Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

1297-1320 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
Josep Roca: l'art de ser sommelier i venedor de felicitat
La figura del sommelier: entre la humilitat i el relat Josep Roca, sommelier d'El Celler de Can Roca, defineix la seva professió no només com un expert tècnic, sinó com un explicador de contes. La clau de l'èxit resideix en fer el vi accessible i crear una complicitat plàcida amb el client, actuant com a pont entre la cuina d'avantguarda i l'univers vinícola. Gestió i tradició familiar Gestió d'estocs: Malgrat el control rigorós de més de 1.500 referències i 30.000 ampolles, Josep admet que el celler es gestiona més amb el cor que amb el cap. Equip familiar: El projecte se sosté en la unió dels tres germans Roca (Joan, Jordi i Josep), barrejant la tradició amb la recerca més avançada. Innovació i tecnologia al servei del gust L'episodi explora com la tecnologia s'aplica per potenciar l'experiència sensorial: Vins sense alcohol: Investigació per mantenir la densitat i el cos del vi un cop eliminat l'alcohol. Perfum cocció: Una tècnica innovadora que captura els aromes volàtils d'un flambeig per fixar-los en el producte (carn o peix) en pocs segons. Màrqueting olfactiu: Projectes per ambientar sales amb les aromes de vins concrets per aprofundir en l'experiència gastronòmica. "Som venedors de felicitat; la nostra feina és transmetre il·lusió a través del servei." Formació i valors Per a Josep Roca, un sommelier és, per sobre de tot, un cambrer en majúscules. Les claus per a les noves generacions són: * Mantenir els peus a terra i actuar amb humilitat. * Aprenentatge constant: el diploma és només l'inici d'un camí de formació continua. * Respecte absolut per la terra i pel viticultor.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
URV: Pionera en votació electrònica vinculant a Europa
Innovació Democràtica a la URV La Universitat Rovira i Virgili (URV) es converteix en una institució pionera a l'Estat espanyol i a Europa en implementar un sistema de votació electrònica vinculant per a la Junta de Centre de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE). Aquesta iniciativa, desenvolupada per l'empresa SITL, permet als electors escollir entre el mètode tradicional i el vot per Internet amb les mateixes garanties legals. Seguretat i Funcionament del Sistema El procés es basa en l'ús de la signatura electrònica i protocols criptogràfics d'alt nivell. Els punts clau de la seguretat inclouen: Autentificació: Ús del carnet universitari amb xip i certificat digital. Anonimat garantit: S'aplica un procés de mixing que desvincula la identitat de l'elector de l'ordre i el contingut del vot. Urna electrònica: La clau de xifratge està repartida entre els membres de la mesa electoral, assegurant que ningú de forma individual pugui accedir als vots. Verificació: L'usuari rep un codi alfanumèric que serveix com a comprovant que el seu vot ha estat recomptat correctament, sense revelar el sentit del mateix. Impacte i Futur de l'Administració Digital L'objectiu de la universitat no és només modernitzar les eleccions, sinó fomentar una cultura digital entre els estudiants i el personal. Durant el debat, s'han destacat diversos beneficis: "Tot l'objectiu és facilitar al ciutadà la relació amb l'administració; fer-ho més fàcil, des del lloc que vulguin i en el moment que vulguin." Full de ruta: Si l'experiència a l'ETSE és positiva, el sistema s'estendrà a les eleccions de claustre i, finalment, a l'elecció de rector per sufragi universal. Administració electrònica: La URV aposta per generalitzar tràmits com el registre electrònic i el full oficial digital per evitar desplaçaments i cues innecessàries.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Gira conjunta de Nine Inch Nails i Jane's Addiction
Actualitat Musical i Col·laboracions d'Alt Voltatge En la secció d'avui amb l'Albert Piro, s'analitzen les novetats més destacades de l'escena rock i industrial. El programa repassa des del retorn de clàssics com Spandau Ballet fins a propostes més contemporànies i trencadores. La unió de Nine Inch Nails i Jane's Addiction El punt central de la conversa és l'anunci d'una gira conjunta entre dues formacions emblemàtiques: Nine Inch Nails (liderada per Trent Reznor) i Jane's Addiction. Estratègia promocional: Per escalfar motors abans del tour, els grups han llançat un EP gratuït disponible a internet. Contingut de l'EP: El treball inclou sis cançons en total, repartides entre hits de Nine Inch Nails, temes de Jane's Addiction i el projecte Street Sweeper. Estils i compatibilitat: Tot i que tenen sonoritats diferenciades —un més centrat en el rock industrial i l'altre en un rock més de guitarres—, ambdós comparteixen una actitud puntera i innovadora. "No són iguals, però són bastant compatibles... Tenen els dos una actitud bastant punk, en el sentit que volen innovar." Altres protagonistes: Jarvis Cocker Finalment, es fa referència a la trajectòria en solitari de Jarvis Cocker, conegut per ser el líder de la desapareguda banda Pulp, marcant l'evolució dels referents del pop-rock britànic cap a nous horitzons personals.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Sting ven vi, concerts per Austràlia i pirateria
