Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

1273-1296 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
L'alta velocitat i la identitat catalana a Perpinyà
Conversa amb Jaume Roure: Connectant la Catalunya Nord i Sud El conseller municipal d'Afers Catalans de Perpinyà, Jaume Roure, reflexiona sobre la importància de les infraestructures i la cultura per estrènyer els laços entre els territoris de parla catalana. La Revolució de l'Alta Velocitat L'eix central de la conversa és el projecte ferroviari de l'alta velocitat, concebut originalment per apropar ciutats com Tarragona, Girona, Figueres, Barcelona i Perpinyà. Reducció de distàncies: S'estima que el trajecte entre Tarragona i Perpinyà serà de només 75-80 minuts, convertint el viatge en una "passejada". Modernitat i Benestar: L'ús del tren es presenta com una alternativa sostenible al vehicle privat, evitant els perills de l'autopista i afavorint el medi ambient. Lobbying de territori: La voluntat és crear un bloc de col·laboració que fomenti el turisme recíproc entre catalans del nord i del sud. El Repte del Desconeixement Mutu Roure destaca la paradoxa que, malgrat la proximitat, existeix un gran desconeixement entre les poblacions: Molts ciutadans del sud ignoren que el Palau dels Reis de Mallorca es troba a Perpinyà. Molts ciutadans de la Catalunya Nord desconeixen detalls del Parlament de Catalunya o de ciutats com Tarragona. El Repte: S'acorda fer una enquesta creuada amb tres preguntes clau per mesurar el coneixement entre els habitants de Tarragona i Perpinyà. Identitat i Simbolisme a Perpinyà Com a responsable d'Afers Catalans, Roure ha treballat per recuperar la visibilitat de la llengua i la història: Bilingüisme: Perpinyà compta amb 6.000 noms de carrers retolats tant en francès com en català. Fidelíssima Vila: Es recupera aquest títol històric que apareix a totes les targetes oficials de l'Ajuntament. "L'idea política, endavant. Tractat dels Pirineus, el posem a l'aigua. Això ha acabat i firmem el nostre." L'Origen de "Fidelíssima Vila" Roure explica que el títol prové del setge de 1475, quan la ciutat va resistir les tropes franceses. Davant la impossibilitat del rei Joan II de prestar ajuda militar, aquest va concedir a Perpinyà el títol permanent de Fidelíssima Vila com a reconeixement a la seva lleialtat.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
21'
Sampler d'amor: Poesia, música i veus reconegudes
Sampler d'amor: Un projecte de fusió artística El compositor Rudi Nyuti i el productor Domènech Duesa expliquen la gènesi i el procés de creació de Sampler d'amor, una iniciativa que busca apropar la poesia catalana al gran públic mitjançant la combinació de música original i recitacions de personalitats diverses. Selecció d'intèrprets i poemes El treball no ha buscat l'excel·lència acadèmica o la perfecció en la dicció, sinó la naturalitat i la capacitat de transmetre un sentiment autèntic. S'han escollit personatges que, en la seva majoria, no provenen del món de la rapsòdia professional, com ara: Carme Ruscalleda (cuinera) Pasqual Maragall (polític) Eduard Punset (divulgador) Carles Santos (músic) Vicenta N'Dongo (actriu) El procés de composició i gravació "Hem treballat cada poema com si fos una petita pel·lícula." La música s'ha compost pensant específicament en l'intèrpret i el sentit de la poesia. La majoria de col·laboradors van gravar la seva part escoltant la música de fons per deixar-se guiar per l'ambient, obtenint un resultat molt fresc i íntim. Objectius i estètica L'objectiu principal és que la poesia pugui ser "dita" i no només llegida, servint com a porta d'entrada per a persones no habituades a aquest gènere literari. S'ha cuidat especialment el disseny del producte, a càrrec de Carlota Marquina, presentant-lo amb una estètica delicada que recorda la festivitat de Sant Jordi.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Els Pallaresos: Modernisme de Jujol i tradició
Descobrint els Pallaresos: Entre la Modernitat i la Tradició Els Pallaresos, un municipi de la comarca del Tarragonès amb poc més de 4.000 habitants, destaca per ser un indret que combina la proximitat a la ciutat de Tarragona amb la tranquil·litat i l'essència d'un poble petit. El Llegat de Josep Maria Jujol L'arquitectura del municipi està profundament marcada per la figura de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol. La seva petjada és visible en diversos edificis emblemàtics: * Casa Bofarull: L'obra més valuosa, famosa per la seva escala interior, la torratxa coronada per un àngel i les pintures de les estacions. * Escoles i Casa del Comú: L'antic ajuntament del poble. * Casa Andreu i la reixa de la Casa Soler. Gastronomia i Vida Local Si hi ha un producte que identifica els Pallaresos és, sens dubte, la seva famosa coca de xocolata. "La del forn del poble és una coca especial, és el més destacat que tenim." Segons l'alcaldessa Anna Maria Ramos, el poble disposa de tots els serveis necessaris (escoles, instituts, supermercats i restaurants com El Paller o Can Boada) sense haver de renunciar al contacte amb la natura, envoltat d'avellaners, vinyes i pins. Festes i Celebracions Populars El calendari festiu és ric i manté vives les tradicions: * Festes Majors: Sant Sebastià (gener) i Sant Salvador (agost). * Festa de Sant Isidre: Destaca pel repartiment del pa de Sant Isidre, un pa enorme que es comparteix en germanor a la Font de la Mina. * Trobada Gigantera: Una celebració que ja té 5 anys d'història amb els gegants locals, el Valor i la Tiana. Els Pallaresos es presenta com un balcó verd a tocar de Tarragona, ideal tant per viure-hi com per fer-hi una escapada cultural i gastronòmica.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
