Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1417-1440 de 3423
  • Dansa contemporània i agenda cultural a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    20'

    Dansa contemporània i agenda cultural a Tarragona

    Dansa Contemporània: RQR i l'Anàlisi Químic de l'Amor L'episodi comença amb una entrevista a Mario García, membre de la companyia de dansa contemporània RQR, que presenta a la Sala Trono de Tarragona l'obra titulada "No solo de neuronas vive el cerebro enamorado". Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Adaptació a l'espai: Tot i les dimensions reduïdes de la Sala Trono, la companyia aprofita la intimitat i la proximitat amb el públic per potenciar un duet basat en la complicitat de deu anys de treball conjunt. Improvisació estructurada: L'obra té una base clara però permet la llibertat de moviment, adaptant-se a l'instant i a l'entorn físic. Concepte científic de l'amor: Lluny del romanticisme clàssic, la peça analitza l'amor com un procés químic i neurobiològic, utilitzant moviments inicialment secs que evolucionen cap a la tendresa. "Volíem fer una anàlisi més científica i analítica de l'amor... Fugir de la idea de l'amor romàntic de sacrifici que hi ha a la literatura." Agenda de Música i Cinema: TCC i Animats Ivan Torres, cap de premsa de Animats Serveis Culturals, desgrana les propostes per al cap de setmana a Tarragona: Música en directe Jazz a El Groove: Actuació de Júlia Valle Trio. Valle és destacada com un referent femení del jazz a Catalunya, acompanyada de contrabaix, bateria i teclat. Pop Independent a la Sala Zero: La visita internacional de Damon i Naomi (ex-Galaxie 500), una oportunitat única per veure referents del pop dels 90. Rock i Noise: Les bandes Decapante (Madrid) i Jugoplástica (Galícia) oferiran sons més contundents a la Sala Zero i al Loop Bar respectivament. Cinema i Audiovisuals Cicle de Cinema: Es destaca la pel·lícula Prometeme d'Emir Kusturica a l'Antiga Audiència, fidel al seu estil característic. Bollywood: El cicle de cinema asiàtic a Caixa Tarragona presenta Om Shanti Om, un homenatge a la història del cinema popular indi.

  • La Gran Festa de la Calçotada a Valls 2009 - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    16'

    La Gran Festa de la Calçotada a Valls 2009

    Celebració de la Gran Festa de la Calçotada Valls es prepara per a una nova edició de la seva festivitat més emblemàtica, la Gran Festa de la Calçotada, que marca l'inici del període àlgid de consum d'aquest producte. Rafael Castells, secretari de la Cambra de Comerç de Valls, detalla un programa ple d'activitats tradicionals i novetats que esperen atraure entre 30.000 i 40.000 visitants. Activitats Principals i Concursos La festa destaca per la combinació de tradició gastronòmica i cultura popular: Concurs de Menjar Calçots: Arriba a la seva 24a edició. L'any anterior, el guanyador va consumir 250 calçots (més de 3 quilos de producte net). Degustació Popular: S'han preparat racions per a 5.000 persones a un preu popular de 6 euros, que inclouen calçots, salsa, vi, pa i avellanes. Mercats: A més del mercat de la calçotada i d'artesania, enguany s'estrena un mercat agroecològic. Cercaviles: Destaquen la de percussions (Festival Perkufest) i la de la calçotada, amb el Gegant del Calçot i nombrosos grups de grallers i cultura popular. Novetats i Altres Actes L'edició d'enguany inclou elements que complementen la jornada gastronòmica: Trobada de vehicles clàssics: Més de 50 automòbils històrics d'arreu de Catalunya. Exposició canina: Una mostra amb prop de mil gossos amb pedigrí. Projecció internacional: Enguany s'ha fet una campanya especial al sud de França, amb un gran interès detectat a ciutats com Tolosa i Perpinyà. Centenari de la Cambra de Comerç L'any 2009 coincideix amb els 100 anys de la Cambra de Valls. Per commemorar-ho, s'inicia un cicle de conferències amb personalitats destacades, com Javier Gómez Navarro, per analitzar l'economia i les estratègies per sortir de la crisi. "Valls s'inunda d'aquesta olor dolcenca que crea ambient i tipisme; és el motor econòmic i turístic dels mesos d'hivern."

  • El nou centre penitenciari del Catllà serà realitat el 2011 - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    17'

    El nou centre penitenciari del Catllà serà realitat el 2011

    Acord per a la construcció del nou centre penitenciari L'Ajuntament del Catllà i la consellera de Justícia, Montserrat Tura, han ratificat el projecte per a la nova presó de Mas d'Enric, que es preveu que estigui enllestida a finals de 2011. Tot i que el projecte s'hauria d'haver executat entre 2007 i 2008, la licitació oficial de les obres per part del Consell Executiu marca l'inici definitiu d'una inversió de 114 milions d'euros. De "gerro d'aigua freda" a oportunitat estratègica L'alcalde del municipi, Josep Maria Gabaldà, recorda que l'anunci inicial el 2005 va ser rebut amb oposició. No obstant això, la visió actual és molt més positiva gràcies a diversos factors: Infraestructures compartides: La presó resoldrà el dèficit històric del tractament d'aigües residuals (sanejament) que afectava diverses urbanitzacions del municipi. Creació d'ocupació: En un context de crisi econòmica, especialment en el sector de la construcció, una obra d'aquesta magnitud esdevé un motor de treball important. Preservació de l'entorn: Malgrat que el centre ocupa unes 10 hectàrees, l'expropiació total és de 70 hectàrees, la qual cosa garantirà un pulmó verd per a la zona limítrofa amb Tarragona. Compensació econòmica: L'Ajuntament rebrà un 1% de la inversió total (aproximadament 1,1 milions d'euros) en concepte d'obres d'interès social, pagat en tres anys. Tecnologia i Reinserció L'alcalde destaca que el disseny modern prioritza la tecnologia per sobre dels murs i torres de vigilància tradicionals, minimitzant l'impacte visual. "No suposa ni menys seguretat ni una depreciació dels habitatges; al revés, és la zona més vigilada." El centre tindrà una capacitat per a 750 reclusos i comptarà amb mòduls específics per a dones i joves, a més de tallers ocupacionals i instal·lacions esportives per fomentar la reinserció social.

