La Part Alta somriu a la crisi: l'impuls gastronòmic de Tarragona

Detalls de la campanya gastronòmica El magazín de Tarragona Ràdio presenta la segona edició de la iniciativa "La Part Alta somriu a la crisi", una campanya que busca dinamitzar la restauració local oferint preus assequibles i promocions especials fins a finals de febrer. En aquesta edició hi participen 18 restaurants de la zona històrica de la ciutat. Secció de cellers: Buil i Giné S'entrevista la Pilar Segura, representant del celler Buil i Giné situat a Gratallops (Priorat). Durant la conversa es destaca: El projecte va néixer l'any 1996 i el celler actual es va construir el 2005. La seva filosofia és oferir vins de qualitat, tant DOQ Priorat com DO Montsant, a preus entenedors i sense protocols excessius. Presenten un vi amb un 2x1 per visitar el celler, fomentant l'enoturisme. Proposta del Restaurant AQ En Quintín Quinsac, responsable del restaurant AQ (al carrer de les Coques), detalla el seu menú degustació de 30 euros, que inclou set plats innovadors: Navalla del Delta amb cansalada ibèrica. Calçot amb romesco d'eriçons. Brandada de bacallà amb contrastos. Caneló clàssic amb crema de ceps. Polp cuit al seu propi suc amb botifarra negra. Hamburguesa ibèrica Maldonado amb xiitake. Escuma de crema catalana amb sorbet de maracujà. "Cada botella de vi que la gent agafi al restaurant, se n'endurà una de nova igual a casa de regal." Participació i Concursos El programa fomenta la participació dels oients mitjançant concursos telefònics on es regalen ampolles de vi del celler Buil i Giné i menús gratuïts per als restaurants participants per gaudir a partir del mes de març.

Investigació sobre sanitat marítima (1720-1900)

Sanitat Marítima i Salut Pública a la Costa de Tarragona L'historiador Pedro Tinya, llicenciat per la Universitat Rovira i Virgili, ha estat guardonat amb el cinquè Premi d'Investigació Port de Tarragona pel seu treball centrat en la gestió de la sanitat marítima entre els anys 1720 i 1900. Aquesta recerca, dotada amb 6.000 euros, serà publicada properament dins la col·lecció Saturnino Bellido. Estructura i objectius de la investigació El treball s'articula al voltant de quatre eixos fonamentals que busquen omplir un buit en la historiografia actual sobre les polítiques de vigilància costanera: Historiografia del control sanitari: Revisió dels estudis previs. Epidèmies i malalties: Anàlisi de la transmissió marítima de patologies com la pesta o el còlera. Organització administrativa: L'estudi de les lleis i les juntes de sanitat. Defensa de la costa tarragonina: Estudi localitzat a municipis com Cambrils, Vila-seca, Salou, Torredembarra i el Vendrell. Mecanismes de control històrics L'autor explica que, davant l'amenaça d'una epidèmia (com la famosa pesta de Marsella de 1720), s'activaven cordons sanitaris i les juntes municipals realitzaven inspeccions a les embarcacions. "En funció de l'estat sanitari, les embarcacions podien ser admeses a plàctica o enviades a un llatzeret per fer la quarantena." Fonts documentals i transformació del paisatge Per dur a terme l'estudi, Tinya ha consultat fons a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu del Port de Tarragona i diversos arxius navals. A més de la vessant mèdica, la recerca inclou una anàlisi de la cartografia històrica per documentar com ha canviat la façana marítima, la canalització de rieres i la pèrdua de patrimoni com les torres de guaita.

