Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2009 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2009

·738 episodis
RSS

episodis

373-384 de 738
  • 45'

    L'aventura de la vida: Lleure jove i prevenció de drogues

    Gestió del temps de lleure en l'adolescència El programa d'avui se centra en com els joves de primer i segon d'ESO del CES Sant Salvador organitzen el seu temps lliure. La discussió subratlla que el lleure no és només diversió, sinó un factor clau per a la salut. Activitats i rutines dels joves • Esport i activitats físiques: Molts alumnes dediquen les tardes al futbol, bàsquet o ciclisme. • Socialització al barri: La majoria prefereix quedar-se a Sant Salvador per estar amb els amics, malgrat la percepció de falta d'oferta d'activitats. • L'ús de la tecnologia: Tot i que utilitzen internet (Messenger, Facebook), hi ha una preferència marcada per sortir al carrer per sobre de jugar a la consola. Prevenció i consum de substàncies S'aborda la realitat de les drogues legals (alcohol i tabac) i il·legals en l'entorn recreatiu nocturn. La Marissa, tècnica de salut, explica que el consum actual està vinculat a l'oci i no a la marginalitat. Conceptes clau discutits • Pressió de grup: La dificultat de dir "no" quan els amics proposen consumir. • Assertivitat: La capacitat de defensar la pròpia decisió de no consumir respectant els altres. • Desenvolupament biològic: La importància d'esperar als 18 anys, ja que les substàncies afecten més greument un cervell en creixement. "Si ets el meu amic, ho has d'entendre que no vull [consumir]." Diàleg amb la família i entitats Es destaca la necessitat de millorar la comunicació entre pares i fills. Els joves demanen que els pares parlin amb tranquil·litat i confiança en comptes d'actuar des de la por o els crits. Finalment, es reivindica un paper més actiu als centres cívics per demanar noves activitats com kickboxing, breakdance o la cobertura de la piscina del barri.

  • 19'

    L'Homo neanderthalensis: morfologia, genètica i cultura

    L'Home de Neandertal: Una Espècie Germana L’estudi de l'Homo neanderthalensis revela una espècie humana complexa i altament adaptada que va conviure amb els nostres avantpassats. Tot i la polèmica inicial sobre el seu origen, avui sabem que no és un avantpassat directe de l’Homo sapiens, sinó una espècie diferent i paral·lela. Cronologia d'una Descoberta Primeres troballes: Tot i que les restes es van localitzar a Engis (Bèlgica, 1830) i Gibraltar (1840), no van ser reconegudes fins al descobriment a la vall de Neander el 1856, tres anys abans de la publicació de Darwin. El mite de la baula perduda: Inicialment es va intentar forçar la seva figura com un intermediari primitiu entre simis i humans, esbiaixant la seva interpretació real. Característiques Físiques i Capacitat Cranial Capacitat cerebral: Sorprenentment, el Neandertal tenia una mitjana cranial de 1.450 i 1.500 cm³, superant en volum la de l’Homo sapiens. Morfologia robusta: Eren més baixos, rabassuts i molt forts. Presentaven un crani amb prognatisme, sense foses canines i amb arcs superciliars molt marcats. Adaptació al medi: El seu cos estava perfectament adaptat al clima extrem de l’Europa de la darrera glaciació. Genètica i Comunicació Genoma compartit: Compartim un 99,5% del genoma amb ells, tot i que la separació amb línies com la dels ximpanzés és molt més gran (entorn del 9-10%). El llenguatge: Hi ha indicis que posseïen un llenguatge articulat, tot i que podria haver estat més gestual i amb limitacions en l'articulació de certes vocals (com la 'i' i la 'u'). Aparença: Estudis genètics suggereixen que alguns individus podien ser pèl-rojos i de pell clara, característiques pròpies de la seva evolució en territoris europeus. Jaciments Clau a la Península Ibèrica "L'Abric Romaní és únic a la història del treball arqueològic... ens ha permès conèixer l'estructuració econòmica dels neandertals." Abric Romaní (Capellades): Un jaciment excepcional per entendre com organitzaven l'espai i la seva vida quotidiana durant 15.000 anys. El Sidrón (Astúries): Fonamental per a l'estudi de la biologia i l'ADN neandertal gràcies a l'excel·lent conservació de les restes.

