Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

episodis

1441-1464 de 3423

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
23'
Microsoft i les multes de la Unió Europea per competència
Sancions històriques a Microsoft El programa analitza la dada de 1.700 milions d'euros, que és la xifra total de les multes que la Comissió Europea ha imposat a Microsoft fins avui. Aquestes sancions són fruit de diversos processos judicials i resolucions per incompliment de les normatives de mercat. Causes de les multes L'expert Alfons González explica que l'empresa ha estat sancionada principalment per dues raons: • Abús de posició dominant: Microsoft utilitza el seu sistema operatiu Windows per afavorir els seus propis productes. • Falta de compatibilitat: L'empresa no facilitava els codis interns de configuració, dificultant que el programari d'altres companyies funcionés correctament sobre Windows. • Productes lligats: La inclusió gratuïta de programes com l'explorador o reproductors multimèdia impedia que altres empreses poguessin competir en igualtat de condicions. "Microsoft ha acumulat tres multes ja de la Comissió Europea... la multa més grossa imposada mai a una empresa a Europa." La nova solució per als navegadors A partir del març de 2010, Microsoft introduirà una pantalla de tria de navegador a Europa. Això permetrà als usuaris escollir entre opcions com Internet Explorer, Mozilla Firefox, Google Chrome o Opera des del primer moment que engeguen l'ordinador o mitjançant una actualització en línia. El dret de la competència a la UE Es discuteix el paper de la Unió Europea com a garant del lliure mercat: • Potestat sancionadora: La UE actua quan una empresa té una quota de mercat superior al 10% a nivell comunitari. • Protecció del consumidor: Es busca que l'usuari pugui triar el millor producte pel que fa a qualitat i preu, evitant els monopolis. • Aplicació universal: Les normes s'apliquen a qualsevol empresa que operi a territori europeu, independentment de si és nord-americana (com Microsoft) o d'un altre origen. Altres casos i curiositats • Es menciona el cas de Telefónica a Espanya, sancionada per no facilitar l'accés a la xarxa ADSL a altres operadors. • Liberalització aèria: Es comenta com la competència ha permès l'aparició de vols de baix cost, tot i que la UE vigila de prop els ajuts estatals il·legals a companyies com Ryanair. • L'episodi acaba amb una nota distesa sobre el funcionament de les institucions europees durant el Nadal i la regulació dels obsequis o paneres per evitar suborns.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
16'
Pessebres i regal solidari a Intermón Oxfam
Comerç Just i Pessebres del Món En aquesta conversa s'explora l'oferta de la botiga d'Intermón Oxfam a Tarragona de cara a la campanya de Nadal. L'element central d'aquest any són els pessebres artesanals, que destaquen per la seva gran diversitat d'orígens i estils: Varietat cultural: Figures vestides d'indígenes, vestits típics peruans o representacions afroperuanes. Materials diversos: Peces fetes a mà amb ceràmica, fusta, cotó i fins i tot roba pintada de Bangladesh o l'Índia, ideals per a infants. Èxit de vendes: Molts models, especialment les miniatures, han tingut una gran demanda entre col·leccionistes i persones que busquen regals originals. Els principis del Comerç Just Tots els productes de la botiga segueixen estrictament els criteris del comerç just, garantint un impacte social positiu: "Els criteris de comerç just garanteixen que no hi hagi explotació infantil, igualtat de salaris entre homes i dones i un salari digne per a les famílies." També es posa èmfasi en el respecte al medi ambient i en el suport a projectes específics, com la campanya actual de seguretat alimentària a l'Equador. Productes estrella i regals personalitzats Alimentació: El cafè és el producte principal, amb preus estables per protegir els productors de les fluctuacions de la borsa. També s'ofereixen tes, xocolates i olis. Lots de Nadal: Possibilitat de crear paneres a mida amb productes d'artesania i alimentació. Artesania amb valor social: Com les espelmes de la cooperativa Silence, fabricades per persones amb discapacitats físiques. Cultura solidària: Venda d'entrades per a un concert benèfic de gospel el proper 17 de gener a Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
InnovaNàutic: El primer vaixell elèctric de l'estat
Presentació d'InnovaNàutic i el projecte Ferraret L'empresa de Reus InnovaNàutic, representada per Javier Prats i Joan Carles López, ha presentat a Tarragona un projecte pioner: el primer vaixell de l'Estat espanyol propulsat exclusivament per energia elèctrica. Es tracta d'un veler de segona mà reformat, batejat com a Ferraret, que substitueix els clàssics motors dièsel per un sistema d'emissió zero. Eficiència Energètica i Funcionament El sistema destaca per la seva capacitat de generar la seva pròpia energia mitjançant tres fonts renovables: * Hidrogeneració: L'hèlice aprofita el moviment del vaixell quan navega a vela per carregar les bateries. * Energia Solar: Ús de plaques solars instal·lades a la coberta. * Energia Eòlica: Incorporació d'un petit molí de vent. "És el paradigma de l'eficiència: generem a partir dels mitjans que ja tenim en una òptica absolutament aïllada com és el mar." Avantatges de la Navegació Elèctrica L'aplicació d'aquesta tecnologia ofereix millores substancials respecte als motors de combustió: 1. Confort i Salut: S'eliminen per complet el soroll, les olors de petroli i els fums, reduint el mareig i augmentant la sensació de llibertat. 2. Gestió Intel·ligent: Un panell de control automatitzat gestiona els excedents per mantenir serveis com la nevera freda, aigua calenta o cuina elèctrica. 3. Seguretat: El motor elèctric és molt més senzill mecànicament i disposa d'un sistema d'emergència i mode manual per garantir la tornada a port en cas de fallada electrònica. Mercat i Comercialització InnovaNàutic té com a objectiu socialitzar la nàutica amb uns costos d'instal·lació que poden ser entre un 5% i un 10% més barats que un motor dièsel. Els seus principals targets són: * Particulars que vulguin remotoritzar els seus vaixells vells. * Empreses de charter que busquen minimitzar el manteniment i les avaries mecàniques. * Drassanes que vulguin oferir el sistema elèctric com a opció de sèrie en vaixells nous.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tàrraco