Actualitat Musical i Notícies Destacades En aquesta edició de l'espai musical amb l'Albert Miró, s'analitzen diverses notícies del panorama internacional que barregen la música amb el món empresarial, la solidaritat i els canvis legislatius. Projectes vinícoles d'Sting L'artista britànic Sting és notícia per la comercialització del seu propi vi a partir de la tardor. Alguns punts clau d'aquesta iniciativa són: * El vi prové de la seva finca a la Toscana (Itàlia), on ja produeix oli, mel i hortalisses de forma orgànica. * Es preveu que el mercat principal sigui el britànic i l'americà. * Es fan comparacions amb altres músics com Lluís Llach o Joan Manuel Serrat, que també s'han dedicat al món del vi. Concert Solidari per Austràlia Es destaca el macroconcert benèfic per ajudar les víctimes dels incendis forestals d'Austràlia. L'esdeveniment va reunir més de 120.000 assistents entre Sydney i Melbourne. * Van participar artistes com Crowded House, Kylie Minogue, Barry Gibb i Coldplay. * Es remarca la participació especial en format duet d'Olivia Newton-John. Polèmica per la pirateria a la Gran Bretanya Diversos artistes britànics de renom, com Radiohead, Blur i Robbie Williams, s'han unit per manifestar-se en contra de les dures penes de presó i multes per a qui descarregui música per internet. "Han de ser els propis artistes els qui decideixin quan la seva música ha de ser gratuïta i quan no." Els músics argumenten que la indústria ha de saber adaptar-se als nous temps en lloc de perseguir el públic. L'Agenda de Concerts Es repassen les actuacions més rellevants de la setmana, des del pop melòdic de Jason Mraz fins al pop de The Killers a Badalona, passant per estils més alternatius amb Razorlight.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
30'
Intel: El cor dels ordinadors i el seu futur
Introducció i l'hegemonia d'Intel En aquest episodi de la Terra Esplana, es discuteix el paper fonamental de l'empresa Intel en l'evolució de la computació. Se la descriu com el "cor" o el "rellotge" dels ordinadors, una companyia amb un poder equiparable al de Microsoft però amb una visibilitat menor per al consumidor final. La visió del futur i la robòtica • Es planteja un futur on la humanitat sigui capaç de fabricar robots intel·ligents (estil Terminator). • S'especula que, donada la seva trajectòria, Intel seria l'encarregada de fabricar els xips cerebrals d'aquestes màquines sofisticades. • Es menciona l'avenç de la robòtica al Japó, amb robots de companyia d'alt nivell de perfecció. Tecnologia i competència El domini del mercat • Intel és el líder absolut com a fabricant, fins i tot per sobre del seu principal rival, AMD. • Es destaca un fet curiós: Intel i AMD comparteixen tecnologia mitjançant acords per abarrotir costos, tot i que Intel sol marcar el ritme de la innovació. Conceptes clau del processador • El processador actua com el cervell de l'ordinador, gestionant les dades i permetent la multitasca. • Evolució cap als processadors de quatre nuclis (Core 2 Duo), que permeten realitzar diverses tasques pesades simultàniament sense pèrdua de velocitat. "Sense el nucli, sense el processador, l'ordinador no és res." Orígens i innovacions històriques • Fundació: L'empresa va ser creada el 1968 per Andrew Moore i Robert Noyce. • Nom: El nom prové de l'acrònim de Integrated Electronics. • Primers passos: Van començar fabricant memòries i, el 1971, van crear el primer microprocessador per a una calculadora, un repte de miniaturització clau per l'època. • Inventores: Se'ls atribueix la creació de l'estàndard PCI i el desenvolupament del bus USB. Actualitat científica i tancament • S'informa del llançament del satèl·lit GOCE de l'ESA, una nau amb disseny aerodinàmic que navegarà en una òrbita molt baixa per mapejar la gravetat terrestre. • Es tanca l'episodi amb la música del grup L'Anna és un koala, versionant el tema de Sau "Tu encens el meu foc".
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Rodonyà: Patrimoni, tradició vinícola i qualitat de vida
Rodonyà: Un tresor de l'Alt Camp Rodonyà és un municipi d'uns 500-600 habitants situat al sector sud-oriental de l'Alt Camp, al límit amb el Baix Penedès. Es caracteritza per la seva tranquil·litat i un entorn on encara predomina el paisatge agrícola de vinyes i ametllers. Patrimoni i Història L'element més emblemàtic del poble és el seu castell, un edifici històric que data del segle XII-XIII i que actualment es troba en fase de restauració per convertir-se en un centre de turisme cultural i equipament municipal. Com a curiositat històrica: "L'any 1721 s'hi va instal·lar un destacament dels Mossos d'Esquadra que va ser dels últims a desaparèixer." També destaca l'església de Sant Joan Baptista, d'estil neoclàssic (segle XVIII), amb el seu característic campanar de torre octagonal. Economia i Serveis Tot i el seu caràcter rural, Rodonyà ofereix una àmplia gamma de serveis que milloren la qualitat de vida dels seus residents i visitants: * Gastronomia: Una oferta de restauració consolidada amb establiments com Mas Pagès. * Productes locals: Destaca la producció de vins de cooperativa i oli d'oliva elaborat en trulls locals. * Comerç: Disposa de farmàcia, forn, supermercat i estanc. * Oci: El municipi compta amb dues hípiques que permeten fer rutes a cavall entre vinyes. Festes i Tradicions El calendari festiu se centra en dues dates clau: 1. Festa Major d'Hivern: Per Sant Sebastià (gener). 2. Festa Major d'Estiu: Per Sant Joan Baptista (finals d'agost), on és tradicional el pa beneït, unes coques elaborades amb ou, farina i sucre.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
El Molà: Patrimoni, vi i tradicions al Priorat