  • 20'

    Els peixos dels aiguamolls litorals: fartet, punxós i samaruc

    En aquesta conversa amb en Ferran Aguilar, s'explora la riquesa biològica i la fragilitat dels ecosistemes de transició entre l'aigua dolça i el mar. El focus principal són tres espècies de peixos autòctons de mida reduïda que viuen en aigües salobres i que es troben en greu perill d'extinció. Les espècies protagonistes El Fartet: Destaca pel seu gran dimorfisme sexual; les femelles són tacades i el·líptiques, mentre que els mascles exhibeixen colors blaus intensos durant el zel. Tenen una capacitat sorprenent de supervivència gràcies a la criptobiosi, que permet als seus ous sobreviure en el fang humit quan l'aigua s'asseca. El Punxós: Rep el nom per les espines que té al dors. És conegut pel seu comportament complex, on el mascle construeix un niu amb herbes i branquetes (similar al d'un ocell) per atreure la femella i protegir la posta. El Samaruc: Més comú a la zona de Llevant i l'Albufera de València, és una mica més gran i serveix d'aliment base per a molts ocells aquàtics. Amenaces i conservació L'expert assenyala que aquests peixos han patit una regressió dràstica a causa de: Destrucció de l'hàbitat: Històricament, els aiguamolls es van dessecar per combatre el paludisme (transmès pel mosquit Anopheles) i, més recentment, per la pressió urbanística, camps de golf i parcs temàtics. Espècies invasores: Especialment la gambúcia, un peix americà vivípar que competeix agressivament i desplaça les espècies locals. "Quan més especialista sigui l'animal o la planta, més delicat és." Es fa una crida a la preservació d'espais com els aiguamolls de Torredembarra o la Sèquia Major de Vila-seca, recordant que el patrimoni natural ben conservat és un actiu econòmic i cultural de primer ordre que no entén de crisis.

  • 20'

    El paper clau dels voluntaris a Tarragona 2016

    El valor del voluntariat en la candidatura cultural En aquest espai del matí de Tarragona Ràdio, s'aborda la importància cabdal del col·lectiu de voluntaris i voluntàries per a la candidatura de Tarragona 2016 com a Capital Europea de la Cultura. El programa compta amb la presència de Teresa León, tècnica de l'Oficina del Patrimoni, i les voluntàries Pepi Blai i Janine Puig. Els voluntaris com a "preuat tresor" El voluntariat es defineix com l'actiu més important del projecte, destacant-ne el caràcter altruista i l'amor per la ciutat. La seva tasca és fonamental per transmetre il·lusió i coneixement sobre la candidatura al conjunt de la ciutadania. Perfil dels voluntaris: Solen ser persones ja implicades en el teixit associatiu i cultural de la ciutat, actuant com a activistes culturals en l'ombra. Trobada d'acollida: Recentment s'ha celebrat un acte per agrair-los la seva tasca de primera mà, on se'ls ha lliurat un carnet identificatiu i s'han explicat els objectius estratègics. Missions i funcions principals Els voluntaris no tenen una jornada laboral, sinó que participen segons la seva disponibilitat en diverses accions: Captació d'adhesions: Explicar el projecte en l'entorn familiar, d'amics i a través de les xarxes socials. Presència en actes: Suport en estands durant diades com Sant Jordi o en grans esdeveniments públics (concerts, actes de TV3). Dinamització de propostes: La possibilitat de proposar activitats pròpies, com festivals poètics espontanis, segons la seva formació. Reptes: Autoestima i informació Durant la conversa, s'adverteix que encara hi ha un cert desconeixement entre el públic i que cal millorar l'autoestima col·lectiva de Tarragona. Se subratlla que el projecte de ser candidats ja és positiu de per si, ja que situa la ciutat en el mapa i genera cohesió comunitària. "Les paraules de Rosa Rossell van ser que els voluntaris eren el nostre més preuat tresor." Incentius per a la comunitat Per cuidar aquesta "família" de voluntaris, l'organització ofereix avantatges com l'entrada gratuïta als museus d'història de la ciutat i està preparant altres descomptes en activitats culturals per fomentar la connexió directa amb el patrimoni.

