Tots els episodis

62469 episodis disponibles

episodis

60697-60720 de 62469

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
12 d’abr. del 2003
31'
Projectes d'Urbanisme i Mobilitat a Tarragona
Transformació de la Mobilitat Urbana L'obertura de l'avinguda Vidal i Barraquer marca una fita clau en la mobilitat de Tarragona, funcionant com una ronda de circumval·lació que permetrà connectar la part alta i la part baixa sense travessar el centre. L'Ajuntament també executa un pla d'asfaltat integral amb l'ús de material antisoroll per millorar l'habitabilitat. Estat dels Aparcaments Municipals S'estan ultimant cinc infraestructures clau per pal·liar la demanda d'estacionament: • Rambla Nova: Obertura prevista per al març, ja finalitzat a l'espera de l'ascensor. • Lluís Companys: Un projecte de gran magnitud (equivalent a tres camps de futbol) que inclou la urbanització de la superfície a l'estil de Vallellano. • Joan XXIII: Fonamental per a l'activitat hospitalària; comportarà la reordenació de tot l'entorn urbanístic. • Avinguda Catalunya: S'ha ampliat amb una planta addicional i el trànsit es restaurarà a l'abril. • Jaume I (Rectorat): Aparcament intel·ligent tipus armari que s'enfronta a dificultats per la duresa de la roca. Grans Projectes Logístics i d'Oci La creació de la Central Integral de Mercaderies (CIM), impulsada per Cimalsa, ha rebut el vistiplau d'urbanisme. Aquest centre logístic estratègic de 84 hectàrees se situarà entre Reus i Tarragona. Paral·lelament, s'avança en la burocràcia per al trasllat del Casino a l'Hotel Imperial Tàraco, que s'espera que dinamitzi el sector de l'oci per a l'estiu del 2004. recuperació del Litoral i Façana Marítima "Volem recuperar les platges per a Tarragona d'una forma espectacular." Intervencions a les Platges Es preveu una urbanització tova a la Platja Llarga i la Sabinosa a partir de la tardor, finançada pel Ministeri de Medi Ambient, enfocada a la preservació de dunes i accessos. El Projecte de Ricardo Bofill L'estudi de la façana marítima signat per l'arquitecte Ricardo Bofill es presentarà a l'abril en una gran carpa a la Rambla Nova. És una proposta que transformarà la relació de la ciutat amb el mar mitjançant una nova centralitat urbana.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
12 d’abr. del 2003
11'
Tarragona promociona el seu turisme a FITUR 2002
Participació estratègica de Tarragona a FITUR L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe amb Madrid per cobrir la 23a edició de la Fira Internacional del Turisme (FITUR). La delegació tarragonina, encapçalada per autoritats municipals i de la Diputació, hi presenta una oferta diversificada per atraure nous segments de visitants. Objectius i oferta turística Segons el president del Patronat Municipal de Turisme, Mili Mateu, l'estratègia es divideix en eixos clau: Turisme de congressos: Consolidació de Tarragona com a seu d'esdeveniments professionals. Patrimoni i cultura: Promoció del llegat romà i la riquesa històrica. Gastronomia i comerç: Potenciació dels productes locals i l'oferta comercial urbana. Impacte econòmic i professional El regidor Lluís Maria Pagès destaca la importància de tancar acords a llarg termini: Confirmació de congressos per al 2003 i contactes avançats per al 2004-2005. Reunions amb el sector privat, com la cadena hotelera AC Hotels per la seva futura obertura a l'Avinguda Roma. Acords de promoció internacional amb publicacions estranyeres. "FITUR és una de les fires més importants d'Europa; estem sembrant de manera constant per recollir resultats en el futur." Unitat territorial a l'estand de Catalunya Tarragona s'ubica dins de l'espai de la Costa Daurada, compartint protagonisme amb altres municipis com Vila-seca, Cambrils, Salou i el Vendrell. Aquesta col·laboració sota el paraigua de Catalunya busca oferir una imatge d'unitat i coherència en el mercat turístic global.
Arxiu sonor Programes 2003
3 d’abr. del 2003
1h 2min
Tragèdies Espaials, Música Electrònica i Innovació Tecnològica
L'Exploració Espacial i el seu Preu Humà L'episodi s'inicia amb una reflexió profunda sobre la tragèdia del transbordador Columbia, la qual ha marcat l'estat d'ànim general. Es planteja el debat ètic sobre si la humanitat hauria d'invertir en la recerca espacial mentre encara existeixen problemes greus a la Terra com la fam o les guerres. Tanmateix, es defensa que la recerca, ja sigui a l'espai o als oceans, és un sinònim de progrés per a la humanitat. "Recerca és, en la majoria dels casos, progrés per a la humanitat." Crònica d'Accidents Històrics • Es repassa la pèrdua de set tripulants (sis nord-americans i un israelià) en l'accident més recent. • Es recorda el sinistre del Challenger l'any 1986, explicant que el fall fou degut als precintes de tipus 0 afectats pel fred. • Se cita la influència d'aquests fets en figures com James Jarre, qui va compondre música electrònica com a homenatge a les víctimes. Cultura i Música de l'Escena Alternativa El programa dedica un espai important a la música tecno i alternativa, especialment la dels anys 80. S'analitzen diversos grups i peces que destaquen per la seva energia interior i sentiment: • The B-52's: Es comenta la seva evolució des de ritmes ballables cap a composicions més reposades i profundes. • Depeche Mode: Es recorda el seu primer disc Speak and Spell (1981) i la calidesa dels seus sons sintètics a peces com Any Second Now. • Escena Catalana: Es destaca la figura de Manel Pugés i la seva participació en bandes seminals com Escatalà, així com les seves col·laboracions experimentals. Poesia Underground i Experimentació Es destaca la col·laboració entre Manel Pugés i el poeta Enric Casasses. Es descriu com els seus recitals eren exercicis d'improvisació total, a vegades acompanyats de pintura en directe, creant una atmosfera totalment underground i creativa. Innovacions i Curiositats Tecnològiques A la secció final, es comenten notícies curioses del món digital: • Apple i el color de l'ànim: Una possible patent d'Apple per a ordinadors que canvien de color segons l'estat d'ànim de l'usuari. • La fotocopiadora humana: Una màquina d'alta resolució dissenyada per copiar el cos humà a mida real, amb aplicacions en publicitat i per a l'ego dels usuaris.
