Tots els episodis · 2009

3423 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2257-2280 de 3423
  • La mercantilització de la felicitat i la salut mental - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    18'

    La mercantilització de la felicitat i la salut mental

    Reflexions sobre la felicitat des de l'Antropologia L'entrevista a Àngel Martínez, professor d'Antropologia de la URV, analitza com la nostra societat occidental entén i gestiona el benestar emocional. Es planteja que la felicitat no és només un objectiu personal, sinó un fenomen condicionat per factors socials, econòmics i biològics. El risc de la medicalització de la tristor Un dels punts centrals de la conversa és la crítica al sobrediagnòstic de la depressió. Martínez distingeix clarament entre la malaltia mental real i els estats naturals de patiment: Patiment vs. Malaltia: S'està tendint a tractar esdeveniments vitals (dol, jubilació, adolescència) com a trastorns que requereixen psicofàrmacs. Funcionalitat social: La societat de consum demanda individus constantment alegres i productius. Qui està trist no és "funcional" en aquest sistema. L'abús d'antidepressius: Sovint és l'usuari qui s'autodiagnostica per recuperar la capacitat d'afrontar la precarietat laboral o el ritme vital. La societat del consum i l'obsolescència emocional Seguint les tesis de Zygmunt Bauman, s'explica com el sistema actual crea una insatisfacció permanent per mantenir el consum: La publicitat promet una felicitat a través de l'adquisició que mai es compleix. Es nega el valor de la tristor i el dolor, el que paradoxalment dilueix la intensitat de la felicitat, ja que aquesta només té sentit en contrast amb la seva antítesi. "Si eliminem completament el patiment, el que fem també és eliminar en gran part la felicitat." Perspectives transculturals i alternatives L'antropòleg aporta exemples d'altres cultures, com les amazòniques, on la felicitat es defineix com a manacó (equilibri entre societat i natura) i no com a acumulació. Finalment, destaca l'aparició de moviments de resistència a Occident, com els bancs del temps, que busquen recuperar les relacions humanes fora dels circuits mercantils.

  • Subhasta de 288 armes a la Guàrdia Civil de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    16'

    Subhasta de 288 armes a la Guàrdia Civil de Tarragona

    Exposició i Subhasta d'Armes a Tarragona La comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona organitza aquest mes d'octubre una subhasta pública d'un total de 288 armes de foc. L'esdeveniment ha generat una gran expectació, amb una previsió d'assistència d'entre 1.000 i 1.500 persones interessades a adquirir diversos models a preus molt competitius. Detalls de l'inventari i procedència L'estoc inclou una gran varietat de material que prové principalment de particulars que no han renovat la seva llicència o que han decidit desfer-se de les peces, així com d'ordres judicials: Escopetes: És la categoria més nombrosa, amb unes 230 unitats. Armes curtes: 20 pistoles i 11 revòlvers. Altres: 17 carabines i 2 rifles. "Aquestes subhastes se celebren cada any per imperatiu legal amb aquelles armes que han superat el termini d'un any en dipòsit." Procediment i preus de sortida Els interessats poden visitar l'exposició durant tota la setmana per revisar l'estat de les peces. Els preus de sortida són significativament inferiors als del mercat de segona mà: S'han trobat escopetes amb un preu inicial de només 9 euros. Pistoles de marques reconegudes (com HK o Beretta) surten a subhasta per uns 30 euros. La venda es realitza mitjançant el sistema de plec tancat (sobres), que s'obriran públicament el proper 26 d'octubre a les 9:00 h del matí. Requisits i seguretat És absolutament obligatori disposar de la llicència d'armes en vigor per poder licitar. El tinent interventor, Jorge Raúl Saez, destaca que totes les armes estan perfectament catalogades i vinculades a una guia de pertinença, assegurant un control total sobre la traçabilitat del propietari en cas de robatori o ús indegut.

  • Formació en l'ús de desfibril·ladors externs (DEA) - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    13'

    Formació en l'ús de desfibril·ladors externs (DEA)

    Importància del Suport Vital Bàsic i l'ús del DEA El doctor David Macià explica la necessitat d'implementar programes de formació en suport vital bàsic i l'ús de desfibril·ladors externs automàtics (DEA), tant per a personal sanitari com no sanitari. La dada clau que justifica aquesta formació és que el 80% de les aturades cardiorrespiratòries es produeixen fora de l'àmbit hospitalari. La importància de la rapidesa En casos de mort sobtada causada per una fibril·lació ventricular, l'actuació ràpida és determinant per a la supervivència: Actuació abans dels 5 minuts: L'índex de supervivència pot arribar al 60-70%. Sense intervenció precoç: Fa uns anys, quan s'esperava a la reanimació avançada a l'hospital, la supervivència era només del 2%. La formació com a requisit indispensable No n'hi ha prou amb instal·lar l'aparell; cal que hi hagi persones acreditades pel Consell Català de Ressuscitació per utilitzar-lo. "No es tracta només de prémer quatre botons; cal saber reconèixer la víctima, activar les emergències i realitzar el massatge cardíac correctament sense interferir en la lectura del ritme de l'aparell." Detalls del programa de formació Objectiu: Formar el personal que es troba habitualment en llocs públics (seguretat, personal d'hotels, centres comercials, etc.). Contingut: Valoració de la consciència i respiració, massatge cardíac, ventilació i ús pràctic del simulador DEA. Durada i acreditació: Són cursos de 8 hores que atorguen una certificació oficial. Disponibilitat: Les formacions es realitzen de forma continuada durant tot l'any, amb flexibilitat horària i possibilitat de desplaçament al lloc de treball.