Descobrint el Molà: Un tresor entre el Siurana i l'Ebre Situat a la comarca del Priorat, el Molà és un poble de 300 habitants que s'alça sobre un serrat dominant la vall del riu Siurana. Aquesta localitat destaca per una combinació única de riquesa arqueològica, excel·lència gastronòmica i un calendari festiu molt actiu. Gastronomia i Productes Locals El motor econòmic i cultural del municipi gira entorn dels productes de la terra: Vins de doble D.O.: És dels pocs municipis que compta amb cellers de la D.O.Q. Priorat i de la D.O. Montsant. Oli d'oliva: Producte d'alta qualitat, tot i les dificultats actuals dels preus de mercat. Forn de pa i "bollos": El forn local és famós a tota la comarca, especialment pels seus bollos (una massa de coca polvoritzada amb sucre) i el pa artesanal. Plat típic: La gastronomia tradicional té com a màxim exponent l'olla barrejada, que es cuina popularment per Dissabte Sant. Patrimoni i Espais d'Interès L'alcalde, Joan Jaume Salvador Llorenç, destaca els esforços per mantenir el poble en condicions òptimes de serveis i neteja: Àrea de la Font: Principal zona d'esbarjo amb barbacoes i zones verdes, on se celebren calçotades i concursos de paelles. Poblat Ibèric del Montcalvari: Un jaciment prehistòric (segles VII-VI aC) d'híbers i fenicis, actualment en estudi per la Universitat de Lleida. Església de Sant Roc: Edifici neoclàssic amb detalls arquitectònics notables. Tradicions i Festivitats El Molà manté vives celebracions històriques i esdeveniments culturals de gran abast: Setmana Cultural: Un esdeveniment que s'ha convertit en referència comarcal amb conferències d'alt nivell. Festa de les Xiques: Una tradició recuperada d'abans de la guerra on es reparteixen coques amb un carro enramat i es ballen jotes. Cap d'Any: Una celebració comunitària al voltant d'una gran foguera a la plaça de la vila. "Volem donar a conèixer el nostre estimat poble a tots els tarragonins; seran molt benvinguts."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
Creixell: Natura, Patrimoni i Tradició Mediterrània
Descobrint Creixell: Un Tresor entre Mar i Muntanya Creixell, un municipi de 3.800 habitants situat al Tarragonès, es presenta com una destinació ideal que combina la tranquil·litat d'un poble costaner amb la bellesa del seu entorn natural. Sota l'eslògan "Creixell, naturalment", la vila ofereix una experiència autèntica per a aquells que busquen fugir de les massificacions. Patrimoni i Nucli Antic El nucli històric de Creixell conserva l'essència dels pobles mediterranis, destacant per: El Castell i l'Església Parroquial, peces clau del seu perfil arquitectònic. La Torre del Campanar, coronada per una cúpula modernista obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol. Les restes d'una vila romana visibles a la plaça de la Bates Carrer. El Mirador al Mediterrani, conegut com la plaça de Vorell, que ofereix unes vistes privilegiades sobre la costa. Entorn Natural i Platges Verges La geografia de Creixell és un dels seus majors atractius, dividint-se en dues zones diferenciades: Platja: Disposa de dos quilòmetres de litoral que es caracteritzen per ser platges verges que encara conserven la flora autòctona, un fet ja poc comú a la zona. Muntanya: La part nord del terme és ideal per al senderisme i les rutes en BTT, on es poden descobrir masies antigues com Mas Mercader i Mas Givert entre boscos mediterranis. Gastronomia i Cultura La tradició marinera es manté viva a través del seu plat típic: "L'esmarris és un plat de peix molt senzill que els mariners de Creixell feien antigament a les barques i que ara es vol promocionar als restaurants locals." Pel que fa a les festes, les més rellevants són: Festa Major de Sant Jaume (juliol): Una setmana d'activitats al carrer, amb el seguici popular, els gegants (Gilmundo i Minerva) i els nanos. Festa de la Minerva (setembre): Tradicionalment vinculada a la verema, amb la processó del Pavanet. L'oferta turística es complementa amb cinc càmpings de qualitat i diversos hotels, consolidant Creixell com un municipi eminentment residencial i familiar on la tranquil·litat és la reina.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Paúls: Encant esglaonat al Parc Natural dels Ports
Descobrint Paúls: L'Essència dels Ports Paúls és un municipi de 620 habitants situat a l'extrem nord del Baix Ebre, enclavat en ple Parc Natural dels Ports. La seva fisonomia és única, amb cases construïdes sobre un pendent tan fort que sovint tenen entrades per dos carrers a diferents nivells. Patrimoni i Paisatge El Castell i l'Església: Situats a la part alta del poble, actuen com un mirador excepcional de tot el massís dels Ports. Ermita de Sant Roc: Un espai emblemàtic a dos quilòmetres del nucli urbà, conegut per la seva abundància d'aigua, arbres centenaris i àrees recreatives. L'entorn natural: Ideal per a la pràctica de l'esport, especialment destacat per la seva coneguda Cursa de Muntanya. Gastronomia Autèntica La riquesa de Paúls resideix en els seus productes casolans realitzats amb mètodes tradicionals: 1. Les Casquetes: Nom local que reben els típics pastissets d'aquí, cuits al forn de llenya del poble. 2. La Cirera de Paúls: Producte estrella que compta amb la seva pròpia fira i derivats com licors i coques. 3. Productes de la terra: L'oli d'oliva de gran qualitat, el recapte (plat típic d'hivern) i els embotits artesans com les valdanes i el xai. Festes i Tradicions "Sant Roc és un lloc emblemàtic que molta gent ens coneix per això, perquè hi ha molta aigua, taules de pedra i està dins del bosc." Festa de la Cirera: Celebrada entre finals de maig i principis de juny. Sant Antoni: Recuperada recentment, se celebra al gener amb una romeria a Sant Roc i benedicció d'animals. Festes Majors: Al voltant del 15 d'agost, dedicades a la Mare de Déu i Sant Roc.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Sarral: Bressol de l'alabastre i el modernisme
