Tots els episodis

62747 episodis disponibles

episodis

33745-33768 de 62747

Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2012
23'
Agenda d'Aventura, Esquí i Iniciació al Rocòdrom
Presentació i Concurs del Llibre L'espai d'aventura amb Pep Calvet de Niltravel comença amb una col·laboració especial per regalar la guia "A peu per les comarques de Tarragona" de Rafael López Monné. En aquesta edició, una oient guanya el llibre identificant la ruta del Castell d'Escornalbou, una excursió emblemàtica del Baix Camp. Agenda d'Esdeveniments Esportius (Gener-Febrer) Es repassen les cites més destacades per als amants de la neu i el running a Catalunya: Esports de Neu • Marxa Beret (5 de febrer): Cursa popular amb itineraris de 10, 20 i 30 km. • Marxa Fontanera (15 de gener): Prova d'esquí de fons a Guils Fontanera. • Marxa Pirineu (21 de gener): Entre Lles i Aransa. • Transcatalana (29 de gener): A Font Romeu, amb distàncies de 15 i 30 km. • Freeride a Tavascan: Possibilitat de fer esquí fora de pista amb seguretat i monitors especialitzats. Curses a Peu i Aventura Solidària • Marató de la Solidaritat al Sàhara: Una experiència per conviure amb refugiats en haimes i participar en curses de 10, 15 o 42 km. • Curses de muntanya: Cursa Mar i Muntanya a Blanes (dia 15) i Mitja Marató de Mollà (dia 22). • Asfalt: Mitja Marató de Terrassa al febrer. Monogràfic: Iniciació al Rocòdrom Com a solució per als caps de setmana amb mal temps, es proposa el rocòdrom com la millor via segura per introduir-se a l'escalada. Tècniques i Consells Clau • L'escalada es fa amb les cames: Un error comú és tirar només de braços; les extremitats inferiors han de portar el pes. • Centre de gravetat: Els malucs han d'estar tan apegats a la paret com sigui possible per mantenir l'equilibri. • Escalfament: Cal fer sèries curtes a poca alçada i moviments laterals per preparar dits i articulacions. • Seqüència i descans: Aplicar la norma de mà-peu-mà-peu i aprendre la posició de repòs amb els braços estirats. "L'escalada no té edat; l'experiència i la tècnica permeten a gent de 35 o 40 anys gaudir de la seva plenitud en aquest esport."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
21'
Les carasses de Nadal i la llegenda d'en Pere Botero
Introducció a les Carasses de Nadal En aquesta secció dedicada a les festes nadalenques, Jordi Bertran ens descobreix les carasses, un element històric i poc conegut del patrimoni festiu català. Aquestes figures no són màscares convencionals ni estan vinculades directament al teatre, sinó que són escultures de grans dimensions amb expressions marcades (sovint representant la iconografia del turc o l'infidel) que es trobaven situades sota els òrgans de molts temples catòlics dels Països Catalans. Els òrgans i les carasses Els òrgans han tingut històricament una doble funció: la religiosa i la civil. Les carasses n'eren un apèndix mecànic que l'organista podia moure mitjançant tecles especials. Les seves característiques principals eren: Moviment i so: Movien els ulls i la boca mentre emetien sons associats al "perill" o al mal. Interacció festiva: Tot i la seva imatge inicialment terrorífica, amb el temps es van domesticar. Al final de certs oficis (com Sant Esteve o Cap d'Any), les carasses obrien la boca i llançaven caramels als infants. Presència geogràfica: Se'n conserven exemplars o testimonis en llocs com Perpinyà, Girona (rescatada d'un contenidor i exposada al cafè L'Arc), Sant Llorenç de Morunys, Barcelona i Vilafranca del Penedès. La Llegenda d'en Pere Botero El programa també aclareix l'origen de l'expressió popular sobre les calderes d'en Pere Botero. La història es remunta al segle XVII amb en Pere Porter, un pagès i boter de Tordera. "Et cremarem a les calderes del Pere Botero." La llegenda explica les desventures d'aquest bon home: 1. L'error judicial: Degut a una negligència d'un notari que no va registrar el pagament d'un deute, en Pere va ser injustament condemnat i portat a l'infern. 2. Viatge a l'infern: Va entrar per la porta de l'estany de Sils i, un cop a l'infern, va trobar el notari que s'havia equivocat cremant en una caldera. 3. El retorn: Els dimonis, en un acte insòlit de misericòrdia, el van deixar tornar a la terra per demostrar la seva innocència. Va reaparèixer pel País Valencià i, després d'un llarg viatge, va recuperar el seu patrimoni gràcies a les indicacions que el notari li havia donat des de l'abisme. Finalment, a causa de la seva professió de boter i la seva increïble experiència testimonial, les calderes de l'infern van quedar batejades per a sempre amb el seu nom.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
23'
L'Advent: Tradicions, Simbolisme i Costums de la Terra
L'Advent: L'Inici del Cicle de Nadal L'episodi d'avui se centra en l'Advent, un període de quatre setmanes que marca la preparació per al naixement de Jesús. Segons Jordi Bertran, la paraula prové del llatí adventus (arribada) i té les seves arrels en l'Imperi Romà, on designava el temps en què les divinitats feien cap al seu temple. Simbolisme i Calendari • Inici del calendari eclesiàstic: L'any religiós no comença l'1 de gener, sinó amb el primer diumenge d'Advent, el més proper a Sant Andreu. • La influència basca: Com a dada curiosa, s'esmenta que en basc el mes de desembre s'anomena Aventoa, reflectint la potència històrica d'aquest període. • La quaresma de Nadal: Antigament, l'Advent era un temps d'abstinència i dejuni, conegut per la gent gran com la "quaresma de Nadal", un contrast radical amb el consumisme actual. Elements Iconogràfics i Gastronòmics • La Corona d'Advent: Un costum d'origen alemany popularitzat després de la Primera Guerra Mundial. Consisteix en branques verdes amb quatre espelmes que s'encenen progressivament cada diumenge. • L'Estel d'Advent: Una creença especialment viva a les zones de muntanya (com al Ripollès) sobre l'aparició d'un estel que indica la qualitat de l'hivern i que es fon la nit de Nadal. • Gastronomia de subsistència: Destaca l'allioli de codony, un recurs creatiu per substituir l'ou durant els dies d'abstinència de l'Advent. Fires i Privilegis Reials El podcast aprofundeix en l'origen de les fires nadalenques, com la de Mallol (la Garrotxa), que data de 1377. Bertran aclareix la diferència històrica entre fira i mercat: "La fira era un privilegi reial que atorgava el rei als municipis per fer un mercat extraordinari un cop a l'any." Música i Cultura Internacional S'interpreta una peça de música Cajún (Louisiana, EUA) dedicada a Sant Nicolau, mostrant com una mateixa figura hagi generat tradicions mestisses i variades arreu del món.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
