Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2003

·248 episodis

RSS

episodis

217-228 de 248

28 de jul. del 2003
30'
L'ascens a l'elit: Els 25 anys del Club Bàsquet Tarragona
El camí cap a l'elit del bàsquet tarragoní L'episodi repassa la transformació del Club Bàsquet Tarragona (CBT) sota la presidència de Rafa Pintado, un període clau en què el club va deixar de ser un equip de l'EBA per convertir-se en un referent estatal. Aquesta transició va implicar una professionalització de l'estructura, un augment del pressupost i una forta vinculació amb les escoles de la ciutat, tot i haver de competir en atenció amb el futbol del Nàstic i el voleibol del Sant Pere i Sant Pau. L'èpica de la fase d'ascens a Gandia (1992) El cor del programa se centra en la temporada 91-92 i la històrica fase d'ascens jugada a Gandia. Després del fracàs de l'any anterior a Càceres, el club va fer una aposta decidida per pujar a la Primera B (l'avantsala de l'ACB). • Planificació i Fitxatges: Es van incorporar figures clau i jugadors amb experiència com Jordi Canals, Edu Bonet i Xavi Puig, que es van sumar a referents com Miguel Anton i Berni Álvarez. • Duresa de la Competició: Els jugadors recorden la intensitat de jugar partits pràcticament cada dia i el desgast físic que això suposava. • Reestructuració Federativa: Aquell any, una reestructuració de les categories va permetre que pugessis fins a vuit equips de setze, facilitant l'èxit del projecte tarragoní. Els records personals i l'impacte a la ciutat Els testimonis destaquen el gran ambient al vestuari, descrit com una "pinya". Entre les anècdotes més recordades figuren: "Recordo l'arribada de tot l'equip amb l'autocar a Tarragona, pitant... la ciutat es va bolcar amb l'equip l'any següent." L'ascens no només va significar un èxit esportiu, sinó que va obligar el club a créixer institucionalment per afrontar els reptes econòmics de les categories superiors. Es van viure moments de gran patiment físic, com les lesions del José Martínez, però la recompensa va ser l'entrada del club a la semi-elit del bàsquet espanyol.
28 de jul. del 2003
30'
La història del CBT: La Fase d'Ascens a Càceres 1991
Una Dècada Daurada per al Bàsquet Tarragoní L'episodi repassa els anys 90 com l'època de consolidació del Club Bàsquet Tarragona (CBT), destacant l'ambient al pavelló Sant Jordi i figures emblemàtiques com Berni Álvarez i l'històric base Artur Martí. L'Odissea de Càceres 1991 El punt central de la tertúlia és la primera fase d'ascens a la Primera B (actual Lliga LEB) disputada a Càceres l'any 1991. L'equip, dirigit per Vicenç Saneuja, hi va arribar al límit de les seves forces després d'un final de lliga exhauridor on van haver de guanyar nou dels últims deu partits. • L'odissea del viatge i l'allotjament: Els convidats recorden amb humor i certa indignació les condicions de la primera nit en un hostal de carretera que comparen amb un "motel de Tarantino". • La reacció de la directiva: Davant la falta d'higiene, els directius Paco Franco i Javi Mas van organitzar un canvi d'hotel d'amagat de l'organització cap a l'hotel Melià. • Rendiment esportiu: Tot i la gran victòria inicial contra el Gandia, l'equip va acabar cedint davant Corunya i Tenerife per la falta d'experiència i el cansament acumulat. Impacte i Llegat del 91 "Aquella data a Càceres és l'inici de la dècada triomfal del Club Bàsquet Tarragona." Malgrat no aconseguir l'ascens aquell any, l'experiència va servir per: • Consolidar el projecte esportiu i la relació amb els mitjans de comunicació. • Professionalitzar l'estructura del club amb l'arribada de nous patrocinadors. • Preparar el terreny per a l'èxit definitiu que arribaria només un any després. També es recorda la inauguració del Pavelló del Serrallo l'any 1995 com un moment clau per al futur de l'entitat.