Investigació sobre les arrels de Tàrraco L'arqueòleg Jordi Rovira Soriano presenta el seu nou llibre, Arquitectura i urbanisme de la part alta de Tàrraco, una obra co-escrita amb Òscar Martín Bielba. Aquesta investigació, nascuda del si de l'Arqueològica, proposa una revisió profunda de com es va concebre i construir el centre neuràlgic de la ciutat romana. Una gènesi més antiga del que es creia Una de les conclusions més disruptives de l'estudi és el replantejament de la cronologia tradicional. Els autors suggereixen que el disseny original de la part alta és d'època d'August (segle I aC - I dC), avançant gairebé un segle algunes de les planificacions urbanístiques. Els punts clau de la recerca inclouen: El model romà: Tàrraco no va créixer de forma improvisada, sinó que va copiar i escalar el model de la casa d'August al Palatí de Roma, multiplicant les proporcions originals. Geometria sagrada: L'ús de la vesica piscis i els múltiples de 100 peus romans com a base per a la plaça de representació i altres estructures. Urbanisme republicà: S'aporten dades inèdites sobre la xarxa ortogonal de carrers d'herència militar que ja existia abans del gran complex imperial. Arquitectura i tecnologia Gràcies a sistemes informàtics i a l'anàlisi de la planimetria actual, els autors han pogut restituir virtualment el conjunt, constatant que: "Tàrraco, en la seva part alta, està copiant en una escala molt més gran el model que tenim a Roma." El llibre també destaca la impressionant conservació de murs romans que encara s'integren en la trama urbana actual, com a la plaça del Pallol o darrere de la Catedral, recordant que Tàrraco continua sent un dels conjunts provincials més importants de l'Imperi Romà.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
Cures i tradicions de les plantes de Nadal
Guia de les plantes ornamentals de l'hivern L'expert Joan Manet ens ofereix una visió detallada sobre la cura de les plantes més comunes durant les festes de Nadal, des de la clàssica poncètia fins a les espècies forestals protegides. La Poncètia: mite i realitat La Euphorbia pulcherrima o poncètia és la protagonista indiscutible. Tot i la seva fama de delicada, és una planta molt resistent en climes càlids (com a Canàries). • Cures clau: Mantenir-la lluny de radiadors i corrents d'aire calent. • Reg: Ha de ser poc però freqüent (un got d'aigua cada dia o dos). • Toxicitat: La seva saba, una mena de llate blanc, és irritant i tòxica per a nens i mascotes. • Curiositat: Les parts vermelles no són flors, sinó bràctees (fulles modificades) que protegeixen la flor real, que són els petits puntets grocs del centre. Espècies del bosc i sostenibilitat Es fa una crida a la compra responsable en vivers legalitzats per evitar l'espoli del medi natural: • El Vesc (Viscum album): Considerat un amuleto de bona sort, és en realitat un paràsit dels arbres. • El Grèvol i el Galzeran: Molt apreciats pels seus fruits vermells. El galzeran és especialment resistent i antigament s'usava per fer escombres. • La Molsa: Està protegida i no s'hauria de recollir directament del bosc. L'Avet de Nadal i alternatives Perquè un avet sobrevisqui a casa, és crucial que hagi estat cultivat en torreta i no arrencat directament de terra (els més barats solen no tenir arrels suficients). • Varietat recomanada: El Masjoanis, una varietat autòctona molt ben adaptada al nostre clima. • Alternatives decoratives: Altres plantes de clima fred com el llorer, les magnòlies o l'eucaliptus poden ser opcions elegants i resistents. "Moltes poncèties es crien a marxes forçades i es venen ja tocades per fongs; per això és millor comprar en centres de jardineria especialitzats."
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
Sebastià Benassar presenta la novel·la negra 'Mateu el president'
En aquesta connexió des de la llibreria La Rambla de Tarragona, el periodista i escriptor Sebastià Benassar presenta la seva nova novel·la, Mateu el president, publicada per l'editorial Cossetània. Es tracta d'una obra de novel·la negra que barreja realitat i ficció al voltant de la idea d'un magnicidi a la institució més influent del país: el Barça. Punts clau de la novel·la La trama i el Barça: El llibre planteja l'assassinat del president d'un club de futbol independentista. Benassar va idear la història després d'una manifestació real el 2007 on va coincidir amb Joan Laporta. Tot i la similitud, l'autor remarca que el personatge és fictici. El comissari Jaume Fuster: El protagonista és l'inspector dels Mossos d'Esquadra Jaume Fuster, un homenatge explícit a l'escriptor considerat el pare de la novel·la negra en català. Crítica social i escenaris: L'obra ofereix un retrat de la degradació del barri Gòtic de Barcelona, marcat per la crisi i el turisme massiu, i trasllada part de l'acció a l'entorn idíl·lic però "contaminat" per la corrupció de Taüll, al Pirineu. Una novel·la negra ambiciosa L'autor reivindica el gènere com a "literatura majúscula", integrant tècniques de la literatura universal com el monòleg interior o referències a Proust i Dino Buzzati. Segons Benassar: "Si algú vol fer un magnicidi avui en dia a Catalunya, ha de carregar-se la institució més important del país, que per mi és el Barça." L'activisme a Lisboa i el foment de la lectura L'entrevista també explora la vida de l'autor a Lisboa, on treballa per difondre la cultura catalana i portuguesa. Entre els seus projectes destaca una prova pilot a les illes Balears per portar llibres de lectura ràpida a les sales d'espera dels hospitals, amb l'objectiu de convertir els temps morts en oportunitats per descobrir la literatura.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
26'
Consum responsable i solidaritat a la URV
