Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2010

·418 episodis
RSS

episodis

229-240 de 418
  • 3'

    2010-03-29 ESSÈNCIA SANS

    Nou col·lectiu gastronòmic a Tarragona L'entrevista amb Carles Sanz, gerent del Patronat Municipal de Turisme, destaca la presentació d'un nou col·lectiu gastronòmic que agrupa els millors restaurants de la ciutat. Aquesta unió, considerada una fita històrica per a Tarragona, neix amb l'objectiu de treballar conjuntament en la projecció de la cuina local. Objectius del projecte Consolidació del sector: Fomentar que els restauradors es coneguin i col·laborin en activitats conjuntes. Orgull local: Incentivar que els mateixos tarragonins siguin els primers a conèixer i gaudir de l'oferta culinària de la seva ciutat. Destinació de referència: Explotar el potencial gastronòmic per millorar el posicionament turístic de Tarragona. "Si aconseguim que els 140.000 tarragonins siguin clients dels propis restaurants de Tarragona, faria sentir la pròpia ciutat més orgullosa de la seva gastronomia." Previsions per a la Setmana Santa Pel que fa al turisme estacional, les sensacions són molt positives: Bon temps: La meteorologia favorable és el principal motor de les reserves. Competència amb la neu: S'observa amb cautela si els gruixos de neu al Pirineu desviaran turistes cap a la muntanya en lloc de la costa. Ganes de sortir: Després d'un hivern llarg, s'espera una gran afluència de visitants que busquen l'ambient mediterrani.

  • 2'

    2010-03-29 ESSÈNCIA TERRAT

    L'impuls de la gastronomia local a Tarragona L'entrevista amb Laura Requesens, del restaurant Alterrat, posa en relleu la iniciativa Tarragonescència, un projecte que neix de la col·laboració entre el sector de la restauració, la Diputació i el Patronat de Turisme. L'objectiu principal és donar visibilitat al talent culinari de la ciutat i fomentar la cohesió d'un sector que, fins ara, sovint actuava de forma fragmentada. Unitat del sector i identitat pròpia La iniciativa ha permès assolir diverses fites clau per al sector gastronòmic: Unitat i cohesió: Els restauradors han passat de treballar de manera aïllada a lluitar junts per un objectiu comú. Més enllà del llegat romà: Es pretén que Tarragona no sigui vista només com una destinació històrica, sinó també com un referent gastronòmic de qualitat. Retenció del públic local: L'estratègia se centra en fer que els tarragonins no marxin de la ciutat per buscar bones experiències culinàries. "Hem d'ensenyar a la gent que no cal sortir fora de Tarragona d'excursió per menjar bé; es poden quedar aquí perquè l'oferta és molt àmplia." Qualitat i adaptació al client Requesens subratlla que, tot i que les estrelles Michelin són benvingudes, el més important és la fidelització del client de proximitat. Per aconseguir-ho, es destaca el paper crucial dels menús diaris: Qualitat i preu: Oferir opcions assequibles sense renunciar a l'elaboració. Funcionalitat: Àpats pensats per a qui treballa i disposa de poc temps. Fidelització: Els clients que gaudeixen del menú diari són els que acaben tornant per a celebracions durant el cap de setmana.

  • 4'

