Congrés d'Enginyeria Romana a Tarragona 2004

Celebració del 150è Aniversari de la Professió El congrés celebrat a Tarragona l'any 2004 commemora el 150è aniversari de la creació de la professió d'enginyer tècnic d'obres públiques (1854). La tria de la ciutat no és casual, ja que el seu patrimoni arqueològic i les seves infraestructures la converteixen en l'escenari ideal per analitzar les construccions clàssiques. Perfil de l'Enginyer de Camins i Obres Públiques L'especialitat ha evolucionat des d'un servei exclusiu per a l'Estat cap a una titulació universitària amb un ampli ventall d'actuacions: * Construccions civils i hidrologia. * Serveis urbans i transports en l'àmbit municipal. * Treball en l'administració pública, constructores i enginyeries privades. L'Enginyeria Romana com a Mestratge L'esdeveniment aplega un centenar de participants i experts internacionals per estudiar la persistència de les obres romanes: * Anàlisi de la metodologia constructiva en ponts, calçades, aqüeductes i ports. * Estudi de casos locals com el Pont del Diable. * Difusió de coneixement mitjançant l'edició de llibres especialitzats com Elementos de Ingeniería Romana i Vías Romanas. "Les seves obres han perdurat fins ara; tenim estructures modèliques com el Pont del Diable que, com a resistència estructural, encara hi són."

Quim Vendrell: Objectius d'ERC a Tarragona i actualitat local

Entrevista a Quim Vendrell, president local d'ERC a Tarragona El reelegit president de l'executiva local d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Tarragona, Quim Vendrell, analitza el futur del partit i els reptes de la política municipal en un nou mandat de dos anys. L'entrevista se centra en el creixement de la formació i la seva estratègia per a les eleccions de 2007. Objectius electorals i creixement intern Creixement de l'afiliació: El partit ha viscut un increment notable de militants, fet que ha obligat a reforçar l'estructura organitzativa per canalitzar el nou treball. Fita 2007: El gran objectiu és assolir entre el 18% i el 25% dels vots, passant dels actuals dos regidors a quatre o cinc. Tasques pedagògiques: Vendrell destaca la necessitat d'apropar el projecte a tots els barris (centre i ponent) amb un discurs coherent i clar. Relació amb el Govern de la Generalitat El president local subratlla la importància de tenir un govern català amb pes de les "comarques" (consellers de fora de Barcelona) per garantir un equilibri territorial. Entre les prioritats de desbloqueig per a Tarragona hi ha: 1. L'Escola d'Idiomes. 2. La gestió de la Chart 3 (Hospital del Mar/Joan XXIII). 3. Millores en el finançament municipal. Crítica a la gestió municipal i urbanisme Vendrell és crític amb l'actual equip de govern (CiU) i la seva gestió del projecte de Terrescavades, que considera que hauria de tornar al "punt zero". "El gran problema és que tots els projectes urbanístics han estat plantejats des de la iniciativa privada... l'equip de govern no ha tingut voluntat per tirar un projecte propi." Infraestructures: La variant de la N-340 Sobre la polèmica de la variant de la N-340 entre la Móra i la Sabinosa, ERC manté una postura clara: * Rebuig al projecte de l'antic govern del PP perque "trinxa" el territori. * Aposta per un traçat paral·lel a l'autopista i l'ampliació d'accessos ja existents en lloc de crear-ne de nous (com el vial del Nàstic). Respecte al lideratge per al 2007, Vendrell confirma que el cap de llista continua sent Javier Almagro i que encara és prematur parlar de canvis.

Novetats en el judici per la mort de Tamara Naves

Crònica judicial sobre el cas Tamara Naves Aquest segment informatiu detalla les darreres novetats de la vista oral a l'Audiència Provincial de Tarragona contra Juan Miguel Ferrillo. La sessió d'avui s'ha centrat en el testimoni clau de les metgesses forenses responsables de l'autòpsia. Conclusions dels informes forenses Les perits han ratificat les dures circumstàncies de la mort de la menor, responent a les preguntes de totes les parts i del jutge: Causa de la mort: La nena va morir a causa d'un xoc traumàtic derivat de la violació. Escena del crim: Es confirma que la mort es va produir exactament al llit on va ser trobat el cadàver. Evidències biològiques: S'ha corroborat que les cordes trobades al llit van ser utilitzades per lligar mans i peus de la víctima, ja que contenien restes de la seva sang. Incidents durant la sessió La jornada ha estat marcada per una elevada tensió emocional que ha afectat els assistents: Aturada de la vista: Cap a les 10:50 h, el jutge ha hagut de suspendre la sessió durant trenta minuts. Motiu: Un membre del jurat popular s'ha trobat malament davant de la duresa de les declaracions, que descriuen detalladament l'estat en què es va trobar la víctima. "Tamara Naves va morir d'un xoc traumàtic produït arran de la violació." La sessió continua amb la compareixença de les forenses en una jornada qualificada com a extremadament difícil per la cruesa dels fets exposats.

