Tots els episodis · 2008

2594 episodis disponibles

episodis

1993-2016 de 2594

Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
27'
Llegendes màgiques i misteris de Barcelona
Llegendes, Espectres i Tradicions del Cap i Casal En aquesta edició de l'espai de cultura popular, en Jordi Bertran ens convida a fer un viatge insòlit per la ciutat de Barcelona, explorant la seva cara més oculta, esotèrica i llegendària. Tot i ser una ciutat moderna i cosmopolita, Barcelona conserva relats de fenòmens inexplicables lligats a la seva història. Els Fantasmes dels Teatres i Hospitals • L'espectre del Teatre Romea: Es diu que la silueta de la gran actriu Margarida Xirgo encara passeja per la platea, acompanyada de sorolls i la caiguda inexplicable de focus. El teatre, construït a prop d'un antic hospital, manté aquesta aura de misteri. • Les psicofonies del CSIC: L'actual centre d'investigació s'ubica a l'antic convent de les egipciaques, dedicat a l'acolliment de dones desarrelades i malalts. Diuen que encara s'hi senten els jamecs del patiment d'aquelles persones. La Maledicció del Gran Teatre del Liceu L'edifici del Liceu s'aixeca sobre el solar de l'antic convent dels Trinitaris. La llegenda parla d'un anell consagrat que fou enterrat als fonaments i que, fins que no sigui trobat, mantindrà el teatre sota una maledicció d'incendis, com els patits el 1861 i el 1994. Ajusticiaments i Bruixeria • La plaça del Rei i la Quinta Forca: Antigament era el patíbul públic on s'executaven els condemnats. L'expressió anar a la Quinta Forca prové precisament de la ubicació d'un d'aquests cadafalcs. Es diu que les ànimes en pena encara ronden per la via Laietana. • Jacint Verdaguer i l'exorcisme: S'explica que el prestigiós poeta Mossèn Cinto practicava exorcismes no ortodoxos al carrer Mirallers, vinculant-se amb el món de l'alquímia i les bruixes del barri de la Ribera. El Miracle del Dit de Santa Eulàlia "L'any 1339, durant el trasllat de les relíquies de Santa Eulàlia a la Catedral, les restes es van fer tan pesants que la processó es va aturar fins que un àngel va descobrir el lladre d'un dit de la santa." Aquesta llegenda explica l'origen de la plaça de l'Àngel, on un arcàngel va assenyalar el canonge que s'havia quedat amb la relíquia per fer-li retornar.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
22'
Sant Martí i el tradicional Ball de Faixes
En aquest retorn de Jordi Bertran al magazín de Tarragona Ràdio, l'expert en cultura popular ens apropa a la figura de Sant Martí i a una de les danses més singulars i menys conegudes de Catalunya: el ball de faixes. La llegenda de Sant Martí L'episodi aprofundeix en la història de Martí de Tours, un personatge clau de la tradició europea situat al segle IV. Alguns punts destacats sobre la seva figura són: - Fou el primer sant de l'Església a ser canonitzat sense haver patit martiri. - És considerat el prototip del cavaller medieval, representat sovint sobre un cavall blanc. - La llegenda més famosa narra com va tallar la seva capa per donar-ne la meitat a un pobre que patia fred. Segons la tradició popular, aquest gest va fer obrir el cel, donant lloc a l'arc de Sant Martí i al fenomen meteorològic de l'estiuet de Sant Martí. - És el patró de la cavalleria, dels forjadors i protector del bestiar de ferradura. El Ball de Faixes El nucli de la conversa gira entorn del ball de faixes, una dansa d'arrel medieval que actualment es manté viva principalment a Sant Martí de Tous (l'Anoia) durant la seva Festa Major el segon cap de setmana de novembre. - Particularitats: A diferència d'altres balls que usen estris com bastons o espases, aquí l'element protagonista és una peça de la pròpia indumentària: la faixa. - ** Simbologia i figures: Els balladors fan jocs i figures, com la de l'estrella, on es creuen les faixes per elevar un ballador o simular una "degolla" al voltant del coll del capità, qui finalment s'escapa en un gest que simbolitza la resurrecció. - Connexions: Presenta similituds coreogràfiques amb el ball de pastorets, el de cerculets o el de cosis de Tarragona. Tradició Oral i Refranys Com és habitual, l'espai clou amb la saviesa popular vinculada al calendari: "Per Sant Martí, l'hivern va de camí; si s'entreté, arriba per Sant Climent; però encara que faci tard, per Sant Andreu ha arribat."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
Música ètnica i tradició a les Festes de Santa Tecla
La programació musical de Santa Tecla En aquest episodi del Matí de Tarragona Ràdio, en Jordi Bertran ens apropa a la vessant més ètnica i internacional de les festes de Santa Tecla. Tot i que la música tradicional de casa nostra és l'eix central, enguany es fa una aposta decidida per ritmes d'arrel que connecten Tarragona amb el món. Els escenaris amb noms de flora local Una curiositat destacada és que els escenaris s'han batejat amb noms de plantes autòctones del paisatge litoral i local, creant una identitat pròpia per a cada espai: • L'Escenari Sabina (Plaça del Rei) • L'Escenari Margalló (Parc de les Granotes) • L'Escenari Alfàbrega i el nou Escenari Farigola (Plaça dels Nazarens) Destacats Internacionals i Nacionals L'episodi repassa diverses propostes que serviran de fil conductor durant les festes: • Ska Cubano: Una big band amb músics d'arreu (Cuba, Japó, Londres) que barreja el ritme jamaicà amb la tradició cubana de forma enèrgica. • Lo Còr de la Plana: Des de Marsella, una formació que utilitza exclusivament la veu i la percussió (panderos) per actualitzar la tradició occitana. • La Troba Kung-Fú i Obrint Pas: El punt de trobada entre la rumba catalana i la música de dolçaina valenciana en un concert conjunt a la Plaça de la Font. • Carrau: Una banda que investiga i modernitza tradicions antiquíssimes amb una posada en escena molt jove. • Qui hi ha: Representants de la fusió celta feta des d'aquí, amb forts vincles amb la banda irlandesa Kila. "Cada cop la música globalitzada necessita la contraposició amb accents locals o territorials importants." Altres novetats de la festa Finalment, es comenta l'èxit del repartiment del programa de festes (amb 83.000 exemplars) i la novetat d'un programa-mapa d'iniciativa privada. També es destaca la connexió festiva amb la ciutat germana de Pompeia, que portarà el seu Limoncello per maridar amb un vermut de circ.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