  • Entrevista a Álex Díez: De Los Flechazos a Cooper - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    25'

    Entrevista a Álex Díez: De Los Flechazos a Cooper

    De l'Escena Mod al Pop Contemporani L'entrevista repassa la trajectòria d'Álex Díez, figura clau del pop espanyol, des de la seva etapa d'onze anys amb la mítica banda mod Los Flechazos fins a la consolidació del seu projecte actual, Cooper. Díez explica que, tot i mantenir la seva identitat vocal i compositiva, Cooper aposta per un so de guitarres més contemporani, proper al power pop i allunyat de l'òrgan Hammond característic de la seva anterior banda. Evolució Musical i Filosofia de Cooper El projecte Cooper es defineix com una proposta més introspectiva i personal. Durant la conversa es destaquen diversos punts clau: • L'estil sonor: Un pop clàssic basat en guitarres i harmonies vocals, influenciat per bandes americanes i l'escena indie actual. • Les lletres: Díez reivindica la importància de transmetre emocions, afirmant que els moments de nostàlgia són els més productius per a la composició. • L'actitud davant l'edat: Amb sinceritat, el músic parla de la seva maduresa i de mantenir la seva imatge natural (cabell canós) com a part de la seva autenticitat artística. Directe i Relació amb el Públic L'Àlex detalla com són els concerts de Cooper: vertiginosos, sense pauses ni discursos entre cançons, per mantenir l'energia a dalt. També recorda anècdotes de la seva carrera, com la gravació a Gal·les amb Los Flechazos o un incident accidentat a Tarragona als anys 90. "No passa res per no tenir capacitat de sorprendre si tens capacitat de transmetre, i jo crec que això ho tenim." Presentació de 'Lemon Pop' L'entrevista serveix de prèvia per al concert a la sala El Cau de Tarragona, presentant el seu darrer treball, l'EP Lemon Pop. Aquest disc és considerat un homenatge als festivals que han servit de refugi i plataforma per a les bandes de pop del país en els darrers anys.

  • Christopher Nupen i la llegat de Jacqueline Dupré - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    11'

    Christopher Nupen i la llegat de Jacqueline Dupré

    L'essència de Jacqueline Dupré a través del cinema El prestigiós director de documentals de la BBC, Christopher Nupen, reflexiona sobre la figura de la cèlebre violoncel·lista Jacqueline Dupré. Nupen, qui va mantenir una amistat íntima amb l'artista durant 26 anys, destaca la seva humanitat excepcional i el seu talent inigualable: Un caràcter radiant: Dupré és descrita com una persona d'una honestedat i amabilitat aclaparadora, capaç de millorar l'esperit de qui l'envoltava. El misteri del talent: Per a Nupen, la seva capacitat artística, especialment en el concert d'Elgar, és un misteri que no s'ha d'explicar, sinó sentir. La música i el cinema: El director defensa que el cinema és el millor mitjà per perpetuar la memòria de l'artista de manera veraç. "No és possible ser cineasta sense organització i humor. Si no, la vida és massa breu." La malaltia i el somriure perdurable L'episodi aborda la tragèdia personal de Dupré, qui va haver d'abandonar la seva carrera als 28 anys a causa de l'esclerosi múltiple, morint als 42. Malgrat el declivi físic, Nupen recorda la seva capacitat de riure i somriure fins als seus últims dies, un tret que defineix la seva personalitat a les cinc pel·lícules que van gravar junts. Crítica a la televisió actual Nupen expressa la seva preocupació per la manca de programació musical de qualitat a les televisions contemporànies: La televisió ha perdut la seva funció com a eina per apropar la música clàssica a les noves generacions. Mentre que el DVD permet una experiència pausada, la televisió actual té massa pressa. Existeix una por per part dels programadors per por a la falta d'audiència, però Nupen sosté que, si el producte és de qualitat, el públic respon positivament.

  • La manca de Batxillerat a Sant Salvador: El conflicte continua - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    9'

    La manca de Batxillerat a Sant Salvador: El conflicte continua

    Decepció rere la reunió amb Ensenyament Jesús Garrido, director de l'AMPA del centre de Sant Salvador, expressa el seu descontentament després de la trobada amb el delegat territorial, Vicent Villena. Tot i que s'havia plantejat una possible "excepció a la regla" per les característiques socials del barri, la reunió no ha ofert els resultats esperats. Els punts crítics del conflicte Estudi social en lloc de compromisos: El departament proposa realitzar un estudi profund de la situació social del barri per justificar el Batxillerat, però no hi ha garanties per al proper curs. Estratègia de dilació: L'AMPA sospita que l'estudi és una manera de "guanyar temps" perquè passin els terminis de preinscripció i els alumnes es vegin forçats a marxar a altres centres com els de Pallaresos. Riscos de l'escolarització externa: Garrido alerta sobre el risc de fracàs escolar. Argumenta que els joves, en haver de desplaçar-se a Tarragona centre, perden el control de l'entorn familiar i és més probable que optin per "fer campana". Reivindicacions i futur del barri "L'únic que volem sentir després de deu anys és que a Sant Salvador hi haurà Batxillerat." L'institut no és vist només com un centre educatiu, sinó com un motor social per al barri que inclouria: 1. Ús de la biblioteca per a tots els veïns. 2. Aprofitament del poliesportiu. 3. Un entorn controlat per reduir l'abandonament dels estudis. Conclusió: Davant la falta d'un compromís tancat, el barri i les entitats veïnals han decidit mantenir les mobilitzacions i protestes per defensar el dret dels joves a estudiar al seu propi entorn.