Nou Pla PIVE 2: Incentius i ajuts per a la compra de vehicles

L'impuls d'un sector en crisi: Arriba el Pla PIVE 2 L'entrevista amb Emili Beltran, secretari d'ASTAVE (Associació de Tallers i Venedors d'Automoció de Tarragona), desgrana els detalls del nou Pla PIVE 2. Aquesta mesura neix amb l'objectiu de revitalitzar un sector que ha tancat el 2012 com el pitjor any en matriculacions de la història recent. Les claus del nou pla d'ajuts El Pla PIVE 2 arriba amb canvis significatius respecte a la seva primera edició: Dotació econòmica: S'ha duplicat el pressupost fins als 150 milions d'euros. Antiguitat del vehicle: S'han flexibilitzat els requisits per facilitar el canvi: Per a turismes, l'antiguitat del cotxe a desballestar baixa als 10 anys. Per a derivats de turisme (furgonetes de PIMES i autònoms), baixa fins als 7 anys. Quantia de l'ajut: Es mantenen els 2.000 euros de descompte (1.000 del Ministeri i 1.000 del fabricant). Famílies nombroses: S'amplia l'ajut fins als 3.000 euros per a vehicles de més de 5 places. Vehicles elèctrics: No s'aplica el límit de preu de 25.000 euros que tenen els convencionals. L'impacte econòmic i social Beltran destaca que la situació a la província de Tarragona és crítica. Des de l'inici de la crisi el 2008, s'ha perdut un 35% dels llocs de treball directes en el sector del comerç i reparació de vehicles. La pujada de l'IVA al 21% també ha estat un cop fort per a l'activitat. "Sense el PIVE ens haguéssim trobat en una situació de descens de matriculacions molt significatiu, molt per sobre del que es podia produir." Beneficis per a l'usuari Més enllà de l'ajut directe, Beltran subratlla que canviar un cotxe antic per un de nou suposa un estavi del 50% en el consum de combustible (benzina o gasoil) i una reducció dràstica en els costos de manteniment, a part de la millora en la seguretat i l'equipament.

Vies d'accés a la universitat per a majors de 25, 40 i 45 anys

Accés i Flexibilitat Universitària L'entrevista amb Maria Bargalló, vicerectora d'estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV), detalla les diferents modalitats perquè persones sense estudis previs puguin accedir a un grau universitari segons la seva edat i trajectòria. Modalitats d'accés segons l'edat Majors de 25 anys: És la via més consolidada. Consisteix en una prova de dos dies amb una fase general (comuna) i una específica segons la branca de coneixement. Aproximadament el 50% dels aspirants superen la prova. Majors de 40 anys: Es basa en l'experiència professional. Els candidats han de presentar la seva vida laboral i documentació que l'acrediti. Després de valorar els mèrits, es realitza una entrevista personal per avaluar la disposició i actitud de l'aspirant. Majors de 45 anys: Destinada a aquells que no tenen experiència professional acreditable per a la via anterior. Consten d'una prova de maduresa (fase general) i una entrevista personal posterior. Aspectes rellevants de l'estudiant adult Perfil i motivació: La vicerectora destaca que aquests alumnes mostren un entusiasme i una il·lusió superiors als habituals, sovint complint el somni de cursar estudis que no van poder fer de joves. Flexibilitat acadèmica: Es recomana la matrícula a temps parcial (30 crèdits) per poder conciliar la feina amb l'exigència de la universitat. Integració: Els estudiants s'integren plenament en les rutines universitàries, col·laborant amb companys més joves sense dificultats significatives. Context econòmic i beques "Això incideix de manera directa amb la continuïtat dels estudis... cal aprovar normalment a la primera de canvi perquè si no tot s'encareix." Bargalló subratlla la dificultat de l'actual context econòmic i l'augment de les taxes. Per pal·liar-ho, la URV ofereix pagament fraccionat i informa sobre les beques d'equitat de la Generalitat, que poden reduir el preu segons el llindar de renda familiar.