    La producció i el cultiu de l'ostra al Delta de l'Ebre

    El cultiu de l'ostra al Delta Josep Ramon Castells, president de la Federació de Productors d'Ostres, explica el cicle de vida i el mètode de treball al Delta de l'Ebre. Destaca que el procés de creixement és significativament més ràpid que en altres zones d'Europa gràcies a: La temperatura de l'aigua. L'alta qualitat hídrica. La gran quantitat de fitoplàncton, que és l'aliment principal. Aquests factors permeten que l'ostra estigui llesta per al consum en un període d'entre 12 i 18 mesos, gairebé la meitat del temps que a França. El calendari de consum i qualitat Existeix una tradició sobre els millors moments per menjar aquest mol·lusc: Mesos amb R: És l'època de màxima qualitat organolèptica. Mesos sense R (maig, juny, juliol i agost): Coincideix amb l'època de desova. L'ostra presenta una textura més tènue i lletosa. Economia i mercat Actualment, al Delta es produeixen unes 800 tones d'ostres anualment. Tot i la qualitat del producte autòcton, el gruix de la venda es destina a l'exportació: "Majoritàriament se les mengen els francesos i els italians, que tenen una cultura de consum d'ostra molt més arrelada." Castells també desmunta el mite que l'ostra sigui un article de luxe prohibitivo, situant el preu de l'ostra del Delta entre els 4 i 8 euros el quilo, un preu molt més assequible que el de l'ostra plana.

  • 2'

    La gastronomia tarragonina uneix forces

    Un dia històric per la cuina de Tarragona L'entrevista amb David Soler, del restaurant Barquet, posa en relleu la creació d'un nou col·lectiu gastronòmic a la ciutat. Segons Soler, aquest és un pas fonamental per resoldre una assignatura pendent que la restauració local arrossegava des de fa anys. Els objectius de la unió Visibilitat i proximitat: Es busca que la ciutadania conegui millor els restauradors i s'hi familiaritzi mitjançant actes al carrer. Periodicitat: La intenció és realitzar esdeveniments de forma regular coincidint amb cada estació de l'any. Capitalitat i unitat: Formar part d'un grup genera una sensació de força col·lectiva i reforça la imatge de Tarragona com a referent. El canvi de mentalitat en el sector L'entrevistat destaca que s'ha superat una etapa d'antigues rivalitats per passar a una era de col·laboració estructural: "A partir d'ara hi haurà una intensa col·laboració entre tots nosaltres." Es deixa enrere la picabaralla individualista per centrar-se en jornades de treball conjuntes que busquen donar una empenta definitiva a la gastronomia de tota la demarcació.

  • 3'

    Tarragona en Essència: Qualitat i Gastronomia Local

    Tarragona en Essència: Un Segell de Qualitat Gastronòmica L'entrevistat detalla el funcionament de Tarragona en Essència, un col·lectiu de restaurants que busca elevar el llistó de la gastronomia local mitjançant un sistema de control pioner a la zona. La clau de la seva diferenciació és l'avaluació externa i anònima de cada establiment. Punts Clau del Projecte Auditoria Externa: Una empresa independent realitza visites de mystery guest (comensals anònims) per elaborar informes detallats que determinen si un restaurant pot formar part del grup. El Decàleg: Els membres han de complir deu punts fonamentals, entre els quals destaquen: L'ús prioritari de productes de la província. El compromís amb el medi ambient. L'objectiu final de cuinar per fer feliç a la gent. Promoció Estacional: Es planifiquen festes gastronòmiques a cada estació de l'any, movent-se per diferents barris com el Serrallo, la Part Alta i el Centre. Visions i Objectius "Volem que la gent entengui que pot venir a Tarragona... i assolir aquesta marca com han fet altres ciutats." L'estratègia del col·lectiu no és tancar-se en un barri concret, sinó unir tota la ciutat per crear una marca de ciutat forta. Segons l'entrevistat, Tarragona té un potencial enorme i una riquesa de productes que cal difondre conjuntament per atraure tant el públic local com el turisme gastronòmic. Un exemple d'aquesta voluntat és la combinació de productes com l'ostra del Delta i el cava, una proposta que busquen utilitzar com a "provocació" per posar en valor el territori.