Arxiu sonor Programes 2003
3 d’abr. del 2003
1h 2min
Radioactivitat: Vinils del segle XX, U2 i tecnologia macabra
La Revolució del CD i el Retorn del Vinil L'episodi comença reflexionant sobre l'aparició del disc compacte (CD) l'any 1980, una tecnologia que va trigar a consolidar-se com a estàndard. Tot i la fredor del so digital, l'emissió reivindica la calidesa del vinil, destacant com molts artistes actuals segueixen editant en format LP per a un públic romàntic. Sessió de Singles a 45 RPM La primera part del programa es dedica exclusivament a la reproducció de singles de la col·lecció de la ràdio, utilitzant tecnologia considerada "obsoleta" però plena de matisos: • Alan Parsons Project: Amb el seu èxit de 1983 You Don't Believe. • Nick Kershaw: Es recupera el clàssic Wouldn't It Be Good (1984), destacant el so peculiar de l'agulla sobre el plàstic. • Paul Young: Amb el tema Tomb of Memories de 1985. "És un so diferent, el so fred digital del làser versus la calidesa on l'agulla es deixa arrossegar." U2: Raritats i Concerts No Oficials Es dedica un bloc especial a la banda irlandesa U2, discutint la seva reticència històrica a publicar àlbums en directe oficials. Es presenta una peça de col·leccionista: • La caixa de tres CDs Keeping the Fate, que recull gravacions alternatives de la gira de The Joshua Tree (1987). • Es defensa l'ús de material alternatiu (evitant el terme pejoratiu "pirata") per satisfer la demanda dels fans que busquen l'energia del directe amb una qualitat d'àudio professional. Secció Especial: Tecnologia i Ètica El programa tanca amb una reflexió sobre la tecnologia macabra. S'exposa la notícia d'un metge australià que ha inventat una màquina per facilitar l'eutanàsia mitjançant monòxid de carboni. El debat se centra en si la tecnologia és sempre positiva o si, quan s'aplica a la mort, genera un dilema moral encara per resoldre a la societat contemporània.
Arxiu sonor Programes 2003
3 d’abr. del 2003
54'
Francofonia i pop alternatiu a Radioactivitat
La influència del francès en la música actual L'episodi d'avui de Radioactivitat a Tarragona Ràdio se centra en l'autoestima lingüística dels nostres veïns del nord, els francesos. El programa analitza com el francès es manté com una llengua potent i vàlida per a la música moderna, competint directament amb el domini de l'anglès i l'espanyol. El francès com a llengua de modernitat • Es destaca la figura de Kate Ryan amb el seu èxit de 2002, Désenchantée, demostrant que les músiques tecnològicament avançades i els sintetitzadors funcionen perfectament en aquesta llengua. • S'esmenta el cas de Mike Oldfield i el seu disc Tres Lunas, del qual va fer versions en alemany, espanyol i francès, reafirmant el valor internacional de l'idioma. Experiments i records dels anys 80 El programa recupera joies de l'arxiu musical per il·lustrar la barreja d'idiomes: • La banda Bandapart (1984), que combinava el francès amb l'espanyol per buscar una major comercialitat. • El grup La Unión i la seva adaptació a l'espanyol (Falso Amor) del clàssic Tainted Love. Alter Músiques Natives i l'escena independent En la segona part del programa, amb la col·laboració de Núria Calbó, s'explora l'escena més alternativa: • Homenatge a la discogràfica G3-3G, activa durant 14 anys i vinculada a la sala Sidecar de Barcelona. • Anàlisi del projecte Ejército de Salvación de José Antonio Pérez i la producció de Pedro Borruezo (Claustrofobia). "Qualsevol llengua és bona quan la música és bona, no cal anar sempre a l'anglès per mostrar les creacions."