Presentació del Ninot, la Ninota i la Bota del Carnaval

El Carnaval de Tarragona: Presentació dels Personatges i Elements Festius En aquesta sessió, es detallen les novetats i la simbologia darrere dels elements centrals del Carnaval de Tarragona. Els artistes Pere Estadella i Jordina Ros, del taller de l'Agrupació per la Conservació de Figures Festives, comparteixen el procés creatiu i les anècdotes que envolten el Ninot i la Ninota d'enguany. La Polèmica de la Bota sense Accent S'ha posat un èmfasi especial en l'ortografia de la Bota (referint-se al calçat i no al recipient de vi). Aquest element s'ha presentat sense accent per un motiu concret: Es pretén fer un joc de paraules amb el calçat. Es convida a la ciutadania a portar botes velles per cremar-les en una pira el dimarts de carnaval. Existeix la creença humorística que qui crema una bota té 100 anys de bona sort. Els Vestits i la Crítica Social L'explicació carnavalesca sobre el vestuari del Ninot i la Ninota inclou una sàtira sobre la monarquia i l'actualitat política: Els artistes narren que van rebre una caixa amb roba elegant i una carta del "secretari de les infantes" per millorar la imatge de la corona. S'esmenten els sobres de corrupció com a element recurrent en la narrativa de l'episodi, bromejant sobre la distribució de sobres entre la premsa i els polítics. Descripció Física de les Figures Les figures d'aquest any presenten característiques distintives: La Ninota: Amb cabell rosa/púrpura, inspirada en part en la Dama d'Elx, amb un vestuari elegant de princesa però amb un caràcter sexy i hermafrodita. El Ninot: Amb cabell negre i una expressió desafiant, representant la força de la festa. "Veniu aquí i llanceu la bota; qui crema una bota té 100 anys de perdó i de bona sort." L'acte clou amb la inauguració d'una exposició fotogràfica del Carnaval 2012 i una crida a gaudir de la setmana festiva amb alegria i desvergonyiment.

Balanç de la Fira d'Artesans de Nadal a Tarragona

Balanç i valoració de la Fira d'Artesans a la Rambla Nova En aquesta entrevista, la Josefina Manero analitza el desenvolupament de la fira tradicional d'artesans que s'instal·la a la Rambla Nova de Tarragona durant les festes de Nadal. Tot i que l'esdeveniment encara romandrà obert fins al dia de Reis (6 de gener), ja es poden extreure les primeres conclusions sobre l'edició d'enguany. Aspectes positius i novetats El temps a favor: El bon clima ha estat un factor clau que ha permès una major afluència de visitants en comparació amb l'any anterior. Nou format visual: S'ha canviat la distribució de les parades, creant un espai més obert i amb millor il·luminació nocturna, la qual cosa fa la fira més atractiva per als passejants. Dinamització: S'ha consolidat l'ús de la carpa d'activitats on participen diverses entitats i ONGs de la ciutat, oferint tallers per a infants i punts informatius. Reptes i dificultats del sector Impacte de la crisi: Malgrat l'augment de visitants, les vendes es mantenen estancades o baixes a causa de la situació econòmica actual. Costos de participació: Manero destaca la dificultat per a molts paradistes de cobrir les despeses del muntatge i el lloguer de l'espai, ja que els preus no han baixat per adaptar-se a la realitat comercial. Ubicació millorable: Hi ha un cert descontentament amb l'emplaçament actual a l'extrem de la Rambla, ja que obliga els ciutadans a desplaçar-se expressament fins allà. Cloenda de la fira La fira seguirà activa fins diumenge a tarda per a les compres d'última hora: "És una tradició estar fins al dia de Reis; sempre hi ha algun despistat que aprofita l'última hora per comprar els detalls finals." Un cop finalitzada l'activitat, els membres de la fira es reuniran per debatre si mantenen el format actual o si proposen canvis per a la propera edició.