  • Negociació sobre l'oferta de batxillerat a Sant Salvador - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    3'

    Negociació sobre l'oferta de batxillerat a Sant Salvador

    La reunió entre el Departament d'Educació i la comunitat educativa ha servit per abordar la situació de l'oferta de batxillerat al centre de Sant Salvador. El departament ha reiterat la seva postura inicial, basada en criteris tècnics comuns a tot Catalunya, però ha obert una porta al diàleg. Els punts clau de la proposta són: Taula de treball: Es convida a l'AMPA, el professorat, la corporació local i grups parlamentaris a elaborar documentació que acrediti l'especificitat del centre. Criteri d'excepcionalitat: El decret vigent permet flexibilitzar l'oferta si es justifica un perfil social específic o algun tret diferencial clar. Recursos i limitacions: Actualment hi ha una ràtio d'alumnes insuficient per a les dues línies normatives i un excentre d'oferta a la ciutat de Tarragona. Compensacions: S'estudiaran fórmules per alleujar el sobrecost del transport per als alumnes que s'hagin de desplaçar. "No és factible tenir un excés d'oferta si no està justificat, ja que representaria el tancament d'oferta en algun altre lloc." Finalment, el departament subratlla que cal evitar el greuge comparatiu amb altres territoris i que la prioritat actual és la inversió en els nivells d'educació obligatòria.

  • Exposició dels 250 anys dels Armats de la Sang de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    12'

    Exposició dels 250 anys dels Armats de la Sang de Tarragona

    Homenatge al llegat dels Armats de la Sang L'Ateneu de Tarragona acull una exposició retrospectiva excepcional per commemorar els 250 anys d'història dels Armats de la Sang, una figura emblemàtica de la Setmana Santa tarragonina. La mostra ofereix un recorregut detallat des dels orígens de la cua romana fins a l'actualitat, destacant l'evolució del seu vestuari i material. Peces històriques i vestuari En l'exposició es poden observar elements clau que han definit la imatge dels armats al llarg de les dècades: - Estatges històrics: Es mostren maniquins amb vestits de l'època posterior a la guerra (1939-1986) comparats amb l'equipament actual. - Evolució dels cascs: Diferències entre els materials antics (dels anys 40) i els moderns introduïts l'any 1986. - Instruments singulars: Destaca un tabal d'aram de l'any 1940, conegut pel seu so metàl·lic i únic que diferencia el grup d'altres formacions similars. Cultura i memòria viva L'acte d'inauguració inclou la presentació d'unes cobles commemoratives compostes per Joan Rossell i Carol, editades juntament amb els Gogistes Tarragonins. Aquestes peces literàries estan dedicades a la memòria de figures claus com Josep Maria Salvador, qui fou Capità Manaies durant 16 anys. "No fan d'armat, sinó que són armats: una distinció que remarca el compromís i el sentiment de pertinença dels membres actuals." Actes del 250è aniversari El coordinador general, Carles Batxas, ha detallat que el calendari de celebracions no s'atura aquí: 1. Trobada d'exarmats: Un sopar de germanor per a tots aquells que han format part de la cohort. 2. Publicació d'un llibre: Un estudi profund sobre la història de la companyia que sortirà per Sant Jordi. 3. Acte de cloenda (18 de febrer): Presentació d'un DVD sobre la desfilada commemorativa realitzada el 2008 a les muralles de Tarragona.

  • Exposició de Robert Capa: 70 anys de la Guerra Civil - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    11'

    Exposició de Robert Capa: 70 anys de la Guerra Civil

    Inauguració de l'exposició de Robert Capa a Tarragona El programa connecta amb la unitat mòbil al Palau de Congressos de Tarragona, on s'inaugura una exposició fotogràfica de Robert Capa. La mostra recull imatges preses fa exactament 70 anys, documentant l'impacte de la Guerra Civil a la ciutat i el camí cap a l'exili de milers de persones el gener de 1939. Testimonis de la Batalla de l'Ebre L'eix central de la crònica és l'entrevista al Josep i la Rosa, un matrimoni de l'Espluga de Francolí que ha assistit a l'acte per recordar el passat. La Rosa, filla de Corbera d'Ebre, comparteix un relat punyent sobre la seva infantesa durant el conflicte: El record de viure en un refugi a l'hort familiar amb només 10 anys, trobant-se a primera línia de foc entre els dos bàndols. La descripció de la destrucció total del poble de Corbera i la crueltat de la Batalla de l'Ebre i la Serra de Cavalls. La reflexió sobre la barbàrie de la guerra, on ambdós bàndols van cometre atrocitats contra innocents, incloent-hi joves de la lleva del biberó. El llegat de Robert Capa L'exposició no només mostra la retirada, sinó que convida a una reflexió profunda sobre el patiment humà. Es destaca una cita cèlebre del fotògraf: "He vist centenars de milers de persones fugir d'aquesta manera a dos països: Espanya i la Xina... El món on volien viure ha pres aquesta fatídica direcció." L'acte serveix per mantenir viva la memòria històrica a través de les imatges de l'exili per la carretera N-340 i les vivències dels qui, set dècades després, encara s'emocionen en recordar els fets.