El Mercat d'Intercanvi a Tarragona L'entrevista se centra en la primera edició del mercat d'intercanvi dins de la fira de consum responsable organitzada per Setem a la Rambla Nova. Aquesta iniciativa és pionera a la ciutat i pretén fomentar un model de consum alternatiu. Filosofia i Normativa del Mercat • La regla fonamental és la prohibició total de l'ús de diners en les transaccions. • Se cerca erradicar la cultura del "comprar, usar i llançar", promovent la reutilització d'objectes i l'estalvi de recursos. • Es volen potenciar les relacions interpersonals i la confiança mútua entre els ciutadans. "Hem de recuperar aquesta filosofia de reutilitzar les coses i anar erradicant la cultura de comprar per comprar." Funcionament i Productes S'hi poden intercanviar objectes físics (electrodomèstics, roba, llibres, joguines) i fins i tot serveis o coneixements (com classes d'idiomes o reparacions domèstiques). L'organització facilita taules sota reserva per als participants. Projectes de la URV Solidària Joan Fuster repassa l'activitat del centre, que commemora 10 anys de trajectòria en cooperació: • Espai ADI: Un col·lectiu que agrupa exestudiants del postgrau de cooperació que ja són professionals del sector. • Xarxa de Municipis: Una iniciativa per connectar els ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre que treballen en l'àmbit solidari. • Enginyeria Sense Fronteres: Finalment s'ha consolidat un grup a la universitat amb una forta implicació de l'alumnat tècnic. Reflexió sobre la Seguretat en la Cooperació L'episodi conclou amb una anàlisi del risc dels cooperants en zones de conflicte, arran de segrestos recents. Fuster afirma que aquests successos tenen arrels profundes en la desigualtat i la falta de qualitat de vida de determinades societats.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
26'
El català a la UE, corrupció i energies renovables
L'estat de la llengua catalana a la Unió Europea S'analitza la situació jurídica i pràctica de la llengua catalana dins les institucions europees. Tot i no ser una de les 23 llengües oficials de ple dret, existeixen acords per al seu ús limitat: • Burocràcia i traduccions: Els ciutadans poden dirigir-se a la Comissió Europea en català, però el procés és lent i costós. L'escrit s'envia a l'Estat espanyol per a la seva traducció al castellà, i la resposta segueix el mateix camí d'anada i tornada. • Presència al Consell: Existeix la possibilitat que els representants de l'Estat parlin en català si s'avisa amb antelació i l'Estat mateix sufraga el cost de l'intèrpret. • Normativa i Tractats: Algunes lleis es tradueixen al català per a la seva difusió a la web del Consell, però no tenen validesa oficial jurídica, excepte els grans tractats (com el de Lisboa) que sota certes condicions sí que poden certificar-se oficialment. "És un sistema una mica enrebaçat que endarrereix les actuacions comunitàries durant un temps perquè s'ha de traduir i costa diners." Anecdotari sobre els intèrprets europeus Es destaca la complexitat de traduir entre 23 llengües, sovint utilitzant l'anglès com a pont. Una anècdota curiosa és el protocol davant els acudits: els intèrprets sovint demanen directament als oients que riguin sense traduir el contingut per evitar pèrdues de matís o situacions incòmodes. La corrupció: Percepció ciutadana i dades Amb motiu del Dia Internacional contra la Corrupció, es presenten els resultats de l'Eurobaròmetre: • Alt nivell de preocupació: El 78% dels europeus veu la corrupció com un problema greu, xifra que s'enfila fins al 88% a l'Estat espanyol. • Focus de corrupció: El sector urbanístic és el més assenyalat a l'oest d'Europa, mentre que als països de l'est la preocupació se centra en el control de fronteres i la policia. • Institucions: Existeix la percepció que l'administració central està més afectada que la regional o local. Energies Renovables i Canvi Climàtic Es tanca el programa amb la dada de la setmana vinculada a la Cimera de Copenhaguen: • Actualment, només el 14% de l'electricitat a la UE prové de fons renovables. • L'objectiu fixat per a l'any 2020 és arribar al 20% de producció neta mitjançant energia solar, eòlica i hidràulica per reduir les emissions de CO2.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
26'
La postura corporal i el mètode Mézières
Introducció a la Postura Corporal L'especialista Felip Caudet aprofundeix en la importància de la postura, un element que ens acompanya tota la vida i que sovint és la causa invisible de molts dolors i disfuncions. La postura no és només un fet físic, sinó que està íntimament lligada a les nostres conductes i emocions. Els Tres Principis Posturals El cos humà regeix la seva posició sobre tres pilars fonamentals: • Comoditat: L'organisme busca sempre evitar el dolor de manera intel·ligent. • Economia: El cos intenta estalviar el màxim d'energia i esforç en cada moviment. • Equilibri: La prioritat absoluta és mantenir-nos drets. El Concepte de Cadenes Musculars Es destaca que el cos no funciona de manera aïllada, sinó a través de cadenes musculars interconnectades. Per exemple, la cadena posterior recorre des de la base del crani fins a la planta del peu. Això explica per què una lesió en un punt (com el coll) pot acabar irradiant dolor cap a les lumbars o les cames si no es tracta correctament. El Mètode Mézières: Reeducació Postural Creat el 1947 per la fisioterapeuta francesa Françoise Mézières, aquest mètode proposa una visió global en lloc d'una d'analítica. Beneficis i Funcionament • Consciència corporal (propiocepció): El primer pas és que el pacient s'adoni de com està posicionat realment el seu cos. • Estiraments globals: A diferència de la gimnàstica convencional, busca estirar tota la cadena muscular de manera suau per evitar que el cos es defensi i es retregui. • Plasticitat cerebral: En modificar la noció conscient de la postura, el cervell instaura el nou esquema corporal de manera permanent. "La consciència corporal ens permet detectar actituds perjudicials, tant físiques com mentals." Aplicacions i Patologies El mètode és altament personalitzat i s'aplica en diversos casos: • Deformitats de la columna: Escoliosi, hèrnies discals i protrusions. • Postpart: Ideal per reorganitzar el cos després dels canvis morfològics de l'embaràs. • Recuperació quirúrgica: Millora el pronòstic després d'operacions d'esquena. • Estètica: Rectificació de corbes que simulen panxa o espatlles caigudes, millorant la figura. • Emocions: Treballa la relació entre el psiquisme i l'actitud corporal (per exemple, corregir la mirada baixa associada a la tristesa).