Móra d'Ebre: Patrimoni, riu i tradició a la Ribera
Móra d'Ebre: Una joia entre la història i l'Ebre Situada a la comarca de la Ribera d'Ebre, aquesta població de prop de 6.000 habitants ofereix una combinació única de patrimoni històric i entorns naturals privilegiats. La vila es divideix entre un teixit urbà modern equipat amb tots els serveis i un nucli antic que transporta el visitant a l'època medieval i islàmica. Patrimoni Històric i Arquitectònic El Castell de Móra: D'origen islàmic, és el principal reclam turístic. Ofereix unes vistes panoràmiques excepcionals i actualment s'està rehabilitant una torre fusellera per allotjar un museu sobre les Guerres Carlines. Restes Medievals: Encara es conserven les muralles exteriors, dues torres i l'església prioral a la plaça de Baix. Art i Ermites: Destaquen les obres de l'escultor local Joan Segur i l'ermita romànica de Santa Magdalena de Dalt, vinculada a l'Ordre del Temple. Entorn Natural i Memòria El Riu Ebre: L'eix vertebrador de la vila amb l'emblemàtic Pont de les Arcades. Espais com l'Aubadera o l'Illa de Sobarrec són ideals per gaudir del bosc de ribera. Espais de la Batalla de l'Ebre: L'entorn conserva trinxeres i nius de metralladores, testimonis muts de la Guerra Civil. Geologia: El paratge de Sant Jeroni acull un important jaciment de fòssils. Cultura, Gastronomia i Turisme Plat Estrella: La Clotxa, un pa buidat i farcit de tomàquets, ceba escalivada i sardines de casco, amb un bon raig d'oli local. Fires i Festes: Móra Morisca: Festa de les tres cultures (juliol). Fira del Llibre i l'Autor Ebrenc: Referent literari regional. Curses de muletes: Rebaixes tradicionals al riu durant la Festa Major (agost). Fira del Caçador: Un dels certàmens més importants de l'estat en el seu sector. "Móra d'Ebre ofereix unes visites pel riu que són molt interessants per gaudir de la natura... venir aquí és com venir a casa."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
15'
2009-04-08 UM MONES CONDE
Tradició i qualitat a la Pastisseria Conde En aquesta entrevista a la Pastisseria Conde de Tarragona (carrer Comte de Rius, 5), el seu responsable, Josep González, explica el procés d'elaboració de les mones de Pasqua. Malgrat els contexts de crisi, la tradició es manté viva gràcies als padrins que no volen fallar als seus nets. Tipologies i personalització L'establiment destaca per oferir un producte totalment a mida, adaptant-se a les preferències de cada client: Mides: Des de mones individuals de mig quilo per a parelles fins a peces grans de 3 quilos. Varietats: La més tradicional és la de gemmes amb fruita, però també s'elaboren de mantega, nata, crema cremada, maduixa o xocolata. Mones d'ous: Es recupera la tradició de la mona amb ous durs (fins a 15 ous per a grans grups). L'art de la xocolata artesana González subratlla la diferència entre la xocolata industrial i l'artesanal. Totes les figures es fan al seu obrador amb matèries primeres de primeríssima qualitat: "La xocolata no té altre secret que un bon cacau, una bona mantega de cacau i poc sucre." Enguany, les figures estrella han estat la Hello Kitty i els jugadors del FC Barcelona (Messi, Puyol), en unes creacions que el pastisser defineix pràcticament com una feina d'arquitectura pel seu complex muntatge. El futur de l'ofici El pastisser expressa la seva preocupació per la manca d'aprenents. L'ofici és molt sacrificat, ja que requereix treballar intensament durant els dies festius, fet que allunya les noves generacions de la professió de mestre pastisser.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
1'
Estructures per a la Renovació i Autogestió de l'Entitat
Renovació i Continuïtat Institucional L'objectiu principal plantejat és dur a terme una posada al dia profunda de l'entitat, fugint de la inèrcia de fer les coses simplement perquè "sempre s'han fet així". S'ha posat un focus especial en la creació d'una mirada de renovació que permeti a l'organització adaptar-se als nous temps. Eixos Clau del Projecte: Estructures d'autogestió: Crear els mecanismes necessaris perquè la participació sigui més efectiva i autònoma. Equip de direcció ampli: S'ha consolidat un grup d'unes 10 o 11 persones, una xifra significativa que busca repartir la responsabilitat i generar noves idees. Formació de relleus: La fita és que, en un termini de dos o tres anys, sorgeixi un nucli de gent preparada no només per dirigir, sinó per mantenir una actitud proactiva. Filosofia de Treball: Es busca trencar amb el mimetisme del passat i evitar que el futur de l'organització depengui estrictament d'individualismes. "Que l'autogestió no consistís en basar-se perquè s'ha fet sempre així, sinó mirar que quedi una petita estructura que intenti la renovació constant." En definitiva, es tracta de fomentar una mirada crítica i de posada al dia constant que garanteixi la supervivència i rellevància de la institució a llarg termini.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