26'
Evolució i elements perduts de les festes de Santa Tecla
La naturalesa canviant de Santa Tecla En aquesta conversa amb Jordi Bertram, s'explora com les festes de Santa Tecla a Tarragona no han estat mai un bloc immutable, sinó un organisme viu que ha evolucionat al llarg dels segles. Es destaca la idea de la festa evolutiva, on elements entren i surten segons el context social, polític i gremial de cada època. Els elements desapareguts i el seu origen L'episodi se centra en diversos elements del seguici que avui dia no formen part de la celebració habitual o que estan en procés de recuperació: • El Ball de Titans: Documentat entre 1577 i 1804, vinculat al Gremi de Pescadors. Es descriu com una dansa mitològica influenciada pel Renaixement, amb personatges que representaven divinitats gregues i romanes. • El Ball d'Espases: Un element que va conviure amb el Ball de Bastons però que va acabar desapareixent a finals del segle XVII. • Les Roques (o Castells): Grans carros escenogràfics, comuns a tota Europa, que representaven escenes bíbliques o martiris com el de Santa Tecla amb els lleons. • Corporacions Bíbliques: Grups de personatges que desfilaven amb màscares representant Adam i Eva, els apòstols o les tres maries. El paper dels gremis i la crisi del segle XIX Es posa èmfasi en com la Guerra del Francès (1808-1813) va marcar un trencament dràstic. Moltes estructures gremials van desaparèixer i, en la seva posterior refundació, van sorgir noves modes. Per exemple, els gremis de pescadors i de pagesos van substituir antics balls per la promoció de les colles castelleres locals. "Cada generació reté allò que ha vist en una època determinada, que no vol dir el que s'hagi vist sempre tota la vida." Connexions internacionals i convidats Finalment, es recorda que Tarragona sempre ha estat una ciutat oberta a influències foranes, convidant colles de Valls, Vilafranca o fins i tot grups internacionals (com els gegants de Sicília), enriquint constantment el patrimoni festiu de la ciutat.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
24'
Festa Major de Granollers: Blancs, Blaus i Santa Tecla 2008
Exploració de la Festa Major de Granollers i Santa Tecla L'episodi d'avui se centra en la riquesa de les tradicions festives catalanes, posant el focus inicialment en la Festa Major de Granollers i la publicació d'un nou llibre que analitza la seva evolució. Jordi Bertran ens acompanya per desgranar la singularitat d'aquesta celebració, marcada per la rivalitat festiva i la barreja de gèneres. Els Blancs i els Blaus: Origen d'una Rivalitat La festa de Granollers es divideix actualment en dues colles, els Blancs i els Blaus. Aquesta competició té les seves arrels en un fet històric del segle XIX: • Un desafiament entre dos rajolers l'any 1897, l'hereu Maynou i el Rayo, per veure qui fabricava més rajoles en una hora. • La festa va evolucionar d'una celebració d'hivern (per Sant Esteve) a una d'estiu durant la segona meitat del segle XIX, un canvi que va generar molta polèmica social a l'època. L'Estructura de la Festa Moderna Segons Bertran, la celebració se sosté sobre tres pilars fonamentals: El desafiament dels rajolers: Un esdeveniment gairebé esportiu on s'avalua tant la quantitat com la qualitat de les rajoles produïdes. Actes tradicionals: Inclou elements comuns a la zona, com gegants, castellers i grups de foc. Vessant carnestoltenca: Una de les característiques més úniques de Granollers és la integració d'elements propis del Carnaval dins de la Festa Major, amb disfresses, àpats col·lectius i protocols paròdics. "Hi ha una gran transposició d'elements de la festa del carnestoltes a la festa major; gent que es disfraça de les coses més inversemblants." Agenda Musical i Tradicional de Santa Tecla 2008 A la part final de l'episodi, es repassa el programa de Santa Tecla a Tarragona, que presenta més de 500 activitats. S'anuncien concerts de grups com Efecto Mariposa, Antònia Font, Obrim Pas i el rock de Rosendo. També es destaquen novetats tradicionals com la creació de l'Àliga petita i el Ball de Serrallonga petit.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
24'
Festa Major de Granollers i Santa Tecla 2008
Dues grans celebracions: Granollers i Tarragona L'episodi d'avui se centra en dues de les festivitats més emblemàtiques de Catalunya a finals d'estiu: la Festa Major de Granollers i les festes de Santa Tecla a Tarragona. El programa dedica una part central a la presentació del llibre Els blancs i els blaus, que analitza la història i l'evolució del model festiu granollerí. La Festa de Blancs i Blaus de Granollers La celebració de Granollers destaca per la seva estructura única, basada en la rivalitat sana entre dues colles. Jordi Bertran explica que el model actual es divideix en tres grans blocs: • El desafiament dels rajolers: Un acte central que commemora la disputa del segle XIX entre l'hereu Mai Nou i el Raio per veure qui feia més rajoles en una hora. Actualment, és una competició multitudinària al Palau d'Esports. • El bloc tradicional: Elements etnogràfics compartits amb altres festes catalanes com gegants, castellers i grups de foc. • El vessant carnestoltenc: Aportacions de caràcter irreverent i humorístic com processons satíriques de Sant Blau, àpats multitudinaris i coreografies urbanes. Història i Evolució de la Festa El llibre presentat revela dades inèdites sobre el canvi de la festa de