25'
Sant Andreu: Tradicions, Refranyer i Cultura Popular
Introducció a la Diada de Sant Andreu L'episodi explora la figura de Sant Andreu i la seva profunda petjada en la cultura catalana, especialment el seu vincle amb la meteorologia i l'arribada del fred d'hivern. S'analitza com el 30 de novembre marca un punt d'inflexió en el calendari tradicional. El Refranyer i el Clima Es repassen diversos refranys que vinculen el sant amb el fred i la neu: • "Per Sant Andreu, la neu al peu": una de les dites més cèlebres en referència a les primeres nevades. • "Tots Sants l'entra, Sant Andreu el treu": indicant que és l'últim dia del mes de novembre. • També s'esmenten refranys sobre la matança del porc i la necessitat d'abrigar-se amb capa. Teatre Popular i Iconografia Es discuteix la representació de la vida de Sant Andreu en el teatre popular del segle XIX a localitats com Tarragona, Reus i la Selva del Camp. • L'apòstol pescador: Es detalla el seu ofici original i la seva relació amb altres sants pescadors com Sant Pere. • La Creu de Sant Andreu: Un element iconogràfic distintiu amb forma d'aspra (X), que el diferencia de la creu de Crist. Aquesta forma s'associa popularment amb la fulla d'alzina i s'usa encara avui en heràldica i marques de vins i caves. Mística i Curiositats Modernes L'episodi inclou una intervenció d'una oient sobre la moda de les polseres de sants, tractant-les com un objecte estètic més que religiós. Costums i Llegendes d'arreu del territori "A la Garrotxa existeix la llegenda del Pare de la Neu, un personatge anomenat Andreu que feia un festí d'oques al cel, i les plomes que queien eren la neu." • Manresa: Es comenten les fires històriques i els jocs de festeig entre joves relacionats amb qui paga la fira. • El Maresme: La tradició de menjar pomes al forn a Sant Andreu de Llavaneres. • País Valencià i Mallorca: Costums com les mil avemaries (Benitus) o el ritual de fumar herbes aromàtiques en pipes.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
24'
L'Escolania de Montserrat i la tradició del Bisbetó
L'Escolania de Montserrat: Tradició i Modernitat En aquesta conversa amb Jordi Bertran, s'explora a fons la realitat d'una de les institucions musicals i culturals més emblemàtiques de Catalunya: l'Escolania de Montserrat. Lluny de ser una institució ancorada exclusivament en el passat, l'Escolania ha sabut evolucionar per adaptar-se als nous temps sense perdre la seva essència espiritual. Formació i Vida Quotidiana El cor està format per una cinquantena d'infants d'entre 9 i 14 anys que reben una educació d'alt nivell: • Formació acadèmica reglada (ESO). • Especialització musical profunda: aprenentatge de dos instruments, tècnica vocal i música de cambra. • Adaptació social: Actualment existeixen fórmules més flexibles on alguns alumnes no resideixen permanentment al monestir i tornen a casa cada nit o els caps de setmana. "No són bitxos raros que estan allà custodiats... juguen a la Playstation i a futbol com qualsevol altre infant." Rituals i Horaris Ancestrals Tot i la modernització, es manté un timing diari rígid vinculat a la litúrgia que marca el pols de la muntanya: • La Salve: El punt central del migdia (13:00h), focus d'atracció per als visitants. • Vespres: El cant del capvespre que tanca la jornada musical pública. • Indumentària: L'ús de la saia negra i el roquet blanc es manté com a símbol visual distintiu. La Figura del Bisbetó Es destaca una tradició medieval única que encara perviu: l'elecció del Bisbetó. Coincidint amb Santa Cecília, els escolans trien democràticament un company que, el dia 6 de desembre, exercirà simbòlicament les funcions de màxima autoritat (Abat o Bisbe), vestit amb mitra, pectoral i bàcul. Representa una de les romanalles de rituals festius més antics d'Europa on s'invertien les jerarquies.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
25'
Polifonies populars de la Mediterrània
Un viatge sonor per la polifonia popular Aquest episodi explora la tradició de la polifonia popular a l'àrea mediterrània, un estil de cant basat en veus múltiples que sovint s'interpreta a cappella. Jordi Bertran ens guia a través d'aquesta herència cultural compartida que uneix diversos pobles maritimomuntanyosos. Característiques i orígens del cant La polifonia popular es defineix per l'ús de diverses veus (de 3 a 9 persones) que canten en tons diferents sense acompanyament instrumental. Segons els estudiosos, aquests sons tenen un origen pastoral i ramader, nascuts de la necessitat de comunicació entre pastors a les muntanyes. • Connexió territorial: Malgrat les distàncies, existeixen similituds sorprenents entre els cants de la Provença, Sardenya, Còrsega, Itàlia i les Balears. • Primitivisme: Es tracta d'una de les músiques més rudimentàries i pures que encara es conserven. El protagonisme de Còrsega i Sardenya L'illa de Còrsega destaca com el lloc on aquesta pràctica es manté més viva, amb desenes de grups en actiu. Per als corsos, el cant (conegut simplement com la veu) és un tret identitari fonamental. • Estructura corsa: Utilitza tres tons masculins: el bassu (baix), a segonda (tenor) i u d'irsu (alt). • Religió i tradició: L'Església va utilitzar aquesta polifonia rudimentària per cristianitzar la població, integrant els cants tradicionals en la litúrgia. De la tradició a la reivindicació social El podcast també destaca com aquests cants han evolucionat cap a la protesta social i la producció musical moderna: "A l'illa de Còrsega, el cant és el tret identitari de la població... s'ha mantingut malgrat les guerres i té un enorme contingut nacionalista." • Itàlia: El cas del cor d'obrers de la Fiat de Nàpols (E Sessi), que usaven la polifonia per reivindicar drets durant les vagues dels anys 70. • Evolució moderna: Grups com I Muvrini han portat aquest estil als escenaris internacionals, incorporant instruments i col·laborant amb artistes contemporanis, tot i les crítiques dels sectors més puristes.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
