Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2010

·418 episodis
RSS

episodis

109-120 de 418
  • 27'

    Debat Polític Jove: Balanç Cultural de Tarragona

    Tertúlia sobre el rumb cultural a Tarragona En aquesta segona entrega de la tertúlia amb joves polítics de Tarragona, els representants del PSC, Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) debaten intensament sobre l'estat actual de la ciutat a un any de les eleccions municipals. El focus central és la gestió de la cultura, les infraestructures pendents i la visió de futur per a la ciutat. Diagnòstic de la situació actual El debat comença amb una ronda de valoracions on les postures queden clarament enfrontades: • El PSC defensa que s'ha millorat la situació heretada i que s'estan creant eines per situar Tarragona al mapa cultural. • CiU qualifica la política cultural com a "inexistent" i critica una gestió basada en grans anuncis sense execució real. • El PP descriu la situació com a "feble i dèbil", posant el dubte sobre la capacitat de la ciutat per assolir reptes europeus. Infraestructures i equipaments culturals Un dels punts de major fricció és el dèficit d'infraestructures. Els tertulians coincideixen que Tarragona pateix una mancança històrica en comparació amb ciutats veïnes: • L'etern retard del Teatre Tarragona, que porta anys en obres. • La necessitat d'un Centre d'Art Contemporani definitiu a la Tabacalera. • La manca d'un auditori i la saturació de la biblioteca pública actual, que segons l'oposició, no compleix la llei pel nombre d'habitants. El debat sobre el model: carrer vs. talonari L'Albert Punyet (CiU) critica el que anomena "cultura a cop de talonari", posant com a exemple la contractació de John Malkovich pel centenari del Metropol. L'oposició defensa que caldria apostar per la cultura de carrer i el talent local en comptes de grans figures mediàtiques. El govern (PSC) replica destacant l'impacte mediàtic internacional que aquests esdeveniments aporten a la marca de ciutat. Relació amb el sector i el Manifest per la Cultura Es discuteix durament la presentació d'un manifest conjunt de tots els agents culturals de la ciutat que es queixen de la gestió municipal: "Si tots els agents culturals es posen d'acord per redactar un manifest per queixar-se, vol dir que la política cultural no és la més indicada." Conclusions i prioritats de futur Per tancar la sessió, els grups proposen les seves prioritats: • Finalitzar les obres pendents per poder utilitzar els espais culturals. • Involucrar la ciutat i les associacions de manera real en la programació. • Redactar un Pla Cultural Real que s'adapti a les necessitats actuals dels artistes i els ciutadans.

  • 4'

    Protestes per les retallades i la privatització portuària

    Context de la Mobilització L'entrevista a la Montse, membre del comitè d'empresa, detalla la primera d'una sèrie de mobilitzacions a l'Autoritat Portuària de Tarragona. Els treballadors s'oposen a les noves polítiques governamentals que amenacen l'estabilitat del sector. Principals Reivindicacions Privatització de serveis: L'aplicació de la nova reforma de la llei de ports que afectarà directament la policia portuària. Reducció de plantilla: S'ha denunciat la no renovació de contractes a personal eventual i la pèrdua de llocs de treball de forma generalitzada a tota la xarxa estatal. Retallades salarials: L'impacte de la reducció del 5% anunciada pel govern per al personal del sector públic, que afectarà la totalitat dels més de 200 treballadors de la plantilla portuària. Estratègia i Futur del Conflicte "Hem de mobilitzar-nos i posar el nostre granet de sorra perquè sàpiguen des de Madrid que nosaltres som treballadors i que no ens ha de tocar sempre a nosaltres."\n Els treballadors han aprofitat la reunió del Consell d'Administració per fer pressió i visibilitzar el malestar. Aquesta concentració és només l'inici d'un cicle de protestes que inclourà assemblees generals i accions a major escala per frenar les reformes laborals i portuàries en marxa.

  • 2'

    Impacte de les retallades salarials al sector transport

    L'impacte de les retallades en el sector públic Joan Moreno, representat de la UGT, analitza les conseqüències del decret del govern que estableix una reducció salarial del 5%. Tot i que inicialment es preveia que només afectaria els funcionaris, la realitat és que s'ha estès a tot el conjunt de treballadors públics en general. Sectors i empreses afectades Dins de l'àmbit de la federació de transports, les entitats més damnificades per aquesta mesura a Catalunya són: * Les Autoritats Portuàries de Tarragona i Barcelona. * Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Dubtes sobre la legalitat i resposta sindical El sindicat qüestiona obertament la legalitat d'aplicar aquestes retallades a treballadors que no són funcionaris, argumentant que aquests tenen un conveni propi amb rang de llei que s'hauria de respectar. Moreno qualifica la mesura d'injusta perquè fa recaure el pes de la crisi sobre el col·lectiu amb menys capacitat d'oposició. "No ens sembla de rebut que la situació de crisi l'estiguin pagant els que no tenen cap culpa d'haver-la provocat." Convocatòria de mobilitzacions Com a resposta directa a aquestes polítiques, s'ha confirmat la convocatòria de vaga per al dia 8, coincidint amb la resta de la funció pública. L'objectiu és mostrar un rebuig contundent a la disminució salarial plantejada pel Ministeri i el Consell Executiu de la Generalitat.

