Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2003

·248 episodis
RSS

episodis

85-96 de 248
  • 26'

    Cançons i Tradicions del Cicle de Nadal i Reis

    Exploració de les Tradicions Musicals Navidenyes Aquest episodi realitza un viatge a través del folklore català, centrant-se en les tonades i rituals que marquen el cicle de Nadal, des de Santa Llucia fins a l'arribada dels Reis d'Orient. Santa Llucia i les Captes Femenines El programa destaca la figura de Santa Llucia (13 de desembre) com l'equivalent femení de Sant Nicolau. Es presenta una cançó de capte de la comarca de l'Anoia, on les noies demanaven obsequis de casa en casa: "Santa Llucia de l'Abisbal, 13 dies d'aquí Nadal, baixeu una coqueta pel dia de Nadal" El Tió de Nadal: Variants i Escatologia Es discuteix la diversitat de les cançons per fer cagar el tió segons la zona geogràfica (Baix Camp, Bages, Priorat, Ripollès). Els punts clau inclouen: • La presència constant d'elements com els torrons, el vi blanc i les panses. • L'ús de formuletes amb influència llatina com torronatis o blancatis. • La barreja de ritualitat amb conceptes escatològics. • La preocupació per l'estandardització de les cançons a les escoles, que fa perdre les variants locals úniques de l'àmbit rural. Els Reis d'Orient i la Simbologia de l'Espígol Finalment, s'analitzen les cançons d'arribada dels Reis i la curiosa tradició d'encendre atxes d'espígol. Aquesta pràctica, típica de zones com la Riera de Gaià, serveix per: • Guiar els Reis amb llum i aroma. • Transportar la comunitat cap a una atmosfera oriental mitjançant el perfum de l'herba cremada. El programa conclou amb una referència al personatge del Dimoni a Els Pastorets de Girona.

  • 19'

    Sessions de Digi: Tonades Ancestrals de Nadal

    Exploració del Patrimoni Sonor Nadalenc En aquesta edició especial del programa de cultura popular, es realitza un recorregut a través d'enregistraments històrics i tonades ancestrals vinculades al cicle de Nadal a Catalunya. L'objectiu és oferir una visió sonora de les tradicions que van des de Sant Nicolau fins als Reis d'Orient, posant en valor la feina de recerca dels etnomusicòlegs. Les Festes i les seves Cançons Sant Nicolau (6 de desembre): Es destaca com el sant que "obre les festes amb clau". Es presenta un enregistrament d'Altafulla (1988) que barreja català i castellà, reflectint les antigues captes infantils on es demanaven aliments per a àpats comunitaris. Santa Llúcia: Se cita el refranyer popular ("13 dies abans de Nadal") i es recorda que, tradicionalment, aquesta és la data real per començar a muntar el pessebre, el qual s'ha de mantenir fins a la Candelera (2 de febrer). El Tió de Nadal: S'analitza un exemplar de cançó del Molar (Priorat). El ritual de colpejar el tronc es vincula a antics rituals de fertilitat i natura. Les Nadales i l'Adoració: Es reprodueix una peça de Balsareny (1974) titulada "Les 12 toquen", on es destaca l'ús de terminologia com "el ninyo", habitual a la Catalunya Central al segle XVIII. Els Reis d'Orient: Es tanca el cicle amb cançons de rebuda, diferenciant les cavalcades urbanes de les celebracions locals més màgiques i participatives. La Recerca Etnogràfica El programa ret homenatge a figures com Josep Crivillé i altres investigadors que han documentat aquestes veus. Es subratlla la importància de conservar aquests testimonis per evitar que el folklore es converteixi en simple arqueologia i es mantingui com una realitat viva. "Sant Nicolau obre les festes amb clau."