Arxiu sonor Programes 2003
3 d’abr. del 2003
1h 1min
Música Electrònica Catalana i l'Exploració de Mart
Introducció a la Música Tecnològica L'episodi comença amb una reflexió sobre la curiositat malaltissa que ha existit sempre a Catalunya per les tendències musicals externes. Es destaca com a principis de la dècada dels 80, la música tecnològica i les seves variants (electrònica, punk, new age) van arrelar amb força en la cultura local. Escena Musical del Camp de Tarragona i el Priorat El programa ret homenatge a aquelles formacions locals que, malgrat la seva qualitat, no van tenir la fortuna comercial de fer el salt al gran públic. Grups i Cançons Destacades • Soma (Tarragona): Presenten la cançó "Tinc" (1994). El nom del grup prové de la droga fictícia de la novel·la "Un món feliç" d'Aldous Huxley. • 10.000 al mes (Priorat): Es repassa la seva maqueta de 1996 amb temes com "Ua, Ua, Ua" i "GIEA". • Piràmid (Aula Magna): Formació experimental de 1989 que barrejava teclats tecno amb aires màgics. Es destaca el tema "Compàs d'espera". "Soma: beguda ritual... en connexió amb la inspiració, la saviesa i la immortalitat. Aldous Huxley, Un món feliç." Actualitat Científica: La Conquesta de Mart La segona part del programa s'enfoca en la carrera espacial cap al planeta vermell, centrant-se en dues vessants principals: Iniciatives de la NASA La NASA busca nom per als seus nous exploradors (coneguts provisionalment com Mer A i Mer B). S'ha obert un concurs per a estudiants d'entre 5 i 18 anys per batejar els robots que viatjaran el 2004. La Missió Europea (ESA) Es detalla l'esforç col·lectiu de l'Agència Espacial Europea amb missions com: • Mars Express: Per a la detecció remota i cerca d'aigua. • Beagle 2: Laboratori sofisticat per a la cerca de vida elemental al sòl marcià. El locutor subratlla que l'exploració de Mart és tan complexa que requereix la unió d'esforços entre totes les agències internacionals.
Arxiu sonor Programes 2003
3 d’abr. del 2003
25'
Radioactivitat: Fotografia Digital i Trajectòria d'Erasure
La Revolució de la Fotografia L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre el pas de la fotografia analògica a la digital. S'analitza com la tecnologia ha transformat un art que abans requeria paciència en una experiència de gratificació instantània. Canvis en l'experiència de l'usuari • La incorporació de la pantalla TFT permet visualitzar els resultats al moment. • Es perd el sentiment d'expectació i l'ansietat positiva d'esperar el revelat. • Tot i l'avenç, els experts defensen que la fotografia tradicional perviurà pel seu ventall de possibilitats tècniques úniques. "Amb aquesta revolució es perd un petit plaer: l'ansietat de saber com han quedat les fotos després d'un parell de dies d'espera." Radioactivitat: Música Tecno i Alternativa El programa, emès a Tarragona Ràdio el gener de 2003, se centra en la cultura musical dels anys 80 sota el títol Radioactivitat. Es presenta com un espai de memòria per a sons sintètics i propostes alternatives del segle XX. monogràfic sobre Erasure Es realitza un repàs detallat a la carrera del duet britànic Erasure, format el 1985 per Vince Clarke i Andy Bell. Fites del grup • Inicis: Publicació de l'àlbum Wonderland (1986). • Èxit comercial: Hits mundials com Sometimes, Victim of Love i Ship of Fools. • Evolució: Des del número 1 amb Chorus (1991) fins a l'homenatge a ABBA amb l'EP Abba-esque. • Etapa Final: Comentari sobre el disc In My Arms (1997) i l'evolució del seu estil electropop cap a les pistes de ball.
Arxiu sonor Programes 2003
3 d’abr. del 2003
1h 2min
Història del sintetitzador i directes d'U2 a Dublín
L'Evolució de la Música Electrònica El programa d'avui explora la trajectòria de la tecnologia musical, centrant-se en el sintetitzador com l'instrument que ha definit el so des de finals del segle XX fins a l'actualitat. Tot i semblar un instrument modern, la seva recerca es remunta a més de 100 anys d'història. Els Orígens i els Primers Invents • L'era dels pioners: Des de 1897, han aparegut invents que van des de la genialitat fins a l'extravagància, com les Ondes Martenot (1928). • El Teremín (1924): Creat per Leon Theremin, aquest instrument generava so alterant camps elèctrics al voltant d'una antena, esdevenint la veu característica del cinema de ciència-ficció i de sèrie B. • Futurisme italià: Luigi Russolo i els seus Intona Rumori (1913) van ser dels primers a introduir el soroll com a element musical. Escoles de Postguerra i la Música Concreta Després de la Segona Guerra Mundial, el desenvolupament de la música electrònica es polaritza en dos centres: París (Música Concreta): Pierre Schaeffer i Pierre Henry manipulaven objectes reals i gravacions en cinta (Tape Music), sent els precursors conceptuals del sampling. Colònia (Música Electrònica Pura): Eimert i Stockhausen es van centrar en la generació de sons purament electrònics en laboratoris. La Revolució de Robert Moog i el MIDI L'aparició de Robert Moog a la dècada dels 60 va marcar un abans i un després en introduir el teclat com a mètode de control, fet que va permetre l'acceptació comercial i l'ús generalitzat per part de músics convencionals. Més tard, l'aparició del protocol MIDI i la informàtica musical han acabat per democratitzar la producció sonora. "El sintetitzador ha fet possible que la música soni d'acord amb els temps de recerca tecnològica que ens ha tocat viure." Especial U2: La Màgia del Directe La segona part de l'episodi se centra en el grup irlandès U2, analitzant la seva vessant més comunicativa i intensa: els concerts en viu. Es destaca la sèrie de cinc nits històriques a l’estadi Point Depot de Dublín a finals de 1989, tancant l'etapa del disc Rattle and Hum (Datalanham).