  • 20'

    Receptes amb cireres: del gazpatxo al pollastre

    En aquest episodi, el cuiner Francesc Lledó ens convida a celebrar l'arribada de la temporada de cireres i la proximitat de la festa de Corpus amb una sèrie de propostes culinàries innovadores i tradicionals. Després d'una breu reflexió sobre la victòria del Barça i la dificultat de trobar color blau natural a la cuina, el programa se centra exclusivament en les possibilitats gastronòmiques d'aquest fruit vermell. Propostes Salades amb Cireres Gazpatxo de cireres: Una variant refrescant del gazpatxo tradicional on es substitueix part del tomàquet per poma (Fuji o Golden) i cireres desossades. Es recomana triturar primer el tomàquet i colar-lo per evitar l'amargor de les llavors. S'amaneix amb un bon vinagre de Jerez i es pot acompanyar amb anxoves o una llesca de pa amb olivada. Pollastre amb cireres: Una recepta inspirada en el capó de Nadal però adaptada a la fruita de temporada. El pollastre s'unta amb llard de porc i se soterra literalment sota uns dos quilos de cireres desossades. Es cou al forn (uns 180 graus) durant una hora i mitja, començant la cocció amb la cassola tapada per mantenir la humitat. Tècniques de Conservació i Dolços L'expert detalla les diferències i els mètodes per elaborar productes que permetin gaudir de la fruita més temps: El Colís: Una preparació lleugera i fresca per consumir en pocs dies (4-5 dies). Es basa en un almívar (aigua i sucre) on s'afegeixen les cireres crues i es trituren amb suc de llimona i unes gotes de Quirsch (licor de cirera). La Marmelada: Una conserva de llarga durada. Lledó suggereix una versió menys ensucrada (400g de sucre per quilo de fruita) utilitzant gelatina vegetal per compensar la falta de densitat. "El pebre amb les cireres hi va molt bé i ens donarà aquest toc diferent per acompanyar, per exemple, un magret a la planxa." Consells del Cuiner Per a les marmelades, és ideal deixar les cireres amb el sucre la nit abans perquè "plorin" i no calgui afegir-hi aigua. La gelatina no ha de bullir mai perquè perd el seu poder de quallat; s'ha d'afegir sempre al final de la cocció.

  • 18'

    Estratègies i relaxació per deixar de fumar

    Gestió de l'addicció i el cràving En aquesta sessió dedicada a la deshabituació del tabac, la psicòloga clínica Pilar Roig explica conceptes fonamentals per superar l'addicció i ofereix eines pràctiques per als qui han decidit deixar de fumar. Què és el cràving? Un dels conceptes clau és el cràving, definit com el desig irresistible i immediat de consumir la substància. * És un símptoma central de la síndrome d'abstinència. * La seva intensitat i freqüència disminueixen amb el temps: de 10 cops al dia inicialment a aparicions aïllades al cap de tres mesos. * Sovint s'associa a pensaments catastrofistes (com "em moro per fumar") que cal reestructurar positivament. Comparativa amb altres substàncies Roig matisa que la nicotina no actua com l'heroïna (depressora), sinó que és una substància estimulant. * S'assembla més a la cocaïna, la cafeïna o la teobromina de la xocolata. * Actua alliberant dopamina (plaer) i noradrenalina (alerta/concentració), per això molts fumadors busquen la "inspiració" en el tabac. Tècniques i eines pràctiques Per combatre el desig, es proposen diverses estratègies conductuals i materials: * Substitutius: Ús de xiclets o comprimits de nicotina per controlar la dosi de forma pautada, similar als programes de metadona. * Hidratació: Tenir sempre una ampolla d'aigua a mà. * Pensament positiu: Canviar el focus del que es perd per la satisfacció de portar un dia més sense fumar. * Tècniques de relaxació: La respiració abdominal és una eina gratuïta i efectiva per controlar l'ansietat en qualsevol lloc. "No et moris per fumar; més aviat al contrari: et moriràs si fumes. Cal entendre el desig com un símptoma que s'està superant el procés." Exercici pràctic de relaxació La psicòloga realitza una demostració en directe d'una respiració diafragmàtica: 1. Inspirar pel nas dilatant l'abdomen (sense pujar les espatlles). 2. Aguantar l'aire uns segons. 3. Expirar lentament relaxant el cos. 4. Visualització: Imaginar escenaris quotidians on se substitueix el gest de fumar per una acció saludable, com beure aigua o prendre un caramel, associant la respiració a una sensació de plaer i neteja.