1'
L'essència del teatre itinerant i l'ús de la llum
Preservació del Teatre Itinerant L'objectiu principal d'aquesta iniciativa ha estat mantenir la puresa del teatre itinerant original, tot i introduir-hi petits canvis estratègics. Aquestes modificacions s'han realitzat principalment per garantir la coherència narrativa i potenciar l'efectivitat dramàtica de les representacions. L'ambientació històrica i lumínica Es busca una immersió total de l'espectador en l'atmosfera de fa tres o quatre segles mitjançant tècniques visuals específiques: Ús de filtres: S'apliquen filtres molt densos a l'enllumenat públic per simular el passat. Llum de torxes: La voluntat és que l'escena s'il·lumini principalment amb torxes per recrear l'experiència visual d'època. Seguretat: Malgrat el rigor històric, es mantenen mesures de seguretat que s'aniran optimitzant en el futur. El paper de les ombres En les representacions de Setmana Santa, l'aspecte visual transcendeix la simple il·luminació: "En els professors de Setmana Santa, les ombres són importantíssimes. Són quasi un personatge teatral." L'efecte òptic resultant no només busca l'estètica, sinó que converteix les ombres en un element actiu de la narrativa, dotant l'obra d'una dimensió gairebé espiritual i històricament fidel.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
Salut i prevenció: Els tendons i la tendinitis
Guia sobre la salut dels tendons En aquesta sessió amb el fisioterapeuta Felip Caudet, s'explora en profunditat la natura dels tendons, sovint confosos amb els músculs, i com la seva estructura única condiciona la seva cura i recuperació. Què són els tendons? Els tendons són estructures dures i resistents situades als extrems dels músculs. La seva funció principal és unir el múscul a l'os, servint de "ganxos" que permeten transmetre la força per moure les articulacions. A diferència del múscul, el tendó té un color blanquinós perquè està poc regat de sang, fet que explica per què les seves lesions costen tant de curar. Lesions i causes comunes La patologia més freqüent és la tendinitis (inflamació del tendó). Les causes principals inclouen: * Feines repetitives: Moviments constants en cadenes de muntatge o l'ús intensiu del ratolí de l'ordinador. * Sobreesforços: Grans càrregues puntuals que poden provocar microtraumatismes o estrips. * Traumatismes: Cops directes sobre l'estructura tendinosa. * Artrosi: El creixement ossi irregular pot fregar i irritar el tendó (molt comú a l'espatlla). Símptomes i diagnòstic El símptoma principal és un dolor punxant que, tot i començar en un punt concret, pot acabar escampant-se i provocant rigidesa muscular protectora. "La tendinitis arriba a produir un dolor tan gran que ens impedeix fer força, com ara agafar una gerra d'aigua." Tractaments i remeis naturals Per tractar la inflamació, es recomanen diverses vies: 1. Fisioteràpia i Acupuntura: Essencials per estimular la circulació local en una zona on arriba poca sang i per netejar els líquids inflamatoris. 2. Fred local: Aplicar glaçons o aigua freda en el moment de màxim dolor. 3. Argila: L'ús saps de fangs (argila vermella o verda) de forma diària és un potent antiinflamatori natural. 4. Fitoteràpia: Es destaca l'ús de l'àrnica (com l'Atrosan Gel) per les seves propietats calmants de l'articulació.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
Supervivència a l'Holocaust: L'exposició de Jaime Bándor
Inauguració d'una exposició històrica L'emissora connecta amb una unitat mòbil al Tinglado 1 del Moll de Costa a Tarragona, on s'inaugura una exposició dedicada a l'Holocaust. El protagonista de l'acte és Jaime Bándor, un doctor en filosofia i lletres i supervivent que va viure els horrors de la persecució nazi en la seva pròpia pell quan era un nen. Relat de supervivència a Budapest Jaime Bándor explica la seva experiència durant la Segona Guerra Mundial: Origen: Nascut a Viena, la seva família es va traslladar a Budapest fugint de la discriminació a Àustria l'any 1939. Ocupació nazi: L'any 1944, amb l'arribada de l'exèrcit alemany a Hongria, van començar les deportacions massives (més de 400.000 persones a Auschwitz en set setmanes). Salvació diplomàtica: La seva vida, la de la seva mare i la del seu germà es van salvar gràcies a l'actuació d'Ángel Sanz Briz, el diplomàtic espanyol conegut com l'"Àngel de Budapest". "Vivíem 51 persones en un pis de dues habitacions i mitja... la fam, la brutícia, els polls, els bombardejos... ens van salvar la vida perquè no fóssim deportats." L'heroisme dels diplomàtics L'exposició ret homenatge a nou diplomàtics que, sovint per iniciativa pròpia i sense ordres explícites dels seus governs, van emetre certificats de protecció per a jueus. Bándor destaca que durant el franquisme l'Holocaust era un tema tabú i que el reconeixement d'aquestes figures ha arribat massa tard, tot i que ara s'està fent una tasca de pedagogia històrica necessària. Cultura i memòria Com a activista cultural, Bándor ha publicat diversos llibres de poesia, com Cosas que no entiendo (2005), buscant un llenguatge clar que arribi a la gent per transmetre la realitat viscuda i evitar l'oblit.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
4'
Improvisació teatral amb Impromptu a la Sala Trono