l'hivern a l'estiu a mitjans del segle XIX, un procés que va requerir gestions davant el Vaticà per mantenir l'ofici religiós original: "Es van haver de realitzar gestions davant del Vaticà per aconseguir que l'ofici litúrgic es mantingués el 26 de desembre malgrat que la festa major passés a l'agost." Novetats de Santa Tecla 2008 Es repassa el programa d'actes de Tarragona, que inclou prop de 530 activitats. Els punts clau d'enguany són: • Calendari atípic: La festa arrenca amb la diada castellera del diumenge 14, un canvi en la seqüència ritual habitual. • Noves figures: Presentació de l'Àliga Petita i el Ball de Serrallonga Petit. • Cicle de concerts: Destaca l'escenari Estrella Damm amb artistes com Efecto Mariposa, Obrint Pas, La Troba Kung-Fú, Antònia Font i Rosendo. • Agermanaments i curiositats: Promoció del Limoncello per l'agermanament amb Pompeia i un concert vermut basat en la llegenda dels formatges mallorquins de Santa Tecla.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
19'
Sant Magí: La Pòlvora de la Pau i la Tradició Local
Sant Magí a Tarragona: Entre la Història i la Llegenda Aquest episodi explora la figura de Sant Magí, copatró de Tarragona, posant èmfasi en la seva vinculació històrica amb la ciutat més enllà de la tradició de l'aigua. El col·laborador Jordi Bertran ens apropa a la literatura de Manuel de Montoliu per descobrir com la devoció al sant es va consolidar arran d'un fet considerat miraculós durant la Guerra del Francès. La Pòlvora i el Miracle del Portal del Carro El resum destaca un episodi clau del 1814, coincidint amb el bicentenari de la guerra contra Napoleó: En la seva retirada, l'exèrcit francès va intentar volar la ciutat col·locant 23 mines a les muralles. La tradició explica que la mina situada al Portal del Carro no va explotar mai, salvant una part de la ciutat i les cases dels veïns. Aquest fet va ser interpretat com una intervenció directa del sant, multiplicant la devoció popular fins que, el 1847, es va realitzar la primera processó patronal oficial. "Sant Magí va aturar la pòlvora de guerra i ara és saludat amb pòlvora de festa i de pau." Altres aspectes de la cultura popular L'espai també dedica temps a altres elements de la identitat t Tarragonina: Santa Tecla: Es presenta la nova imatge gràfica dedicada al Ball de Valencians i la samarreta d'enguany, que serà de color negre. Esport popular i tradició marinera: S'explica l'origen de la navegació a rem a la costa catalana, amb termes com els llaguts, les muletes o els bogadors, vinculats antigament a les tasques de descàrrega de peix i salvament marítim. Missa de Pescadors: La relació del sant amb el mar es manté viva a través de la missa de les 5 del matí, clarament diferenciada per la seva extracció popular i marinera.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
La Mare de Déu de les Neus: Llegendes i Festes
La Mare de Déu de les Neus i el seu Origen L'episodi explora la festivitat del 5 d'agost, dedicada a la Mare de Déu de les Neus, una advocació que resulta curiosa per celebrar-se en ple estiu. Es detallen diverses llegendes del Pirineu, concretament de la Vall d'Aran, on la neu apareix com un element salvador davant la sequera. Llegendes de la Vall d'Aran • Batlant: Es narra com una nevada miraculosa el 5 d'agost va salvar els ramats de la sequera, i entre els flocs de neu va descendir la imatge de la Mare de Déu. • Bossòst: Una llegenda singular sobre la Mare de Déu de la Pietat, que apareixia surant al riu i retornava constantment a l'aigua fins que una nevada d'agost va revelar que la seva veritable advocació era la de les Neus. Literatura Popular i Gojos Es destaca la importància dels gojos com a eina per transmetre la història local i universal: • Connecten la devoció local amb els miracles originals de Roma i la importància de Barcelona. • Atribueixen a la Verge el poder de curar calentures i pestilències. El Cas de Vilanova i la Geltrú: La Cercavila de l'Imaginari El focus es desplaça cap a la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, on destaca un projecte innovador de participació infantil. Recreació del Legendari Local A diferència d'altres ciutats, Vilanova no fa una simple rèplica infantil de la festa adulta, sinó que ha creat la Cercavila de l'Imaginari: • Ball del Cep: Explica com la Mare de Déu protegeix les vinyes del Penedès i el Garraf de les pedregades. • Ball de la Fundació: Narra la fugida dels habitants de la Geltrú per escapar del dret de cuixer del senyor feudal, originant la Vilanova sota l'empara de Jaume I. • Imaginari modern: S'inclouen elements com el ferrocarril, integrant el progrés industrial dins del bestiari i les danses tradicionals. "La Cercavila de l'Imaginari és una mirada cap al passat representada pel futur que són els nens i nenes."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
18'
Llegendes de Santes, Dracs i Festes Majors d'Estiu
Llegendes i Tradicions del Bestiari i el Santoral En aquesta conversa amb Jordi Bertran, s'exploren diversos relats populars vinculats al calendari festiu de finals de juliol i principis d'agost. Es destaca especialment la iconografia dels dracs i la seva relació amb figures religioses. La llegenda de Santa Marta i la Cuca Fera Coincidint amb el 29 de juliol, es recupera la història de Santa Marta i la seva trobada amb la Cuca Fera (o Tarasca). Segons la tradició: La bèstia es va engolir la santa, però en ser aquesta un ésser de gran virtut, el seu cos es va recobrir d'una pàtina protectora. Els àcids de l'estómac no la van poder desfer, provocant que el drac s'inflés fins a explotar des de l'interior. Aquesta llegenda explica la forma rodona i voluminosa que té actualment aquesta peça del bestiari popular. Mallorca: El Dimoni de la Beata Es parla de la festa de Santa Catalina Tomàs (la Beata) a Vilafranca de Bonany. Els punts clau són: La màscara del dimoni, una de les peces de fusta tallada més antigues de Mallorca, amb similituds amb les màscares de Sardenya (mamuthones). La celebració de la Sarravolta, un acte modern on l'aigua és la protagonista. Festes de la Pagesia i l'Aigua al Camp de Tarragona L'episodi repassa altres celebracions properes: El Morell: La festa de Sant Abdó i Sant Senent (Sant Nin i Sant Non). Es destaca la batalla d'aigua contra el Cuc de l'Avellana (Sesia pyri), una representació festiva de la plaga que afecta els avellaners. El Pla de Santa Maria: La festa de la Mare de Déu de les Neus. Es commemora un vot de poble per protegir les vinyes de les pedregades d'agost. "La pedregada de caramels a la plaça de l'Església es viu amb paraigües per protegir-se i, alhora, recollir els dolços."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