  • La Festa de l'Encamisada de Falset: Història i Tradició - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    15'

    La Festa de l'Encamisada de Falset: Història i Tradició

    La Festa de l'Encamisada: Tradició viva a Falset Aquest cap de setmana, la capital del Priorat celebra la seva festa més emblemàtica: l'Encamisada. En aquesta entrevista, Anton Vidal, president del Centre d'Estudis Falsetans, ens desvela els detalls d'una celebració que barreja llegenda, devoció a Sant Antoni i un fort sentiment de comunitat. Orígens i Llegenda La festa té el seu origen en una llegenda local vinculada a un setge que va patir Falset. Segons s'explica, els vilatans van aprofitar una nit de boira espessa per camuflar-se: * Es van posar camises blanques per confondre's amb la boira. * Gràcies a aquesta estratègia, van guanyar el setge. * En senyal de gratitud, van anar en processó a donar gràcies a Sant Antoni, donant lloc al nom de la festa. La Vestimenta Tradicional Un dels elements clau és el rigor en el vestuari. L'organització insisteix que els participants vagin vestits seguint la moda catalana de principis del segle XIX: * Homes: Porten barretina, camisa blanca, armilla, faixa (sovint lila, color de la bandera de Falset), pantalons de vellut i sabates de nou-toms. * Dones: El vestit és més elaborat, incloent mitges blanques, nagues, faldilla, corpinyo, gandaia i mitenes. Cavalleries i Carros Tot i que antigament els animals eren de treball, avui dia la majoria són llogats, tot i que un 15% dels veïns manté els seus propis animals tot l'any per participar-hi. Durant la rua, els carros es guarneixen amb herbes aromàtiques del bosc i flors de paper. Actes Principals del Cap de Setmana L'estructura de la festa és la següent: * Dissabte al vespre: Primera encamisada (un sol tom) encapçalada pels dimonis i la banda de música. * Diumenge al matí: Benedicció dels animals a dos quarts de nou, seguida d'un esmorzar popular amb llonganissa i vi. Posteriorment, es repeteix la rua i se celebra la missa major, on es balla la Jota de Falset al voltant de l'altar. "Simplement per passejar en la rua vestits de català, ja es participa de la festa."

  • Festa Major de Sant Antoni a Vila-seca - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    18'

    Festa Major de Sant Antoni a Vila-seca

    La Festa Major d'Hivern a Vila-seca Vila-seca celebra la seva Festa Major d'Hivern en honor a Sant Antoni, una celebració que destaca per la seva llarga durada de tres setmanes i una gran oferta d'activitats. Xavier Gracet, regidor de Turisme i Festes, destaca la dualitat festiva del municipi, amb festes majors tant a l'estiu com a l'hivern, tot subratllant l'alta participació dels veïns. Actes Tradicionals i Cavalls El món eqüestre és un dels eixos centrals de la festivitat: Curses de Cavalls al Parc de la Torre d'en Dolça: És un dels pocs llocs de l'Estat on encara se celebren aquestes curses de galop professionalitzades, que inclouen un peculiar sistema d'apostes populars. Els Tres Tombs: Tradicional desfilada de carros i cavalls pel nucli antic del poble, amb la participació activa de l'associació Amics del Cavall. Cultura i Espectacles: El Pallassòdrom Un dels elements més innovadors és el Pallassòdrom, un festival de circ i pallassos que ofereix: Espectacles infantils i per a adults a la carpa de circ del Parc de la Riera. La presència de figures reconegudes com l'actor i poeta Pepe Viyuela. "Hem intentat demostrar que hi ha pallassos de tota mena, tant per a la canalla com per al públic adult." Nit i Tradició Matinal La vessant lúdica inclou concerts de grups com Búhos i nits que s'allarguen fins a l'alba, culminant en la curiosa Canonada Matinera, on una xaranga i canons desperten el poble per anunciar que la festa continua abans d'un darrer esmorzar popular. Finalment, el regidor també destaca altres esdeveniments futurs com el Festival de Màgia i la Fira de Música al Carrer, consolidant Vila-seca com un centre cultural actiu durant tot l'any.

  • L'horror de Guantánamo: El testimoni de Lahcen Ikassrien - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    11'

    L'horror de Guantánamo: El testimoni de Lahcen Ikassrien

    Testimoni directe d'un supervivent de Guantánamo L'entrevista realitzada per Tarragona Ràdio ens apropa a l'experiència vital de Lahcen Ikassrien, un home que va romandre reclòs durant tres anys i vuit mesos a la base militar de Guantánamo. Convidat per Amnistia Internacional, Ikassrien denuncia les vulneracions dels drets humans que ha viscut en primera persona. Les condicions del captiveri El denunciant descriu un entorn de terror psicològic i físic constant, caracteritzat per: Tortures i amenaces: Ikassrien esmenta l'ús de gossos que li lladraven i saltaven a sobre mentre ell estava encaputxat, fet que li ha provocat greus seqüeles i problemes de salut mental. Privació del son: La impossibilitat de descansar degut a les operacions psicològiques dels captors. Presència de menors: Relata escenes esfereïdores, com la presència de nens i nadons utilitzats per fer xantatge als seus pares. Injustícia i falta de fonaments legals Ikassrien afirma que mai va saber per què va ser capturat a l'Afganistan, on tenia un negoci. Destaca que: El Tribunal Suprem el va absoldre perquè no hi havia cap prova contra ell i tot eren muntatges falsos. Malgrat la seva innocència legal, l'estigma de terrorista persisteix i ha afectat greument la seva família. "Tres anys a Guantánamo són molts dies, moltes hores i molts minuts... Allà s'hi veu el pitjor de l'espècie humana." Crítica política i geopolítica L'entrevistat es mostra molt crític amb l'administració Bush i escèptic respecte a les promeses d'Obama. Considera que els Estats Units són responsables de la majoria de conflictes bèl·lics actuals i demana que, abans de tancar la presó, es permeti que el món sencer vegi la realitat del que hi passa a dins.