  • 20'

    Orígens i evolució històrica de la Loteria de Nadal

    En aquesta conversa amb Jordi Bertran, s'analitza el fenomen de la Loteria de Nadal no només com un joc d'atzar, sinó com un ritual sociològic i cultural profundament arrelat. A diferència d'altres apostes, la loteria nadalenca és acceptada socialment com una tradició més, equiparable a menjar torrons o fer cagar el tió. Fonaments històrics i etimològics L'origen de la loteria es remunta a l'antiguitat, amb una forta base en la concepció màgica dels números: * Tradicions greco-llatines: El terme prové de les sortes romanes. Ja a Grècia s'utilitzaven nens extractors per garantir la innocència i la sort en els sortejos. * Festes Saturnals: Durant l'Imperi Romà, se celebraven festes amb grans àpats on l'Estat fomentava sortejos de regals, des de coses insignificants fins a objectes de gran valor econòmic. * Edat Mitjana: Apareixen les rifes populars i de carrer, derivant en una multiplicació de sortejos que sovint finançaven obres públiques o causes socials. L'evolució cap al model actual El sistema modern arriba a Espanya principalment per influència italiana (Nàpols) durant el segle XVIII: * Carles III: Va instaurar el primer sorteig oficial el 1763 per reordenar les rifes populars i recaptar fons. * Col·legi de Sant Ildefons: Ja el 1796 es documenta la participació dels nens de Sant Ildefons, vestits amb tòniques i perruques blanques. * La Grossa (El Gordo): El nom prové del personatge d'un nano fanfarró i opulent ple de números que apareixia a les butlletes del segle XIX. "El que juga molt és un boig, però el que no juga res és un tonto." Una tradició compartida El programa destaca com la loteria de Nadal ha esdevingut una il·legalitat tolerada a través de les participacions d'entitats i amics, reforçant la idea d'abundància i il·lusió col·lectiva per iniciar l'any nou.

  • 22'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Anàlisi de la seqüència de salutacions Aquest document presenta una transcripció monòtona i repetitiva basada en la reiteració d'una única fórmula de cortesia: "Bona nit". El contingut es caracteritza per una absència total de variació temàtica, centrant-se exclusivament en l'acte de saludar durant la franja nocturna. Punts clau del registre Repetició constant: L'expressió "Bona nit" es repeteix sistemàticament en intervals gairebé idèntics de 30 segons. Continuïtat temporal: La seqüència s'estén des del segon 0 fins al segon 1349, mantenint un ritme constant. Mínima variació: No s'observen interrupcions, canvis de llenguatge ni matisos en el missatge transmès. "Bona nit" En resum, el text reflecteix un patró circular on la interacció es limita a la cortesia bàsica sense arribar a establir un diàleg o desenvolupar cap concepte addicional. La simplicitat i la reiteració són els eixos vertebradors d'aquesta comunicació.

  • 19'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Punts Clau del Diàleg Aquest document presenta una seqüència repetitiva d'una salutació estàndard durant una franja de temps determinada. El contingut destaca per la seva monotonia i simplicitat absoluta. Anàlisi del contingut Salutació única: El text es limita exclusivament a la fórmula "Bona nit". Freqüència regular: Es produeix una repetició sistemàtica cada 30 segons aproximadament. Absència de context: No es desenvolupa cap conversa ni s'aporta informació addicional més enllà del protocol de benvinguda o comiat. "Bona nit" En resum, es tracta d'un intercanvi o emissió de paraules buides de contingut narratiu, centrat únicament en la repetició ritual de la salutació.

  • 18'