El Joc de Tarragona: El nou èxit local de taula

Presentació d'un projecte singular per a la ciutat L'entrevista presenta Enric Cervera, el creador i impulsor del Joc de Tarragona, un joc de taula que ha estat rebut amb un entusiasme desbordant a la ciutat. Després de l'èxit en edicions prèvies a Lleida i Girona, el projecte arriba a Tarragona per convertir-se en un regal estrella per a aquestes festes. Característiques i mecànica del joc El joc és una proposta familiar i social que combina l'estratègia amb el coneixement del territori: El tauler: Consisteix en un plànol real de la ciutat de Tarragona, il·lustrat amb un to simpàtic i proper. Funcionament: És una barreja entre el Monopoli i el Joc de l'Oca. Els jugadors han de circular pels carrers reals per comprar i invertir en empreses locals singulars. Finalitat: A diferència d'altres jocs infinits, aquest té un final clar quan un jugador assoleix set objectius i torna al punt de partida. Participació local: Inclou referents arquitectònics com la Part Alta o l'edifici del Santander de la Rambla, i empreses que formen part de la vida quotidiana dels tarragonins. Impacte i èxit comercial La recepció ha estat tan positiva que ha superat totes les expectatives de l'autor: S'incrementarà la producció després d'exhaurir pràcticament la tirada inicial de 2.000 exemplars. L'autor destaca l'escalf i el suport institucional (Ajuntament) i de les associacions de comerciants. El projecte ha servit per redescobrir el gran potencial de Tarragona, tot i que Cervera llança una reflexió sobre l'autoestima local: "Els tarragonins no són del tot conscients de la gran ciutat i el potencial que tenen; cal apujar l'autoestima." L'objectiu final del joc, més enllà de l'entreteniment, és reforçar la identitat local i fomentar la socialització davant la creixent individualització dels jocs digitals.

Ja Tardes (18 a 19 h.) del 15/7/2013

Tarragona Actualitat del 15/7/2013

Porta a l'esperança del 14/7/2013

Un dos i seguit del 12/7/2013

Ja Tardes (18 a 19 h.) del 12/7/2013

Tarragona Actualitat del 12/7/2013

Ja Tardes (18 a 19 h.) del 11/7/2013

Actualitat del Català: Música, Llengua i Còmic

Cultura i Resistència Lingüística L'episodi d'avui se centra en la defensa de la llengua catalana des de diversos fronts: la música combativa, les dades de normalització lingüística i les novetats en el món editorial i del còmic. L'Enric i el seu interlocutor analitzen la setmana amb un to reivindicatiu i optimista. Escena Musical al Camp de Tarragona Es destaca la celebració del Festur a Torredembarra, amb la participació de grups referents de la música en català: • Els Catarres: Presenten el seu nou disc Postals, disponible per a descàrrega gratuïta. • Brams: El grup liderat pel Titot torna amb la seva vessant més combativa i lletres guerreres. • Oques Grasses i Mondoloco: Representen l'escena emergent i local del Baix Gaià. Trenta Anys de Normalització Lingüística Es repassen les fites de la Llei de Normalització Lingüística de 1983 i l'evolució de la llengua en les darreres dècades: • Dades en positiu: S'ha doblat el percentatge de població que sap escriure en català (del 31% al 64%). • Voluntariat per la Llengua: Coincidint amb el 10è aniversari, s'han presentat noves parelles lingüístiques a Creixell i Tarragona. • > "La unió ens farà forts i lliures, l'amor ens farà millors." Crítica al Boicot i Novetats del Còmic El programa aborda amb ironia les campanyes de boicot als productes catalans a través d'un article de Jaume Fàbrega, assenyalant les contradiccions de les llistes de marques afectades. Finalment, es parla del Saló del Còmic de Barcelona: • Novel·la Gràfica: Es presenten obres com Euromalson d'Aleix Saló i l'adaptació de Joc de Trons en català. • Nous Segells: Destaca l'aparició de Fanbooks (Grup 62), especialitzat en còmics per a nous lectors.

Alimentació saludable a l'aula: Debat amb l'escola La Salle

L'Educació Alimentària a Primària En aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, els alumnes de cinquè de primària del Col·legi La Salle de Tarragona comparteixen les seves reflexions sobre la importància d'una dieta equilibrada. A través de contes i experiències personals, es debat com el menjar influeix en la salut i el creixement. Estratègies per a una Dieta Variada Els alumnes discuteixen mètodes per menjar aliments que inicialment no els agraden, especialment les verdures i el peix: • Tastar abans de jutjar: La importància de no dir "no m'agrada" sense haver provat l'aliment anteriorment. • Presentació creativa: Disfressar els aliments fent cares al plat o barrejant-los amb salses i altres ingredients preferits. • Substitució i camuflatge: Introduir espinacs en truites o menjar pastissos de verdures per facilitar-ne la ingesta. Conceptes Clau de Nutrició Durant la conversa, s'identifiquen elements fonamentals per al bon funcionament del cos: • La Piràmide Alimentària: S'explica com aquest gràfic ajuda a prioritzar els aliments energètics, plàstics i reguladors. • Vitamines i Minerals: Es mencionen malalties com l'escorbut (manca de vitamina C) o el raquitisme (manca de vitamina D) per emfatitzar la necessitat d'aquests nutrients. • Els 5 àpats: La rellevància d'esmorzar correctament per obtenir energia i no arribar amb gana excessiva al sopar. El paper de la família Es destaca la diferència entre menjar a casa amb els pares o amb els avis, assenyalant que els avis solen ser més permissius o preparen plats especials per als néts, tot i que es recorda que la quantitat al plat ha de ser la justa per evitar el malbaratament alimentari. "L'esmorzar és el menjar més important del dia perquè t'aporta l'energia necessària per a tota la jornada."