Quarta jornada del judici pel cas Tamara Anaves

Desenvolupament de la quarta jornada del judici La vista oral contra Juan Miguel Cerrillo per la violació i l'assassinat de la nena de nou anys, Tamara Anaves, s'ha reprès aquest matí a la sala segona de l'Audiència Provincial de Tarragona. Aquesta sessió marca l'inici de la fase de proves pericials aportades per les acusacions per demostrar l'autoria de l'acusat. Testimonis clau i troballa del cadàver S'ha procedit a la lectura del testimoni d'un dels operaris que va trobar el cos, davant la impossibilitat d'ubicar-lo per a la seva compareixença directa. L'operari va descriure que el cadàver es trobava a l'habitatge de l'acusat, un lloc marcat per la manca d'higiene. El cos estava dins d'un paquet de grans dimensions embolicat en plàstic i presentava una forta presència d'insectes. Informes forenses sobre la causa de la mort Les metgesses forenses encarregades de l'autòpsia han detallat les circumstàncies del decés: "La mort va ser produïda per un xoc traumàtic que la nena va patir arran d'una violació." Properes compareixences Al llarg de la jornada d'avui, es preveu la declaració de: Psiquiatres encarregats del perfil de l'acusat. Altres metges forenses que van participar en la investigació del cas.

2004-11-00 UM JOVENTUT ARQUITECTES

Resum de la Jornada sobre Habitatge i Joventut S'ha celebrat al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona una jornada de formació organitzada per la Secretaria General de Joventut. L'esdeveniment s'ha centrat en l'anàlisi de les dificultats que tenen els joves per emancipar-se i en la presentació d'un nou pla d'actuació del Govern català per facilitar l'accés a l'habitatge. Estratègies i mesures clau Ferran Banach, coordinador territorial de joventut, ha destacat diversos punts estratègics per abordar aquesta problemàtica: Masoveria urbana: Un projecte pilot que pretén recuperar pisos buits i degradats. Els joves poden viure-hi a canvi de fer-ne la rehabilitació, beneficiant tant el propietari (que recupera l'immoble posat al dia) com el jove (que accedeix a una llar sense els preus de mercat actua). Borses de lloguer jove: Desplegament de xarxes de mediació entre propietaris i llogaters amb garanties públiques, com les assegurances de l'INJUVE. Línies de crèdit: Ajuts específics per cobrir el 20% de l'entrada per a la compra d'habitatge protegit i crèdits per a la rehabilitació. Construcció d'habitatge protegit: L'objectiu és construir 42.000 habitatges en quatre anys, prioritzant el règim de lloguer i la promoció pública. La importància del món local S'ha emfatitzat que la solució no depèn només de la Generalitat, sinó de la col·laboració amb els ajuntaments: Els municipis han de fer reserva de sòl per a habitatges protegits. Cal una visió transversal als consistoris, on els regidors de Joventut i Urbanisme treballin conjuntament. "L'habitatge no és un problema, sinó el principal problema que tenen actualment els joves catalans per poder tirar endavant el seu projecte de vida."

2004-11-00 SEAT 600

L'impacte de la firma Siata i el Seat 600 En aquesta entrevista, Jaume Capota detalla l'evolució del mític Seat 600 i el paper fonamental de la firma Siata a la ciutat de Tarragona. Durant els anys 50 i 60, petites empreses de carrosseria van transformar el panorama automobilístic espanyol. Història i fabricació d'un mite Origen italià: La firma Siata es va fundar a Torino el 1926, carrossant inicialment vehicles Fiat i Lancia. Arribada a Tarragona: A finals dels anys 50, es van associar amb empresaris catalans i es van instal·lar al Polígon d'Entrevies. Va ser la primera nau del polígon. Personalització a la carta: Inicialment, el client portava el seu Seat 600 i Siata feia transformacions personalitzades de color, tapisseria i carrosseria (descapotables o coupes). Models destacats i mecànica Variants comercials: Amb el temps, es van especialitzar en vehicles de càrrega com la Formigeta i la Minivan (de cabina avançada). Potència superior: Mentre que el 600 original tenia 633 cc i 21,5 CV, les versions de Siata es trucaven fins als 750 cc i 31 CV. El manteniment avui dia: Actualment, és senzill trobar peces mecàniques per al 600 (gràcies a la indústria auxiliar a Itàlia), però és gairebé impossible trobar recanvis de carrosseria específics per als models Siata fets a mà. "L'autèntic 600 és el que s'obren les portes al revés. Tenia el seu perill, però realment, amb una petita revisió constant, no s'obrien mai." Trobada nacional i patrimoni L'entrevista també serveix per anunciar la III Concentració Nacional de Siata al Camp de Tarragona, que inclourà visites a Siurana, Prades i la Tarragona romana. L'objectiu és reivindicar aquests vehicles com a patrimoni automobilístic exclusiu de la regió.