Quico el Célio i la Música de les Terres de l'Ebre
La Tradició Viva de les Terres de l'Ebre El programa d'avui se centra en el nou treball discogràfic de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreria, titulat Oco. Aquest grup ha esdevingut un mite vivent de la cultura popular catalana, especialment a les Terres de l'Ebre, combinant la música tradicional amb la reivindicació social i l’humor. Els Temes de l'Àlbum Oco • Reivindicació i Alerta: El títol del disc, Oco, és una expressió típica de la zona que significa "compte" o "atenció". S'utilitza com un crit d'alerta davant els perills que amenacen el Delta, com el ciment i la mala gestió de l'aigua. • Homenatge als Mestres: Es fa un recordatori emotiu dels grans cantadors històrics de jotes, com Lo Canalero, destacant la importància de la improvisació i el talent natural. • Identitat Territorial: El grup posa de manifest que, més enllà de les fronteres administratives entre Catalunya, el País Valencià i Aragó, existeix una unió humana i cultural real al voltant del riu Ebre. Innovació i Universalitat "La cultura rural i el localisme són una de les millors maneres d'arribar a la universalitat." El disc destaca per una qualitat musical excel·lent, havent estat masteritzat a Nova York. Tot i mantenir l'arrel tradicional amb ritmes de jota, fandango i sons de dolçaina, el grup incorpora tics moderns i col·laboracions de luxe com la de l'Eliseo Parra o la Cati Plana, demostrant que la música d'arrel pot tenir una gran projecció internacional.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
18'
El mite del Comte Arnau: Entre l'heroi i la llegenda negra
Introducció al personatge i el seu context En aquesta edició de l'espai de Tradicions i Cultura Popular, el col·laborador Jordi Bertran ens apropa a la mítica figura del Comte Arnau, un dels personatges més emblemàtics de la cosmogonia catalana. Ubicat principalment a la comarca del Ripollès, el mite s'entrellaça amb els orígens fundacionals de Catalunya al segle XI. Les dues cares d'un mateix mite L'anàlisi de Bertran ens permet diferenciar clarament dues interpretacions del personatge: La visió nacional i romàntica: Fruit de la Renaixença del segle XIX, aquesta versió presenta el Comte Arnau com un heroi de la reconquesta, un cavaller feudal vinculat al castell de Mataplana que va lluitar contra els sarraïns i va contribuir a la fundació del país. La llegenda negra: Una visió molt més fosca que l'identifica com un senyor cruel i pecador. Segons l'antropòleg Joan Prat, se'l podria considerar el "Dràcula català". Pecats i condemna eterna La part negativa de la llegenda recull diversos episodis de depravació: Condemna eterna: Es diu que cavalca eternament sobre un cavall de foc enmig de les tempestes com a càstig pels seus pecats. Escàndols sexuals: Se'l relaciona amb la profanació del convent de Sant Joan de les Abadesses, on hauria mantingut relacions il·lícites amb l'abadessa. Vampirisme i crueltat: Algunes versions apunten que bevia la sang dels seus vassalls. "El Comte Arnau és sovint identificat com el nostre Dràcula particular, un cavaller que cavalca un cavall negre deixant una estela de foc enmig dels llamps i trons." Instrumentalització i realitat històrica El text suggereix que la llegenda negra podria haver estat una eina de la jerarquia eclesiàstica masculina per desprestigiar les monges de Sant Joan de les Abadesses, que reclamaven més poder i autonomia. Finalment, es destaca com la sèrie de TV3 va ajudar a popularitzar modernament la versió més heroica i nacional del mite, tot i que encara avui, quan hi ha grans aparells elèctrics a la muntanya, la memòria col·lectiva recorda el tràgic galop del Comte.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
20'
El mite del Comte Arnau: de l'heroi a la llegenda negra
Explorant el mite del Comte Arnau En aquesta edició de l'espai de Tradicions i Cultura Popular, en Jordi Bertran ens submergeix en la figura del Comte Arnau, un dels mites més complexos i arrelats de la identitat catalana. Situat al segle XI a la comarca del Ripollès, el personatge oscil·la entre la glòria nacional i la condemna eterna. Les dues cares de la llegenda La figura d'Arnau no és lineal i presenta una dualitat fascinant que ha estat modelada al llarg dels segles: La visió romàntica i nacional: Reconstruïda durant la Renaixença (segle XIX), presenta el comte com un heroi de la reconquesta contra els sarraïns i un pilar en la fundació de Catalunya com a nació, vinculat al monestir de Ripoll i al bressol del país. La llegenda negra: Una visió molt més obscura que l'identifica com el "Dràcula català". Aquesta versió el descriu com un personatge cruel que: Bevia la sang dels seus vassalls. Va mantenir relacions escandaloses amb l'Abadessa de Sant Joan de les Abadesses. Està condemnat a cavalcar eternament sobre un cavall de foc enmig de les tempestes. Simbolisme i interpretació antropològica Segons els investigadors, el mite podria amagar una instrumentalització política i religiosa: "Sembla que una part de la llegenda pot estar relacionada amb un intent de la jerarquia masculina de l'Església medieval per menystenir i humiliar aquesta comunitat femenina que es volia constituir com un poder paral·lel." El resum conclou destacant com la cultura popular contemporània, especialment a través de sèries de televisió, ha tornat a posar èmfasi en el vessant més heroic i nacional del mite, tot i que l'essència del personatge segueix lligada als fenòmens atmosfèrics violents i a l'esperit primigeni de les muntanyes del Pirineu.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