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
17'
Pessebre Monumental i Artístic al Mercat Central
Un Pessebre Contemporani de David Callau L'artista David Callau presenta una proposta innovadora al Mercat Central de Tarragona, un edifici modernista que s'ha transformat per acollir una obra de grans dimensions. Amb una extensió de 2.500 metres quadrats, el projecte Nadal Mercat 2009 redefineix la tradició pessebrística mitjançant l'ús de materials reciclats i figures escultòriques que arriben fins als set metres d'alçada. Estructura i Escenografies L'obra es divideix en 12 escenes, cadascuna amb un contingut simbòlic i materials concrets: La Fugida del Paradís: Representada amb arbres cremats de Lleida i Tarragona, i una au fita amb xapa i ferro. L'Anunciació: Una escena amb un Àngel Blanc que simbolitza la pau. El Bé i el Mal: Una reflexió sobre la dualitat humana a través de Sant Josep. Homenatge al Mercat: Figures de pageses i animals com a reconeixement als treballadors del mercat i la terra. El Mar Mediterrani: Una gran instal·lació amb una tela de 6x6 metres i un veler de 8 metres d'eslora. Els Reis Mags: Destaquen els cavalls fets amb bidons oxidats i moviment propi. L'Empadronament Modern: Una reinterpretació on la Verge i Sant Josep viatgen en un cotxe Renault Ondine. El Naixement: L'escena central amb marionetes gegants i l'única figura amb forma humana: el nen Jesús. Materials i Mètodes de Creació L'artista ha utilitzat una gran varietat d'elements per donar vida a les escultures: Ferro i fusta reciclada (inclosos llits de vaixells). Teixits i tuls tenyits a mà per crear degradats. Elements naturals com oliveres i alfalfa. Incorporació de tecnologia, com una pantalla que mostra l'ecografia del nadó. "He jugat una miqueta a tornar a ser infant, agafant el que fèiem de petits amb pots de llauna." Incentius per al Comerç de Proximitat L'espai no només acull l'exposició fins al 8 de gener, sinó que s'ha anunciat un acord entre Espimsa i Lovasa per oferir dues hores de descompte als aparcaments municipals de la ciutat per fomentar les compres al petit comerç durant la campanya de Nadal i fins a les rebaixes.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
24'
Lax'n'Busto: Nou disc en directe a l'Apolo
Presentació de l'àlbum "Objectiu la Lluna" a l'Apolo El grup Lax'n'Busto, representat per en Pem i en Salva, presenta el seu nou treball discogràfic enregistrat en directe a la Sala Apolo de Barcelona. Aquest disc és el tercer directe de la seva carrera i captura l'essència de la gira Objectiu la Lluna. Detalls del Concert i la Producció • L'escenografia va transformar l'Apolo en un paisatge llunar amb cràters i terra de la Lluna. • El concert va ser enregistrat en una sola presa, cosa que va requerir una planificació tècnica complexa tant de so com d'imatge. • Les mescles han anat a càrrec del productor canadenc Mike Phillips, qui ha aconseguit un so contundent i modern. Contingut del DVD i Extres El llançament no és només un CD, sinó que inclou un DVD amb un gran valor afegit: • 26 cançons en directe i so 5.1. • 6 documentals personals sobre cada membre de la banda dirigits per Paul Fuentes. • Un making of de 20 minuts que mostra les interioritats del dia del concert, incloent-hi anècdotes com una punxada de roda a l'autopista. • Videoclips oficials i continguts ocults. La Nova Etapa amb en Salva En Salva, que ja fa tres anys que és el cantant de la banda, explica la seva experiència interpretant clàssics com Tinc fam de tu i l'emoció de tocar davant de grans multituds, com a la plaça de Vic. La banda es defineix actualment com un grup de rock homogeni on tots els membres participen activament en la composició de les cançons. "Volíem transmetre el que està passant en aquesta gira i el bé que ens ho passem a l'escenari." El grup tanca l'any amb un concert a Ripoll i ja comença a preparar noves cançons per al futur, mantenint un estil marcadament rocker però amb pinzellades de pop.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
Espart presenta el seu disc 'Enamorat' i la seva trajectòria
La trajectòria d'Espart: del concurs al primer disc El grup Espart celebra la consolidació del seu projecte musical amb la publicació del seu primer treball discogràfic, titulat Enamorat. Després de dos anys de camí, la banda ha passat per un procés de maduració que va començar amb la formació del grup gràcies a contactes personals i una filosofia musical compartida. Els inicis i l'èxit de la maqueta La banda destaca que el seu creixement ha estat lligat a l'èxit de la seva maqueta, la qual va rebre reconeixements en diversos concursos de Catalunya: - Van quedar finalistes o guanyadors en diversos certàmens. - Un dels premis més rellevants, el del concurs de Rubí (Sona9), els va facilitar la gravació del disc. - Defensen que els concursos són una via fonamental a Catalunya per obtenir recursos i visibilitat. Estil, influències i composició El nom del grup, Espart, prové d'un material tradicional català, buscant un segell d'identitat propi. Pel que fa al seu so, la banda ha evolucionat cap a una essència més minimalista en comparació amb el so recarregat dels inicis. "Vam voler buscar l'essència en el disc; a vegades és més important gravar pocs detalls que fer-ho tot superrecargolat." Les seves influències són variades i barregen estils dels anys 90: - Grups de grunge i rock alternatiu com Pearl Jam, Chris Cornell o Soundgarden. - Altres referents com Red Hot Chili Peppers, Ben Harper i The Black Crowes. - Les lletres no busquen explicar històries concretes, sinó evocar emocions i conceptes oberts perquè l'oient els interpreti. Directe i futur La banda es defineix com a molt més enèrgica i contundent en directe (un "150%"). De cara al futur, estan centrats en la promoció del disc, la realització de videoclips i el seu concert a la sala El Cau de Tarragona.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
21'
La Fortuna: Primera administració online a Tarragona
