Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

1369-1392 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
La interpretació psicològica dels somnis amb Sònia Navarro
Els misteris dels somnis i la seva importància En aquesta sessió, la psicòloga Sònia Navarro explora el món dels somnis com una crossa fonamental per a la salut mental. Somiar no és només un procés biològic, sinó una necessitat del psiquisme per gestionar les preocupacions diàries i connectar amb l'inconscient. Les fases del son i el moment de somiar El procés de dormir s'estructura en diverses etapes crucials: Fase No-REM: Inclou el son lleuger (fases 1 i 2) i el son profund (fases 3 i 4), on les constants vitals s'alenteixen i el cos es relaxa. Son REM (Paradoxal): És l'etapa on realment apareixen les imatges oníriques. Es caracteritza per una alta activitat cerebral, moviments oculars ràpids i irregularitats cardíaques. Lleis de la vida onírica La psicologia estableix que el llenguatge dels somnis és essencialment simbòlic i es regeix per normes diferents a la vigília: Absència d'espai i temps: Es poden produir salts temporals i geogràfics impossibles en la realitat. Manca d'escala de valors: En el somni ens permetem accions que despertarien rebuig o por en la vida conscient. Llenguatge arquetípic: Molts elements (aigua, foc, caure, perdre dents) funcionen com a símbols universals que representen emocions reprimides o pors. Interpretació de somnis comuns Durant el programa, es responen consultes sobre temes recurrents: Perdre el cabell: Sovint relacionat amb la por a perdre la força o la identitat. Volar: Sol denotar una necessitat vital de llibertat o evasió de la quotidianitat. Caure les dents: Símbol vinculat habitualment a la ràbia continguda i no expressada. Caure a l'abisme: Representació de l'angoixa i la percepció de perill en el dia a dia. "Somiar és una connexió amb el nostre inconscient; coses prohibides en la vida conscient estan permeses en la vida onírica." Tècniques per recordar i utilitzar els somnis Per millorar el record oníric, es recomana no aixecar-se immediatament al despertar-se per evitar que el conscient bloquegi les imatges i apuntar-ho tot en una llibreta. Navarro també introdueix el concepte d'incubació de somnis, una tècnica per programar la ment perquè treballi en la resolució de problemes durant la nit.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
23'
Psicologia del son: Claus per vèncer l'insomni
Fonaments de la Son i l'Insomni En aquesta sessió amb la psicòloga Sònia Navarro, s'analitzen les causes per les quals ens costa agafar el son i com es pot gestionar el descans d'una manera més eficaç. Perquè la son es produeixi de forma natural, cal que coincideixin dos factors clau: • Desactivació fisiològica: El cos ha de presentar un estat de relaxació on la temperatura corporal baixa, i la respiració, la freqüència cardíaca i la pressió arterial disminueixen. • Desactivació cognitiva: Es tracta de desconnectar la ment i aturar els pensaments cíclics o les preocupacions que mantenen el cervell en alerta. Estratègies de Desconnexió Per facilitar la transició cap a la son, es recomana: • Evitar fer esport a última hora de la tarda o a la nit, ja que l'activitat física intensa activa l'organisme de forma immediata. • Establir rituals de pre-son que ajudin a desconnectar, com ara prendre una infusió, fer una dutxa o escoltar música suau. • Mantenir el dormitori exclusivament per a dormir, evitant treballar, mirar la televisió o utilitzar dispositius electrònics al llit. "Hem de pensar que ens passem una tercera part de la nostra vida dormint i sovint no li donem la importància que realment té." Recomanacions Específiques La Migdiada La migdiada pot ser molt beneficiosa per al sistema immunològic i la creativitat, però s'ha de fer correctament per no interferir en el descans nocturn: - Ha de ser de curta durada (màxim 15-20 minuts). - S'ha de fer a primera hora de la tarda, just després de dinar. Tècniques de Relaxació Es discuteixen mètodes per induir el ritme biològic slow, especialment el ritme alfa: - Entrenament autogen de Schultz: Concentrar-se en sensacions de pes i relaxació en diferents parts del cos (parpelles, mandíbula, braços, etc.). - Visualització d'imatges: Imaginar escenaris tranquils per tallar l'activitat cognitiva negativa. La Son en els Infants Els nens també necessiten rituals i un ordre establert (bany, sopar, dormir) per preparar el seu cos. S'ha de vigilar que cremin prou energia física durant el dia per arribar cansats al llit, ja que sovint tenen un cansament cognitiu però no físic.