Arxiu sonor Programes 2003
23 de març del 2003
1h 4min
Roxette: L'ascens a la fama del duet suec
Història i trajectòria de Roxette Aquest episodi de Radioactivitat a Tarragona Ràdio explora la fascinant trajectòria de Roxette, la icònica banda sueca formada per Per Gessle i Marie Fredriksson. El programa se centra en com la combinació de talent i una sèrie de casualitats els va portar al cim de l'èxit mundial des dels seus inicis a finals dels anys 70. Els orígens i la formació • Per i Marie van començar en grups separats a Suècia (com Gyllene Tider i Strul) abans d'unir forces el 1986. • El seu primer gran èxit a Suècia va ser Neverending Love. • Malgrat els dubtes inicials de l'entorn de Marie, la seva unió musical va resultar ser una de les més productives del pop europeu. La casualitat que va canviar-ho tot: L'èxit als EUA "La fama va venir per casualitat, però ha estat mantinguda a pols al llarg dels anys." L'any 1988 va ser el punt d'inflexió gràcies a un estudiant d'intercanvi que va portar el single The Look de Suècia a una ràdio de Minneapolis. El fenomen va ser immediat: • La centraleta de l'emissora va col·lapsar per oients que volien tornar a escoltar la cançó. • Sense haver editat el disc als Estats Units, la Roxmania va esclatar. • The Look va arribar al número 1 de les llistes americanes en només una setmana. L'evolució cap al segle XXI El programa destaca que, tot i ser criticats per alguns com a "música d'usar i tirar" o pop petarda, el duet ha demostrat una gran capacitat de supervivència amb temes com Stars (1999) i Opportunity Nox (2002), evolucionant cap a sons més tecnològics i electrònics.
Arxiu sonor Programes 2003
23 de març del 2003
1h 1min
Radioactivitat: Músiques originals vs versions actualitzades
L'evolució dels clàssics tecno i l'impacte del segle XXI En aquest episodi de Radioactivitat a Tarragona Ràdio, s'explora el contrast entre les cançons originals dels anys 70 i 80 i les seves reedicions més electròniques o dance que sonen en l'actualitat. L'espai combina la nostàlgia dels sintetitzadors clàssics amb la reflexió sobre com la tecnologia ha transformat aquestes peces per adaptar-les a les pistes de ball modernes. Clàssics que es transformen L'episodi comença reflexionant sobre l'arribada del bon temps i com les «discoteques mòbils» (els cotxes amb la música a tot volum) recuperen sons familiars en formats renovats. Es fa especial menció a: • Enola Gay de OMD (1980): Un clàssic que narra el bombardeig d'Hiroshima i que avui dia es pot escoltar en versions accelerades. • Oxygène Part IV de Jean-Michel Jarre (1976): Es destaca la dificultat d'imaginar una versió màquina o dance d'una obra tan atmosfèrica, tot i que existeixen i tenen èxit. • Vienna d'Ultravox (1981): Una peça solemne que va ser alterada a finals del segle XX per ser audible en sales de ball per «remenar l'esquelet». La capacitat dels compositors L'interlocutor posa èmfasi en la figura dels productors i arranjadors moderns, destacant el següent: "Els músics, els compositors, els que ho arreglen tot, els que ho alteren tot, són capaços d'això i de molt més." El programa serveix com una lliçó d'història musical per instruir i ensenyar l'audiència sobre l'origen de les melodies que sovint escolten avui dia sense conèixer-ne la versió original de fa tres dècades.
Arxiu sonor Programes 2003
23 de març del 2003
1h 3min
L'impacte de Supertramp en l'evolució del Pop-Rock
Introducció a la Trajectòria del Programa El programa, emès per Tarragona Ràdio, celebra la seva cinquena temporada en antena. Tot i que el seu focus principal és la música de la dècada de 1980, en aquesta ocasió es proposa fer justícia històrica revisant les arrels dels anys 70. La Influència dels Anys 70 El locutor emfatitza que per entendre el tecno i el rock alternatiu dels 90, cal analitzar les formacions innovadores de la dècada anterior. Aquests grups van establir les bases d'una nova manera d'entendre la música. El So Inconfusible de Supertramp L'episodi se centra en la banda Supertramp com a eix vertebrador de la innovació musical de l'any 1971 en endavant. Malgrat moure's en el pop-rock tradicional, van ser capaços de: • Crear un segell inconfusible i únic. • Influenciar a les generacions posteriors de músics. • Introduir sonoritats que no s'havien escoltat fins aleshores. Anàlisi de l'Àlbum "Crisis? What Crisis?" Es destaca especialment la producció de l'any 1975, analitzant peces clau que demostren l'evolució del grup: • Easy Does It: Considerada una peça magistral de la seva carrera. • Lady: Una cançó que barreja referències del rock and roll clàssic amb el so renovador del grup. • Traveler: Un tema que, segons el programa, donava senyals clars que Supertramp seria una formació diferencial en la història. "Van innovar el panorama musical de tota una dècada forjant un segell inconfusible: el so Supertramp."