La Revolució Digital de la Loteria a Tarragona L'administració de loteria La Fortuna (número 19), situada al barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, ha llançat la seva nova plataforma de venda online, convertint-se en la primera de la ciutat a oferir aquest servei de forma integral. Detalls del projecte digital Seguretat a l'abast de tothom: La web ha estat desenvolupada durant un any i mig per garantir un entorn de pagament segur mitjançant TPV virtual i protocols bancaris d'alt nivell. Tematització romana: Com a picada d'ullet a l'antiga Tàrraco, el disseny de la web està inspirat en l'estètica romana, ja que la deessa Fortuna és d'origen romà. Simplicitat i posicionament: S'ha buscat un disseny intuïtiu i sense elements complexos (com excés de flash) per facilitar la compra a usuaris de tots els nivells. El número de la casa i la tradició La responsable de l'administració, Montse Calvet, destaca un número especial per al sorteig de Nadal: "El 43007 és el codi postal del barri i és el número de la casa; aquest any és el gordo." Impacte de la crisi i noves tendències L'episodi també aborda com la situació econòmica ha canviat els hàbits de consum: * La gent compra de forma més prudent o comparteix dècims. * La venda online ja ha atret clients de llocs com Madrid i Bilbao, buscant la sort fora de les seves províncies. * Es manté la il·lusió de repartir el primer premi gran de Nadal a Tarragona capital, una fita que històricament se li ha resistit a la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
26'
Protecció Aèria i Nous Càrrecs a la Unió Europea
Protecció dels Passatgers davant Fallides Aèries L'episodi analitza la petició del Parlament Europeu a la Comissió per crear una normativa que protegeixi els usuaris quan una companyia aèria fa fallida. Context de Crisis i Fallides • S'ha detectat que en els darrers anys han tancat més de 70 companyies aèries a Europa. • Casos com el d'Air Madrid serveixen d'exemple del desemparament dels passatgers, que perden els diners i es queden sense transport. • Moltes fallides afecten companyies de baix cost o antigues estatals privatitzades que no poden sobreviure sense ajuts públics, ara restringits. Propostes de la Nova Normativa El Parlament proposa tres pilars fonamentals: 1. Creació d'una norma específica per garantir reemborsaments. 2. Fons de compensació: Que totes les aerolínies aportin diners per cobrir possibles fallides del sector. 3. Seients de reserva: Que les companyies solvents acceptin passatgers de la companyia caiguda. "No et penses mai de la vida que la companyia plegui, però ha passat amb 70 empreses a Europa en poc temps." Reforç de la Política Exterior Europea Es discuteix la creació i el reforç del càrrec d'Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors, que substitueix l'antic model de Javier Solana. La Figura de Catherine Ashton • La nova responsable és Catherine Ashton, qui assumeix el control de la política exterior i de seguretat. • Aquest càrrec fusiona les funcions de l'antic comissari de relacions exteriors i de l'alt representant per la PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna). • Gestionarà més de 130 delegacions al món, funcionant com una ambaixada global de la UE. Intel·ligència Europea • Es menciona l'existència d'un servei d'intel·ligència incipient (unitat de planificació i alerta ràpida) que coordina informació de seguretat entre els estats membres. Les Xifres del Multilingüisme L'episodi tanca amb una dada curiosa sobre el Parlament Europeu: • Es tradueixen més de 1.220.000 pàgines anuals. • S'utilitzen 23 llengües oficials amb centenars d'intèrprets treballant simultàniament.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
28'
La Guia Gourmand 2010 i la crítica gastronòmica
Presentació de la Guia Gourmand 2010 En aquesta edició del programa El Cuinarot, es presenta la nova Guia Gourmand 2010, un referent de la gastronomia a Catalunya i Andorra. L'espai compta amb la presència de Fèlix Llovell, coautor de la guia, acompanyat per Gerard Carné i Àngel Jiménez. Guardons de l'any 2010 Durant la presentació oficial realitzada al Mas la Boella, es van anunciar els premis més destacats d'aquesta edició: • Restaurant de l'any: Espai Fortuny (Mas la Boella). • Hotel de l'any: Hotel Mas la Boella. • Millor restaurant d'Andorra: La Cúpula (Hotel Plaza). • Altres reconeixements: Balneari Vichy Catalán. Metodologia de valoració i criteris La guia inclou uns 650 establiments (350 restaurants i 300 hotels). El sistema de puntuació és sobre 10 punts i es divideix de la següent manera: La Cuina (6 punts): És el factor determinant. Es valora el gust, les textures, el punt de cocció i la presentació. Altres factors (4 punts): Es reparteixen entre el celler (varietat de vins i servei), el marc físic (neteja i decoració) i el servei de sala. "L'únic restaurant que té el 10 sobre 10 a la nostra guia és el Bulli, perquè és el millor restaurant del món." Tendències i l'Escola de Cambrils Es destaca la importància de la formació en l'èxit de la gastronomia tarragonina. L'Escola d'Hostaleria de Cambrils ha estat una peça clau en els últims 15 anys per crear una fornada de xefs joves amb projecció internacional. Un cas d'èxit destacat és el de Fran López (Villa Retiro), qui va obtenir l'estrella Michelin amb només 27 anys. Cuina Tradicional vs. Cuina Evolutiva S'obre un debat sobre la rigidesa de guies com la Michelin, que a vegades penalitzen la tradició. • La Guia Gourmand reivindica restaurants de cuina tradicional que mantenen la qualitat sense haver de canviar la carta constantment. • Es posa l'exemple de Casa Gatell a Cambrils, que va perdre l'estrella Michelin per mantenir els seus plats clàssics de tota la vida, malgrat mantenir una qualitat excel·lent. Recomanacions a Tarragona S'esmenten diversos restaurants punters a la província: • Les Coques i El Manolo a Tarragona capital. • Can Bosch i Casa Gallau a Cambrils. • Els Morros a Torredembarra i El Greco de Calafell (especialista en cuina italiana).
