Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2003

·248 episodis
RSS

episodis

97-108 de 248
  • 25'

    Coincidències entre el calendari cristià i el musulmà

    El contacte entre civilitzacions a través del calendari En aquesta edició del programa de cultura popular, Jordi Bertran explora els punts de contacte entre el món cristià i el musulmà. A partir d'una consulta d'un oient, s'analitza com moltes celebracions que considerem pròpies tenen un origen compartit o paral·lelismes sorprenents amb les tradicions de l'òrbita islàmica. Espais de col·laboració cultural i musical L'episodi comença amb una reflexió sobre la música com a vehicle d'unió. S'escolta un projecte del músic occità Gerard Soqueto, que barreja: • Aires andalusins i musulmans. • Acords de trobadors medievals. • Participació de la cantant catalana Sandra Hurtado. "L'objectiu és entendre les civilitzacions més enllà de les religions, buscant els punts de contacte culturals." Paral·lelismes en les festivitats Bertran detalla diverses festes on les coincidències de dates o rituals són evidents: • L'inici de l'any: La festa de L'Aïlat al Qadar (Nit del Destí) s'equipara al nostre cap d'any, celebrada amb àpats extraordinaris. • Sant Antoni (17 de gener): Existeix una festa musulmana equivalent el 15 de gener amb desfilades de cavalls. Un exemple clar són els guarniments de cavalls de Vilanova del Colell, que mantenen brodats d'estil totalment magribí. • Carnaval i batalles rituals: La Pasqua del trencament del dejuni (Id Al-Fitr) inclou batalles d'aigua, flors i dolços, similars a les lluites de taronges o caramels del nostre Carnaval. • La mona de Pasqua: El terme prové de l'etimologia popular muna, un pastís musulmà que es regalava històricament. • Sant Joan (24 de juny): La Pasqua d'en Sara coincideix amb el solstici d'estiu, compartint l'ús de fogueres i jocs de cavallistes (com els de Ciutadella). • Nadal (25 de desembre): El Maulut o naixement de Mahoma coincideix plenament en data i celebració amb regals i àpats familiars. Pràctiques rituals compartides Finalment, es discuteixen rituals que han transcendit la religió i s'han adaptat localment: • Les curses de bous i les corregudes de cavalls amb pólvora. • Les rogatives per la pluja en santuaris o moravits. • Els passos de Setmana Santa, on s'explica com a l'Iran s'han documentat estructures barroques d'origen espanyol adaptades amb iconografia islàmica. • Les autoflagel·lacions, rituals que sovint l'occident veu com a estranys però que tenen paral·lelismes directes amb els picaus de certes zones d'Espanya.

  • 21'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Anàlisi de la interacció Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva i monòtona centrada en una única expressió social. El contingut es basa exclusivament en l'intercanvi de la salutació "Bona nit" de manera sostinguda en el temps. Aspectes destacats de la comunicació Consistència absoluta: No hi ha variacions en el lèxic ni en l'estructura de les frases. Continuïtat temporal: Les salutacions es produeixen en intervals regulars d'aproximadament 30 segons. Absència de conflicte: Es manté un to cordial i rutinari durant tota la transcripció. "Bona nit" En resum, es tracta d'una interacció on la funció fàtica del llenguatge (establir o mantenir el contacte) és l'únic propòsit detectable, sense cap transmissió d'informació addicional o contingut conceptual complex.

  • 23'