Arxiu sonor Programes 2003
23 de març del 2003
56'
Evolució musical i innovacions tecnològiques a Radioactivitat
L'Evolució dels Estils i les 'Etiquetes' Musicals El programa reflexiona sobre la necessitat de classificar la música i com les etiquetes estilitzants sovint no fan justícia a l'evolució constant dels artistes. Es destaca que, igual que les persones, els grups canvien i experimenten amb nous sons al llarg dels anys. Exemples de Transformació Musical • Simple Minds: Coneguts pel seu pop-rock alternatiu, van sorprendre amb incursions en el tecno amb el seu treball Cry. • Neil Young: Un artista clàssic que l'any 1982 va adoptar un estil purament tecnològic amb l'àlbum Trans i temes com Computer Cowboy. • Talk Talk: El grup va realitzar el camí invers, començant en el tecno-dance dels 80 per evolucionar cap a altres sonoritats. • OMD (Orchestral Manoeuvres in the Dark): Van experimentar amb la fusió de ritmes caribenys i tecno britànic en treballs com Junk Culture. "A les persones humanes encara ens queda un camí, però els grups han sabut trobar aquesta evolució." Miscel·lània Tecnològica: Mis-Online La secció d'actualitat tecnològica repassa tres notícies que semblen extretes de la ciència-ficció però que ja són una realitat en fase d'estudi: Biometria i Seguretat Bancària S'investiga un sistema per reconèixer els usuaris dels caixers automàtics no només pel seu codi PIN, sinó pel seu patró de tecleig: la pressió, la velocitat i el ritme. Aquesta combinació de trets biomètrics és única per a cada persona. Biotecnologia i Control Genètic Es planteja la possibilitat d'introduir un codi de barres genètic en productes transgènics o fins i tot en la cel·lulosa dels bitllets per evitar falsificacions, una idea que el locutor vincula directament amb la imatgeria de la pel·lícula Blade Runner. Neurotecnologia i Memòria Científics nord-americans treballen en un microxip de silicona capaç de suplantar l'hipocamp. Aquesta pròtesi cerebral podria ajudar a restablir la capacitat d'emmagatzemar nous records en pacients amb Alzheimer o epilèpsia.
Arxiu sonor Programes 2003
23 de març del 2003
1h 1min
Fusió musical: de la clàssica a l'avantguarda pop-rock
Explorant la Sinergia entre la Tradició i el Futur En aquest episodi de Radioactivitat, ens endinsem en el fascinant món on la música clàssica i la modernitat tecnològica es troben per crear peces atemporals. El programa se centra a analitzar com les bases acadèmiques han servit per construir les avantguardes del segle XX i XXI. La Fusió del Pop-Rock i la Simfonia L'eix central de la discussió és la simfiosi perfecta entre gèneres aparentment oposats. Es destaca: • La utilització d'arranjaments orquestrals en el context del pop-rock. • Com els instruments més sofisticats de cada època acaben creant nous clàssics musicals. • L'estatus d'avantguarda que van assolir certs experiments de fusió en el seu moment. Commemoracions i Context del Programa L'emissió té un caràcter especialment significatiu pel seu context temporal: • És l'edició número 194 del programa. • Es recorda que ja han passat 1150 dies des de l'inici del nou segle (emès el 25 de març de 2003). "El que us volem mostrar en el fons és la bona harmonia entre la modernitat i les músiques clàssiques. Una parella de fet que ja porta molts anys funcionant." Referències Musicals Específiques Es fa una menció especial a temes que exemplifiquen aquesta unió, incloent-hi la cançó Talking Out of Turn, que serveix com a mostra d'aquesta capacitat d'integrar una orquestra sencera al servei d'una banda contemporània.
Arxiu sonor Programes 2003
23 de març del 2003
1h 5min
Radioactivitat: Història de l'Acid House i Evolució Musical
Exploració de la Música Electrònica i Alternativa L'episodi 193 de Radioactivitat ens submergeix en un viatge a través dels gèneres que van definir les pistes de ball des dels anys 70 fins a l'actualitat, posant un focus especial en la transició de l'Acid House. Orígens i Evolució de la Dance Music • El moviment va néixer a les discoteques dels EUA a finals dels 70, barrejant el so de Filadèlfia amb el funky. • Als anys 80, Europa va ser testimoni de l'arribada del Tecnopop i l'Spaghetti Disco. • L'aparició de l'Acid House va suposar un punt d'inflexió on els DJs van començar a produir els seus propis temes. El Mem de l'Smiley i el New Beat Es discuteix el concepte de mem com un virus cultural basat en les teories de Richard Dawkins: • L'Smiley (la cara somrient) s'identifica com el gran símbol de la cultura hedonista de finals dels 80. • Tot i que l'Acid House va perdre força, va evolucionar cap al New Beat, un estil més elaborat i de més qualitat rítmica. Nostàlgia Rock i el Futur del Pop El programa dedica una secció emotiva als inicis d'U2: "U2 en la seva primera època eren gairebé punks; una barreja entre fills del punk i el rock and roll." • Es comenta el directe Under a Blood Red Sky i la potència de cançons com Gloria. • Finalment, es presenta Coldplay com els hereus espirituals d'aquell so, destacant el seu èxit amb el disc A Rush of Blood to the Head. Crítica Social i Comiat L'espai tanca amb una forta declaració política contra la guerra, dedicant el tema Caos Civil de La Gran Aventura als líders mundials del moment (Bush, Blair i Aznar).