Transvolcània i rutes d'aventura amb Jordi Justícia

El Repte de la Transvolcània a La Palma L'episodi d'avui se centra en la pròxima edició de la Transvolcània, una de les curses de trail running més prestigioses i exigents del món que se celebra a l'illa de La Palma. Comptem amb la presència de Jordi Justícia, corredor tarragoní que participarà en la modalitat d'ultramarató de 83,3 quilòmetres el pròxim 11 de maig. Característiques de la Cursa • Recorregut i Desnivell: La cursa té un desnivell positiu acumulat de 4.400 metres. Se surt del nivell del mar (Far de Fuencaliente) i es puja fins a cims de més de 2.400 metres. • Condicions Extremes: Un dels factors més durs és la calor intensa i el vent sec de l'illa, que poden provocar molts abandonaments entre corredors acostumats a climes més freds de muntanya. • Participants d'Elit: S'esmenten figures mundials com Kilian Jornet, Dakota Jones i Mònica Aguilera, que han marcat rècords històrics en aquesta prova. "No he sentit cap persona que parli malament de l'organització; el paisatge volcànic crestejant sobre l'oceà és totalment espectacular." Preparació i Logística • Equipament: Jordi explica la importància de minimitzar el pes, portant només el material obligatori (manta de supervivència, frontal i aigua) i aprofitant els avituallaments. • Estratègia de Recuperació: La fatiga post-cursa és extrema, requerint diversos dies de descans per recuperar el to muscular després de tantes hores d'esforç continu. Agenda de Curses i Activitats Locals El programa també repassa altres esdeveniments per a corredors i esportistes de la zona de Tarragona: • Bicicletada Popular de Tarragona: Diumenge vinent. • Cursa i caminada a Moster del Camp: Aquest cap de setmana (10-12 km). • Marxa de resistència de Riudoms: 52 quilòmetres el 28 d'abril, que servirà d'entrenament final per al Jordi. • Fira Montanyum: A Dues Aigües (del 2 al 5 de maig), una fira pionera sobre el món rural i la muntanya.

Crisi, Ocupació i el Futur del Port de Tarragona

Una Mirada a l'Optimisme per al 2014 Els tertulians analitzen la situació actual amb la voluntat de trobar imputs positius malgrat la realitat de les notícies. Es destaca la necessitat de transmetre esperança davant d'una societat que sembla haver tocat fons. El Drama de l'Atur Juvenil i la Formació Un dels punts més crítics és la comparativa de l'atur juvenil entre Espanya (més del 50%) i Alemanya (8%). Els punts clau discutits inclouen: • La falta de connexió entre la formació professional i el mercat laboral real. • L'abandonament escolar prematur durant l'època del totxo per oficis rendibles que ara han desaparegut. • El fenomen de la sobreformació: joves altament preparats que es veuen obligats a marxar a l'estranger. "Estem patint el cost de formar la persona i n'està gaudint un altre. Això és un empobriment enorme per a la nostra societat." El Nou Model Econòmic: Més enllà de la Construcció Es debat com substituir el model basat en el totxo per un d'efectiu. S'apunten diversos sectors amb potencial a la demarcació de Tarragona: • La indústria química i el sector logístic del Port. • El turisme d'alt valor afegit i projectes com Barcelona World. • La importància de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per millorar la rendibilitat empresarial. Estratègies i Competitivitat del Port de Tarragona El Port es posiciona com un motor clau mitjançant la diversificació de mercaderies, com l'exportació de ramaderia al nord d'Àfrica i Turquia. Es reclama amb urgència el tercer carril ferroviari per connectar amb Europa i ser competitius davant de ports com el de Barcelona o Marsella. La Polèmica de la Immersió Lingüística L'episodi tanca amb una reflexió sobre la interlocutòria del TSJC sobre el castellà a les escoles, qualificant-la de desconeixement de la realitat catalana i lamentant la confrontació política que genera.