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
25'
La postura corporal: salut, globalitat i cadenes musculars
Introducció a la Posturologia En aquesta sessió, el fisioterapeuta Felip Caudet ens convida a repensar la nostra salut des d'una perspectiva global, centrant-se en la postura com un element clau que uneix el cos i la ment. La tesi principal és que el cos no funciona per parts isolades, sinó com una totalitat harmònica on qualsevol alteració repercuteix en el conjunt. Diferència entre Actitud i Postura Adquirida L'especialista distingeix dos conceptes fonamentals per entendre com ens posicionem: • Actitud postural: És la disposició puntual del cos davant fets concrets o estats d'ànim. Per exemple, la tristesa provoca tancament, mentre que l'alegria genera una actitud expansiva. • Postura adquirida: És la forma consolidada al llarg dels anys. Està influenciada per l'historial emocional, els hàbits laborals i l'educació (com obligar els esquerrans a escriure amb la dreta). Els Tres Principis del Cos El cos humà no es mou per estètica, sinó per tres lleis biològiques que expliquen per què és tan difícil corregir la postura amb un simple decret conscient: 1. Comoditat: El cos sempre buscarà la posició que generi menys dolor immediat. 2. Equilibri: Mitjançant la vista, l'oïda i la propriocepció, el cos s'adapta per mantenir-nos drets, fins i tot creant compensacions com les escoliosis. 3. Economia: L'objectiu és gastar la mínima energia possible. El canvi de calçat o d'hàbits pot trencar aquest equilibri i causar un esgotament inusual. Les Cadenes Musculars i la Globalitat "Tot el que ens passa al peu pot activar tota una cadena de músculs i provocar-nos mals de cap." El concepte més rellevant exposat és el de les cadenes musculars. Els músculs no actuen sols, sinó solapats en línies funcionals. La cadena posterior, per exemple, connecta des de les celles fins a la planta del peu, explicant per què tensions a les extremitats inferiors deriven en problemes cervicals. El camí cap a la solució Es qüestiona la higiene postural estàndard de les empreses per ser massa genèrica i es proposa la reorganització postural mitjançant mètodes com el Mezières, que tracta l'individu de forma única i global.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
13'
Alexandre Rexach i el seu debut com a cantautor
Un pas endavant: El primer disc en solitari Després d'una llarga trajectòria com a músic de sessió, productor i membre de grups com Glaucs, Alexandre Rexach presenta el seu primer projecte personal. Tot i haver participat en prop de trenta enregistraments al llarg de la seva carrera, és ara quan ha decidit que el número 30 havia de ser el seu propi regal. Característiques de l'àlbum Filosofia compositiva: L'autor aposta per cançons molt curtes i immediates, que sovint no superen els dos minuts, evitant solos de guitarra excessius i buscant la reiteració de l'escolta. Influències clares: Rexach es declara fan absolut de George Harrison, influència que es nota en la instrumentació, l'ús de l'slide guitar i cert aire pop clàssic (estil Beatles). Temàtica "agra-dolça": El disc explora històries personals del passat que, tot i ser vistes amb el filtre de l'humor actual, encara mantenen certa fiblada emocional. Col·laboracions i producció L'artista s'ha envoltat de diversos amics i companys de la professió per donar forma al disc: Músics: Ha comptat amb Valentí (ex-Glaucs) a la bateria, Jofre Bardagí al piano i Eduard Font (Lax'n'Busto) en els arranjaments. Tècnics: El disc ha estat enregistrat per Jofre Rovira i masteritzat per Marc Parrot. "Portava tant de temps treballant per a altres que el disc número 30 havia de ser per a mi, és un regal que m'he fet." Futur i directes Tot i aquest llançament, l'Alexandre no abandona les seves col·laboracions actuals amb Miquel Abras o Vitruvi. La seva intenció és anar presentant el disc en format acústic i de proximitat (especialment per zones com Tarragona i Girona) a mesura que la seva agenda com a músic acompanyant ho permeti.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
12'
Memòria viva: Testimonis de Mauthausen
El llegat de Josep Figueres i Manuel Rifaterra Aquesta conversa explora la memòria històrica a través dels testimonis de familiars de deportats catalans al camp d'extermini de Mauthausen. L'exposició al Moll de Costa serveix com a escenari per recordar la lluita i el patiment d'aquells que van sobreviure a la barbàrie nazi. Punts clau de l'entrevista: La figura de Josep Figueres Soler: Nascut el 1918, va ser un pagès de Fontscaldes que va lluitar amb l'exèrcit republicà abans de ser deportat des de França per la seva ideologia política. Solidaritat als camps: Es destaca com l'organització i la unió dels republicans espanyols dins de Mauthausen va ser clau per a la seva supervivència, compartint menjar i medicines en condicions extremes. La memòria intergeneracional: Adelina Figueres (filla) explica com a casa el tema mai va ser tabú i el seu pare sempre va voler divulgar la seva història. Laura Abelló (neta) realitza un treball de recerca per conscienciar els joves sobre la gravetat d'aquests fets històrics. Urbano Rifaterra (net de Manuel Rifaterra) subratlla el deure moral de les noves generacions de mantenir viva la memòria perquè aquests fets no es repeteixin. Objectes que parlen L'exposició mostra elements reals que connecten el present amb el passat: "El vestit de ratlles blau dels deportats, les cartes que arribaven al cap de mesos de viatge i els carnets de deportat polític són testimonis amb un valor social immens." Valors i ideals Malgrat els anys i el trauma, els supervivents com en Josep han mantingut els seus ideals de justícia i els valors de companyerisme que els van permetre sortir vius de l'infern de Mauthausen.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
27'