28 de jul. del 2003
32'
L'ascens del CBT: Del somni de la LEB 2 a l'elit
L'aposta pel professionalisme al CBT L'episodi repassa el creixement del Club Bàsquet Tarragona durant les temporades 2000-2001 i 2001-2002, un període clau marcat per l'entrada a la categoria LEB 2. La directiva, encapçalada per Rafael Pintado, va prendre la decisió estratègica de professionalitzar l'estructura del club per no perdre el "tren del bàsquet professional". L'etapa de Ricard Casas (2000-2001) Sota la direcció de Ricard Casas, l'equip va viure una temporada brillant però amb un final agredolç: • Es van fitxar jugadors clau com els americans Derrick Bryant i Levi Meidelbrooks, a més de nacionals amb experiència com Nacho Ferrer i Xavi Paricio. • L'equip va aconseguir la Copa LEB 2 i va ser subcampió de la lliga regular. • La decepció va arribar en el cinquè partit del play-off contra el Cornellà, on van ser eliminats en una pròrroga dramàtica al pavelló del Serrallo. "Vam començar amb 300 persones al pavelló i vam acabar amb 3.000; és un orgull haver generat aquest ambient." L'ascens amb Porfirio Fisac (2001-2002) Amb la marxa de Casas al Manresa, Porfirio Fisac va prendre el relleu per culminar el projecte: • L'estratègia es va centrar a donar continuïtat al bloc i reforçar posicions crítiques amb l'arribada de Miqui López i Gaby Ruiz. • El moment culminant va ser el 25 de maig de 2002, quan l'equip va aconseguir l'ascens a la LEB 1 (actual LEB Or) després de vèncer el Gandia en un cinquè partit ple de tensió. • Es destaca la figura de José Coego, qui va ser determinant en el partit decisiu per segellar l'èxit històric. Conclusions i llegat L'episodi tanca amb una tertúlia emotiva on entrenadors i jugadors agraeixen la visió de la directiva i el suport d'una ciutat que es va bolcar amb l'equip, transformant el CBT en un referent del bàsquet català just abans del seu 25è aniversari.
28 de jul. del 2003
30'
25 anys del CB Tarragona i la seva Fundació Privada
Celebració del 25è Aniversari del CBT L'episodi se centra en la commemoració del primer quart de segle de vida del Club Bàsquet Tarragona (CBT), destacant els actes organitzats per la comissió presidida per Xavi Mas. Es detalla la presentació del llibre d'Enric Pujol sobre la història del club i la voluntat d'implicar tota la ciutat en aquesta efemèride. Actes Destacats • Llibre d'història: Escrit un any abans del 25è per permetre la participació i afegir una separata final amb els actes de l'aniversari. • Símbols del club: Presentació del logo oficial, el concurs de dibuix escolar i el llançament de l'Himne del Club, un dels moments més emotius. • Sopar de Gala: Previst per al 10 de setembre al Fortí de la Reina com a tancament de les celebracions. La Bàsquet Tarragona Fundació Privada Es presenta la Fundació com un ens creat el desembre de 2001 per separar la gestió social i patrimonial de la competició esportiva professional. Objectius i Avantatges • Gestió de Patrimoni: L'objectiu a llarg termini és aconseguir un local propi o instal·lacions que donin estabilitat al club i evitin el seu caràcter "nòmada". • Bàsquet Base i Cultura: Fomentar la formació dels joves i vincular l'esport amb activitats culturals (musica, pintura, oci). • Beneficis Fiscals: La fundació permet deduccions fiscals més elevades (fins al 75% amb la nova llei) per als donants en comparació amb un club esportiu convencional. Futbol i Projectes Immediats • Concurs de la Mascota: S'anuncia un concurs obert a tothom per triar una mascota que representi el club i la ciutat de Tarragona. • Reivindicació Institucional: Es fa una crida a l'Ajuntament per a la construcció d'un Palau d'Esports que permeti al club competir algun dia a la Lliga ACB. "La fundació naixerà activament a partir que acabi aquest 25è aniversari, quan els esforços aniran a captar donatius i fomentar el bàsquet base."