La directora de la companyia Impromptu Teatre, Marita Fernández, presenta l'espectacle Impromptu que arriba aquest cap de setmana a la Sala Trono de Tarragona. L'obra, que ja té deu anys de recorregut, es basa totalment en la improvisació en directe a partir de les propostes del públic. Els aspectes clau de la representació inclouen: Interacció amb el públic: Els assistents escriuen títols en paperets al començar, els quals serveixen de base per a les històries. Varietat d'estils: S'improvisen unes set peces per nit utilitzant registres com el teatre realista, shakespearià, vanguardista, cine negre o fins i tot monòlegs a l'estil del Club de la Comèdia. Evolució del format: Malgrat els deu anys de trajectòria, l'espectacle s'ha renovat amb nous actors i un ús de vestuari minimalista i polivalent que s'adapta a cada escena improvisada. Segons Marita Fernández: "Improvisem, però utilitzant diferents estils del teatre... és un espectacle d'humor, però d'humor en serio." L'obra destaca per la seva capacitat de sorpresa i la immediatesa del diàleg, convertint cada funció en una experiència única i irrepetible segons els títols triats a l'atzar.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
14'
2009-04-02 EXPO CENTELLES
El Pitu Trifàsic es trasllada a l'any 2030 El dibuixant tarragoní Víctor Centelles presenta la seva darrera obra protagonitzada per l'icònic personatge Pitu Trifàsic. En aquesta ocasió, la trama s'allunya de l'actualitat per situar-se en una Tarragona futurista l'any 2030, clarament inspirada en l'estètica de la pel·lícula Blade Runner. Característiques de l'obra i el personatge Estètica i tècnica: El còmic presenta una ciutat caòtica, gris i inundada parcialment pel Mediterrani. Malgrat el to fosc i expressionista, l'autor ha utilitzat ceres de colors per donar vida a les vinyetes. El protagonista: El Pitu Trifàsic es manté fidel a la seva essència de detectiu de barra de bar, un personatge perdedor i decrèpit propi de la novel·la negra més clàssica. Escenaris i referències: L'entorn inclou llocs emblemàtics com la Part Alta, la Rambla Nova (inundada), la Catedral i localitats veïnes com Altafulla. Fins i tot apareixen picades d'ullet locals, com personatges consumint el típic nitrogen de Chartreuse. Una exposició en format complet L'obra es pot visitar al Cafè Museu de Tarragona fins al 3 de maig. Es tracta d'una mostra singular on s'exhibeix la història sencera: "Són 16 fulles amb unes 4 vinyetes de mitjana per fulla... a l'exposició hi ha la història sencera del Pitu Trifàsic." L'autor també ha comptat amb la col·laboració de la seva filla Júlia, qui l'acompanya en el procés creatiu i actua com la seva crítica més exigent. Tot i la seva llarga trajectòria, Centelles lamenta que l'escena del còmic a la ciutat no acabi de consolidar-se amb una publicació periòdica estable.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
L'expedició d'Òscar Cadiach al Kangchenjunga
Retorn a la Muntanya dels Cinc Tresors L'alpinista tarragoní Òscar Cadiach inicia una nova expedició per conquerir el Kangchenjunga (8.586 metres), la tercera muntanya més alta de la Terra. Aquesta aventura, que s'allargarà des del 5 d'abril fins al 5 de juny, té un component emocional molt profund: és un homenatge al seu company Íñigo de Pineda, que va perdre la vida en aquest mateix cim l'any 2007. L'equip i la logística del repte Cadiach no estarà sol en aquesta empresa. L'acompanya un equip d'alpinistes experts d'arreu de l'Estat, formats per noms com Patxi, Julen, Juanjo Garra i l'andorrà Oriol Ribas. Col·laboració internacional: A la zona coincidiran amb altres expedicions rellevants, com la d'Edurne Pasaban (qui busca completar els 14 vuit mil) i la de la italiana Nives Meroi. Calendari d'atac: El mes d'abril es dedicarà a l'aclimatació, deixant la segona quinzena de maig per a l'atac final al cim, sempre que les condicions meteorològiques ho permetin. Suport institucional: L'expedició compta amb el suport de la Diputació de Tarragona, la Generalitat i la televisió catalana per a la realització d'un documental. Més que un esport: Una filosofia de vida Per a Cadiach, la muntanya transcendeix l'àmbit esportiu. Des del seu primer vuit mil l'any 1984, ha integrat l'alpinisme en la seva faceta docent i motivacional. "La muntanya m'ha donat formació, primer com a persona... la recompensa, el disfrut d'això, el tenim al llarg dels anys amb la cautela i l'experiència." L'entrevista conclou reflexionant sobre el seu futur i el seu lligam amb la ciutat de Tarragona, remarcant que el seu compromís amb la divulgació de l'alta muntanya és un deure adquirit per fer arribar aquestes sensacions a tothom.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
Miquel González: Periodisme i superació a Tarragona Ràdio
