres.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
29'
La Formació d'Adults a Tarragona: Cohesió i Futur
El paper dels Centres de Formació d'Adults (CFA) L'espai Eines de Tarragona Ràdio ha dedicat aquesta edició a analitzar el paper fonamental que juguen els centres de formació per a persones adultes a la ciutat. Aquests centres, sovint amb una tasca silenciosa, s'han convertit en peces clau per a la cohesió social i la integració laboral. Actualitat i Reptes Institucionals • Es destaca la recent trobada a Barcelona amb 126 directors de centres per potenciar la formació d'adults a Catalunya. • Un canvi transcendental va ser el pas de l'any 2004, on la gestió d'aquests centres va passar de Benestar Social al Departament d'Educació, reconeixent la seva vessant estrictament educativa i no només assistencial. • Actualment, un 25% de l'alumnat és immigrant, xifra que demostra el pes del col·lectiu en el sistema. Oferta Formativa i Adaptació al Mercat Els centres no segueixen un model rígid, sinó que s'adapten a la carta segons les necessitats de l'alumne: • Accés a la Universitat per a majors de 25 anys. • Cicles Formatius: Preparació per a les proves d'accés de grau mitjà i superior. • ESO per a adults: Una demanda molt alta que sovint topa amb la manca de professorat especialitzat. • Idiomes i Tecnologia: Cursos d'anglès, català (nivells B i C) i informàtica per pal·liar la fractura digital. Problemàtiques de l'Estudiant Adult "L'estudiant adult no és una persona dedicada exclusivament a estudiar; és algú que treballa, té família i necessita flexibilitat." Els convidats denuncien la desaparició de l'oferta nocturna en batxillerat i formació professional, fet que obliga a molts a optar per la formació a distància. Aquesta darrera, tot i ser una eina útil, pot generar angoixa o ansietat en persones que porten temps fora del circuit educatiu i necessiten l'hàbit d'estudi i el suport presencial del professor. Territorialitat i Ràtios Els centres de Tarragona (Riuclar, Fòrum i Josep Massanés) es caracteritzen per la seva dispersió territorial per arribar als barris (Bonavista, Camp Clar, Sant Salvador, etc.). S'ha alertat sobre les ràtios elevades, amb casos de 1.080 alumnes per només 12 professors.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
35'
La Formació en Informàtica al Vidal i Barraquer
El Present i Futur de l'Institut Vidal i Barraquer L'episodi comença presentant l'Institut Elies Vidal i Barraquer de Tarragona com un centre de referència en la Formació Professional (FP). Actualment acull uns 1.300 alumnes i 130 professors, oferint famílies com la comercial, administrativa, serveis a la comunitat i, especialment, la d'informàtica. Projecte de Reforma i Modernització • S'anuncia una reforma integral de 6 milions d'euros. • Inclou la construcció d'un edifici nou de quatre plantes i la rehabilitació total de les instal·lacions antigues. • L'objectiu és situar el centre a l'avantguarda tecnològica de Catalunya en un termini de dos cursos. El Cicle de Desenvolupament d'Aplicacions El focus principal se centra en el Grau Superior de Desenvolupament d'Aplicacions Informàtiques (DAI). Segons els responsables del departament: • El cicle està orientat a la creació de programari de gestió (nòmines, estocs, clients). • Es diferencia de la universitat per la seva vessant pràctica i la manca de càrrega física o matemàtica excessiva. • Es fomenta l'autoaprenentatge constant a causa de la velocitat dels canvis tecnològics. Relació entre Formació i Empresa Representants d'empreses locals i el personal de l'institut debaten sobre la integració laboral dels alumnes: • L'FP ofereix una preparació immediata; els alumnes solen adaptar-se a l'entorn de treball en pocs dies. • La digitalització ha passat de ser una opció a una necessitat vital per a la supervivència empresarial. "L'informàtic a l'empresa s'ha de veure com un assessor tecnològic que ajuda a optimitzar processos i reduir costos." Reptes Tecnològics en el Sector Empresarial Inversió en Programari i Maquinari • Es destaca la importància de renovar el hardware cada 3 o 4 anys. • La verdadera productivitat ve de la mà de la inversió en software de gestió i seguretat de dades. • S'analitza el perfil de l'estudiant: majoritàriament masculí, d'entre 18 i 20 anys, amb una vocació clara cap a la programació web i bases de dades com Oracle. Inserció Laboral en Temps de Crisi Malgrat el context econòmic, el sector informàtic es manté com un dels més resilients, amb taxes d'inserció molt elevades en comparació amb altres famílies professionals.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
32'