Arxiu sonor Programes 2003
23 de març del 2003
1h
Radioactivitat: Retroversions i Grans Joies del Underground
Explorant la Música del Segle XXI L'episodi d'avui de Radioactivitat se centra en la qualitat musical contemporània i la tendència de revisar clàssics mitjançant la tecnologia actual. Els locutors discuteixen com aquesta fórmula, tot i ser arriscada, ofereix resultats fascinants quan es treballa sobre bases sòlides. De la música disco al segle XXI Es fa un repàs a les versions actualitzades de temes mítics: • El pas del tema Please Don't Go de KC and the Sunshine Band (1979) cap a una versió disco de l'any 1985 a càrrec de Digital Games. • L'evolució musical fins al 2002 amb les versions del grup W, concretament el mix More or Less vs. RMN Club Edit. Joies ocultes: Cocteau Twins El programa destaca la descoberta de dos treballs recollits mitjançant la xarxa del grup britànic de New Age Cocteau Twins: • Un compendi de grans èxits que abraça des de 1982 fins a 1990, destacant la peça Heaven or Las Vegas. • Un recull de sessions a la BBC amb el reconegut John Peel, on s'ha descobert la peça From the Flagstones, enregistrada en directe el 1983. L'escena underground i François R. Cambuzat Dins la secció Músiques Natives, es presenta una formació internacional amb forts vincles a Tarragona i Reus: "Si remouen les pedres, a sota de les pedres hi ha un circuit underground que viu i batega al marge del circuit comercial." • Es detalla la trajectòria de François R. Cambuzat i L'Enfance Rouge, un grup que barreja la dolçor amb la crueltat sonora. • Es comenten els seus discos, anomenats sempre amb noms de ciutats que marquen l'inici i el final de les seves gires (com Reus Ljubljana o Rostock Namur). • La seva connexió amb l'escena catalana a través de personatges com El Gat i el grup Gran Teatro Amaro.
Arxiu sonor Programes 2003
23 de març del 2003
56'
Radioactivitat: Homenatge a Kraftwerk i OMD
Introducció a la Nostàlgia Musical L'episodi comença amb una reflexió sobre l'estat actual de la música i la tendència a refugiar-se en els sons del passat. El locutor destaca que, tot i la qualitat de les produccions contemporànies, la música dels anys 80 manté una empremta emocional inesborrable. Secció Retro: El Vinil i les Grans Formacions El programa ret homenatge a dues formacions clau de la música electrònica i el synth-pop: • Kraftwerk: Considerats els pares del gènere tecno. • OMD (Orchestral Manoeuvres in the Dark): Els qui el locutor anomena "alumnes avantatjats". En aquesta secció especial, s'explora la influència dels alemanys Kraftwerk en el pop electrònic posterior i es recuperen sons directament de discos de vinil per mantenir l'autenticitat sonora de l'època. Anàlisi de Versions i Temes Clau El punt central de la discussió és la versió que OMD va realitzar l'any 1991 d'un tema original de 1978: "Neon Lights (Les llums de neó) va ser versionada per Paul Humphreys i Andy McCluskey en un gest d'admiració cap als mestres alemanys." Es fa una comparativa entre les textures sonores de la versió de 1991 i l'original, convidant l'oient a valorar la vigència de les composicions clàssiques. Conclusions i Contemporaneïtat Tot i l'enfocament retrospectiu, el programa insisteix que no es tracta d'una nostàlgia tancada, sinó d'una obertura a les noves tendències culturals partint de la base de la bona música del passat.
Arxiu sonor Programes 2003
23 de març del 2003
1h 8min
La Lluna, el Supermercat Intel·ligent i Consoles
Exploració de la Lluna a la Cultura Musical L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre les dues cares de la Lluna: la brillant i la fosca. Aquesta dualitat serveix com a metàfora per analitzar com la tecnologia ha anat desfent els misteris mil·lenaris del nostre satèl·lit. Es fa un repàs per cançons emblemàtiques que han capturat aquesta obsessió: • The Killing Moon d'Echo & the Bunnymen (1983). • Children of the Moon de The Alan Parsons Project. • Moonlight Shadow de Mike Oldfield (1983), amb la veu de Maggie Reilly. • Shepherd Moons d'Enya (1991). Altres Músiques Natives amb Núria Calbó En aquesta secció habitual, es destaca la tasca del Club de les GES i el segell G3G Records, que celebren 12 i 13 anys d'activitat respectivament. Es menciona la seva presència constant en mercats com el de Vic o Tàrrega, apostant per propostes de qualitat i poc convencionals com les de Pascal Comelade. Tecnologia Quotidiana: El Supermercat del Futur Es discuteix com la realitat comença a imitar la ciència-ficció (com a la pel·lícula Minority Report). S'analitzen innovacions ja provades a Lleida (Plusfresc i Sunka): • Etiquetes electròniques que canvien preus en temps real segons la caducitat. • Sistemes d'autoscanejat per evitar cues. • Ofertes personalitzades basades en l'historial de compra del client. "Captar el client i detectar els seus hàbits de consum són les premisses dels supermercats del futur." La Guerra de les Consoles Portàtils S'anuncia l'arribada de la Nokia N-Gage per a finals de 2003, un dispositiu que vol competir amb la Game Boy Advance de Nintendo integrant: • Jocs multijugador via Bluetooth. • Reproductor MP3 i ràdio FM. • Telèfon mòbil tri-banda. L'episodi tanca amb una crida a fugir de la "febre consumista" mitjançant la música relaxant de Mike Oldfield i el seu àlbum Songs of Distant Earth.