25'
El Joc de la Pilota: Tradició i Esport al País Valencià
Orígens i Evolució del Joc de Pilota El joc de la pilota és una de les pràctiques esportives més ancestrals de la Mediterrània, amb referències que es remunten a l'Odissea d'Homer i a l'època de l'Imperi Romà. En aquest episodi, Jordi Bertran explica com aquesta tradició va arribar a les terres valencianes al segle XIII amb les tropes de Jaume I i com ha perdurat fins a l'actualitat com un element d'identitat cultural. Els Trinquets: Espais de Joc • El terme trinquet designa tant l'espai físic com el carrer on es practica aquest esport. • A ciutats com Tarragona, encara es conserven noms de carrers (Trinquet Vell i Trinquet Nou) que evidencien la pràctica històrica d'aquest joc al Principat. • Històricament, el joc al carrer va generar conflictes amb les autoritats comercials, arribant a ser prohibit en certs períodes pel Consell General de València per no entorpir el pas. Modalitats Principals L'episodi detalla les diferents maneres de jugar, distingint entre l'àmbit popular i el professional: Llargues: La modalitat més popular i antiga. Es juga al carrer, per equips (identificats amb faixes blaves o vermelles) i les mides del camp es compten encara en passes. Escala i Corda: La modalitat reina en l'àmbit professional. Es practica en trinquets tancats i utilitza una corda central que divideix el camp a dos metres d'alçada, actuant com una xarxa. Raspall: Una variant on la pilota pot anar a ras de terra, obligant els jugadors a portar proteccions especials anomenades didals. Reglamentació i Professionalisme "L'any 1910, el jugador Nelo de Murla va estandarditzar la normativa per superar les diferencies locals i permetre una lliga unificada." Actualment, la pilota valenciana està totalment professionalitzada, amb la Catedral de la Pilota (el trinquet Pelayo de València) com a centre neuràlgic i una estructura de lligues que manté viva la tradició. També destaca la creació de recursos digitals moderns com el Museu de la Pilota de Genovés per a la seva difusió.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
21'
Bruixes i llegendes del Montseny per Tots Sants
El Montseny: Epicentre de la cultura popular i el món màgic En aquesta edició, en Jordi Bertrand explora la riquesa de les tradicions catalanes vinculades a la nit de Tots Sants, desmitificant la idea que celebracions com Halloween són purament foranes i reivindicant l'arrelament d'elements com la carbassa en la nostra història. L'eix central de la conversa és el Montseny, considerat una muntanya màgica i el bressol d'infinitat de llegendes sobre bruixes i éssers fantàstics. Bruixes, Viladrau i el Quatrienni Negre Un dels punts més destacats és la història de Viladrau, que entre els anys 1618 i 1622 va viure una intensa persecució sota la influència de la Inquisició. Actualment, aquesta memòria històrica es recorda amb celebracions com el Ball de Bruixes. Dita popular: "De Sant Hilari a Arbúcies: dotze cases, tretze bruixes". Protecció: L'ús de branques de llorer i figures de ratpenats a les portes dels masos per allunyar la mala estrugança. Altres personatges: Es fa referència als fullets, éssers menuts i entremaliats que molestaven tradicionalment les filadores. El misteri del vol de les bruixes La conversa aborda la fascinació pel vol de les bruixes, documentat a Catalunya des del segle X. Segons la tradició, aquestes utilitzaven ungüents diabòlics sobre qualsevol objecte de fusta (com escombres o eines de camp) per poder enlairar-se cap a llocs emblemàtics com el Castell de Montsoriu o la Sella de la Bruixa. "Les campanes són el principal enemic dels vols de les bruixes." Simbolisme de Tots Sants: Castanyes i Campanes Es recorden creences populars que uneixen la gastronomia amb el món espiritual: Les Castanyes: Es deia que per cada castanya menjada aquesta nit, una ànima s'alliberava del purgatori cap al cel. Les Campanes: El toc de difunts no només guiava les ànimes, sinó que servia com a mètode per impedir el vol dels mals esperits. La Goja de Montsoriu i la Reina Guilleuma Per acabar, s'explica la llegenda de la Goja del Castell de Montsoriu, una fada de l'aigua o bruixa bona relacionada amb la Reina Guilleuma, que segons diuen, encara habita les aigües del Gorg Negre de la Riera de Gualba esperant que un cavaller alat la rescati de l'encanteri.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
24'
Els orígens i tradicions dels castells a la Tarragona del segle XIX
Evolució Històrica i Social dels Castells L'episodi explora com era el fet casteller a Tarragona durant el segle XIX, destacant que, tot i haver-hi activitat, no existien colles locals estructurades com les actuals. La responsabilitat de les grans construccions requeia en els Xiquets de Valls (Colla Vella i Colla Nova), que es desplaçaven a la ciutat durant diversos dies. La Rivalitat entre Pagesos i Pescadors Un dels punts clau de la discussió és la divisió social de l'ajuda local que rebien les colles de Valls: • Els pagesos, ubicats prop de la taverna de Cal Trip (carrer de l'Abat), donaven suport a una colla. • Els pescadors, que llavors vivien a la Part Alta i no al Serrallo, recolzaven la rival. "Si el castell cau, els pescadors se'n riuen; hi havia una dualitat de riotes, mofes i brivallades entre ambdós grups." Diferències en la Pràctica Castellera Antiga El podcast remarca diverses pràctiques que han canviat radicalment amb el temps: • Simultaneïtat: Sovint les colles aixecaven els seus castells al mateix temps, no per torns. • Concepte de 'descarregat': Antigament, un castell només es considerava vàlid si es completava; el concepte de carregar (coronar) no tenia el valor que se li dona avui. • Matinades i assajos: Els castellers començaven a actuar a l'alba per despertar la gent i aprofitaven aquells moments per assajar, ja que no existien els assajos setmanals fixos. Moments Mítics: Santa Tecla 1881 Es commemora la gesta històrica de 1881, on es van veure construccions d'una "altra galàxia", com el 4 de 9 net per part de la Colla Vella i el polèmic 3 de 9 a límpios de la Colla Nova. L'Itinerari Festiu i Musical La música de les gralles acompanyava les colles permanentment, no només durant el castell. Es detallen rituals com el Pilar al balcó i el Pilar caminant, que antigament feia recorreguts diferents, incloent-hi la pujada a la Catedral i el retorn a l'antic ajuntament. Les actuacions es repartien entre la Plaça de les Cols i la Plaça de la Font.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