Ciberseguretat Nadalenca i Ordinadors Zombis
Seguretat a la Xarxa i Amenaces de Nadal En aquest episodi del programa La Terra és Plana, es discuteixen els perills creixents de la ciberdelinqüència durant les festes. S'explica com els delinqüents aprofiten l'enginyeria social per infectar dispositius. L'Espam i els Virus Troians • L'espam es defineix com a correu electrònic no desitjat que satura les bústies i que sovint serveix de vehicle per a troians. • Els robots rastrejadors obtenen adreces de la xarxa, superant de vegades barreres de privacitat. • Una amenaça específica d'aquest any són els elves ballarins, una suposada targeta de felicitació innocent que en realitat és un fitxer executable (.exe) maliciós. Els Perills dels Ordinadors Zombis • Es revela que hi ha uns 4 milions d'ordinadors zombis a l'estat espanyol, màquines infectades que funcionen sota el control de delinqüents sense que el propietari ho sàpiga. • Aquests equips formen part de botnets que s'utilitzen per a: - Enviar espam massiu. - Fer atacs de phishing per robar claus bancàries. - Emmagatzemar contingut il·legal com pornografia infantil. "L'única solució segura és tenir un bon antivirus actualitzat i apagar l'ordinador del tot, no deixar-lo en standby." Recomanacions i Cultura • Es recomana l'ús de servidors locals com Tinet per la seva eficàcia en els filtres anti-espam en comparació amb grans proveïdors com Yahoo o Hotmail. • L'episodi conclou amb un homenatge als 50 anys de la Nova Cançó, presentant una actuació en directe de Lluís Llach al Palau de la Música de l'any 1969.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
13'
2009-12-03 UM RESTAURANT AQ
El reconeixement de l'AQ a la Part Alta de Tarragona El restaurant AQ, liderat pel Quintín i l'Anna, s'ha consolidat com un referent gastronòmic després de cinc anys de trajectòria. Recentment, la revista Descobrir Cuina l'ha destacat com un dels sis restaurants imprescindibles de Catalunya, essent l'únic de la ciutat de Tarragona en aquesta llista exclusiva. Una filosofia centrada en el client L'èxit de l'AQ es basa en una premissa senzilla però potent: crear el restaurant on als propietaris els agradaria anar com a clients. Aquesta visió impregna tots els detalls: Disseny i ambient: Des de la música fins al servei proper i gens estirat. Fidelització: Tenen clients que han visitat l'establiment més de 60 vegades, una dada insòlita en la restauració d'alt nivell. Accessibilitat: Ofereixen un menú de migdia per 18 euros per apropar l'alta cuina al públic general. Proposta culinària: Els "Intocables" i les novetats Tot i que inicialment no volien tenir plats fixos, la demanda del públic ha creat el menú "Intocables", que recull els èxits històrics de la casa. Paral·lelament, el menú de "Novetats" canvia mensualment per oferir dinamisme als clients habituals. Alguns dels plats destacats esmentats durant la conversa són: Carpaccio de gamba a l'all: Una reinterpretació de la recepta clàssica. Crema de foie amb cítrics i maracujà: Un plat que genera contrastos i sorprèn per la seva acidesa i picant. Brandada de bacallà: Amb tocs dolços i ceba en vinagre. "Vam decidir fer el restaurant que ens agradaria trobar com a clients, sense estudis de mercat, basant-nos en el que ens agrada a nosaltres." El futur de Tarragona com a destinació gastronòmica Carles Sanz destaca que l'AQ és un dels motors per convertir Tarragona en una destinació turística gastronòmica de qualitat. Malgrat reptes logístics com l'aparcament a la Part Alta, el restaurant destaca per la seva honestedat, el producte de proximitat (especialment vins del Priorat i Montsant) i una qualitat-preu molt ajustada que el posiciona en el radar de futures mencions en guies internacionals.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
18'
2009-12-02 UM GROUVE BAR
Celebració del 10è Aniversari del Grup Bar El programa Ja tardes de Tarragona Ràdio connecta amb la unitat mòbil per celebrar els deu anys de trajectòria del Grup Bar, un local emblemàtic situat al carrer Cervantes. El seu responsable, el Ferran, explica l'evolució del negoci i les reformes recents per rentar la cara a l'establiment. Identitat i Programació Musical El local s'ha consolidat com un referent gràcies a una línia clara i coherent: Especialització: El segell de la casa és la música negra, incloent estils com el funky, el jazz i el soul. Col·laboracions: Es destaca el paper d'Anímat en la programació de música en directe, portant artistes locals, estatals i internacionals. Artistes destacats: En el rànquing històric del local figuren noms com Muchachito Bombo Infierno, Charlie Faber o Juan de Pablos (Radio 3). Agenda d'aniversari i personatges locals Per commemorar la dècada de vida, han preparat una sèrie d'actes especials: Dijous: Concert de Bob, concurs d'imitadors de rock stars i connexió en directe amb el programa Satelit 3 de Ràdio 3. Divendres: Actuació de Transistor Orquestra i la participació especial de l'Evaristo del Cantàbrico, qui ha ofert una mostra del seu art en directe durant l'entrevista. Dissabte: Concert de Don Simone i Telefunga i una batalla de discjòqueis habituals. "Ser fidel a una línia i estar sempre viu a l'expectativa de la cultura contemporània és el que ens ha permès aguantar deu anys." Finalment, es destaca el fort lligam amb els clients habituals i la bona sintonia amb els negocis veïns, especialment amb el bar Cantàbrico, formant un circuit clàssic de tapes i música a la zona.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
20'
2009-12-02 UM PRESÓ -TURA