Salut Mental i Infermeria a l'Institut Pere Mata

Introducció a l'Especialitat En aquesta edició de l'Espai Infermer, Jordi Montaner, director d'infermeria de l'Institut Pere Mata, explica les particularitats de la infermeria especialitzada en salut mental. Es destaca el valor històric de l'edifici modernista de Reus, tot i que es recalca que el dia a dia és el d'un hospital modern totalment transformat. Formació i Evolució de la Professió L'especialitat ha viscut canvis significatius en la seva estructura educativa: • Actualment és una residència de dos anys (com el sistema MIR per a metges). • La formació és molt àmplia, cobrint des d'unitats d'aguts fins a la xarxa comunitària. • Se centra en el cuidatge integral, anant més enllà de les tècniques purament mecàniques. El Dia a Dia i les Habilitats Clau A diferència d'un hospital general, la infermeria en salut mental prioritza: • Habilitats de comunicació i empatia: Saber parlar i escoltar és l'eina principal. • Educació per a la salut: Ajudar el pacient a tenir consciència de malaltia. • Adhesió al tractament: Treballar perquè el pacient no abandoni la medicació. "L'important de la psiquiatria no són només les tècniques, sinó l'acompanyament i el saber estar amb el pacient." Lluita contra l'Estigma Un dels grans temes discutits és l'estigmatització social de la salut mental: • Es critica el paper dels mitjans de comunicació que sovint només busquen el "morbo" o associen malaltia amb perill. • Es defensa la normalització: qualsevol persona pot patir un desequilibri puntual en la seva salut mental. • L'objectiu actual és una xarxa oberta, treballant amb famílies i associacions, trencant amb l'antic model de reclusió.

Tertúlia sobre Llengua, Civisme i Gestió de Residus

Debat Jurídic sobre la Immersió Lingüística El programa analitza la recent interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en relació amb el sistema educatiu català: • Es defineix el concepte d'interlocutòria (equivalent a l'auto en castellà) i les seves implicacions legals. • Es discuteix la decisió que obliga a adaptar tota una unitat escolar si una sola família ho sol·licita, generant un possible conflicte d'interessos entre drets individuals i col·lectius. • Els tertulians destaquen que el model d'immersió ha funcionat durant 30 anys sense problemes socials significatius. "Les lleis han d'estar al servei del poble i no el poble al servei de les lleis." Desconnexió Institucional i Opinió Pública • S'aborda la desafectació ciutadana envers l'estament jurídic i polític. • Es reflexiona sobre com els mitjans de comunicació poden actuar com a altaveus tendenciosos, creant una "dispersió mental" en la ciutadania. Civisme, Neteja i Gestió de Residus a Tarragona La tertúlia canvia de rumb per tractar temes de gestió municipal i convivència: • Gestió de la brossa: Es lamenta el mal reciclatge de la matèria orgànica, que triplica els costos d'eliminació. Es proposa que una millora del reciclatge podria rebaixar les taxes municipals. • Educació i Cultura Social: Es compara la situació a Catalunya amb altres països europeus, subratllant que la brutícia al carrer (xiclets, excrements de gossos, burilles) és un problema d'hàbits més que de serveis. • Control de Plagues: S'explica un nou sistema tecnològic pioner a la xarxa de clavegueram per controlar la població de rates mitjançant sensors i dispositius de precisió. Perspectiva de Sant Jordi • En el tancament de l'episodi, el llibreter Pitu Rovira expressa el seu desig per una bona diada de Sant Jordi, animant a la ciutadania no només a comprar llibres, sinó també a llegir-los.