  • 14'

    2010-05-28 UM TÀRRACO VIVA

    El darrer cap de setmana de Tarraco Viva Aquest episodi ens submergeix en l'ambient del darrer cap de setmana del festival Tarraco Viva, una celebració dedicada a la reconstrucció històrica de l'època romana a la ciutat de Tarragona. La connexió s'inicia al camp del Roqueral, un dels epicentres de l'activitat, que es troba totalment ple de visitants i tarragonins. Reconstruccions militars i vida quotidiana Al camp de Roqueral, diversos grups de reconstrucció ofereixen demostracions sobre la vida de les legions: Cohort Prima Gallica: Un grup provinent del País Basc que representa la vida civil i militar dels tardoromans (segles IV i V d.C.). Han realitzat maniobres militars i actes religiosos en honor a Júpiter Óptimo Máximo. Time Trotter: Grup alemany especialitzat en la cavalleria romana. Els seus integrants utilitzen cavalls de la Camarga i fan servir rèpliques exactes d'armes com el jaculum (llances petites) basant-se en el rigor històric i restes arqueològiques. Gastronomia: El Tàrraco a Taula Una part fonamental del festival és la iniciativa gastronòmica Tàrraco a Taula, on participen 17 restauradors de la ciutat. S'analitza l'experiència al restaurant Barthaus: Arqueologia culinària: Els plats es preparen respectant els ingredients i sabors de l'època. Destaca l'ús del garum (salsa de peix fermentat) i el mulsum (vi especiat amb mel, canyella i gingebre). Plats destacats: Entre la vintena d'opcions s'inclouen el moretum (formatge romà), l'enciam bullit amb vinagreta especial, el bacallà amb maduixes o el fricassé de porc. "L'enciam bullit és el plat més romà de tots, ideal per als que realment volen provar alguna cosa superdiferent." Valoració dels visitants Les famílies que participen en les degustacions valoren molt positivament la qualitat i la singularitat dels menús, destacant que, tot i ser gustos poc quotidians, l'experiència val la pena pel seu caràcter cultural i festiu.

  • 27'

    Tendències en Jardineria: Chelsea Flower Show i Kew Gardens

    Explorant l'Excursió pel Paisatgisme Britànic El col·laborador Joan Manent, del Gremi de Jardineria de Tarragona, comparteix la seva experiència recent a Londres visitant esdeveniments referents en el món de l'horticultura. El resum destaca la importància de professionalitzar el disseny dels espais verds. La Fira Chelsea Flower Show Considerada la Passarel·la Gaudí de la jardineria, aquesta fira marca les tendències globals per als propers anys. Els aspectes més rellevants discutits inclouen: • L'estatus del jardiner: Al Regne Unit, la professió té un reconeixement social elevadíssim, amb esdeveniments patrocinats per la corona i música en directe. • Materials i composicions: Ús destacat de fustes de qualitat, marbres, ferro rovellat (acer corten) i pedres planes o de pissarra. • Sostenibilitat: Tendència cap a plantes aromàtiques i espècies amb baixes necessitats hídriques, adaptades al territori. • Innovació en aigua: Presència de piscines naturals que imiten tolls o gorges de riu i punts d'aigua en moviment. El Reial Jardí Botànic de Kew (Kew Gardens) Un espai de 120 hectàrees declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO on destaquen: • Col·leccions botàniques: Més de 20 varietats de roures, alzines i faigs de dimensions monumentals. • Hivernacles històrics: Edificis de ferro i vidre del segle XIX que alberguen palmeres de 12 metres i plantes exòtiques. • Plantes carnívores: Espècies sorprenents que arriben a fer un metre d'alçada i utilitzen diversos mètodes de captura. Cultura i Professionalització "No tot s'acaba amb una gespa i una morera; hi ha molta cosa a fer i aprofitar en qualsevol espai, per petit que sigui." Es fa una crida a la importància del paisatgisme per organitzar els jardins segons el clima i el reg. Es recomana especialment l'ús d'especialistes del gremi per treure el màxim profit de terrasses i espais reduïts mitjançant la imaginació i bons materials.