  • 20 anys de l'accident a la central Vandellòs 1 - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    14'

    20 anys de l'accident a la central Vandellòs 1

    Commemoració i anàlisi de l'accident nuclear de 1989 L'entrevista commemora el 20è aniversari de l'accident a la central nuclear Vandellòs 1, ocorregut la nit del 19 d'octubre de 1989. El periodista Francesc Domènech, testimoni directe de l'època, analitza l'evolució de la seguretat i la percepció pública del sector nuclear des d'aquell esdeveniment crític. Un canvi de paradigma en la seguretat L'accident va marcar un abans i un després en la gestió del risc a Espanya. Abans de 1989, els plans d'emergència existien sobre el paper però no hi havia una cultura real de protecció civil. L'accident va forçar: La millora dels protocols d'actuació per a bombers i cossos de seguretat. L'actualització tecnològica, ja que Vandellòs 1 tenia una tecnologia obsoleta que ja no es replica en les centrals actuals. Una major coordinació entre les administracions i els agents implicats. Comunicació i transparència: Assignatures pendents Domènech destaca que, tot i els avenços, el sector nuclear encara té dificultats per ser transparent. Es comparen dos models de gestió comunicativa: ENRESA: Citada com a exemple de bones pràctiques i pedagogia durant el desmantellament de la central. Sector elèctric: Criticat per mantenir una actitud més tancada, posant com a exemple negatiu la gestió de la fuita de partícules a la central d'Ascó. La nit del caos i la inconsciència Es recorda la perillositat viscuda aquella nit pel desconeixement generalitzat dels riscos reals. Una frase resumeix la gravetat del moment: "Deixeu estar el foc, el que heu de fer és treure l'aigua, que el reactor se'ns va." Aquesta advertència d'un tècnic als bombers va fer prendre consciència que el risc de fuita radioactiva era real i que la prioritat no era l'incendi convencional, sinó la refrigeració del nucli.

  • Entrevista a Sergi de los Rios sobre l'actualitat d'ERC i Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    25'

    Entrevista a Sergi de los Rios sobre l'actualitat d'ERC i Tarragona

    Relleu a Esquerra Republicana i futur electoral L'entrevista comença analitzant la proclamació de Joan Puigcercós com a candidat a la presidència de la Generalitat per al 2010. Sergi de los Rios descriu aquest canvi com un relleu natural i progressiu que va néixer de les eleccions internes del partit ara fa un any. Destaca el paper històric de Josep Lluís Carod-Rovira, qui ha estat l'artífex de l'expansió del partit des del 1996 fins a convertir-lo en la tercera força política de Catalunya. Candidatura de Sergi de los Rios El diputat confirma la seva voluntat de concórrer novament a les llistes del Parlament pel 2010: • La seva decisió es basa en la petició de militants i quadres del partit. • Manifesta mantenir la il·lusió intacta pel projecte nacional. • Expressa el desig que la llista de la demarcació de Tarragona estigui encapçalada per algú de la pròpia ciutat, deixant la porta oberta a liderar-la ell mateix si el partit ho valida. L'auge de l'independentisme transversal S'aborda l'aparició de noves formacions com Reagrupament i figures mediàtiques com Joan Laporta. De los Rios sosté que l'independentisme ja no és patrimoni exclusiu d'ERC: "L'independentisme en aquests moments és absolutament transversal... si aquest país algun dia és lliure serà per la suma dels esforços de tothom." Segons el diputat, la presència de Laporta en actes del partit s'ha d'entendre en aquest context d'obertura a diferents ideologies que comparteixen l'objectiu de l'estat propi. Balanç del Govern i fites per a Tarragona Respecte als tres anys del govern de coalició, De los Rios fa un balanç positiu destacant que han aconseguit trencar el bipartidisme tradicional i han influït en el gir catalanista del PSC i l'obertura de CiU a les consultes. Projectes clau a la demarcació • Infraestructures: El redisseny de la xarxa ferroviària per alliberar la façana marítima de Tarragona. • Desenvolupament econòmic: L'aposta pel Parc Tecnològic i el pla de competitivitat de la Tarraco Romana. • Lleis imminents: La fita de la segregació de La Canonja, la Llei de Consultes per reduir la desafecció política i la Llei del Cinema.

  • Entrevista a Albert Abelló: Economia i infraestructures a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    23'

    Entrevista a Albert Abelló: Economia i infraestructures a Tarragona

    Fusió de caixes i centralisme El president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, analitza de manera crítica la fusió de Caixa Tarragona amb les entitats de Catalunya i Manresa. Tot i reconèixer que és una mesura de supervivència tècnica, expressa dubtes raonables: • Continuïtat de la gestió: Posa en qüestió que els mateixos directius que han portat les caixes a la crisi siguin els encarregats de liderar la nova etapa. • Pèrdua de territorialitat: Adverteix sobre el risc que les decisions es prenguin des de Barcelona, ignorant les necessitats de les pimes tarragonines. • Obra social: Tem que el pes de Tarragona en les inversions socials es dilueixi. "Si tu tens una empresa, no funciones i fas les coses malament, te foten al carrer. S'han de tindre uns principis professionals." Pressupostos i dèficit d'infraestructures Abelló es mostra molt escèptic amb els Pressupostos Generals de l'Estat i el Pla Nacional d'Infraestructures. El seu focus no recau en les xifres anunciades, sinó en el grau d'execució real: • L'A-27 com a prioritat absoluta: Considera que és la via vital per a l'economia tarragonina per la seva connexió amb el Port i el nord d'Espanya. • Crítica a la inversió pública: Denuncia que aproximadament el 50% dels pressupostos no s'acaben executant, citant els retards històrics en l'autovia a Montblanc. • Pujada d'impostos: La defineix com una mesura desafortunada que frena el consum i desanima la classe mitjana en un moment de recessió. Dinamització comercial i societat civil En l'àmbit local, l'entrevista repassa diversos projectes clau per a la ciutat de Tarragona: • Reforma del Mercat Central: Celebra l'inici imminent de les obres el 2010, però alerta que el retard pot provocar que l'edifici quedi buit si els paradistes es jubilen abans d'acabar. • Tarragona de Tapes: Confirma la segona edició (abril-maig) per potenciar el sector de la restauració, que ocupa més de 3.000 persones. • Moviment Mouta: El descriu com una iniciativa de la societat civil necessària per reclamar millores com el bypass ferroviari, fora del control dels partits polítics. Finalment, Albert Abelló confirma la seva intenció d'optar a la reelecció com a president de la Cambra, apostant per adaptar la institució als "nous temps" i fer-la més útil per als empresaris.