Descobrint Sarral i el seu Patrimoni Sarral és un municipi de la Conca de Barberà amb uns 1.700 habitants, situat a la riba del riu Anguera. El text destaca la riquesa cultural i arquitectònica d'una vila que inclou els nuclis de Montbrió de la Marca, Vallvert i l'antic poblat d'Anguera. Atractius Arquitectònics i Culturals El municipi compta amb elements patrimonials de gran rellevància: - Llegat Modernista: Destaca el Celler Cooperatiu, obra de l'arquitecte Domènec Roura, i diverses construccions d'indians. - Arquitectura Religiosa: L'església de Santa Maria, d'estil barroc amb un timpà romànic del segle XII, i l'ermita dels Sants Metges. - Peculiaritats Locals: El carrer dels Jueus (considerat un dels més estrets d'Espanya) i la resclosa romana del barranc de la Solada. L'Alabastre: L'Essència del Poble L'activitat que ha donat nom internacional a Sarral és el treball de l'alabastre. - Es menciona el Museu de l'Alabastre, que recorre la història des de les eines manuals fins a les peces de disseny actual. - Tot i que comercialment ha viscut moments difícils, continua sent una pedra fàcil de treballar i molt buscada per a peces exclusives i decoració. Festes i Tradicions La vida social de Sarral és molt activa, amb diverses celebracions al llarg de l'any: - Fira de Sarral: Amb 500 anys d'història, se celebra el 8 de desembre. - Festa dels Quintos: Una celebració tradicional el 17 de gener amb carrosses i disfresses. - Pasqua: Caracteritzada per les seves processons i la festa de la Pubilla. - Festa Major: A finals de juliol, amb esdeveniments que apleguen milers de visitants. "Sarral és un poble que ha sigut molt acollidor, i tot foraster que vingui a les festes és benvingut."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Vilaplana i la Mussara: Patrimoni, Natura i Gastronomia al Baix Camp
Descobrint Vilaplana i el seu Entorn Natural Vilaplana, un municipi de 627 habitants situat al Baix Camp, s'alça als peus de la Serra de la Mussara. El seu terme destaca per un paisatge pintoresc farcit de fonts naturals i rutes que conviden a l'excursionisme. Un dels punts més emblemàtics és el poble abandonat de la Mussara, que ofereix un mirador excepcional i parets ideals per a la pràctica de l'escalada. Patrimoni Històric i Arquitectònic El municipi compta amb diversos tresors culturals que abasten diferents èpoques: Església de Santa Maria: Edifici barroc del 1739 que custodia la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet. Pintures Rupestres: Un llegat històric excepcional declarat Patrimoni de la Humanitat. Mas del Moranet: Un mas fortificat que data del segle XII. Nucli Antic: Caracteritzat per les seves portalades dovellades i elements com el dipòsit vell i els safareigs. Gastronomia Singular: El Romesco amb Xocolata La cuina local manté les tradicions del Camp de Tarragona però amb un toc diferenciador. El plat estrella és el romesco de Vilaplana, que es diferencia del de la costa per la incorporació de xocolata a la picada, donant-li un gust únic. Altres productes destacats són: Oli d'oliva verge extra: Elaborat a la cooperativa local. Fruita seca: Ametlles i avellanes de gran qualitat. Coques tradicionals: Destaquen la coca de bou (dolça) i la coca de recapte amb espinacs. Festes i Tradicions El calendari festiu de Vilaplana està estretament lligat a la seva història rural: Festa Major: Celebrada el 12 d'octubre en honor a la Mare de Déu del Pilar. Festa de Sant Sebastià: La festa petita d'hivern. Sant Isidre: Una celebració que homenatja el passat pagès i que també recorda l'antiga festa major de la Mussara. "Espero que sigueu benvinguts al nostre poble... sereu ben acollits per tots i esperem que la vostra estada doni de si per poder repetir."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Mas de Barberans: Mirador de l'Ebre i Artesania
Descobrint el Mas de Barberans El municipi de Mas de Barberans, situat a la comarca del Montsià, es presenta com una joia a peu del massís dels ports. Amb una població d'uns 700 habitants, el poble destaca per ser la porta d'entrada al Parc Natural dels Ports i per oferir una de les millors vistes panoràmiques de la regió. Patrimoni i Artesania L'element més distintiu del poble és l'artesania de la llata (feta amb margalló). Aquesta tradició és el nucli de la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals, on es treballen materials com: - Pauma, jonc i vímet. - Canya, espar i palla. - Boix i olivera. Actualment, el municipi impulsa un nou Centre de Desenvolupament Rural que actuarà com a motor econòmic per potenciar aquests oficis i productes locals com l'oli. Turisme i Gastronomia Mas de Barberans és conegut com el mirador de les Terres de l'Ebre. Des del poble es pot albirar un vast paisatge d'oliveres que arriba fins al Delta i, en dies clars, fins a Peníscola. Quant a la seva oferta gastronòmica i de serveis, destaquen: - El ternasco (plat típic per excel·lència). - Productes de carnisseries i fleques amb forn de llenya. - Una oferta creixent de turisme rural amb cases i apartaments. Festes Relevants "Us convido a vindre a aquest petit poble... aquesta cultura de terra i d'encontre que som i realment ho gaudireu." L'alcalde, Josep Maria Lleixà, convida a visitar el poble especialment durant la Festa Major de Sant Marc (abril) o la Setmana Cultural (primera quinzena d'agost), moment en què se celebra la fira artesana.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Porrera: Vi, Rellotges de Sol i Tranquil·litat al Priorat