Presentació: Periodisme casteller, un cas d'identitat

Introducció i Context de l'Obra La sessió presenta el llibre "Periodisme casteller, un cas d'identitat" de Guillermo Soler, publicat per Arola Editors. Aquesta obra s'integra en una col·lecció promoguda per l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona dedicada a la història del periodisme local. Es destaca com una publicació pionera a Catalunya, ja que aborda per primera vegada la relació específica entre els mitjans de comunicació i el món casteller. Valor Periodístic i Estructura del Llibre Segons el presentador Jordi Hària, el llibre es converteix en el cànon de l'especialitat per tres motius principals: • Construcció d'una tradició: Explica els orígens i l'evolució de com s'han explicat els castells. • Radiografia del present: Analitza l'estat actual de la professió, la confusió entre informació i opinió, i el component amateur que encara persisteix. • Anàlisi prospectiva: S'atreveix a plantejar els reptes de futur i els debats que sovint només es discuteixen de manera oral. Una Reflexió Professionalm Més Enllà dels Castells Tot i ser una obra especialitzada, es subratlla que és una reflexió sobre l'ètica i la tècnica periodística vàlida per a qualsevol professional. Tracta temes universals com la responsabilitat de valorar la informació i la relació, a vegades conflictiva, entre la font (les colles) i l'informador. Perspectives de l'Autor L'autor, Guillermo Soler, explica que el llibre neix amb un esperit de generar diàleg i debat. Comparteix una anècdota sobre una entrevista radiofònica recent on el periodista buscava la polèmica fàcil, contraposant-ho a la intenció real del llibre: un treball seriós que busca l'entesa entre castellers i periodistes perquè, en definitiva: "En la majoria de casos, juguem en la mateixa lliga i tenim el mateix interès." Influències i Agraïments Soler destaca que, tot i ser un llibre d'encàrrec redactat en un temps rècord de tres o quatre mesos, recull la influència de figures clau del periodisme tarragoní com Jordi Hària, Xavier Brutons, Jordi Suárez, Carles Cortés i especialment Joan Borràs, de qui destaca la capacitat de transmetre la passió pels castells.

2004-11-00 PITOS PROVA

Anàlisi sobre el mercuri a l'aigua de Tarragona

Context i motivació de l'estudi L'entrevistat, resident al Camp de Tarragona i consumidor habitual d'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona, explica que va realitzar una analítica de forma privada i motu proprio. L'objectiu era investigar si un episodi de contaminació per mercuri al riu Ebre suposava un risc real per a la seva salut i la de la seva família. Resultats de les analítiques L'estudi es va basar en la determinació dels nivells de mercuri en sang i plasma de la població local abans i després de l'incident. Les dades van revelar: Un increment detectable de mercuri en sang, confirmant que la població havia estat exposada. Els nivells mitjans trobats van ser de 10 micrograms per litre. S'estima que la toxicitat greu apareix a partir dels 200 micrograms per litre, és a dir, 20 vegades més que el nivell detectat. Tot i l'exposició, els nivells es van considerar totalment fora de qualsevol risc potencial per a la salut pública. El paper dels sentineles naturals i el control institucional L'incident es va detectar gràcies a la mortalitat de peixos al riu, que van actuar com a sentineles. Això va permetre activar les alarmes de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i l'Agència Catalana de l'Aigua, procedint al canvi del subministrament cap a pous de reserva. "Els pobres peixos van actuar de sentineles i segurament al morir ells es van encendre les alarmes." L'entrevistat critica que, en aquell moment, els mecanismes de control eren insuficients, ja que el mercuri només s'analitzava un cop al mes. Actualment, la freqüència ha augmentat a diverses vegades al dia. Gestió de la informació i absència d'efectes L'expert justifica no haver fet públics els resultats immediatament per evitar l'alarma social, ja que l'exposició ja s'havia produït i els nivells no eren perillosos. També destaca que no s'ha registrat cap increment de malformacions en fetus de dones gestants (el grup de risc més alt), confirmant que els marges de seguretat van ser suficients.

Ritus i Necròpolis: El món de la mort a Tàrraco

Exploració de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona El conservador de documentació i recerca del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Josep Anton Remolà, ens guia a través d'un recorregut per la necròpolis paleocristiana, un espai sagrat situat als afores de l'antiga ciutat de Tàrraco. L'episodi se centra en l'exposició permanent "El món de la mort", que ofereix una visió detallada dels costums funeraris romans i la transició cap al cristianisme. Conceptes clau sobre el ritual funerari romà Ubicació extraurbanística: Per llei, els romans tenien prohibit enterrar els difunts dins de les muralles de la ciutat. Les tombes es disposaven al llarg de les vies d'entrada i sortida per garantir que els vianants recordessin els morts. El banquet funerari: Era habitual celebrar àpats al costat de les tombes en dates assenyalades. En l'època pagana, s'utilitzaven els forats libatoris per introduir aliment directament a la tomba. "Es feia un menjar amb el mort per rememorar la seva existència a la terra." Continuïtat de creences: Tot i el pas del paganisme al cristianisme, molts rituals es van mantenir, com el vetllatori, el trasllat al cementiri i l'ofrena de flors. Peces i troballes destacades Sarcòfags d'elit: L'exposició mostra des de produccions locals fins a luxosos sarcòfags de marbre blanc importat, com el Sarcòfag dels Lleons o el del Pedagog. La Nina d'Ivori: Una de les peces més commovedores, trobada en una tomba infantil. Representa una excepció en els enterraments cristians, on normalment no es dipositaven objectes personals per evitar creences en la reencarnació. Mossèn Serra i Vilaró: Es ret homenatge a l'arqueòleg que va excavar el recinte durant els anys 20 i 30, la tasca de documentació fotogràfica del qual és encara avui una font científica imprescindible. Estat actual i futur del recinte Actualment, part del jaciment està pendent de reformes estructurals i inversions per tornar a ser plenament visitable, tot i que l'exposició permanent a l'edifici principal continua oberta al públic per explicar la tipologia d'enterraments (àmfores, tègules i sarcòfags) que es concentraven vora el riu Francolí.