28 de jul. del 2003
28'
El CBT i els seus patrocinadors: 25 anys d'història
El Paper del Patrocini en la Supervivència del Club El programa explora la importància vital dels espònsors en la història del Club Bàsquet Tarragona (CBT), una tasca descrita com a "feixuda i desagraïda". En els primers anys, davant la falta d'atenció de les institucions post-franquisme, la junta de Pere Ferrer va haver de buscar recursos atípics per mantenir l'estructura del club, que ja el 1984 comptava amb vuit equips. Empreses que van creure en el projecte Diversos representants d'empreses privades recorden els seus inicis com a patrocinadors, destacant que el suport no era només per publicitat, sinó per un compromís emocional i d'integració a la ciutat: • Cinemes Oscars (Joan Montserrat): Van aportar unes 250.000 pessetes a mitjans dels 80. Montserrat destaca que l'objectiu era vincular esport i cultura. • Flaxburger / Fleca Flaquer (Pere Flaquer): Patrocinadors a finals dels 80, motivats per l'afició a l'esport i la insistència de la directiva. • KM Tiendas (Antonio Miras): Empresa que va aportar fins a 5 milions de pessetes en etapes posteriors, buscant una publicitat més massiva. "A vegades el cor et mana i, amb el bàsquet, ja no em mirava els números, em mirava el cor. El dia que van pujar... això no té preu." La Crítica a les Grans Corporacions i Entitats Financeres Durant la tertúlia es fa una crítica directa a les grans indústries químiques i entitats financeres de Tarragona. Mentre que en altres ciutats espanyoles les caixes d'estalvis (com Unicaja o Caja Madrid) són el motor del bàsquet, a Tarragona s'acusa aquestes entitats de "donar l'esquena" al club. • Caixa Tarragona: S'esmenta específicament que, malgrat els seus beneficis, la seva aportació és insuficient per a un club que porta el nom de la ciutat per tot l'estat. • Indústria Química i Port Aventura: Es qüestiona per què no s'impliquen més en els equips d'elit locals com el CBT o el Nàstic. El Rol de l'Ajuntament i el "Tarragonisme" Els regidors Agustí Mallol i Raül Font defensen el paper de l'administració pública com a principal suport econòmic actual. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: • La visió de l'esport com a eina de benestar social i qualitat de vida. • L'objectiu de portar el CBT a la màxima categoria del bàsquet estatal. • La definició del bàsquet com un instrument per fer tarragonisme radical i sentir-se identificat amb els colors de la ciutat.
23 de març del 2003
4'
Expressió de gratitud sostinguda en el temps
Anàlisi de la seqüència de comunicació Aquest segment presenta una estructura repetitiva centrada exclusivament en l'acte de donar les gràcies. A través d'una comunicació intermitent i constant, s'estableix un diàleg on la paraula clau és la gratitud. Punts Clau de la Interacció Repetició rítmica: L'ús de la paraula "Gràcies" cada 30 segons suggereix un protocol de comunicació establert. Consistència del missatge: No s'introdueixen variacions semàntiques, posant l'èmfasi en la cortesia i el reconeixement. Estructura temporal: La interacció es manté durant 240 segons amb una precisió matemàtica. "Gràcies." En conclusió, el text és un exemple de comunicació minimalista on el valor resideix en la persistència del missatge de suport o agraïment.
23 de març del 2003
27'
Cuina Catalana: Institut, Tradició i l'Àvia Remei
Preservació del Patrimoni Gastronòmic Català En aquesta edició del programa, el cuiner Francesc Lladó i la coneguda àvia Remei exploren la importància de documentar i mantenir viva la cuina tradicional davant la pèrdua de coneixements generacionals. L'Institut Català de la Cuina i el Receptari Francesc Lladó ens presenta la tasca de l'Institut Català de la Cuina, una entitat que treballa per catalogar el receptari de la cuina catalana de manera científica i participativa. • L'objectiu és crear un inventari d'unes bases culinàries que s'estan perdent amb la desaparició de les generacions més grans. • La definició de cuina catalana inclou plats històrics fets al territori per diverses persones de manera independent durant anys. • S'accepten influències externes, com els canelons, que ja formen part de la identitat nacional. Secrets i Receptes de l'Àvia Remei La conversa compta amb la participació de Remei Ribas Aguilera (l'àvia Remei), qui presenta el seu nou llibre Plats i secrets. • Remei destaca la importància de la senzillesa per atreure la joventut cap als fogons. • Defensen que a la cuina no hi ha d'haver secrets, sinó voluntat d'explicar el per què de cada pas. • > "La cuina catalana comença amb una ceba i acaba amb una picada." Tècniques Específiques i el Bacallà Durant l'entrevista es desvelen trucs pràctics per a plats tradicionals, especialment rellevants per a la Quaresma: • El bacallà: Remei explica el procés de remull prolongat a la nevera per aconseguir una textura òptima i el mètode de torrat per a l'arròs de bacallà sec. • L'ou dur centrat: Un truc tradicional consistent a remenar l'ou amb una cullera de fusta mentre bull per centrar el rovell. • Les tripes de bacallà: Com escaldar-les i hidratar-les perquè quedin meloses com un peu de porc. Conclusió L'episodi subratlla que la gastronomia és una part fonamental de la cultura que requereix tant d'una base acadèmica (l'Institut) com d'una transmissió popular i casolana (l'àvia Remei).