25'
El Sexenni de Morella i les Festes Majors tradicionals
Introducció a les Festes Majors de Temporada L'episodi comença repassant el calendari festiu català, destacant la importància de les festes majors tradicionals que tenen lloc a finals d'agost. Es fa una menció especial a la Festa Major de Sitges (Sant Bartomeu) i la imminent Diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès. La Diada Castellera de Sant Fèlix Es destaca com una de les cites més rellevants del món casteller: • Comptarà amb les quatre colles més grans: Minyons de Terrassa, Vilafranca, Colla Vella i Joves dels Xiquets de Valls. • Es preveuen castells de nou i de gama extra. • La jornada serà retransmesa íntegrament per la ràdio a partir de les 12:30h. El Sexenni de Morella: Una Tradició Cada Sis Anys El tema central del programa és el Sexenni de Morella, una celebració extraordinària que només té lloc cada sis anys. Aquesta periodicitat la fa comparable a altres festes com les Decennals de la Candela de Valls. Origen i Significat Històric L'origen de la festa es remunta a 1673, fruit d'una promesa feta per les autoritats civils i eclesiàstiques per agrair a la Mare de Déu de Vallivana l'aturada d'una terrible plaga de pesta. Estructura de la Festa La celebració es divideix en dues parts principals: 1. El romiatge: El trasllat de la imatge de la Mare de Déu des del santuari (a 25 km) fins a la ciutat. 2. El Retaule: Processons diàries del seguici popular on cada dia un gremi diferent (comerciants, transportistes, etc.) assumeix l'organització i el cost. Elements Culturals i Danses Úniques El Sexenni destaca per la seva riquesa folklòrica, amb elements de gran valor històric: • Els Torners: Una dansa de caràcter renaixentista amb indumentària molt colorida i moviments espectaculars que inclouen piruetes i salts. • Arts escèniques medievals: Destaquen artefactes com la Taronja, una estructura que s'obre per mostrar un nen vestit d'àngel que saluda la Mare de Déu. • Guarniments de paper: Els carrers es decoren amb flors de paper arrissat fetes a mà per artesans locals, creant escenografies d'una gran complexitat. "Morella és un festival de castells, danses i tradició on el pes de la història et cau al damunt." Cloenda Musical El programa tanca amb l'actualitat musical de la Festa Major de Sitges, presentant una versió de l'himne tarragoní Amparito Roca inclosa en el programa d'actes sitgetà.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
24'
Sant Magí i el llegat d'Aureli Capmany
Introducció a la figura d'Aureli Capmany En aquest episodi de l'espai de tradicions i cultura popular, d'una manera especial amb motiu de la festa de Sant Magí, s'analitza la figura del folclorista Aureli Capmany (1868-1954). Sovint eclipsat per la fama de Joan Amades, Capmany va ser un personatge clau de la generació enciclopedista que va treballar per preservar la identitat nacional catalana a través de l'estudi de les festes i els costums. El llegat a Tarragona Tot i ser barceloní, una part fonamental del seu llegat es troba a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona gràcies a la seva filla, l'escriptora Maria Aurèlia Capmany. Recentment s'ha publicat un recull de la seva obra centrat en la mirada tarragonina, on destaquen els seus articles sobre Sant Magí i la seva devoció històrica. La Devoció a Sant Magí: Un Sant Nacional Encara que avui dia se'l considera un sant eminentment tarragoní, els estudis de Capmany demostren que fa cent anys la seva devoció era generalitzada a tot Catalunya i fins i tot a Mallorca: • El ritual de l'arribada de l'aigua era pràcticament calcat en barris de Barcelona, a Reus i a Manresa. • Actualment, només Tarragona i Cervera mantenen viva la tradició d'anar a buscar l'aigua a la Brufeganya. • La gran quantitat de persones que porten el nom de Magí a les comarques de ponent (Urgell, Segarra) testimonia aquesta antiga influència. Orígens i Llegenda de Sant Magí Capmany aporta detalls inèdits o poc coneguts sobre la biografia del sant: • Origen nobiliari: No hauria nascut com un ermità pobre, sinó que podria ser descendent de la casa reial de la Burgonya (França). • La connexió francesa: Paradoxalment, un sant d'origen francès es va convertir en protector de la ciutat contra les tropes de Napoleó durant el Setge de Tarragona (1811). • El miracle de la filla del pretor: La persecució romana va començar quan el governador va buscar Magí per curar la seva filla malalta. Malgrat el miracle, el sant va ser empresonat i finalment martiritzat. Propietats de l'Aigua i Tradició Oral El programa tanca repassant les propietats atribuïdes a l'aigua que el sant va fer brollar: "L'aigua de Sant Magí manté una propietat miraculosa, tot i que es diu que no serveix per cuinar ni netejar pel record del martiri violent." Es destaca el Portal del Carro com un espai sagrat i protegit, i es llegeix una cançó popular recollida per Capmany que narra tot el periple del sant des de la cova fins al seu martiri final.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
24'
Orígens i evolució de la Rumba Catalana: de Los Amaya a Ramonet