  • Mariona Quadrada: Aperitius i tapes, capricis dels sentits - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    15'

    Mariona Quadrada: Aperitius i tapes, capricis dels sentits

    L'evolució de la tapa: De la tradició a la sofisticació En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la cuinera Mariona Quadrada presenta el seu nou llibre Aperitius i tapes, capricis dels sentits, publicat per Cosetània Edicions amb fotografies de Josep M. Borrell. L'obra és un recorregut visual i culinari que reivindica el format de la "mossegada" com un dels camps que més ha evolucionat en la gastronomia moderna. Punts clau de la conversa: Evolució del sector: La cuina de tapes ha passat dels entremesos clàssics a elaboracions altament sofisticades, impulsada per la demanda en esdeveniments, recepcions i el món dels negocis. Recuperació de la tradició: Mariona destaca la importància de no perdre receptes antigues, adaptant-les al format de tast. Un exemple clar és la seva recepta de patates braves amb la salsa madrilenya autèntica, lluny de les barreges comercials de ketchup i maionesa. Innovació i influències: El llibre inclou des de propostes avantguardistes com escumes i gelatines fins a la introducció de cuines exteriors com el falàfel (oriental) o els tortellini (italià) servits com a pinxos. La influència basca: Es reconeix al País Basc com el referent en la cura del producte i l'elaboració artesana des de zero, un model que Quadrada defensa davant la proliferació de productes precuinats en l'hostaleria actual. "El paladar no és tonto; mentre el continuem cultivant, sabrem identificar qui ha treballat el producte i qui no." L'autora també anuncia la seva col·laboració internacional a Jakarta per exportar el concepte de la tapa catalana i mediterrània al sud-est asiàtic, confirmant l'èxit global d'aquest format de menú.

  • Tinet i el futur del vídeo a la Tinet Jornada - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    20'

    Tinet i el futur del vídeo a la Tinet Jornada

    Evolució i futur de la xarxa ciutadana Tinet En aquesta entrevista a Enric Brull, director d'OASI, es repassa la trajectòria de Tinet, la xarxa ciutadana de les comarques de Tarragona que celebra 15 anys d'història. El que va començar com un servei bàsic d'accés a internet i correu electrònic, s'ha convertit en un model d'èxit gairebé únic a Europa per la seva proximitat i suport institucional. La Tinet Jornada: El vídeo com a protagonista La propera edició de la Tinet Jornada, que se celebrarà el 7 de novembre, se centra en el contingut audiovisual. Segons Brull, el futur d'internet se sustenta en tres pilars, on el vídeo guanyarà la partida: Internet serà vídeo: Després de l'era del text i la fotografia, el consum i la producció de vídeo seran majoritaris. Pedagogia i generositat: Es destaca la capacitat d'usuaris particulars per crear contingut útil, com receptes de cuina o tutorials (manuals d'instruccions visuals). Alfabetització digital: L'objectiu és que els ciutadans aprenguin no només a consumir, sinó a editar i publicar els seus propis vídeos. "Internet ha estat text i fotografia, però indiscutiblement serà vídeo." Convidats i experiències destacades Xavier Llué (El Cocinero Fiel): Un tarragoní amb èxit internacional que explicarà com la seva passió per la cuina el va portar a ser un referent del vídeo a la xarxa. Jaume Parés: Un activista digital que presentarà un curs de vídeo digital amb més de 28 lliçons, pensat per a tots els nivells, especialment per a la gent gran. Democratització i reptes de la xarxa L'entrevista conclou amb una crida a perdre la por a la tecnologia, especialment entre els majors de 40 anys. Brull subratlla que internet és una finestra al món que permet des de la formació universitària a la carta fins a trobar tutorials de minories, com el croixet. Tot i així, s'adverteix que el marc legal avança molt més lentament que la tecnologia, especialment en temes de privacitat i llibertat d'expressió.

  • Adéu als cinemes Lauren: el tancament de les sales al centre de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    23'

    Adéu als cinemes Lauren: el tancament de les sales al centre de Tarragona

    La fi d'una era cinematogràfica al centre urbà L'episodi analitza l'impacte del tancament de l'última sala de cinema comercial al centre de Tarragona, els cinemes Lauren, situats al complex del Parc Central. Aquesta decisió empresarial deixa la ciutat òrfena de sales de cinema en el seu nucli urbà, obligant els ciutadans a desplaçar-se cap a les zones comercials perifèriques. Reaccions i conseqüències per als ciutadans Mitjançant diverses entrevistes a peu de carrer, es recullen les opinions dels espectadors en l'última jornada de projeccions. Els punts clau de la desafecció ciutadana són: • Pèrdua de mobilitat: Els joves i la gent gran es veuen especialment afectats, ja que anar a les Gavarres (el nou centre de referència) requereix vehicle privat o dependre d'un transport públic amb horaris limitats. • L'efecte del pàrquing: Molts usuaris assenyalen que el cobrament del pàrquing al Parc Central va ser un factor determinant en la disminució d'espectadors. • Encariment del lleure: S'ha de sumar el preu de l'entrada al cost del transport, un fet que penalitza els consumidors més joves. "És una trista notícia perquè el cinema al centre de la ciutat dinamitza el comerç i dóna vida als carrers." Perspectiva històrica i gestió pública L'especialista Isaac parlar sobre la seva tesi doctoral, que evidencia una tendència europea a traslladar el cinema cap a multisales perifèriques. • Història local: Es repassen els noms de sales mítiques desaparegudes com el Saló Modern, el Novedades o els Òscars. • El model públic: Es proposa que la solució podria passar pel suport de les administracions, citant exemples de gestió municipal a localitats com Cambrils, Vilanova i la Geltrú o Terrassa, on es combinen estrenes comercials amb cinema d'autor a preus populars.

