Tots els episodis

62495 episodis disponibles

episodis

58345-58368 de 62495

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Entrevista a Frederic Porta sobre l'ofici de periodista
Retrobament a Tarragona: Una reflexió sobre la professió El prestigiós periodista tarragoní Frederic Porta analitza la seva trajectòria i el moment actual del periodisme abans d'inaugurar la nit dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació. Amb prop de 30 anys d'experiència, Porta destaca el valor emocional de tornar a la seva "pàtria", la ciutat de Tarragona, per oferir una xerrada sobre els reptes de la professió. Experiències que marquen una carrera Durant l'entrevista, es repassen fites clau en la vida del periodista: El Fòrum de les Cultures 2004: La seva tasca com a cap de premsa va ser un repte estructural i comunicatiu sense precedents, descrit com una feina "estressant però enriquidora". L'etapa als Estats Units: Porta va viure set anys a Amèrica, dos d'ells com a corresponsal de TVE a Nova York, una experiència que li va permetre conèixer la professió des d'una òptica global. Vocació familiar: El seu interès pel periodisme va néixer als 15 anys, inspirat per la figura del seu avi, que fou director del diari La Creu de Tarragona. Les assignatures pendents del periodisme En la seva reflexió, l'autor posa l'accent en la necessitat de recuperar la responsabilitat social i evitar la informació superficial: "Hem de recordar sempre la nostra responsabilitat social... no ens hem de deixar portar per arribar a l'escenari dels fets amb el titular ja fet per el nostre subjectivisme." Mirada crítica als Estats Units Arran de la victòria electoral de George Bush, Porta ofereix una anàlisi punyent sobre la distància cultural entre Europa i l'Amèrica profunda: Considera que Nova York no és Amèrica, sinó una bombolla cosmopolita. Critica l'arrogància de la política exterior americana i la visió del país com un "escollit per Déu". Adverteix de l'error d'intentar entendre els EUA des d'una perspectiva exclusivament europea.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
2004-11-05 FRANCESC ESCRIBANO
Entrevista a Francesc Escribano: Del reporterisme a la direcció Francesc Escribano, actual director de Televisió de Catalunya, repassa la seva trajectòria professional que va començar fa 20 anys a la base de la cadena. Durant la conversa, s'analitza la seva evolució des de programes emblemàtics com 30 minuts fins a la gestió d'actualitat de TV3. La passió pel periodisme de proximitat Tot i el seu càrrec executiu, Escribano confessa que el que més troba a faltar és el contacte directe amb la realitat i la gent. El seu estil s'ha caracteritzat sempre per: Observar la normalitat per sobre de l'excepcionalitat. Construir històries a partir del material hipersensible que és la vida quotidiana. Preservar, per sobre de tot, la dignitat de les persones que apareixen en pantalla. Missions i valors de la televisió pública L'entrevistat reflexiona sobre el paper dels directius en la configuració dels continguts. Considera que no és una qüestió de regulació estatal, sinó de responsabilitat professional. "L'oferta que donen les televisions condiciona la demanda que farà el públic. Si només donem un determinat tipus de continguts, la gent demanarà aquell tipus de continguts." Qualitat vs. Telescombreria Davant l'auge de la telescombreria a les cadenes privades, Escribano defensa el model de TV3 com una televisió de qualitat europea, més propera a la tradició anglosaxona que a la de països veïns. Reitera que la televisió ha de poder mirar cara a cara l'audiència i garantir que està en "bones mans".
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
2004-11-05 CHINCHILLA HOMENATGE
Trajectòria de Ramon Segú i Foto-Chinchilla L'entrevista se centra en l'homenatge a la trajectòria professional de Ramon Segú, estretament lligat a la ciutat de Tarragona i al seu llegat fotogràfic a Foto-Chinchilla. Segú repassa moments clau de la seva carrera, des dels inicis fins a l'evolució de la tècnica fotogràfica. Els inicis i l'època de les postals Durant els anys 50 i 60, Ramon Segú va ser un dels pioners en la creació de postals turístiques. Aquestes eren molt demandades per: * Turistes internacionals que començaven a arribar a la costa. * Emigrants espanyols a Alemanya i Suïssa, que rebien les imatges per estar al corrent de les novetats de la seva ciutat. Els indrets més fotografiats i demanats eren: 1. El Balcó del Mediterrani (especialment per les seves sortides de sol). 2. La Rambla Nova i el passeig de les Palmeres. 3. Monuments com la Catedral, les muralles i el Fortí de la Reina. Evolució tècnica i curiositats Segú destaca com va haver d'adaptar-se a la manca de tecnologia de color en els seus inicis: * Colorit a mà: Davant la inexistència de pel·lícula en color assequible, les fotografies es pintaven manualment. * Equipament antic: L'ús de càmeres de plaques de vidre (3-18) on el fotògraf s'havia de tapar amb un drap negre per enfocar i diafragmar correctament. Memòria històrica i pèrdues arxístiques Un dels punts més emotius és el record de la Guerra Civil, quan un bombardeig al carrer Sant Francesc va destruir totalment l'arxiu anterior de Foto-Chinchilla: "Van perdre tot l'arxiu d'abans de la guerra. Vam haver de començar pel número 1." Personalitats i societat Al llarg dels anys, va immortalitzar esdeveniments socials com casaments i batejos, però també personatges cèlebres com el futbolista Kubala (que li va fer especial il·lusió), Sara Montiel o Salvador Dalí (aquest darrer fotografiat pel seu fill).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Entrevista a Bernabé: Dibuix, Humor i Ciutat