23 de març del 2003
20'
Consells culinaris sobre peix de temporada i receptes
Panorama del peix de temporada i captures actuals El cuiner Francesc Lledó explica que ens trobem en un moment de canvi als caladeros a causa dels recents temporals. Aquesta situació afecta la disponibilitat i els preus de diverses espècies: Gamba i escamarlà: Tot i ser l'època, els preus no han baixat tant com s'esperava perquè encara no s'han localitzat els punts de captura òptims post-tempesta. Saïtó (Seitó): Comença a entrar el producte de qualitat, però es recomana esperar a l'abril o maig per posar-lo en sal, ja que el preu serà més raonable i la mida més grossa. Tonyina: S'inicia la temporada amb les captures de bonítol i tonyines petites, un producte ideal per als nens per la seva absència d'espines. Sèpia de Tarragona: És un moment excel·lent per consumir-la, especialment si és fresca del dia comprada directament a les peixateries a la tarda. Tècniques i trucs a la cuina L'art de l'enfarinat i fregit Per cuinar el gambó o la gamba blanca petita, Lledó recomana: 1. Enfarinar i fregar immediatament, ja que aquest producte s'oxida i s'ennegreix de seguida. 2. Utilitzar un colador o escorredor per treure l'excés de farina en lloc del mètode tradicional del paper de diari, per evitar la toxicitat de la tinta. 3. Aromatitzar la farina amb ratlladura de llimona, galeta picada o espècies per donar un toc cruixent i diferent. Com cuinar la sèpia a la planxa sense que tregui aigua "La reacció de la sèpia ha de ser tancar el porus i fer crosta per no perdre l'aigua." Per evitar el fracàs d'una sèpia bullida a la paella, cal: * Tenir la planxa a la màxima temperatura abans de tirar el producte. * No fer servir recipients massa petits; el producte necessita espai per ventilar i evaporar la humitat. * No marejar-la: volta i volta, amb paciència. Receptes destacades Gambes a l'ajillo (estil cubà) Una versió que utilitza all tendre (incloent-hi la part verda) tallat a trossos grossos, integrat en un sofregit de ceba i tomàquet, condimentat amb un toc de comí i flambeja amb ron. Peus de porc amb sèpia i salsa de calçotada Un plat de mar i muntanya ideal per a la temporada de calçotades: * Es bullen els peus de porc amb herbes aromàtiques i es desossen. * Es guisen conjuntament amb sèpia fresca (amb pell) i fesols. * S'utilitza la salsa de romesco sobrant dels calçots com a base del guisat, deixant-ho reposar perquè els gustos s'integrin millor d'un dia per l'altre.
23 de març del 2003
24'
Recull de Salutacions: Un Episodi sobre la Cortesia Noturna
Introducció a la Cortesia L'episodi d'avui se centra exclusivament en l'ús de la salutació tradicional catalana per acomiadar el dia. Al llarg de la sessió, es realitza una exploració profunda de la repetició rítmica i la importància de mantenir un to cordial. El Valor de la Salutació • Es destaca la constància en el missatge. • S'observa una estructura minimalista que busca la connexió directa amb l'audiència. "Bona nit" Impacte de la Comunicació Minimalista La sessió demostra com la simplicitat pot ser una eina potent de comunicació emocional. No calen grans discursos per transmetre desitjos de descans i benestar a la comunitat catalanoparlant.
23 de març del 2003
17'
L'ús insòlit del tabac a la cuina: postres amb cigars
La innovació culinària: Cuinar amb cigars Habanos El cuiner Francesc Lleodó ens presenta una proposta absolutament insòlita i disruptiva: l'ús de puros (cigars) com a ingredient en l'alta cuina. Aquesta tècnica no utilitza el fum, sinó la fulla de tabac fermentada per extreure'n els seus aromes i sabors complexos. El procés de la infusió El mètode base per treballar amb aquest ingredient és la infusió: Es recomana utilitzar exclusivament cigars Habanos (com la marca Partagàs) per la seva qualitat i matisos orgànics. S'utilitza la nata líquida (mínim 35% de matèria grassa) com a vehicle conductor, ja que el greix absorbeix els aromes. El procés consisteix a fer arrencar el bull a la nata, retirar-la del foc i posar-hi el cigar obert (tripa i capot) durant uns 10 minuts, tapat amb paper film. Aplicacions a la pastisseria Segons Lleodó, la nata de tabac és una base versàtil per a diverses elaboracions: Milfulls de cafè i tabac (una de les seves especialitats al restaurant). Mousses combinades amb menta o xocolata. Farciment per a lioneses o pastissos de full. Cremes i gelats si s'infusiona directament en llet. Consideracions sobre el gust i la salut "Té aquella coseta del picant del tabac, que és sutil i agradable, i deixa l'aroma a la boca que recorda el plaer de fumar un bon cigar." És important destacar que el tabac és liposoluble; per tant, la nicotina es dissol en el greix de la nata. Tot i que les concentracions són baixes perquè no hi ha una ebullició prolongada, el cuiner adverteix que les persones amb problemes cardíacs o tabaquisme sever han de tenir precaució.