  • Anàlisi de suport a Tarragona 2017 - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    10'

    Anàlisi de suport a Tarragona 2017

    Anàlisi de la Candidatura de Tarragona 2017 En aquesta entrevista, Vicent Anyó, director general de la candidatura, desgrana els resultats d'un estudi elaborat per la Universitat de València sobre la percepció ciutadana dels Jocs del Mediterrani. Punts clau de l'estudi inicial Les dades recollides a principis de 2009 mostren un optimisme superior al que es va viure en edicions anteriors com la d'Almeria: El 50% de la població ja identifica el logotip oficial d'un cop d'ull. Més del 60% dels ciutadans expressen una gran il·lusió pel projecte. Entre el 70% i el 80% preveuen un impacte positiu en l'infraestructura, l'economia i el turisme. Pròximes passes i col·laboració amb la URV S'ha anunciat un nou acord amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) per realitzar un segon treball de camp a finals d'any. Aquest nou estudi comptarà amb: Un total de 400 enquestes (250 a Tarragona ciutat i 150 a les subseus). La participació d'alumnes de doctorat com a enquestadors. L'objectiu d'incloure aquestes dades de recolzament ciutadà en el dossier final que s'ha de lliurar al Comitè Internacional abans de juny de 2010. L'efecte de la decisió de Rio 2016 Respecte a la polèmica sobre l'elecció de Rio de Janeiro en detriment de Madrid per als Jocs Olímpics del 2016, Anyó admet que, tot i lamentar-ho per Madrid, beneficia la candidatura tarragonina: "No sortir Madrid... pot ser que mos beneficiï, perquè a nivell mental la gent que ha de votar pot pensar que Espanya ja té massa coses." Actualment, l'equip tècnic treballa a contrarellotge per definir al detall les modalitats i proves esportives abans que acabi l'any per tancar el dossier al març.

  • La fusió de Caixa Tarragona: Claus i perspectives de futur - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    22'

    La fusió de Caixa Tarragona: Claus i perspectives de futur

    Acord de Fusió: Caixa Tarragona, Catalunya i Manresa El director general de Caixa Tarragona, Rafael Jané, explica els detalls del procés de fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa. Tot i que afirma que l'operació no era estrictament inevitable per la solvència de l'entitat, sí que la considera molt convenient per garantir un futur competitiu en un escenari econòmic postcrisi. Punts clau de la negociació Tamany i competitivitat: L'entitat resultant serà la segona caixa de Catalunya i la quarta d'Espanya, xifres que aporten el "múscul financer" necessari per acompanyar els clients en projectes nacionals i internacionals. Autonomia territorial: Jané nega el centralisme i destaca que han aconseguit una representació institucional potent, amb un 28,5% de presència al Consell d'Administració i el control total de les fundacions locals. Condicions de negociació: El director assegura que no s'ha negociat en inferioritat. "O es complien aquestes condicions d'obra social i visibilitat territorial, o no hi havia fusió possible." Impacte en els clients i l'organització Continuïtat: Els contractes i condicions dels clients es mantindran intactes. El model de proximitat s'intentarà preservar, tot i que es preveu una reestructuració per crear oficines més grans i eficients. Identitat: La nova entitat tindrà un nom nou, però el rètol de Caixa Tarragona es mantindrà a les oficines del territori de forma complementària mentre sigui valorat pels usuaris. Obra Social: Es garanteix la continuïtat de la Fundació Caixa Tarragona i Topromi mitjançant la reserva d'un 15% del dividend per a gestió local autònoma, a més de participar en l'obra social global del grup. Terminis i futur El procés entra ara en una fase tècnica de detall (estatuts, organigrames i plans de negoci) amb l'objectiu que la nova entitat estigui totalment constituïda durant el primer semestre de l'any vinent.

  • Activitats natura en família: Descobrint el bosc urbà - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    9'

    Activitats natura en família: Descobrint el bosc urbà

    Descobriment del Patrimoni Natural Urbà En Ferran Aguilar presenta una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona i el Club dels Tarragonins. L'objectiu és apropar la biodiversitat de la ciutat a les famílies mitjançant activitats participatives i lúdiques. La Gimcana dels Arbres L'activitat central consisteix en una gimcana on pares, mares i fills exploren els parcs de la ciutat per identificar entre 30 i 50 espècies d'arbres. El funcionament es basa en: Observació directa: Els participants analitzen l'escorça, les fulles, els fruits i les flors. Treball de camp: S'utilitzen fitxes on els nens recullen dades i apunten característiques. Identificació final: Mitjançant una graella, els nens aprenen a deduir de quina espècie es tracta. Metodologia i Aprenentatge L'enfocament de l'activitat prioritza l'entreteniment com a eina educativa: "Si no gaudim i si no és divertit, no aprenen millor; ho fem amb un toc d'humor perquè ho puguin entendre." Es destaca la importància de l'època actual, especialment per observar els arbres caducifolis, recollir fulles del terra i analitzar-ne les textures (si són piloses o no) in situ amb el suport del personal expert. Programació de Futur Aquesta sessió forma part d'un cicle de quatre activitats que inclourà: Petxines a la platja: Per conèixer la fauna marina local. Els ocells del parc: Prevista per a l'abril, coincidint amb l'època de nidificació, on s'utilitzaran reclams digitals per identificar fins a 30 espècies diferents pel seu cant.