Visita institucional i detalls del projecte El reportatge segueix la visita de la consellera de Justícia, Montserrat Tura, a les obres del futur centre penitenciari de Mas d'Enric, al Catllà. Aquest equipament, amb un cost aproximat de 106-112 milions d'euros, està dissenyat per substituir l'antiga presó de Tarragona i preveu un termini d'execució d'entre 24 i 30 mesos, amb l'objectiu de finalitzar a finals del 2011. Arquitectura al servei de la reinserció Els arquitectes responsables, Joan Maria Pasqual i Roger Paez, destaquen que el disseny trenca amb la tipologia tradicional de pavellons tancats. Els punts clau de la proposta són: Edifici catifa: Una construcció contínua que s'adapta a la topografia del terreny per minimitzar l'impacte visual. Qualitat ambiental: Ús d'espais verds, llum natural i referències visuals a l'exterior des de les cel·les per reduir la sensació d'opressió. Objectiu de reinserció: > "Hem intentat reclamar l'arquitectura per la presó... ha de ser un espai amb una arquitectura de qualitat que vagi a favor de la reinserció." Capacitat i instal·lacions La nova presó tindrà una capacitat idònia per a 750 interns, distribuïts de la següent manera: 650 homes adults. 50 dones (mòdul específic). 50 joves (entre 18 i 23 anys) per evitar el contacte amb la població reclusa més veterana. L'edifici inclourà equipaments moderns com ara un gimnàs, tallers, escola i fins i tot un camp de futbol de mida reglamentària. Impacte econòmic i execució Lluís Mires, cap d'obra de Comsa MT, detalla que actualment s'estan realitzant moviments de terres i anivellament. Es preveu que en els moments punta de la construcció hi treballin fins a 500 persones. El projecte es finança mitjançant el sistema de concessió alemanya, on l'empresa assumeix el cost inicial i la Generalitat el retorna en mensualitats durant 32 anys. Finalment, es menciona la futura creació del Fòrum Judicial de Tarragona, com a següent gran projecte del departament a la ciutat.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
28'
Dia Internacional de la Discapacitat i Voluntariat a Tarragona
Presentació de la Jornada i Institucions L'episodi se centra en la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat a Tarragona. El programa compta amb la participació de Maria Victòria Pellegrin, regidora de polítiques per la igualtat, i Miquel González, periodista i conductor del programa Tothom. L'objectiu principal és posar en valor la tasca social i les activitats programades per visibilitzar el col·lectiu i potenciar el vincle amb el voluntariat. La Figura del Voluntari i el Lleure Es destaca la importància del voluntari com a peça clau per a la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Es discuteixen diversos aspectes: • Evolució del voluntariat: Es pretén anar més enllà de les festes de Santa Tecla i crear una xarxa estable per acompanyar les persones en el seu temps de lleure ordinari (cinema, parcs, oci). • Perfils diversos: Des de joves estudiants fins a persones jubilades que volen sentir-se útils aportant el seu temps de manera altruista. • Formació específica: La necessitat que els voluntaris tinguin una preparació adequada segons el tipus de discapacitat que atenen. Reptes de les Entitats i l'Administració S'analitza la situació de les més de 50 entitats vinculades al sector a Tarragona: • Treball en xarxa: La importància que les entitats grans col·laborin amb les petites per compartir recursos i experiències. • Paper de l'administració: El debat sobre si l'administració ha de gestionar o simplement impulsar i tutelar les iniciatives privades. • Barreres invisibles: Més enllà de les arquitectòniques, es denuncia el desconeixement i els prejudicis de la societat que encara dificulten la plena integració. "Moltes vegades aquestes barreres de les que parlem són pel propi desconeixement de la gent; no sabem com actuar o si la persona se sentirà molesta." Programació d'Actes Commemoratius Es detallen les activitats previstes al Teatre Metropol i altres espais: • Taula rodona sobre discapacitat i voluntariat. • Exposició fotogràfica "Una finestra per la igualtat" de la Fundació Onada. • Experiència de sensibilització: un recorregut en cadira de rodes per la ciutat per detectar obstacles. • Concert de cloenda a càrrec del Conservatori de Música.
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
15 de febr. del 2009
26'
Noves Directives de Telecomunicacions i Iniciativa Ciutadana
Protecció al Consumidor en les Telecomunicacions L'episodi se centra en la recent aprovació d'un paquet de directives europees que regulen el sector de les telecomunicacions per reforçar els drets dels ciutadans. L'expert Alfons González explica que internet s'ha convertit en un servei bàsic gairebé tan essencial com l'energia. Drets Clau per als Usuaris • Portabilitat en 24 hores: La nova normativa estableix que el canvi d'operadora mantenint el número de telèfon s'ha de fer en un màxim d'un dia laboral. • Garanties contra talls d'internet: Es prohibeix el tall automàtic de la connexió. Els estats han de garantir un procés d'al·legacions previ per a l'usuari, excepte en casos de seguretat nacional o delictes greus. • Tarifes Roaming: Es va recordar que la Unió Europea ja ha intervingut per reduir els sobrecostos de les trucades entre estats membres, tractant-les de manera similar a les trucades internes. "L'internet avui en dia és un servei bàsic com pot ser el telèfon, i per tant, no te'l poden tallar d'un dia per l'altre." La Iniciativa Ciutadana Europea Es presenta la Iniciativa Ciutadana Europea, un mecanisme que entra en funcionament amb el Tractat de Lisboa el desembre. Aquest dret permet que un grup de ciutadans proposi noves lleis directament a la Comissió Europea. Requisits per a la Proposta • Cal recollir almenys un milió de signatures. • Els signants han de pertànyer a un nombre significatiu d'estats membres (més d'un terç). • La proposta ha d'estar dins de l'àmbit de competències de la Unió Europea. Actualitat Política Europea Es comenta el nomenament del nou president de la Unió Europea, Herman Van Rompuy, destacant-ne l'edat (62 anys) i la seva trajectòria política com a figura de consens.