  • 0'

    2010-03-29 ESSÈNCIA DALMAU

    Coordinació de l'oferta restauradora Actualment, s'està treballant per revertir la desunió històrica que existia entre les diferents zones de la ciutat. Tradicionalment, el Serrallo, la Catedral i el centre funcionaven de manera independent i fragmentada, malgrat que tots ofereixen una proposta de molt bon paladar. Els objectius de la nova estratègia: Coordinar els esforços entre els diferents barris i sectors hostalers. Crear una marca de ciutat forta i reconeixible. Fomentar que els visitants puguin conèixer tota l'extensió de la ciutat. Vincular el fet de passejar amb el gaudi d'un bon àpat. "Hem llograt coordinar una miqueta i buscar poder provocar una marca des de la ciutat." Amb aquesta iniciativa es vol que la ciutadania i els turistes sàpiguen que hi ha una gran varietat de llocs on anar a gaudir de la gastronomia local sense divisions territorials internes.

  • 28'

    Cuina de Setmana Santa: La Mona i el Bacallà

    Tradicions Culinàries de Setmana Santa En aquest episodi especial, els experts culinaris detallen l'elaboració dels productes estrella de la Pasqua: la mona de Pasqua i el bacallà. Es fa un recorregut des de les bases de la pastisseria fins a les receptes salades tradicionals de la Quaresma. Elaboració de la Mona de Pasqua El procés de muntatge de la mona es divideix en la cobertura i la base: • Cobertura de yema: Es prepara amb el mateix pes d'ous que de sucre, coent-ho a foc lent fins a obtenir una textura cremosa. És crucial refredar-ho ràpidament per evitar tons lilosos a la clara. • Cobertura de mantega: S'elabora batent mantega amb un almíbar (sucre i aigua) a temperatura ambient, incorporant-lo a poc a poc com si fos una maionesa. • Decoració lateral: Un truc professional per cobrir els costats amb ametlla torrada és aixecar la mona amb una mà (com un cambrer) i aplicar l'ametlla amb l'altra mà sobre una safata ampla. L'Autèntica Mona de Pasqua (Massa de Pa) Es detalla la recepta de la mona tradicional, entesa com una massa de pa enriquida: • Fórmula: 1 kg de farina, 4-5 ous, 150g de sucre, 15g de sal, 250g de llevat de forner, 450-480g d'aigua i 150g de mantega o oli. • Secret professional: Mai barrejar el greix (oli/mantega) inicialment amb el llevat, ja que el greix bloqueja les partícules del llevat i impedeix la fermentació. El greix s'ha d'afegir sempre al final del pastat. "Mona ve del llatí 'monus', que significa regal; era el que el padrí regalava al fillol." El Bacallà i l'Arròs de Cuaresma La part salada se centra en el bacallà, un aliment lligat històricament a la privació de carn: • Desalat: Actualment no calen processos tan llargs com abans; amb 12-24 hores i un parell de canvis d'aigua n'hi ha prou. • Arròs de bacallà: Es proposa un arròs amb verdures de temporada com bròquil, carxofes i pèsols. • Consell de sabor: El julivert s'ha d'afegir sempre al final, fora del foc, per conservar la clorofil·la i el seu aroma original. Evolució dels Ingredients Es discuteix com les matèries primeres actuals (especialment la farina) han canviat. Les farines d'avui estan més tractades i aguanten menys quantitat de sucre en la fermentació que les de fa 50 anys.

  • 21'