Cicle de Realització d'Audiovisuals i Espectacles a l'IES Pere Martell
Presentació de l'espai d'Eines En aquesta edició del programa, es destaca la vocació de servei de la formació professional actual a Tarragona, subratllant com els cicles formatius s'han adaptat a les necessitats reals del mercat laboral, sovint de manera més àgil que els estudis universitaris. Detalls del Cicle Formatiu El cicle de Realització d'Audiovisuals i Espectacles s'imparteix a l'IES Pere Martell (Complex Educatiu de Tarragona). Es tracta d'un cicle de grau superior amb les següents característiques: • Té una durada de 2.000 hores. • L'accés requereix el títol de batxillerat o superar una prova d'accés. • Ofereix una formació polivalent que inclou cinema, vídeo, televisió, multimèdia i espectacles en viu. Sortides Professionals i Mercat Els convidats, incloent-hi exalumnes i professors, analitzen el panorama laboral actual: • Perfils: Editors de vídeo, càmeres, tècnics de so, il·luminadors i productors d'espectacles. • Realitat del sector: Tot i ser un sector en auge tecnològic, a la zona de Tarragona la demanda és limitada, el que empeny molts graduats cap a l'autoocupació o la creació de petites productores. • Continuïtat: Molts alumnes opten per seguir formant-se a la universitat en graus com Comunicació Audiovisual o Telecomunicacions. La Metodologia a l'Aula Es descriu el dia a dia al centre, on l'aprenentatge és eminentment pràctic: "Ara mateix els alumnes de segon estan al plató fent un debat televisiu, on cadascú assumeix un rol: realitzador, tècnic de so, mesclador o presentador." El Repte Tecnològic Un dels punts clau discutits és la necessitat de reciclatge constant. En aquest sector, la tecnologia avança tan ràpidament que els equips i programaris de fa pocs anys es consideren ràpidament obsolets. Formació Integral Es reivindica la figura del tècnic no només com algú que prem botons, sinó com un professional amb criteri comunicatiu. La línia entre el periodista i el tècnic és cada cop més fina, ja que ambdós han de comprendre el llenguatge audiovisual per transmetre missatges amb èxit.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
32'
Cicles Formatius de Perruqueria i Caracterització a l'IES Calípolis
Introducció a l'Espai Eines i l'IES Calípolis Aquest segon capítol de l'espai Eines se centra en l'oferta formativa de la ciutat de Tarragona, concretament en la branca d'Imatge Personal de l'IES Calípolis. Situat al Complex Educatiu (l'antiga Laboral), el centre ofereix cicles de grau mitjà i superior que preparen els alumnes per a sectors amb alta demanda laboral. Diferències entre Graus i Vies d'Accés Es detallen els requisits acadèmics per accedir a la formació: • Grau Mitjà: Accés amb el títol d'ESO o prova d'accés específica. • Grau Superior: Accés amb Batxillerat, cicle mitjà previ o prova d'accés per a majors de 18/19 anys. Perruqueria i Caracterització: Més que Imatge L'episodi aprofundeix en dos cicles clau que sovint es confonen però que es complementen: • Perruqueria: Centrada en la cura capil·lar, l'estilisme i la gestió de salons. Inclou formació en fisiologia i anatomia per garantir la salut del client. • Caracterització: Una branca artística enfocada al disseny de personatges per a cinema, teatre i televisió, que utilitza tècniques de pròtesis, maquillatge d'efectes especials i postisseria. Sortides Laborals Diverses Es trenca el mite que aquests estudis només serveixen per a salons convencionals. Les sortides inclouen: • Mitjans Audiovisuals: Televisions locals i nacionals (TDT, programes de sàtira com Polònia). • Parcs Temàtics: Pràctiques i feina a PortAventura, especialment durant la temporada de Halloween. • Sector Funerari: La caracterització avançada i la tanatoplàstia (reconstrucció de cadàvers) són nínxols amb molta sortida laboral. "No només és fer coses pràctiques; darrere de cada personatge hi ha un projecte de disseny i una base teòrica molt important." Formació Pràctica i Servei al Públic L'IES Calípolis destaca per disposar de tallers equipats amb tecnologia professional. Com a valor afegit, el centre obre els seus tallers al públic general a partir de desembre/gener, on els alumnes realitzen serveis a preus simbòlics sota supervisió, permetent-los millorar l'atenció al client i les habilitats socials.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
30'
Cicles Formatius de Mecanització a l'Institut Comte de Rius