Entrevista a Miquel González: Un exemple de normalització En aquesta sessió de Ja Tardes, coneixem la història de Miquel González, un jove llicenciat en Periodisme per la UAB i natural d'Alcanar, que s'ha incorporat com a redactor en pràctiques als informatius de Tarragona Ràdio. Malgrat ser invident de naixement, el Miquel s'integra amb total naturalitat en les rutines de la redacció. La tecnologia com a aliada L'element clau per a la seva autonomia professional és la línia Braille, un dispositiu que connecta a l'ordinador i que transforma el text de la pantalla en punts que pot llegir amb els dits en temps real. Això li permet: * Locutar informatius amb la mateixa fluïdesa que qualsevol altre periodista. * Tenir immediatesa informativa sense dependre d'impressores Braille. * Gestionar continguts a l'estudi de manera autònoma. Filosofia de vida i normalitat El Miquel destaca la importància de l'educació rebuda a casa, basada en l'esforç propi i en "treure's les castanyes del foc". Defensa una visió on la discapacitat no és una malaltia, sinó una circumstància amb la qual conviure: "No ha d'haver-hi discriminació, ni negativa ni tampoc positiva, que a vegades és tan dolenta com la negativa." Altres facetes: Música i imitacions Músic polifacètic: Toca el piano des de petit i forma part del grup Los Buitres, on interpreten clàssics dels 60 i 70. Capacitat d'imitació: Gran seguidor de la ràdio des dels anys 90, té traça captant veus i personatges, aportant un toc d'humor a la redacció. Finalment, es discuteix l'estat de la ciutat de Tarragona pel que fa a l'accessibilitat, mencionant la necessitat de sistemes acústics als semàfors i la col·laboració ciutadana, que ell prefereix que sigui sempre des de la consulta prèvia i el respecte.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
Tradició culinària: Menjar Blanc i Bacallà de Pasqua
La Cuina de Setmana Santa i la Passió pels Dolços En aquest episodi d'El Cuinerot, s'exploren les tradicions gastronòmiques més arrelades de la Setmana Santa a la zona de la Costa Daurada, amb un èmfasi especial en els postres i el bacallà. L'Autèntic Menjar Blanc de Reus El pastisser Josep Franquet detalla la història i l'elaboració d'aquest postre emblemàtic: Origen i Patent: Tot i ser un postre present en diverses cultures on hi ha ametlles (des de Grècia fins a Califòrnia), el Menjar Blanc de Reus està patentat i registrat amb una fórmula específica basada en tres farines i extractes d'ametlla, canyella i llimona. La recepta tradicional: Es proposa una elaboració a casa amb ingredients naturals: 3/4 de litre d'aigua. 300g d'ametlla marcona (triturada i colada després de bullir). 300g de sucre, canyella en branca, pell de llimona i un polsim de sal. 70-80g de maizena (en lloc de midó d'arròs) com a espessidor per facilitar la digestió. Variants curioses: Es menciona l'existència històrica del menjar blanc de llagosta, una recepta salada que feien els monjos d'Escaladei per conservar el peix durant la Setmana Santa. La Mona de Pasqua: Història i Evolució Es discuteix el significat de la Mona, que prové del terme muna: Originalment, era un regal de l'avi al nét (signe de fecunditat). La tradició actual se centra en el padrí, que regala la mona al seu fillol. Es diferencia entre la mona tradicional (un tortell de pasta de coca amb ous durs) i les tendències modernes de xocolata i figures. El Bacallà: El Peix Rei de la Quaresma Ramon Puello explica per què el bacallà s'ha convertit en l'element central de l'abstinència quaresmal: Versatilitat i Conservació: Històricament, era fàcil de transportar gràcies a la salaó. S'adapta a qualsevol cocció: fregit, guisat, al forn o bullit. Evolució de la qualitat: Antigament era considerat "menjar de pobres" i sovint es presentava esmicolat (ajoarriero) per dissimular una qualitat inferior. Avui dia, es busca el bacallà blanc de fulla que es desfà al punt de cocció. Diferències culturals: A Catalunya es prefereix el bacallà blanc (curat amb sal grossa), mentre que a Portugal agrada més el groc (curat amb sal fina i assecat al sol). "El bacallà és com un pollastre: s'adapta a tot i no necessita una preparació especial per ser deliciós."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
9'
Entrega de pisos de protecció oficial al carrer Smith
Millora de la qualitat de vida a la Part Baixa L'episodi recull la visita a un dels sis nous pisos de protecció oficial que l'Ajuntament de Tarragona ha lliurat al carrer Smith. La protagonista és la Dolores Mojío, qui, acompanyada del seu marit Juan Pedro i gran part de la seva família, ensenya la seva nova llar després d'una espera de gairebé dos anys. Principals avantatges del nou habitatge El trasllat des de l'antic pis al carrer Cartagena suposa un canvi radical per a la parella per diversos motius: Accessibilitat: L'edifici disposa d'un ascensor que arriba directament al replà, un element vital ja que la Dolores té problemes de mobilitat a les cames. Confort i serveis: A diferència de l'anterior habitatge, aquest compta amb aigua calenta, calefacció i una plata de dutxa adaptada. Llum i entorn: La família destaca la gran quantitat de llum natural, la ventilació i la tranquil·litat de la zona, a prop de la plaça dels Carros. "No tenien aigua calenta, era un pis molt vell... ara milloraran de qualitat de vida." Vila i arrels: El Centre Extremeño La Dolores, que és la presidenta del Centre Extremeño de Tarragona des de fa 23 anys, aprofita l'entrevista per parlar de la seva integració a la ciutat des que va arribar l'any 1962. Tot i mantenir un vincle estret amb les seves arrels a Badajoz —com la tradicional matança del porc o el consum de productes de la seva terra—, afirma rotundament la seva felicitat de viure a Tarragona amb tota la seva família. Propers passos Un cop connectin la llum aquest divendres, la família té previst realitzar la mudança definitiva durant la Setmana Santa per començar la seva nova etapa residencial.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