    Recetes de Nadal: Capó farcit i Sopes de Peix

    Preparatius per als Àpats de Nadal En aquesta sessió, el xef Francis Lledó del restaurant Marlota ens guia per planificar els menús nadalencs amb antelació. L'objectiu és doble: estalviar diners comprant els productes abans de la pujada de preus típica de les festes i reduir l'estrès a la cuina. L'Entrant: Sandwich de Patata i Marisc Com a proposta creativa i econòmica, es suggereix aprofitar el bou de mar (sovint de criader) per fer un entrant visualment atractiu: • S'utilitzen patates xips casolanes tallades molt fines amb mandolina. • Es farceixen amb un salpicó de marisc desfet, escopinyes naturals i una salsa rosa autèntica. • Es presenta en forma de sandwich cruixent. El Plat Principal: El Capó o Gall d'Indi Lledó posa èmfasi en una recepta tradicional però infal·lible per a qualsevol nivell de cuina. La clau és el repòs i la hidratació de la carn: • Ingredients clau: Llard de porc, pomes (Granny Smith per la seva acidesa), prunes seques, pinyons i ceba. • Tècnica de cocció: Cal untar generosament l'animal amb llard (com una "crema hidratant") i enterrar-lo literalment amb la fruita i la ceba tallada a grills grossos. • El repòs: Es recomana coure'l el dia abans perquè la carn s'impregni dels sucs i donar-li un toc de gratinador just abans de servir. "Feu-lo, perquè us sortirà bé de veritat. Els rostits reposats queden molt més bons, xupen tots els sucs de la poma." Variants de la Sopa de Peix A partir d'una base o americana de marisc ja preparada, es proposen tres textures diferents: Sopa tradicional: Lligada amb pa torrat i ratllat. Crema de peix: Cuita amb patata i ceba, i després triturada. Bisque: Lligada amb un grapat d'arròs (uns 30g per litre) que es deixa sobrecoure abans de triturar. Nota important: Un element indispensable per a totes les variants és el toc d'absenta o licor d'anís (Pastís o Pernod) que aporta l'aroma clàssica de la cuina marinera. Innovació: Raviolis de Rap o Gamba Per modernitzar la sopa, el xef proposa substituir la pasta tradicional per raviolis fets de peix: • Es lamina el rap o les gambes molt fines entre paper film (tècnica de l'escarxat). • Es farceixen amb un sofregit de bolets i es congelen. • Es serveixen crus al plat i es cuinen al moment amb el caldo bullint que es tira a sobre davant del comensal.

  • 24'

    Cuina de bolets, sofregits i l'Operació Garrofa

    El món dels bolets: varietats i conservació El cuiner Francesc Lledó, del restaurant Marlott de Tarragona, analitza l'estat actual de la temporada de bolets, destacant que ha estat un any atípic per les pluges intermitents. Explica que la cultura del bolet s'ha estès més enllà del rovelló gràcies a la importació i al cultiu de varietats com el sitake o la gírgola. Diferències segons el tractament Lledó subratlla que el mètode de conservació altera les propietats del producte: • Bolets secs: Tenen un gust molt més potent i concentrat que els frescos. Per exemple, la múrgola seca perd textura però guanya un aroma increïble, ideal per a salses. • Bolets frescos: Són preferibles quan es busca una textura específica o per fer-los farcits. • Consell de compra: Mai s'han de comprar bolets mullats, ja que es podreixen ràpidament i pesen més, encarint el preu innecessàriament. Tècniques culinàries i bases de fons El sofregit base Es proposa elaborar un sofregit de ceba i bolets (qualsevol varietat com fredolics, llenegues o ceps) que es pot congelar o conservar en pots esterilitzats. Aquesta base és extremadament versàtil per a: • Salses per a pollastre o carns al forn. • Farcits de canelons i lasanyes. • Enriquir purés de patata o moniato. El remenat de bolets "especial" Una recepta innovadora que consisteix a quallar una barreja de nata, caldo, ous i bolets (preferiblement ceps o fredolics) a foc lent. Un cop cuit, es tritura amb el minipimer per obtenir una crema amb una textura a mig camí entre líquida i sòlida, ideal per a torrades o per substituir la beixamel. L'Operació Garrofa: tradició i postres Lledó presenta una de les seves darreres creacions: un biscuit de garrofa amb infusió de camagrocs. Aquest plat busca recuperar l'aroma de la garrofa, un record d'infantesa i un producte de postguerra. "Estic buscant la recepta de la xocolata de garrofa que es feia durant la guerra. Fem una crida a la gent gran que recordi com es feia per recuperar aquest patrimoni." L'ús de la farina de garrofa (torrada i triturada) combinada amb el punt dolç del bolet sec és una de les apostes més personals del xef, que reivindica els sabors mediterranis i la necessitat de transmetre aquesta cultura gastronòmica a les noves generacions.