Descobrint Porrera: Un Tresor al Cor del Priorat Porrera, un petit municipi d'uns 500 habitants situat a la comarca del Priorat, es presenta com una destinació on el temps sembla haver-se aturat. Ubicat en una vall als peus del Tossal i banyat pel riu Cortiella, el poble ofereix una experiència sensorial completa que combina patrimoni, gastronomia i una pau absoluta. Patrimoni Únic: La Ruta dels Rellotges de Sol Una de les característiques més singulars de Porrera és la seva col·lecció de 13 rellotges de sol del segle XIX. Aquests elements estan catalogats i repartits pels carrers costaruts del poble, incloent: El rellotge vertical més gran de Catalunya. Una endevinalla als peus d'un dels rellotges, difícil de desxifrar sense ajuda local. L'Ajuntament ofereix un tríptic informatiu per realitzar aquesta ruta cultural de manera autònoma. El Món del Vi i la Gastronomia Local L'economia i la vida social del poble giren al voltant de la DOQ Priorat. La terra de llicorella proporciona unes característiques úniques als seus vins. Celler i Varietats: El poble compta amb 13 cellers i una cooperativa. Destaca l'aposta per la Carinyena, la varietat més autòctona i identitària de la zona. Experiències Enològiques: Visites guiades als cellers per conèixer el procés d'elaboració i tastos especialitzats, com el tast de carinyenes que se celebra l'1 de maig. Productes Típics: Cal tastar els embotits de la carnisseria local, el pa i les coques fetes al forn de llenya, així com el tradicional menjar blanc. Calendari de Festes i Tradicions "Porrera s'ha de viure, s'ha de sentir i s'ha de respirar." El poble manté vives nombroses tradicions al llarg de l'any: Pessebre Vivent: Pels volts de Reis, tot el poble es transforma en un escenari bíblic amb fins solidaris. Sant Antoni i Sant Blai: Amb esmorzars populars a l'ermita i la benedicció del rotllo de menjar blanc. Festa Major d'Estiu: Al voltant de l'1 de maig, amb trobades de grallers i actes enològics. Festa Major d'Hivern: La "festa grossa", celebrada el segon diumenge de novembre.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
La Clotxa de l'Ebre i els Secrets del Càtering
En aquesta edició d'El Cuinerot, l'espai gastronòmic de l'Associació de Cuiners Costa Daurada, els cuiners Àngel Jiménez i Gerard Carné conversen amb Miquel Estruell, expert originari de les Terres de l'Ebre, sobre tradició i serveis culinaris moderns. La Clotxa: Tradició i Energia La conversa s'inicia explorant la clotxa, un plat fonamental de la gastronomia ebrenca que històricament servia per alimentar els pagesos durant les jornades més dures d'hivern, com la collita de l'oliva o la verema. Els punts clau de la seva preparació són: * El recipient: S'utilitza un pa de pagès partit per la meitat, al qual se li treu la molla. * El farcit: Ingredients cuinats a la brasa com tomàquets, alls, cebes i l'emblemàtica arangada (sardina en salmorra). * L'acompanyament: Es rega generosament amb oli d'oliva i se sol maridar amb un vi fort de la Terra Alta. El Món del Càtering i l'Organització d'Esdeveniments L'entrevista també aprofundeix en el sector del càtering, desmitificant-ne la qualitat i explicant-ne la complexitat logística: * Tipologies: Es diferencia entre el càtering de col·lectivitats (escoles, hospitals) i el d'esdeveniments personalitzats (bodas, congressos). * Logística i Servei: Un bon càtering no només inclou el menjar, sinó tota la infraestructura: carpes, mobiliari, decoració, il·luminació i personal de servei. * Qualitat i Creativitat: Els ponents defensen que la qualitat d'un càtering pot ser equivalent a la d'un restaurant amb estrelles Michelin, ja que el cuiner ha de ser un especialista en mantenir temperatures i textures durant el transport. "Un catering permet aprofitar espais històrics de Tarragona que, d'altra manera, no permetrien oferir un servei gastronòmic."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
28'
Salut cervical: anatomia, dolors i consells
Anatomia i Importància de les Cervicals Les cervicals són un conjunt de set vèrtebres que conformen la part superior de la columna vertebral. Són especialment delicades perquè suporten el pes del cap (uns 4,5 kg) i protegeixen estructures vitals del sistema nerviós. • L'Atles (C1) i l'Axis (C2): Són les dues primeres vèrtebres, responsables de la precisió i estabilitat dels moviments del cap. • C3 a C7: S'encarreguen del moviment en conjunt de tot el coll. • Centres vitals: A l'alçada cervical es troben centres de control essencials, com el centre respiratori. Patologies i Dolors Comuns El dolor cervical sol originar-se en les parts toves (músculs, tendons i lligaments) a causa de la complexitat muscular de la zona. Els principals problemes discutits són: • Cervicàlgia postural: Provocada per males postures mantingudes, com ara l'ús excessiu de pantalles o dormir malament. • Torticoli: Un espasme muscular fort, sovint a l'múscul esternocleidomastoïdal, que bloqueja el moviment del cap. • Hèrnies cervicals: Més delicades que les lumbars, poden comprimir nervis i provocar adormiment als braços i mans. • Fuetada cervical: Lesió típica d'accidents de cotxe que genera una gran inflamació i requereix mesos de recuperació. Factors externs i l'equilibri L'equilibri depèn de tres vectors que conflueixen al cap: la visió, l'oïda interna i la propriocepció. Qualsevol alteració en la vista pot generar tensió cervical secundària. També s'ha destacat la relació entre la boca i el coll: "Les dents i l'articulació temporomandibular poden descompensar les cervicals per tensions musculars compartides." El bruxisme (clapar o carrisquejar les dents) és una font freqüent de tensió cervical d'origen nerviós. Consells i Tractament Per mantenir una bona salut cervical, es recomana: • Evitar l'extensió forçada: No és aconsellable tirar el cap enrere ni fer cercles complets; és millor fer semicercles anteriors. • Canvis de postura: Fer estiraments cada cert temps durant el treball. • Fisioteràpia professional: Davant de dolors aguts o contractures, és vital acudir a un professional i evitar massatges amateurs. • Calor local: Útil per relaxar, excepte en casos d'inflamació molt aguda.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