  • 25'

    Estratègies i reptes per deixar de fumar a Tarragona

    El tabaquisme com a malaltia addictiva En aquest episodi de Cura'ns en salut, els professionals sanitaris de la xarxa de Santa Tecla debaten sobre la complexitat de l'addicció al tabac. Es remarca que el tabaquisme no és només un "vici" o un simple "hàbit", sinó una malaltia addictiva crònica que requereix tractament i acompanyament professional. El debat sobre la Llei del Tabac Es discuteix la normativa vigent a l'estat espanyol, qualificant-la en alguns aspectes d'hipòcrita i insuficient. Els punts clau inclouen: • La necessitat de prohibir el consum en tots els espais tancats, sense excepcions per mides de local. • La protecció dels treballadors de l'hostaleria com a qüestió de riscos laborals. • La comparativa amb altres països com Itàlia o Irlanda, on les lleis són més restrictives i han tingut èxit. El procés de deshabituació Deixar de fumar es descriu com un procés de dol i una decisió vital de gran magnitud. Les expertes subratllen que, tot i que la motivació personal és l'eix central, el suport mèdic és fonamental per gestionar l'abstinència. "La motivació és bàsica; quan n'hi ha, les coses són molt més fàcils, però l'esforç final sempre recau en el fumador." Tractaments i símptomes d'abstinència • Símptomes comuns: Insomni, irritabilitat, ansietat, falta de concentració i canvis d'humor. • Falsos mites: La por a engreixar-se (la mitjana és de només 2 kg) o la idea que les vacunes són solucions màgiques. • Eficàcia: Prop del 30-40% dels pacients que passen per consulta es mantenen com a exfumadors després d'un any. La importància de la prevenció en joves Els tertulians coincideixen que la "guerra" contra el tabac es guanyarà amb la prevenció i l'educació més que amb el tractament. És vital incidir en els col·lectius joves, on l'edat d'inici és cada vegada més baixa i la percepció del risc a llarg termini és limitada.

  • 38'

    Cicles Formatius a l'IES Calípolis: Farmàcia i Dietètica

    Formació Professional a Tarragona: El futur de la Farmàcia i la Dietètica Aquest episodi de l'espai Eines se centra en l'oferta formativa de l'IES Calípolis, destacant la importància de la col·laboració entre els centres educatius i el món empresarial per garantir una inserció laboral d'èxit. Dietètica: Més enllà de la consulta La formació en Dietètica (Grau Superior) es presenta com un camp amb una demanda creixent a causa dels problemes de salut pública com l'obesitat. • Sortides professionals: Consultes privades, menjadors col·lectius (escoles, geriàtrics), hospitals i l'opció de l'autoocupació. • Vies d'accés: Molts alumnes utilitzen aquest cicle com a pas previ a la carrera universitària de Nutrició Humana, obtenint una base pràctica molt sòlida. "És una bona manera de començar per veure realment si t'agrada la dietètica abans de passar a la carrera." Farmàcia: Evolució i Reivindicacions El cicle de Farmàcia i Parafarmàcia (Grau Mitjà) està vivint una transformació significativa. • Canvis curriculars: El curs vinent s'amplien les hores de 1.300 a 2.000 hores, introduint continguts més profunds en homeopatia, fitoteràpia i parafarmàcia. • La polèmica del Grau Superior: Existeix una reivindicació històrica del sector perquè aquests estudis siguin reconeguts com a Grau Superior, atesa la complexitat i la responsabilitat de la feina a l'oficina de farmàcia. • Perfil professional: Es destaca que, tot i que el títol permet treballar en magatzems, la formació és vital per evitar errors en la dispensació i l'atenció al públic. El paper de l'empresa i les pràctiques Un element clau discutit és la Formació en Centres de Treball (FCT). • Les farmàcies actuen com a mestres, seguint un programa dictat pel centre educatiu. • Es destaca la millora constant del nivell dels alumnes al llarg dels anys. • La nova normativa permetrà l'acreditació de competències per a professionals amb experiència però sense titulació oficial.