2004-10-29 REPOR CEMENTIRI TGN

Visita al Cementiri de Tarragona: Un recorregut per la memòria En aquesta conversa, en Pere, treballador del cementiri des de fa 28 anys, ens descobreix la història, l'estructura i les anècdotes que s'amaguen rere els murs d'aquest espai sagrat. L'entrevista repassa des de l'impacte emocional de la feina fins a les curiositats històriques i arquitectòniques. Aspectes destacats del recorregut Impacte emocional: El que més afecta els treballadors és l'enterrament de criatures petites (entre 1 i 12 anys) i el dolor de les famílies. Organització per illes: El cementiri està dividit en sectors anomenats "illes" amb noms d'home i de dona, com l'illa de Sant Fructuós o la de Santa Rosa. Tipologies de sepultura: Sarcòfags: Estructures que contenen dos nínxols sota una sola tanca. Fosses comunes: N'hi ha diverses; una de les més rellevants és la de les víctimes de la riada de Rubí, on es van enterrar cadàvers que van arribar per mar. Sector protestant: Antigament separat per als no creients, avui dia ja està integrat en el conjunt. Art i Arquitectura El cementiri també funciona com un museu a l'aire lliure: Escultura: Hi ha treballs de laurs d'escultors reconeguts, com els de l'Arana, que atrauen visitants interessats en l'art funerari. Panteons i figures il·lustres: S'esmenten les capelles i panteons de personalitats com el Conde d'Assalto, el General Reding o Smith (fundador del Port de Tarragona). Vistes i entorn: Les parts més elevades ofereixen unes vistes privilegiades de la platja i de Tarragona. Mites i vida quotidiana "La por s'ha de tenir als vius, no pas als morts." En Pere desmitifica la por a la nit i comenta que les llegendes, com la d'un gitano que va demanar ser enterrat amb una paella, una guitarra i un sac de patates, solen ser més històries populars que realitat. També assenyala el contrast entre la pau habitual i el soroll de gent durant les dates assenyalades, que arriba a semblar "la Rambla".

Tercera jornada del judici pel cas Tamara Navas

Seguiment de la vista oral a l'Audiència de Tarragona La tercera jornada del judici contra Juan Miguel Cerrillo, acusat de l'assassinat i violació de Tamara Navas, s'ha centrat en les declaracions testificals de diversos propietaris de locals de Salou. La sessió ha estat marcada per les contradiccions i els moments de tensió dels testimonis. Punts clau de la jornada: Contradiccions testificals: La propietària d'un bar del carrer Barcelona ha donat una versió a la sala que diferia del seu testimoni original davant la Guàrdia Civil. El jurat tindrà accés a ambdues actes. Suspensió temporal: Una segona testimoni, propietària d'un bar a la plaça Sant Jordi, ha patit un mareig a causa dels nervis després d'entrar en contradiccions sobre si l'acusat donava caramels als seus fills. La vista s'ha hagut d'aturar durant 15 minuts. Perfil de l'acusat: Els testimonis han descrit Cerrillo com un client habitual amb un comportament que, fins al moment dels fets, semblava correcte. Pròximes actuacions: "El més destacat d'aquest matí serà precisament que han estat citats a declarar el pare i la mare de Tamara Navas." Les sessions es reprendran el proper 2 de novembre amb l'inici de les proves pericials.