Dept celebra 10 anys amb el nou disc X
Deu anys de trajectòria i maduresa musical El grup Dept, encapçalat per David Rossell, presenta el seu nou treball discogràfic titulat X, una xifra romana que simbolitza la celebració de la seva primera dècada dalt dels escenaris. En un context industrial complicat, la banda es posiciona com a supervivent gràcies a la seva coherència i a haver mantingut la mateixa formació des del primer dia. L'evolució del so: de la reflexió al rock Durant l'entrevista, es subratllen diversos punts clau sobre el moment actual de la banda: Consolidació estilística: Tot i mantenir el seu segell propi, el grup ha evolucionat cap a un so més roquer i directe en aquest nou disc. Estètica visual: La portada, amb elements de ferro i rovell, reflecteix aquesta nova etapa més contundent. Públic fidel: Han aconseguit crear una base de seguidors que creix disc rere disc, aprofitant les noves tecnologies com a eina de difusió. Projectes de futur i gira d'aniversari La celebració dels deu anys no es limita a l'estudi. David Rossell detalla els plans immediats de la banda: Gira de presentació: Iniciant-se a la Sala Zero de Tarragona el proper 9 d'abril. Repertori renovat: Els directes inclouran cançons emblemàtiques dels seus cinc discos anteriors amb nous arranjaments. Disc en directe: Tenen la intenció de culminar la gira gravant un concert per publicar-lo en format DVD a finals d'any. "Un grup que pugui aguantar deu anys en una indústria tan difícil ja és de supervivents." Finalment, Rossell destaca la importància de la feina ben feta per sobre de les xifres de vendes, reivindicant la qualitat de la música en català sense complexos davant de qualsevol altra producció internacional.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
2009-03-30 ANDREU PUIG IMATGES 2008
Memòria visual de l'any 2008 L'entrevista amb Andreu Puig, comissari de l'exposició Imatges 2008, explora la importància de recollir els fets més rellevants de l'any a través de la mirada dels fotògrafs de les comarques de Tarragona. L'exposició, que arriba a la seva sisena edició amb catàleg propi, serveix per fer memòria sobre les problemàtiques socials i els esdeveniments que van marcar l'actualitat. El procés de selecció i la feina del fotoperiodista El procés per configurar la mostra és complex i rigorós: Es realitza una convocatòria oberta a través del Col·legi de Periodistes. Els fotògrafs presenten temes amb un alt pes informatiu o un gran valor artístic. Un comitè de selecció tria les millors obres (enguany entre 77 fotografies) buscant un ritme narratiu adequat per al catàleg i la sala. Temàtiques i imatges destacades L'exposició recull una gran diversitat de moments: Crisi climàtica: La sequera i la imatges curioses com la pràctica de piragüisme al riu Francolí durant els aigüats. Memòria històrica: Les foses comunes de la Guerra Civil i la Batalla de l'Ebre, vinculades també a la polèmica actual dels parcs eòlics. Política i societat: Tensions a la Rambla Nova i retrats amb intenció periodística com el d'Oriol Pujol. Patrimoni: La celebració dels 800 anys de Poblet i el treball etnogràfic de Rafa López Monné. La tecnologia i el factor humà "Aquelles fotografies que veiem en un diari, hi ha algú que les ha anat a fer... no són fotografies sota casa, sinó que la gent ha treballat i molt per fer-les." Andreu Puig subratlla que, tot i la tecnologia punta de les càmeres actuals, res no pot substituir l'ull del fotògraf. Destaca especialment la duresa de la feina freelance, exemplificada per Pilar i Marí, i l'esforç físic per arribar a llocs de difícil accés durant emergències territorials.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Notícies musicals: Liam Gallagher, Prince i l'agenda de concerts
Actualitat Musical i Curiositats En aquesta edició de l'espai musical amb l'Albert Miró, es repassen diverses notícies del panorama nacional i internacional, des de rumors a Google Maps fins a estrenes de biopics i l'agenda de concerts a Barcelona. Rumors i polèmiques: Liam Gallagher La secció comença amb una anècdota curiosa sobre Liam Gallagher (ex-Oasis). S'havia escampat el rumor que el cantant apareixia a les imatges de Google Street View davant d'un pub de Londres. El desmentiment: Gallagher ha negat rotundament que fos ell, argumentant sobretot que mai vestiria amb l'estil de la persona que apareix a la foto. L'impacte: La notícia ha generat un gran volum de cerques i visites al pub de Queens a Londres per intentar verificar la identitat de l'home captat per les càmeres de Google. La hiperactivitat de Prince L'artista conegut com Prince torna a demostrar la seva capacitat de treball frenètica: Ha realitzat tres concerts la mateixa nit en tres sales diferents de Los Angeles. Presenta tres àlbums simultanis: Lotus Flower, MPLSound i el disc de la seva protegida Bria Valente. Ha llançat una nova pàgina web promocional (lotusflow3r.com). Cinema i tributs: Joy Division Es destaca l'estrena a l'estat espanyol del biopic Control, dirigit per Anton Corbijn, que narra la vida d'Ian Curtis. Data d'estrena: 8 d'abril. Concert especial: El 31 de març, el grup La Habitación Roja oferirà un concert de tribut a la sala Moby Dick de Madrid, interpretant íntegrament l'àlbum Unknown Pleasures. L'Agenda de la Setmana S'anuncien actuacions destacades a l'àrea de Barcelona: AC/DC al Palau Sant Jordi. Gazpacho, Kid Loco, Che Sudaka i Los Delinqüentes en diverses sales. Def Con Dos i el seu retorn amb l'àlbum Hipotécate tú. Manel a Mataró. Novetat discogràfica: Pete Doherty Per tancar, es comenta el primer disc en solitari de Pete Doherty, titulat Grace/Wastelands. És un treball intimista i acústic que recupera composicions inèdites del seu passat. "Un recull de totes les seves composicions que ha fet durant anys però que ningú havia sentit."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Descobrint Flix: natura, història i tradició a l'Ebre