Bernabé: Una Vida al Servei de Tarragona des de l'Humor L'il·lustrador i dibuixant Bernabé reflexiona sobre la seva llarga trajectòria dedicada al cinema, la ràdio i, especialment, al dibuix satíric, arran del pròxim reconeixement que li atorga la ciutat de Tarragona. L'entrevista destaca el seu compromís amb la denúncia de les deficiències urbanes mitjançant l'amor blanc i el seu paper com a observador crític però constructiu. Reconeixement i Trajectòria Bernabé expressa la seva sorpresa i orgull per la distinció que rebrà demà, afirmant que mai ha buscat premis, sinó fer la seva feina amb dedicació. Altres punts clau de la seva carrera inclouen: Suport institucional històric: Rememora la llibertat que li van donar figures com Josep Maria Terrassa a la ràdio o els editors de l'antic Diari Espanyol. L'humor com a eina de canvi: Durant anys, va publicar quatre dibuixos diaris denunciant anomalies a la ciutat que, curiosament, en aquell temps sí que es resolien ràpidament. Crítica a la passivitat actual: Lamenta que, avui dia, malgrat les cartes i publicacions, les autoritats fan menys cas a les queixes ciutadanes. La Crítica sobre el Patrimoni Abandonat L'autor utilitza la seva veu per assenyalar el que considera un abandonament sistemàtic de l'espai públic: "És vergonyós: Patrimoni de la Humanitat i que no es pugui visitar la necròpolis romana, que és la més important que hi ha." Bernabé enumera diversos punts negres: 1. Estre l'estat del Teatre Romà: Descrit com a abandonat i brut. 2. La Necròpolis: Crítica ferotge pel fet que estigui tancada al públic des de fa gairebé una dècada. 3. L'entorn urbà: Menciona la falta de pins al balcó de la ciutat i el mal estat de certs monuments al Camp de Mart. Projectes de Futur Tot i l'edat, Bernabé continua en actiu i anuncia la presentació d'un nou llibre per al dia 16 o 17 d'aquest mes, on trasllada personatges medievals de Tarragona a l'època moderna per seguir criticant les anomalies actuals des del humor blanc.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
2004-11-04 U M NÀSTIC PETIT TARRACO
Expectatives i il·lusió davant la Copa del Rei L'ambient al bar Petit Tàrraco, centre neuràlgic de l'afició grana, és d'absoluta celebració davant el proper enfrontament contra l'Atlètic de Madrid. Els seguidors veuen aquest partit no només com un repte esportiu, sinó com una autèntica festa per a la ciutat de Tarragona. Punts clau de la conversa amb els aficionats: Optimisme i confiança: Malgrat la potència de l'adversari, els aficionats confien en el potencial de la plantilla si juguen amb la mateixa actitud demostrada contra equips com l'Elx o el Saragossa. Prioritat a la Lliga: Tot i la il·lusió de la Copa, hi ha un consens clar: l'objectiu principal és sortir dels llocs de baix i assegurar la permanència a Segona A. Impacte econòmic i social: S'espera que el camp estigui ple de "gom a gom" i es menciona que una possible eliminatòria posterior contra el Reial Madrid seria "fabulosa" per a les arques del club. Pronòstics variats: Les apostes van des d'un ajustat 1-0 fins a un ambiciós 3-0 o 5-0, destacant la fe incondicional de les penyes, com els Gladiadors del Catllà. "Si es posen el que han de posar, sí que es pot jugar i guanyar i sortir de baix, que és el que es tracta." En resum, l'afició tarragonina demana entrega total als jugadors per gaudir d'un espectacle de primer nivell i agafar impuls per a la competició regular.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Debat amb estudiants sobre l'alcalde i el periodisme
Reflexions sobre la política i el futur periodístic El fragment recull una conversa entre estudiants de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili sobre la seva experiència recent amb l'alcalde de Tarragona i les seves aspiracions professionals. Crítica a la gestió política Els estudiants expressen el seu impacte davant la figura de l'alcalde, destacant especialment la seva habilitat per a l'evasió de respostes: L'habilitat de no respondre: La Núria critica la capacitat de l'alcalde per evitar preguntes directes, atribuint-ho a "anys de carretera". L'alcalde de tothom: S'expressa indignació davant l'afirmació de l'alcalde que alguns sectors "no el voten", recordant que un càrrec públic representa tota la ciutadania. Preocupacions de salut pública: Es planteja una pregunta sense resposta sobre l'alta incidència de càncer a la província i la seva possible relació amb la indústria petroquímica. El futur laboral: Vocació i versatilitat Els interlocutors comparteixen les seves diverses procedències acadèmiques i els seus objectius en el món de la comunicació: Perfils multidisciplinaris: Els estudiants provenen de camps com la filologia, el turisme, la informàtica o el dret, creant un "cresol" de coneixements. Preferències professionals: Núria: Aspira a escriure columnes d'opinió i premsa escrita. Ricard: Enfocat a les noves tecnologies i al periodisme digital. Jesús: Valora el canvi des de la informàtica per la necessitat de tractar amb la gent i la lectura. Marc: Destaca la versatilitat de la carrera com un ventall ampli de sortides davant la realitat de l'hipoteca. "No només ets l'alcalde dels que et voten, ets de tothom." L'ofici de periodista com a enriquiment personal Es conclou que el periodisme és una carrera vocacional que no només forma en l'àmbit de la comunicació, sinó que ofereix un gran enriquiment cultural i una obertura mental necessària per a la vida Professional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
La docència en comunicació a la URV