Arxiu sonor Programes 2003
23 de març del 2003
59'
Història i Evolució de l'Electricitat
Introducció i Fonaments L'electricitat es defineix com un flux d'electrons que travessa un material conductor. Aquest fenomen, que avui considerem indispensable, ha passat per una llarga evolució des de la simple observació fins a la seva total domesticació industrial. Els Orígens: De l'Antiguitat al Renaixement Les primeres passes es van donar a l'antiga Grècia, on el coneixement era purament observacional: • Tales de Milet (600 aC): Va documentar com l'ambre fregat atreia herba seca. • Teofrastus: Va realitzar el primer estudi escrit sobre diverses substàncies. • William Gilbert (segle XVI): Metge de la Reina Elisabet I que va encunyar el terme electricitat (del grec elektron, que significa ambre) i va establir les bases de l'electrostàtica. La Revolució de les Telecomunicacions i la Llum L'aplicació pràctica de l'electricitat va sortir dels laboratoris gràcies a dos grans avenços: 1. El Telègraf: Samuel Morse va idear el 1835 un circuit electromagnètic per transmetre informació, culminant amb la línia Baltimore-Washington el 1843. 2. La Bombeta: Tot i els intents previs de Swan, Thomas Edison va desenvolupar un sistema comercial complet el 1879, estandarditzant l'ús de 110 volts. La Guerra dels Corrents A finals del segle XIX es va produir el gran conflicte tecnològic entre: • Corrent Continu (DC): Defensat per Edison, limitat per les pèrdues de transport a llarga distància. • Corrent Altern (AC): Proposat per Nikola Tesla i George Westinghouse. Tesla va revolucionar el mercat amb el sistema trifàsic i el motor d'inducció. "La guerra ja estava definitivament guanyada pel corrent altern l'any 1896 amb la instal·lació a les cascades del Niàgara." L'Electricitat en la Cultura Popular L'episodi tanca amb una reflexió sobre com l'electricitat ha influït en la música, citant versions electròniques del tema Electricity d'OMD per part de The Micronauts, demostrant que aquesta energia no només mou màquines, sinó també l'art modern.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2003
4'
Expressió de gratitud sostinguda en el temps
Anàlisi de la seqüència de comunicació Aquest segment presenta una estructura repetitiva centrada exclusivament en l'acte de donar les gràcies. A través d'una comunicació intermitent i constant, s'estableix un diàleg on la paraula clau és la gratitud. Punts Clau de la Interacció Repetició rítmica: L'ús de la paraula "Gràcies" cada 30 segons suggereix un protocol de comunicació establert. Consistència del missatge: No s'introdueixen variacions semàntiques, posant l'èmfasi en la cortesia i el reconeixement. Estructura temporal: La interacció es manté durant 240 segons amb una precisió matemàtica. "Gràcies." En conclusió, el text és un exemple de comunicació minimalista on el valor resideix en la persistència del missatge de suport o agraïment.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2003
27'
Cuina Catalana: Institut, Tradició i l'Àvia Remei
Preservació del Patrimoni Gastronòmic Català En aquesta edició del programa, el cuiner Francesc Lladó i la coneguda àvia Remei exploren la importància de documentar i mantenir viva la cuina tradicional davant la pèrdua de coneixements generacionals. L'Institut Català de la Cuina i el Receptari Francesc Lladó ens presenta la tasca de l'Institut Català de la Cuina, una entitat que treballa per catalogar el receptari de la cuina catalana de manera científica i participativa. • L'objectiu és crear un inventari d'unes bases culinàries que s'estan perdent amb la desaparició de les generacions més grans. • La definició de cuina catalana inclou plats històrics fets al territori per diverses persones de manera independent durant anys. • S'accepten influències externes, com els canelons, que ja formen part de la identitat nacional. Secrets i Receptes de l'Àvia Remei La conversa compta amb la participació de Remei Ribas Aguilera (l'àvia Remei), qui presenta el seu nou llibre Plats i secrets. • Remei destaca la importància de la senzillesa per atreure la joventut cap als fogons. • Defensen que a la cuina no hi ha d'haver secrets, sinó voluntat d'explicar el per què de cada pas. • > "La cuina catalana comença amb una ceba i acaba amb una picada." Tècniques Específiques i el Bacallà Durant l'entrevista es desvelen trucs pràctics per a plats tradicionals, especialment rellevants per a la Quaresma: • El bacallà: Remei explica el procés de remull prolongat a la nevera per aconseguir una textura òptima i el mètode de torrat per a l'arròs de bacallà sec. • L'ou dur centrat: Un truc tradicional consistent a remenar l'ou amb una cullera de fusta mentre bull per centrar el rovell. • Les tripes de bacallà: Com escaldar-les i hidratar-les perquè quedin meloses com un peu de porc. Conclusió L'episodi subratlla que la gastronomia és una part fonamental de la cultura que requereix tant d'una base acadèmica (l'Institut) com d'una transmissió popular i casolana (l'àvia Remei).