Nou Espai Familiar i alimentació a les llars d'infants de Tarragona

L'Espai Familiar: Una prova pilot a Sant Salvador L'Ajuntament de Tarragona posarà en marxa el proper mes de novembre una prova pilot anomenada Espai Familiar a la llar d'infants del barri de Sant Salvador. Aquest projecte neix amb l'objectiu de crear un punt de trobada per a famílies amb nadons, especialment aquelles que no tenen els infants matriculats al centre. Els eixos principals d'aquest servei són: - Suport i assessorament: Professionals de l'educació i la criança orientaran els pares en temes com l'alimentació, el son o l'alletament. - Intercanvi d'experiències: Un espai on compartir inquietuds amb altres famílies en situacions similars. - Integració social: La llar d'infants de Sant Salvador destaca per la seva tasca integradora en un barri amb gran diversitat cultural. "L'espai familiar és un lloc on es facilita que totes aquelles famílies que tenen nadons i que no estan matriculats hi puguin accedir per compartir i assessorar-se." Detalls del servei i funcionament L'espai estarà obert els dimarts i dijous de 10 a 12 del matí. Tindrà un límit de 15 famílies per sessió i un cost reduït per a famílies nombroses (14,28 €) o gratuïtat en cas de vulnerabilitat, mentre que la quota general serà de 30 € mensuals. Campanya per una alimentació saludable Davant l'augment de l'obesitat infantil —que l'OMS ja considera l'epidèmia del segle XXI—, s'ha iniciat una campanya de conscienciació a totes les llars d'infants municipals. Les dades a Espanya mostren un creixement preocupant del sobrepès en menors de 14 anys, passant d'un 5% l'any 1995 al 16% actual. Les accions previstes inclouen: 1. Xerrades per a famílies: Sessions informatives a Sant Salvador, el Serrallo, el Miracle, el Ninot i la Taronja entre el 15 i el 17 de novembre. 2. Tallers pràctics: Els infants participaran en activitats de manipulació de fruita i elaboració de pa. 3. Materials divulgatius: Repartiment de tríptics gràfics sobre nutrició bàsica. Es remarca la importància de vigilar l'alimentació a partir del primer any, evitant el consum excessiu de pastisseria industrial en favor de productes naturals com la fruita.

L'Atenea porta 'Anillos para una dama' al Metropol

El retorn d'un clàssic d'Antonio Gala a Tarragona Aquest cap de setmana, el Grup Escènic Atenea presenta al Teatre Metropol de Tarragona l'obra "Anillos para una dama", un dels textos més reconeguts d'Antonio Gala. El muntatge suposa un repte artístic i tècnic per a la companyia, ja que reviu una peça que no s'havia representat a la ciutat des dels anys 70. Detalls del muntatge i la producció L'obra destaca per la seva complexitat escènica i la profunditat dels seus personatges: Complexitat tècnica: El muntatge inclou set canvis de decorat que es realitzen a la vista del públic, sense baixar el teló, per mantenir el ritme narratiu. Repartiment destacat: Compta amb la participació de Jordi Fol (director i actor en el paper d'Alfons VI), Merche Varea (Constança) i la veterana Xaro Martí, que repeteix el paper de Gimena que ja va interpretar fa tres dècades. Homenatge i tradició: La representació és també un homenatge a antics membres del grup, com Marcos Ulis Alemán, i marca el comiat dels escenaris de Salvador Santolària als seus 80 anys. Una revisió irònica de la història L'obra ofereix una mirada crítica i plena de mala ombra sobre la història d'Espanya, barrejant el rigor històric amb la ficció dramàtica pròpia de Gala. Segons el director: "És una revisió de la història d'Espanya amb bastanta mala ombra... el personatge del rei diu el que realment la gent pensa, però que la correcció política no deixaria dir." Futurs projectes de l'Atenea La companyia ha avançat que aquesta temporada inclourà altres produccions variades per a tots els públics: 1. Golfos de 5 estrellas: Un vodevil punyent i trencador. 2. Feliz aniversario: Un exigent monòleg d'Adolfo Marsillach. 3. L'avar de Ramon: La clàssica adaptació de Josep Maria de Sagarra sobre l'obra de Molière.

Celebració de Halloween a PortAventura: Terror i Diversió

Halloween a PortAventura: Una Experiència Siniestra PortAventura es transforma aquest cap de setmana de Tots Sants en un lloc ple de personatges de malson per celebrar la seva cinquena temporada de Halloween. Segons Almudena Mazuelos, portaveu del parc, l'objectiu és oferir una atmosfera de terror on els visitants puguin divertir-se passant por a través d'atraccions i espectacles adaptats. Atraccions i Espectacles Destacats El parc ha renovat la seva oferta amb propostes per a totes les edats: La Selva de la Por: Ubicada a la zona de la Polinèsia, és l'atracció estrella. Enguany ha triplicat la seva mida, convertint-se en un laberint gegant a l'aire lliure. Psycho Circus: Un laberint en 3D on un pallasso diabòlic és el protagonista. Espectacles familiars: Des de la màgia de Fu Manchu fins a les titelles de la Llegenda de Jack Linterna per als més petits. Personatges tematitzats: Icones com el Woody o la Betty Boop es transformen en vampirs durant aquestes dates. Esdeveniments Especials i Horaris "Si els hotels estan plens és que tot anirà sobre rodes." Aquest cap de setmana llarg es preveu un èxit d'assistència, amb els hotels del complex complets. Entre les activitats especials destaca la Festa dels Vampirs a la Cantina de Mèxic, una celebració amb disfresses, música i ball fins a la matinada. El parc tanca les seves portes a les 20:00h amb la Parada dels Monstres, una cavalcada tètrica amb tots els éssers de l'inframon. La temporada d'Halloween s'allargarà fins al 14 de novembre, moment en què el parc es prepararà per a la campanya de Nadal.