El repte de formar els futurs comunicadors En aquesta tertúlia a Tarragona Ràdio, diversos professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) comparteixen la seva experiència docent en l'àmbit de la comunicació. Es debat sobre la necessitat d'equilibrar la teoria i la pràctica, així com la importància de preparar els alumnes per a un mercat laboral altament competitiu i canviant. Assignatures i enfocaments docents Els professors expliquen la diversitat de matèries que s'imparteixen per oferir una formació integral: Comunicació de crisi i risc: Ensenyada per Nani Rodríguez, centrada en la gestió de situacions crítiques (com les del sector petroquímic). Teoria i recerca: Jordi Ferrer destaca la importància de generar consciència crítica i capacitat de reflexió més enllà de la tècnica. Tecnologia i disseny: Toni Portavella tracta l'estètica visual i auditiva a través de l'infodisseny i la tecnologia audiovisual. Llenguatge audiovisual: Marta Montagut se centra en els recursos expressius per construir productes per a ràdio, cine i televisió. Proximitat i model docent Un dels punts clau de la discussió és el valor diferencial de la URV respecte a les universitats de Barcelona: Es destaca la proximitat real entre professor i alumne, facilitada per un nombre més reduït d'estudiants. El professorat actua sovint com a "missioner", amb una forta vocació per acompanyar l'alumne en l'aprenentatge experimental. S'evidencia el canvi generacional: els alumnes actuals toquen càmeres des de primer curs, a diferència de les promocions antigues. "Qui se'n sortirà millor serà la persona que tingui una capacitat de relacionar, una capacitat crítica i de distingir-se de la gran quantitat de comunicadors en formació." Inquietuds pel futur professional Els docents constaten que els alumnes viuen amb una incògnita contínua sobre el seu futur. Conceptes com la versatilitat, la creativitat i la multidisciplinarietat són essencials per sobreviure en un mercat laboral que sovint es descriu com a saturat i precari.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Oriol Grau: La realitat de la televisió i l'ofici d'actor
Oriol Grau i la seva visió del món televisiu L'actor i creador Oriol Grau reflexiona sobre la seva trajectòria professional, l'impacte de la fama i el funcionament intern dels mitjans de comunicació. Després d'una etapa de desconnexió a la seva terra natal, comparteix la seva experiència sobre el que implica ser una cara coneguda i la necessitat de tocar de peus a terra. La fama i la pressió de la pantalla Grau defineix la televisió com el mitjà de comunicació que més crema i subratlla que ser famós no és un ofici en si mateix. Els punts clau de la seva reflexió inclouen: La distinció entre ser actor de professió i ser un personatge mediàtic buit de contingut. La dificultat de passar de ser un observador de la realitat a ser l'objecte observat per la gent. L'existència de mecanismes d'èxit que sovint són una "loteria" i no responen a una lògica clara. El mercat televisiu i la innovació L'entrevista aborda el salt d'humoristes catalans cap al mercat espanyol, exemplificat per figures com Andreu Buenafuente o Santi Millán. Grau ho atribueix a factors econòmics i a la limitació d'audiència de Catalunya: "A Catalunya et paguen una cosa, quan treballes per Espanya et paguen una altra, bastant diferent. Penso que és un procés natural." També critica la manca de risc dels directius de televisió, recordant les dificultats per estrenar "Plats Bruts", que inicialment va ser rebutjada per ser considerada massa "ordinària" abans de convertir-se en un èxit d'audiència massiu. Diferències entre la televisió pública i privada En la seva etapa treballant a Madrid per a cadenes privades ( Telecinco), Grau va notar un control excessiu dels continguts en comparació amb la televisió pública catalana, on existeix una major llibertat creativa malgrat les paradoxes del sistema.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
23'
Periodisme local i reptes digitals al Comunica 04
Repàs de la Situació Professional a Tarragona El debat se centra en la realitat del periodisme al Camp de Tarragona, destacant que, tot i les limitacions de personal a les redaccions locals, aquests mitjans actuen com una escola fonamental per als joves periodistes. S'analitza el contrast entre la formació universitària i la pràctica labora: • Hi ha un cert divorci entre la universitat i el món real; la base teòrica és necessària, però l'ofici s'aprèn en el dia a dia. • Es destaca la importància d'una bona cultura general per sobre d'una especialització excessiva. El Valor del Periodisme de Proximitat Contràriament a la idea que el periodisme local és només un tràmit, els ponents el defensen com una opció professional vàlida per a tota la vida. "L'actitud personal del professional és exactament la mateixa anant a entrevistar l'alcalde de Tarragona que el president de la Generalitat." L'Impacte de la Digitalització i la TDT Es discuteix profundament l'arribada de la Televisió Digital Terrestre (TDT) i com el pla tècnic inicial posava en risc la supervivència dels mitjans locals: • La obligació de migrar al digital abans que les grans cadenes estatals podria haver estat una "condemna a mort" per falta d'audiència real amb decodificadors. • La viabilitat econòmica de mantenir fins a 8 televisions locals en una mateixa zona és un dels grans interrogants del sector. Comunicació Pública vs. Privada Ricard Lahoz explica les funcions de Tarragona Ràdio com a emissora municipal: • El seu objectiu no és la rendibilitat econòmica, sinó la rendibilitat social. • Ofereix continguts minoritaris i serveis que les emissores privades no poden assumir per falta de marge comercial. Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació S'anuncien les activitats del Comunica 04, incloent-hi el lliurament de premis on es reconeixen trajectòries de professionals com Toni Soler i figures locals del fotoperiodisme i la il·lustració.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