  • 20'

    Europa i el seu paper en un món globalitzat

    L'Eurocambra com a motor de representació i crisis L'entrevista amb l'expresident del Parlament Europeu, José María Gil Robles, destaca la rellevància d'aquesta institució com l'únic òrgan supranacional del món elegit directament pels ciutadans. Amb una base de 490 milions de persones, representa el segon electorat més gran del planeta. Reptes Econòmics i Estratègies de Futur El Parlament Europeu no només actua com a representant polític, sinó que té un paper actiu en la gestió de les crisis actuals: Regulació Financera: Es treballa en directives per controlar els productes de risc i augmentar la transparència de bancs i assegurances. Estratègia 2020: Un pla a llarg termini per actualitzar el creixement europeu, posant un èmfasi especial en la qualitat de l'educació per generar ocupació futura. Control de la Despesa: Gil Robles subratlla la importància de no gastar més del que s'ingressa, posant els casos de Grècia i Espanya com a exemples de la necessitat d'ajustar el pacte d'estabilitat. La Política Agrària Comuna (PAC) i la Qualitat Un dels pilars històrics d'Europa és l'agricultura, que tot i haver reduït el seu pes pressupostari del 70% al 40%, segueix sent vital: Es busca passar de subvencions per producció a ajudes vinculades a la qualitat i resultats. L'objectiu és competir en el mercat global mitjançant l'excel·lència (com les denominacions d'origen en el vi) i no en preus contra països com el Brasil o l'Argentina. Europa com a Potència de Pau i Comerç En un món multipolar amb potències emergents com la Xina o l'Índia, Europa aporta un valor diferencial: "L'aportació única d'Europa al món és el fet de saber tractar-se en pau i entendre que l'entesa és millor que la confrontació." Aquesta experiència en la gestió de la multiculturalitat interna es considera un producte d'exportació cap a altres regions en conflicte.

  • 18'

    Tàrrega: Teatre, Gastronomia i Patrimoni

    Descobrint la Capital de l'Urgell En aquesta conversa amb Anna Castellà, tècnica de turisme i promoció econòmica, s'explora la riquesa cultural i gastronòmica de Tàrrega. La ciutat es defineix com un nucli d'alta activitat associativa i un referent comercial i cultural a les terres de Lleida. La FiraTàrrega i el Teatre El teatre és un dels pilars fonamentals de la identitat targarina: FiraTàrrega: Nascuda l'any 1980 de forma gairebé accidental per animar la festa major de setembre, enguany arriba a la seva 30a edició. Ha passat de ser una celebració local (originalment anomenada "Trifulques i Xim-Xim") a un festival de referència internacional. Grup de teatre BAT: Una entitat amb més de 50 anys d'història que organitza la cavalcada de Reis —una de les més lluïdes de la província— i el concurs de teatre amateur. Gastronomia Típica: Tradició i Innovació La gastronomia local destaca per productes que combinen la història de l'interior amb la creativitat actual: El Coc de Tàrrega: El producte estrella, amb una fira pròpia que va néixer d'una iniciativa juvenil per recaptar fons. Les Albades: Unes postres creades el 2006 en honor a la Verge de l'Alba, elaborades amb clara d'ou, sucre, ametlla i cacau. Bacallà Targarí: Una recepta recuperada que reivindica la tradició de consumir peix en salaó a les zones d'interior on el peix fresc no arribava fàcilment. "Tàrrega és una població de 17.000 habitants que, durant la fira, és capaç de multiplicar per cinc la seva població mantenint la dignitat i l'esforç de tota la ciutadania." Llocs d'Interès i Curiositats El Pati: El nom popular amb què els targarins coneixen la Plaza del Carme, cor de la vila. Sol de forat: Expressió local per descriure aquell sol intens que crema quan surt entre nuvolades negres amenaçadores. Patrimoni: El Parc de Sant Eloi al nord i el casc antic comercial com a eixos principals.