L'Associació per l'Estudi del Moble i el patrimoni a Tarragona

L'estudi del moble com a patrimoni cultural En aquesta unitat mòbil des de la cabçalera del Circ Romà de Tarragona, Josep Sunyac entrevista a Mònica Piera, presidenta de la recentment creada Associació per l'Estudi del Moble. L'entrevista posa en relleu la necessitat de tractar el mobiliari amb la mateixa rigorositat i respecte que qualsevol altre bé arqueològic o arquitectònic. L'associació té com a pilars fonamentals: La investigació i catalogació: Projectes per documentar peces, com els mobles d'Olot amb fils de mercuri que han despertat interès internacional a Londres. La formació especialitzada: Creació de criteris acadèmics per a la restauració i cursos tècnics, com el d'identificació de fustes mitjançant microscopi. La divulgació: Publicació d'una revista i organització de jornades de discussió obertes tant a professionals com a aficionats. Una visió transversal del sector Un dels trets distintius de l'entitat és la seva voluntat d'unir perfils que habitualment treballen de forma aïllada: "És molt difícil seure en una cadira a un historiador de la universitat amb l'antiquari i amb el restaurador... a l'associació ho fem." Del moble antic al disseny contemporani Mònica Piera destaca que l'associació no només se centra en les peces d'antiquari. Existeix una preocupació real per documentar el llegat del futur, incloent-hi el moble de disseny actual i materials del segle XX (com la fòrmica o l'escai), que sovint manquen de documentació sobre la seva autoria, fabricació i conservació a Catalunya. Finalment, es destaca la forta implantació de l'entitat a Tarragona, motiu pel qual han escollit la ciutat per a la seva primera sortida oficial, visitant espais emblemàtics com la Casa Canals i la Casa Castellarnau.

L'elaboració artesanal del panellet a Tarragona

L'art de la pastisseria artesana En Josep, mestre pastisser, destaca la importància de consumir panellets fets i menjats per gaudir de la seva màxima qualitat. A diferència dels productes industrials, el panellet artesà de Tarragona es caracteritza per l'ús d'ingredients totals naturals i l'absència d'additius o conservants. Claus per a una bona elaboració La base perfecta: La proporció ideal és de tant per tant (la mateixa quantitat d'ametlla que de sucre), lligada exclusivament amb ous sencers. Prohibit l'ús de farines: S'emfatitza que afegir patata, farina d'arròs o altres additius és, en paraules del pastisser, un "> pecat mortal". El procés tècnic: La integració de l'ametlla amb el sucre s'ha de fer amb cura per evitar que l'ametlla tregui oli, fet que podria desfer la massa. La cocció: El forn ha d'estar a una temperatura elevada, entre els 230 i 250 graus, amb un temps d'exposició molt precís. Varietats i mercat Sabors clàssics: El de pinyons continua sent el número u indiscutible, seguit pels de coco, cafè, maduixa, codonyat i avellana. Conservació: Per mantenir-los tendres a casa, només cal evitar que els toqui l'aire; poden aguantar perfectament entre 3 i 4 dies. Preus i competència: Es mantenen preus similars a l'any anterior (al voltant dels 28 €/kg), malgrat la competència dels supermercats que venen productes fabricats amb molta antelació.

Cinquè Simposi de Cirurgia Major Ambulatòria a Tarragona

Evolució i reptes de la Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) El Palau Firal i de Congressos de Tarragona acull el cinquè simposi de l'Associació Espanyola de Cirurgia Major Ambulatòria, una trobada que aplega més de 500 especialistes per debatre sobre els procediments quirúrgics que no requereixen ingrés hospitalari. El doctor Joan Papaseit Vidal, vicepresident del congrés, destaca com aquesta pràctica ha passat de ser una novetat que sorprenia els pacients a ser una opció altament demandada. Canvi de paradigma en el pacient Dels anys 90 a l'actualitat: Si bé a Espanya es va començar a implementar amb força l'any 1995, actualment l'usuari prefereix el postoperatori a casa. L'àmbit familiar: S'ha demostrat que la recuperació en l'entorn domèstic és més ràpida i satisfactòria per al malalt. Demanda creixent: El doctor comenta que ara són els pacients qui demanen no ser ingressats quan veuen que altres casos similars es resolen de forma ambulatòria. Avantatges del model ambulatori "Hi ha molts factors, no solament econòmics, sinó factors socials i factors de patologia associada que aconsellen fer-ho de forma ambulatòria." Els principals beneficis inclouen: 1. Reducció de riscos: Es minimitza la possibilitat de contraure infeccions nosocomials (hospitalàries). 2. Eficiència econòmica: Tot i que no és l'única raó, alleuja la càrrega financera del sistema sanitari. 3. Complexitat creixent: El catàleg de patologies tractades s'ha ampliat des de les cataractes o hèrnies fins a procediments molt més complexos. Un enfocament multidisciplinari El simposi destaca per la seva naturalesa interdisciplinària, agrupant perfils diversos per millorar els controls de qualitat i l'analgèsia postoperatòria: * Cirurgians i anestesiòlegs. * Equips d'infermeria. * Gestors sanitaris.