2004-11-04 FRANCESC DOMENECH.RICARD LAHOZ
La situació del periodisme local i comarcal L'anàlisi de la professió a Tarragona revela que el periodisme local no es troba en una situació millor ni pitjor que el nacional, sinó que està condicionat per la dimensió reduïda de les seves redaccions. Aquests mitjans es caracteritzen per tenir estructures curtes de personal i una gran càrrega de feina, fet que limita la creativitat si no hi ha una forta voluntat personal del professional per anar més enllà. Formació universitària vs. Món real Es debat la distància existent entre la base teòrica de la universitat i la realitat dels processos de producció als mitjans. Els punts clau són: El "divorci" entre l'ensenyament acadèmic i el món laboral. La necessitat de recuperar una base de cultura general davant d'una especialització excessiva. La importància dels mitjans locals com la gran escola de periodisme del país, on els joves assumeixen responsabilitats ràpidament. Reptes tecnològics: La digitalització L'arribada de la Televisió Digital Terrestre (TDT) es presenta com un repte de supervivència per a les televisions locals. S'adverteix que un pla tècnic mal executat podria condemnar el sector si s'obliga a una migració digital prematura sense que els grans operadors nacionals hagin apagat el senyal analògic. "Si les televisions locals han d'emetre en digital i deixar l'analògic mentre les grans cadenes no ho fan, ens estan condemnant a mort." El model de mitjà públic i la comunicació corporativa Es diferencia clarament entre el mitjà privat (basat en publicitat) i el públic (com Tarragona Ràdio), que prioritza la rendibilitat social i els continguts minoritaris. Així mateix, s'observa que el sector que més ha crescut en l'última dècada és el dels gabinets de comunicació i marketing d'empreses.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
24'
Els Estudis de Comunicació a la URV amb Bernat López
Panorama dels Estudis de Comunicació a la URV El coordinador Bernat López analitza l'estat actual dels estudis de comunicació a la Universitat Rovira i Virgili (URV), destacant la llicenciatura de Periodisme i la de Publicitat i Relacions Públiques. Tot i formar part de la Facultat de Lletres, els estudis gaudeixen d'una gran autonomia en un edifici singular, el Seminari, que aviat serà substituït per una nova seu més funcional. Model Docent i Proximitat L'element diferenciador de la URV és el seu tamany mitjà, amb un sostre d'uns 450 alumnes. Aquesta escala permet: • Una relació de proximitat real entre professor i alumne. • Docència de qualitat amb grups reduïts. • Una càrrega de pràctiques molt superior a altres centres. "Aquí s'imparteixen les millors classes de comunicació de Catalunya; ho diem amb convicció pel model docent i l'actitud del professorat." Polivalència i Mercat Laboral Es discuteix la controvèrsia del primer cicle comú, defensant que el mercat actual exigeix professionals polivalents. • La formació en habilitats àmplies facilita la mobilitat laboral entre mitjans. • Les pràctiques externes (a 3r i 5è curs) són claus per a la inserció. • L'índex d'atur en el sector se situa entre el 6% i el 8%, xifres positives respecte a altres carreres. Vocació i Futur dels Estudiants En un col·loqui amb diversos alumnes (Isabel, Roger, Ariadna i Hélder), s'explora el pes de la vocació en l'elecció de la carrera: • La ràdio apareix com el mitjà amb més component romàntic i atractiu per als estudiants de Tarragona. • El periodisme de tribunals es presenta com una oportunitat per a perfils amb formació jurídica prèvia. • Els gabinets de comunicació i les relacions públiques s'identifiquen com els sectors amb més creixement i estabilitat laboral actualment.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
Model docent i futur professional a la URV
Estudis de Comunicació a la URV: Un Model Propi L'episodi explora la realitat dels Estudis de Comunicació a la Universitat Rovira i Virgili (URV), destacant que, tot i pertànyer formalment a la Facultat de Lletres, gaudeixen d'una personalitat i espai físic propi. El creixement de l'alumnat es preveu fins als 450 estudiants, una dimensió que es considera idònia per mantenir la qualitat. Diferenciació i Metodologia El factor clau que diferencia la URV d'altres institucions com l'UAB o l'UPF és el seu model docent d'escala mitjana, que permet: Proximitat mestre-alumne i grups de pràctiques reduïts. Una càrrega pràctica intensiva des del primer curs. Un sistema de doble període de pràctiques externes (a tercer i cinquè). La formació de professionals polivalents capaços d'adaptar-se a la mobilitat del mercat laboral actual. Transició d'Espais i Integració de l'Alumnat Es discuteix la futura mudança de l'antic seminari a un nou edifici, un canvi que suposarà perdre l'"esperit romàntic" de l'actual seu però guanyar en funcionalitat i serveis (biblioteca, cafeteria, consergeria). Pel que fa al perfil de l'estudiant, es destaca la bona marxa del segon cicle, que acull alumnes provinents de carreres com Dret, Història o Biblioteconomia. Aquesta diversitat aporta maduresa i coneixements interdisciplinaris, essencials per a especialitzacions com el periodisme de tribunals. El Futur del Sector Respecte a la inserció laboral, el missatge és de realisme optimista: "El mercat és complicat i inestable, però també és expansiu i genera nous perfils constantment." Es conclou que la comunicació corporativa, política i digital són camps en creixement que requereixen una mentalitat oberta per part dels futurs graduats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Alumnes de comunicació entrevisten l'alcalde a Tarragona Ràdio