Flix, la península de l'Ebre El municipi de Flix, situat a la comarca de la Ribera d'Ebre, destaca per la seva ubicació geogràfica excepcional, assentat sobre un espectacular meandre que envolta el poble gairebé per complet, creant la sensació d'una petita península fluvial. Patrimoni Natural i Activitats de Lleure La natura és un dels pilars fonamentals de la visita a Flix: Reserva Natural de Sebes: Un espai de més de 200 hectàrees amb un gran valor faunístic i botànic, on destaca la reintroducció de la cigonya blanca i la presència de cavalls de la Camarga. Zona del Pas de Barca: Un dels últims transbordadors fluvials que permeten creuar el riu de forma tradicional. Esports i Aventura: Possibilitat de realitzar excursions en BTT, rutes a peu i activitats nàutiques al riu. Cultura, Història i Gastronomia El cor del poble conserva un casc antic medieval amb elements arquitectònics com els perxis i l'església gòtica de la Mare de Déu de l'Assumpció. També destaca el seu passat industrial amb la colònia química alemanya de principis del segle XX i l'antic Casino. En l'àmbit gastronòmic, el plat estrella és la Clotxa, una preparació tradicional de pagès que consisteix en un pa buidat de molla i omplert amb ingredients a la brasa (tomàquets, alls, ceba i sardina o arengada). Festes i Tradicions L'alcalde Pere Muñoz destaca diverses celebracions clau: Festa de la Cigonya: Homenatge a la natura i als nadons de la comarca. Setmana Santa: Amb processons històriques i el grup de caramelles. L'Aplec de l'Ermita del Remei: Una celebració multitudinària el Dilluns de Pasqua amb ballades de jotes i la curiosa Processó de l'Encontre. "Flix és un espectacle que representa el fet de viure una història entre el riu i la indústria."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
7'
Crisi i mobilització: L'asamblea d'aturats de Buenavista
Situació Crítica al Barri de Buenavista El barri de Buenavista afronta una crisi econòmica severa marcada per l'altíssima taxa de desocupació, especialment vinculada al sector de la construcció, que representa el 85% de l'ocupació local. Antonio Berzosa i Antonio Jiménez expliquen la creació d'una plataforma per organitzar els veïns i reclamar solucions directes. Punts Clau de la Mobilització: Perfil de l'aturat: La majoria són treballadors de la construcció, joves a la recerca de la seva primera feina i persones que han esgotat totes les prestacions i subsidis. L'emergència de l'habitatge: S'estan detectant nombrosos casos de famílies que no poden pagar la hipoteca i corren el risc de perdre la seva llar. Acció directa: La plataforma no esperarà que arribi la feina, sinó que anirà a buscar-la mitjançant reunions amb l'alcalde, la Generalitat i la Diputació. Impacte comercial: La crisi s'ha traslladat als comerços del barri, que estan sota mínims perquè els veïns ja no tenen capacitat de consum. El Paper de les Institucions i Sindicats: "Si no ens movem nosaltres, ningú es mourà per nosaltres." Els representants veïnals, com Ramón López (president de l'Associació de Veïns), es mostren escèptics amb els sindicats majoritaris i la política tradicional. Defensen un moviment social pur i reclamen que les administracions racionalitzin els recursos per crear feina real, ja que consideren que encara hi ha moltes infrastructures i tasques pendents de fer al país.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
8'
Kaupunke: L'urbanisme emocional de Fito Conesa
Explorant l'exposició Kaupunke al CaixaFòrum L'artista Fito Conesa i el comissari David Armengol presenten Kaupunke, una instal·lació artística situada al vestíbul del CaixaFòrum de Tarragona. El títol de l'obra és un joc de paraules derivat del terme finès kaupunki (ciutat), però transformat en una paraula inventada amb una càrrega lúdica i seductora. Els eixos de la instal·lació L'exposició proposa una reflexió sobre l'entorn urbà des d'una perspectiva poc convencional: Interactivitat total: La peça requereix la participació directa del públic. Els visitants activen llums, sons i moviments a mesura que interactuen amb la maquinària. Urbanisme afectiu: A diferència de l'urbanisme tradicional basat en l'economia o la política, el projecte prioritza la càrrega emocional i la relació sensitiva amb el lloc. El llenguatge i el doble sentit: Conesa utilitza frases descontextualitzades recollides de la quotidianitat de Tarragona, com ara "toquem ferro" o eslògans publicitaris, per jugar amb l'ambigüitat. Activitats complementàries L'episodi destaca la celebració d'una taula rodona titulada "L'artista urbanista", amb la participació de l'arquitecte Emil Rodríguez. Posteriorment, s'ha programat una sessió musical i sonora a càrrec de l'artista, on la imatge i el so dialoguen sobre el concepte de ciutat. "Kaupunke comença a funcionar a partir que apareix un usuari, un visitant que investiga i activa la màquina."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