20'
Sant Zenó i l'Àngel Custodi: història i tradicions
Un recorregut per la hagiografia i la cultura popular En aquesta conversa, Jordi Bertran ens apropa a aquelles figures del santoral que sovint queden en segon terme, però que tenen una gran càrrega històrica i cultural a Catalunya. Sant Zenó i la vinculació amb Arenys de Mar Sant Zenó se celebra el 9 de juliol. Segons la tradició, era un soldat romà que va ser màrtir i decapitat. La seva devoció a Arenys de Mar sorgeix al segle XVI (1583) a través de les relíquies. Existeixen dues versions sobre com van arribar: la versió històrica planteja un clergue que traficava amb relíquies i que, en caure malalt, les va cedir al poble com a agraïment als metges. La versió llegendària parla d'un vaixell amb destí a Tarragona que va haver de desviar-se pel mal temps. L'acte més destacat és el Cant de Completes, una cerimònia multitudinària i popular a la plaça de l'Església. L'Àngel Custodi i la protecció de les ciutats Celebrat el 12 de juliol, es diferencia de l'àngel de la guarda individual perquè té un caràcter comunitari i urbà. Va ser una festivitat consensuada a la Corona d'Aragó durant el segle XV per solidificar el poder civil i la seguretat a les ciutats. "És el protector especial de les comunitats urbanes que ha de vetllar per la pau i ser guia davant d'amenaces" Altres curiositats del santoral Sant Cristòfol: Patró dels automobilistes (10 de juliol). Santa Bàrbara: Patrona dels pirotècnics, miners i artificiers, invocada especialment en moments de tempesta.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
24'
Evolució i història del Concurs de Focs Artificials de Tarragona
Història i evolució del Concurs de Focs de Tarragona En aquesta conversa amb Jordi Bertran, es repassa la trajectòria del Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials de Tarragona, que arriba a la seva 19a edició. L'anàlisi se centra en com el certamen ha passat de ser una activitat local menor a un referent internacional, marcant l'evolució de la pirotècnia global. Les nissagues i l'estil valencià L'arrencada del concurs als anys 80 i principis dels 90 va estar marcada per la irrupció de les grans nissagues valencianes, que van substituir els espectacles més senzills per castells de gran potència. • Els Cavaller: Una família complexa amb diverses branques empresarials (com Ricardo Caballer o Morano-Caballer) que han convertit Tarragona en un camp de competició interna. • Pirotècnia Úbeda: Guanyadors el 92 i 93, van introduir una major elegància i sofisticació en els dispars. L'obertura internacional i el trienni italià A mitjans dels 90, el concurs es va consolidar a escala europea amb el domini de les empreses italianes, especialment de la zona de Nàpols. • Francesco Pagano: Guanyadors en diverses ocasions (95, 96, 99), van destacar per la seva gran connexió emocional amb el públic tarragoní. • Martarello: Representants de l'escola del nord d'Itàlia, guanyadors l'any 97. L'impacte del mercat oriental El programa destaca el contrast cultural entre les dues grans potències asiàtiques: • Xina (Empresa Lidu): L'any 98 va suposar el desembarcament xinès, basat en la quantitat i la potència d'exportació. • Japó (Tamaya): Representen la qualitat i el detall artístic, amb rituals de benedicció abans de l'espectacle. "Els xinesos són quantitat; els japonesos són qualitat i tradició." Nous models: Innovació vs. Tradició Actualment, el concurs conviu amb empreses de països sense tradició pirotècnica (com Suècia o Alemanya) que aposten per la innovació tecnològica i el disseny d'avantguarda, sovint reconvertint coneixements del sector militar cap a l'àmbit lúdic.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
El simbolisme del foc i el futur de la pirotècnia
El simbolisme del foc a la revetlla de Sant Joan En aquesta conversa amb Jordi Bertran, s'explora el significat profund del foc com a l'element més simbòlic de la nit de Sant Joan. Més enllà de la festa organitzada, es destaca l'espontaneïtat i la capacitat integradora d'aquesta celebració, que connecta amb el canvi d'estació i la natura. Els rituals de la flama i les falles • La Flama del Canigó: S'explica la tradició de portar feixos de llenya al cim del Canigó per encendre una flama que després es distribueix per totes les fogueres dels Països Catalans. • Les falles del Pirineu: Es diferencia clarament entre els ninots valencians i les falles pirinenques. Aquestes darreres són troncs de pi farcits de teia (la part més resinosa i inflamable) que es baixen encesos des de les muntanyes. • Il·luminació històrica: Es distingeix entre les telleres fixes (portals antics) i les mòbils (comitives festives) que servien per enllumenar abans de l'electricitat. Orígens culturals i sacralització Es debat sobre la dualitat dels orígens del foc de Sant Joan: • Context cristià: Vinculat a Sant Joan Baptista i present especialment en les falles de muntanya, on sovint es fa el senyal de la creu amb el foc. • Context musulmà: Es suggereix que les fogueres de plaça tenen una arrel vinculada a la Pasqua d'en Sara, evidenciant com les dues cultures van sacralitzar rituals pagans anteriors. "Sant Joan és de les festes que tenen més capacitat integradora sense haver-ho preparat, potser perquè és un ritual molt més universal del que ens pensem." Amenaces al futur de la festa L'episodi tracta amb preocupació la nova directiva europea de pirotècnia. Aquesta normativa, impulsada amb la visió dels països del nord d'Europa, podria canviar radicalment el paisatge sonor i visual de les nostres festes: • Restriccions sonores: Es proposen límits de decibels que afectarien directament la tradició del tró, més típica dels països del sud. • Seguretat i distàncies: Les noves normatives de seguretat podrien imposar distàncies de fins a 15 metres entre els correfocs i el públic, cosa que els faria inviables en espais històrics. • Responsabilitat legal: S'alerta que els menors podrien tenir prohibit l'ús de certs petards, i els metges estarien obligats a denunciar els pares si una criatura arriba ferida a l'hospital per aquesta causa.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