  • La Reial Societat Arqueològica i el futur de Tàrraco - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    24'

    La Reial Societat Arqueològica i el futur de Tàrraco

    L'Herència de l'Arqueològica i la seva Missió La Reial Societat Arqueològica Terraconense (RSAT), representada pel seu president Rafael Gabriel i el seu secretari Jordi Rovira, repassa la seva trajectòria històrica des de la seva fundació el 1844. L'entitat va sorgir en un moment crític de destrucció del patrimoni degut a les obres del port, convertint-se en una de les primeres associacions privades de defensa cultural de Catalunya. Projectes Destacats per al 2009 • Un dels esdeveniments més rellevants és el congrés internacional en homenatge al Dr. Teodor Hauschild, arqueòleg de l'Institut Arqueològic Alemany que va ser clau en l'estudi de la muralla i la catedral de Tarragona. • L'entitat també prepara les "exposicions de butxaca", un format reduït per al seu local que permetrà revisar temes com la Guerra del Francès a través de documentació pròpia i dels socis. El Repte del Patrimoni a Tarragona Els representants de la RSAT fan una crida a la reflexió sobre l'estat actual dels monuments de la ciutat. Consideren que Tarragona posseeix un patrimoni unicum que sovint no es valora prou des de les administracions: • Tabacalera i el Museu Nacional Arqueològic: Defensen el trasllat del museu a l'antiga Tabacalera com un projecte a llarg termini per crear un centre cultural de primera magnitud. • Intervencions Immediates: Reclamen l'obertura i posada en valor d'espais que ja són municipals però resten tancats o abandonats, com les voltes de la Plaça dels Sedassos, el Trinquet Vell o la corba del Circ Romà. "Hem de deixar de tenir un munt de runes desconnexes i hem de començar a fer una unitat de conjunt coherent que la gent ho entengui." Independència i Rol Internacional La RSAT col·labora amb entitats similars d'arreu d'Europa, com algunes de britàniques amb les quals comparteixen una història venerable. Es defineixen com els "guardians de les pedres", mantenint una independència absoluta que els permet ser la veu crítica davant de projectes que puguin perjudicar el patrimoni, com va succeir amb les restes del Call Jueu o la part visigòtica encara per descobrir.

  • El Pallassòdrom: El festival de pallassos de Vila-seca - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    11'

    El Pallassòdrom: El festival de pallassos de Vila-seca

    Entrevista amb Joan Busquets pel Pallassòdrom El programa connecta amb Joan Busquets, director artístic del festival Pallassòdrom i membre de la companyia Pusa Teatre, per presentar la programació d'aquest esdeveniment que s'integra en la Festa Major de Vila-seca. Busquets destaca la filosofia dels pallassos com a "filòsofs del món capaços de canviar la realitat". Actes destacats i la "Cursa de Pallassos" L'esdeveniment té com a gran tret de sortida una activitat inèdita: La primera cursa del món de Pallasses i Pallassos: Es realitzarà diumenge a les 12:00h, coincidint amb la setmana dels Tres Tombs (la setmana dels burros). No és una competició convencional, sinó una celebració amb: Tres voltes al circuit. Una llebre especialitzada en pallassos. Música en directe amb la Always Drinking Marching Band. La Guala d'inauguració: Un espectacle inaugural (terme que fan servir en lloc de "gala") on participaran artistes com el mag Fèlix Brunet, Cop de Clown o els històrics Germans Totó, que seran nomenats padrins del festival. Cartell de luxe i públic Tot i que el festival va començar fa tres anys gràcies a l'impuls del patronat de turisme, enguany presenta una programació de gran nivell: Pepe Viyuela: El conegut actor i vicepresident de Pallassos sense Fronteres és el cap de cartell. Caroline Dream: Presenta una proposta combativa amb missatge de gènere. Públic: Els espectacles estan oberts a tothom, amb sessions familiars i altres de més adreçades a un públic adult (com les nits a la carpa). "Els pallassos som una mena de filòsofs del món mundial que som capaços de canviar la realitat."

  • L'Aula Experimental de Meteorologia del Vidal i Barraquer - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    11'

    L'Aula Experimental de Meteorologia del Vidal i Barraquer

    L'Aula de Meteorologia: 20 anys d'història L'Institut Vidal i Barraquer de Tarragona acull una pionera Aula Experimental de Meteorologia que aquest curs celebra el seu 20è aniversari. Aquest espai no només serveix per a l'aprenentatge dels propis alumnes del centre, sinó que forma part d'una crucial xarxa meteorològica educativa a nivell de Catalunya, compartint dades amb gairebé 40 centres més. Tecnologia i mesurament L'estació compta amb instrumental divers que registra variables de manera permanent tant analògica com digitalment: Aparells de terrat: Mesuradors de temperatura (màximes i mínimes), pressió atmosfèrica, humitat i precipitació. Termohigrògraf: Un dispositiu amb 18 anys d'antiguitat que registra temperatura i humitat sobre paper, creant un arxiu històric de gran valor. Base de dades digital: Les dades s'actualitzen cada mitja hora i es poden consultar en temps real a través del web de l'institut. La ciència darrere de la neu a Tarragona El professor Josep Maria Borrull explica per què pot nevar a la ciutat malgrat que els termòmetres a peu de carrer no marquin els 0 graus: "Hem de pensar que la neu es forma a l'alçada, surt del núvol i, conforme va baixant, es va escalfant. Pot arribar a terra desfeta com a pluja o, si la temperatura és prou baixa en tot el seu camí, com a floc de neu." Segons Borrull, les condicions actuals —temperatures baixes en alçada i vent de component est que aporta humitat— fan que la previsió de veure la ciutat enfarinada a cota zero sigui molt alta.