Càncer de pell no melanoma i prevenció solar

Prevenció i riscos del càncer de pell no melanoma En aquest episodi de la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla, la doctora Patrícia Serrano, del servei de dermatologia, i el doctor Javier Oliach exploren les diferències entre el melanoma i el càncer de pell no melanoma, centrant-se en la incidència, la detecció i la prevenció. Conceptes Clau i Tipologies L'especialista diferencia clarament els tipus de càncer cutani: • Melanoma: El més conegut, derivat de les pigues i amb un alt risc de mortalitat. • No melanoma: Més freqüent en gent gran, inclou el carcinoma basocel·lular i el carcinoma escamós. La memòria de la pell i el sol acumulat Un dels punts més insistents de la xerrada és que la pell té memòria. El càncer que apareix en edats avançades no és fruit de l'exposició recent, sinó del sol acumulat des de la infància. "La pell té memòria... no és del sol que estàs prenent ara, sinó del que des de petits s'ha anat acumulant al llarg de tota la vida." Tractaments i Detecció La detecció precoç és vital. S'ha de consultar al metge davant de qualsevol ferideta que no cura en un mes o una crosta que cau i torna a sortir. • Tractaments no quirúrgics: Per a lesions inicials com les queratosis actíniques (precàncer), s'utilitzen cremes immunomoduladores o la teràpia fotodinàmica. • Cirurgia: És el mètode principal per a tumors ja desenvolupats, amb una taxa d'èxit molt alta si no hi ha metàstasi. Consells de Protecció Per gaudir de l'estiu amb seguretat, els doctors recomanen: 1. Evitar les hores de màxima radiació (migdia). 2. Utilitzar roba, barrets i gorres com a millor barrera física. 3. Aplicar protector solar factor 50 mitja hora abans de sortir i renovar-lo cada 2-3 hores. 4. No oblidar la protecció en activitats de muntanya, on el sol pot ser encara més perjudicial.

Debat sobre Administració Local i Economia a Tarragona

Reestructuració de les Administracions Públiques El debat s'inicia amb una forta crítica a la duplicitat de competències entre l'administració central i les autonomies. Es planteja la necessitat de simplificar l'estructura institucional per guanyar eficàcia: • Salaris i responsabilitat: Es discuteix la possible reducció de sous dels regidors. Tot i la disposició a parlar-ne, es defensa que la política requereix una remuneració digna per garantir la professionalitat i la dedicació plena, especialment en municipis com Tarragona on els salaris ja es consideren ajustats. • Vegueries vs. Diputacions: Hi ha una clara divergència d'opinions. Mentre uns defensen les vegueries com una forma de proximitat i substitució d'ens actuals, altres ho veuen com un debat estèril que no resol els problemes reals de la ciutadania i defensen el paper de les diputacions sota el marc constitucional. • Consells Comarcals: Es qüestiona la seva utilitat política, proposant la reducció de càrrecs de confiança, tot i que es reconeix la tasca administrativa essencial que fan per als municipis més petits. Gestió del Dèficit i Pressupost Municipal Els interlocutors coincideixen que els ajuntaments no són els culpables del dèficit global: La cadena de l'endeutament • Es denuncia que l'Estat té un marge de dèficit molt superior al que es permet a les autonomies i ajuntaments, els quals sovint han de funcionar amb dèficit zero. • El deute de la Generalitat amb l'ajuntament afecta directament la tresoreria local. "Nosaltres estem a zero... estem endeutats, però no tenim dèficit. El deute de l'Ajuntament és mínim comparat amb el de l'Estat." Pagament a proveïdors i tresoreria • S'analitza l'arribada d'un nou Pla de Proveïdors. L'Ajuntament de Tarragona estudiarà les condicions, ja que aquests plans impliquen interessos elevats i un control estricte de l'Estat. • S'esmenta el confirming com una eina innovadora per gestionar els pagaments i millorar la liquiditat en mesos complicats com l'abril. Impuls Econòmic i Talent Local Es destaquen iniciatives positives que generen optimisme per al futur de la ciutat: • Port de Tarragona: L'exportació d'animals vius cap a nous mercats com Egipte es veu com un sector estratègic en creixement. • Formació i Química: El conveni pioner de la multinacional BASF amb l'institut Comte de Rius permet als estudiants formar-se a Alemanya, fomentant l'intercanvi de coneixement en el sector químic. • Ciència i IPHES: La inauguració de la seu de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social posiciona Tarragona com a referent mundial en investigació.