  • 22'

    Els Neandertals i l'enigma de la seva extinció

    L'Organització Social dels Neandertals L'anàlisi de jaciments com l'Abric Romaní ha revelat que els neandertals posseïen una estructura organitzativa extraordinària. Lluny de ser éssers primitius sense ordre, les proves demostren que: Tenien una gestió espacial del territori gairebé idèntica a la dels primers Homo sapiens. Vivien en grups petits d'entre 7 i 13 individus, ocupant espais d'uns 20-25 metres quadrats al voltant del foc. Utilitzaven el foc de manera sistemàtica no només per cuinar o escalfar-se, sinó com a element de profilaxi per mantenir la higiene i evitar paràsits. Eren nòmades amb moviments estacionals pel territori (com la Vall d'Òdena o l'Anoia) i es reunien en moments d'agregació per intercanviar informació social, econòmica i genètica. Convergència Evolutiva i Pensament Simbòlic S'ha debatut si els neandertals van aprendre certes tècniques dels sàpiens o si les van desenvolupar de forma autònoma: Presentaven conductes complexes com enterraments i la fabricació d'avaloris i joies. Si aquests comportaments van sorgir de forma independent, això indicaria que el pensament simbòlic és un producte necessari de l'evolució d'un gran cervell homínid. "Mai s'ha trobat un neandertal i un sàpiens junts en un mateix nivell arqueològic, el que suggereix que els contactes sistemàtics van ser escassos." Hàbits Alimentaris: El Canibalisme El canibalisme era una pràctica freqüent i sistemàtica entre els neandertals, sovint dictada per les dures condicions climàtiques de les glaciacions: Es distingeixen diversos tipus: gastronòmic (per necessitat nutricional), cultural o ritual. S'interpretava l'individu d'un altre grup com una font de recursos més, similar a la caça d'animals. Teories sobre l'Extinció L'extinció no va ser necessàriament un acte violent directe, sinó un procés multifactorial: Pressió demogràfica: Els sàpiens formaven grups més nombrosos i poderosos, actuant com una espècie invasora. Patògens: L'arribada dels sàpiens des de l'Àfrica podria haver introduït malalties per a les quals els neandertals no tenien defensa immunològica. Competència pels recursos: Els neandertals van quedar reduïts a "bosses" geogràfiques (com Gibraltar o el Caucas) fins que les seves poblacions van ser inviables ecològicament.

  • 15'

    Estrès evolucionista i l'herència de Roma al CaixaFòrum

    L'estrès des d'una perspectiva evolucionista L'episodi compta amb la participació del psiquiatre Joseba Achotegui, qui analitza com l'evolució humana no ens ha preparat per a l'estrès crònic de les societats modernes. Segons el doctor, mentre que l'estrès agut és una resposta natural per a la qual estem genèticament dotats, l'estrès sostingut propi de l'estil de vida actual deriva en patologies greus. Diferència clau: L'estrès agut és puntual i resolutiu, mentre que el crònic és insidiós i social. Impacte en la salut: Es vincula directament amb malalties cardiovasculars, diabetis i trastorns mentals. El mite de la felicitat: L'evolució prioritza la supervivència i la reproducció, no la felicitat, que és vista com un element col·lateral. "L'evolució no ens ha preparat per a la felicitat, sinó per a la supervivència i la transmissió de gens." Programació cultural al CaixaFòrum Carles Marqués, director del centre, detalla les activitats destacades per a la setmana: Cicle de Roma: Conferències sobre la annona frumentaria, l'organisme creat per l'emperador August per regular el preu del blat, considerat un antecedent dels bancs centrals moderns. Arqueologia romana: Debat sobre el Monte Testaccio a Roma, un antic abocador de ceràmica que avui aporta dades clau sobre el consum en l'antiguitat. Cinema clàssic: Projecció de La font de la donzella d'Ingmar Bergman, dins d'un cicle que connecta el conte popular amb el setè art. Exposició de Tàpies: Inaugurada recentment, estarà disponible per al públic fins al 16 d'agost.