  • Els Tres Tombs de Valls: 30 anys de tradició i carros únics - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    14'

    Els Tres Tombs de Valls: 30 anys de tradició i carros únics

    Celebració del 30è aniversari dels Tres Tombs de Valls L'entrevista amb Marc Buqué, vicepresident de la Societat de Sant Antoni de Valls, detalla els preparatius i la rellevància històrica d'aquesta festivitat, que enguany celebra tres dècades d'història recuperada. La celebració destaca per la seva complexitat logística i la qualitat de les peces que hi participen. Peces de col·lecció i patrimoni El Carro Gros: Una peça única a Catalunya, comprat fa 25 anys. Es tracta d'un carro d'agència que antigament feia la ruta Barcelona-El Prat. Actualment és considerat una autèntica peça de museu de valor incalculable. Varietat de carruatges: La desfilada inclourà carros de verdura de l'Aldea, carros de botes de vi (bucois de fins a 800 kg), i carruatges tirats per fins a 8 animals en línia. Tipologies específiques: S'ha explicat la diferència entre els xurquis (carrets petits de passeig o hobby) i els carros de treball pesant. L'habilitat dels carreters Conduir aquests carruatges per les restres valls del casc antic requereix una perícia extrema: Sang freda i precisió: En alguns punts, els carros passen a pocs centímetres de les parets. Tocar un voral es considera un error, mentre que passar sense fregar és motiu d'admiració. Entrenament: Els carreters practiquen durant tot l'any amb carros particulars per mantenir el control sobre els animals i el sistema de frenat mecànic (palanca sobre roda de ferro). Novetats i detalls de l'esdeveniment Col·laboració local: Enguany es vendran els tradicionals tortells de Sant Antoni en col·laboració amb l'associació de veïns del barri antic. Rècord de participació: S'espera superar les 350 cavalleries, consolidant Valls com un dels referents nacionals en ser els primers tres tombs de l'any. "Hi ha carros que passen i toquen la paret al carrer Major; és un moment de molta intensitat on els carreters han de demostrar qui porta la batuta."

  • L'inici de les rebaixes: Cues i preus al carrer Sant Agustí - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    9'

    L'inici de les rebaixes: Cues i preus al carrer Sant Agustí

    Ambient comercial i afluència de públic L'episodi descriu una jornada de rebaixes intensa, marcada per una gran afluència de gent a les zones comercials, concretament al carrer Sant Agustí. Malgrat les baixes temperatures (5 graus), els ciutadans han sortit en massa per aprofitar els primers dies de descomptes. Experiència dels consumidors Cues persistents: Diversos testimonis coincideixen que les botigues de franquícies, com Massimo Dutti o Bershka, registren esperes de fins a mitja hora tant als emprovadors com a les caixes. Pressupost i compres: Els compradors entrevistats gestionen pressupostos que oscil·len entre els 100 i els 140 euros. Molts busquen peces de roba específiques amb descomptes que arriben al 50%. Estratègies contrastades: Mentre alguns prefereixen els primers dies per assegurar-se la talla, altres (especialment homes entrevistats) eviten les zones comercials o deleguen la compra a familiars. La perspectiva del comerç L'atenció al client és un repte durant aquests dies a causa de l'alta rotació de material. Des de la botiga Onua, la responsable destaca: "Ha sigut una temporada una mica apretadeta i la veritat és que és un primer dia molt potent. Estem molt contentes." Els botiguers preveuen que la primera setmana serà la més forta de tota la campanya de liquidació.

  • Crida humanitària de Creu Roja per a Palestina - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    10'

    Crida humanitària de Creu Roja per a Palestina

    Emergència Humanitària a Gaza i Palestina L'entrevista amb Anna Sabater, coordinadora provincial de la Creu Roja Tarragona, posa el focus en la crisi derivada del conflicte entre Israel i Palestina. La situació es descriu com a caòtica, amb un balanç de milers de ferits i una degradació extrema de les infraestructures bàsiques. Necessitats Urgents i Logística Prioritats mèdiques: Es necessiten urgentment medicaments, equipament hospitalari i generadors elèctrics, ja que els hospitals estan sota mínims. Subministraments bàsics: El tall del servei elèctric amenaça el subministrament d'aigua potable en els pròxims dies. Corredors humanitaris: El Comitè Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja treballen per establir rutes segures, com el pas de Rafah, tot i les constants violacions del dret internacional humanitari. Com ajudar: Donatius Econòmics L'entitat recalca que no es recullen espècies (roba o menjar físic) per una qüestió d'eficiència. Els donatius econòmics permeten als delegats sobre el terreny comprar exactament el que es necessita en cada moment: "És molt més pràctic, útil i eficient poder fer un donatiu amb diners perquè els nostres delegats poden adquirir el que sigui més necessari." Canals oficials: Web cruzroja.es, telèfon 902 22 22 92 i un compte específic de Caixa Tarragona. Altres accions a Tarragona Anna Sabater també explica el canvi de model en les campanyes locals de Nadal. Ja no es recullen joguines, sinó que es fa una tasca de sensibilització per promoure jocs no sexistes i no bèl·lics, entenent l'educació com la base per a una societat futura en pau.