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2003
20'
Consells culinaris sobre peix de temporada i receptes
Panorama del peix de temporada i captures actuals El cuiner Francesc Lledó explica que ens trobem en un moment de canvi als caladeros a causa dels recents temporals. Aquesta situació afecta la disponibilitat i els preus de diverses espècies: Gamba i escamarlà: Tot i ser l'època, els preus no han baixat tant com s'esperava perquè encara no s'han localitzat els punts de captura òptims post-tempesta. Saïtó (Seitó): Comença a entrar el producte de qualitat, però es recomana esperar a l'abril o maig per posar-lo en sal, ja que el preu serà més raonable i la mida més grossa. Tonyina: S'inicia la temporada amb les captures de bonítol i tonyines petites, un producte ideal per als nens per la seva absència d'espines. Sèpia de Tarragona: És un moment excel·lent per consumir-la, especialment si és fresca del dia comprada directament a les peixateries a la tarda. Tècniques i trucs a la cuina L'art de l'enfarinat i fregit Per cuinar el gambó o la gamba blanca petita, Lledó recomana: 1. Enfarinar i fregar immediatament, ja que aquest producte s'oxida i s'ennegreix de seguida. 2. Utilitzar un colador o escorredor per treure l'excés de farina en lloc del mètode tradicional del paper de diari, per evitar la toxicitat de la tinta. 3. Aromatitzar la farina amb ratlladura de llimona, galeta picada o espècies per donar un toc cruixent i diferent. Com cuinar la sèpia a la planxa sense que tregui aigua "La reacció de la sèpia ha de ser tancar el porus i fer crosta per no perdre l'aigua." Per evitar el fracàs d'una sèpia bullida a la paella, cal: * Tenir la planxa a la màxima temperatura abans de tirar el producte. * No fer servir recipients massa petits; el producte necessita espai per ventilar i evaporar la humitat. * No marejar-la: volta i volta, amb paciència. Receptes destacades Gambes a l'ajillo (estil cubà) Una versió que utilitza all tendre (incloent-hi la part verda) tallat a trossos grossos, integrat en un sofregit de ceba i tomàquet, condimentat amb un toc de comí i flambeja amb ron. Peus de porc amb sèpia i salsa de calçotada Un plat de mar i muntanya ideal per a la temporada de calçotades: * Es bullen els peus de porc amb herbes aromàtiques i es desossen. * Es guisen conjuntament amb sèpia fresca (amb pell) i fesols. * S'utilitza la salsa de romesco sobrant dels calçots com a base del guisat, deixant-ho reposar perquè els gustos s'integrin millor d'un dia per l'altre.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2003
24'
Recull de Salutacions: Un Episodi sobre la Cortesia Noturna
Introducció a la Cortesia L'episodi d'avui se centra exclusivament en l'ús de la salutació tradicional catalana per acomiadar el dia. Al llarg de la sessió, es realitza una exploració profunda de la repetició rítmica i la importància de mantenir un to cordial. El Valor de la Salutació • Es destaca la constància en el missatge. • S'observa una estructura minimalista que busca la connexió directa amb l'audiència. "Bona nit" Impacte de la Comunicació Minimalista La sessió demostra com la simplicitat pot ser una eina potent de comunicació emocional. No calen grans discursos per transmetre desitjos de descans i benestar a la comunitat catalanoparlant.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2003
17'
L'ús insòlit del tabac a la cuina: postres amb cigars
La innovació culinària: Cuinar amb cigars Habanos El cuiner Francesc Lleodó ens presenta una proposta absolutament insòlita i disruptiva: l'ús de puros (cigars) com a ingredient en l'alta cuina. Aquesta tècnica no utilitza el fum, sinó la fulla de tabac fermentada per extreure'n els seus aromes i sabors complexos. El procés de la infusió El mètode base per treballar amb aquest ingredient és la infusió: Es recomana utilitzar exclusivament cigars Habanos (com la marca Partagàs) per la seva qualitat i matisos orgànics. S'utilitza la nata líquida (mínim 35% de matèria grassa) com a vehicle conductor, ja que el greix absorbeix els aromes. El procés consisteix a fer arrencar el bull a la nata, retirar-la del foc i posar-hi el cigar obert (tripa i capot) durant uns 10 minuts, tapat amb paper film. Aplicacions a la pastisseria Segons Lleodó, la nata de tabac és una base versàtil per a diverses elaboracions: Milfulls de cafè i tabac (una de les seves especialitats al restaurant). Mousses combinades amb menta o xocolata. Farciment per a lioneses o pastissos de full. Cremes i gelats si s'infusiona directament en llet. Consideracions sobre el gust i la salut "Té aquella coseta del picant del tabac, que és sutil i agradable, i deixa l'aroma a la boca que recorda el plaer de fumar un bon cigar." És important destacar que el tabac és liposoluble; per tant, la nicotina es dissol en el greix de la nata. Tot i que les concentracions són baixes perquè no hi ha una ebullició prolongada, el cuiner adverteix que les persones amb problemes cardíacs o tabaquisme sever han de tenir precaució.
Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
23 de març del 2003
20'
Viatge gastronòmic a Cuba amb Francesc Lledó
Exploració de la cultura i la cuina cubana Francesc Lledó comparteix la seva experiència personal i professional després d'un viatge per Cuba, analitzant com la situació sociopolítica del país condiciona directament la seva realitat gastronòmica. El relat se centra en la dificultat d'accés als productes bàsics i la riquesa de certs aliments autòctons malgrat les mancances del sistema. La realitat dels mercats i el subministrament El mercat negre: La majoria de l'activitat comercial quotidiana opera al marge de la legalitat, ja que el sistema oficial no cobreix les necessitats bàsiques de la població. Manca d'incentius: Lledó destaca com el sistema polític desmotiva la producció agrícola, provocant una escassetat sorprenent de fruites tropicals i verdures en un clima teòricament idoni. Productes de baixa qualitat: S'observa una degradació en la cura d'ingredients com els tomàquets, els alls i l'arròs. Productes estrella i gastronomia local El porc: Considerat d'una qualitat excel·lent, similar a l'ibèric, degut a la seva cria en llibertat i alimentació natural. Marisc: La llagosta és un producte molt ofert als turistes per la seva abundància i preu assequible al mercat informal, caracteritzada per un gust intens gràcies a les aigües del Carib. Acompanyaments tradicionals: Es detalla l'ús constant de frijoles negros, arròs, chips de plàtan (chatinos/mariquitas) i diversos tubèrculs com la batata i la malanga. Cultura del tabac i elaboració de cigars "De la mateixa planta es pot fer un Coiba o un Romeo y Julieta; tot depèn de la selecció manual de la fulla." Lledó explica el procés de producció a Pinar del Río, on destaca la importància de la capa (la fulla exterior més cara) i com la fabricació de les diferents marques es realitza de forma integrada segons la qualitat del material i no necessàriament en fàbriques separades.