20'
Sant Onofre i Sant Antoni de Pàdua: Curiositats i Tradicions
Sant Onofre: L'ermità dels cabells llargs En Jordi Bertran ens presenta la figura de Sant Onofre, un sant anacoreta poc habitual celebrat recentment. La seva iconografia és molt característica, ja que sempre apareix representat amb els cabells molt llargs, fruit de la seva vida d'aïllament. Patronatge: Sorprenentment, és considerat el patró dels xocolaters (compartit amb Sant Antoni) i dels torners. Protecció: Se l'invoca com a protector contra trons i llamps, una funció que comparteix amb Santa Bàrbara. La llegenda: Es diu que el seu pare, un rei persa, el va llançar a un braser encès sent un nadó a causa d'una temptació del diable, però el nen en va sortir indemne. Tradicions: A Quart de Poblet (València) se celebra "La Passejà", una processó on s'encenen bengales i focs per recordar el miracle del braser. Sant Antoni de Pàdua: El sant multiús El 13 de juny és el dia de Sant Antoni de Pàdua, un dels sants més populars i amb més advocacions del calendari. Tradicions i Celebracions Sant Antoni dels albercocs: A Artà (Mallorca), la festa coincideix amb la collita d'aquesta fruita i destaca la dansa dels cavallets. Rituals amorosos: És tradició invocar-lo per trobar nòvio o nòvia. A Bocairent, les joves llencen agulles de cap a les piles d'aigua beneïda de l'ermita. Innocència i objectes perduts: Se l'invoca per retrobar objectes perduts i és protector dels presos que es consideren innocents. Iconografia i Miracles Tot i ser conegut com de Pàdua (on va morir), el seu origen és lisboeta. Es diu que era un oratge excepcional, fins al punt que la llegenda afirma que els peixos treien el cap de l'aigua per escoltar-lo. La seva relíquia més preuada a Pàdua és la llengua, que es va mantenir incorrupta per la seva capacitat de predicació. "Sant Onofre i Sant Antoni de Pàdua es disputen aferrissadament el títol de patrons dels xocolaters."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
28'
Inauguració i visita guiada a la nova Casa de la Festa de Tarragona
La Casa de la Festa: Un nou equipament cultural L'episodi se centra en la recent inauguració de la Casa de la Festa a Tarragona, un espai que va més enllà d'un simple magatzem de figures. Segons Jordi Bertran, s'integra en el nou pla d'equipaments culturals de la Generalitat, situant la cultura popular al mateix nivell que teatres o auditoris. Origen i context històric • La idea del projecte es remunta a l'any 1996, quan les festes de Santa Tecla van ser declarades festes tradicionals d'interès nacional. • Ha estat un procés de gestació llarg (nou anys de construcció i més d'una dècada de planificació) per assolir els estàndards de qualitat requerits. Recorregut per les instal·lacions A través d'una visita guiada, es descriuen les quatre sales principals de la planta baixa: Sala de recepció i Aparador: Presidida per la Cucafera i els Gegants. És l'espai amb més alçada per allotjar les peces més voluminoses. Sala Didàctica i d'Audiovisuals: Espai polivalent que serveix per a projeccions sobre la seqüència ritual de les festes i com a sala d'assaig per a entitats. Sala del Bestiari i els Nanos: La zona més espectacular, amb uns 200 metres quadrats on s'exhibeixen les bèsties de foc (Lleó, Àliga, Víbria) i les còpies originals dels Nanos Vells de 1864. Sala dels Balls i Castells: Concentra la informació sobre els balls parlats, la música i el fet casteller, amb fotografies de Pep Escoda i Rafael López. Usos i futur de l'espai "No és un museu entès d'una manera estàtica, sinó que es pretén que sigui interactiu i viu." • Interactivitat: S'espera incorporar més continguts audiovisuals, sons i elements simbòlics (com els estris dels diables o bastons). • Espai de manteniment: L'edifici disposa d'un taller de cures (l'UCI de les figures) per a reparacions immediates durant les festes. • Horaris i accés: Obert de dimarts a diumenge. L'entrada és gratuïta temporalment fins a les festes de Santa Tecla.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
43'
Inauguració de la Casa de la Festa a Tarragona
La Casa de la Festa: Un nou equipament cultural L'episodi se centra en la recent inauguració de la Casa de la Festa a Tarragona, un espai que va més enllà de ser un simple magatzem per convertir-se en un centre d'interpretació de la cultura popular. Jordi Bertran i Jordi Sorinyac detallen les característiques d'aquest equipament situat a l'Avinguda Roma. Estructura i sales del museu L'edifici s'estructura en diverses sales que permeten un recorregut per la història i els elements de la festa: • Sala de recepció i vestíbul: Un espai polièdric que serveix de carta de presentació. • Sala d'imatgeria principal: On s'exposen els elements més voluminosos com la Cucafera i els sis gegants de la ciutat. • Sala audiovisual i didàctica: Espai polivalent per a projeccions i assajos de les entitats. Inclou plafons que resumeixen els set segles d'història de Santa Tecla. • Sala del bestiari i nanos: Destaca l'exposició dels Nanos Vells (peces originals del segle XIX) i les figures de foc com el Lleó, l'Àliga i la Víbria. • Sala