  • Entrevista a Roser Lozano: dels 25 anys a la Biblioteca al nou repte a la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    10'

    Entrevista a Roser Lozano: dels 25 anys a la Biblioteca al nou repte a la URV

    Roser Lozano: Una trajectòria de compromís públic Després de 25 anys vinculada a la Biblioteca Pública de Tarragona, primer com a usuària i finalment com a directora, Roser Lozano s'acomiada per emprendre un nou repte professional a la Universitat Rovira i Virgili (URV). En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, repassa el seu llegat i detalla la seva nova funció. El llegat a la Biblioteca Pública Durant el seu mandat, Lozano ha estat testimoni i impulsora de canvis fonamentals per a la cultura de la ciutat: Transformació tecnològica: Va liderar el pas de les fitxes de paper a la digitalització total, integrant Internet com una eina complementària i no com un substitut. Centre Cultural: La biblioteca va deixar de ser només un espai de préstec per convertir-se en un eix vertebrador d'activitats culturals i socials a Tarragona. Gestió de limitacions: Va saber convertir la falta d'espai crònica de l'edifici en una oportunitat per crear sinergies amb altres entitats. "El projecte de la Biblioteca Pública de Tarragona ha estat un projecte d'èxit fet per tots: personal i usuaris." El nou repte: Coordinació dels CRAI Lozano s'incorpora com a coordinadora general dels CRAI (Centres de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació) de la URV. Aquesta nova etapa implica: Evolució de la biblioteca universitària: Integració de serveis informàtics, lingüístics i pedagògics. Suport a la comunitat acadèmica: Oferir eines i serveis de qualitat per a estudiants, docents i investigadors. Espai Europeu d'Educació Superior: Adaptar la institució als estàndards de qualitat europeus. Finalment, manifesta la seva confiança en el futur projecte de la Tabacalera com a seu definitiva de la biblioteca, destacant la seva ubicació estratègica prop de pols culturals i comercials.

  • Cicle de Sardanes al Serrallo i impuls cultural a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    12'

    Cicle de Sardanes al Serrallo i impuls cultural a Tarragona

    Homenatge a la Dansa Nacional al Serrallo El Casal Tarragoní, sota la presidència de Jordi Grau, inicia per segon any consecutiu un cicle de sis ballades de sardanes al barri del Serrallo. Aquesta iniciativa busca descentralitzar l'activitat de la Rambla i aprofitar el passeig marítim durant els mesos d'hivern. Novetats i Programació Estrena musical: En la primera ballada s'estrenarà la sardana 'Tarragona i el Mar, el blau', composta per Rafael Guinovar i inspirada en l'obra de Salvador Espriu. Calendari: Les ballades tindran lloc un diumenge de cada mes (d'octubre a març) a les 12:00h, amb la participació de la Cobla Principal de Tarragona, la Cobla Cossetània i la Cobla Reus Jove. Col·laboració: La ballada del 20 de desembre serà organitzada per la colla Tarragona Dansa per al lliurament de premis del concurs territorial. Tarragona 2016 i el suport al món sardanista L'entitat organitza un concert especial el 28 de novembre a l'Antiga Audiència per donar suport a la candidatura de Tarragona com a Capital Cultural Europea 2016. Jordi Grau aprofita per fer una reflexió crítica sobre la situació cultural actual: "Crec que s'hi hauria d'implicar molt més tothom... Tarragona, en aquests moments, no té unes instal·lacions de primera categoria per poder donar aquest caire als concerts." Gran Homenatge a Tomàs Gil i Membrado Pel mes d'abril de 2010, es prepara un reconeixement nacional al mestre Tomàs Gil i Membrado amb motiu del seu 95è aniversari. L'acte central consistirà en un concert inèdit on es tocaran les sardanes dedicades als 12 mesos de l'any. Amb més de 1.300 sardanes escrites, Gil i Membrado és considerat el compositor més prolífic de la història de la dansa, mantenint una estreta vinculació emocional i artística amb la ciutat de Tarragona.

  • Campanya de Recollida d'Aliments a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    14'

    Campanya de Recollida d'Aliments a Tarragona

    Campanya Solidària del Banc d'Aliments L'episodi se centra en la cobertura en directe de la campanya de recollida d'aliments organitzada pel Banc d'Aliments de les Comarques de Tarragona. En aquesta ocasió, la iniciativa té una durada d'una setmana i coincideix amb el Dia Mundial de l'Alimentació i el Dia Mundial de la Pobresa. Detalls de la Campanya i Objectius Objectiu de recollida: Es marquen la fita d'arribar als 2.000 quilos d'aliments. Aliments prioritaris: Es demanen productes de llarga caducitat com oli, llegums, pasta, arròs i llet. Punts de recollida: Centres comercials com Carrefour (Tarragona i Reus), Eroski i Capravo. El paper del Voluntariat i la Solidaritat "Molts pocs fan un molt." En Pedro Ormazava, representant de l'entitat, destaca que la crisi ha provocat un augment considerable de la demanda d'aliments per part d'institucions que atenen famílies amb pocs recursos i persones a l'atur. Tot i les dificultats per trobar prou voluntaris i la desconfiança d'alguns ciutadans, la campanya compta amb el suport de cares conegudes com Joan Manuel Serrat i l'anàlisi positiva dels col·laboradors sobre el terreny. Transparència i Logística L'entitat posa èmfasi en la transparència, recordant que no gestionen diners, sinó que tot el material rebut es dóna directament a les persones necessitades. La campanya a Catalunya és pionera en el format de realització conjunta durant tota una setmana.