    Llegendes de la costa i el Miracle de Jaume I

    La Platja del Miracle i la tradició tarragonina En aquesta ocasió, l'especialista Jordi Bertran ens apropa al folklore marítim de casa nostra, centrant-se en l'origen de la denominació de la platja del Miracle a Tarragona. La secció combina refranys populars, dades històriques i la mística d'un espai que ha estat escenari de fets extraordinaris. El retorn de Jaume I i el suposat miracle La llegenda principal ens trasllada a l'octubre de 1230, durant el retorn del rei Jaume I després de la conquesta de Mallorca. Segons la tradició: El monarca va desembarcar a la platja de Tarragona (que llavors no s'anomenava així). Tot just posar el peu a terra, es va desencadenar una gran tempesta que va enfonsar les embarcacions reials. La salvació personal del rei en aquell precís moment es va interpretar com un acte miraculós. Com a testimoni, es va edificar l'església de Santa Maria del Miracle (o dels Miracles), les restes de la qual encara es poden visitar a l'interior de l'amfiteatre romà. La connexió amb altres espais màgics L'espai no només és famós pel rei, sinó que Bertran destaca que és un emplaçament carregat d'espiritualitat: Sant Fructuós: El martiri de les arenes de l'amfiteatre també aporta una capa de sacralitat a la zona. Bisbe Oleguer: Es recorda la seva capacitat per calmar tempestes mitjançant conjurs espirituals. Imatges arribades per mar: S'obre el fil per al proper episodi sobre les imatges sagrades que arriben a la costa, com el cas del Sant Crist de Salomó a Altafulla. "Novembre humit, et faràs ric." Els pirates i el rescat de Salomó El programa acaba amb un tast d'una història de pirates, corsaris i rescats vinculada al Ball del Sant Crist de Salomó, una imatge mutilada que va arribar per mar des de l'Alguer i que gaudeix d'una gran devoció a tot el Camp de Tarragona.

  • 22'

    Mites i tradicions compartir entre la costa gallega i la catalana

    En aquest episodi, s'explora la riquesa de la cultura popular marinera, establint paral·lelismes entre les llegendes de la Costa da Morte a Galícia i les tradicions dels Països Catalans. El context del primer aniversari de la tragèdia del Prestige serveix com a punt de partida per parlar de la màgia i la devoció que envolten el mar. La màgia de Muxía i el Santuari de la Barca Es destaca la importància del santuari de la Nuestra Señora de la Barca, un lloc on la devoció religiosa es fusiona amb elements megalítics: Pedres oscil·lants (Pedras de Abalar): Roques modelades pel mar que, segons la tradició, tenen poders curatius i es mouen amb la força de les onades o rituals específics. Simbologia marinera: Pedres amb formes de barca, timó o veles que la llegenda vincula amb l'arribada de la Mare de Déu a la costa. Rituals de curació: Pràctiques com passar nou vegades per sota de certes roques per curar el reumatisme. El cas de Benidorm: La Mare de Déu del Sufragi S'explica un fet històric recollit a l'arxiu de Simancas que va tenir lloc el 1740, on una barca fantasma va aparèixer a la deriva a la costa de Benidorm: El prodigi del foc: Tot i que les autoritats van manar cremar l'embarcació per por a la peste, la imatge de la Mare de Déu que servia de mascaró de proa va sobreviure a les flames totalment intacta. Etimologia del Mascaró: Es fa una distinció entre el mascaró com a element decoratiu de proa i el personatge del Mascarón, un diable tradicional documentat a la Tarragona medieval. "Parlar de Galícia i no parlar de màgia i d'éssers extraordinaris és impossible, però als Països Catalans ens passa exactament el mateix."

  • 19'