del seguici i castells: Dedicada als balls, la música i les colles castelleres, amb un enfocament més visual i interactiu. Simbolisme i manteniment El podcast explica que el museu no és estàtic: "No és un contenidor només, és un espai que contindrà tota la informació de les festes, especialment el seguici i els castells." Es destaca l'existència d'un taller de manteniment (una mena d'UCI per a les figures) on es fan les reparacions de les peces malmeses durant les sortides al carrer. Personatges històrics i llegendes El Timbaler del Bruc i la Guerra del Francès En la segona part de l'episodi, es commemora el bicentenari de la Guerra del Francès. Es discuteix la figura mítica d'Isidre Llussà, el Timbaler del Bruc, i com la seva llegenda va ser amplificada pel romanticisme del segle XIX. També s'esmenten curiositats com el gegant Xabran de l'Arbós, que representa un general francès enemic.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
19'
Versió i modernitat de les cançons infantils tradicionals
Revisió de la música tradicional per a infants En aquest espai, el col·laborador Jordi Bertran ens presenta una acurada selecció de cançons infantils tradicionals que han estat versionades per artistes contemporanis. L'objectiu principal és demostrar que la cultura popular no ha de quedar tancada en una "urna", sinó que ha d'evolucionar i mantenir-se viva mitjançant noves interpretacions que connectin amb les generacions actuals. Musiquetes per la Bressola El fil conductor de la conversa és el projecte Musiquetes per la Bressola, un disc recopilatori impulsat per la revista Sons i el segell Propaganda pel fet. Aquest treball compta amb la participació de grups i solistes de tot l'àmbit lingüístic català: Pep Gimeno 'Botifarra': Amb una versió de La Tarara en català, apresa de la tradició oral valenciana. Miquela Lladó: Històrica del folk mallorquí que interpreta Cinc pometes amb una sonoritat fresca. Artur Gaya (Quico el Célio): Aporta el folklore de les Terres de l'Ebre amb la cançó La Bepa. La Carrau: Ofereixen una versió moderna i festiva de La lluna i la pruna, incorporant samplers i sons actuals. Miquel Gil: Tanca l'espai amb el clàssic Mare mareta, una peça amb regust de bressol. La importància de la transmissió escolar L'episodi ret un homenatge especial als docents i educadors de les llars d'infants i escoles. Es destaca que, tot i que la transmissió familiar continua sent clau, els centres d'ensenyament són avui dia els veritables motors que eviten el trencament de la cadena generacional en el cançoner popular. "Els nens són intel·ligents i els hem de compassar la seva intel·ligència amb músiques que tinguin qualitat, sense perdre l'arrel autòctona."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
21'
Tradicions de Corpus: De la Garriga a l'Ou com balla
Les festes de Corpus Christi a Catalunya L'espai d'avui es presenta com una illa de calma enmig de l'actualitat més convulsa per parlar d'una de les festes més arrelades al territori: el Corpus. Encara que l'Església el celebra oficialment en diumenge, poblacions com Berga o Reus mantenen la vigència del dijous com a jornada central. El referent de la Garriga: Enramades i catifes Es destaca especialment la celebració a la Garriga (Catalunya Central), un municipi conegut per la seva excel·lència floral: Dimensions: Confeccionen fins a 24 catifes que sumen uns 1.800 metres lineals de flors. Materials: La flor principal és el clavell de tots els colors. Modalitats de guarniment: Catifes: Dibuixos horitzontals a terra fets amb pètals. Altarets: Representacions escèniques frontals amb motius religiosos o populars. Murals: Una variant moderna on es fan grafitis a la base que després es cobreixen amb flors. L'Ou com balla: Simbolisme i Origen El programa analitza un dels elements més curiosos del Corpus: l'ou com balla, que es pot veure en indrets com el claustre de la Catedral de Tarragona o la ciutat de Barcelona. Origen històric: Es vincula a la tradició cortesana dels patis nobiliaris del Regne de Nàpols durant el segle XV, des d'on va arribar a Catalunya. Significat: Més enllà del debat sobre si l'ou és
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
23'
L'evolució de la Moixeranga: de la tradició al tecno
Evolució i metamorfosi de la música tradicional En aquest episodi, Jordi Bertran ens proposa un viatge sonor excepcional a través de les versions i adaptacions d'una de les peces més emblemàtiques de la cultura popular catalana i valenciana: la Moixeranga. L'eix vertebrador és com una tonada ancestral pot transformar-se mitjançant nous llenguatges musicals sense perdre la seva essència. La Moixeranga: Un símbol coral i religiós La conversa s'inicia destacant la festivitat de la Verge de Fàtima (13 de maig) i la relació de la Moixeranga d'Algemesí amb l'adormició de la Mare de Déu. Es subratllen els següents punts: • L'instrumentari base original: la dolçaina i el tabal. • El simbolisme de la peça com a referent nacionalista i religiós al País Valencià. • La transició des de la formació primitiva de la Cobla de tres quartans (sac de gemecs, flaviol i tamborí) fins a l'orquestració actual. Versions contemporànies i experimentació L'espai se centra en com grups actuals han trencat barreres estilístiques: • Cibernets: Aquest grup de Vilafranca del Penedès fusiona músiques electròniques amb instruments de canya o fusta. Destaquen temes com Aterratge a la plaça o el Toc d'ofertori. • Companyia Elèctrica Dharma: Analitzem el seu paper pioner en el folk rock i la seva capacitat per donar majestuositat a les peces tradicionals. • Chimo Tebar: Una aproximació des del jazz rock contemporani, on la melodia es fragmenta i es reinterpreta amb piano i sintetitzadors. • Fusions mediterrànies: Es destaca la connexió de la gralla amb instruments del Magrib o fins i tot del Nepal, demostrant que la música tradicional no és un compartiment estanc. "Les versions han existit tota la vida; ja a finals del segle XIX la Cobla s'organitzava per fer versions que funcionaven durant centenars d'anys." Per concloure, s'explora fins i tot la versió tecno de la Moixeranga, demostrant que la tradició està més viva que mai en les pistes de ball modernes.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