  • 26'

    Setmana dels bolets i secrets de les masses amb Francesc Lledó

    La Cuina de Temporada: La Setmana dels Bolets L'episodi comença amb l'anunci de la novena edició de la Setmana dels Bolets al restaurant Marló de Tarragona. Francesc Lledó explica els detalls d'aquesta cita gastronòmica: • Temporada i varietat: Tot i un inici de temporada complex, s'espera oferir una gran diversitat de bolets frescos. • Plats destacats: El clàssic tartar de bolets amb foie, que combina bolets de textura (com la llengua de bou) amb aromàtics (rovelló, cep, camagroc). • Innovació: La incorporació de la coca de recapta de bolets com a suggeriment d'un client. "El rovelló té una característica única: té olor i gust de bosc autèntic, com si estigués amurrat a sota la pinassa." Les Masses en la Cuina: Teoria i Pràctica Es realitza un repàs detallat sobre diferents tipus de preparacions on la massa és la protagonista: 1. La Massa de Coca i Pa • Es recomana usar massa de pa del forner per estalviar temps. • La clau és no "torturar" la massa per evitar que agafi massa elasticitat. • Consell de cocció: Refredar la coca sobre una reixa per evitar que la humitat estovi la base. 2. La Genovesa vs. El Coc Ràpid • La genovesa és una massa neutra i suau, sense greixos, ideal per ser farcida o emborratxada. • El coc ràpid (de iogurt) és més per menjar sol. L'expert suggereix provar-lo amb farina integral i sucre moscovado. • Truc de pastisseria: Tallar la genovesa quan encara està congelada per obtenir talls nets i evitar que s'esmicoli. 3. Creps i Arrebossats • Creps: Es defensa la preparació casolana davant els preparats industrials. És vital deixar reposar la barreja 30 minuts a la nevera. • Arrebossats: L'ús de la mantega avellana i el truc de posar una mica d'oli a la massa per evitar que el producte absorbeixi greix de la fregidora. El Truc Final: L'Obergínia Cruixent Francesc comparteix una tècnica sorprenent apresa de la seva sogra per fregir obergínies: Enfarinar l'obergínia. Submergir-la ràpidament en aigua. Fregir-la immediatament en oli calent. Aquest mètode crea una barrera que impedeix l'entrada de l'oli, resultant en una textura supercruixent i lleugera.

  • 25'

    Tècniques de Consomé i Elaboració de Masses amb Francesc Lledó

    Secrets del Consomé i l'Art de Clarificar L'episodi comença resolent un dubte d'una oient sobre la preparació del consomé. Francesc Lledó, del restaurant Marlot, destaca que la característica principal d'un autèntic consomé és la seva transparència total. El procés de clarificació Per aconseguir un brou cristal·lí, s'utilitza la tècnica de la clarificació: • S'utilitzen clares d'ou batudes (sense arribar a punt de neu). • Es tiren al brou bullint i es deixa coure a foc mínim durant uns 20-30 minuts. • La clara actua com un imant que atrapa totes les partícules en suspensió, deixant el líquid net. "Un consomé ha de ser com l'aigua, completament transparent, encara que tingui color." Curs de Cuina: Les Masses Bàsiques La segona part de l'episodi es centra en les masses arenoses, ideades per trencar-se fàcilment i oferir una textura cruixent. 1. Massa Brisa (Quebrada) És la més senzilla de totes, ideal per a quiches i bases de pastissos. Els ingredients clau per a 1kg de farina són: • 500g de mantega freda. • 20g de sal i 250g d'aigua (aproximadament). • Tècnica d'arenar: Cal treballar la mantega amb la punta dels dits fins a obtenir una textura d'arena de platja abans d'afegir el líquid. 2. Massa Dolça i Massa Arenosa Similars a la brisa, però amb sucre i ous. Lledó recomana un truc professional: • Estirar entre dos papers sulfuritzats per evitar que la massa s'enganxi al corró o al taulell. • Refredar o congelar la massa estirada abans de manipular-la per facilitar el desemmotllament. La Massa Choux (Pasta Xu) Considerada per l'expert com la més fàcil perquè no requereix pastat, sinó una cocció prèvia en cassó. • Es fon la mantega amb l'aigua i es tira la farina de cop per formar una bola. • Els ous s'incorporen un a un fins a aconseguir el punt de "bec d'ànec" (quan la massa penja de l'espàtula amb una forma específica). • Requereix un forn potent (uns 200-210 graus) per buidar-se per dins i quedar lleugera.