  • Programació de la Tardor Intercultural i Centres Cívics a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    22'

    Programació de la Tardor Intercultural i Centres Cívics a Tarragona

    Presentació de la Tardor Intercultural 2009 L'Ajuntament de Tarragona impulsa la tercera edició de la Tardor Intercultural, un cicle d'activitats per a joves (entre 12 i 35 anys) que tindrà lloc del 21 d'octubre al 30 de desembre. En aquesta ocasió, l'eix central és la cultura de la imatge i la producció audiovisual, amb un focus especial en la cultura japonesa. Activitats i Formació destacada Cultura Japonesa: Tallers d'escriptura, creació de darumes i descoberta de les seves tradicions. Pantalla al món: Un nou espai de cinema alternatiu a l'Antiga Audiència (els dimecres a les 20:00 h) amb curtmetratges realitzats amb mòbils i produccions del Festival de Cinema de Tànger, centrades en l'eix d'Àfrica. Documentals de carrer: Un projecte tipus "Callejeros" on els joves filmen el seu propi entorn (com els barris de Torreforta o la Part Alta/Peralta) per mostrar la seva realitat social. Música: Una masterclass de gòspel amb el professor d'àmbit europeu Emmanuel Djob. Novetats en Participació i Oci Nocturn La regidora Sandra Coloma destaca dues grans fites per a aquest trimestre: 1. Diàleg Polític: Grups de discussió on l'alcalde i la regidora s'asseuen directament amb els joves per escoltar les seves necessitats sense intermediaris. 2. Enigmes Nocturns per Nadal: Una proposta d'oci nocturn alternatiu i saludable per a les nits de vacances, dins del Pla d'Oci Nocturn de la ciutat. "L'administració ha d'oferir un ventall ampli d'activitats de qualitat que puguin conviure amb l'oferta privada." Actualitat dels Centres Cívics Es detalla la inversió i el canvi de filosofia dels centres cívics de la ciutat, buscant un enfocament més comunitari i participatiu. Obres de millora: Inversions a Torreforta (250.000 € per climatització i ludoteca), instal·lació d'un ascensor a Bonavista i un nou taller de cuina a Sant Pere i Sant Pau. Futurs equipaments: Es treballa per ubicar un centre cívic a la zona de Llevant (a la Ciutat Residencial) i es preveu que l'actual Biblioteca de Gasòmetre esdevingui el centre cívic del centre un cop es traslladi a la Tabacalera. Inscripcions: Totes les activitats són gratuïtes i es poden consultar a les webs oficials de Tarragona Jove i de l'Ajuntament.

  • Certamen Benèfic de Tunes a Tarragona per la Síndrome de Down - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    16'

    Certamen Benèfic de Tunes a Tarragona per la Síndrome de Down

    Cooperació i Tradició a Tarragona El programa se centra en la presentació d'un certamen benèfic de tunes que tindrà lloc a Tarragona amb l'objectiu de recaptar fons i visibilitzar la tasca de dues entitats històriques: el Club Vaixell i la Fundació Estela. Aquestes organitzacions porten gairebé 40 anys treballant per la integració de nens, nenes i joves amb síndrome de Down. L'Evolució de la Integració Social Durant la conversa, la Leo (representant de les entitats) i en David (representant de la Tuna de la URV) reflexionen sobre com ha canviat la percepció social de la discapacitat: * Antigament, les persones amb síndrome de Down patien un aïllament social que impedia el desenvolupament de les seves capacitats. * Actualment, hi ha una aposta clara per la normalització, la inserció laboral en tallers ocupacionals i la participació en activitats quotidianes. Detalls de l'Esdeveniment L'esdeveniment és un punt de trobada entre la música universitària i la solidaritat: * Divendres: Cercavila per la Plaça de la Font i concurs de rondes des del balcó de l'Ajuntament. * Dissabte (Palau de Congressos): * Representació del musical "Remember" a càrrec dels usuaris del Club Vaixell (un recorregut pels anys 60, 70 i 80). * Gran actuació de tunes amb més de 100 participants vinguts de llocs com les Canàries. * Donació: L'entrada té un cost simbòlic de 4 euros, destinat íntegrament a les fundacions. "És un treball que necessita molta constància i dedicació, però que és molt enriquidor i ens satisfà molt." La Música de la Tuna En David explica que, tot i que mantenen els clàssics obligatoris com Clavelitos, les tunes s'han adaptat als temps moderns incloent boleros i versions de música pop actual, tot i que el certamen mantindrà l'essència més tradicional i emotiva.

  • Festival Teatre Màgic 2009 a Tarragona: Teia Monner i Los Tangorditos - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    19'

    Festival Teatre Màgic 2009 a Tarragona: Teia Monner i Los Tangorditos

    El Festival Teatre Màgic de Tarragona El programa destaca la celebració de la tercera edició del festival Teatre Màgic a Tarragona, un esdeveniment que reuneix figures de renom com Juan Tamariz, Illana i molts altres. L'objectiu és apropar espectacles de màgia de gran qualitat a diferents teatres i espais de la ciutat. Teia Monner: Innovació amb Màgia i Titelles L'entrevista comença amb Teia Monner, que presenta el seu espectacle Minimal Màgic a la Sala Trono. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Tècnica única: Combina la tècnica de les mans com a titelles (guà) amb efectes màgics realitzats en petita escala. Dramatització i humor: Els seus trucs no són mers jocs de mans, sinó que narren històries dramatitzades amb un fort component de paròdia i humor. Protagonisme femení: Monner és la impulsora del Festival de Dones Magues a Terrassa, l'únic d'aquestes característiques al món, reivindicant el paper de la dona com a protagonista i no només com a ajudant o pertenier. "No hi ha cap titellaire que faci màgia amb mans d'aquesta manera en tot el món; és una innovació dins del món dels titelles." Los Tangorditos: Humor, Tango i Malabars Seguidament, el programa connecta amb Walter Gariboso, membre de la companyia argentina Los Tangorditos, que celebren el seu desè aniversari amb l'espectacle Más gorditos que nunca: Fusió d'estils: L'espectacle barreja el tango, el clown, la música en directe i la màgia. Interactivitat: Destaquen pel seu estil fresc i la capacitat d'improvisació, fent participar activament el públic durant les funcions. Visió irònica: Utilitzen la identitat argentina i el tango des d'una vessant còmica i grotesca per connectar amb l'audiència internacional.