$L'èxit i el fracàs amb la psicòloga Sonia Navarro - episode art$
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
L'èxit i el fracàs amb la psicòloga Sonia Navarro
L'Èxit i el Fracàs: Dues cares de la mateixa moneda En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sonia Navarro, s'explora la dimensió psicològica de l'èxit i el fracàs. El punt de partida és la redefinició etimològica dels termes: l'èxit ve de exitus (sortida) i el fracàs implica fer-se trossets. Aquesta visió ens permet entendre que el fracàs no és un final, sinó una oportunitat per reconstruir-nos i triar amb quines parts de nosaltres ens volem quedar. Les tres maneres d'enfrontar el no assoliment d'objectius Segons l'experta, la nostra actitud davant un resultat negatiu és el que determina el futur: "Soc un fracassat": Una visió totalitària que immobilitza la persona i impedeix tornar-se a aixecar. "He fracassat en això": Es focalitza en l'error, però corre el risc de quedar-se encallat en la part negativa. "No he tingut èxit en això": La visió més saludable. Permet analitzar què ha passat com una corba en el camí i mantenir la porta oberta a futurs intents. Conceptes clau per a un camí d'èxit real Saber què volem: Sense un full de ruta o mapa realista, és impossible arribar a la destinació. El propòsit intern: Diferenciar l'èxit occidental (diners, fama, possessions) de l'èxit intern. Si hi ha un propòsit real, la persona és capaç de persistir malgrat les dificultats. L'error com a mestre: Els fracassos són necessaris per aprendre. Com deia Edison amb la bombeta, cada intent fallit és una manera més de saber com no es fan les coses. Proactivitat: L'èxit no arriba sol; cal posar-se en marxa i ser el motor del propi canvi. "L'èxit és la capacitat d'anar d'un fracàs al següent sense perdre l'entusiasme." Per acabar, es destaca que l'èxit també pot ser en les coses més senzilles i mundanes, com trobar temps per a la família o mantenir-se fidel als propis valors fins al final de la vida.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
22'
Què vol dir ser bona persona? Reflexions amb Sònia Navarro
L'essència de ser bona persona En aquest episodi del programa Camins d'anada i tornada, la psicòloga Sònia Navarro ens convida a reflexionar sobre el concepte de la bondat i què s'amaga realment darrere dels nostres actes altruistes. A partir d'una reflexió de Lluís Jac, s'analitza si som bons per naturalesa o per mecanismes apresos. El personatge vs. el jo real Navarro ens explica que sovint actuem des d'una màscara o personatge social per obtenir reconeixement. Cal diferenciar: Actuar per recompensa: Fer favors esperant un retorn o per mantenir la consciència tranquil·la. Actuar des del cor: Realitzar actes positius sense esperar cap reconeixement extern, de forma serena i coherent amb un mateix. Els perills de la "bondat extrema" Es debat sobre les persones que són "tan bones que semblen tontes". La psicòloga adverteix que molts d'aquests individus es deixen utilitzar per un mecanisme de defensa o per una educació religiosa basada en el sacrifici: "Si jo necessito ajudar els altres per sentir-me bé, vol dir que ho necessito jo, no que ho necessitin els altres." Consells per a una bondat saludable Per evitar la frustració i el sentiment d'estar sent utilitzat, es proposen diversos canvis d'enfocament: Revisar les conductes: No fer favors que no ens hagin demanat explícitament. Saber dir "no": Entendre que posar límits no és ser una mala persona, sinó ser fidel als propis valors. Prioritat personal: Per ser realment bo amb els altres, primer cal estar bé amb un mateix. L'egoisme sa és la base d'una bondat autèntica i no forçada. L'episodi conclou que el canvi no és racional, sinó emocional, i requereix un procés d'autoconeixement per deixar d'actuar des de l'espera de la recompensa.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
23'
Decidir amb el cor o la raó: El dilema emocional
Sintonitzar ment i cor per a una vida equilibrada En aquest episodi, la psicòloga clínica Sònia Navarro reflexiona sobre la clàssica dicotomia entre el cor (emocions) i la raó (intel·lecte) a l'hora de prendre decisions vitals. La tesi principal és que l'equilibri no rau a triar-ne una, sinó a aconseguir que ambdues parts vagin en una mateixa direcció per evitar conflictes interns i bloquejos. Els perills dels extrems Segons Navarro, actuar exclusivament sota un dels dos prismes pot tenir conseqüències negatives: • Predomini de la raó: Moltes persones fan el que haurien de fer, ignorant el que senten. Això genera una lluita interna que acaba per esgotar la persona espiritualment i emocional. • Predomini de l'emoció: Actuar de forma purament impulsiva sense cap filtre lògic pot portar a ensopegades constants i a la falta de continuïtat en els projectes. El concepte d'amor segons Eric Fromm Es recupera la figura del psicòleg humanista Eric Fromm per explicar que l'ésser humà es defineix per la capacitat de raó i d'amor. Dins de l'amor, es distingeixen tres components clau: 1. Eros: La passió i l'enamorament (més lligat al cor). 2. Filia: L'amistat i el projecte comú (on intervé la raó). 3. Àgape: La compassió i el benestar de l'altre. Autoconeixement i gestió de la por A través de la consulta d'un oient, es discuteix com la por i la ràbia sovint "contaminen" la nostra raó, fent-nos creure que seguim la lògica quan, en realitat, estem paralitzats per emocions negatives. La clau per decidir millor és: "Hauríem de pensar sentint i sentir pensant." Consells per a la presa de decisions • Enlentir el pensament: Integrar la informació emocional en la racional requereix temps; les decisions impulsives solen ser errònies. • Qüestionar les creences: Cal posar en dubte els nostres prejudicis i hàbits apresos per poder observar les situacions "en blanc" i sense filtres irracionals. • Autoobservació: Escoltar què ens motiva realment darrere de cada elecció.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
La vida: Més enllà de la lluita i el sacrifici