  • 28'

    Vespre de Salutacions: L'Art de la Benvinguda

    Introducció al Protocol Social En aquesta sessió ens centrem exclusivament en la importància del reconeixement mutu a través de les salutacions nocturnes. El podcast explora com una frase tan senzilla com "Bona nit" pot establir un vincle immediat entre els interlocutors. La repetició com a mantra L'episodi destaca per la seva estructura cíclica i minimalista, on s'emfatitzen els següents punts: • La uniformitat del missatge per mantenir la cohesió. • El poder de la paraula dita en el moment adequat de la jornada. • La creació d'una atmosfera de calidesa i respecte. "La senzillesa d'una salutació és la base de qualsevol comunicació humana efectiva." Impacte en el Benestar emocional Es discuteix com la recepció constant de desitjos positius influeix en l'estat d'ànim de l'oient, generant una sensació de seguretat i pertinença al grup. Conceptes clau tractats • Cordialitat: L'eix central de tota la transmissió. • Rigor: La constància en el manteniment del to durant tota la sessió.

  • 32'

    Gastronomia de Tots Sants: Panellets i Codonyat

    Tradicions Culinàries de la Tardor En aquest episodi especial de cuina, el xef Francesc Lledó (Restaurant Marlot) i el pastisser Eduard Seriol (Pastisseria Rabassó) detallen les tècniques i secrets per elaborar els productes estrella de la festivitat de Tots Sants: el codonyat, els panellets i les castanyes. L'Elaboració del Codonyat La discussió comença amb les diferents maneres de preparar el codony, destacant que la textura i el color varien segons el mètode: • Mètode tradicional: Cocció lenta de la polpa amb sucre (entre un 60% i un 100% de proporció) remenant constantment durant una hora. • Tècnica del forn: Escaldar els codonys sencers al forn per facilitar el pelat i obtenir un color més vermellós. • Innovacions: S'esmenten alternatives modernes com l'ús de l'olla a pressió, el microones o el robot de cuina. El Secret dels Panellets L'eix central de l'episodi és el massapà, la base compartida per tots els panellets. Es comparen dues visions: • Proporció professional: Segons l'Eduard, la clau és el "tant per tant" (un quilo d'ametlla per un quilo de sucre) amb uns 4 ous per quilo per lligar la massa. • Versió de restaurant: El Francesc proposa una massa menys dolça (600g de sucre per quilo d'ametlla) i l'ús de moniato bullit per suavitzar la potència del massapà. • Sabors i variants: Explicacions sobre com integrar ingredients com el cafè molt (no soluble), la xocolata fosa, el coco o el Chartreuse verd. Tècniques de Cocció i Seguretat "El secret per arrebossar amb pinyons és batre'ls amb una mica d'ou i treballar-ho com si fos una croqueta, així s'enganxen perfectament." Per a la cocció al forn domèstic, es recomana: • Usar temperatura màxima (250 °C) durant un temps molt curt (uns 4-5 minuts). • Col·locar una doble safata a la part inferior per evitar que el cul del panellet es cremi. • Extremar la higiene amb els ous per evitar la salmonel·la, que es troba principalment a la closca. Les Castanyes i la Tradició de "Covar" Finalment, es parla de la castanyada, des de l'ús de la paella foradada fins al mètode del forn. El Francesc recorda la tradició de covar les castanyes: embolicar-les calentes en paper de diari i una manta, i asseure-s'hi al damunt per aconseguir una textura tendra que es pela fàcilment.

  • 31'