  • 14'

    Activitats i literatura a la Biblioteca Pública de Tarragona

    Homenatge a l’ofici de traduir i cultura xinesa En aquesta edició de l'espai de la Biblioteca Pública de Tarragona, la Cristina Barber detalla la recta final del mes dedicat a la cultura xinesa i la nova campanya per dignificar la figura del traductor. Destaca la importància de fixar-se en qui tradueix les obres, ja que el traductor actua com un "camaleó" que adopta la veu de l'autor original. Properes activitats destacades Club de Lectura amb Anna Casasses: El dimecres 27 a les 18:30 h, la reconeguda traductora visitarà la biblioteca per comentar l'obra Una nit que no havia sortit la lluna de l'autor xinès Dai Sijie. Casasses, coneguda per traduir autors com Balzac i Proust, parlarà de la complexitat de traduir literatura oriental des de llengües pont com el francès o l'italià. Conferència sobre cinema oriental: El dijous 28, Quim Cruselles oferirà una xerrada sobre l'evolució de la producció cinematogràfica xinesa actual. Concurs de cinema xinès: S'ha organitzat un certamen amb preguntes sobre pel·lícules emblemàtiques com L'últim emperador o Deseo Peligro. Les respostes es poden lliurar presencialment, per correu o al blog de la biblioteca. Novetats editorials i futurs cicles La Cristina subratlla l'èxit de la novel·la "Olor de colònia" de Sílvia Alcántara, una obra que recrea la vida a les antigues colònies tèxtils catalanes. També es menciona el proper cicle dedicat a la cultura anglosaxona, on es llegirà Dublinesos de James Joyce amb la participació del traductor Quim Mallafré. "El traductor adopta la veu i la personalitat de l'autor. No és transcriure unes paraules d'un idioma a l'altre, és configurar un nou motlle."

  • 32'

    L'Evolució de l'Homo Sapiens i el Pensament Simbòlic

    La Singularitat de l'Homo Sapiens En aquesta conversa, els paleontòlegs Eudald Carbonell i Jordi Agustí exploren què ens defineix com a espècie. Tot i que històricament s'ha volgut veure l'humà com un ésser d'una singularitat absoluta, la ciència moderna demostra que som una síntesi evolutiva de tot el gènere Homo. El Pensament Simbòlic i la Cultura Un dels trets més distintius no és només l'ús d'eines, sinó el pensament simbòlic sistematitzat. • Cohesió social: El símbol va permetre crear grups més grans i units per valors compartits. • Objectes no utilitaris: Som l'única espècie que fabrica objectes que no tenen una funció directa per a la supervivència, com penjolles o art. • L'emergència cultural: L'art rupestre i les incisions en ossos mostren una capacitat d'abstracció que es va socialitzar fins a esdevenir un tret de tota l'espècie. Neurobiologia i Plasticitat Cerebral S'analitza la relació entre la manipulació d'eines i el llenguatge, compartint les mateixes àrees cerebrals (Broca i Wernicke). El cervell humà destaca per la seva plasticitat i un estat de neotènia o caràcter juvenil permanent que ens permet seguir aprenent durant tota la vida. Dimorfisme Sexual i Evolució Els experts debaten sobre les diferències entre mascles i femelles en el procés evolutiu: • La transmissió de sabers: Tradicionalment, la femella ha controlat els processos d'aprenentatge i nutrició. • Sexualitat i reproducció: L'espècie humana es diferencia per una sexualitat desvinculada dels cicles d'estre, afavorint la vinculació i l'estabilitat del grup. "L'Homo sapiens és una síntesi evolutiva del gènere Homo; el que ens fa únics és la socialització de l'emergència cultural."