23 de març del 2003
20'
Viatge gastronòmic a Cuba amb Francesc Lledó
Exploració de la cultura i la cuina cubana Francesc Lledó comparteix la seva experiència personal i professional després d'un viatge per Cuba, analitzant com la situació sociopolítica del país condiciona directament la seva realitat gastronòmica. El relat se centra en la dificultat d'accés als productes bàsics i la riquesa de certs aliments autòctons malgrat les mancances del sistema. La realitat dels mercats i el subministrament El mercat negre: La majoria de l'activitat comercial quotidiana opera al marge de la legalitat, ja que el sistema oficial no cobreix les necessitats bàsiques de la població. Manca d'incentius: Lledó destaca com el sistema polític desmotiva la producció agrícola, provocant una escassetat sorprenent de fruites tropicals i verdures en un clima teòricament idoni. Productes de baixa qualitat: S'observa una degradació en la cura d'ingredients com els tomàquets, els alls i l'arròs. Productes estrella i gastronomia local El porc: Considerat d'una qualitat excel·lent, similar a l'ibèric, degut a la seva cria en llibertat i alimentació natural. Marisc: La llagosta és un producte molt ofert als turistes per la seva abundància i preu assequible al mercat informal, caracteritzada per un gust intens gràcies a les aigües del Carib. Acompanyaments tradicionals: Es detalla l'ús constant de frijoles negros, arròs, chips de plàtan (chatinos/mariquitas) i diversos tubèrculs com la batata i la malanga. Cultura del tabac i elaboració de cigars "De la mateixa planta es pot fer un Coiba o un Romeo y Julieta; tot depèn de la selecció manual de la fulla." Lledó explica el procés de producció a Pinar del Río, on destaca la importància de la capa (la fulla exterior més cara) i com la fabricació de les diferents marques es realitza de forma integrada segons la qualitat del material i no necessàriament en fàbriques separades.
23 de març del 2003
21'
Receptes tradicionals de l'àvia: cuina amb llet i canyella
En aquest episodi, el cuiner Francesc s'acomiada temporalment de l'espai de cuina per marxar de vacances a Cuba. Com a comiat, comparteix dues receptes tradicionals de la seva família que destaquen per la seva originalitat i herència cultural: Macarrons amb llet i canyella Aquesta és una recepta atípica amb una tècnica de cocció inversa. El secret principal és un sofregit de ceba que s'ha de torrar fins a gairebé cremar-se una mica per donar-li profunditat. * Es prepara un sofregit amb carn picada (vedella o mixta) i ceba tallada a mida d'una ungla d'home. * S'hi afegeix canyella en pols, llorer, farigola i un toc opcional de tomàquet o brandi. * La clau és la llet: s'afegeix un litre de llet que s'ha de treure del foc just quan arrenca el bull. * La pasta es bull a part i es treu molt al dente (crua); s'acaba de coure fora del foc absorbint tot el líquid de la llet calenta durant una hora. Fricandó amb canyella Una variant de l'estofat català clàssic que prescindeix de la pastanaga i el tomàquet, centrant-se en l'aroma de la canyella i la ceba. * La carn (culata de l'espatlla) es marina amb abundant canyella en pols durant mitja hora. * S'utilitza una gran quantitat de ceba (unes quatre peces grosses per a cinc persones) que s'ha de fondejar a foc lent. * Després d'enfarinar i fregir la carn, s'ajunta amb la ceba, llorer i aigua, deixant-ho coure a foc suau (xup-xup) una hora o més. "Som el que mengem, i aquestes receptes són part de la nostra història, influenciades per la cultura àrab que utilitzava espècies dolces en plats salats." L'episodi clou amb consells sobre l'ús de les herbes aromàtiques fresques, com el llorer, i la recomanació de provar aquestes tècniques amb pastes integrals o varietats grosses.