Transformant la lluita en esforç conscient En aquesta sessió de psicologia clínica, la Sònia Navarro reflexiona sobre la concepció de la vida com una batalla constant. Sovint ens han ensenyat que per ser feliços hem de lluitar contra tot: la vellesa, el dolor, la manca de feina o les malalties. Aquesta actitud genera un desgast energètic i emocional que pot conduir a l'estrès i a patologies físiques. Diferències clau entre conceptes: L'esforç: És un camí positiu cap a uns objectius marcats. Implica posar els mitjans necessaris per assolir fites, gestionant el que anomenem "bona sort". La lluita: Té una connotació negativa i sovint implica anar contra un mateix o contra els altres. Es viu com una resistència que bloqueja l'aprenentatge. L'impacte de les creences i la identitat: La psicòloga destaca com la nostra autoestima sovint depèn excessivament del rol professional. Si ens definim només pel que fem (sóc advocat, sóc economista), perdre la feina es tradueix en una pèrdua de la identitat, fet que pot portar a situacions tràgiques. "La vida no és ni un bé ni un mal; és una ocasió per al bé i per al mal." Consells per a una millor gestió emocional: Permetre's el dol: No hem d'estar sempre al "peu del canó". Acceptar la tristesa o la fragilitat evita crisis d'angoixa. Canvi d'actitud: Davant l'adversitat (com l'atur o una malaltia), cal preguntar-se què en puc aprendre en lloc de quedar-se en la queixa. Acceptar la fragilitat: Reconèixer que no som invencibles ens allibera de la "cuirassa" de fortalesa falsa que ens aïlla dels altres.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
19'
Psicologia de les supersticions i el pensament màgic
Les supersticions des d'una perspectiva psicològica En aquest episodi, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza el fenomen de les supersticions, definint-les com un conjunt de creences irracionals sense fonament racional que busquen atreure la bona sort o evitar la negativa. Tipus de supersticions Es distingeixen dues grans categories segons l'objectiu del pensament: Negatives: Creences que certs fets o objectes porten mala sort, com ara el dimarts i 13, trencar un mirall o veure un gat negre. Positives: Rituals per atreure benestar, com portar roba vermella per Cap d'Any o trobar un trèvol de quatre fulles. El mecanisme psicològic: La profecia autocomplida La psicòloga emfatitza que el pensament funciona com una energia que condiciona la nostra conducta. Quan una persona creu fermament que li passarà alguna cosa dolenta per una superstició: Entra en un estat de superalerta. Magnifica qualsevol incident negatiu quotidià. Acaba generant, de manera inconscient, la situació que temia (conegut com a profecia autocomplida). Superstició vs. Obsessió És crucial diferenciar entre la superstició i el Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC). Mentre que la superstició se sol fer per tradició o creença lleugera, l'obsessió genera una angoixa extrema que només s'alleuja mitjançant conductes compulsives repetitives. "La por és la font principal de la superstició. Quan conquerim la por, comença la saviesa." — Bertrand Russell Per desempallegar-se de les supersticions negatives, Navarro suggereix buscar l'origen històric de la creença per racionalitzar-la i entendre que no té un sentit real en la nostra vida actual.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Entrevista a Moncho Moreno: L'art i la bellesa real
Moncho Moreno i el món de l'estètica professional L'estilista Moncho Moreno reflexiona sobre la seva trajectòria com a professional del maquillatge i la perruqueria, destacant l'evolució del sector on ara els professionals són reconeguts com a veritables artistes i figures públiques. Les claus de l'èxit i la professió Moreno atribueix el seu prestigi a tres factors fonamentals: * Treball constant i exigència: La constància és la base per recollir els fruits. * Cultura i formació: Un bon estilista ha de ser una persona culta, que consumeixi cinema, teatre i art per estar a l'última. * Talent innat: Tot i que la tècnica s'aprèn, l'acabat final i el sentit estètic són art pur i sorgeixen de l'interior. Relació amb el món de les 'Celebrities' L'estilista explica amb naturalitat la seva relació amb figures de renom internacional com Claudia Schiffer, Penélope Cruz o la reina de Jordània. Destaca que, més enllà del glamur, treballar amb elles li ha aportat seguretat i coneixement, però manté una visió realista de la fama: "No tothom neix celebrity... molta gent es fa o es converteix en alguna cosa de sobte." Consells de bellesa i visió actual Dones: Recomana la senzillesa per accentuar els trets naturals. Un kit de supervivència bàsic ha d'incloure: màscara de pestanyes, il·luminador, colorete i gloss. Homes: L'home busca un aspecte saludable i natural, destacant l'ús dels pols d'Egipte per aconseguir un to bronzejat sense perdre la naturalitat. Tecnologia: Es mostra crític amb el Photoshop, considerant que pot ser destructiu perquè treu valor a la feina artesanal de l'estilista i crea una imatge irreal que no es correspon amb la persona al carrer.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
21'
Cinquena edició del Festival Trencard: Art i Música Emergent