Entrevista a l'Arquebisbe Jaume Pujol i Balcells

Introducció i Primeres Impressions L'Arquebisbe de Tarragona, el doctor Jaume Pujol i Balcells, repassa les seves primeres sis setmanes a la diòcesi. Destaca la calenta acollida rebuda per part de la cúria, els preveres i els ciutadans. Durant aquest temps, ha prioritzat conèixer les comunitats religioses i ha viscut experiències significatives com el pelegrinatge a Lourdes amb malalts. Organització i Tasca Pastoral L'arquebisbe defineix la diòcesi com una institució molt organitzada i amb una història riquíssima que es remunta a l'apòstol Sant Pau. Les seves prioritats inclouen: • Continuar el Pla Pastoral vigent fins al 2005. • Centrar-se en la formació, l'acompanyament i l'evangelització. • Aplicar les resolucions del Concili Provincial Tarraconense. "L'Església no és una multinacional que planifica, sinó que creiem que l'Esperit Sant ens guia en cada moment." Relacions amb altres Diòcesis i Catalunya Sobre el seu paper com a metropolità i primat, afirma la voluntat de treballar amb la resta de bisbes catalans per reforçar la unitat d'acció. Malgrat la divisió de l'arxidiòcesi de Barcelona, preveu unes relacions excel·lents amb el seu antecessor, el doctor Martínez Sistach. Posicionament Davant l'Actualitat Legislativa L'entrevista aborda temes polèmics sobre reformes legals de l'Estat: Educació i Religió Recorda que la religió ha estat opcional des de 1976 i defensa el dret preferent dels pares (no de l'Estat) a educar els fills. Família i Societat Expressa preocupació per les lleis sobre el matrimoni homosexual i el divorci, considerant que poden disminuir el valor de la família tradicional. Valor de la Vida Qualifica l'avortament com un tema greu on el concepte de persona queda destruït, apel·lant a la responsabilitat moral dels polítics per sobre de les ideologies.

Segona jornada del judici pel cas Tamara Navas

Segona sessió del judici a l'Audiència de Tarragona S'ha celebrat la segona jornada de la vista oral contra Juan Miguel Cerrillo, acusat de la violació i l'assassinat de la nena de 9 anys Tamara Navas a Salou. La sessió del matí ha inclòs testimonis clau que han aportat detalls sobre el comportament de l'acusat i el moment de la troballa de la víctima. Testimonis clau del matí Operaris de neteja: Van ser els qui van trobar el cadàver de la nena dins d'una bossa de plàstic en un apartament ple de brutícia i insectes a Salou. Han destacat que el gos del seu cap va ser qui va donar l'alerta definitiva. Propietària del bar: Ha descrit Cerrillo com un client habitual que feia molta mala olor i ha relatat un incident previ on l'acusat hauria tocat el cul a la seva filla. Propietària de l'habitatge: Ha explicat els problemes de lloguer i la presència massiva de mosques grosses als vidres de l'apartament dies abans del descobriment. Jardiner i mares del barri: Han parlat sobre la manera inquietant com l'acusat mirava les dones i el fet que els nens no van admetre haver estat jugant amb ell el dia de la desaparició fins que es va trobar el cos, per por. Procediment especial per a la tarda Aquesta tarda, el judici continuarà a porta tancada per protegir els testimonis menors d'edat. Les mesures adoptades inclouen: Declaracions per videoconferència des d'una sala annexa. Absència física de l'acusat, el jurat i les parts davant dels menors. Presència única del jutge amb el menor per evitar traumes i pressions. "Els nens prestaran declaració només davant del jutge... per no pressionar i textualment evitar traumes."

Segona jornada del judici pel cas Tamara Naves

Actualitat del judici: Declaracions clau La segona jornada de la vista oral contra Juan Miguel Cerrillo, acusat de la mort de la nena de Salou Tamara Naves, ha aportat testimonis rellevants sobre les condicions del pis de l'acusat i el seu comportament previ. Troballa del cos i testimonis de neteja Un dels operaris de l'empresa de neteja ha detallat com es va localitzar el cadàver de la menor: * Es va extreure una gran quantitat de brutícia de l'habitatge. * Es va trobar un embolcall de plàstic sobre el llit que contenia un "bulto". * El gos del propietari de l'empresa va donar l'alerta en detectar una cosa estranya en el sac un cop a l'exterior. Perfil de l'acusat i testimonis locals La propietària d'un bar freqüentat per Cerrillo a la plaça Sant Jordi (on jugava la víctima) ha declarat: * L'acusat era client habitual després de la desaparició. * Es va esmentar un incident previ on l'acusat hauria donat un cop al cul a la filla de l'establiment, de llavors 11 anys. Condicions de l'habitatge La propietària del pis, Maria Rubio, ha ofert el testimoni més impactant del matí: * Va descriure una forta pudor persistent a l'immoble durant l'últim any. * Va demanar reiteradament a Cerrillo que netejés i que matés la gran quantitat de mosques que s'acumulaven a l'interior. "Vaig demanar en reiterades ocasions a Cerrillo que netejés el pis perquè se sentia molta pudor"