La Rumba Catalana: Una Història de Fusió i Ritme En aquest episodi, Jordi Bertran ens proposa un viatge musical pels orígens i l'etapa daurada de la rumba catalana, centrant-se especialment en les dècades dels 60 i 70. S'analitza com aquest gènere va néixer de la barreja entre el flamenc, els ritmes llatins i les orquestres de ball de Barcelona. Els Orígens: Dures Tesisen Disputa Existeixen dues grans teories sobre el naixement d'aquest estil genuí: • La tesi del carrer de la Cera a Barcelona, amb figures com l'oncle Orelles i l'oncle Toki, que van accelerar el flamen fins a crear un nou ritme. • La tesi que apunta a Antonio González 'El Pescaïlla', a qui personatges com l'oncle Pullà van ensenyar una fórmula rítmica especial que permetia versionar fins i tot temes de Frank Sinatra. Tècniques Clau i Evolució L'essència de la rumba catalana es basa en dues tècniques d'execució fonamentals: 1. El Ventilador: Una manera única de tocar la guitarra combinant cordes i percussió a la caixa. 2. El Martell: Una tècnica específica de percussió aplicada al bongó. Protagonistes Emblemàtics El programa ret homenatge a diversos artistes que han definit el gènere: • Los Amaya: Grup mític (coneguts també com Gipsy Rock) amb èxits com Vete. El seu estil s'ha etiquetat sovint com rumba pop. • Ramonet (L'Elvis de la Rumba): Gran amic de 'El Pescaïlla' i autor de temes icònics com Marcha, marcha, popularitzat posteriorment per Rosario Flores. • Gato Pérez: Figura clau que va donar una nova visió intel·lectual i nacionalista a la rumba durant la transició. "La rumba catalana neix com un producte genuïnament barceloní que ha sabut resituar-se i ser valorat per les noves generacions d'artistes mestissos." Influència en la Música Actual El llegat d'aquests pioners continua viu en la denominada ona mestissa de Barcelona, amb grups com Muchachito Bombo Infierno, Ojos de Brujo o Sabor de Gràcia, que han redescobert i reivindicat a signatures clau com el propi Ramonet.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
17'
Tradicions i anècdotes festives: Pollença i Argentona
Festes Majors i llegendes de la cultura popular catalana En aquesta sessió, el gestor cultural Jordi Bertran ens condueix per un itinerari festiu que posa el focus en celebracions singulars de l’illa de Mallorca i la comarca del Maresme, destacant com la història i la llegenda s'entrellacen per donar forma a la identitat dels pobles. La batalla de Pollença (Mallorca) Cada 2 d'agost, amb motiu de la festa de la Mare de Déu dels Àngels, la població de Pollença commemora un episodi històric conegut com el "dia de la desgràcia" (31 de maig de 1550). Context històric: Un atac del corsari turc Dragut que va ser repel·lit per la població civil gràcies a l'heroisme de Joan Mas. El simulacre: Des de 1860, es realitza una representació de la batalla on milers de persones participen dividides en dos bàndols: Cristians: Vesteixen camises de dormir blanques (perquè l'atac fou nocturn) i usen forques o rems. Corsaris: Porten vestimentes colorides i les cares pintades de negre. Curiositat: La celebració comença a les 5 de la matinada i culmina amb un cant d'acció de gràcies (Te Deum) i l'himne local, l'Alborada. Argentona i la llegenda dels "repicatruges" Al voltant del 4 d'agost, per Sant Domingo, Argentona celebra la seva festa major, coneguda també per la "Garrinada". L'origen del malnom dels habitants, repicatruges, neix d'una anècdota del segle XVII: L'incident: Davant la visita imprevista d'un bisbe de Barcelona, el campaner va confondre la pols d'un carro de pagès estirat per truges amb el seguici episcopal. Conseqüència: Es van tocar les campanes amb tota solemnitat per rebre dos porcs, provocant la mofa de tota la comarca. "Mare de Déu dels Àngels, assistiu-nos; Pollencins, alceu-vos, que els pirates ja són aquí!" Aquesta crida de Joan Mas és el tret de sortida que encara avui emociona els mallorquins en la seva festa més emblemàtica.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
25'
Cultura i Festes de Santa Anna al Camp i l'Ebre
Tradició i Cants Populars a Catalunya En aquesta edició del programa, s'aborda la riquesa de la cultura popular catalana coincidint amb la festivitat de Santa Anna. Es genera un debat espontani sobre quina és la cançó més coneguda a Catalunya, amb propostes que van des de l'himne del Barça fins a clàssics com L'Emigrant o Sol Solet. Els Orígens de Santa Anna i Sant Joaquim • Anna a la Bíblia: S'analitza la figura d'Anna com a mare de Samuel (profeta i jutge d'Israel) i la seva representació com a dona estèril que aconsegueix concebre gràcies a la fe. • La tradició de Maria: Segons els textos apòcrifs, Anna és la mare de la Mare de Déu. Es descriu el moment de l'abraçada a la porta del temple amb Sant Joaquim (celebrat també el 26 de juliol). Guia de Festes Majors i Itineraris Recomanats El Vendrell: Foc i Tradició La capital del Baix Penedès viu la seva festa dedicada a Santa Anna amb elements únics: • Cercavila de Foc: Destaca el Caramot, una bèstia de 30 metres d'impacte visual. • L'encesa del Campanar: Una mostra de pirotècnia antiga molt efectista a la plaça Vella. • Santa Anneta i el Ball de Malcasats: El dia 27 i 28 es mantenen els actes amb el ball parlat crític (equivalent a Dames i Vells de Tarragona). Les Santes de Mataró i l'Ebre Mataró i el Mar • El dia 27 és el punt central per a les patrones Juliana i Semproniana. • Es destaca el Castell de Focs a la platja i el carisma dels gegants, especialment en Robafaves. Sant Carles de la Ràpita i els Esport Autòctons • Es recomana visitar les Terres de l'Ebre per veure els concursos d'arrossegament de cavalls, una tradició lligada als antics traginers que encara es manté viva com a esport autòcton. "L'escatologia és un dels eixos fonamentals de les cançons populars catalanes."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
24'
Navegació fluvial a l'Ebre: muletes, sants i tradició