Presentació de la 5a edició del Festival Trencard En aquesta edició, el programador del festival, Javi Plana, presenta les novetats i la filosofia del Trencard, un esdeveniment que s'ha consolidat com un espai per a les noves poètiques i l'art emergent a Tarragona. El festival destaca per la seva aposta per la multidisciplinarietat i per trencar la bidireccionalitat tradicional entre artista i espectador. Eixos Principals del Festival Intercanvi i Formació: Enguany s'estrena l'espai Crear, una zona dedicada a l'intercanvi d'experiències artístiques amb creadors locals i internacionals. Multidisciplinarietat: Es busquen espectacles que fusionin música, teatre d'objectes i arts visuals per crear propostes híbrides. Continuidade: L'objectiu és que el festival no sigui un esdeveniment tancat de 10 dies, sinó que generi activitats i sinergies durant tot l'any. Artistes Destacats i Programació "El que volem és que el festival tingui una vocació de moure's constantment i generar energia durant tot l'any." L'edició d'aquest any compta amb noms de relleu dins l'escena alternativa: Cabo San Roque: Inauguren el festival al Teatre Metropol amb una proposta que barreja música i teatre d'objectes. Nubla: Representa la vessant més pop-experimental i naïf del cartell. Estanislau Verdet: Presenta el seu nou disc amb un estil definit com a surrealisme contemporani. Llorenç Barber: Pioner de l'art sonor, oferirà un concert de campanari portàtil i xerrades formatives. Guillermo Cides: Músic que torna al festival per commemorar la cinquena edició amb el seu instrument peculiar, el Stick. Innovació en els Espais El festival es reparteix per diversos punts de la ciutat com el Conservatori de Música, la Sala Zero (lloc de concert de Nubla) i l'Antic Ajuntament. Plana subratlla la importància de "tonejar" els espais, és a dir, modificar i interactuar amb l'entorn físic per oferir experiències úniques al públic, que defineix com a jove, inquiet i curiós.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
21'
Projecte Comenius: Patrimoni i Cooperació a l'IES Pere Martell
El Projecte Comenius a Tarragona Representants de l'IES Pere Martell de Tarragona expliquen la seva participació en un projecte Comenius multilateral que uneix tres instituts europeus: un d'Itàlia (Florència), un de la República Txeca i el centre tarragoní. Aquesta iniciativa, que té una durada de dos anys, se centra en l'estudi interdisciplinari de monuments emblemàtics de cada ciutat participant. Objectius i Monuments Seleccionats El projecte busca combinar la tecnologia, l'art i la història mitjançant la creació de diversos productes realitzats pels alumnes: Pont del Diable (Tarragona): El centre català s'encarrega de la producció audiovisual i el disseny de continguts divulgatius sobre aquest aqüeducte romà. Palazzo Vecchio (Florència): L'institut italià és el responsable de crear maquetes i escultures artístiques dels monuments. Escola de la República Txeca: L'institut txec aporta la recerca històrica i documental, centrant-se en el seu propi edifici de caràcter modernista. Dinàmica de Treball i Intercanvi El projecte es basa en trobades periòdiques a les diferents seus, utilitzant l'anglès com a llengua vehicular. Durant aquests dies, alumnes i professors txecs i italians visiten Tarragona per avançar en el projecte i conèixer el patrimoni local. "L'essència d'aquest projecte és l'intercanvi entre alumnes de diferents països sobre una idea comuna que enriqueix el seu valor personal i acadèmic." Impacte i Futur L'IES Pere Martell destaca la importància d'aquests projectes europeus (Comenius, Leonardo da Vinci) per motivar l'alumnat i situar el centre en el mapa internacional. A més del treball acadèmic, el projecte inclou: Intercanvi cultural i gastronòmic: Visites guiades i recepcions oficials a l'Ajuntament. Desenvolupament tecnològic: Creació d'un blog i una web per fer el seguiment de les tasques en l'entorn digital. Hores extraescolars: Un compromís voluntari dels alumnes que demostra la seva alta motivació.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
13'
Exposicions a l'Antiga Audiència: Jordi Llort i l'Índia
Art i Reflexió a Tarragona En el marc dels actes pel Dia Internacional de les Dones, l'espai de l'Antiga Audiència de Tarragona acull propostes artístiques que conviden a la reflexió profunda sobre la societat i la condició humana. "Don Art": La dualitat entre Bellesa i Mort L'artista tarragoní Jordi Llort, conegut com a Gallus, presenta una mostra impactant que explora el concepte clàssic d'Eros i Tànatos. Crítica social: L'obra posa el focus en el cànon de bellesa actual i les seves conseqüències, com l'anoràxia i la pressió estètica en el món de les models. Tècnica i material: Utilitza materials reciclats, com ara pòsters publicitaris, sobre els quals pinta amb acrílic per donar una nova lectura a les imatges preexistents. L'impacte visual: Les figures apareixen sovint descarnades, mostrant l'os sota la carn per recordar que la mort forma part de nosaltres. Muntatge innovador: Els quadres no estan fixats a la paret, sinó que floten en l'espai mitjançant fils de pescar. "És la bellesa i la mort, eros i tànatos. També hi ha molta crítica a tot el cànon de bellesa que hem fet actualment." "Dos visions de l'Índia": El contrast de la realitat Paral·lelament, es presenta una col·laboració entre dos fotoperiodistes que ofereixen perspectives contraposades del gegant asiàtic: Lluís Díez Solano: Aporta la visió de la Índia amable i positiva, basada en el diàleg de mirades i els somriures dels personatges. Salva: Ofereix una visió més crua i dramàtica, mostrant la realitat més dura del país. L'exposició de Jordi Llort es podrà visitar fins al 14 de març, convertint l'Antiga Audiència en un punt neuràlgic de la cultura tarragonina.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
4'
La memòria de les dones deportades a Ravensbrück
La deportació femenina: Un silenci històric Aquesta exposició té com a objectiu principal cobrir el buit històric sobre el col·lectiu de les dones deportades, sovint oblidat en favor de les xifres masculines. La mostra destaca que la repressió nazi no va fer distincions de gènere en la seva persecució, afectant diversos grups: Resistents i republicanes: Dones que van lluitar activament contra el feixisme a França. Col·lectius perseguits: Jueves, gitanes i testimonis de Jehovà. Les "asocials": Un grup singular que incloïa dones que no encaixaven en el model nacionalsocialista, com ara dones independents, lliures o mares solteres. El camp de Ravensbrück i la deshumanització El destí principal d'aquestes dones va ser el camp de Ravensbrück, on la ideologia nazi les catalogava com a subdones. Les condicions de vida es basaven en: Esclavatge laboral: Treballar fins a l'extenuació total. Extermini: L'eliminació directa de les presoneres. Experimentació: L'ús de dones com a objectes per a experiments mèdics. La importància de la memòria avui L'exposició posa èmfasi en la necessitat que la gent jove conegui aquests fets. La lliçó dels camps nazis no és només històrica, sinó que representa la vulneració extrema dels drets humans, un missatge que manté una vigència absoluta en l'actualitat. "Perseguir la gent per ideologia o considerar que les persones no són iguals és un missatge que no perd vigència mai." El context espanyol L'entrevistada assenyala que, a diferència d'altres països, la dictadura franquista va imposar un silenci de 40 anys sobre els deportats republicans, condemnant-los a la humiliació i a la inexistència oficial. La tasca actual busca recuperar aquesta memòria, tant des del vessant professional de la història com des del personal.