    Tècniques de lligat i espessidors a la cuina

    El curs de cuina: les lligasses i textures En aquest episodi continuem el nostre curs culinari centrant-nos en les tècniques per lligar o espessir salses i plats. L'objectiu és aconseguir textures determinades mitjançant diferents productes i processos físics. Principals tècniques d'espessiment • Reducció per evaporació: Consisteix a deixar bullir la salsa destapada perquè perdi aigua. És clau utilitzar un foc mitjà per evitar que s'enganxi, especialment en salses amb certa consistència. • Les fècules (Maizena): Són molt utilitzades per la seva brillantor i preu. El Francesc remarca un consell fonamental: "Mai tireu la maizena directament al preparat calent; primer s'ha de desfer sempre en un líquid fred per evitar els grumulls." • El Rú (Roux): L'estrella de la cuina francesa, a base de mantega i farina a parts iguals. Es distingeixen dos tipus segons la cocció: - Rú blanc: Cuinat uns 20 minuts, ideal per a beixamels. - Rú moreno: Fins a 30 minuts per torrar la farina, perfecte per a estofats com el fricandó. Innovació i noves textures • Gelatines i espessidors vegetals: S'introdueixen conceptes com la pectina (de la fruita), l'agar-agar (d'origen marí) i la tapioca. • L'agar-agar destaca per la seva capacitat de mantenir-se sòlid fins i tot en calent (70-80 graus), permetent fer gelatines calents per a guarnicions. • S'obre la porta a la cuina del futur amb l'ús d'algues, destacant-ne el seu valor nutritiu i la seva facilitat de preparació (només cal desalar-les en aigua). Salut a la cuina Es fa èmfasi en com la tècnica pot millorar la salut. Per exemple, fer un fricandó lligant la salsa al final amb un rú evita haver de fregir la carn enfarinada, reduint així la ingesta d'olis cremats i calories.

  • 24'

    Tècniques culinàries per lligar salses i guisats

    Introducció a l'art de lligar a la cuina En aquest episodi, el xef Francesc Lledó ens ensenya que lligar no és només un joc de seducció, sinó una tècnica fonamental per aconseguir la textura perfecta en els nostres plats. La conversa s'inicia amb un repàs sobre la importància de la cuina com a eina de relació personal, però ràpidament s'endinsa en els secrets professionals per espessir salses i compactar ingredients de manera saludable i gastronòmica. El paper de les farines i fècules Històricament, la farina ha estat l'ingredient estrella per lligar salses, tot i que el xef adverteix contra l'abús d'aquest recurs en la cuina d'alt nivell: • Torrat previ: És fonamental coure o fregir la farina abans d'afegir-hi líquids per evitar el gust de farina crua i la formació de grumulls. • Farines integrals: Són una alternativa rica en fibra que aporta matisos de gust diferents als plats. • Ús comercial vs. nutricional: L'ús excessiu de fècules en menús econòmics serveix per satisfer la gana ràpidament, però no aporta valor nutricional real. Lligar amb greixos: Mantega i Crema de llet L'herència de la cuina francesa ha introduït mètodes que aporten una gran finor i distinció al paladar: La Mantega • S'utilitza en fred (a daus) just abans de servir. • Temperatures: Mai ha de bullir un cop afegida, ja que es podria tallar o formar substàncies tòxiques com les acreolines. • Dona una cremositat i un gust refinat excepcional a les cremes de verdures i salses de carn. La Crema de Llet (Nata) • Tot i no ser tradicionalment mediterrània, s'ha adoptat per la seva facilitat d'ús. • El secret és la reducció a foc lent fins a aconseguir l'espessor desitjada. Tècniques tradicionals i complexes L'episodi explora mètodes més ancestrals o tècnics que sovint s'ignoren en la cuina domèstica: • La Sang: Clau en els cibets de caça. Coagula als 85-90 graus i s'ha d'incorporar amb el foc apagat per evitar que la salsa es talli. • El Rovell d'ou: Utilitzat en la recepta autèntica de la carbonara i en el saballón (salsa espumosa francesa d'examen professional). • El Corall de marisc: Una tècnica exquisida que aprofita l'interior del cap dels escamarlans o gambes per crear vinagretes i salses amb un gust marí intens i color ataronjat natural. "S'ha de saber tractar cada element per tenir un resultat adient a la cuina, gaudir del seu gust i, sobretot, no fer-nos mal." L'episodi clou amb una reflexió sobre el preu actual dels aliments frescos i la necessitat de dominar aquestes tècniques per aprofitar al màxim cada ingredient.