  • 17'

    Gastronomia i cultura a Tàrrega: El Coc i la Fira

    La tradició gastronòmica de Tàrrega En aquesta quarta jornada de ruta per la capital de l'Urgell, el focus principal és la gastronomia local, concretament un producte emblemàtic: el coc de Tàrrega. A diferència d'altres zones on el coc s'identifica amb el pa de pessic, a Tàrrega es tracta d'una versió de la coca de recapte. Característiques del coc de Tàrrega Base: Pasta de pa tradicional feta amb farina i llevat. Ingredients: S'estira la massa i s'hi afegeix pebrot, albergínia, botifarra (o llangonissa) i arengada salada. Acabat: Un cop cuit al forn, s'hi posa un bon raig d'oli d'oliva. "Tan calent com fred, el coc és una menja deliciosa i molt completa." Esdeveniments i Fires destacades El programa repassa diversos puntals de l'activitat cultural i firal de la ciutat: Fira del Coc: Se celebra durant la Festa Major de Maig i reuneix expositors del sector de la fleca d'arreu de Catalunya. L'edició de 2010 va comptar amb uns 16.000 visitants i es treballa per obtenir una Indicació d'Origen Protegida. Cinema i Teatre: Es destaca el cicle de cinema en blanc i negre i el prestigiós concurs de teatre amateur organitzat pel Grup de Teatre Bat. Mercats i Entitats: Tàrrega té un teixit associatiu molt ric, amb més de 150 activitats anuals, incloent-hi el Mercat de les Antiguitats i les Arts. Cultura Popular: El bestiari local és molt variat, amb gegants històrics, l'Àliga de Tàrrega i elements singulars com l'Home de la Barra o el Dimoni dels Comediants.

  • 13'

    El Parc de Sant Eloi: El pulmó verd de Tàrrega

    Explorant el Parc de Sant Eloi a Tàrrega En aquesta segona jornada de ruta per la capital de l'Urgell, de la mà de la tècnica de turisme Anna Castellà, ens endinsem al Parc de Sant Eloi, una de les grans icones de la ciutat i el seu principal pulmó verd. Un museu a l'aire lliure El parc no és només una zona de passeig, sinó que s'ha convertit en un espai on es preserva la història de la indústria i l'agricultura tradicionals: Maquinària històrica: S'hi poden trobar peces com un molinet de vent, una assegadora de la indústria Trepat de Tàrrega i un tractor Fordson de 1917, el primer a treballar a les terres de l'Urgell. Patrimoni arquitectònic: Destaca l'Ermita de Sant Eloi, construïda originalment al segle XIII per l'argenter Simó Canet en honor al patró dels orfebres. Monuments i racons: El parc inclou el Portal dels Targarins de Fora Vila, un antic molí d'oli de 1794, l'estany amb aus aquàtiques i diversos monuments commemoratius, com el dedicat al mestre Güell. Orígens i evolució El parc té els seus inicis el 1913 gràcies a l'Associació d'Amics de l'Arbre, que van transformar un turó completament erm en l'espai frondós de pins, alzines i oliveres que és avui dia. Recentment, s'ha restaurat la Font del Congrés per commemorar el seu centenari (1910-2010). Concurs per als oients L'episodi inclou un espai participatiu on se sorteja una nit d'hotel per a dues persones a l'Hotel Ciutat de Tàrrega: "L'ermita dedicada i consagrada a Sant Eloi, patró dels orfebres, fou manada a construir al segle XIII per l'argenter targarí Simó Canet." Primera pregunta: De quin col·lectiu és patró Sant Eloi? (Resposta: Els orfebres). Segona pregunta: Quina és la marca i l'any del tractor antic exposat? (Resposta: Fordson, 1917).

  • 23'

    Actualitat de la Unió Europea: Rescat bancari i normes de consum

    Gestió de Crisi i Sector Financer Creació d'un fons de rescat bancari L'expert Alfons González explica la proposta de la Comissió Europea per crear un fons d'emergència destinat a salvar entitats financeres en dificultats. L'objectiu principal és evitar que el cost de les futures crisis recaigui directament sobre el pressupost públic i els ciutadans. • El fons estaria finançat directament pels propis bancs mitjançant un impost d'entre el 2% i el 4% dels seus beneficis. • Es busca que el sector que va originar la crisi actual sigui el que pagui el remei per a les futures. • Existeix el risc que els bancs intentin traspassar aquest cost als clients, tot i que la llei de la competència hauria d'actuar com a fre. Funcionament del Parlament Europeu L'activitat parlamentària a Estrasburg Es descriu la logística del Parlament, destacant que un cop al mes l'activitat es trasllada de Brussel·les a Estrasburg per a les sessions plenàries. • La feina prèvia es realitza en comissions, que són grups de treball reduïts on es redacten i esmenen els textos. • El ple serveix per a l'aprovació definitiva de directives i resolucions. • Els parlamentaris reserven una setmana al mes per al treball de camp al seu territori d'origen. Protecció del Consumidor i Noves Directives Etiquetatge i seguretat alimentària S'han discutit diverses normatives que afecten directament la informació que rep el consumidor: • Roba: Es proposa que l'etiqueta "Made in EU" només s'utilitzi si totes les fases de producció s'han realitzat íntegrament en territori europeu. També caldrà especificar si s'usen materials d'origen animal. • Carn (Trombina): El Parlament Europeu ha vetat per un sol vot l'ús de la trombina, un enzim utilitzat per enganxar trossos de carn i simular peces senceres. "El Parlament es va plantar per evitar que els consumidors fossin enganyats comprant carn enganxada sense saber-ho." El Dret de Petició Durant el 2009, s'han registrat només 1.924 peticions al Parlament Europeu, una xifra considerada molt baixa tenint en compte la població total. Més de la meitat (54%) van ser desestimades perquè tractaven temes fora de la competència de la Unió Europea.