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Delen: pop menorquí i calma al Loop Bar de Tarragona
Entrevista amb el grup Delen El programa d'avui se centra a presentar el grup menorquí Delen, format principalment per l'Alen i en Quim. La banda actua demà dissabte al Loop Bar de Tarragona, dins de la programació d'Animats, i ens expliquen la seva trajectòria i el seu estil musical. Origen i trajectòria El grup és originari de Ciutadella de Menorca, tot i que actualment resideixen a prop de la Bisbal d'Empordà (Girona) per facilitar la seva carrera musical. Porten aproximadament tres anys de recorregut, havent passat de maquetes casolanes a la gravació del seu primer disc professional. Recentment han publicat l'àlbum titulat Sa Roba Estesa (febrer del 2009) sota el segell Música Global. Estil i procés creatiu La seva proposta musical destaca per la tranquil·litat i la proximitat, allunyant-se totalment de gèneres agressius o multitudinaris. Composició: Les lletres i músiques són creades a duo. En Quim sol centrar-se en pensaments i il·lusions, mentre que l'Alen aporta una visió més sentimental i personal. Formació: Tot i que l'ànima del grup són ells dos (veu i guitarres), per als directes s'acompanyen d'una secció de corda (violí i violoncel) i bateria, creant una sonoritat més rica. Influències: Citren referents variats com Bon Iver, La Buena Vida, Damien Rice o el català Sanjosex. El concert a Tarragona "Nosaltres guanyem si podem oferir un bon concert i pordem donar alguna cosa a la gent." El grup es mostra amb moltes ganes de tocar a Tarragona, un lloc que consideren que pot tenir una sintonia similar a Menorca pel que fa a la calma. El concert serà en format de quintet a partir de les 23:00h.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
6'
L'escena de l'skate i l'snowboard a Tarragona
La cultura de l'skate a Tarragona En aquesta connexió des de la botiga Impact al carrer Rèding, s'explora l'evolució de l'skate i l'snowboard com a estils de vida que van més enllà de l'esport, incloent moda urbana (streetwear) i una estètica pròpia. Evolució i situació actual Tecnologia i disseny: Les taules han passat de ser "trossos de plàstic" a peces amb tecnologia avançada, coixinets d'alta precisió i dissenys ergonòmics. Perfil de l'usuari: L'afició ha crescut exponencialment, abastant des de nens de 8 anys fins a adults de la generació dels 35. Multidisciplinarietat: El sector aglutina l'skate, l'snowboard i la roba de carrer (streetwear), creant una comunitat cohesionada. Principals reptes del col·lectiu L'Abel Romero, propietari de la botiga, destaca les dificultats que pateix el col·lectiu a la ciutat de Tarragona: Manca d'espais: L'únic lloc oficial és el parc del Francolí, que queda lluny del centre. Seguretat: Es denuncia que la zona de pràctica està aïllada i manca de vigilància, provocant robatoris als joves. Restriccions urbanes: Està prohibit patinar pel centre de la ciutat, sota risc de multes i confiscació del material. "L'skatepark que han fet és molt petit per la gent que n'hi ha. Reclamem un lloc a la ciutat per practicar amb seguretat." La connexió finalitza de manera precipitada per qüestions de mobilitat a la via pública, tot i que es destaca la varietat de complements —botes, cascs i fixacions— disponibles per als amants de la neu.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
13'
Música contra el canvi climàtic amb Intermón Oxfam
Música en viu contra el canvi climàtic Intermón Oxfam ha organitzat la campanya "Música en viu contra el canvi climàtic", un macrofestival que se celebra durant tres dies en 60 sales de 35 ciutats de l'Estat espanyol. L'objectiu principal és conscienciar els joves sobre els efectes devastadors de l'emergència climàtica, especialment als països del sud. Accions a Tarragona i objectius A Tarragona, el concert central té lloc a la sala La Vaqueria amb el grup La Rumber. La iniciativa no és només musical, sinó decididament informativa i reivindicativa: Pressió política: Es recullen signatures per exigir acords internacionals vinculants (com el de Copenhaguen 2009) que substitueixin el Protocol de Kyoto. Reducció d'emissions: Es demana als governs que les emissions de diòxid de carboni es redueixin un 30% per al 2020 i un 80% per al 2050. Justícia climàtica: S'emfatitza que els països rics són els responsables del problema, mentre que els països pobres en pateixen les pitjors conseqüències. El cas d'Etiòpia Part de la recaptació i dels fons es destinen a projectes a Etiòpia, un país extremadament vulnerable on 60 milions de persones estan en risc per sequeres i inundacions. Intermón Oxfam hi treballa en: Rehabilitació de pous i latrines. Accés a l'aigua neta i control de la seva qualitat. Lluita contra la malària i l'escassetat d'aliments. "Els països del sud són la conseqüència de les males pràctiques dels països del nord. Tallem i canviem." El paper de la joventut La campanya aposta pels joves com el motor de canvi. A Tarragona, el comitè d'Intermón Oxfam ja compta amb 44 voluntaris i un grup creixent de joves d'entre 17 i 21 anys compromesos amb la mobilització ciutadana i el canvi d'hàbits quotidians (reciclatge, estalvi d'aigua i transport sostenible).