L'Ebre com a eix de connexió i tradició L'episodi d'avui explora la rica herència cultural de les Terres de l'Ebre, utilitzant l'aigua com a fil conductor per parlar de transport, esports autòctons i religiositat popular. Esports i formes de vida: Les muletes El programa destaca la recuperació d'una embarcació tradicional: la muleta. Originàriament utilitzada pel comerç i el transport fluvial fins al segle XIX, ara s'ha convertit en l'eix d'una lliga esportiva que connecta poblacions de l'Ebre i fins i tot arriba a la Torre d'en Barra. • Les muletes es caracteritzen pel seu fons pla, que en facilita la navegació en zones poc profundes. • Es diferenciaven dels llaguts per ser més curtes i amples, tot i que podien carregar materials considerables. • Antigament, el transport combinava la força dels rems amb la tracció animal des dels marges del riu (el camí de sirga). "Aquests esports provenen de modus de vida... en definitiva, del que estem parlant són de formes de vida." L'evolució del paisatge fluvial Es fa una reflexió sobre com ha canviat el riu. A mitjans del segle XIX, Tortosa era un port fluvial real, amb duana, bandera pròpia i una gran influència marítima que arribava fins a Peníscola. L'acumulació de sediments al delta i la falta de dragatge van acabar amb la navegació de gran calatge a finals del segle XIX. Sant Telm i la protecció dels mariners Un punt clau de la conversa és la figura de Sant Telm, patró de la gent de mar, i la seva històrica rivalitat amb Sant Pere. • Sant Telm (Pedro González Telmo) era un frare dominic del segle XIII que, tot i néixer a Palència, es va vincular al mar com a capella castrense. • Se li atribueixen miracles com el d'aturar tempestes només aixecant la creu dalt d'un vaixell. • A Tortosa, la rivalitat entre el gremi de mariners (sota l'advocació de Sant Telm) i el gremi de pescadors (Sant Pere) es manifestava en regates i competicions socials molt vives. Conclusió i reivindicació L'episodi conclou amb una crida a valorar més els esports autòctons catalans, comparant-los amb l'èxit que han tingut els bascos amb embarcacions com les traineres. Es reivindica la memòria històrica de la navegació fluvial com un element essencial de la identitat del territori.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
18'
Sant Zenon: Història, martiri i llegendes
Sant Zenon: El Bisbe de Verona i el seu Vot de Poble L'especialista Jordi Bertran ens condueix per la història de Sant Zenon, una figura del santoral amb una forta vinculació a la vila d'Arenys de Mar. Tot i que la seva onomàstica oficial és el 12 d'abril, la població del Maresme el celebra al juliol com una festa votada, és a dir, una festivitat que emana de la voluntat popular i no d'una imposició eclesiàstica. Origen i Martiri Identitat: Fou el vuitè bisbe de la ciutat italiana de Verona al segle IV, d'origen nord-africà (Magrib). Simbolisme: Sovint se'l representa amb un peix. Existeixen dues interpretacions sobre aquest símbol: Una hipòtesi cruenta: El sant va ser untat amb greix de peix abans de ser cremat viu. Una hipòtesi evangèlica: El peix representa la seva tasca de "pescador d'homes" en temps de persecució romana. Patronatge: Curiosament, se'l considera patró dels treballadors de cellers i vinyes, i popularment se l'anomena patró dels amants del bon vi. Les Llegendes de les Relíquies L'arribada de les restes del sant a Catalunya està envoltada de misteri, amb dues versions principals que impliquen Arenys de Mar: La tempesta i el destí de Tarragona: Unes relíquies que viatjaven cap a Tarragona van haver de refugiar-se al port d'Arenys per un temporal. En agraïment a l'acollida, els mariners van deixar-hi una part de les despulles. El clergue malalt: Un clergue que transportava les relíquies des de Roma va caure malalt a la vila i, en recuperar-se gràcies a l'atenció dels vilatans, va cedir una part del tresor reliquiari. Actes Tradicionals La celebració a Arenys de Mar inclou elements singulars com: * El brindis multitudinari amb cava i coquetes al balcó de l'ajuntament. * L'himne de les Completes la vigília de la festa. * La sortida dels Gegants d'Arenys, obres destacades de l'artesà Domènech Umbert dels anys 50. "És un sant que s'imposa des de baix cap a dalt, nascut d'un vot del poble."
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
24'
Orígens i evolució del foc festiu i l'espectacle pirotècnic
Història i Rituals del Foc L'expert Jordi Bertran ens acompanya en un recorregut històric per entendre com el foc va passar de ser un element de supervivència o una arma a convertir-se en un espectacle festiu i ritualitzat. L'episodi se centra en l'evolució del foc a Europa abans de l'arribada de la pòlvora. La Tradició Celta i el Foc Ritual • Belenos: El déu celta del foc com a eix de celebracions al voltant de l'1 de maig. • Purificació: L'ús de fogueres baixes per fer-hi passar el bestiar i el fum com a element purificador. • Rodes de foc: Tradició de llançar rodes enceses muntanya avall, encara present a les falles del Pirineu. • Balls de foc: Les fireballs d'Stonehaven a Escòcia com a antecedent del vessant espectacular i visual. El Llegat Grec i Romà Disseny Artístic Els grecs van ser pioners a introduir el disseny artístic en el foc. Mitjançant l'ús de sofre i resina, aconseguien alterar els colors de les fogueres de victòria, creant el que s'anomenaria el foc grec. Enginyers i Propulsió L'episodi destaca la figura dels inventors antics que van establir les bases de la pirotècnia moderna: • Arquites de Tàrent: Inventor d'un colom de fusta que es movia amb vapor. • Heró d'Alexandria: Creador d'esferes propulsades per vapor, aplicant el principi d'acció-reacció. • Els voladors romans: Antecedents dels coets, fabricats amb canyes reblertes d'olis i salnitre. Teatralitat Medieval i Militarisme "L'edat mitjana va portar la teatralització del foc a l'interior de les catedrals, provocant accidents històrics a causa de la falta de mesures de seguretat." Finalment, es discuteix com aquestes barreges químiques, nascudes amb una voluntat estètica, van ser sovint reutilitzades com a llançaflames en conflictes bèl·lics, com els de l'Imperi Bizantí, abans de retornar plenament al món de la festa inofensiva contemporània.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
28'
Sessió de Benvinguda: Salutacions i Obertura