  • 23'

    Tècniques de cocció: De la sal a l'art de bullir

    Tècniques fonamentals de la cuina catalana En aquest episodi s'analitzen les diferents terminologies i mètodes de cocció, destacant la importància de conèixer la tècnica adequada per a cada aliment per tal de preservar-ne el gust i la textura. L'ús estratègic de la sal La sal no és només un condiment, sinó un agent desidratant i conservant potent que pot transformar el resultat d'un plat: • Carn a la planxa: Mai s'ha de salar abans de coure, ja que provoca la pèrdua de sucs i deixa la carn seca. S'ha de salar un cop s'ha girat la peça. • Efecte antiadherent: Posar sal a la paella calenta abans de l'aliment ajuda a evitar que s'enganxi, actuant com una barrera natural. • Confitats: En certs casos, com el xai, s'utilitza la sal prèviament per extreure l'aigua i permetre una cocció òptima en greix. Conceptes clau: Ofegar, Enrossir i Saltar L'expert ens ensenya a diferenciar termes que sovint confonem: • Ofegar: Cuinar en matèria grassa a baixa temperatura sense que l'aliment agafi color (ideal per a bases de cremes). • Enrossir (o marcar): Aplicar alta temperatura per daurar l'exterior de l'aliment i potenciar-ne el sabor, mantenint l'interior cru si cal. • Saltar: Tècnica final de cocció ràpida en paella o wok. "No s'ha de dir saltejar, sinó saltar; és un aprenentatge lingüístic i culinari alhora." El Wok i la Cocció al dente Es destaca el wok com un estri esfèric que permet una cocció molt ràpida gràcies a la seva obertura, que facilita l'evaporació del vapor d'aigua i deixa les verdures cruixents. Escalfar vs. Bullir • Escalfar (pocher): Cocció en líquid entre 90 i 100 graus, sense arribar mai a l'ebullició. És el mètode perfecte per al rap, ja que el manté melós en lloc de deixar-lo dur. • Bullir a l'anglesa: Mètode per a verdures que consisteix a usar molta aigua i molta sal, mantenint el bull fort i refredant l'aliment immediatament amb aigua i gel per tallar la cocció i fixar el color.

  • 27'

    Tècniques i terminologia professional dels fons de cuina

    Introducció a la terminologia culinària En aquesta sessió, Francesc Lledó ens introdueix en el món de la cuina professional a través del seu llenguatge específic. L'ús de termes precisos no és una qüestió de pretensió, sinó de síntesi: paraules com bresa permeten estalviar explicacions llargues sobre tipus de tall i ingredients. Polèmica sobre el sector avícola Abans d'entrar en matèria, es discuteix la polèmica generada per un programa de televisió sobre la indústria dels pollastres. Es comenten pràctiques com la injecció d'aigua per augmentar el pes i l'ús de proteïnes d'altres animals, obrint un debat sobre l'ètica i la seguretat alimentària. Fonaments dels fons i caldos La lliçó principal se centra en els fons de cocció, que són la base de la gran cuina i els substituts naturals de les pastilles de brou concentrat. • Diferència clau: El fons és una base neutra per utilitzar a posteriori en altres plats (com guisats o salses), mentre que el caldo o brou està pensat per ser consumit directament. • Tipologies principals: 1. Fons blancs: Elaborats per mantenir un color pàl·lid (ideals per a vichyssoise o beixamel). Requereixen remullar i escaldar els ossos prèviament per eliminar restes de sang. 2. Fons morenos: Es busquen sabors i colors intensos enrossint els ossos i la verdura al forn fins que estiguin gairebé cremats. Conceptes i tècniques clau "Un terme professional t'explica coses resumint amb menys paraules; és la síntesi del llenguatge." • Bresa: Mescla de ceba i pastanaga a parts iguals tallada de forma grossera. • Ofegar: Coure a foc suau amb matèria grassa sense que l'aliment agafi color. • Escumar: Retirar les impureses i la bromera que surten a la superfície durant el bull. • Desgraçar: Eliminar la capa de greix que flota, ja sigui en calent o un cop el fons s'ha solidificat a la nevera. • Desglaçar: Tècnica fonamental per recuperar els sucres i gustos enganxats a la safata del forn abocant-hi un líquid (vi o aigua) en calent. Participació dels oients: La recepta de la Conxita Una oient comparteix el seu mètode per fer caldo i una recepta de pollastre rostit al forn. El consell professional del Francesc per elevar el plat és fer una picada d'all i julivert amb un toc de llimona, que ajuda a desgreixar i dona lleugeresa.