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
11'
Entrevista a Àlex Ferreira: Pop-rock dominicà a Reus
Àlex Ferreira presenta el seu nou EP a Reus El programa Ja Tardes entrevista el cantant i músic dominicà Àlex Ferreira, qui es troba en plena gira promocional per diversos punts de la península. L'artista presenta el seu treball titulat Serenata de Plástico, un EP de cinc temes editat sota el segell de Warner Music. Trajectòria i estil musical Ferreira, resident a Madrid des de fa quatre anys, explica els seus inicis i la seva evolució constant: Orígens: Prové de Santo Domingo, on ja va enregistrar un disc de forma independent. Estil: Una fusió de pop i rock amb influències molt variades, des de la troba cubana (Silvio Rodríguez) fins al rock argentí (Fito Páez) i el pop britànic (Elvis Costello o Radiohead). Instrumentació: Compon principalment amb la guitarra, tot i que també utilitza el piano. Veu i Lletres: Es considera un cantant de veu neta i melòdica, tot i que té l'ambició de millorar constantment en l'escriptura de lletres que generin imatges poètiques. La realitat de la indústria musical L'artista reflexiona sobre la dificultat de destacar en un mercat saturat i en crisi. Tot i comptar amb el suport d'una gran multinacional, Ferreira subratlla la importància de l'esforç personal: "El fet que estiguis amb una discogràfica gran no vol dir res. Al final has de seguir treballant com si fossis independent." Concert al Cafè Teína L'entrevista serveix com a prèvia del seu concert en format acústic (veu i guitarra) a la ciutat de Reus. Ferreira destaca que gaudeix dels formats de proximitat perquè permeten defensar les cançons tal com van néixer originalment. Ubicació: Cafè Teína (Plaça de la Farinera, Reus). Horari: 20:30 h.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
Sèrie de salutacions nocturnes repetides
Resum de la interacció Aquest document recull una seqüència prolongada de salutacions cordials entre els participants. El contingut es caracteritza per la seva simplicitat i la repetició d'una fórmula de cortesia estàndard. Aspectes clau de la conversa L'ús exclusiu de la fórmula "Bona nit" com a únic element comunicatiu. Una cadència regular en les intervencions, separades per intervals de temps constants. L'absència de temes de discussió addicionals o intercanvi d'informació complexa. "Bona nit" En definitiva, es tracta d'un exemple de comunicació fàtica, on l'objectiu principal és mantenir el contacte social o confirmar el canal de comunicació sense transmetre un missatge substantiu.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Entrevista a Lexus: La vida perfecta i la música en català
Entrevista amb el grup Lexus: Un retorn ple de contrastos El grup Lexus, representat pel Jordi i el Carles, presenta el seu tercer treball discogràfic titulat "La vida perfecta". Aquest disc es conceptualitza com una paradoxa: malgrat el títol optimista, la portada —una banyera rovellada en un bosc humit— suggereix una realitat més crua i decadent. La intencionalitat del grup és transmetre positivisme a través de la superació dels moments negatius. Producció i evolució del so El grup destaca que aquest àlbum és un pas de gegant en la seva carrera per diversos motius: Autoproducció: Han apostat per gestionar ells mateixos el projecte per mantenir la seva essència. Col·laboracions de luxe: Han comptat amb el productor Miqui Forteza (conegut per treballar amb Jarabe de Palo) i músics de bandes com Elefantes o Nena Daconte. Canvi d'estil: L'evolució musical es dirigeix cap a un so més acústic, donant protagonisme a les guitarres i reduint l'ús dels teclats per aconseguir un contacte més directe amb l'oient. Innovació tecnològica i interacció Lexus aposta fort per les noves tecnologies per fer front a la crisi de la indústria discogràfica: Codis QR: El seu nou videoclip, "Kau", inclou codis QR (Quick Response) que permeten a l'usuari descarregar una frase amagada i accedir a una cançó inèdita titulada "Marta". Internet i gratuïtat: Totes les cançons del disc es poden escoltar gratuïtament a la seva web oficial (alexus.cat) amb la filosofia de "provar abans de comprar". Situació del sector i directes El grup reivindica la importància de donar suport als grups del territori davant la crisi. Critiquen que es gastin grans sumes en artistes internacionals mentre els grups locals ofereixen qualitat i una comunicació més íntima amb el públic. "Ni tu, ni jo, ni ningú som tan importants com ens creiem... el que hem de fer és aixecar-nos." L'entrevista conclou amb l'emissió del seu senzill "Kau", una reflexió sobre la gravetat de la vida i la necessitat de mantenir els peus a terra.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
Guanyadors del Carnaval de Tarragona 2009