Introducció a la Sessió L'episodi d'avui es caracteritza per una estructura iterativa centrada exclusivament en l'obertura de la comunicació. Al llarg de tota la gravació, s'estableix un diàleg focalitzat en la cortesia bàsica i el reconeixement de l'interlocutor. Dinàmica de la Conversa • La interacció es manté constant mitjançant la repetició del protocol de benvinguda. • No s'introdueixen temes complexos, prioritzant l'harmonia inicial del podcast. • El to es manté amable i professional en tot moment. "Bona nit" Punts Clau de la Sessió L'anàlisi de la transcripció revela que l'objectiu principal és el manteniment d'un clima positiu. Aquesta repetició actua com un mecanisme per assegurar que tots els participants estan connectats i preparats per al desenvolupament posterior del programa.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
20'
Les falles d'Isil: Culte al foc i tradició pirinenca
El ritual de les falles d'Isil L'expert en cultura popular Jordi Bertran analitza la celebració de la nit de Sant Joan a la vila d'Isil, una variant específica de les fogueres adaptada als rituals antics del Pirineu. Aquesta festa destaca per la seva connexió amb la muntanya i l'ús del foc en entorns forestals. Característiques de la festa El Faro: És el punt culminant de la muntanya on s'encenen els troncs i es dóna el senyal d'inici. Les Falles: No són monuments com a València, sinó troncs de pi negre d'un metre i mig, esbarlats amb tascons per facilitar la combustió de la resina i la teia. Els Fallaires: Persones que carreguen les falles enceses a l'espatlla per baixar-les fins al poble. Simbologia i funcionalitat Bertran explica que, tot i la tesi tradicional que vincula la festa amb els cultes solars del solstici d'estiu, el ritual té funcions clarament comunitàries i profilàctiques. "Les falles del Pirineu tenen unes funcions bàsicament profilàctiques... la gent ho feia per creences que asseguraven una continuïtat anual." El recorregut i el protocol El descens des de la muntanya pot durar entre una hora i mitja i dues hores, sent una activitat físicament exigent. En arribar al poble, el ritual inclou: Rebuda ritual: Es lliura a cada fallaire un got de vi, un tros de coca i un pomet de flors. La Falla Gran: El punt d'arribada a la plaça que serveix de guia visual. L'element cristià: En acabar, es fa el senyal de la creu davant la porta romànica de l'església de Sant Joan, palesant la fusió d'elements ancestrals i religiosos. Prudència i massificació L'espai clou amb una crida a la prudència amb el foc, recordant que, tot i la seva espectacularitat, les imatges televisives de troncs rodolant sovint són fets puntuals o accidentals, ja que el ritual es basa en portar el foc amb control.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
24'
La Patum de Berga: Història, Música i Patrimoni de la Humanitat
Introducció a la Festa En aquest episodi, es desglossa la riquesa cultural de La Patum de Berga, celebrant-ne la seva primera edició com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'analitza com la festa ha passat de ser una celebració d'interès nacional a un referent internacional, destacant la seva capacitat per mantenir l'essència medieval i, alhora, adaptar-se a la modernitat. Elements i Evolució Històrica La conversa explora la transició des d'interpretacions romàntiques cap a una anàlisi històrica més rigorosa, centrant-se en la supervivència de components que en altres llocs van desaparèixer. Els Turcs i els Cavallets • Representen la lluita medieval entre cristians i sarraïns durant la reconquesta. • Antigament només s'acompanyaven pel so del tabal, incorporant la música de banda fa aproximadament un segle. Les Masses i la Mula Guita • Les Masses simbolitzen la lluita entre el bé i el mal (Sant Miquel contra els diables). • La Mula Guita és un dels elements més primitius, coneguda pel seu caràcter ferotge i els seus moviments sorollosos. L'Àliga: El Símbol de la Ciutat • Es destaca com la peça més solemne i cerimonial de la festa. • A diferència dels elements guerrers, l'Àliga representa l'expressió de comunitat i la dignitat ciutadana. La Gran Tossalada del Segle XIX Es detalla com la Renaixença va transformar la festa a finals del segle XIX: • Modernització: L'Ajuntament de l'època va fer una inversió clau per crear una "banda sonora" pròpia. • Nans i Gegants: Es van incorporar els nans (amb un origen vinculat al País Valencià) i es van renovar els gegants, augmentant-ne l'alçada. • Espectacle integral: Es va passar d'una successió de valls a un disseny d'espectacle més cohesionat. "A finals del XIX, es va produir una voluntat institucional de recuperar els orígens per transformar la festa i modernitzar-la." El Tirabol i la Cloenda La festa culmina amb el Tirabol, on es trenca la barrera entre actors i espectadors, rodant tots junts en una explosió de joia col·lectiva.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
24'
Orígens i Història de la Festa del Corpus
Introducció i Context Històric L'expert Jordi Bertran ens ofereix una visió detallada sobre la gènesi de la festa del Corpus Christi (el cos de Crist). Aquesta celebració no té el seu origen en els temps bíblics, sinó que és una creació d'època medieval, sorgida al segle XIV en un context de crisi i qüestionament de l'hegemonia de l'Església. Els Orígens a Valònia • La festa neix de la devoció de les Beguines, unes comunitats femenines laiques al sud de la Bèlgica actual (Lieja). • Juliana de Lieja va ser la figura clau que va impulsar la primera festa local dedicada a l'Eucaristia el 1246. • L'objectiu era apropar la comunió a les classes populars i reafirmar la presència real de Crist davant heretgies com la de Berenguer de Tours. "És la insistència d'aquesta comunitat inicialment laica la que fa que l'autoritat eclesiàstica acabi movent fitxa." Expansió i Consolidació Universal L'ascens de Jacques Pantaleón (bisbe de Lieja) com a Papa Urbà IV va ser determinant. L'any 1264, mitjançant la butlla Transiturus, va intentar internacionalitzar la festa, tot i que no es va afermar definitivament fins al Concili de Viena (1311/12) amb el