Taller de construcció a gran escala al COAC Tarragona

Taller d'arquitectura amb el joc del Cable El proper dissabte 13 d'abril, la seu de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) organitza una activitat familiar única. Es tracta d'un taller de construcció a gran escala basat en el joc francès Cable, que utilitza milers de llistons de fusta per crear estructures sorprenents. Característiques del joc i l'activitat El mètode: Es treballa amb un únic mòdul (prisma rectangular de fusta) que no té encaixos ni coles; tot s'aguanta mitjançant l'equilibri. Gran volum de material: Es posaran a disposició dels participants entre 15.000 i 25.000 peces. Creativitat lliure o guiada: Les famílies poden optar per seguir les instruccions dels animadors o bé desenvolupar els seus propis projectes imaginaris, com ponts, castells o animals. Valors pedagògics i socials L'entrevistat, Josep Maria Bassa, destaca que aquesta activitat va molt més enllà del simple entreteniment: Aprenentatge acadèmic: Es treballen conceptes de geometria, matemàtiques, física i volum de manera orgànica. Habilitats personals: Fomenta la concentració, la paciència i la precisió. "És una lliçó de vida: aprèn a fer les coses ben fetes i així aniràs avançant." Interacció social: Promou el treball en equip, la discussió constructiva entre infants i la col·laboració intergeneracional entre pares, avis i fills. Informació pràctica Lloc: Carrer Sant Llorenç, 20 (Tarragona). Horari: A partir de les 11:00 h. És una activitat de flux lliure on es pot arribar i marxar quan es vulgui. Edat: Recomanat a partir de 4-5 anys (quan comencen a gestionar algorismes i ritmes), tot i que està obert a infants més petits per a la manipulació de peces. Inscripcions: Cal enviar un correu a [email protected]. El preu és de 5 euros per família.

Col·leccions i guies de la Biblioteca de Tarragona

Gestió i dinamització del fons bibliotecari En aquesta secció dedicada a la Biblioteca Pública de Tarragona, la coordinadora dels clubs de lectura, Cristina Barber, explica com es gestiona i es fa visible la col·lecció de l'equipament. El fons de la biblioteca no neix de zero, sinó que té un origen històric singular: Fons patrimonial: Prové de la desamortització dels convents del segle XIX, amb manuscrits que es remunten al segle X. Digitalització: Per preservar els documents originals més fràgils, com la premsa històrica i els manuscrits, s'utilitzen fons digitalitzats que permeten l'accessibilitat sense malmetre el paper. Noves adquisicions: Es segueixen criteris internacionals (IFLA) i una política de col·lecció consensuada per créixer de manera coherent malgrat les limitacions pressupostàries. Les guies com a eina de visibilitat Per evitar que els llibres quedin "aparca'ts", la biblioteca elabora guies temàtiques que ajuden a dinamitzar el fons. Aquestes guies tracten temes d'actualitat i interès general: Científiques i humanístiques: Com la guia de l'any de la química o la de nàutica. Actualitat social: Guies sobre la crisi econòmica o l'envelliment actiu. Públic escolar: Lots de llibres duplicats cedits a centres educatius i material de reforç per a l'ESO i Batxillerat. Projectes futurs: Guies sobre Josep Vallverdú, el cinema romàntic i el gènere chick-lit per a Sant Jordi. "Una bona col·lecció ben triada i escollida fa més profit que una enorme col·lecció on el llibre obsolet fa poc visible el llibre nou." Activitats i agenda cultural La biblioteca manté una agenda frenètica amb clubs de lectura fàcil, tallers de tecnologia i col·laboracions amb entitats com l'ONCE per a la Primavera Literària, on es realitzaran lectures públiques de llegendes urbanes.