Resum de l'entrevista als guanyadors del Carnaval L'episodi dóna veu als representants de les comparses guardonades en l'edició del Carnaval de Tarragona 2009. Els convidats comparteixen les seves experiències després d'una celebració intensa i discuteixen el futur de la festa. Les comparses protagonistes Calló Largo: Guanyadora del primer premi. L'any vinent tindran l'honor i la responsabilitat d'encarnar el Rei Carnestoltes. Som i Serem: Segons classificats, que l'any que ve s'encarregaran del seguici de la Reina. La preparació i l'esforç Els representants, l'Iñaki i el Quico, destaquen el contrast entre els mesos de feina i la rapidesa amb què passen els dies de la festa: * Temps rècord: La comparsa guanyadora va elaborar totes les disfresses en només mes i mig. * Implicació familiar: Es destaca que moltes famílies guarden les disfresses durant anys com a record de l'esforç realitzat. * Sacrifici personal: Les poques hores de son i la dedicació exclusiva durant la setmana de regnat. Propostes de millora i recordatoris Durant la conversa s'aborden temes logístics i emocionals: * Ubicació de la Disfressada d'Or: S'ha proposat traslladar l'acte a la Plaça de Braus per encabir més públic, ja que el recinte actual ha quedat petit. * Gestió del públic: Demanen més consciència i civisme per part dels espectadors durant la rua per permetre que les comparses puguin ballar sense obstacles. * Homenatge: Es recorda amb emoció la Pepi, presidenta de la comparsa La Vallaruga, recentment traspassada. "Portar el Carnestoltes o la Concubina és una setmana molt dura, però molt intensa i gratificant a nivell personal."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
23'
Control Internacional de Materials Radioactius a la Ferralla
Gestió de Residus Radioactius en la Indústria Siderúrgica L'episodi se centra en la Conferència Internacional sobre el Control i la Gestió de Materials Radioactius celebrada a Tarragona. S'analitza com la farralla utilitzada per fabricar acer pot contenir elements radioactius de manera inadvertida i quins mecanismes s'apliquen per evitar riscos. Origen i Detecció del Material • La farralla és una matèria primera fonamental per a la producció d'acer, de la qual Espanya és un gran importador. • El material radioactiu trobat sol procedir de la indústria del gas i el petroli, aplicacions hospitalàries o usos industrials que han perdut el control de les seves fonts. • Els sistemes de detecció consisteixen en pòrtics de mesura que activen alarmes acústiques quan detecten radioactivitat en els camions a l'entrada de les plantes. El Protocol Espanyol i la Gestió de Residus Des de l'incident d'Acerinox l'any 1998, Espanya ha desenvolupat un protocol pioner que serveix de referent internacional: "El nostre protocol ha estat un referent a nivell internacional; tant l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica com la Unió Europea l'han pres com un exemple." • Segregació: Un cop detectat, el material s'aparta i es caracteritza per decidir el seu tractament. • Enresa: Si es confirma la perillositat, l'empresa pública s'encarrega d'emmagatzemar-lo de forma segura al centre d'El Cabril (Còrdova). • Categorització: Generalment són residus de baixa i mitjana activitat, com tubs contaminats o petites fonts industrials. Reptes Globals i Sessions de la Conferència La conferència aplega més de 250 experts de 63 països per discutir cinc eixos principals: Perspectiva global i polítiques nacionals. Estratègies de gestió i control de la farralla. Avanços tecnològics en sistemes de detecció. Gestió de les conseqüències d'incidents i accidents. Percepció social i comunicació del risc al públic.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
10'
Preparatius del Concurs de Drag Queens a Tarragona
Glamur i purpurina al Teatre Metropol L'emissió ens trasllada al Teatre Metropol de Tarragona, on s'estan realitzant els preparatius finals per a la quarta edició del prestigiós concurs de Drag Queens, un dels esdeveniments més esperats del Carnaval local. La celebració promet una nit plena de màgia, color i fantasies artístiques. Detalls del concurs i participants El certamen compta amb una organització consolidada i un nivell de competència que creix cada any: Participació internacional i estatal: Hi ha 12 finalistes seleccionats d'entre 20 aspirants, provinents de llocs com Madrid, Barcelona, Salou i fins i tot s'han rebut sol·licituds des de l'Argentina. Presència professional: Destaca la participació d'un concursant que va obtenir el segon premi al reconegut certamen de Las Palmas de Gran Canaria. El paper de la dona: L'organització, a càrrec de l'associació Amics de la Peralta, lamenta l'absència de Dark Kings (dones que es caracteritzen de homes) en aquesta edició i reitera el seu compromís per fer visible el talent femení en el futur. El jurat i els premis El concurs disposa d'un jurat de "luxe" amb professionals de diversos àmbits per avaluar la posada en escena, el vestuari, la coreografia i el maquillatge: "Cada un valora la parcel·la que li pertoca: l'estilista mira el vestuari, el coreògraf el moviment i la maquilladora el treball tècnic del rostre." Entre els membres del jurat figuren personalitats com l'actriu Llum Barrera, el director de producció Gonzalo Castrillo (guanyador d'un Goya) i la presidenta de l'entitat, Isidora Rubio. L'esforç de la transformació Els concursants inverteixen hores de feina intensa abans de sortir a l'escenari: Les sessions de maquillatge comencen a les 4 de la tarda per a una gala que s'inicia a les 9 de la nit. Cada actuació dura aproximadament tres minuts i mig, on els artistes han de mostrar la seva dramatúrgia i habilitats sobre grans plataformes.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Preparatius per a la Disfressada d'Or a Tarragona