    Exposició d'Agustí Centelles a Tarragona sobre Bram

    Presentació de l'exposició d'Agustí Centelles El programa cobreix la inauguració de la mostra fotogràfica sobre el camp de concentració de Bram (1939) a la sala de Caixa Tarragona. L'exposició és singular per ser una crònica inèdita i exhaustiva de la vida quotidiana dels refugiats republicans a França. Punts clau de la mostra Material inèdit: Es presenten algunes de les 600 imatges seleccionades d'un fons molt més ampli, rescatat de les golfes d'una casa a Carcassona on va estar amagat durant dècades. El dietari personal: L'exposició inclou fragments del diari que Centelles escrivia durant el seu captiveri, on relata les dures condicions de vida. Relat de supervivència: Es descriuen les mancances higièniques, com la lluita contra els polls (el cèlebre "piejódromo") i la sarna, davant la passivitat de les autoritats franceses. Diàleg amb els comissaris i la família La comissària Teresa Ferrer subratlla que s'ha d'anomenar camp de concentració i no de refugiats, atesa la vigilància militar i la falta de llibertat. Per la seva banda, Octavi Centelles, fill del fotògraf, destaca: "Aquí els espanyols es treuen els polls, passen gana, fred i penalitats. És molt representativa aquesta exposició." El llegat i la polèmica Es menciona la controvèrsia per la venda de l'arxiu al Ministeri de Cultura (Salamanca) i les negociacions amb l'Ajuntament de Barcelona per a una futura ubicació permanent, mentre l'obra de Centelles obté reconeixement internacional en museus com el MoMA de Nova York.

  • 15'

    Salutació repetitiva de bona nit

    Anàlisi de la seqüència de salutacions Aquest document recull una interacció extremadament estructurada i repetitiva basada exclusivament en l'expressió d'una salutació nocturna. El contingut destaca per la seva monotonia voluntària i el manteniment d'un to cordial. Aspectes clau de la comunicació Consistència temporal: Es produeix una salutació cada 30 segons de manera exacta. Simplicitat verbal: L'únic missatge transmès és el desitjo de bona nit. Estabilitat emocional: No s'observen variacions en el registre ni canvis en la intenció comunicativa. "Bona nit" En resum, es tracta d'un fragment on la recurrence és l'eix central, creant un patró rítmic de cortesia que s'estén durant gairebé 15 minuts de durada total.

  • 33'

    17è Festival de Dixieland i Jazz Manouche a Tarragona

    Presentació del Festival Internacional de Dixieland L'episodi es submergeix en l'ambient festiu de la Rambla Nova de Tarragona amb motiu de la inauguració de la 17a edició del Festival Internacional de Dixieland. S'expliquen els detalls de l'acte inaugural, que combina música en directe, tradició i la participació ciutadana. Els protagonistes musicals: Jazz Manouche i Swing Aquesta edició se centra especialment en la figura de Django Reinhardt en el centenari del seu naixement, destacant l'estil Jazz Manouche (o swing gitano). Els punts clau inclouen: • L'actuació de la formació francesa Amquetenes Swing, que ofereix un repertori de aires gitanos amb violí, guitarres i cello. • Una producció pròpia destacada amb l'Original Jazz Orquestra i el guitarrista Biel Ballester. • La programació inclou més de 60 activitats en 30 espais diferents de la ciutat. Tradició i ambient al carrer Un dels elements més visuals és la Nàrria de Cerveses Ámbar, un carruatge de l'any 1900 totalment restaurat. • Ramon, el conductor, explica que els cavalls són de raça Shire, tradicionals del repartiment de cervesa a Anglaterra. • La Carme Crespo, tinent d'alcalde de Cultura, subratlla la voluntat de portar la cultura al carrer i fer del festival un esdeveniment gratuït i popular. Reaccions del públic i turistes "M'agrada molt escoltar en Django Reinhardt... des de molt jove que l'escolto i el jazz tipus New Orleans m'apassiona." El programa recull testimonis de visitants d'Escòcia i Mallorca que han coincidit amb l'arrencada del certamen, destacant l'interès internacional que genera Tarragona durant aquests dies.