25'
Lourdes: 150 anys d'aparicions i religiositat popular
Orígens i context històric de les aparicions L'episodi commemora el 150è aniversari de les aparicions de la Mare de Déu a Lourdes (l'Orda), ocorregudes entre el febrer i el juliol de 1858. Un dels fets més singulars és que la divinitat es va adreçar a la jove Bernadetta Sobirós en gascó, la variant de la llengua d'oc pròpia de la regió, ja que la noia no entenia el francès. La figura de Bernadetta Sobirós • Era una jove de 14 anys d'origen molt humil i salut fràgil. • Malgrat les aparicions, mai es va curar de l'asma crònica que patia. • Va acabar ingressant en un convent i el seu cos es conserva embalsamat a Nevers. Els tres pilars del ritual a Lourdes Jordi Bertran analitza com el santuari s'assenta sobre tres elements simbòlics que connecten amb tradicions precristianes: 1. La Pedra: Les aparicions tenen lloc en una cova (la Gruta de Massabielle), un espai tradicionalment associat a fets sobrenaturals. 2. L'Aigua: L'element central de les curacions. Milers de pelegrins busquen el bany en piscines o beure de la font per obtenir el miracle. 3. El Foc: La impressionant tradició d'encendre ciris de grans dimensions (sovint tan alts com la persona que demana el favor) com a exvots d'agraïment. Entre la fe i la indústria turística L'episodi també reflexiona sobre la transformació de Lourdes d'un petit poble de 4.000 habitants a un centre mundial amb una gran infraestructura de marxandatge. "Lourdes ha passat de ser una petita població a convertir-se en la meca del pelegrinatge catòlic després de Roma." Es discuteix la dualitat entre la devoció sincera i el negoci dels souvenirs (ampolles d'aigua, medalles, etc.), així com la reticència històrica que certs sectors oficials de l'Església han tingut cap a aquestes manifestacions de caràcter més popular i esotèric.
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
21'
El Cant d'Estil: Tradició i Identitat Valenciana
Exploració del Cant d'Estil al País Valencià Aquest episodi profunditza en el cant d'estil, una de les manifestacions més autèntiques de la transmissió oral valenciana. Aquest gènere, que viu el seu moment àlgid amb l'arribada de la primavera, es caracteritza per la seva expressivitat vocal i virtuosisme, sovint anomenat també cant a l'aire per la potència i llibertat melòdica dels seus intèrprets. Modalitats i Estructures Dins del repertori del cant d'estil, s'identifiquen diverses variants estructurals, sovint anomenades amb números, que funcionen de manera similar als pals del flamenc: Les Valencianes: Inclouen estils com l'1, l'1 i 2, i l'1 i 12. Aquestes modalitats es diferencien pel nombre de versos, l'entrada de la música i les tornades. Les Albaes: A diferència de les valencianes, s'acompanyen de dolçaina i tabalet en lloc d'instruments de corda. Tradicionalment es cantaven durant les rondes nocturnes o a trenc d'alba. Figures Clau del Cant El programa destaca la importància de les figures que fan possible la ronda: El Cantador/a: L'intèrpret que aporta la potència vocal. El Versador: La figura crucial que improvisa i dicta els versos a l'orella del cantador. El Llistero: Qui organitza la ruta i gestiona a qui es dedica cada cant (autoritats, veïns o divinitats). Orígens i Comparativa Musical Es debat l'origen d'aquest gènere, situant-lo a l'Horta de València com el seu nucli natural. Tot i que sovint s'ha comparat amb la jota per certes harmonies, els experts el vinculen més estretament amb els fandangos del sud a causa dels seus melismes i la seva rítmica lliure i florejada. "Com la aragonesa, consta de siete frases, pero melódicamente es original, autóctona, bien distinta de la jota de Aragón en contenido y sentimiento."
Arxiu Sonor 2008 El Matí de Tarragona Ràdio
26 de gen. del 2008
22'
El Cant d'Estil: Tradició Oral i Música al País Valencià
Introducció al Cant d'Estil L'episodi explora el cant d'estil, una manifestació musical de transmissió oral fonamental a la cultura del País Valencià. Aquesta tradició agafa una força especial amb l'arribada de la primavera i destaca pel seu virtuosisme vocal i l'ús de la lletra improvisada. Característiques i Modalitats El programa analitza diverses subcategories o pals d'aquest gènere, sovint anomenats per números o procedència: L'U, l'U i dos, i l'U i dotze: Diferents estructures melòdiques i rítmiques que podrien tenir l'origen en passos de dansa. Les Valencianes: Modalitat originària de l'horta de València, estesa fins a Castelló i Alacant. Les Albaes: Es diferencien de la resta pel seu acompanyament amb dolçaina i tamborí, i tradicionalment es canten durant la nit o a la matinada. Figures clau i l'art de la improvisació El cant d'estil es basa en una estructura col·laborativa on intervenen diversos rols: Cantadors i Cantadores: Intèrprets amb veus potents i melismes complexos (com lo Chiquet de Mislata o Josepa Blasco). El Versador: La persona que dicta o "xivata" els versos improvisats al cantador a cau d'orella. El Llistero: El responsable de gestionar la llista de llocs o persones a qui es dedicarà el cant. "És una fórmula d'improvisació melòdica on la veu comporta una expressivitat vocal molt virtuosa, el que s'anomena cant a l'aire." Context Musical i Comparatives Es debat sobre l'origen musical d'aquestes peces, situant-les més a prop dels fandangos del sud que de la jota aragonesa, malgrat les similituds superficials. A més, es destaca la paritat històrica en aquest gènere, on la presència de dones cantadores ha estat rellevant des de fa dècades.