El Carnaval de Tarragona: La Disfressada d'Or L'episodi se centra en els preparatius per a la Disfressada d'Or, un dels actes més emblemàtics i exitosos del Carnaval de Tarragona. En una connexió directa des del Palau de Fires i Congressos, es descriu l'activitat frenètica prèvia a l'espectacle, amb la instal·lació d'una gran passarel·la i escenaris de gran potència lumínica i sonora. Tertúlia amb els representants de les comparses El programa compta amb la participació de membres de diferents comparses, com Dani Mayandia (10-45), Míriam Coelho (Aerodans) i Iñaki Portugués (Cayo Largo), qui comparteixen la realitat del seu dia a dia: Logística i espai: Existeix un debat sobre la limitació d'aforament del Palau de Congressos. Es proposen alternatives com la Plaça de Braus per poder obrir l'acte a tota la ciutadania. El secretisme: Tot i que les temàtiques sovint se saben per el que anomenen Ràdio Macuto, el disseny final de les disfresses individuals es manté en secret fins al darrer moment. Esforç i crisi: La confecció de les disfresses i carrosses implica mesos de feina manual. Els participants han d'autofinançar-se gran part del material, buscant espònsors i ajustant-se als pressupostos actuals. "És una incògnita fins que no veus el que és la disfressa real... la feina que porta cada u és el que sorprèn." Record a Pepi Montero Un moment emotiu de la conversa és el record a la Pepi Montero, figura clau del carnaval tarragoní recentment traspassada. Les comparses acorden tirar endavant amb l'espectacle com a homenatge personalitzat, seguint els seus desitjos de no aturar la festa malgrat la tristesa.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
Tumbuktu presenta 'Trasteando': fusió i mestissatge musical
Presentació del nou treball discogràfic de Tumbuktu El grup tarragoní Tumbuktu estrena el seu disc titulat Trasteando, un projecte que arriba després de set anys de trajectòria i que marca la consolidació de la banda. Pau Hernández explica que el camí fins aquí ha estat marcat per una evolució constant, passant de dotze membres inicials a la formació actual de nou components. Una identitat sonora basada en la fusió L'estil de la banda es defineix clarament com a fusió mestissa. El disc recull la història del grup, incloent: * Temes dels inicis (com Apaki o Àfrica), ara més treballats i amb millors arranjaments. * Composicions més recents que reflecteixen l'etapa actual. * Una barreja de diversió, tendresa i agressivitat musical. Directe i gravació Malgrat que la gravació s'ha fet principalment per pistes separades, part de la base rítmica (baix, bateria i teclat) va gravar conjunta per mantenir la naturalitat. Segons Pau, l'escenari és on el grup es transforma realment: "Quan pugem, l'escenari es transforma en una olla a pressió. És allí totes les ganes, tot l'entusiasme i l'alegria." Pròxims passos i compromís social La banda actuarà aquest divendres al Palau de Congressos de Tarragona dins les festes de Carnaval, compartint escenari amb Los Delinqüentes. Posteriorment, iniciaran una gira per sales del sud de la península (Granada, Sevilla i Badajoz). El single del disc, El Bote, destaca per la seva temàtica social, abordant el drama de la immigració i les persones que es juguen la vida en pasteres buscant un futur millor.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
Segona edició del Festival FIC-CAT a Roda de Barà
Presentació del Festival Internacional de Curtmetratges en Català (FIC-CAT) L'Antonio Barreno (director) i la Sònia Camí (responsable de comunicació) presenten la segona edició del FIC-CAT, que se celebrarà a Roda de Barà del 28 al 31 de maig. El festival creix significativament aquest any, passant de dos a quatre dies de durada i incrementant tant el nombre de premis com les categories participatives. Eixos principals i categories El festival es fonamenta en tres pilars: la llengua catalana, la joventut i la innovació. Les modalitats a concurs inclouen: Ficció i animació: El premi principal està dotat amb 2.500 euros. Documental: Premis de 1.000 euros per a temàtiques diverses. Videoclips: Destinat a promotors i realitzadors de música en català. Centres educatius: Una nova categoria per a alumnes de primària i secundària. Jove 48 hores: Un repte de creació ràpida on els participants han de realitzar un curt en només dos dies basant-se en unes premisses concretes. Un jurat de prestigi i suport professional L'episodi destaca la participació d'un jurat de gran rellevància en el panorama cultural català, amb noms com Montserrat Carulla, Vicky Peña, Joan Reig (els Pets) i Jesús Monllaó. "La màxima aspiració és veure el teu treball projectat en una pantalla de cinema i un públic que te l'admira." A més, gràcies a la col·laboració amb els Cinemes Ocine, els curtmetratges guanyadors es projectaran comercialment a les sales de les Gavarres, Vila-seca i el Vendrell. Informació pràctica Termini d'inscripció: Fins a l'1 d'abril. Ubicació: Les projeccions oficials tindran lloc al Casino Municipal de Roda de Barà. Accés: L'entrada per al públic és totalment gratuïta, amb l'objectiu de fomentar la cultura audiovisual a la comarca.