    Sant Martí: Llegendes, l'estiuet i l'arc del cel

    La figura de Sant Martí i la seva dimensió llegendària En aquesta conversa amb Jordi Bertran, s'explora profundament la figura de Sant Martí de Turs (segle IV), un personatge que transcendeix la història per convertir-se en un pilar del llegendari popular. Es destaca la seva transició de soldat romà a cristià i la seva imatge com un dels sants viatgers que, segons la tradició, guien les ànimes cap al cel. Els mites i la simbologia del sant La capa partida: El mite més conegut on Martí, amb la seva espasa, divideix la seva capa per ajudar un captaire que tenia fred. Aquest acte de caritat té una conseqüència filològica curiosa: > "El terme llatí capella significa mantell o capa; l'espai on es guardava el tros de capa del sant va donar lloc al nom de les esglésies petites: les capelles." L'arc de Sant Martí: S'analitzen tres interpretacions: la bíblica (aliança postdiluvi d'acord amb el Gènesi), la còsmica (la constel·lació de Sant Martí) i la popular, que narra una juguesca amb el Dimoni per veure qui creava l'arc més bonic. L'espasa mística: Es parla d'una espasa llegendària, forjada pels martinets (fullets forjadors), capaç de tallar ferro i pedra, que hauria passat per mans de cavallers i comtes de Barcelona. Tradicions estacionals i meteorològiques Finalment, el programa tracta fenòmens com: L'estiuet de Sant Martí: El període de bonança tèrmica al voltant de l'11 de novembre. La matança del porc: L'època tradicional per aquesta activitat, immortalitzada en el refrany "a cada porc li arriba el seu Sant Martí". Els tresors i el sexe: La creença popular que als extrems de l'arc hi ha tresors o la llegenda urbana que passar per sota d'ell permet canviar de sexe.

  • 21'

    La Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa

    Introducció i Retorn de les Vacances El programa marca el retorn de Jordi Bertran després del seu descans, iniciant una tertúlia sobre el calendari festiu. Tot i que s'aproxima la Castanyada i Tots Sants, els interlocutors decideixen apartar temporalment els temes gastronòmics (panellets i castanyes) per centrar-se en l'actualitat cultural dels espectacles d'arrel tradicional. La Sisena Fira d'Arrel Tradicional a Manresa L'eix central de la conversa és la celebració de la sisena fira de Manresa, que tindrà lloc entre el 31 d'octubre i el 2 de novembre. Aquest esdeveniment es defineix com una plataforma de progrés per a la cultura popular: Evolució de la tradició: Es defensa que la tradició ha de ser viva i dinàmica; si es manté de forma arqueològica o museística, acaba morint. Terminologia: S'analitza el pas del concepte "espectacle tradicional" a "d'arrel tradicional", permetent la incorporació de llenguatges moderns i experimentals. Autoestima cultural: Es reclama una major valoració dels productes autòctons catalans davant les influències externes o les etiquetes com World Music o música ètnica. Connectivitat i Mestissatge Bertran destaca projectes com So Català, que explora les sonoritats comunes de l'arc mediterrani (entre els Pirineus i Andalusia) i la seva connexió amb el flamenc pur i la cultura gitana. També s'esmenta el mestissatge en la música menorquina amb el grup Baida. "La tradició no és que sigui un gueto o un món de la prehistòria, sinó que hi ha gent de tot tipus i peces d'una actualitat vibrant." Participació del Camp de Tarragona Es detallen les formacions de les comarques tarragonines que participaran a la fira, destacant la varietat de propostes: Música: Grups com Baetúria (el Vendrell), Gadagang (Cambrils), Bufalodre (Valls), Ganxets i La Canyad'or (Reus). Es fa una menció especial a Txala, que fusiona la txalaparta basca amb instruments i repertori català. Teatre: Companyies com La Medusa (Tarragona), Natural Clown Killers (Reus) i Passabarret (Valls), que treballen el redescobriment de la màscara com a element teatral medieval adaptat al cabaret contemporani.

  • 24'

    Sessió Nocturna: Salutacions i Benvinguda

    Benvinguda a la Sessió Nocturna Aquesta emissió consisteix en una sèrie de salutacions cordials i missatges de bona nit que es repeteixen de manera sistemàtica al llarg de tot l'episodi. Dinàmica del Podcast • L'interlocutor manté un to amable i pausat durant tota la gravació. • L'objectiu principal sembla ser l'establiment d'una connexió inicial amb l'audiència mitjançant la repetició de fórmules de cortesia. Temes Destacats L'episodi no aprofundeix en temes complexos, sinó que se centra exclusivament en l'acte comunicatiu de desitjar una bona nit als oients. "Bona nit" Aquesta és la frase que articula tota l'experiència sonora del programa, servint com a mantra o com a exercici de presència. Conclusió L'episodi finalitza mantenint la mateixa estructura de salutacions fins a l'últim segon, prioritzant la calma sonora i la simplicitat del missatge.

