La Parròquia com a Eix Social: 50 Anys de Memòria i Comunitat
La Parròquia com a Centre de Vida El text narra la història i l'evolució d'una parròquia al barri, destacant-ne el paper fonamental no només com a institució religiosa, sinó com el principal nexe d'unió del teixit social des dels seus inicis l'any 1954. En un context de creixement demogràfic amb gent vinguda de fora i condicions precàries (com el mar de fang quan plovia), la parròquia va esdevenir un refugi davant les dificultats de transport i la manca de serveis. Orígens i Atenció a les Necessitats Assistència social: La casa parroquial funcionava com un centre multifuncional on les mares deixaven les criatures per anar a buscar feina o on es demanava menjar i ajut de tota mena. Construcció comunitària: L'edifici es va aixecar gràcies a la col·laboració desinteressada dels veïns i d'algunes empreses locals que aportaven material i hores de feina. Multifuncionalitat: Abans de tenir el temple definitiu, la sala parroquial servia d'escola, teatre i lloc de celebració. La Figura de Mossèn Pau Es destaca la visió innovadora de Mossèn Pau, el primer rector, qui entenia que la parròquia no eren els totxos, sinó les persones: "La parròquia no són les parets, no és l'església, no són els totxos, sinó que la parròquia és la gent." Aquest llegat de "casa oberta" va continuar amb l'arribada dels jesuïtes l'any 1964, mantenint l'esperit d'acollida. Celebració del 50è Aniversari Actualment, la comunitat celebra mig segle de vida amb un extens programa d'actes basat en tres eixos, dels quals es destaca especialment la memòria històrica: Recuperació de la història: Tertúlies mensuals per recollir testimonis de les persones grans que van ser protagonistes dels inicis. Exposició fotogràfica: Una mostra de dos mesos per visualitzar l'evolució del barri i reconèixer aquells que ja no hi són. Activitats comunitàries: Sopars solidaris, xerrades i celebracions tradicionals com la Missa del Gall.