  • Inauguració de la seu de la comunitat gitana a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    17'

    Inauguració de la seu de la comunitat gitana a Tarragona

    Inauguració i nova etapa per a la comunitat gitana L'episodi d'avui se centra en la inauguració de la seu social de l'Associació Gitana de Tarragona, situada a la Baixada de la Peixateria. Aquest esdeveniment marca un punt d'inflexió per al col·lectiu, oferint un espai de 110 metres quadrats destinat a la convivència i el desenvolupament de projectes socials. La veu de les dones gitanes Un dels pilars de la jornada és el paper de la dona gitana en la societat catalana actual. Les convidades, Enriqueta Valentí (presidenta de les dones gitanes a Catalunya) i Enriqueta Piquero (presidenta a Tarragona), destaquen la importància de visibilitzar la seva realitat: Trencament d'estereotips: Volen deixar enrere els prejudicis i demostrar que són dones amb les mateixes aspiracions que la resta dels ciutadans. Èmfasi en l'educació: Es remarca la necessitat que el jovent gitano tingui accés a estudis i formació per integrar-se plenament. Sentiment de pertinença: Es defineixen amb orgull com a "100% catalanes i 100% gitanes". Suport institucional i pla integral L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, subratlla que la nova seu no és només un local, sinó una eina per al pla integral de la societat gitana. L'objectiu és dignificar la seva qualitat de vida i millorar l'accés a la cultura. "És una entitat més tarragonina, molt arrelada al casc antic, que millorarà la vida associativa de la Part Alta." Actes sense precedents L'endemà de la inauguració se celebrarà la Primera Trobada de la Dona Gitana a Tarragona, que inclourà una recepció oficial al Saló Noble de l'Ajuntament, un acte històric per al col·lectiu que espera aplegar a més d'un centenar de dones.

  • Cervicals: Anatomia, Dolors i Prevenció - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    26'

    Cervicals: Anatomia, Dolors i Prevenció

    La Fragilitat de la Columna Cervical Les cervicals constitueixen la part més delicada i desprotegida del raquis. A diferència de les zones dorsal o lumbar, que compten amb el suport de la caixa toràcica o l'abdomen, el coll és una estructura aïllada que ha de suportar el pes del cap, aproximadament uns 4,5 quilos, i protegir centres vitals del sistema nerviós. Anatomia i Funcions Principals • L'Atles (C1) i l'Axis (C2): Són les dues primeres vèrtebres. L'Atles rep el seu nom pel gegant que aguantava el món, i la seva funció principal és l'estabilitat i el moviment de precisió del cap. • Vèrtebres C3 a C7: S'encarreguen del moviment global i la rotació del coll. • Centres Vitals: A l'alçada cervical es troben punts crítics com el centre respiratori. Una lesió greu en aquesta zona pot tenir conseqüències mortals. Patologies Comunes i Simptomatologia Els problemes cervicals sovint es manifesten a través de les parts toves com músculs, tendons i lligaments. Alguns dels trastorns més discutits són: Cervicalgia Postural: Dolor causat per males postures mantingudes, especialment davant de pantalles. Tortícolis: Bloqueig muscular agut, sovint a l'esternocleidomastoideo, provocat per espasmes. Èrnies Cervicals: Molt més delicades que les lumbars, poden provocar adormiment i pèrdua de sensibilitat als braços i mans. Fuetada Cervical: Típica d'accidents de trànsit, implica una inflamació severa i un temps de recuperació llarg (3-4 mesos). Connexions Inesperades: Dents i Equilibri "No ens recordem de les cervicals fins que ens fan mal, però influeixen en tota la nostra vida diària." Un aspecte clau és la relació entre la boca i el coll. El bruxisme (prémer les dents per estrès) i els problemes a l'articulació temporomandibular poden descompensar completament la musculatura cervical. Així mateix, l'equilibri depèn de tres factors que conflueixen al cap: la visió, l'oïda interna i la propriocepció. Consells i Tractament • Evitar l'extensió posterior: Tirar el cap cap enrere de manera forçada és perjudicial per als discos. • Fisioteràpia: És fonamental una valoració professional davant de contractures o boles musculars. • Calor: Útil per a tensions comunes, però s'ha d'evitar en processos altament inflamatoris.

  • 2009-12-22 APAGADA ANALÒGICA - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    22'

    2009-12-22 APAGADA ANALÒGICA

    Guia per a l'adaptació a la Televisió Digital Terrestre (TDT) L'expert Oriol Monclús explica els detalls tècnics i pràctics sobre la transició de la televisió analògica a la digital. El focus principal recau en la necessitat d'actualitzar les instal·lacions d'antena, especialment en comunitats de veïns. Adaptació de l'antena i la capçalera Comunitats de veïns: Cal revisar l'amplificador de la capçalera. Els antics eren analògics i no deixen passar el senyal digital. Antenes antigues: Si una antena té més de 4 o 5 anys, és molt probable que no estigui preparada per a les freqüències altes de la TDT. El test de l'Antena 3: Una manera ràpida de saber si l'antena és massa vella és comprovar si es rep el canal Antena 3; si no es veu, l'antena no és apta. Diferències entre senyal analògic i digital Transmissió: Tot i ser digital, el senyal continua arribant per l'aire mitjançant ones electromagnètiques (freqüències terrestres). Composició de la imatge: El sistema digital divideix la imatge en píxels i l'envia en una trama de 0 i 1 (codi binari), igual que un ordinador. Eficiència: Una de les grans avantatges de la TDT és que en una sola freqüència es poden transmetre diversos canals simultàniament. "El senyal digital no és res més que un altre canal analògic, però treballa amb una freqüència una miqueta més alta." Problemes comuns i consells Imatge congelada o amb quadres: Pot ser degut a un senyal massa just o, sorprenentment, a un excès de senyal que satura el decodificador. Qualitat del receptor: Els sintonitzadors integrats a les televisions noves acostumen a ser de millor qualitat que els decodificadors externs econòmics. Pèrdues de senyal: En una casa, el senyal es debilita a mesura que passa de l'habitació principal a les secundàries (instal·lació en cascada).