El futur de la comunicació a Tarragona En aquesta sessió especial de Tarragona Ràdio, emesa des del seminari on s'imparteixen els estudis de comunicació, s'analitza l'experiència dels estudiants en un entorn radiofònic real. L'emissió compta amb la participació de docents com Nani Rodríguez, Marta Montagut, Jordi Ferrer i Toni Portavella. L'entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal Els alumnes s'han preparat per a una prova de foc: entrevistar l'alcalde de la ciutat. Els punts clau de la pròxima intervenció són: Llibertat de preguntes: Es destaca que els alumnes tenen una llibertat que els professionals sovint perden, ja que poden plantejar qüestions directes sense les pressions de la vida adulta (com els impostos o les hipoteques). Recursos polítics: Es comenta que l'alcalde té moltes "tables" i sap gestionar la comunicació de crisi, essent capaç de "torejar" les preguntes més compromeses. Experiència docent i aprenentatge Els professors comparteixen les seves reflexions sobre la implantació d'aquests estudis innovadors: La por escènica: S'ha observat com el salt de la teoria a la pràctica real amb micròfons connectats intimida inicialment els alumnes, tot i el seu caràcter habitualment dinàmic. Innovació educativa: Jordi Ferrer subratlla que s'està explorant un terreny nou a Catalunya amb un model d'ensenyament ambiciós, malgrat les limitacions de recursos tècnics inicials. Intercanvi mutu: Els docents confessen que sovint aprenen tant dels alumnes com viceversa. "Has de saber torejar i dir el que vols dir, però no deixar que et facin dir allò que no vols."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
33'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal amb estudiants
Diàleg sobre Política, Comunicació i Ciutat L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, participa en un col·loqui amb estudiants de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili. La conversa discorre entre l'anàlisi de l'actualitat política internacional, la gestió municipal i la relació sovint tensa entre polítics i periodistes. Política i Resiliència • Nadal analitza la derrota de John Kerry als EUA, descrivint el sistema americà com una estructura de "tot o res" (top gang o la gasolinera). • Reflexiona sobre la frustració política i la manca de segones oportunitats en la política nord-americana comparada amb l'europea. Indústria, Riscos i Mobilitat • L'alcalde defensa la indústria petroquímica, argumentant que és un risc mesurat i mesurable, i el compara amb altres perills socials com els accidents de trànsit o el SIDA. • Pel que fa a la manca d'aparcament, afirma de manera contundent que el cotxe és una prolongació de la persona i que la solució passa inevitablement per pàrquings de pagament. Ètica i Dimissió • Es discuteix el cas d'Àngel Fernández i el Nàstic. Nadal és categòric en afirmar que els errors polítics s'han de pagar amb la dimissió. • Sorgeix el debat sobre la corrupció ideològica dels periodistes, on l'alcalde sosté que molts professionals es venen als interessos de l'empresa per la qual treballen. El Conflicte de l'Aigua i la Solidaritat "La solidaritat està limitada a segons què i a segons quina manera? Per què ens preocupa l'aigua de l'Ebre i no el petroli que traiem d'altres països?" • Nadal critica la hipocresia social respecte al Pla Hidrològic i la gestió de lo riu, defensant la interconnexió de xarxes per garantir el subministrament a Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
32'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal
Diàleg amb l'Alcalde i Estudiants de Periodisme L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, participa en un debat obert amb quatre estudiants de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La conversa gira al voltant de la relació entre política i mitjans, la gestió municipal i l'actualitat política de l'època. Temes de Gestió i Política Local • Terres Cavades i Àngel Fernández: L'alcalde respon sobre la polèmica de Terres Cavades i la dimissió del regidor Àngel Fernández, defensant que en política els errors es paguen amb la dimissió. • Indústria Química i Risc: Es debat la consciència ciutadana sobre la petroquímica. Nadal argumenta que el risc químic està mesurat i controlat, comparant-lo amb altres riscos socials com el SIDA o els accidents de trànsit. • Mobilitat i Aparcament: Davant les queixes pel preu i la manca de parking, l'alcalde defineix el cotxe com una prolongació de la persona i defensa la intervenció privada i el pagament per l'espai públic. Polítiques Hidràuliques i Solidaritat • El Pla Hidrològic i l'Ebre: Es discuteix el sentiment de les Terres de l'Ebre respecte al transvasament. Nadal critica la manca de comunicació de Convergència i Unió en el passat i qüestiona la coherència de la solidaritat global: "Com és que la societat moderna no té cap mena d'escrúpol amb agafar el petroli... i tenim aquest problema amb l'aigua?" • Interconnexió de xarxes: L'alcalde expressa la seva preocupació per l'abastiment d'aigua a Tarragona i la necessitat d'infraestructures com la dessalinitzadora. Reflexions sobre la Professió i el Periodisme • Duresa i Corrupció: Nadal admet ser un polític distant i dur, però rebutja la generalització sobre la corrupció. Introdueix el concepte de corrupció ideològica, referint-se a la dependència dels periodistes respecte a les línies editorials de les empreses on treballen.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