Introducció a l'Espai d'Estrena L'espai Eines s'estrena per difondre el valor de la formació professional a Tarragona, adreçat tant a joves com a adults que volen reciclar-se o adquirir noves competències. El Cicle de Mecanització L'Institut Comte de Rius protagonitza aquest primer episodi, destacant la seva oferta en fabricació mecànica: • Procés d'aprenentatge: Els alumnes comencen amb eines manuals, passen a màquines semiautomàtiques i acaben amb l'ús del Control Numèric per Computadora (CNC). • Objectiu principal: Aprendre a transformar materials per crear peces utilitzables en muntatges o unitats puntuals. • Continguts transversals: Inclou nocions de soldadura i formació en gestió per a l'autoocupació. La Dualitat Escola i Empresa Un dels pilars del cicle són les 400 hores de pràctiques en centres de treball de l'entorn tarragoní: • Convinis estratègics: Empreses com Motorrents i Gambilatel col·laboren activament com a formadores. • Contractació real: Molts alumnes, com el cas del Marc Casas, acaben sent contractats per l'empresa on han fet les pràctiques. • Seguiment: El tutor de l'escola i el de l'empresa avaluen conjuntament el progrés a través d'un llibret de pràctiques. Orientació i Itineraris Acadèmics Es destaca que la formació professional no és un camí tancat, sinó que ofereix múltiples sortides: "No s'ha de veure només com fer un grau mitjà; és una porta oberta que pot portar fins i tot a l'Enginyeria sense passar per la selectivitat." • Accés a la Universitat: Els alumnes de Grau Superior poden accedir a la URV amb convalidacions d'un 22,6% dels crèdits de la carrera. • El paper de les famílies: Els experts assenyalen la dificultat d'arribar als pares i mares, que sovint desconeixen el potencial i el prestigi actual de la FP. Situació del Mercat Laboral Els empresaris presents coincideixen que hi ha més demanda de treballadors que oferta d'alumnes, especialment en oficis industrials productius, on els nivells salarials poden arribar a ser superiors als d'alguns títols universitaris.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
28'
Evolució i Barroc a la Setmana Santa de Còrdova
La Influència del Barroc i la Música Processional El programa d'avui amb Jordi Bertran explora la transformació estètica i dramàtica de la Setmana Santa a Còrdova durant el període barroc. S'analitza com aquesta època va dotar les processons d'una espectacularitat sense precedents que encara perdura en la imatgeria actual. Elements Clau del Barroc • L'espectacularitat visual: Durant el segle XVII i principis del XVIII, les confraries van començar a utilitzar elements com les bocines (trompetes decoratives) per anunciar el pas de la processó. • L'evolució dels misteris: Els passos es tornen més complexos, introduint personatges més humans com la Magdalena o la Verònica, dotant les escenes d'un to més teatral i dramàtic. • Figures articulades: L'ús d'escultures amb articulacions permetia realitzar representacions com els davallaments o els encontres, augmentant el realisme del relat bíblic. El Conflicte amb l'Autoritat (1740-1820) El resum destaca un període de 80 anys de fortes tensions entre les confraries i les autoritats eclesiàstiques i civils: • El bisbe Vicente Zebrian i posteriorment el rei Carles III van intentar normativitzar les festes, prohibint les processons nocturnes i la presència de personatges vivents o màscares (rostrillos). • Les classes populars es van resistir fermament, arribant a fer aliances amb els ajuntaments per ignorar les prohibicions i mantenir elements tradicionals com les cucurulles. Banda Sonora de l'Episodi "Les marxes de Setmana Santa han anat tradicionalment lligades a les bandes militars, que són l'origen de bona part de les bandes civils actuals." Aquest episodi compta amb una selecció musical interpretada pel Regiment Sòria 9, incloent peces històriques com: • Virgen del Valle (1898), una de les marxes més antigues. • Pasan los Campanilleros, una peça dels anys 20 més alegre i propera al sentiment de la Resurrecció.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
24'
Sessió de Benvinguda: Reflexions de Nit
Introducció a la Sessió En aquest episodi ens centrem en una salutació sostinguda que marca el ritme d'una trobada nocturna. L'objectiu principal és establir una connexió inicial amb l'audiència mitjançant la repetició ritualística de la benvinguda. Dinàmica de la Benvinguda La sessió es desenvolupa al voltant de diversos punts clau: • L'ús del català com a llengua vehicular única de tota la comunicació. • La creació d'una atmosfera de calma i recepció per als oients. • El manteniment d'una estructura repetitiva que busca la proximitat. "Bona nit" Aquesta frase esdevé el mantra del programa, simbolitzant el tancament de la jornada i l'inici d'un espai de reflexió compartida. No s'introdueixen conflictes externs, centrant tota l'atenció en el moment present i en el reconeixement mutu entre interlocutors.