Reivindicacions veïnals pel manteniment a La Floresta

Crisi de manteniment al barri de La Floresta L'entrevista a Antoni Peco, president de l'Associació de Veïns de La Floresta i vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, posa de manifest la degradació progressiva d'aquest barri de Ponent. Els veïns denuncien una manca sistemàtica d'inversió en el manteniment de l'espai públic. Principals queixes i deficiències La situació actual es caracteritza per una pèrdua constant de la qualitat urbana: Espais lúdics: Parcs infantils i zones de jocs (cronxadors) en mal estat. Mobiliari urbà: Bancs sense llistons i falta de pintura generalitzada. Neteja i jardineria: Deixadesa en la gestió dels jardins i acumulació de deixalles. Enllumenat i vialitat: El vial cap al Carrefour, que era un referent, ara no té llum i presenta papereres desbordades. Instal·lacions esportives: Pistes poliesportives amb tanques trencades i perilloses. La protesta de la pancarta El conflicte s'ha visibilitzat recentment amb la col·locació d'una pancarta a l'autovia de Reus. El representant veïnal destaca la celeritat de l'administració per retirar-la: "Una que reivindica millores per al barri en dues hores, només va durar dues hores, la van fer treure." Inactivitat municipal i estratègia veïnal Tot i haver mantingut reunions amb l'alcalde el mes de setembre, l'associació afirma que només han rebut "bones paraules" però cap acció concreta. Antoni Peco subratlla que la prioritat de l'Ajuntament hauria de ser conservar el que ja existeix abans d'impulsar nous projectes faraònics. De cara al futur: 1. Es preveu una assemblea general a mitjans de novembre. 2. No es descarten mobilitzacions si no hi ha una resposta política. 3. Es reclama un canvi en la gestió dels pressupostos per prioritzar la dignitat dels barris.

Tancament de 24 hores contra la privatització de Renfe

Protesta contra la Llei del Sector Ferroviari Els treballadors de Renfe, convocats pel sindicat ferroviari de la CGT, han iniciat un tancament de 24 hores a l'estació de Tarragona. Aquesta acció és una resposta directa a la nova llei del sector ferroviari prevista per a l'1 de gener de 2005, la qual preveu la segregació de la companyia en dues entitats diferenciades. Principals reivindicacions dels treballadors Segons ha explicat José Dolce, membre del comitè d'empresa, els motius de la protesta se centren en: Aturar la privatització: Els sindicats denuncien que la segregació és el pas previ a la venda d'actius i la pèrdua de la rendibilitat social del tren. Crítica a l'externalització: Es denuncia que Renfe elimina llocs de treball públics mitjançant Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) per després subcontractar els mateixos serveis a empreses privades. Seguretat i qualitat del servei: Adverteixen que la supressió de personal a les estacions (com ja passa a Valls, Montblanc o properament a Torredembarra) posa en risc la seguretat de la circulació i l'atenció a l'usuari. Inversió en el ferrocarril convencional El col·lectiu reclama que les inversions es concentrin en el ferrocarril convencional, que és el que utilitza la majoria de la població, en lloc de prioritzar exclusivament l'alta velocidad. "La tècnica no pot suprimir la presència dels treballadors ferroviaris pel que fa a la informació, la qualitat del servei i la pròpia seguretat." Durant la jornada, els vaguistes estan realitzant una recollida de signatures i repartint fullets informatius per conscienciar els usuaris sobre la degradació del servei públic.

La Parròquia com a Eix Social: 50 Anys de Memòria i Comunitat

La Parròquia com a Centre de Vida El text narra la història i l'evolució d'una parròquia al barri, destacant-ne el paper fonamental no només com a institució religiosa, sinó com el principal nexe d'unió del teixit social des dels seus inicis l'any 1954. En un context de creixement demogràfic amb gent vinguda de fora i condicions precàries (com el mar de fang quan plovia), la parròquia va esdevenir un refugi davant les dificultats de transport i la manca de serveis. Orígens i Atenció a les Necessitats Assistència social: La casa parroquial funcionava com un centre multifuncional on les mares deixaven les criatures per anar a buscar feina o on es demanava menjar i ajut de tota mena. Construcció comunitària: L'edifici es va aixecar gràcies a la col·laboració desinteressada dels veïns i d'algunes empreses locals que aportaven material i hores de feina. Multifuncionalitat: Abans de tenir el temple definitiu, la sala parroquial servia d'escola, teatre i lloc de celebració. La Figura de Mossèn Pau Es destaca la visió innovadora de Mossèn Pau, el primer rector, qui entenia que la parròquia no eren els totxos, sinó les persones: "La parròquia no són les parets, no és l'església, no són els totxos, sinó que la parròquia és la gent." Aquest llegat de "casa oberta" va continuar amb l'arribada dels jesuïtes l'any 1964, mantenint l'esperit d'acollida. Celebració del 50è Aniversari Actualment, la comunitat celebra mig segle de vida amb un extens programa d'actes basat en tres eixos, dels quals es destaca especialment la memòria històrica: Recuperació de la història: Tertúlies mensuals per recollir testimonis de les persones grans que van ser protagonistes dels inicis. Exposició fotogràfica: Una mostra de dos mesos per visualitzar l'evolució del barri i reconèixer aquells que ja no hi són. Activitats comunitàries: Sopars solidaris, xerrades i celebracions tradicionals com la Missa del Gall.