La Basílica Paleocristiana sota el Parc Central de Tarragona
Descobriment d'un Tresor Paleocristià a Tarragona L'arqueòleg Jordi López presenta els resultats de la seva tesi doctoral, qualificada amb un excel·lent cum laude, sobre les restes de la basílica paleocristiana situada sota el centre comercial Parc Central. Malgrat no ser unes restes visualment espectaculars per al públic general, la seva transcendència científica és immensa per entendre la Tàrraco dels segles IV i V. Característiques i Importància Històrica Les restes arqueològiques configuren un dels conjunts martirials més importants de la península Ibèrica, destacant per diversos motius: Arquitectura única: Presenta elements gairebé inexistents a la resta d'Hispània en aquella època, com un atri col·lumnat i una planta de creu llatina amb transepte, similar a la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Funció funerària: L'edifici estava destinat a enterraments, amb una gran densitat de tombes al subsol (especialment d'homes adults). Context martirial: El conjunt es relaciona amb la necròpolis de Sant Fructuós i els primers màrtirs documentats de la península (any 259 d.C.). "És el conjunt martirial més important i més imponent d'Hispània... el que s'ha trobat aquí pràcticament és únic." Aportacions de la Investigació L'estudi detallat de l'excavació ha permès analitzar dades demogràfiques i socials de l'època: Perfil dels enterrats: L'anàlisi de 170 esquelets revela una presència masculina del 70%, amb tombes privilegiades a la zona de l'altar que podrien correspondre a càrrecs eclesiàstics. Recuperació del patrimoni: La tesi serveix per posar en valor dades que sovint queden oblidades en arxius, convertint l'excavació en un referent per a la recerca arqueològica clàssica. Publicació: Està previst que el treball es publiqui a la primavera vinent per apropar aquest coneixement a la ciutadania i a la comunitat científica.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
21'
Homenatge i reptes de la Societat d'Investigacions Espeleològiques
Reconeixement a la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona L'entitat ha estat guardonada per la Federació Catalana d'Espeleologia coincidint amb el seu 25è aniversari. El premi reconeix la trajectòria històrica de la societat i, molt especialment, la seva tasca de divulgació i exploració a la cova urbana de Tarragona. Josep Lluís Alminyana i Àngel Samaniego, representants de l'entitat, destaquen que aquest reconeixement també premia la lluita iniciada als anys 70 per aconseguir una federació pròpia i independent de la de muntanyisme. L'exploració de la cova urbana: passat i futur La cova urbana s'ha convertit en un referent per a la ciutat, amb prop de 1.500 visitants en els darrers tres anys. Tanmateix, l'exploració científica encara té reptes pendents: * Noves galeries: S'han realitzat incursions subaquàtiques que situen el recorregut sota la Rambla i zones emblemàtiques com el Negresco. * Dificultat tècnica: L'aigua és el principal obstacle, requerint equips de suport de fins a 15 persones per a cada exploració. * Seguretat: S'emfatitza la importància de la titulació professional per guiar neòfits, ja que un rescat sota terra pot durar hores. El futur de l'espeleologia i el relleu generacional Durant el primer congrés de la federació, es va evidenciar la passió que aquest esport genera, incloent projectes com l'Espeleo Kinder per a infants. "Això de l'espeleologia es porta a la sang, és l'única manera d'aguantar tants anys." L'entitat segueix activa amb nous cursos d'iniciació al novembre i l'objectiu de realitzar una gran incursió exploratòria de cara al gener de l'any vinent per ampliar el mapa de les cavitats tarragonines.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
Conclusions al judici pel crim de Tamara Navas
Gir inesperat en el judici contra Juan Miguel Cerrillo Durant la sessió a l'Audiència Provincial de Tarragona, s'ha produït una novetat significativa en la fase de conclusions definitives. L'advocat de la defensa, Òscar Cabrero, ha modificat la seva posició inicial. Tot i que continua negant l'autoria de la violació i l'assassinat de la menor Tamara Navas, ara reconeix un delicte d'encobriment. Les peticions de penes i els arguments de la defensa Defensa: Sol·licita 3 anys de presó per encobriment, admetent que l'acusat no va notificar la presència del cadàver al seu domicili. Atribueix aquesta omissió a un trastorn de personalitat. Acusacions: Tant la Fiscalia com les acusacions particulars (família i Ajuntament de Salou) mantenen les seves peticions originals: 14 anys per violació. 18 anys per assassinat. L'informe d'indicis de la Fiscalia El fiscal Ángel Vilafranca ha basat el seu informe en la suma d'indicis, argumentant que, encara que no hi hagi proves directes irrefutables, el comportament de l'acusat és concloent: "Amb una suma d'indicis es pot arribar a la conclusió que aquella persona ha comès el delicte." Entre els comportaments demostrats durant el judici destaquen: 1. Aproximacions inapropiades i regals a altres nens i nenes. 2. Seguiment de menors fent-se passar per periodista. 3. Mirades i comentaris impropis cap a dones i menors. 4. Presència de l'acusat a la mateixa zona on va desaparèixer la víctima. Recta final del procediment judicial Un cop finalitzin els informes de totes les parts, l'acusat tindrà l'oportunitat de fer una darrera intervenció. Posteriorment, el jurat popular —format per 11 membres, 9 d'ells amb dret a vot— s'aïllarà per dictaminar un veredicte en un termini màxim de 48 hores.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Setmana de la Comunicació de Tarragona i Premis 2004