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
22'
Etnografia del Carnaval: Tradicions, Civisme i Rituals
Balanç del Carnaval i Elements Etnogràfics L'espai d'avui amb en Jordi Bertran se centra en una anàlisi profunda del Carnaval, combinant l'actualitat més immediata de la ciutat amb un recorregut per les tradicions més ancestrals de la península i Europa. Civisme i Solidaritat a la Festa Es comenta l'incident succeït durant la revetlla de dissabte, que va obligar a suspendre l'acte per l'actitud d'una minoria. No obstant això, es destaca: * La gran tasca dels voluntaris (Protecció Civil, Creu Roja, comparses) que fan possible la seguretat. * L'homenatge a la Pepi Montero, de la comparsa La Vallaruga, que va morir recentment; les comparses van lluir crespons negres però van mantenir l'esperit festiu que ella desitjava. * L'èxit de les rues, que segons els ciutadans, se superen cada any malgrat el context de crisi. La Banda Sonora del Carnaval Tradicional Bertran diferencia el carnaval urbà modern (marcat per la música comercial de ball) del carnaval tradicional o rural, on els elements sonors són molt diferents: * Els Escallots i Esquelles: Característics del Carnaval Basc (Ituren i Zubieta) i del Pirineu. Simbolitzen el despertar de l'os a la sortida de l'hivern. * Les Flors: Present en barrets rituals, des d'Itàlia (Roca Grimalda) fins a la Moxiganga de Tarragona, representant la regeneració. * Bufetes i Cops: L'ús de bufetes de porc inflades (o peixos) per colpejar simbòlicament la gent, element que ha derivat en els actuals bastons de plàstic. Geografia dels Rituals Es fa un repàs per poblacions que mantenen iconografies úniques: * Almiruete (Guadalajara): Amb les seves botargues i mascarites. * Llamas de la Ribera (Lleó): On destaquen els guirrios amb grans ventalls de flors. * Teguise (Lanzarote): Amb els diabletes, que porten màscares negres amb trets exagerats i esquelles, recordant l'estètica dels diables del Baix Camp. "Hi ha gent que va per la festa, no en contra de la festa; aquesta és la gran diferència entre l'esperit constructiu i els qui volen rebentar actes."
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
15 de febr. del 2009
24'
El Carnaval a Catalunya: Tradicions, Música i Personatges
Exploració de les Festes de Carnaval a Catalunya L'expert en cultura popular Jordi Bertran analitza la riquesa del Carnaval català, centrant-se en elements històrics que van més enllà de les desfilades modernes. Es destaca com el calendari festiu d'enguany ha caigut més tard que l'anterior, marcant l'inici d'uns dies de disbauxa abans de l'arribada de la Quaresma. La Banda Sonora de la Festa • El Turuta: Aquesta marxa militar, originàriament utilitzada per a la jura de bandera, s'ha convertit en l'himne indiscutible del Carnaval de Vilanova i la Geltrú. La seva senzillesa rítmica va permetre que les bandes militars la popularitzessin durant el segle XIX. • Balls de Gitanes i Danses Específiques: Es mencionen les tonades del Vallès i el pas doble El Bulli de Solsona com a referents de música autòctona de carnaval. Personatges i Tradicions Singulars L'episodi repassa figures clau que mantenen viva l'essència tradicional de la festa: • Els Mantons de Manila: Peça fonamental del Ball de Mentons a Vilanova, herència de la burgesia i els indianos del segle XIX. • El Moixó Foguer: Un personatge estrambòtic que surt nu, es banya en mel i és completament emplomat per recórrer els carrers. • Els Malcasats: Un ball parlat satíric de carrer on parelles d'autoritats i diferents classes socials es llancen crítiques punzents. • L'Home del Tocaferro: Figura històrica tarragonina desapareguda amb la Guerra Civil, coneguda per portar ferradures i ser objecte de "l'agressió" (originàriament amb eines de ferro i més tard amb caramels) per part del públic. L'Herència dels Gremis i el Maridatge Gastronòmic Es destaca la importància del gremi dels boters en la construcció de la Bota de Carnaval a Tarragona. El vincle entre la viticultura i la festa és estret, recordant que paraules com xató provenen de l'acte d'aixatonar o obrir la bota de vi. "Vilanova és potser el carnaval que millor conserva tota una sèrie de personatges i elements identitaris més enllà de l'estructura comuna de les rues."