28'
La pell: l'òrgan invisible i els seus secrets
Descobrint la pell: l'òrgan més gran del cos En aquesta conversa amb el Felip Caudet, s'explora la pell no només com una coberta externa, sinó com un òrgan actiu i complex que actua com el principal comunicador del nostre estat de salut intern. Amb una extensió de diversos metres quadrats i un gruix de només 0,5 a 2 mm, la pell realitza funcions vitals de protecció, regulació i expressió. Anatomia en tres capes clau • L'epidermis: La capa més externa i activa en renovació. És on es genera la melanina per protegir-nos de la radiació solar. Curiosament, no té terminals sensitius propis; les sensacions es transmeten a les capes inferiors. • La dermis: Situada just a sota, conté els vasos sanguinis, les terminacions nervioses i el col·lagen, responsable de l'elasticitat. Aquí és on neixen els cabells i s'ubiquen les nostres empremtes dactilars. • La hipodermis: La capa més profunda que emmagatzema el teixit adipós (greix). Els annexos: Pèls, ungles i glàndules L'episodi detalla curiositats biològiques fascinants sobre les estructures que acompanyen la pell: • El múscul erector: Cada pèl té una petita fibra muscular que, davant del fred o l'estrès, s'encongeix per crear la pell de gallina, formant un coixí d'aire tèrmic. • Les glàndules apocrines: Situades en zones específiques (aixelles, genitals), secreten suor i feromones, essencials per a la comunicació química i el vincle mare-fill. • Les ungles: Formades per làmines de queratina, la seva funció principal és la protecció de les extremitats. "La pell se n'acaba sortint amb el que l’hem cuidat o amb el que havíem obtingut fins als 21 anys; a partir d'aquí, tot és recanvi i recuperació." Consells pràctics per a la cura integral Per mantenir una pell sana, especialment durant els canvis d'estació com la primavera, es recomanen tres pilars: Hidratació interna: Beure entre 1,5 i 2 litres d'aigua al dia de manera constant i pausada. Alimentació depurativa: Augmentar el consum de fruita i verdura i reduir la proteïna animal. Remeis naturals: L'ús de la mel cristal·litzada com a exfoliant natural un cop per setmana i les saunes controlades (màxim 15 minuts) per afavorir l'excreció de toxines.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Arbustos i enfiladisses autòctones mediterrànies
Resum de l'episodi En aquesta sessió, el Joan analitza diverses espècies vegetals autòctones de la zona mediterrània, centrant-se en enfiladisses i arbustos que destaquen per la seva gran adaptabilitat al clima local i el seu baix consum d'aigua. Consultes dels oients Cura d'un avet o pi petit: Es recomana l'ús d'un tutor per redreçar el tronc i la poda de branques inferiors per afavorir el creixement vertical. Plantació de mimoses: L'època ideal és a la primavera. S'aconsella fer un bon forat amb drenatge (grava) i regar diàriament durant la primera setmana. Enfiladisses destacades Heura (Hedera helix): Planta molt resistent i invasora. Ideal per a façanes, tot i que les seves arrels poden danyar la pintura o estructures si no es controla. Lligabosc (Madre Selva): Coneguda també com zapatillos. Floreix de maig a setembre, té una aroma molt agradable i requereix molt poca aigua un cop establerta. Arbustos i plantes mediterrànies Romaní: Planta aromàtica que prefereix ambients secs; de fet, com menys aigua rep, més intensa és la seva fragància. Existeixen varietats rastreres per cobrir superfícies. Baladre (Adelfa): Molt comú en mitjanes d'autopista per la seva extrema resistència. Floreix de juny a setembre. > "S'ha de tenir cura amb els nens perquè és una planta tòxica si s'ingereix." Ginesta: Destaca per la seva floració groga i olorosa. Requereix podes severes a l'hivern per mantenir la fusta jove i verda. Marfull: Un arbust perennifoli que floreix de gener a abril, sent ideal per tenir flors al jardí durant l'hivern. Arbre de les trompetes (Datura): D'origen llatinoamericà però molt adaptat. Conté alcaloides narcòtics i històricament s'ha associat a llegendes de bruixeria. Arboç (Madronyo): Arbust del sud d'Europa amb un creixement lent i fruits característics, sensible als vents forts que poden cremar les seves fulles.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
Arquetips i mètodes d'autointerpretació dels somnis
Introducció als arquetips universals En aquest episodi, la psicòloga Sònia Navarro aprofundeix en el món dels somnis, centrant-se en els arquetips, que són símbols universals que apareixen recurrentment en l'inconscient col·lectiu. Tot i que existeixen significats generals, Navarro insisteix que la interpretació final sempre ha de ser personal, ja que cada símbol s'ha de contextualitzar en la història i el moment vital de la persona que somia. Els quatre elements i el seu simbolisme Els elements de la natura actuen com a potents indicadors de l'estat emocional: Aigua: Representa la vida i els sentiments. L'aigua stancada o bruta pot indicar sentiments ocults o ofuscació, mentre que un mar serè transmet harmonia. Terra: Simbolitza la seguretat i les arrels. Un terratrèmol és senyal de crisi afectiva, mentre que un camí verd indica abundància de recursos psíquics. Foc: Està lligat a les passions i la purificació. Un foc arrasador pot representar ràbia o enveja, mentre que una foguereta simbolitza protecció familiar. Aire: Es relaciona amb la llibertat i les idees. Somiar que es vola indica necessitat d'ideals o emancipació; fer-ho a prop del terra suggereix ganes de sortir de la rutina quotidiana. Símbols recurrents: La casa, la mort i la caiguda La Casa: Sovint és una representació d'un mateix o de la figura materna. Segons l'estança on transcorre el