  • 29'

    La recuperació del Ball dels Set Pecats Capitals

    La història darrere el Seguici Popular de Tarragona L'espai de cultura popular, conduït per Jordi Bertran, analitza el procés de recuperació d'un element clau del patrimoni festiu: el Ball dels Set Pecats Capitals. Aquest ball no s'ha d'entendre com una peça aïllada, sinó com a part d'una evolució constant des de l'arribada de la relíquia el 1321. El context del segle XV i la teatralització Durant el segle XV, les festes van patir una transformació profunda cap a la dramatització. El que inicialment eren danses gremials es van convertir en representacions més complexes amb: • L'ús d'escenaris mòbils anomenats roques. • La introducció de la lluita entre el bé i el mal. • L'aparició de màscares grotesques per representar els vicis. "A mi m'agrada més la paraula representació que ball, en el sentit que és potser el primer moment en què es veu una clara lluita, un clar enfrontament entre el bé i el mal." Simbologia i referents iconogràfics La recuperació actual s'ha basat en una recerca rigorosa que ha begut de diverses fonts: • La Catedral de Tarragona: S'han utilitzat les carotes i monstres dels capitells i el claustre com a model per a les noves màscares. • Paral·lelismes geogràfics: S'han estudiat figures com la Moma de València, els Cociers de Mallorca i els Pecados de Camuñas (Toledo). • Model historicista: S'ha optat per una estructura de 7 contra 7 (set pecats contra set virtuts), seguint les cròniques de les coronacions reials del segle XV. Debat sobre el creixement de la festa L'episodi tanca amb una reflexió sobre si el seguici de Tarragona ha arribat al seu sostre. • La llei obliga a vetllar per la recuperació del patrimoni, però cal intel·ligència per no saturar els dies centrals. • Es proposa l'ús de nous espais i horaris (com la plaça de l'Escorxador) per encabir les noves incorporacions sense col·lapsar l'acte de la professó tradicional.

  • 21'

    Tradicions i novetats de la festa de Sant Magí a Tarragona

    Introducció a la Festa de Sant Magí En aquesta conversa amb l'especialista Jordi Bertran, s'expliquen les particularitats de la que sovint s'anomena la festa major petita de Tarragona. A diferència de Santa Tecla, Sant Magí es caracteritza per una estructura més senzilla i eremítica, fidel a l'esperit del sant. Tot i que la devoció és molt antiga, la festa tal com la coneixem es va consolidar entre els segles XVIII i XIX. Elements simbòlics i recuperacions històriques Aquesta edició destaca per la incorporació i recuperació d'elements amb una forta càrrega simbòlica: Els pomells de flors: Es recupera la tradició de col·locar rams de flors autòctones als balcons de les entitats que organitzen o tenen un paper rellevant (aquest any l'Ajuntament, la Generalitat, la Víbria i els Xiquets de Tarragona). El Panó de Sant Magí: Es presenta una recreació del panó històric (estandard a cavall) que obria els seguicis abans de la guerra. L'artista Josep Maria Rosselló ha estat l'encarregat de pintar-lo, millorant-ne l'iconografia: El sant apareix amb un gallato de roca (símbol del miracle de l'aigua). Porta una falguera en lloc d'una palma de martiri clàssica. El llibre apareix tancat, reflectint la naturalesa ascètica i mística de l'ermità que no predica amb la paraula, sinó amb l'exemple. El Convit i els Pregons Populars Es reivindica el model de pregó itinerant per sobre dels actes oficialistes. Enguany, el grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries seran els encarregats del convit a la festa, combinant: 1. L'explicació de la llegenda del sant. 2. Tonades tradicionals recuperades de cançoners tortosins. 3. La part crítica i reivindicativa pròpia dels cantadors de l'Ebre. "Sant Magí no és un esperit basat en l'espectacle, sinó en una essència senzilla, com el mateix ermità."