  • 28'

    Crisi a Grècia, el cas Louis Vuitton contra Google i la Primavera d'Europa

    La Crisi Econòmica de Grècia i el Paper de la Unió Europea L'episodi analitza la delicada situació financera de Grècia, que necessita renovar els seus prèstecs davant el venciment de deute imminent amb bancs internacionals. A causa de la seva baixa fiabilitat econòmica, el mercat li exigeix tipus d'interès altíssims, la qual cosa ha portat el país a demanar ajuda als estats membres de la Unió Europea (UE). • Alemanya es mostra reticent a oferir ajuts sense condicions estrictes, argumentant que els ciutadans alemanys no han de pagar pels errors fiscals grecs. • Espanya s'ha compromès a aportar un 9% del total de l'ajut, xifra que correspon al seu pes econòmic dins la UE. • Grècia ha amenaçat de recórrer al Fons Monetari Internacional si Europa no ofereix una solució coordinada. "L'estat és com un particular... si no ets un client fiable, et pugen el tipus d'interès per cobrir el risc." Justícia Europea: Louis Vuitton contra Google Es discuteix la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en el conflicte entre la marca de luxe Louis Vuitton i Google. La marca francesa acusava el cercador de permetre que empreses de productes falsificats es compressin paraules clau per aparèixer com a publicitat relacionada. Punts clau de la sentència: • El tribunal ha determinat que no es pot obligar Google a retirar la publicitat d'entrada, ja que la responsabilitat recau sobre l'anunciant fraudulent i no sobre l'intermediari. • Google només seria responsable si es demostrés que tenia coneixement explícit de la il·legalitat del producte i no actués per evitar-ho. • Aquesta sentència estableix un precedent importantíssim per al dret de marques i la competència en tot el territori europeu. Foment dels valors europeus en els joves S'explica el projecte Primavera d'Europa 2010, una iniciativa pedagògica adreçada a escoles de primària i secundària (amb centres participants de Tortosa, Riudoms, Valls, l'Arbós i Torredembarra). • L'objectiu és difondre conceptes de ciutadania i drets fonamentals. • La UE facilita materials didàctics, concursos i la visita gratuïta de polítics o experts als centres educatius. El balanç de la política regional a Espanya Finalment, es revelen dades sobre els fons que Espanya rep de la política regional. Tot i que la quantitat ha disminuït perquè Espanya ha crescut i han entrat països més pobres, segueix sent el segon receptor d'ajuts (35.000 milions d'euros per al període 2007-2013). Aquests fons han permès construir 1.200 km de carreteres i més de 850 km de vies d'alta velocitat (AVE).

  • 32'

    Explorant Mini Tàrreco: El patrimoni de Tarragona en miniatura

    Descripció de l'Espai i Origen L'episodi ens trasllada a Mini Tàrreco, un espai didàctic situat a pocs minuts de Tarragona, a la carretera cap als Pallaresos. Aquest projecte neix de la tasca minuciosa realitzada durant anys pel pare de Venceslau Maceres, qui va crear reproduccions a escala fidelíssimes dels monuments més emblemàtics de la Tàrraco Romana i altres edificis històrics de la zona. Seccions i Activitats Didàctiques L'espai està dissenyat per oferir una experiència pedagògica completa, especialment per a grups escolars i famílies: • Circuit de maquetes: Inclou reproduccions fetes a mà amb materials com ciment i guix. Destaquen la Catedral de Tarragona, el Pont del Diable, l'Amfiteatre i l'Arc de Berà. • Aprenentatge actiu: Els nens participen en jocs històrics (com el duplum molendium), tallers de pintura de maquetes i excavacions en un sorral per trobar "tresors" arqueològics. • Narrativa històrica: Mitjançant personatges com la nena Clàudia o la llegenda de Sant Magí, els monitors expliquen la vida a l'època romana i les tradicions locals. Informació per a Visitants "Aquí no hi ha ordinadors, es tracta de jugar com jugàvem abans." • Accessibilitat: L'espai és a l'aire lliure i es troba a la finca La Ponderosa. • Temporada de famílies: Obert durant tota la Setmana Santa i els caps de setmana, amb una obertura diària durant els mesos d'estiu (juny a setembre). • Preus i serveis: Existeixen tarifes diferenciades per a visites simples o amb activitats, i fins i tot la possibilitat de disfressar-se de romà per fer fotos en família.