somni (com el dormitori per a la intimitat o el saló per a l'ambició), el significat canvia. La Mort: Navarro aclareix que somiar amb la pròpia mort no és negatiu; representa un procés de canvi i evolució. > "Mor una part de mi per néixer una altra part de mi". Caure al buit: Indica una falta de recolzament o la sensació de pèrdua de control en algun àmbit de la vida. Paràlisi: Intentar fugir i que les cames no responguin reflexa un conflicte entre el desig de sortir d'una situació i la raó o la por que ho impedeix. Guia pràctica d'autointerpretació Per analitzar un somni a casa, es proposen els següents passos: Posar-li un títol: Curt i directe (ex: "Caiguda al buit"). Descriure l'ambient i personatges: Anotar-ho amb el màxim de detalls possibles just en despertar. Analitzar les emocions: Com et senties dins el somni i quina sensació t'ha quedat en obrir els ulls. Identificar objectes i rols: Quin paper jugues tu i quina relació tenen els elements amb la teva vida real. Cercar la utilitat: Preguntar-se com es pot aplicar el missatge del somni per millorar aspectes de la realitat quotidiana.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
6'
Homenatge a Rafael Bartolozzi, exalcalde de Vespella de Gaià
Llegat i figura de Rafael Bartolozzi L'actual alcalde de Vespella de Gaià, Daniel Cid, recorda la figura de Rafael Bartolozzi, qui va ser batlle del municipi entre els anys 1991 i 2003. Bartolozzi no només va ser un polític local, sinó un artista de renom que va transformar el municipi a través de la cultura i l'art. Aportacions principals al municipi Transformació urbana: Va deixar una forta empremta a través de la l'art, omplint el poble d'escultures i poesia visual. Internacionalització: Gràcies a la seva projecció, va aconseguir situar Vespella de Gaià al mapa, convertint-lo en un municipi atípic i preciós. Pol d'atracció d'artistes: El seu magnetisme va atreure figures del cinema, com Vigas Luna, de la literatura i de l'escultura, generant una efervescència cultural única a la província. Un comiat íntim i sentit El batlle actual destaca que, tot i les discrepàncies polítiques puntuals sobre la gestió municipal, Bartolozzi era una bona persona i un referent mundial en el món de l'art. La seva mort el passat 15 de març, als 65 anys, ha deixat un buit profund. "Vespella de Gaià és un municipi amb uns tons diferents als altres, i en aquestes petxades el Rafael hi va tenir molt a veure." L'Ajuntament ha decretat uns dies de dol i s'espera una cerimònia de caràcter íntim a casa seva (Casa Marcó), on el seu llegat continuarà viu a través de l'art que decora els carrers del poble.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
Quios.cat: La fira de les revistes en català a la Rambla
Explorant el Quios.cat a la Rambla El reporter Pep Sunyer es desplaça fins a l'últim tram de la Rambla, a tocar de mar, per visitar el Quios.cat, una fira d'exhibició i venda de revistes editades íntegrament en català. L'esdeveniment combina la part professional i cultural amb activitats lúdiques a l'exterior, com espectacles de circ i pallassos, per atraure el públic familiar. Una oferta àmplia i diversa Segons explica Montse Maronda, una de les responsables de l'espai, els visitants poden trobar: Més de 150 capçaleres diferents. Possibilitat de comprar números actuals o números endarrerits difícils de trobar. Ofertes de subscripció exclusives, amb descomptes del 50% o promocions de 2x1. "Molta gent se sorprèn en veure que hi ha tants títols diferents i temàtiques tan variades en la nostra llengua." Temàtiques per a tots els gustos Durant el recorregut, es destaquen revistes de referència i altres de més especialitzades: Cultura i Història: Sàpiens, L'Espill (fundada per Joan Fuster) i Serra d'Or. Ciència i Natura: Mètode (de la Universitat de València) i Cadí-Pedraforca. Infantils i Juvenils: El mític Cavall Fort i Tretze Vents. Esports i Muntanya: Vèrtex, Excursionisme i Muntanya. Altres: Revistes sobre castells, música rock, feminisme i solidaritat. La fira romandrà oberta fins diumenge a la tarda de forma ininterrompuda, oferint una oportunitat única per descobrir la força del sector editorial periòdic a Catalunya.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Neix la Casa d'Argentina a Tarragona amb una gran festa
Presentació oficial de la Casa d'Argentina En aquesta entrevista es presenta la nova Casa d'Argentina a Tarragona, una entitat creada per donar acollida i suport als argentins residents a la ciutat, així com per compartir la seva cultura amb la població local. Gladys Bertones, representant de l'associació, explica l'objectiu fundacional de crear un "llar" (físic en el futur, virtual actualment) per a la comunitat. La festa d'inauguració: Un èxit absolut El tret de sortida de l'entitat tindrà lloc aquest diumenge al Refugi número 2 del Moll de Costa, amb un esdeveniment que ha superat totes les previsions: 460 persones confirmades, exhaurint totes les entrades disponibles. L'eix central serà la gastronomia, especialment l'asado argentí amb talls típics com el matambre i el vacío. La celebració inclourà música en directe (boleros, tangos) i activitats infantils. Cultura i gastronomia: Ponts entre Argentina i Catalunya L'entitat no només vol reunir compatriotes, sinó fomentar un intercanvi cultural. "Volem donar a conèixer les nostres dates pàtries i costums, però també compartir les coses d'aquí. Per exemple, a Argentina la calçotada no es coneix i ja la estem donant a conèixer." Dades i curiositats sobre la comunitat: Es calcula que hi ha uns 700 argentins empadronats a Tarragona, tot i que la xifra podria ser superior a causa de la doble nacionalitat (molts consten com a espanyols o italians). L'associació ja planeja futures activitats, com una caseta a la Fira d'Abril de Bonavista i la instauració del Dia del Nen al mes d'agost.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