Dani Flaco presenta 'Txarnego' i les seves arrels
Presentació de 'Txarnego': El retorn de Dani Flaco El cantautor Dani Flaco visita el programa Ja Tardes per presentar el seu darrer treball discogràfic, titulat 'Txarnego'. Un disc que neix des de la profunditat i la necessitat de fer un pas enrere per tornar a començar "des de zero amb més empenta". Un exercici de psicoanàlisi musical El disc destaca per la seva càrrega emocional i la profunditat de les lletres. Flaco descriu les cançons com una eina de curació: "Les cançons són com el psicoanàlisi, és la curació mitjançant la paraula." L'adaptació al català i el concepte Txarnego L'artista explica el motiu d'aquest disc i el seu títol: Reivindicació: Demostrar que els xarnegos també parlen i escriuen en català amb normalitat. Adaptacions: No són cançons noves, sinó adaptacions al català de temes anteriors dels seus discos Salida de emergencia i Fuerzas de flaqueza. Filologia: El procés de traducció ha estat minuciós, utilitzant diccionaris com el Churriguera o el María Moliner per trobar equivalents a frases fetes complicades. El vincle amb Tarragona i Belvitge Flaco recorda amb nostàlgia el seu passat a Tarragona, on va cursar estudis universitaris a Sant Pere i Sant Pau. També fa referència al seu barri d'origen, Belvitge, que apareix en els seus videoclips i forma part del seu imaginari artístic.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
Costa Rico celebra 10 anys amb el disc 'Color in Colorado'
Celebració i evolució musical de Costa Rico El grup Costa Rico presenta el seu nou treball discogràfic titulat Color in Colorado, una obra que coincideix amb la celebració del seu desè aniversari en el món de la música. En aquesta entrevista, Pau i Meri expliquen com el grup ha evolucionat des del seu inici l'any 1999/2009, mantenint la seva essència de mestissatge però apostant ara per una major definició d'estils. Característiques del nou disc i autogestió Color in Colorado destaca per diversos aspectes clau que defineixen el moment vital del grup: Autogestió total: Per primera vegada, el grup s'ha encarregat de tota la producció i gestió del projecte, sense dependre de grans discogràfiques. Sonoritat definida: A diferència de treballs anteriors on els estils es barrejaven més, en aquest disc el reggae, la rumba catalana i els tocs rockers es presenten de forma més pura i concreta. Estètica visual: La portada, amb fons negre i cercles de colors, simbolitza la fi d'una etapa i l'inici d'una de nova plena de vitalitat. La clau de la convivència i el futur del grup Amb una formació actual de vuit membres, el grup reflexiona sobre la dificultat de mantenir un projecte col·lectiu durant una dècada: "Les millors èpoques no són quan hi ha més concerts, sinó quan l'equip de treball està unit i hi ha respecte mutu." Connexió internacional i descàrrega directa Costa Rico manté una forta presència a Europa, especialment a Alemanya, Àustria i els Països Baixos. Com a obsequi per als seus seguidors pels 10 anys, han decidit oferir el seu disc en descàrrega directa gratuïta a través del seu web oficial (costorrico.net), tot i mantenir la venda física per als amants de l'art gràfic.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
29'
Nou Projecte Cultural i Artístic al Camp de Mart
Revitalització del Camp de Mart a Tarragona El projecte presentat planteja una transformació profunda de l'espai del Camp de Mart, amb una inversió estimada de 4 milions d'euros. L'objectiu principal és convertir un equipament actualment degradat i infrautilitzat en un hub cultural de referència que doni servei a la ciutat durant tot l'any, no només durant els festivals d'estiu. Detalls arquitectònics i funcionals La proposta, dissenyada pels arquitectes Nacho Álvarez i Ivan Martín, destaca per la seva integració en l'entorn patrimonial: • Es construirà un edifici de quatre plantes soterrades amb una superfície de 3.300 m². • L'accés principal es realitzarà des de l'Avinguda Maria Cristina, facilitant la càrrega i descàrrega logística. • El disseny inclou l'obertura de "forats" o escletxes per permetre l'entrada de llum natural i oferir vistes a la muralla. • Es crearà una coberta verda que permetrà als ciutadans voltar completament l'auditori, eliminant les tanques actuals. Espais i usos previstos L'equipament no està concebut com un hotel d'entitats amb seus fixes, sinó com un centre de creació viu basat en el desenvolupament de projectes temporals: • Una trentena de sales d'assaig per a música, teatre i dansa. • Vuit bucs d'assaig insonoritzats situats a la planta -4 per no molestar els veïns. • Un petit auditori per a 200 persones destinat a l'experimentació i provatura de formats. • Sala d'exposicions i espais multifuncionals. "L'Ajuntament té l'obligació de crear les estructures necessàries perquè la gent pugui desenvolupar els seus projectes." Finançament i cronograma El consistori tarragoní està a l'espera de rebre una subvenció dels fons FEDER que cobriria el 50% del cost. Independentment de la candidatura de Tarragona 2016, la voluntat política és tirar endavant l'obra, que tindria una durada estimada de dos anys, iniciant-se possiblement a finals del 2009.