Presentació de la Setmana de la Comunicació Aquesta edició, batejada com Comunicador 04, inclou una sèrie de conferències i actes institucionals que consoliden l'esdeveniment a la ciutat de Tarragona. La programació compta amb la participació de figures rellevants com Francesc Escribano, director de TV3, i el periodista Frederic Porta. Els Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona L'esdeveniment central és el lliurament de premis el proper dissabte al Saló de Plens de l'Ajuntament. Alguns detalls clau són: * Participació rècord: S'han presentat 81 treballs, superant els 57 de l'edició anterior. * Categories: Hi ha 7 modalitats, incloent premsa escrita, ràdio, televisió, internet i fotoperiodisme. * Premiats especials: Es reconeixerà el programa Minoria Absoluta de RAC1, el fotògraf Ramon Segú i l'il·lustrador Bernabé. L'art aplicat als premis Dos artistes locals expliquen la seva col·laboració directa amb el certamen: 1. Jordi Borràs (joier): Ha creat el guardó oficial, una reproducció en plata i marbre d'un fragment del sarcòfag del pedagog, fusionant l'estètica clàssica de Tarragona amb un disseny modern. 2. Rosa Marquès (pintora): Ha realitzat una litografia numerada de l'Avi Virgili per celebrar els 150 anys de la Rambla, utilitzant una tècnica detallada de llapis de colors. "Vam trobar aquest sarcòfag del pedagog, que també és una manera de comunicar, i vam treballar a partir d'aquesta figura." Projectes locals a la Part Alta Durant l'entrevista es destaquen noves iniciatives culturals, com l'obertura de la nova botiga de Jordi Borràs al carrer de la Nau, especialitzada en joies temàtiques sobre el patrimoni romà i popular de Tarragona, i els projectes de Rosa Marquès relacionats amb el seguici popular.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Presentació de la Setmana de la Comunicació i els Premis Ciutat de Tarragona
Consolidació del certamen i novetats de l'edició Comunicador 04 La Setmana de la Comunicació de Tarragona neix com una evolució natural dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona. En aquesta edició, denominada Comunicador 04, l'esdeveniment s'institucionalitza amb l'objectiu de convertir-se en una cita anual de referència per al sector periodístic. Programació i actes principals La setmana inclou un ventall divers d'activitats que cobreixen múltiples disciplines: * Conferències magistrals: Destaquen les intervencions de Francesc Escribano (director de TV3) i el director general de Mitjans Audiovisuals, qui parlarà sobre el futur digital de la ràdio i televisió local. * Periodisme casteller: Presentació d'un llibre especialitzat en aquesta temàtica el dijous 11 de novembre. * Cerimònia de lliurament: L'acte institucional tindrà lloc al Saló de Plens de l'Ajuntament el proper dissabte, seguit d'un vessant més lúdic amb un sopar a l'Hotel Imperial Tàrraco. Creixement en la participació i noves categories L'èxit d'aquesta convocatòria es reflecteix en les xifres de participació: * S'han presentat 81 treballs, xifra que supera significativament els 57 de l'any anterior. * El certamen s'ha estructurat en 7 categories: premsa escrita, ràdio, televisió, internet, fotoperiodisme, publicitat i videolits. * Com a novetat destacada, cada categoria tindrà un guanyador propi amb dotació econòmica, a diferència d'anys anteriors on el premi era únic. Reconeixements a la trajectòria professional A més dels concursos sectorials, es lliuraran premis honorífics a figures rellevants: "Aquest any hi haurà un clàssic de la fotografia de la nostra ciutat, el Ramon Segur, i un altre clàssic com a il·lustrador, que és el Bernabé Bernabé." També s'ha confirmat la presència de l'equip del programa Minoria Absoluta de RAC1 per recollir el seu guardó, seguint el camí de premiats anteriors com Mònica Terribas.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
La reivindicació dels papers de Salamanca a Tarragona
Context de la Comissió de la Dignitat L'entrevista se centra en la recent presentació a Tarragona d'una taula de suport a la Comissió de la Dignitat. Aquesta entitat, nascuda l'any 2002, té com a objectiu prioritari el retorn a Catalunya dels documents espoliats durant la Guerra Civil, coneguts popularment com els papers de Salamanca. Crònica d'un procés polític complex Magí Sunyer, escriptor i president de la taula de suport, repassa la història contradictòria d'aquesta reclamació: Inicis sorprenents: La primera proposta de retorn va ser l'any 1980 per part d'Antoni de Senillosa (Alianza Popular), amb el vistiplau de Manuel Fraga. Oposició inicial del PSOE: Durant els anys 80, el govern socialista es va oposar al retorn basant-se en el principi d'unitat d'arxiu. Bloqueig i desídía: Malgrat diversos acords del Parlament de Catalunya (1989, 2000) i un acord de Consell de Ministres el 1995 que mai es va executar, els papers continuen a Salamanca per motius que Sunyer considera estrictament polítics i ideològics, més que no pas tècnics. Més que un arxiu bèl·lic: Una identitat espoliada Un dels punts clau de l'entrevista és la naturalesa del contingut espoliat. No es tracta només de documents militars, sinó de la memòria civil i progressista de la societat catalana anterior al 1939: Arxius personals: Com la biblioteca d'Antoni Rovira i Virgili. Entitats diverses: Papers de sindicats, ateneus, centres espiritistes, naturistes i lògies maçòniques. Destrucció massiva: Es calcula que dels 11 vagons de tren que van sortir de Barcelona, si es produeix el retorn, només en tornaria menys d'un; la resta va ser destruïda pel règim franquista. "No és un arxiu sobre la Guerra Civil; és un arxiu sobre un món que el franquisme va voler esborrar del tot." Estratègies de futur Actualment, la Comissió i la taula de suport de Tarragona consideren que el moment polític és favorable per fer una pressió màxima. Si l'acció política no resol el conflicte en un temps prudent, s'obrirà la via judicial per recuperar una propietat que consideren robada a particulars i institucions.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