  • 27'

    La Cuculmeca: Solidaritat i educació a Nicaragua

    Introducció a la Cuculmeca i els seus orígens L'episodi d'avui ens acosta a la tasca de La Cuculmeca, una ONG amb seu a Tarragona que treballa estretament amb la seva homònima al nord de Nicaragua (Ginotega). L'entitat va néixer el 2002 com a resposta humanitària davant els devastadors efectes de l'huracà Mitch. Maria Roig (presidenta) i Aurea Bojan (vocal d'activitats) expliquen que la tria de Nicaragua va ser fruit de la casualitat i dels vincles personals, però que s'ha consolidat gràcies a la transparència i el contacte directe amb els projectes educatius al terreny. La Festa Solidària de Tarragona El tema central de la conversa és la celebració de la 9a Festa Solidària al Passeig de les Palmeres. Aquest esdeveniment és vital per a l'entitat, ja que serveix per a: • Sensibilitzar: Donar a conèixer la causa a gent de totes les edats, especialment joves. • Recaptar fons: A través del menjar típic (gallo pinto), la venda de samarretes i un mercadet solidari d'objectes donats. • Cultura i oci: Actuacions musicals gratuïtes de grups com Defectos Secundarios, Movimento i Extracto de Lúpulo. "Amb poquet aquí, allí fan moltíssim. Tot el que recollim és net per als projectes un cop pagades les despeses de so i organització." Projectes educatius i impacte social L'entitat centra els seus esforços en l'àmbit educatiu, centrant-se en infants i joves que queden fora del sistema escolar en zones rurals de Ginotega i Matagalpa. Línies d'actuació principals • Retorn al sistema escolar: Programes per evitar que nens de 7 o 8 anys abandonin l'escola per treballar en plantacions de cafè. • Suport als mestres i famílies: Proporcionar materials i formació dins la xarxa pública. • Reforma educativa: La Cuculmeca ha participat aportant dades i experiències d'èxit per a la reforma del govern de Nicaragua. Malgrat ser una ONG "casolana" i petita, l'organització destaca pel seu gran prestigi internacional i la seva capacitat de treballar en xarxa amb altres institucions com l'Ajuntament de Tarragona i la Universitat.

  • 4'

    Cuina romana al Barhaus: Menú Tàrraco a Taula

    La tradició de la cuina romana al Barhaus El restaurant Barhaus participa un any més en les jornades del Tàrraco a Taula, una iniciativa que busca recrear els sabors de l'època romana. Amb 13 anys d'experiència, l'establiment ofereix una proposta gastronòmica extensa que inclou prop de 20 plats basats en receptes històriques, incloent-hi un menú degustació i una carta específica. Detalls del Menú i Ingredients Clau La proposta es caracteritza per l'elaboració artesanal i pròpia de cada plat, utilitzant matèries primeres sense processats interns: Els plats estrella: Destaquen l'enciam bullit amb moretum (formatge romà), els llagostins amb salsa d'anxoves, el bacallà amb maduixes i el cibet de cèrvol. Condiments i tècniques: La cuina romana destaca per l'ús de moltes espècies, mel i fumats. El garum (una salsa de peix fermentat) és un ingredient omnipresent que serveixen a taula perquè el client el tasti al seu gust. Begudes: Ofereixen el mulsum, un vi especiat amb canyella, gingibre, cardamom, pebre i mel. L'Experiència al Restaurant El restaurant no només aposta per la gastronomia, sinó per una immersió total: El local està tematitzat amb ambientació de l'època. L'equip de sala va vestit de romà per completar l'experiència. "L'enciam bullit és el plat més romà de tots i, tot i semblar arriscat, està tenint molt d'èxit." Preus i Valoració Menú de carta: Primer, segon i postres per 25 euros (inclou mulsum). Menú degustació: Entrant, peix, carn i postres per 35 euros. L'acollida aquest any ha estat molt positiva, superant les xifres de participació del primer cap de setmana respecte a l'edició anterior.