  • Nou servei d'atenció al ciutadà a l'Hospital Joan XXIII - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    14'

    Nou servei d'atenció al ciutadà a l'Hospital Joan XXIII

    Millora de l'atenció i la confidencialitat a l'Hospital Joan XXIII L'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha posat en funcionament un nou espai d'atenció a l'usuari situat al vestíbul principal. Aquest servei neix amb l'objectiu de resoldre consultes en un entorn que garanteixi la privadesa i el confort dels ciutadans, allunyat del soroll habitual de les zones comunes. Característiques del nou espai Confidencialitat: L'oficina és un espai tancat amb vidres que protegeixen la identitat de qui hi ha a l'interior, ideal per tractar temes íntims o delicats. Accessibilitat: Està ubicada estratègicament a l'entrada per ser el primer punt de referència per a qualsevol dubte. Complementarietat: Funciona conjuntament amb el taulell d'informació tradicional, oferint una transició ràpida cap a l'atenció personalitzada si la petició ho requereix. Serveis i gestions disponibles L'Anna Borroel, responsable del centre, detalla que l'atenció va més enllà de la simple informació: Gestió de documentació: Tràmits relacionats amb l'història clínica i derivacions a especialistes. Informació quirúrgica: Punts d'atenció específics a l'àrea quirúrgica per informar els familiars sobre l'estat dels pacients. Recollida de suggeriments: Gestió d'agraïments i queixes com a eina de millora continuada. "Les queixes les valorem molt positivament perquè han de ser elements que ens han d'ajudar a millorar." Equip i funcionament L'equip està format per administratius i personal d'informació distribuïts per tot l'hospital (consultes externes, urgències, àrea quirúrgica). Disposen d'accés al sistema informàtic SAP per consultar dades en temps real i oferir un servei eficient en horari de matí, amb flexibilitat segons les necessitats de l'usuari.

  • Congelació d'impostos a Tarragona per al 2010 - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    7'

    Congelació d'impostos a Tarragona per al 2010

    Anàlisi de la reducció de les taxes municipals L'Ajuntament de Tarragona ha confirmat la congelació i rebaixa d'alguns impostos i taxes municipals de cara a l'exercici 2010. Aquesta mesura respon a l'aplicació de l'IPC local, que actualment se situa en un valor negatiu del -1,4%. Les taxes que experimentaran una disminució són: * Drets urbanístics. * Llicències d'obertura d'establiments. * Timbre municipal. * Circulació de vehicles especials. * Ocupació de la via pública i preus públics. Reaccions del contribuent Des de la plaça de la Font, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio ha recollit l'opinió dels ciutadans, que mostren una dualitat d'opinions: Optimisme moderat: Molts veuen amb bons ulls qualsevol rebaixa fiscal que alleugeris la càrrega econòmica familiar i ajudi el comerç local en temps de crisi. Escepticisme: Part de la població tem que la baixada d'aquestes taxes s'acabi compensant amb increments en altres serveis o tributs indirectes. "Tot el que sigui rebaixar va bé per l'obrer. Si se sent alguna cosa que baixa, és una petita alegria." Context Polític i Social La decisió encara ha de ser ratificada pel Ple Municipal el mes vinent. L'anunci s'emmarca en un context de crisi econòmica on la ciutadania reclama mesures que compensin la manca d'augment salarial i l'increment de l'atur.

  • Tarragona acull el Congrés Nacional de Joves Cambres - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    18'

    Tarragona acull el Congrés Nacional de Joves Cambres

    Congrés Nacional de Joves Cambres a Tarragona Tarragona es converteix en la seu del Congrés Nacional de Joves Cambres, una trobada que reuneix joves emprenedors de tot Catalunya per participar en activitats de formació, tallers i visites culturals. L'esdeveniment està organitzat per la Jove Cambra de Tarragona, una entitat amb gairebé 40 anys d'història que afronta el repte de coordinar aquesta trobada nacional. Estructura i activitats destacades El congrés es divideix en tres vessants principals: Vessant Lúdica: Comença divendres al Tinglado del Port, amb activitats de salsa i monòlegs per potenciar l'habilitat de parlar en públic. Vessant Institucional: Dissabte se celebra l'Assemblea General a la Diputació de Tarragona, on es decideix el rumb de l'entitat i es tria el nou president nacional. Vessant Formativa: Inclou cursos sobre debats, oratòria i els factors d'èxit o fracàs en projectes emprenedors. Participació i emprenedoria Un dels moments més rellevants del cap de setmana és la ponència de Lluís Gavaldà, cantant de Els Pets, qui explicarà la seva experiència com a emprenedor d'èxit en el món mediàtic. Segons els organitzadors, Judit Pizarro i Víctor Monreal, l'objectiu és: "Analitzar el passat, avaluar el present i determinar el futur del moviment júnior." Projecció internacional L'entitat destaca la seva pertinença a la Junior Chamber International (JCI). Recentment, la delegació catalana va obtenir un èxit històric a Budapest amb sis guardons europeus. Aquesta trobada a Tarragona serveix també com a preparació per al Congrés Europeu de 2011, que s'organitzarà a la ciutat i preveu l'assistència de 3.000 persones.