El llarg procés pel retorn dels Papers de Salamanca
La història política del retorn dels arxius El debat sobre el retorn dels anomenats Papers de Salamanca a Catalunya ha estat marcat per girs polítics inesperats i una forta resistència institucional. Tot i que actualment es percep d'una manera diferent, la primera proposta de retorn l'any 1980 va venir de la mà d'Antoni de Senillosa amb el vistiplau de Manuel Fraga (Aliança Popular), mentre que el PSOE, aleshores amb majoria absoluta, s'hi va oposar inicialment. Cronologia i traves administratives 1989: El Parlament de Catalunya aprova una resolució pel retorn, però la proposta és tombada al Congrés dels Diputats. 1995: S'arriba a un acord del Consell de Ministres (encara socialista), que finalment no s'executa ni es publica degut a la pressió social i política a Salamanca. Anys 2000: Diverses comissions tècniques han informat favorablement al retorn, però governs posteriors del PP van ignorar aquests informes per motius estrictament polítics. Els arguments en disputa L'oposició al trasllat s'ha basat sovint en el concepte de la unitat d'arxiu, un argument que es considera invàlid per diversos motius: El dipòsit no actua com un arxiu orgànic, ja que conté peces com la biblioteca personal d'Antoni Rovira i Virgili. La magnitud de la pèrdua és ingent: dels 11 vagons de tren de documents que van sortir de Barcelona el 1939, actualment només en queda l'equivalent a menys d'un vagó; la resta ha estat destruïda. "És una autèntica barbaritat que es continuï argumentant la unitat arxivística quan el procés obeeix fonamentalment a interessos i posicions polítiques." El paper de la Comissió de la Dignitat Actualment, la Comissió de la Dignitat lidera la pressió pública i mediàtica. L'objectiu és el retorn de la totalitat dels documents. S'ha obert un marge per a l'acció política, però es contempla seriosament la via judicial si no s'arriba a una resolució definitiva en aquest context polític favorable.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Anàlisi de la victòria de George Bush el 2004
Anàlisi de les Eleccions als EUA L'episodi analitza la imminent victòria de George Bush sobre el demòcrata John Kerry en les eleccions del 2 de novembre de 2004. Tot i que els resultats a l'estat d'Ohio encara són ajustats, la tendència apunta clarament a un segon mandat del candidat republicà. Diferències culturals i polítiques El catedràtic Alberto Reig reflexiona sobre la percepció divergent entre Europa i els Estats Units: A Europa es busca un líder amb carisma i preparació intel·lectual. Als EUA, l'electorat prefereix un president que s'assembli a l'americà mitjà. Sorprèn que la gestió de Bush (mentides sobre les armes de destrucció massiva, dèficit econòmic o la Patriotic Act) no hagi passat factura electoral. Clau Interna i Relacions amb Espanya S'analitza com la continuïtat de Bush pot afectar el govern de Zapatero: Es discuteixen errors diplomàtics passats, com el gest de Zapatero davant la bandera americana o les declaracions a Tunísia. S'emfatitza la necessitat de recompondre relacions per l'interès mutu en la lluita contra el terrorisme internacional. "La bandera nord-americana els representa absolutament a tots; el gest de mantenir-se assegut va ser una ofensa gratuïta al poble." Factors de la Victòria Malgrat l'alta participació, que teòricament afavoria Kerry, s'ha produït una mobilització massiva de l'Amèrica profunda impulsada pel vot de la por i la confiança en la figura del Comandant en Cap en temps de crisi.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
L'Atlético de Madrid visitarà el Nàstic a la Copa
Reaccions al sorteig de la Copa del Rei Després de conèixer-se que l'Atlético de Madrid serà el rival del Gimnàstic de Tarragona per al partit del dimecres 10 de novembre, s'ha generat un clima de gran satisfacció al club grana. Les primeres impressions recollides al Nou Estadi apunten a un enfrontament d'alt voltatge que promet ser una gran celebració esportiva. Gestió i preparatius del partit El gerent del club, Xavier Monclús, ha expressat el següent sobre l'expectació del matx: "Esperem fer una bona entrada al camp i que sigui una festa perfecta." Els punts clau de la planificació immediata són: Consell d'Administració: Aquesta mateixa tarda es reunirà l'òrgan directiu per definir els aspectes logístics i els preus de les entrades. Televisió: L'emissió del partit depèn de les negociacions amb les plataformes i televisions autonòmiques (Audiovisual Sport). Venda de localitats: S'aprofitarà el partit de lliga d'aquest dissabte a casa per facilitar que socis i aficionats puguin adquirir els seus tiquets de forma còmoda. Impacte social i històric Es preveu que el partit tingui una tirada massiva, superant possiblement l'atractiu que va tenir el Saragossa o el Deportivo en eliminatòries anteriors. Monclús recorda que l'única vegada que es va omplir totalment l'estadi va ser durant la visita de l'Atlético de Madrid la temporada 2001, fet que demostra el cartell i la capacitat de convocatòria del conjunt madrileny.