  • Presentació del llibre didàctic 'The Magic Glasses in Tarragona' - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    12'

    Presentació del llibre didàctic 'The Magic Glasses in Tarragona'

    Innovació pedagògica a Tarragona En el marc de les festes de Santa Tecla, es presenta el material didàctic "The Magic Glasses in Tarragona", un llibre dissenyat per l'aprenentatge de l'anglès adreçat a alumnes de 2n cicle d'ESO (14-15 anys). El projecte ha estat elaborat per un grup de treball de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat Rovira i Virgili. Una aventura històrica i lingüística La història narra les aventures del Sergi, un jove inventor tarragoní, i la Helen, una estudiant d'intercanvi d'Holanda. Gràcies a unes ulleres màgiques, els protagonistes viatgen a través del temps per conèixer la Tarragona de diferents èpoques: Època Romana: Visites a l'amfiteatre i trobades amb soldats. Època Medieval: El misteri del calze a la Catedral. Època Moderna: Històries de pirates al Fortí de la Reina i enigmes a la Casa Castellarnau. Metodologia i Suport Multimèdia L'objectiu principal és oferir un aprenentatge interdisciplinari que combini la llengua estrangera amb el coneixement del patrimoni local. Destaca l'ús de: * Material interactiu: Activitats a través de la web realitzades amb el programa JavaClick. * Accessibilitat: L'ICE distribuirà exemplars gratuïts a tots els centres de secundària de la demarcació que ho sol·licitin. "Volíem que els alumnes no només aprenguessin anglès, sinó que coneguessin les etapes històriques de la ciutat on viuen." La presentació oficial té lloc a la sala d'actes de l'Antiga Audiència, consolidant el llibre com un recurs clau tant per a l'educació com per a la promoció turística de la ciutat entre el públic jove.

  • Nou menjador social a la Casa del Transeünt de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    10'

    Nou menjador social a la Casa del Transeünt de Tarragona

    Inauguració i gestió del servei El passat 15 de desembre es va inaugurar el nou menjador social a la Casa del Transeünt (o Casa del Bon Auguri) de Tarragona. Aquest servei està gestionat per la Fundació Santa Tecla en col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona, Càritas i l'Obra Social "la Caixa". L'objectiu principal és oferir un recurs integral que vagi més enllà de l'alimentació, buscant retornar la dignitat a les persones en situació de vulnerabilitat. Capacitat i funcionament Actualment, el servei funciona amb el següent esquema: Capacitat actual: 60 àpats diaris dividits en dos torns de 30 persones. Ampliació prevista: S'espera arribar als 120 menús diaris a la segona quinzena de gener, un cop s'instal·li un nou forn industrial a la cuina. Horari: Els torns són d'1 a 2 i de 2:30 a 3:30 del migdia. Continuïtat: El servei estarà obert els 365 dies de l'any. Perfil dels usuaris i serveis addicionals El servei no només ofereix un menú calent (primer, segon i postres), sinó que inclou: Higiene personal: Servei de dutxes, entrega d'un kit de neteja i roba neta per a les persones que viuen directament al carrer. Acompanyament: Els usuaris són derivats de serveis socials, Càritas o la Guàrdia Urbana per garantir un seguiment de la seva situació socioeconòmica. Perfil majoritari: Principalment homes que viuen al carrer o que han perdut els seus recursos a causa de la crisi econòmica. "Es tracta d'un servei que tanca el cercle i que ofereix dignitat a les persones que viuen sense sostre."

  • La Lumbàlgia: Causes, Prevenció i Tractaments - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
    28'

    La Lumbàlgia: Causes, Prevenció i Tractaments

    Comprendre la Lumbàlgia i el seu Impacte L'episodi d'avui se centra en una de les patologies més comunes: la lumbàlgia. Es calcula que el 80% de la població patirà algun episodi de mal d'esquena al llarg de la seva vida. El Felip Caudet ens explica que aquesta zona és especialment vulnerable perquè les vèrtebres lumbars són les que suporten més pes de tot el cos. Anatomia i Causes del Dolor El dolor lumbar no sempre té un origen ossi; sovint és un problema de la musculatura o de les estructures nervioses. Entre les causes més habituals trobem: • Esforços físics desmesurats o gestos bruscos i inconscients. • Hèrnies discals o protrusions que comprimeixen els nervis. • L'estrès, que actua com un factor agreujant que tensa la musculatura. • L'ús de talons alts, que augmenta la lordosi (corba lumbar) de manera artificial. ". . . l'únic que ens ho diu és l'evidència que la persona es queixa que li fa mal i fins i tot que li costa moure's." La Connexió amb les Cames i la Pelvis Un dels punts clau de la discussió és la relació directa entre el moviment dels genolls i l'esquena. El Felip proposa un exercici pràctic per demostrar com doblegar els genolls rectifica la corba lumbar, fent-la més sòlida i preparada per carregar pes. La cintura pèlvica actua com una peça central que, si es bloqueja, obliga l'esquena a fer un sobreesforç. Tractaments i Falsos Mites • Activitat vs. Repòs: Si el dolor és purament muscular, el moviment suau és millor que el repòs absolut. • Higiene Postural: L'ergonomia i saber utilitzar les cames com a braç de palanca és la millor prevenció. • Fisioteràpia i Acupuntura: Es destaquen com a eines eficaces. L'acupuntura, concretament, té una gran evidència científica en el control del dolor lumbar. • Calor local: L'ús de l'escalfoneta a casa ajuda a relaxar la musculatura, sempre que no hi hagi una inflamació aguda que empitjori amb la calor.