  • Pep Escoda: 14 vegades guanyador del Premi Lux - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    16'

    Pep Escoda: 14 vegades guanyador del Premi Lux

    L'entrevista a Pep Escoda, reconegut fotògraf tarragoní, se centra en la seva trajectòria i el seu recent èxit als Premis Lux, on ha estat guardonat per catorzena vegada. Escoda explica la seva transició de la pintura a la fotografia i detalla el seu projecte premiat: una sèrie sobre els vigilants de museus. Aspectes clau de la seva obra i el Premi Lux Trajectòria professional: Tot i que va començar estudiant pintura amb el mestre Josep Icar, es va passar a la fotografia per necessitat econòmica, convertint-la en la seva passió vital. Projecte "Guaites/Vigilantes": Una sèrie de díptics que exploren la relació entre els espais buits dels museus i les persones que els custòdien. Originalitat del concepte: La sèrie neix de l'atzar durant viatges a Lituània i l'Havana, captant la mirada profunda i sovint invisible dels vigilants de sala. "Una part és el buit i l'altra és el guaita; la persona que et mira i t'observa, i a qui sovint no donem importància tot i estar-hi envoltats." Reptes del treball de camp i permisos Interacció amb els subjectes: Escoda destaca la importància del retrat psicològic. En alguns casos, utilitza la tècnica de la "fotografia robada" per mantenir l'espontaneïtat, tot i que ara gestiona els drets d'imatge i permisos legals. Burocràcia internacional: Actualment està gestionant permisos en grans pinacoteques com el Louvre a París i el Metropolitan de Nova York per tancar la col·lecció. Visió des de Tarragona Relació amb la ciutat: L'artista defensa fermament que es pot tenir una projecció internacional vivint a Tarragona. Per ell, la ubicació no és un obstacle si es té l'energia i les ganes de treballar. Pròxims projectes: Ha finalitzat un llibre sobre el Mercat de Tarragona buscant captar-ne l'ànima arquitectònica i humana, i està iniciant una nova sèrie centrada en la figura del cavall.

  • Detecció precoç de la degeneració macular (DMAE) - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    14'

    Detecció precoç de la degeneració macular (DMAE)

    Prevenció de la DMAE a les Farmàcies de Tarragona L'especialista Elena Molero, vocal d'òptica del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, presenta una campanya pionera sorgida per combatre la Degeneració Macular Associada a l'Edat (DMAE). Aquesta patologia és la principal causa de ceguesa en majors de 50 anys als països desenvolupats. Característiques de la Malaltia Afecció: Degeneració de la màcula (part central de la retina), responsable d'una visió nítida i directa. Símptomes: Aparició d'una nebulosa negra o punt buit al centre de la visió, dificultant la lectura o la conducció, tot i mantenir la visió perifèrica. Tipologies: Seca (90% de casos): Evolució lenta, es pot mitigar amb vitamines antioxidants. Humida o Exsudativa: Molt més ràpida i greu; es considera una urgència mèdica. La Prova d'Screening: Reixa d'Amsler La campanya distribueix kits a 350 farmàcies per realitzar una prova senzilla que consisteix en: 1. Mirar una quadrícula a uns 30 cm de distància. 2. Tapar-se un ull (mantenint les ulleres habituals). 3. Comprovar si les línies es veuen ondulades o trencades. "Si hi ha ondulacions en les línies, possiblement hi hagi un problema a la retina i cal anar immediatament a l'oftalmòleg." Factors de Risc i Tractament Risc: A més de l'edat, influeixen el tabaquisme, l'obesitat, la diabetis, la genètica i l'exposició solar. Solucions: Avui dia existeixen injeccions intravítries que poden aturar el procés de neovascularització i, en fases inicials, fins i tot recuperar part de l'agudesa visual perduda.

  • La fusió de les caixes catalanes: Opinions dels clients - episode art
    Arxiu Sonor 2009 Entrevistes
    8'

    La fusió de les caixes catalanes: Opinions dels clients

    Anàlisi del procés de fusió bancària El programa es trasllada a l'exterior per copsar l'ambient i les opinions dels clients davant la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona. A través de la unitat mòbil, es realitza un recorregut per diverses seus bancàries de la ciutat de Tarragona per conèixer de primera mà com reaccionen els usuaris davant aquest canvi estructural. Diversitat d'opinions entre els usuaris Les reaccions recollides pels periodistes mostren un ventall d'emocions i punts de vista molt contrastats: Arguments a favor: Molts clients consideren que la fusió és necessària i imprescindible per sobreviure a la crisi econòmica. Creuen que la unió crearà una entitat més forta i competitiva, amb una xarxa d'oficines i caixers més àmplia. Crítiques i recels: Existeix un sector d'usuaris, especialment de Caixa Tarragona, que senten indignació. Temen que la fusió suposi una pèrdua de la identitat territorial i que la caixa es converteixi en una simple "sucursal de Barcelona". Preocupacions laborals i de servei: S'ha destacat el neguit per la possible pèrdua de llocs de treball i el tancament de sucursals, així com el temor a un augment de les cues i una pitjor atenció al client. "Crec que és un altre assumpte de prepotència de Barcelona sobre el rest del territori." Participació ciutadana El debat continua obert a l'audiència a través de diverses vies: Missatges SMS: Lectura d'opinions en temps real amb missatges que van des de la crítica ferotge ("ens han venut a Barcelona") fins a l'acceptació pragmàtica. Correu electrònic: Recollida d'arguments sobre la competitivitat. Sorteig: Incentiu a la participació dels oients mitjançant el sorteig d'una samarreta promocional. En conclusió, tot i que molts ciutadans encara desconeixen els detalls tècnics de l'operació, la fusió genera una barreja d'incertesa política i esperança en la millora de la solvència bancària.