Papa Climent V. Els Grans Propagadors • Els ordes mendicants (dominics i cistercencs) van ser els veritables "altaveus" de la festa a Catalunya i Europa. • La festa es va configurar com una processó teofòrica, una eina per explicar la Bíblia als carrers i places. • Es va convertir en la celebració urbana per excel·lència de la burgesia emergent i els gremis. Simbologia i Tradicions Locals L'Ou com balla Un dels elements més visuals i màgics a Catalunya és l'ou com balla. Representa el misteri de l'Eucaristia d'una manera simple i popular, utilitzant l'aigua i un ou sobre els brolladors dels claustres (com el de la Catedral de Tarragona o la de Barcelona). El Calendari de Primavera El Corpus és una festa mòbil que depèn directament del cicle de la Pasqua: Es calcula a partir del Dijous Gras i la Setmana Santa. Se celebra 50 dies després de la Pasqua (Pentecosta) més el temps fins al següent dijous/diumenge. Actua com l'última gran festa del cicle de primavera, just abans de Sant Joan.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
27'
Evolució històrica dels fastos: de la monarquia al futbol
Introducció al concepte de Fast L'especialista Jordi Bertran analitza el concepte de fast com una cerimònia espectacularitzada, diferenciant-la de la festa ritual. Mentre que la festa és cíclica i comunitària, el fast és un esdeveniment excepcional amb una voluntat clara d'exhibició de poder. Evolució Històrica i Simbolisme L'Antiguitat i l'Edat Mitjana • L'antiguitat clàssica: Els fastos neixen vinculats a l'esport (Jocs Olímpics) i a les victòries militars per impressionar el poble i cohesionar la societat sota un sistema determinat. • El fast àulic: Inicialment, a l'edat mitjana, se celebrava a l'interior dels palaus (entremesos entre plats) per a la noblesa, evitant la inseguretat del carrer. • L'ocupació de l'espai públic: A partir del segle XIII, amb reis com Jaume I, el fast surt al carrer amb les entrades triomfals per legitimar el poder davant les ciutats creixents i els gremis. Elements Escenogràfics Clau • Art efímer: Construccions no permanents com arcs de triomf de fusta i tela, inscripcions i decoracions que transformen l'espai urbà en un escenari il·lusori. • Efectes especials: L'ús del foc i la pirotècnia cobra una dimensió espectacular durant el Barroc, servint com una afirmació rotunda del poder polític i religiós. La Modernització: Barcelona 92 i els Triomfs Esportius El punt d'inflexió contemporani se situa en els Jocs Olímpics de Barcelona 92, on companyies com La Fura dels Baus o Comediants reinterpreten els símbols clàssics (el foc, el vaixell) amb un llenguatge modern i teatral. "Barcelona 92 marca un abans i un després perquè introdueix la tradició popular reciclada i revisada per companyies modernes." Actualment, aquests mecanismes de control i exhibició es mantenen en: • Casaments reials: Mantenen l'estructura de separació jeràrquica entre noblesa i poble. • Celebracions futbolístiques: En esdeveniments com la rua del Barça, cada detall (la posició dels cavalls, les banderes o l'escorta policial) està calculat per transmetre missatges de legitimitat i proximitat del poder.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
27'
Sessió de Benvinguda: Reflexions de Nit
Introducció a la Sessió En aquesta trobada es produeix una salutació sostinguda que marca l'inici d'un espai de reflexió. El to de la conversa es manté constant, prioritzant la cortesia i l'establiment d'un vincle directe amb l'audiència durant tot l'episodi. Dinàmica de Salutacions • Es reitera el desig d'una bona nit a tots els oients de manera cíclica. • La reiteració serveix per consolidar una comunitat al voltant del benestar nocturn. Atmosfera i Context L'episodi es desenvolupa en un entorn relaxat on la paraula clau és la constància. "Bona nit" Aquesta expressió esdevé el pilar central de la comunicació, eliminant qualsevol distracció externa i centrant l'atenció en el moment present.
Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
18 de juny del 2012
27'
El Bolero: Origen, Evolució i l'Impacte d'Antonio Machín
Història i Evolució del Bolero El programa analitza el bolero de tradició americana, especialment el seu naixement a Santiago de Cuba a finals del segle XIX i principis del XX. Es destaca que el gènere sorgeix en un context de trova i cançó tradicional, compartint època amb l'havanera i els inicis del jazz a Nova Orleans. Orígens i Estructura Musical • L'atribució de la creació del bolero recau en Pepe Sánchez, un sastre de Santiago de Cuba que va definir l'estructura de 16 compassos i el passacalle. • La interpretació inicial es basava en un acompanyament suau de guitarra i una fusió d'influències afro-cubanes i hispanes. • El contingut temàtic és essencialment romàntic i tràgic, centrat en l'exaltació de l'amor o el desamor sense restriccions. L'Etapa dels Poetes i la Ràdio • Una segona fase evolutiva va unir músics tradicionals amb poetes cultes, elevant la qualitat de les lletres. • La ràdio va ser el motor de difusió massiva, permetent que compositors com Isolina Carrillo (autora de Dos Gardenias) i Osvaldo Ferrés triomfessin internacionalment. • Isolina Carrillo, coneguda com la negrita de los 600 pesos, va ser pionera en la composició de jingles publicitaris. La Figura d'Antonio Machín i l'Expansió a Europa Antonio Machín es presenta com el gran referent pel públic local, sent el responsable de portar el bolero a l'Estat espanyol durant la postguerra. Malgrat ser etiquetat erròniament de vegades com a "música del règim", la seva obra va superar la censura i va dignificar la presència d'artistes negres en orquestres blanques. "Sense l'Antonio Machín, molts dels grans noms del bolero difícilment ens haurien arribat." Compositors Centrals Discutits • Osvaldo Ferrés: Autor de Toda una vida, un compositor que, curiosament, no sabia escriure solfa i dictava les seves melodies. • Agustín Lara: Representant de la gran fornada de compositors que van internacionalitzar el gènere. • Andrés Eloy Blanco: Poeta veneçolà l'obra del qual va servir de base per al cèlebre tema Angelitos Negros.