Jassar presenta 'Històries desencantades' al Cau
Entrevista amb Ildefons de la banda Jassar L'Ildefons, membre del grup Jassar, explica els detalls de la presentació del seu segon treball discogràfic titulat Històries desencantades. Després de guanyar el concurs Sona9 l'any 2006 i debutar el 2007, la banda torna amb una proposta més madura i definida. Estil i influències musicals La música de Jassar es caracteritza per ser difícil de catalogar dins del panorama català actual. Segons l'Ildefons, el grup combina diversos elements: Arrels tradicionals: Influències clares de la música balcànica i klezmer. Fusió moderna: Incorporació de tocs de jazz, gipsy i rock. Nova sonoritat: En aquest segon disc s'han apropat a l'estètica del cabaret i dels musicals. "Té un punt de cabaret tot plegat... Ara [la Clara] està molt aficionada a la sonoritat dels musicals." Evolució i formació del grup A diferència del primer disc, que es va fer amb la pressió dels terminis del concurs, aquest segon treball s'ha elaborat amb més calma i precisió. La banda destaca per la seva formació acadèmica i professionalitat malgrat la seva joventut. El grup està format per set músics que inclouen: Violins i clarinets. Piano, acordió, baix i bateria. La veu de la Miranda. Concerts i gira L'entrevista serveix per promocionar el concert d'aquesta nit a la sala El Cau (Tarragona) a les 22:00h. A més, el grup té previstes diverses actuacions: Festival Expressió Directa a Barcelona. Concerts a Perpinyà i Sant Celoni. Festival Etnival a Girona (20 de juny).
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Obertura del refugi antiaeri de la plaça de la Font
Inauguració de l'espai museïtzat del refugi antiaeri S'ha inaugurat a Tarragona un nou model d'espai històric sota la plaça de la Font, transformant un antic refugi de la Guerra Civil en un espai museïtzat que busca transmetre l'experiència real dels bombardejos que va patir la ciutat. Característiques i experiència de la visita La intervenció ha estat minimalista per conservar l'atmosfera original de 1938. Els visitants poden experimentar: Entrada amb sistema hidràulic: Una comporta que s'aixeca i es tanca simulant el confinament. Atmosfera immersiva: L'ús de llums intermitents i sons reals de sirenes, avions i explosions. Objectes originals: Es conserven llaunes, tel·les metàl·liques i restes tal com es van trobar. Audiovisual colpidor: Un vídeo amb testimonis directes, com el de Pere Godall, supervivent de la Lleva del Biberó. Dades històriques de Tarragona en guerra Jordi Piqué, director de l'Arxiu Municipal, aporta xifres que dimensionen el drama viscut: La ciutat va patir 144 agressions aèries i l'impacte de més de 2.800 bombes. Es van construir més de 60 refugis en poc més de mig any per protegir una població de 30.000 habitants. El refugi de la plaça de la Font tenia capacitat per a unes 60 persones (personal institucional), mentre que el refugi principal sota l'actual pàrquing n'acollia més de 2.000. "L'únic que podem fer és donar-ho a conèixer. Però l'experiència del que representava realment això, només ho saben els que ho van viure." Informació pràctica Horaris: Obert de 9:00 h a 13:30 h fins al 30 d'abril. Format: Visites en grups reduïts de 15 a 20 persones per les dimensions de l'espai. Gestió: A partir de maig, caldrà reserva prèvia mitjançant el Museu d'Història.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
26'
Presentació del 9è Festival REC de Tarragona
El 9è Festival de Cinema REC de Tarragona L'edició d'enguany del Festival REC (Mostra de Creació Audiovisual de Tarragona) celebra la seva novena edició del 29 d'abril al 2 de maig. El festival s'ha consolidat com un referent professional a la ciutat, mobilitzant un equip de 25 persones i una mitjana de 10.000 espectadors. Novetats i Seccions Internacionals La principal novetat d'aquesta edició és la internacionalització dels seus dos concursos referents: • Òpera Prima: El certamen de llargmetratges que serveix de trampolí per a nous directors, molts dels quals acaben a les sales comercials o en premis com els Goya. • Live Cinema: Un format d'espectacles audiovisuals en directe on la imatge i el so es creen o es munten en temps real davant l'espectador. Seccions Clàssiques El festival manté els seus espais més populars: • La Noche Bizarra: La secció més alternativa i transgressora. • Regla Nuit: Projeccions i música en un entorn patrimonial. • Secció Educativa: Seminaris de guió i sessions matinals per a instituts. • Autors de Tarragona: Una finestra per al talent local i provincial. Memòria Històrica i Producció Local Una de les propostes més destacades és la recuperació de la pel·lícula L'Espoir (Sierra de Teruel) d'André Malraux. Tot i que narra la batalla de Terol, va ser rodada parcialment a Tarragona. El festival oferirà una sessió especial que combinarà: Seqüències de ficció on es reconeixen carrers del Barri Antic. Documentals inèdits i familiars sobre la República, la Guerra Civil i el Franquisme. Música en directe composta per l'artista local Gerard Gil. "Volem recuperar aquelles seqüències en les quals es poden reconèixer carrers de la ciutat ambientats com per una batalla que, un any després, passaria realment." Espais i Col·laboracions Les projeccions s'ubicaran principalment a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona i a l'Antiga Audiència. També es destaca la forta vinculació amb la URB i altres escoles d'art per fomentar les pràctiques i la formació audiovisual entre els joves de la ciutat.